FITXA TÈCNICA Durada: 119 min. Nacionalitat: Regne Unit i EEUU Any: 1988 (Color) Direcció: Stephen FREARS Productora: WARNER BROS. Productor: NORMA HEYMAN i HANK MOONJEAN Guió: CHRISTOPHER HAMPTON (Basat en l’obra de Choderlos de Laclos) Fotografia: P. ROUSSELOT Montatge: MICK AUDSLEY Música: GEORGE FENTON Dir. Artística: STUART CRAIG I GÉRARD JAMES Vestuari: JAMES ACHESON
Alba Bayona, Clara Benlloch, Daniel Fortea
SINOPSI ARGUMENTAL França al segle XVIII. La perversa i fascinant Marquesa de Merteuil planeja una venjança per al seu últim amant amb l’ajut del seu vell amic, el Vescomte de Valmont, un seductor tan immoral i depravat com ella. Una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel, a la qual Valmont conquesta, es veurà involucrada a les perilloses maquinacions de la marquesa.
QÜESTIONARI DE TREBALL SOBRE LA PEL·LÍCULA 1. Fes una descripció de les característiques dels habitatges més representatius de l’època, com poden ser els salons, les habitacions i el jardí. Els salons eren molt carregats en decoració i predomina el color daurat en els detalls com en les habitacions, els jardins eren extensos, solien estar en les cases dels habitants mes rics o amb major grau socials com els marquesos.
2. Quina dona de les que hi apareixen a la pel·lícula et sembla més moderna, més atrevida, més d’acord a l’esperit de les Llums reflectit a l’expressió Sapere aude? Madame de Merteuil, Madame de Tourvel, Cécile de Volanges, sa mare ...? Justifica la teua resposta. La dona que te totes aquestes característiques en la pel·lícula es Madame de Tourvel per que fou la que sempre es resistia a el bescompte, però al final la convens. I com el bescompte la deixa per conveniència desprès es dona conter que la vol però es posa mala i al temps mor com els bescompte en un duel.
3. Per què suposa un gran repte per al Vescomte de Valmont seduir a Madame de Tourvel, tal i com li proposa Madame de Merteuil? Per a Valmont, va suposar un gran repte seduir a Madame Merteuil, ja que aquest era una dona casada feia poc de temps. El seu marit sen havia anat per negocis i a ella li donava por gitar-se/enamorar-se d’ell perquè a lo millor el seu marit seguia sent-li fidel.
4. Madame de Tourvel té una gran conflicte moral. Podríeu identificar-lo? Quin és el seu gran problema? Doncs com hem dit abans, ella és una dona casada i no volia trencar el seu matrimoni per eixa tonteria. Ella fica moltes barreres fins que es gita amb ell, per el simple motiu de ser casada.
5. Diríeu que Madame de Tourvel és una persona “major d’edat” d’acord a l’ètica de Kant? Hi ha algun canvi en aquesta situació al llarg de la pel.lícula? Justifica detingudament la teua resposta utilitzant els teus coneixements. Segons l’ètica de Kant, Madame de Tourvel no és una persona major d’edat, perquè aquesta no pensa en les conseqüències que poden tindre els seus actes i com poden afectar als demés perquè soles pensa en si mateixa i en com beneficiar-se personalment. Al final de la pel·lícula, tot el món descobreix el que ella ha estat fent, com ha estat manipulant a les persones i mentint-les sense importar-li el malbé que lis ha estat fent i, alhora, el malbé que s’ha estat fent a ella mateixa. Tot el món acaba escridassant-la al teatre i avergonyint-la per tot el que ha fet.
6. Creus que són persones autèntiques? De què es serveixen Mme de Merteuil i el Vescomte de Valmont per a disfressar-se davant dels altres? Indica a través de quins elements físics o materials construeixen la seua identitat social. Jo pense que no són persones autèntiques perquè aquestes actuen, no com elles senten com han d’actuar, sinó pensant en la seua reputació i actuant cara a altres persones per aconseguir el que volen. No són persones autèntiques, són actors que es converteixen en aquestos per arribar al seu objectiu.
7. A la pel·lícula es mostren moltes persones que no són com aparenten. Aquesta era una societat on les normes, les convencions, la tradició impedien a les persones ser ells mateixos. Indica què persegueixen cadascun dels personatges principals en la seua vida, quins són els mitjans que usen per aconseguirlos i si realment són feliços. Si, en aquella època el que volien tots era aparenta, ja que tot depenia del poder, o per lo menys a la meua forma de veure. El que persegueixen en la seua vida, jo pense que és el prestigi, i per aquesta raó no són feliços.
8. L’ètica kantiana proposa que una bona conducta moral és tota aquella acció en la que considerem als altres com un fi en si mateix i no com a un mitjà per aconseguir els nostres propòsits. Valora d’acord a aquest principi ètic les accions de la Marquesa de Merteuil, el Vescomte de Valmont, Cécile de Volanges i el Cavaller Danceny. No, el que està fent és utilitzar-los. Tots, s’aprofiten d’altres, per satisfacció, per rancor, per a fer-li mal... i el que els passa que tot el mal que s’han fet uns als altres acaba perjudicant-los d’una manera mortal.
9. Una bona acció moral, segons Kant, per ser racional ha de ser universalitzable, és a dir, ha de ser desitjable que tothom la realitzara de igual manera. Consisteix a dir, que el que és bo per a un ha de ser bo per a tothom. Com valoraries d’acord a aquest principi ètic als personatges anteriors. Aquest personatges, no són gens racionals, ja que per a ser “feliç” Mme de Merteuil, el que fa és fer-li mal a les amants del seu ex marit, creguent així, que ella seria feliç i les altres no.
10. La pel·lícula és una crítica a la moral i els costums de l’aristocràcia durant el segle XVIII. Elabora- tu aquesta crítica. Un element molt important és l’escena final de Mme de Merteuil, al desenllaç de Valmont, etc.