JUDICI DE LA INQUISICIÓ EN ZUGARRAMURDI ESCENA 1: (A la plaça del mercat) CAMPEROL 1: (Amb cara d’asustada) S’heu enterat que li a passat a la filla de la tia Carme la de l’asequia? CAMPEROL 2: (Amb intriga) Que li ha passat, Pilar? Jo m’enterat aquest matí de la mort del nostre porc a la granja. CAMPEROL 3: Jo també he sentit algo d’un porc, però de la xiqueta no sé res. CAMPEROL 1: S’ha mort la xiqueta i encara no saben perqué. El vostre porc també? Déu meu, a mi açò em pareix un poc extrany… CAMPEROL 2: (Preocupada) Sí, açò no és normal, alguna cosa ha d’estar passant… CAMPEROL 3: (Preocupada) Mare de Déu, jo toque madera!
ESCENA 2: (A l’esglèsia) XIQUETA: Senyor rector, tinc que confesar-vos que tinc somnis de maldats al nostre Déu. El que vuic dir, és que de vegades veig a certes persones ballant al voltant d’akelarres, adorant al dimoni.
RECTOR: (Amb les mans al cap, per el que li acabava de dir) Què m’estas diguent? Això no pot ser! XIQUETA: Sí, el que vuic dir, és que de vegades veig a certes persones ballant al voltant d’akelarres, adorant al dimoni. RECTOR: Però filla, aixó quantes vegades ho has vist? XIQUETA: Ho veig quasi totes les nits des de fa més o menys una setmana. RECTOR: Bé, però qui eren ells? XIQUETA: Gent del poble, exactament no sé on viuen ni qui són, però m’ha paregut vore’ls alguna vegada per la plaça del mercat. RECTOR: Al poble?-diu asustat-. Com anaven vestits? XIQUETA: Doncs… anaven un poc extranys, portaven indumentària negra, falda, bluses. Botes, barret… i als meus somnis, ballaven al voltant d’un gran perol. Rector: Val filla, no passa res, resa dos pares nostres i estaràs lliure de pecat.
ESCENA 3: (Dos dies després) (Els cures irrumpeixen a la casa on es trobaven totes les persones que la xiqueta havia vist als somnis, que estaven fent uns brebajes i pocions) RECTOR: Fills del dimoni!- diu el rector enfadat-. Se pots saber què esteu fent? BRUIXA LÍDER: (Enfadada, però a la vegada asustada) Qui sou vosaltres per a entrar a la nostra casa d’eixa manera? CURA: Jo sóc el representant de Déu. I que sapigau que estareu castigats en pena de mort per tot el que esteu fent. (Venen els guardies i se’ls emporten a la pressó fins que es faça el judici de la Inquisició)
ESCENA 4: (Després de la Inquisició) (Tot el poble reunit al cadalso observen com cremen als penitents) (Els cures cremen a les bruixes mentres aquestes xillen i es queixen del profund dolor que están sentint al seu cos)
ESCENA 5: (A l’infern) MANATS: Amo, así et portem als del altre món. DIMONI: Així m’agrada, dugueu-me’ls a tots, així cada dia tindré a més al meu costat i seré més fort.