Número 49. Març de 2024. Revista gratuïta. Reduir el colesterol, alleujar el dolor de cervicals, exercicis d’ortòptica, lents intraoculars fàquiques, la degeneració macular, la pupilometria, opcions per tractar les parpelles, Hablamos con… la Dra. Miriam Barbany i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
Dr. Jesús Téllez, oftalmòleg
El glaucoma és una malaltia neurodegenerativa que afecta el 2,5 % de la població general i el 3,5 % a partir dels 40 anys. A més, suposa la causa més freqüent de ceguesa irreversible a nivell mundial. Es caracteritza per una pèrdua progressiva i accelerada d’unes neurones especialitzades situades a la retina i responsables de transmetre la informació visual des de l’ull al cervell, són les cèl·lules ganglionars de la retina. Conforme avança la malaltia, i va disminuint el nombre d’aquestes neurones, anem perdent sensibilitat al camp visual; inicialment a la perifèria (fase asimptomàtica) i, en estadis més avançats, al centre (fase simptomàtica).
Resulta sorprenent que, malgrat l’elevada prevalença i l’alt impacte socioeconòmic i en la qualitat de vida del pacient, el glaucoma no gaudeix de la difusió social d’altres malalties degeneratives com ara l’Alzheimer o
el Parkinson. Probablement contribueixen a aquest fet la seva naturalesa asimptomàtica (també anomenada ceguesa silenciosa) i que «només» afecti la visió.
A diferència de les altres malalties neurodegeneratives esmentades, el glaucoma és una malaltia prevenible, ja que disposem d’un tractament efectiu per alentir i fins i tot frenar-ne la progressió: baixar la pressió intraocular. És aquí on s’han dirigit els esforços i les inversions fins ara. En un futur proper també veurem noves estratègies per a la detecció precoç de la malaltia mitjançant eines d’intel·ligència artificial i, per què no, teràpies de regeneració per a la malaltia avançada.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 49
Març de 2024
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alex Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ DE PORTADA
Arxiu Barraquer
FOTOGRAFIA
Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios
Shutterstock Unsplash
IMPRESSIÓ
GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com
936 025 302
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311
www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: En aquesta revista s’utilitza la forma neutra nen, oftalmòleg, formador en singular o en plural, per referir-se tant a homes com a dones, és a dir: quan s’escriu nen, oftalmòleg, formador, etc. pot ser oftalmòleg o oftalmòloga, nen o nena, formador o formadora, etc.
Recomanacions culturals
6—11
Benestar 12—13
Benestar 14—15
Actualitat 16—17
Actualitat
18—19
Actualitat
20—21
Actualitat
22—23
Parlem amb…
24—28
Actualitat
30—31
Estètica 32—33
Investigació 34—35
Notícies
Actualitat 36—37
Curiositats visuals
38—39
40—44
46—48
El primer museu del món dedicat a exposar obres d’art que han estat censurades, prohibides o retirades d’exhibició.
Ubicat a la casa Garriga Nogués, obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, el Museu de l’Art Prohibit exposa les peces que el periodista i empresari Tatxo Benet ha adquirit en els darrers anys. El conjunt reuneix pintures, escultures, instal·lacions, audiovisuals, gravats i fotografies, creades la majoria durant la segona meitat de segle XX i el segle XXI.
Moltes de les obres són d’artistes de prestigi internacional com Ai Wei Wei o Robert Mapplethorpe, d’altres són peces icòniques de la història de l’art contemporani com és el cas de La civilización occidental i cristiana de León Ferrari o el Piss Christ d’Andrés Serrano.
D’altres han estat creades per grans noms de la història de l’art com Pablo Picasso o Gustave Klimt, artistes que tampoc han quedat exclosos dels actes de censura.
Aquesta coreografia de Bonachela és plena de força emocional, és una reflexió sobre la transitorietat de la vida amb una interpretació brillant dels ballarins. La música en directe està signada pel compositor Bryce Dessner, guanyador de dos premis Grammy. Quatre dies després de la seva estrena, el món es va aturar per la Covid; les composicions es van enregistrar durant el confinament, els ballarins van assajar aïllats i, amb l’emoció afegida d’una pandèmia que ha deixat al descobert tantes vulnerabilitats, Impermanence va tornar als escenaris.
La companyia més internacional d’Austràlia, la Sydney Dance Company, està dirigida pel coreògraf català Rafael Bonachela. La seva carrera l’ha dut a combinar l’alta cultura i la cultura popular, que ha treballat en diverses formes d’art, com dansa contemporània, instal·lacions artístiques, concerts de pop, musicals, cinema, anuncis i moda.
© PedroGreig
Fins al 24 de juny de 2024
Hi ha fronteres històriques i geogràfiques, i també culturals i intel·lectuals. Hi ha fronteres invisibles a la vida diària de les persones. Les diferències de color de pell, ètnia, gènere, ideologia i cultura poden derivar en divisions i conflictes. Però, alhora, possibiliten la inspiració i creativitat. La comissària de l’exposició, Mei Huang, parteix d’aquesta idea per explorar l’actualitat de les fronteres, que als darrers anys s’han fet més sòlides i rígides.
L’exposició aplega un conjunt d’obres de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa” i de la col·lecció del MACBA. Els artistes Paulo Nazareth i Asier Mendizábal treballen amb la idea de la bandera, estendard del nacionalisme, mentre que Nigel Henderson ens fa reflexionar sobre la vaguetat de les fronteres geogràfiques a partir d’una fotografia aèria de la Segona Guerra Mundial. La mostra també incorpora obres d’Akram Zaatari, Vanessa Beecroft, Annette Messager, Pep Duran, Francesc Torres i Isidoro Valcárcel Medina.
En Tomeu neix l’any 1893 dins una família de pagesos de Mallorca on ell és el major de vuit germans. La vida al camp entre finals del segle XIX i principis del XX no és gens fàcil: la població passa penúries i la societat és molt tancada. Quan en Tomeu compleix divuit anys, son pare el fa fora de casa després d’un fort enfrontament i es veu forçat a embarcar-se cap a Cuba en un vapor mercant. Però no ho fa tot sol, l’acompanyen la seva egua Llibertat i un jove jornaler, fill de forasters.
Una novel·la que esdevé una llarga rondalla, que n’inclou dotze de més curtes, que ret homenatge a la cultura mallorquina que l’autor tant estima.
Jorge I. Aguadero Casado Ediciones B
Amb un talent únic i una ment brillant, la jove Elene Isakadze ha esdevingut una de les grans promeses dels escacs internacionals. Elene va ser una d’aquelles nenes sense infància l’habilitat de la qual li va servir tant d’escapatòria com de condemna. Un passat no tan diferent del de Borislav Miroshnychenko, però això ells no ho saben, i davant del tauler seran els rivals més despietats.
No obstant això, una amenaça més perillosa que la derrota plana sobre tots dos a la gran final del campionat mundial. Un assassí en sèrie planeja posar fi a la partida més important de la seva vida. Un darrer moviment. Una darrera víctima per completar aquest macabre joc.
L’Ulisses té 13 anys i acaba de fitxar pel Barça, així que s’instal·la a La Masia, on espera poder assolir el somni de convertir-se en jugador professional. A partir d’aquest moment, la il·lusió de la seva vida es transforma en un malson. Amb una prosa quirúrgica i incisiva, Joan Jordi Miralles ens trasllada a principis dels anys 90, a l’ambient viciat d’un centre de formació per a joves esportistes on les pallisses, la humiliació constant i l’anul·lació de la personalitat són la norma. Un entorn masculí on impera la llei del més fort i on se sobreviu a força d’amagar les llàgrimes.
Triomfador és una novel·la que causa un efecte gairebé físic en el lector, un llibre que qüestiona els valors depredadors sobre els quals es fonamenta l’esport d’elit, i bona part de la nostra societat.
En els darrers anys, la proliferació de mitjans digitals ha abarrotat Internet de CONTINGUT: notícies inversemblants, vídeos de dubtós valor informatiu, mems i articles desgavellats. Darrere s’amaga una estructura empresarial difusa, on ningú no sap bé el que fa i el què no importa tant com el quant. Tot és qüestió del momentum, la monetització a ks, estudiar el barter, el case study, el learning, el loop, el click bait.
Carlo Padial ens obre amb aquesta novel·la les portes d’un món desconegut i delirant, on la filosofia New Age i l’operandi sectari donen lloc a situacions i escenaris esbojarrats. La ficció més realista sobre una bombolla empresarial sense precedents. Una crítica desbocada a l’Internet dels algorismes, la megalomania i el consum irracional.
Ramón González Férriz Debate
En els darrers anys, la política s’ha radicalitzat. Han sorgit nous partits extremistes, alguns dels tradicionals han adoptat postures intransigents i bona part de la societat viu permanentment irritada amb les elits tradicionals. La democràcia ha canviat. I també la manera com els ciutadans ens relacionem entre nosaltres. En aquest llibre, el periodista Ramon González Férriz mira enrere per explicar els fets i les idees crucials que van motivar aquesta radicalització.
Los años peligrosos és també una reflexió sobre com ha canviat la manera com es transmeten les idees polítiques i culturals, i sobre una pregunta inquietant que domina el nostre temps: per què ens hem tornat addictes al radicalisme i fins on ens pot portar?
Als divuit anys Jenn Díaz va patir violència masclista, tant física com psicològica. A través del seu testimoni, explica que el seu procés de víctima ha estat llarg i silenciós per l’estigma que acompanya la paraula víctima, per tots els estereotips que hi havia al seu voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys. «Em va semblar que la categoria de dona maltractada em quedava gran. Com si no la mereixés, perquè la síndrome de la impostora s’escola per llocs insospitats». L’autora alerta que la violència masclista penetra en la societat en múltiples formes, per exemple, avalant i normalitzant les relacions basades en el poder, i cal desmentir els tòpics que l’envolten, com ara que hi ha un perfil de dona més propici a patir-la i que el retrat robot de l’home agressor no existeix.
The Regime s’erigeix com una minisèrie intrigant que desentranya els esdeveniments tumultuosos que marquen el declivi d’un règim europeu modern. Al llarg d’un any, la trama es desenvolupa dins dels murs imponents d’un palau, on els fonaments de la monarquia comencen a esquerdar-se. El mestratge narratiu de la sèrie, creada pel mateix equip responsable de l’aclamada Succession, combina elements de comèdia negra i política per oferir una exploració perspicaç del sorgiment d’un nou moviment polític.
Amb un elenc estel·lar, encapçalat per la talentosa Kate Winslet, que torna a HBO després d’èxits com Mildred Pierce i Mare of Easttown, The Regime es posiciona com una proposta imperdible per als amants de les minisèries que busquen una exploració immersiva dels secrets del poder i la decadència política.
On?
HBO Max
Director Stephen Frears
Amb un quocient intel·lectual de 242, Antonia Scott és oficialment la persona més intel·ligent de la Terra. La seva intel·ligència li va valer convertir-se en la «Reina Roja» d’un projecte policial secret i experimental, però el que semblava un do es va convertir en una maledicció i va acabar perdent-ho tot. Quan el fill d’una poderosa magnat apareix assassinat grotescament a la seva mansió, i la filla de l’home més ric d’Espanya és segrestada, l’organització Reina Roja s’engega. Mentor, antic cap d’Antonia, recorre a Jon Gutiérrez, un policia basc i temperamental a punt de ser expulsat del cos, per reactivar Antonia. El recargolat joc del gat i el gos en què es veuen embolicats Jon i Antonia durant la seva investigació els servirà també per descobrir que s’admiren i complementen mútuament gairebé tant com s’irriten.
Reina Roja és un thriller inquietant i diferent, en el qual la ciutat de Madrid és una protagonista més, i que combina la urgència i acció de la investigació amb la sucosa i sorneguera química dels seus dos protagonistes.
On?
Prime Video
Directors
Koldo Serra
Julian de Tavira
Expatriades és una minisèrie de sis episodis dirigida per Lulu Wang, basada en la novel·la supervendes a nivell mundial The Expatriates, escrita per Janice I. K. Lee, i protagonitzada per l’actriu nominada a l’Oscar i guanyadora de l’Emmy Nicole Kidman (Big Little Lies, The Undoing), Sarayu Blue (Yo nunca, #SexPact), Ji-young Yoo (The Sky Is Everywhere, Smoking Tigers), Brian Tee (Chicago Med, Ninja Turtles: Fora de les ombres) i Jack Huston (La casa Gucci, Fargo).
Ambientada a la vibrant i tumultuosa Hong Kong de 2014, Expatriades se centra en tres dones nord-americanes -Margaret (Nicole Kidman), Hilary (Sarayu Blue) i Mercy (Ji-young Yoo)- les vides de les quals s’entrellacen després una sobtada tragèdia familiar. La sèrie qüestiona els privilegis i explora el que passa quan es difumina la línia entre el victimisme i la culpabilitat. Completen el repartiment Brian Tee com a Clark, el marit de Margaret, i Jack Huston com David, marit de Hilary.
On?
Prime Video
Directora
Lulu Wang
© Prime Video
Hi ha dos tipus de colesterol: el colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) (conegut com a colesterol «dolent» perquè tendeix a acumular-se a les parets de les artèries, formant plaques que poden obstruir el flux sanguini i augmentar el risc de malalties cardíaques) i el colesterol de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL o colesterol «bo»), ja que ajuda a eliminar l’excés de colesterol de la sang. Tenir nivells més alts de colesterol HDL s’associa amb un risc menor de malaltia cardíaca.
El colesterol LDL es troba principalment en aliments d’origen animal (carns vermelles o processades, lactis sencers, marisc o ou). És important tenir en compte que el consum moderat d’aquests aliments (menys el dels processats, que sí que és perjudicial) no fan malbé la nostra salut per se. És l’excés d’aquests aliments juntament amb una mala alimentació i un estil de vida poc saludable el que provoca l’augment perjudicial del colesterol LDL. Per tant, per baixar el colesterol total i/o el LDL és important tenir un enfocament holístic que inclogui canvis a la dieta, exercici físic i estil de vida.
És fonamental adoptar una alimentació que inclogui aliments d’origen vegetal rics en fibra (fruites, verdures, hortalisses, cereals integrals i llegums) i greixos saludables (fonts d’omega 3 com l’oli d’oliva, l’alvocat i el peix blau). Limitar el consum de greixos saturats (productes processats), eliminar l’alcohol i el tabac, fer exercici físic regular i mantenir una vida activa serà el més important a l’hora de controlar el perfil lipídic.
El dolor de cervicals és una patologia molt habitual en la nostra societat, treballar davant de monitors, l’ús de mòbils i l’estrès en són els principals causants.
Text del Centre de Fisioteràpia Saifis www.saifis.com
El principal problema és l’aparició de contractures en tota la musculatura cervical, que sol ser provocada per mantenir postures estàtiques del cap, alhora que sense adonar-nos anem elevant les espatlles escurçant els principals músculs com són els trapezis i elevadors de l’escàpula.
Per evitar això és convenient fer uns exercicis molt senzills que busquen alliberar la tensió i renormalitzar el to muscular.
Els següents exercicis els podríem repetir diverses vegades al llarg del dia, però com a mínim els hauríem de fer al final del dia abans d’anar-nos-en a dormir, ja que d’aquesta manera relaxem la musculatura abans de dormir-nos.
Tots els exercicis s’han de fer asseguts, amb l’esquena recta i les espatlles relaxades, col·locant les mans damunt de les cames.
Són exercicis que s’han de realitzar de manera lenta i suau, arribant a l’angle màxim de mobilitat sense
que arribi a aparèixer el dolor, mantenint aquesta posició uns segons i tornant a la posició inicial.
Realitzar 10 repeticions.
Flexoextensió i rotació cervical
Digueu «sí» amb el cap inclinant-lo cap endavant. Digueu «no» amb el cap dirigint la barbeta a l’espatlla.
Inclinació lateral
Intenteu portar l’orella cap a l’espatlla del mateix costat.
Elevació d’espatlles
Pugeu i baixeu les espatlles alhora sense moure el cap.
Elevació d’espatlles
Pugeu i baixeu les espatlles alternativament sense moure el tronc.
Rotació d’espatlles
Dibuixeu cercles amb les dues espatlles cap enrere.
Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmóloga
L’objectiu de la teràpia serà ajudar a millorar el paral·lelisme
i la coordinació dels dos ulls, alleujar els símptomes de fatiga ocular i, en definitiva, garantir la salut ocular dels més petits de la casa.
L’ortòptica constitueix una branca de l’oftalmologia que es dedica a l’avaluació i el tractament de determinades afeccions visuals que afecten la manera com els ulls treballen junts i processen la informació visual. Consisteix a fer exercicis d’entrenament visual i muscular amb l’objectiu de potenciar la cooperació dels dos ulls i preservar la salut ocular.
La rehabilitació mitjançant exercicis d’ortòptica està indicada com a complement en el tractament de determinats estrabismes, com és el cas de l’estrabisme divergent intermitent (falta de paral·lelisme ocular en què els ulls apunten cap a fora), les fòries (estrabismes latents) i la insuficiència de convergència (els ulls no treballen junts de manera eficient en visió propera). Els pacients amb aquestes patologies acudeixen a consulta referint simptomatologia de fatiga ocular com a cefalea (mal de cap) en realitzar tasques visuals, visió borrosa, cansament i dificultat de concentració amb la lectura, i fins i tot diplòpia (visió doble) i la necessitat de tancar un ull per enfocar millor.
Els exercicis es fan generalment en consulta amb l’optometrista mitjançant l’ús de material adequat (barres de prismes, cordes de Brock…), aparells especials (sinoptòfor) o programes específics d’ordinador. En determinats casos també es poden dur a terme a casa seguint unes senzilles indicacions per part de l’especialista. El tipus i la severitat de la patologia, així com de l’edat i la cooperació del pacient, determinaran l’elecció d’un mètode o un altre.
L’eficàcia dels exercicis dependrà d’una indicació correcta per part de l’oftalmòleg especialista qui valorarà l’agudesa visual per descartar la presència de defectes refractius (hipermetropia, miopia o astigmatisme), explorarà el segment anterior i posterior del globus ocular per comprovar si hi ha patologia orgànica i, finalment, estudiarà la cooperació binocular, és a dir, la capacitat del cervell d’usar els dos ulls de forma simultània.
Dr. Milan Pešić, oftalmòleg
Les lents intraoculars fàquiques han millorat significativament la correcció d’errors refractius (miopia, hipermetropia i astigmatisme) en proporcionar una opció valuosa per millorar la visió sense requerir l’extracció del cristal·lí natural de l’ull. A diferència de la cirurgia de cataractes, on es reemplaça el cristal·lí, aquestes lents s’incorporen al sistema òptic de l'ull, preservant-ne la capacitat natural d’enfocar.
El principal propòsit d’aquest procediment és abordar i intentar corregir errors refractius. En essència, aques-
tes lents optimitzen la manera com la llum entra a l’ull, permetent un enfocament precís sobre la retina i proporcionant una visió clara.
Aquest tractament és una alternativa valuosa per a aquelles persones que no són candidates ideals per a altres cirurgies refractives, com ara LASIK, PRK o SMILE. És particularment beneficiós per a persones amb errors refractius alts, ulls secs severs o còrnies primes. Condicions com alta miopia, hipermetropia i astigmatisme poden indicar la realització d’aquest procediment.
Les lents intraoculars fàquiques s’incorporen al sistema òptic de l’ull, preservant-ne la capacitat natural d’enfocar.
Aquest tractament està recomanat per a persones amb graduació estable, generalment majors de 18 anys. La decisió de sotmetre’s a aquest procediment ha de ser guiada per un oftalmòleg expert, capaç d’avaluar les condicions oculars del pacient i les seves necessitats visuals de manera integral.
El procediment d’implantació de lents intraoculars fàquiques és ambulatori i se sol fer sota anestèsia tòpica o local.
Els resultats de la implantació de lents intraoculars fàquiques són altament satisfactoris en termes de correcció visual. La majoria dels pacients experimenten una millora significativa en la visió sense correcció en poques setmanes, reduint o eliminant la dependència d’ulleres o lents de contacte.
Encara que s’espera que els resultats siguin duradors, és crucial tenir en compte que la cirurgia és correctiva i no curativa, per tant hi pot haver canvis en la graduació que poden requerir ajustaments addicionals en el futur.
Hi ha dos tipus de DMAE:
Dr. Santiago Abengoechea, oftalmòleg
La degeneració macular associada
SECA O ATRÒFICA
Constitueix el 85 % de tots els casos. Presenta una evolució lenta al llarg del temps (mesos/anys).
màcula. Aquesta àrea és la responsable de la visió central, necessària a les activitats de la vida quotidiana com llegir, conduir o veure la televisió.
La DMAE és la causa més freqüent de disminució severa de la visió al món occidental. A Espanya, el percentatge de persones més grans de 85 anys afectades és del 13 %. Segons les estimacions d’alguns estudis, la prevalença de persones amb DMAE oscil·la des d’un 1 % entre els 65 i els 74 anys i el 5 % entre els 65 i els 74 anys. Tenint en compte que l’esperança de vida augmenta, s’estima que els propers 20 anys la prevalença de la DMAE es pot arribar a duplicar.
Es caracteritza per presentar una formació de vasos sanguinis de nova aparició que creixen sota la màcula. Aquests vasos formen la denominada membrana neovascular. La seva evolució és ràpida (dies/setmanes) i compromet severament la visió central.
Pel que fa al tractament, en uns mesos disposarem injeccions intravítries per a l’abordatge de determinats tipus de DMAE atròfica. Aconsegueixen alentir el creixement de les zones d’atròfia al llarg del temps.
Pel que fa al tractament de la DMAE neovascular, el principal escull que ens trobem és l’elevat nombre d’injeccions intravítries que necessitem per controlar el quadre i evitar la pèrdua progressiva d’agudesa visual per part del pacient. Actualment disposem d’injeccions de nova generació: faricimab (Vabysmo®) i brolucizumab (Beovu®). Aquestes aconsegueixen un millor control de la malaltia amb un nombre menor d’injeccions, especialment útil en aquesta malaltia, ja que es tracta d’un quadre crònic.
Pacient realitzant una pupilometria al Departament de Biometria Ocular.
Olga Riera, Departament de Biometria Ocular
La pupilometria és una prova diagnòstica que ens permet mesurar la mida de les pupil·les en diferents intensitats de llum.
A més d’observar com canvien de mida segons la intensitat de la llum, també valorem si la seva reacció davant de l’impuls lumínic és el correcte.
La pupil·la és l’orifici petit que està ubicat al centre de l’iris, per on entra la llum a l’interior de l’ull. Aquesta obertura es pot contraure i dilatar, regulant la quantitat de llum que arriba a la retina.
En l’actualitat, els pupil·lòmetres amb llum infraroja són els equips més precisos per mesurar la mida de les pupil·les.
La pupilometria és una prova important en la cirurgia refractiva i en l’avaluació prèvia, que determina quin tipus de lent intraocular és el més adequat per implantar a la cirurgia de cataractes. A més, la mida de les pupil·les i la seva reacció davant de diferents estímuls també són aspectes rellevants en les exploracions neurològiques.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, va realitzar la seva especialitat en Oftalmologia a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Posteriorment va completar la seva formació en malalties de la superfície ocular, còrnia i cataracta amb estades a França, Anglaterra i l’Índia.
L’any 2023 es va incorporar a l’equip del Centre d’Oftalmologia Barraquer.
Test visual
Esport
Pàdel i excursions per la natura
Menjar preferit
Una bona barbacoa
Una sèrie
Lupin, Borgen, …
Destinació ideal de vacances
Un poble de costa amb família i amics
Últim llibre que has llegit L’ombra del vent
Matinera o nocturna?
Nocturna
Què et va portar a estudiar Medicina i especialitzar-te en Oftalmologia?
Des de petita he sentit fascinació pel funcionament del cos humà i em va atreure la idea de poder treballar ajudant altres persones de manera directa. Durant la carrera em van agradar diverses subespecialitats, encara que ginecologia i oftalmologia eren les meves preferides. Atès que la meva mare és oftalmòloga i sempre estava llegint articles o llibres de la seva especialitat, suposo que al final van fer efecte en el meu subconscient.
Per què t’has dedicat a patologies corneals, conjuntivals i de la superfície ocular, així com a la cirurgia de la cataracta?
Perquè he tingut la sort d’aprendre de grans mestres que m’han sabut transmetre la passió per la còrnia. A més, és una de les especialitats més boniques ja que si fem un tractament correcte, aconseguim tornar la vista als pacients, cosa que és molt gratificant a nivell mèdic i personal.
Com és el teu dia a dia? Què és el que t’agrada més de la teva professió?
El dia a dia és una aventura. La part bona de la nostra professió és que cada dia és diferent, amb reptes diaris que ens obliguen a estar en constant evolució. El millor és poder tractar de manera directa amb els pacients, establir-hi una connexió i poder ajudar-los. També és molt enriquidor poder treballar amb un equip multidisciplinari en què confies per poder donar el millor servei.
Atesa la prevalença creixent de problemes visuals relacionats amb l’ús de dispositius electrònics, què aconsellaries a les persones sobre la prevenció i la cura dels seus ulls a l’era digital?
Considero que cada vegada la gent és més conscient de la importància que té la vista a la seva vida diària. Per preservar una bona visió s’ha d’evitar abusar dels dispositius, optimitzar les condicions lumíniques i d’humitat als espais de treball, mantenir una bona higiene i lubricació ocular, a més de fer visites periò-
diques per verificar que els nostres ulls estan en bon estat.
Quins són els avenços més emocionants a la teva àrea d’especialització en els darrers anys?
És apassionant la rapidesa amb què estan avançant les teràpies gèniques i els cultius cel·lulars en els últims anys. D’aquí poc els nostres pacients es podran beneficiar de nous tractaments per regenerar la superfície ocular o evitar l’avenç de malalties que fins ara eren incurables.
A nivell diagnòstic també hi ha hagut grans avenços amb la implementació de noves tecnologies que ens permeten estudiar amb més detall les estructures anatòmiques i la seva funcionalitat. Això ens ajuda a orientar millor el problema i escollir el millor tractament.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?
En el meu cas, la clau per donar-ho tot de mi és mantenir un bon equilibri entre la meva vida laboral i familiar. Mens sana in corpore sano.
A cada número de la revista intentem resoldre els dubtes que ens feu arribar.
Si tens una consulta que vulguis plantejar-nos, pots fer-ho enviant un correu electrònic a comunicacion@barraquer.com, amb l’assumpte “Dubtes resolts”.
Moltes gràcies.
La meva mare té ull sec sever i s’està posant gotes contínuament. Això em passarà a mi també? No necessàriament. L’ull sec no té factor hereditari de manera que la sequedat de la seva mare no se li transmetrà. En canvi, per ser dona i per estar a l’edat menopàusica, augmenta el risc que tingui la malaltia d’ull sec.
Dr. Víctor Chaorenrook, oftalmòleg
Millora la visió després del tractament quirúrgic del nistagme? S’aconsegueix millorar la visió binocular en posició centrada de la mirada als nistagmes amb bloqueig perifèric.
Si tinc una filla amb ull gandul, també la poden tenir els germans?
És possible que el germà no tingui una ambliopia, però com qualsevol criatura, encara que no tingui símptomes sempre cal fer una revisió als 2-3 anys, i sempre que presenti símptomes tingui l’edat que tingui. Si hi ha antecedents familiars amb més motiu cal fer l’exploració.
Les parpelles caigudes, les ulleres o les bosses de greix palpebrals, són una de les marques més visibles del pas del temps en el nostre rostre. Ens solen donar un aspecte trist, desmillorat i fins i tot envellit.
Dra. Sandra Planella, oftalmòloga
Afortunadament, actualment existeixen diferents opcions per corregir aquestes imperfeccions i retornar la bellesa a la mirada, ja sigui sense cirurgia o de manera quirúrgica:
Sense cirurgia
L’opció no quirúrgica per al tractament de les parpelles caigudes és el tractament amb làser de CO2 conegut com a «Mini Bleph», es tracta d’un procediment indicat a aquells pacients que tenen en les parpelles superiors un petit excés de pell, o bé per a aquells pacients que ja s’han realitzat una blefaroplàstia i en volen prolongar l’efecte.
Un altre tractament no quirúrgic és la injecció d’àcid hialurònic a les parpelles superiors que per falta de volum tenen un aspecte molt enfonsat o en casos de caiguda de la cella, reposicionar-la aportant volum i sustentació.
En cas de bosses o ulleres és possible millorar l’aspecte i fins i tot dissimular el solc palpebral i les bosses amb injeccions d’àcid hialurònic. Cal dir que no tots els pacients són candidats, per això és molt important que prèviament es realitzi una valoració amb un especialista en oculoplàstia.
Amb cirurgia
El tractament quirúrgic cosmètic periocular per excel·lència és la blefaroplàstia o cirurgia de les parpelles. És una cirurgia que corregeix l’excés de pell i greix de les parpelles superiors, inferiors o totes dues.
És una cirurgia molt demandada que ha de ser realitzada de forma molt personalitzada, ajustant-se a les característiques de la pell i greix de cada pacient.
L’objectiu és aconseguir uns resultats naturals, recuperant la frescor i joventut de la mirada.
És fonamental confiar l’abordatge estètic de les parpelles a un equip expert perquè pugui encertar en l’opció terapèutica de cada persona.
Al Centre d’Oftalmologia Barraquer disposem d’una unitat d’estètica formada per oftalmòlegs oculoplàstics, entre altres professionals, especialitzats en medicina estètica i coneixedors de la delicada anatomia del contorn ocular.
Justin Christopher d’Antin, investigador i especialista del Banc d’Ulls
Moltes grans idees científiques sorgeixen de la investigació bàsica, però sense la col·laboració de la indústria, els professionals clínics i una bona dosi de sort, és difícil arribar als pacients.
El «camí» des del laboratori de recerca fins al pacient descriu el llarg procés de portar els resultats de la investigació experimental bàsica fins a la investigació preclínica, generalment realitzada en models animals, i a través de les diferents fases de la investigació clínica. L’objectiu final és que la investigació pugui eventualment beneficiar directament els pacients.
És essencial destacar que no hi ha un calendari precís per portar alguna cosa des del laboratori fins a l’aplicació clínica; la investigació preclínica pot durar d’1 a 6 anys, mentre que la investigació clínica porta de 5 a 10 anys. El simple fet de dissenyar, aprovar i finançar els assaigs clínics pot trigar uns 2 anys.
Molts assaigs amb medicaments o conceptes de tractament poden fallar en qualsevol part del procés, cosa que obliga els investigadors a ajustar les seves teories o tornar a començar des de zero; tot i així, s’estima que el 90 % de les investigacions mai no arribaran a la fase clínica. Les raons poden ser diverses, com ara: formular preguntes incorrectes, mancar de rellevància clínica directa, no disposar del volum adequat de pacients, no comptar amb la infraestructura necessària per provar les teories o simplement no obtenir prou finançament, especialment en el cas de malalties rares.
Tenint això present, és important saber com iniciar el procés. En el cas dels metges científics, les idees de recerca provenen d’observacions o preguntes que sorgeixen a la clínica. Aquestes idees es traslladen al laboratori amb l’esperança que eventualment puguin tornar i millorar l’àmbit clínic. Per contra, per als científics bàsics, les idees de recerca s’originen en preguntes relacionades amb la biologia fonamental. Amb el temps i una planificació acurada, aquestes idees poden arribar a tenir aplicacions clíniques.
A Barraquer, creiem fermament que perquè la investigació beneficiï directament els pacients, és crucial facilitar la col·laboració entre investigadors i professionals clínics. En fomentar diàlegs significatius entre els nostres membres, aconseguim que els nostres metges comprenguin a fons els avenços al laboratori, mentre que els nostres investigadors obtenen una millor comprensió dels problemes clínics essencials per als nostres pacients. Aquesta pràctica constant ha estat fonamental per guiar les nostres fites de recerca i actualment ens està ajudant a explorar i desenvolupar possibles tractaments innovadors.
A Barraquer seguim compromesos amb la preservació de la biodiversitat, la cura del medi ambient i la sostenibilitat. Per tercer any consecutiu promovem un entorn saludable mitjançant el nostre projecte Tinguem Vista. Aquest any hem arribat a un acord de col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM), concretament amb el grup d’investigació EMBIMOS.
EMBIMOS (EnvironMental and sustainaBility participatory InforMatiOn Systems) s’enfoca a comprendre, crear i implementar sistemes d’informació participatius per a la presa de decisions en pro de la sostenibilitat ambiental. Desenvolupen recerca aplicada a través de diferents projectes i observatoris de ciència ciutadana.
Al costat de l’ICM farem conjuntament diverses accions per promoure la conservació de la biodiversitat marina, així com de la preservació del mar i de les platges. EMBIMOS ofereix diferents projectes de ciència ciutadana per conscienciar i permetre la nostra participació en l’obtenció de dades que ajudin a conèixer l’estat actual del nostre entorn i quines accions es poden dur a terme per millorar-lo.
Hem llançat una nova campanya amb una perspectiva única: «Mirant més enllà». Explorem el present amb una visió futurista, amb un enfocament innovador en la cura de la vista, ens projectem cap al futur. El nostre compromís és clar: millorar la teva visió avui, preparant-te per a un demà brillant, integrant tecnologia avançada i tractaments d’avantguarda.
De l’1 al 3 de febrer es va celebrar FacoElche, a Alacant. La Dra. Elena Barraquer va participar com a coordinadora, panelista i realitzant cirurgia quirúrgica en directe. El Dr. Jesús Téllez va participar als cursos de FacoGlaucoma, la Dra. Sandra Planella als cursos de FacoPlast, simposi d’oculoplàstica, i el Dr. José Lamarca en un curs satèl·lit.
La Dra. Sandra Planella va participar al gener al reportatge de RTVE sobre els riscos oculars de les pestanyes postisses, un element estètic en auge.
En un reconeixement destacat a la seva dedicació i experiència en el camp de la infermeria quirúrgica oftàlmica, Sofia Navarro Santos, infermera del nostre centre, va ser nomenada membre del Comitè de l’European Society of Ophthalmic Nurses and Technicians (ESONT) el passat mes de gener.
El 25 de gener el Dr. Jesús Téllez, acompanyat pel Dr. García Barberán, va participar com a ponent als Cursos de Formació Continuada que es van organitzar a l’Hospital de Sant Pau.
El 15 de desembre el Dr. Javier Elizalde va participar com a ponent al II Curs d’imatge retiniana amb el sistema Optomap al Clinic Eye Training Centre. També va participar al mes de gener a la 7a edició del Santpoort Retina Meeting (Holanda).
El passat mes d’octubre la Dra. Elena Barraquer va ser inclosa de nou a la llista que confecciona Forbes España amb els 100 millors metges de la sanitat espanyola. També el 28 de gener va ser guardonada amb el premi Talent Silver a la gala Top 100 Mujeres Líderes de España, per la seva tasca al capdavant de la fundació que porta el seu nom i que lluita contra la ceguesa causada per cataractes a països en desenvolupament.
El Professor Rafael I. Barraquer va participar al congrés EVER 2023 (European Vision and Eye Research), celebrat a València del 26 al 28 d’octubre. A més de la seva participació com a ponent i moderador de diverses sessions, també va ser escollit per votació de tots els membres com a Chairman de la secció de Lens&Cataract.
La Dra. Miriam Barbany va participar el 27 i 28 d’octubre al Curso del Altántico Lifelong Learning 2023, celebrat a Pontevedra. També va participar com a ponent als Cursos de Formació Continuada que es van organitzar a l’Hospital de Sant Pau el 12 de gener.
Prof. Rafael I. Barraquer
Quan mirem un cel amb núvols, és gairebé inevitable començar a distingir trets o siluetes de cares o animals. Res no té d’estrany, ja que el nostre cervell està dissenyat per reconèixer formes familiars davant d’una imatge poc definida.
Aquest fenomen es coneix com a pareidolia, definit com «la percepció il·lusòria d’una forma reconeixible entre allò real i allò fantasiat, davant d’un estímul sensorial vague i aleatori». No és pròpiament una il·lusió òptica, ja que es pot fotografiar perfectament. L’il·lusori de la pareidolia està només en el nostre reconeixement, encara que aquest pot ser compartit entre diversos observadors. A més, som conscients d’estar davant d’una interpretació lliure i irreal. Pensem “el núvol sembla com una cara”; si realment creguéssim que «és una cara», passaria a ser una al·lucinació.
A banda dels clàssics exemples amb núvols, les pareidolies poden ocórrer en contemplar qualsevol imatge (fins i tot un so) amb formes aleatòries com taques i vetes en una paret rocosa o un paviment, al perfil de muntanyes o altres trets del paisatge, amb arbres, fruits i objectes del més divers. Les formes més comunament percebudes són cares seguit d’animals, cosa que revela la importància d’aquest reconeixement.
En la nostra evolució com a espècie, identificar de forma instantània les cares humanes i distingir entre amics i enemics o els animals perillosos, sens dubte suposava i encara pot suposar un avantatge per a la supervivència.
← El clàssic exemple de pareidolia a partir dels núvols del cel.
→ Un parell de pareidolies presents al paisatge.
→ Exemple de taca de tinta de Rorschach (test de Rorschach).
Reconeixem immediatament com una cara el simple esquema de dos cercles petits dins un altre de gran, més una línia, de forma automàtica i subconscient (fins i tot amb una certa expressió). Això implica que ho processem de cop, com un tot i sense que hi hagi una anàlisi geomètrica de cada part.
S’han detectat, a l’àrea ventral fusiforme de l’escorça cerebral temporal, neurones que s’activen en veure qualsevol objecte que es pugui percebre com una cara, gairebé tan ràpid com una cara real.
Es tractaria de circuits neuronals de reconeixement, presents potser des del naixement, al nostre «cablejat» cerebral. La seva lesió per un traumatisme, accident vascular o tumor pot fer que una persona perdi la capacitat de reconèixer cares, cosa que es reconeix com a prosopagnòsia.
El nostre cervell treballa constantment per reconèixer formes del món que ens envolta. Les pareidolies confirmen el funcionament en paral·lel, automàtic i holístic, que ho fa tan eficient.
← → Tant a la natura com al nostre dia a dia podem trobar formes que es poden percebre com a “cares”.
I MISSATGES SUBLIMINALS
Les pareidolies es poden considerar una forma d’apofènia, l’experiència de veure patrons i/o connexions en esdeveniments aleatoris o dades sense sentit. Així, són la base de mètodes endevinatoris com el dels pòsits de cafè o la molibdomància, o de proves psicològiques com la de les taques de tinta de Rorschach. Sovint serveixen d’explicació per a albiraments paranormals, com ara animals fabulosos, fantasmes i ovnis.
En art i publicitat suposen una forma de missatge subliminal: recordem el «mètode paranoico-crític» de Dalí o campanyes basades en «cares» d’objectes quotidians.
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
La setmana del 23 al 27 d’octubre un equip de la Fundació Barraquer format per la Dra. Anna Monés i les optometristes Alba Herrero, Susana Escalera i Marta Benito —totes elles professionals del Centre d’Oftalmologia Barraquer— es va desplaçar fins a Bombai (l’Índia) per a realitzar revisions integrals de la salut visual als usuaris de la Fundació Sonrisas de Bombay.
L’experiència va ser realment positiva. En cinc jornades de treball, organitzades en tres zones diferents de la ciutat, vam visitar a un total de 676 persones, vam receptar 318 ulleres graduades i vam diagnosticar 109 casos d’usuaris amb cataractes.
Les paraules de l’Alba Herrero resumeixen a la perfecció el sentir de tot l’equip: “Durant una setmana hem tingut la sort de poder col·laborar des de la Fundació Barraquer en un dels molts projectes que ofereix Sonrisas de Bombay a famílies amb pocs recursos i dones supervivents del tràfic d’éssers humans. És increïble la labor que aquestes persones realitzen cada dia per a intentar fer la vida millor a totes aquestes comunitats. Moltes gràcies a tot el meravellós equip de Sonrisas de Bombay; ens heu acollit, guiat, acompanyat i ensenyat la vostra riquesa cultural”.
L’Associació Edugascar, constituïda a Barcelona l’any 2017, té com a missió millorar la qualitat de vida de la població de Madagascar, un dels països més pobres del món, a través de projectes educatius i assistencials. Del 7 al 14 d’octubre l’entitat va organitzar una expedició mèdica multidisciplinària a Ambatondrazaka en la qual van participar 19 professionals de diferents especialitats (otorrinolaringologia, odontologia i oftalmologia). La Fundació Barraquer va posar el seu granet de sorra aportant tres cooperants per a cobrir l’àrea de salut visual: un oftalmòleg, el Dr. Ángel Domínguez, voluntari independent amb àmplia experiència en missions de cooperació internacional, i dos optometristes, l’Elena Sánchez i la Beatriz Hernández, voluntàries de General Optica.
En total, es van atendre 3.300 nens i nenes en situació de pobresa extrema. També van participar en la missió la Fundació Clarós, la facultat d’odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i la xarxa de centres auditius Aural.
L’exercici 2023 ha estat un any de molta activitat pel que fa a jornades de revisions. En total, des de la Fundació Barraquer hem organitzat 9 jornades en altres tantes entitats socials en les quals hem revisat la salut visual de 241 persones de totes les edats; de les quals 31 han vingut a visitar-se al Centre d’Oftalmologia Barraquer i 65 han acudit a la botiga de General Optica de la seva elecció per fer-se ulleres graduades.
Aprofitem aquest breu resum per agrair la inestimable col·laboració dels MIR i dels optometristes del Centre d’Oftalmologia Barraquer, que han aportat els professionals necessaris per a dur a terme les jornades, i als equips de les entitats beneficiàries, que ens han facilitat molt la labor a nivell organitzatiu i ens han tractat sempre de manera immillorable.
General Optica, un dels principals partners de la Fundació Barraquer, va dur a terme durant els passats mesos d’octubre i novembre la segona campanya d’arrodoniment solidari en favor del programa «Mirem per tu». Gràcies als microdonatius realitzats en les més de 200 botigues que la companyia té repartides per tot el territori nacional es van recaptar un total de 12.567 €, que es destinaran a finançar tractaments oftalmològics, ulleres graduades i jornades de revisions de la salut visual.
Des d’aquí agraïm una vegada més a tot l’equip humà de General Optica —des del Consell de Direcció fins als òptics de les botigues, passant pel personal d’administració— el seu compromís i generositat amb els nostres beneficiaris. Gràcies a iniciatives com aquesta podem millorar la qualitat de vida de moltes persones.
En el marc del conveni de col·laboració signat amb la Universitat Internacional de Catalunya, la Fundació Barraquer, a proposta del Comitè de Beques de la universitat, va concedir el mes d’octubre passat dues beques per import de 3.500 € cadascuna a dos estudiants de 4rt de medicina que reuneixen totes les condicions per a ser beneficiàries de l’ajuda: excel·lent expedient acadèmic, recursos econòmics limitats i vocació per l’oftalmologia.
Des de la Fundació Barraquer ens alegra contribuir al desenvolupament personal, acadèmic i professional de joves amb talent a través de les beques “Joaquín Barraquer”, que aquest curs 2023/2024 han celebrat la seva primera edició.
Núria Delsors, treballadora social
La Maria Àngels va acudir per primera vegada al centre d’oftalmologia l’any 2002, ens explica que les diferències abismals de diòptries dels seus ulls i les lents de contacte, que ja no li funcionaven bé, havien minvat la seva qualitat de vida. Un optometrista conegut li va dir que si pensava «tocar-se» els ulls, el millor lloc per visitar-se era el Centre d’Oftalmologia Barraquer. En aquell moment, ni tan sols podia veure el color del semàfor per creuar el carrer, se sentia a la vora d’un abisme.
Va acudir al centre, es va fer les proves i després la Dra. Kargachin la va visitar, diu que va ser molt amable i li va recomanar que s’operés. L’operació va durar 10 minuts i després quan li van destapar l’ull, tornava a veure-hi. Des dels 17 anys que no hi veia bé i amb 32 anys «vaig tornar a la vida». El procés es va repetir exactament igual amb l’altre ull i al cap de 15 dies va tornar a veure-hi bé. Podria
dir que aquests 20 o 25 minuts van canviar radicalment la seva qualitat de vida. Ens explica que a partir d’aquell moment: «Vaig poder tornar a agafar el cotxe en uns dies, sentir la llibertat, viatjar i veure el món. Tornar a viure gràcies a la professionalitat de la doctora.»
I novament, més de 20 anys després, ha hagut de passar per quiròfan i molt entusiasmada reconeix que «m’han salvat la vida una altra vegada, el Dr. Lamarca no només m’ha operat, ha canviat la meva vida. Ara hi veig bé, puc tornar a fer vida normal, puc conduir, sortir, treballar i per tot això li estic molt agraïda». La pacient fa extensiu el seu agraïment a l’equip mèdic que l’ha atès, a les secretàries dels doctors, a l’equip d’urgències i de contactologia, al Juan, la persona que atén els pacients només entrar al centre i també l’equip de la Fundació, que li ha permès tornar a Barraquer.
Eva Gomis, subdirectora de Programes Docents de l’Institut Barraquer
L’Institut Barraquer obre les portes a una experiència única per a professionals de la salut amb el Programa de Metge Observador. En format presencial, aquest programa permet submergir-se al món de l’oftalmologia proporcionant una visió integral de les pràctiques i procediments al centre.
El programa ofereix la possibilitat de ser testimoni de cirurgies en viu a través dels nostres mítics amfiteatres quirúrgics, participar en sessions clíniques i formatives, i realitzar pràctiques al nostre Wetlab. A més, els participants podran accedir a la nostra prestigiosa Biblioteca Josefa Moner i a esdeveniments acadèmics de rellevància, proporcionant una actualització constant sobre avenços oftalmològics.
És essencial tenir en compte que, si bé es permet l’observació activa, els participants no podran fer cirurgies ni tractar pacients durant la seva estada formativa. Aquest programa està especialment dissenyat per a metges oftalmòlegs, metges residents d’oftalmologia i llicenciats en medicina que busquen una experiència educativa excepcional al destacat entorn de l’Institut Barraquer.
La iniciativa reflecteix el compromís continu de Barraquer en la formació i la col·laboració amb professionals de la salut, contribuint a l’avenç de l’oftalmologia a nivell global.
L’Institut Barraquer, en col·laboració amb la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya, ofereix un Programa de Pràctiques Acadèmiques als seus estudiants, que brinda l’oportunitat de ser observador al Departament d’Òptica i Optometria i permet assistir a activitats médico-quirúrgiques i teòriques.
Aquest programa reflecteix el compromís continu de l’Institut Barraquer amb l’educació i la formació i aporta als participants una visió única del món de l’òptica i l’optometria.
En els darrers anys, s’ha observat un interès creixent a l’àrea de l’oftalmologia pediàtrica, afrontant desafiaments que requereixen una formació especialitzada.
En resposta a aquesta necessitat, l’Institut Barraquer presenta el seu Curs 100 % online d’Oftalmologia Pediàtrica, dissenyat per oferir una formació mèdico-quirúrgica completa per part d’oftalmòlegs experts en les diferents subespecialitats, i adreçat a tots aquells professionals (oftalmòlegs generals, oftalmòlegs residents, fellows i pediatres) interessats a aprofundir en aquesta especialitat i adquirir eines per facilitar l’atenció mèdica del pacient pediàtric.
En aquest curs s’aborda l’oftalmologia pediàtrica a través de sis blocs temàtics: parpelles, òrbita i vies llagrimals, còrnia i superfície ocular, cristal·lí, glaucoma, retina i estrabisme.
“ Claramente, las Lentes
son campeonas en Libertad Visual”
El equipo olímpico español de natación artística lo tiene claro: usan lentes ICL
