Page 1

REVISTA TRIMESTRAL · 21 de març · PRIMAVERA 2015 · Nº 8 · 5€

nova plaça 06 La de Les Glòries, d’estrena

de 150 16 Més anys de ferrocarrils

més 25 Gaudir Barcelona

2 Aniversari Revista Barcelona Rosa

32 Bagués Masriera,

1839-2015

57 Barcelona, una ciutat intel·ligent

clàssic 62 Un a cavall de

tres segles


2

ri

an

rs ive a

sumari primavera 2015

06 ACTUALITAT La nova plaça de les Glòries, d’estrena

21 MUSEUS El jardí botànic històric, Un univers vegetal a Barcelona

42 2 ANYS! Barcelona Rosa dos anys de reportatges

10 CULTURA La joia de la pintura mural gòtica de Barcelona torna a brillar. Reobertura de la capella de Sant Miquel

25 VIURE BCN S’amplia l’oferta cultural i d’oci del projecte “Gaudir més”

57 BCN FUNCIONA! Barcelona, una ciutat (molt) intel·ligent

30 PUBLICITAT HISTÒRICA BCN Publicitat amb història

62 RESTAURANTS Un clàssic a cavall de tres segles Restaurant Les 7 portes. Restaurant Yubari

12 HISTÒRIA Un singular edifici de Barcelona, homenatge al cargol 14 HISTÒRIA La Font de Canaletes un aigua típicament Barcelonina 16 HISTÒRIA Més de 150 anys de ferrocarrils

32 COMERÇOS CENTENARIS Bagués-Masriera, 175 anys de passió per l’art de la joieria

69 AGENDA Agenda primavera 2015: d’abril a juny

37 BCN INNOVA! Prototipatge, el nou camí de la innovació a Barcelona

EDITA: PRENSA & MARKETING BCN, S.L. DIRECTORA: Àngela Domènech | info@barcelonarosa.com CAP DE REDACCIÓ: Raúl Lozano | raul@barcelonarosa.com ART I GASTRONOMIA: Francesc Suñer | fsf@barcelonarosa.com · MAQUETACIÓ: Stéphanie Herbiet DISSENY i FOTOGRAFIA: Maria Prats · ASSESSORA D’IMATGE: Carmen Cañameras PUBLICITAT: Àngela Domènech | info@barcelonarosa.com ONLINE: Àngela Domènech · Dipòsit Legal: GI-997-2012 Distribueix: PRENSA Y MARKETING BCN, S.L. · Via Augusta, 147 - 3ª Planta, 08021 BARCELONA Tel.: 933 901 207 · Publicitat: 649 457 727 · www.barcelonarosa.com · www.prensaymarketing.es


Plaça de les Glòries

Capella de Sant Miquel

La casa dels Cargols

Font de Canaletes

Ferrocarrils de Catalunya

Jardí Botànic Històric

Gaudir Més Barcelona

Bagués-Masriera

Prototipatge Barcelona

Smart City

Restaurant 7 Portes

Agenda Trimestral BCNROSA / 5


a

er s a

2

ri

niv

actualitat

LA NOVA PLAÇA DE LES GLÒRIES, D’ESTRENA

B

arcelona no s’atura. És una ciutat en constant moviment, disposada a afrontar ambicioses transformacions per tal de millorar la seva fesomia i recuperar espais per al gaudi de les persones. El darrer exemple d’aquesta empenta urbanística i vital és la remodelació de la plaça de les Glòries. Aquell lloc d’entrada a la ciutat en què un dia hi va haver instal.lada una anella viària enlairada. Ho recorden? Bromes a banda, el que ja és un fet és que Glòries no serà mai més el que era, afortunadament. Les noves Glòries són un emplaçament guanyat per a les persones -les que hi viuen, les que hi treballen i les que hi van de pas-, que vertebra uns serveis i unes instal.lacions fins ara dispersos i que, per unanimitat, s’erigeix en la nova centralitat barcelonina. Una porta també d’accés al 22@, el districte de la innovació i el coneixement, i el final de la Diagonal, cèlebrement recuperat anys enrere gràcies a la implantació del Parc del Fòrum. Glòries serà un gran parc urbà on d’entrada no abundaran, però, els cartells de “no trepitjar la gespa”, ja que la zona es convertirà eminentment en un punt de trobada ciutadana. Mentre

no es materialitzi al 100% “Canòpia Urbana”, el projecte triat per transformar més de 17 hectàrees de terreny disposat en l’encreuament de tres grans avingudes (Gran Via, Diagonal i Meridiana) i que suposarà el soterrament de la circulació motoritzada fins ara regnant a l’extinta anella, Glòries s’urbanitza provisionalment per oferir-se als ciutadans en forma d’espai on pas-

Carretera de Ribes a l’altura de la Plaça de las Glories - 1929

Plaça de les Glories - 1960

6 / BCNROSA


Plànol topogràfic - 1856

sejar, fer esport o gaudir d’activitats lúdiques. El 28 de març es va programar la seva inauguració oficial. El procés de remodelació de la plaça i el seu entorn, que també contempla la construcció d’habitatges i equipaments, ha de servir igualment per reactivar econòmicament una zona en què convergeixen els barris de Fort Pienc, Sagrada Família, el Clot i Po-

a

er s a

2

ri

actualitat

niv

blenou. Les grans instal.lacions culturals i comercials que ja hi eren presents a l’entorn de Glòries des de fa anys o els de recent construcció agafen ara un impuls descomunal amb aquesta iniciativa, per cert, consensuada amb els veïns. Se’n beneficien principalment elements vinculats a la cultura, en concret a la música (L’Auditori) i les arts escèniques (Teatre Nacional de Catalunya). De la mateixa manera, les noves edificacions han tingut un impacte immediat per la seva estructura i per les necessitats històriques que han satisfet: és el cas de l’edifici del Mercat dels Encants, que a la seva manera rivalitza en espectacularitat amb el del Disseny Hub Barcelona. Un edifici proper i singular, la Torre Agbar, renova el seu emblemàtic paper de porta d’entrada al Districte del 22@, un espai consagrat a la innovació on trobem referències arquitectòniques i de contingut tan destacades com el BCN Growth Centre. g

Març 2014

Març 2014

Març 2014 BCNROSA / 7


a

er s a

2

ri

niv

actualitat

Març 2014

Març 2014

Què És Canòpia Urbana?

É

s el projecte guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per replantejar les Glòries un cop eliminada la barrera arquitectònica que representava l’anella. Es començarà a fer a partir del 2016 i combinarà els espais de vegetació intensa -amb una funció que va més enllà de la mera ornamentació- amb d’altres més oberts als ciutadans i a la celebració d’esdeveniments populars. També incorporarà un passeig elevat que funcionarà com un mirador de paisatges tan emblemàtics de la ciutat com Montjuïc, la Sagrada Família o la propera Torre Agbar. En definitiva, Canòpia Urbana suposarà un pas ferm i endavant en el procés de renaturalització de la ciutat. El parc formarà part del corredor verd més important de Barcelona, que unirà els parcs de la Ciutadella i Glòries amb la Sagrera, cap al Besòs, i el pulmó verd que representa Collserola. g

Plaça de les Glories, març 2014

8 / BCNROSA

Xavier trias projecte Glories


a

Setembre 2014

er s a

2

ri

actualitat

niv

22@

Glòries, el nou centre de Barcelona

H

istòricament reclamada pels veïns de la zona, la remodelació de la plaça servirà per crear un gran espai verd però a la vegada per vertebrar alguns elements clau de la cultura i l’oci de la ciutat, i molt possiblement serveixi també per anar consolidant una nova centralitat que a més de satisfer els veïns serà capaç d’atreure milers de turistes. Les noves Glòries cohesionaran un territori en el qual trobem, entre d’altres, els següent elements: • Disseny Hub Barcelona: la popular “grapadora” acull el Museu del Disseny, hereu de les col.leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. També inclou la menys coneguda però igualment destacable Biblioteca El Clot - Josep Benet.

• L’Auditori i el TNC. Tot i ser punts de referència artística indiscutibles de la ciutat, la veritat és que no han gaudit de la fama i les visites que sí tenen altres espais més cèntrics i millor comunicats. Ara que Glòries estarà consagrat a les persones, aquest binomi no pot sinó experimentar un creixement en quant al nombre de visitants. • Mercat dels Encants. Els Encants Vells van mantenir fins al darrer dia de la seva existència un entranyable caire d’autenticitat, però a la vegada es feia insostenible mantenir una instal. lació tan precària i massificada en una ciutat puntera en innovació. El nou edifici ha atorgat noves perspectives a l’activitat econòmica de la zona i és, senzillament, espectacular. g

Maqueta de Canòpia Urbana BCNROSA / 9


a

er s a

2

ri

niv

cultura

La joia de la pintura mural gòtica de Barcelona torna a brillar Reobertura de la capella de Sant Miquel

E

l Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes obre la capella de Sant Miquel a la visita per a que tothom pugui admirar les magnífiques pintures murals gòtiques que la decoren. La ciutat recupera així una part essencial del seu patrimoni i una de les seves obres més prestigioses que torna a brillar amb llum pròpia. Gràcies a una forta aposta municipal, a la qual s’hi ha afegit la implicació i aportació de la ciutadania i també de l’empresa, ha estat possible la recuperació d’un patrimoni d’art fascinant i suggestiu. S’obre així la possibilitat d’admirar els murals encarregats a Ferrer Bassa, pintor del segle XIV proper a la Cort i a la família Montcada. D’aquesta manera retorna a la societat una obra mestra de vàlua inestimable i també un document

10 / BCNROSA

Capella de Sant Miquel

figuratiu extraordinari que reneix després del seu d’estudi i finalitzada la fase principal de la seva restauració. VISITES La capella de Sant Miquel Visita breu a la capella de Sant Miquel que permet redescobrir en petits grups les pintures gòtiques recentment restaurades, observar amb deteniment els detalls, analitzar-ne les escenes representades i conèixer-ne la història, la conservació i el procés de restauració. Dates: diumenges 15 i 29 de març, 5 i 19 d’abril, i 3 de maig Horari: d’11 a 11.30 h (castellà) i de 12 a 12.30h (català). g


Pany central de la capella després de la restauracio - Pere Vivas

Camí del Calvari - Pere Vivas

Triomf de la Verge - Pere Vivas

a

er s a

2

ri

cultura

niv

Detall Crucifixió - Pere Vivas

Resplendent - Pere Vivas

Capella de Sant Miquel

Monestir de Pedralbes BCNROSA / 11


a

er s a

2

ri

niv

història

Un singular edifici de Barcelona Homenatge al Cargol

E

ns situem, cruïlla entre els carrers Tamarit i Entença, barri de Sant Antoni. S’hi alça en tot el xamfrà un edifici singular, modernista. Bé que és un sol edifici, comprèn i abasta dues cases de pisos de les que en fou arquitecte Carles Bosch Negre. La construcció data de 1896, i així es va deixar senyal en gravar-ho en un vidre sobre el travesser interior de l’entrada. Sorprèn l’exageració en la reproducció incessant de cargols, miris on miris, fins i tot als punts més elevats del conjunt. Cargols sempre en actitud de pujar cap al dalt.

Cargols més petits, altres més grans, a les cornises, al ferro forjat de les baranes dels balcons i a sota. Per si no n’hi hagués prous de cargols, a l’interior s’hi poden contemplar uns frescos que representen dos pagesos en plena activitat de recollir-los. El cargol té un significat de perpètua regeneració. Animal associat a la lluna. En alguns països es diu que donen sort a qui els agafi per les banyes i els llenci per damunt de l’espatlla esquerra. Sembla ser però que la raó de tant cargol que s’hi troba immortalitzat, petrificat, no té cap caire esotèric, sinó que és més aviat un homenatge, una senyal d’agraïment.

Façana principal carrer Tamarit i Entença 12 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

història

niv

Vers la segona meitat del segle XIX, a la zona que ara ocupa el barri de Sant Antoni, s’hi trobava un conjunt d’hortes i petits camps de conreu que en enderrocar-se la muralla, camí que ara marca la ronda, l’empeny urbanístic, va trepitjar. Abans d’això, però, una parella de petits pagesos que tenia per costum anar a cercar cargols i espàrrecs per aquells horts i marges, va tenir l’esplèndida sort d’ensopegar amb un sac de monedes d’or. El tresor els va treure de la precarietat i els va permetre emprendre l’edificació de les dues cases en el lloc on fins aquell moment hi tenien la seva modesta llar. L’edifici, es bastir en reconeixement, agraïment dels cargols, que en definitiva els varen guiar cap a la fortuna. En qualsevol cas, el fet sigui més o menys cert, té un aire ben romàntic. Avui trobar tresors en el barri de Sant Antoni es evidentment molt espinós, no tant sols perquè no n’hi hagi cap, si no perquè no es sabria on excavar. El que sí podem assegurar és la troballa, en aquest cas gastronòmica en dos llocs que no podem obviar al trobar-nos davant del sorprenent immoble: “La taberna 1900” i al seu davant mateix, el “Tickets”, tots dos guiats de la mà dels rics en estrelles, germans Adrià. g F. Suñer

BCNROSA / 13


2

història

Canaletes 1910

a

er s a ri

niv

La Font de Canaletes Un aigua típicament Barcelonina

L

es Rambles, baixen vers el mar on s’hi acaben fonen al peu del monument a Colom. En el seu origen geològic foren el llit d’un torrent que recollia les aigües pluvials de les muntanyes i mines, principalment de Collserola. La paraula és d’origen àrab, literalment significa sorral. Així, prop de l’esplanada del que és avui la plaça de Catalunya, s’hi trobà un lloc ideal per què hi brollés aigua i s’hi localitzés una font pública. Es té notícia d’aquesta font ja en el segle XVI. Aquesta consistia amb canaletes, brocs que abocaven l’aigua a un abeurador. Aquests brocs, li varen conferir el nom que ha perdurat fins el dia d’avui. L’aigua va adquirir renom per ser la més fresca de la població. Amb el temps, el lloc es va arranjar. El llit del torrent es va cobrir i convertir en passeig, tal com moltes de les rambles d’arreu. A principis del segle XIX s’hi va col.locar la font actual que és de ferro colat i té quatre brolladors. Està coronada per un fanal de quatre llums. En un angle del conjunt hi ha una petita font, més baixa per als gossos, el que representa un autèntic progrés per una època en la que molts animals eren rebuts i tractats sense gaires contemplacions.

14 / BCNROSA

La llegenda diu que «qui beu de canaletes, torna sempre a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s’hi apropa per beure-hi, com si fos una superstició. Així doncs, no és estrany que aquesta llegenda hagi estat recollida en moltes contalles. Es deia que l’aigua de la font embruixa al qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne. La font guanyà tanta fama, que va arribar a donar nom a la part alta del passeig; Rambla de Canaletes. La font de Canaletes també és coneguda per ser el lloc on es reuneixen els seguidors del club de futbol Barcelona i ací hi festegen els seus èxits esportius. Ara l’aigua ja no té connexió directa amb cap mina natural, si no que prové de la xarxa pública d’aigua. L’origen del líquid però, no limita la màgia. Es estrany al passejar-hi no veure-hi sempre algú, nadiu o foraster, amb l’esquena encorbada i el cap girat cercant el doll d’aigua; sembla que la llegenda manté la seva força atraient als que pel lloc hi segueixen passant, potser magnetitzats per alguna força invisible: El batec de Barcelona. g F. Suñer


a

er s a

2

ri

història

niv

Font de Canaletes anys 20

Canaletes 1946

Bar Nuria, davant de Canaletes BCNROSA / 15


a

er s a

2

ri

niv

història

Més de 150 anys de Ferrocarrils

E

ls orígens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) se situen molt a prop dels mateixos orígens del ferrocarril al país. La primera sol.licitud de concessió del ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser demanada el 1851, tres anys després de la inauguració de la primera línia Barcelona - Mataró. El tren de Sarrià inicia la seva història el 1863, el mateix temps que el Metro de Londres. Es tractava d’una petita línia de 4,6 km de longitud, construïda en ample de via ibèric de 1672 mm, que sortia del lloc on avui es troba la plaça de Catalunya, aleshores als afores de la ciutat, i creuava la plana de Barcelona passant pels pobles de Gràcia, Sant Gervasi i arribava a Sarrià, als peus de la muntanya de Collserola. El nou ferrocarril va ser la resposta al desig de comunicació dels pobles al voltant de la ciutat de Barcelona i va ser un actor principal en la urbanització de la rodalia, quan Barcelona va començar a estendre’s per la plana guiada pel projecte pioner de planificació urbana inspirat per l’enginyer Ildefons Cerdà. Així, aquest tren pot ser considerat com un dels primers ferrocarrils urbans d’Europa. Durant diverses dècades, els trens de Sarrià van ser remolcats per locomotores a vapor i estaven formats per petits cotxes de fusta. Però al segle XX, amb el desenvolupament gradual de l’Eixample el vell tren va esdevenir anacrònic. El 1905, la companyia va decidir procedir a una reforma en profunditat. Així, l’itinerari es va canviar a ample internacional de 1.435 mm i, al seu torn, la tracció vapor va ser substituïda per l’electrificació. El tren de Sarrià va esdevenir, així, el primer ferrocarril elèctric a Catalunya. El creixement progressiu de Barcelona va conduir a l’absorció dels pobles circumdants entre 1897 i 1921, i va possibilitar l’extensió del ferrocarril de Sarrià amb una nova línia a partir de les Tres Torres, la qual pujava directament als peus de la muntanya de Collserola, on connectava amb el funicular de Vallvidrera, que s’havia inaugurat el 1906, a càrrec de la mateixa empresa.

16 / BCNROSA

La conversió del tren de Sarrià en la xarxa suburbana tal i com es coneix avui en dia, es va iniciar el 1912, quan l’enginyer Carles Emili Montañés va mostrar la necessitat i la viabilitat d’un mitjà de comunicació entre Barcelona i el Vallès. Associat amb Frederick Stark Pearson, el 1912 van fundar la “Compañía de los Ferrocarriles de Cataluña”, amb la qual es va iniciar l’excavació del túnel sota la muntanya de Collserola permetent l’ampliació de la xarxa urbana cap a les ciutats de Terrassa i Sabadell.


a

er s a

2

ri

història

niv

Locomotora 13 - 1892

Plaça de Catalunya - 1865

Locomotora nº 10 - 1890 BCNROSA / 17


a

er s a

2

ri

niv

història

Estació de La Bonanova - 1890

Estació de Sant Gervasi - 1905

Locomotora num 9 - 1890

Carrer Pelai - 1919

Barcelona Plaça Catalunya L'edifici antic de l'estació del carril de Sarrià va ser un dels primers edificats a l'Eixample d'Ildefons Cerdà. Situat al número 1 de la que, amb el temps, seria la plaça de Catalunya, es va fer popular, sobretot, pel fet que en els seus baixos hi havia dos cafès molt concorreguts, amb vistes a la plaça i a Canaletes. Un cop soterrada l'estació, es va fer famosa l'anomenada avinguda de la Llum, passeig subterrani sota el carrer Pelai, amb botigues de tota mena a banda i banda. Fins i tot hi havia un cinema. L'ornamentació dels revestiments ceràmics de les voltes de les naus d'andanes són un disseny de l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert. Sempre ha estat la principal estació de la xarxa d'FGC pel nombre de viatgers que la utilitzen.

com un petit i senzill baixador situat just en el punt en que la línia entrava en el terme municipal de Gràcia. Amb el soterrament va adquirir la importància arquitectònica que actualment té. El moment clau, però, va ser la construcció del segon vestíbul (carrer Rosselló) i el corredor d’enllaç amb la nova línia L5 del metro i la L3, el 1969, que la va convertir en una de les principals estacions d’FGC.

Gràcia L’estació primitiva era un edifici d’una planta molt característic de l’època, especialment per la marquesina de ferro que protegia l’andana de la pluja. Estava situada a la confluència de les rieres de Cassoles (Vallcarca) i de Sant Gervasi que, un cop unides, passaven a anomenar-se riera de Malla. Quedava limitada per dos passos a nivell: el de la Travessera de GràProvença cia i el del carrer Marià Cubí. Durant el període de A mesura que l’Eixample es va anar edificant i po- les obres de soterrament (entre els anys 1927 i 1929), blant, es va fer evident que mancava un punt de pa- es va traslladar al carrer Balmes entre Marià Cubí i rada entre Barcelona i Gràcia. Al principi va néixer La Forja, per tal d’alliberar els terrenys on es cons18 / BCNROSA


Baixador de Muntaner - 1920-1925

a

er s a

2

ri

història

niv

Cruïlla Pelai, Bergara i Balmes - 1920-1926

Pas a nivell de Gran Via - 1925

truïen el nou túnel i la nova estació soterrada. Un cop en servei el túnel, es va poder fer la progressiva urbanització de la Plaça Gal.la Placídia i de la Via Augusta, tal i com les coneixem actualment. Des de l’1 de gener de 1954, a més, va passar a ser l’estació de bifurcació de la branca d’Av. Tibidabo (actual L7). Sant Gervasi L’estació primitiva “San Gervasio de Casolas” estava en una rasa per sota del nivell dels carrers, que travessaven la via amb ponts. Poc després de l’estació les vies travessaven l’únic túnel que, en aquella època, tenia la línia. En el projecte inicial de soterrament no es contemplava mantenir-la, perquè havia de quedar substituïda per la nova estació de Pl. Molina de la nova branca d’Av. Tibidabo. Posteriorment es va afegir al projecte, però ja no es va preveure que les seves andanes fossin en recta i sense pendent. El soterrament es va fer en fases successives molt complexes (primer la via ascendent i posteriorment la via descendent) i es van allargar fins al 1931 en que es va

completar l’obra. L’enllaç directe amb l’estació de Pl. Molina no es va posar en servei fins al 2009, tot i que ja era previst a les obres interrompudes els anys 30. Muntaner És la darrera estació oberta al públic en el tram entre Barcelona i Sarrià, un cop la línia ja estava electrificada. Quan es va obrir el carrer Muntaner fins a la plaça Bonanova, es van edificar un elevat nombre de vivendes al barri, fins al punt que l’empresa explotadora del ferrocarril va decidir obrir un nou baixador entre el de Sant Gervasi i el de la Bonanova. La construcció inicial era totalment funcional: dues andanes construïdes eixamplant la rasa per la qual el ferrocarril travessava el barri i dues escales que convergien sobre un petit edicle edificat sobre el pont del carrer Muntaner. Allí hi havia l’oficina i les finestretes de venda de bitllets. El soterrament de les vies des de Pl. Catalunya, completat el 1931, finalitzava just a l’inici de les andanes de Muntaner. El 1952 es va posar en servei el soterrament de les vies fins a les Tres ToBCNROSA / 19


a

er s a

2

ri

niv

història

rres i es va edificar l’estació actual, situada entre els carrers Muntaner i Santaló. La primitiva estava entre els carrers Tavern i Muntaner. La Bonanova L’estació es va posar en funcionament 24 anys després de posar-se en servei la línia, encara en l’època del vapor, i un cop la progressiva urbanització de l’entorn del carrer Ganduxer en va propiciar la utilitat. Inicialment era un petit edifici d’una planta situat a la banda muntanya i just abans del pas a nivell del carrer Ganduxer. Entre Gràcia i aquest punt la línia recorria una llarga i estreta rasa travessada, de tant en tant, per petits ponts que unien les dues bandes. Amb el soterrament de l’any 1952 es va posar en servei l’estació actual. Inicialment va ser construïda amb dos vestíbuls, un a cada extrem de les andanes. Finalment només es va posar en servei el més proper al carrer Modolell. El segon s’utilitza com a instal.lació tècnica (ventilació, instal.lacions elèctriques, etc.), i com a sortida d’emergència. Les Tres Torres Inicialment va néixer com a estació de bifurcació entre la línia de Sarrià tradicional y la nova línia de Vallvidrera. Aquesta línia també era coneguda com a “tramvia d’Anglí”, perquè recorria aquest carrer en tota la seva longitud, o com a “tramvia de cinc”, perquè el preu del bitllet per anar de Tres Torres a Peu del Funicular era de 5 cèntims (de pesseta). El 1919 va deixar de ser una bifurcació i va passar a ser una estació de transbordament entre el tren de Sarrià i el tramvia, que iniciava aquí el seu recorregut. Aquesta estació estava situada entre els carrers Dr. Roux i Anglí. Amb el soterrament de 1952 l’estació va passar a estar situada entre els carrers Calatrava i Dr. Roux. Com que en aquest punt el túnel va ran de la calçada de la Via Augusta, no es va poder fer un vestíbul comú sobre les vies (com és el cas de les demés estacions). És per això que aquesta estació té dos vestíbuls independents, un per a cada andana. Sarrià L’estació primitiva era un edifici d’una planta que estava situat sobre la riera de Sarrià-Magòria (actual carrer Cardenal Sentmenat) i entre els actuals carrers Mañé i Flaquer i Jaume Piquet (pel qual s’hi accedia). Era la segona estació més important de la línia del tren de Sarrià, després de la de Barcelona, pel fet que era (fins a l’any 1916) el final de la línia i perquè al seu costat hi havia els tallers, cotxeres, dipòsit de locomotores i magatzem (on actualment hi ha l’edifici de les oficines centrals d’FGC). 20 / BCNROSA

Les seves vies no es van soterrar fins a l’any 1976, en el mateix moment en què es va posar en servei el perllongament de la línia fins a Reina Elisenda. El fet de tenir el centre operatiu de la línia a Sarrià va propiciar que durant el segle XIX i bona part del segle XX, la major part dels treballadors tinguessin la seva residència a aquesta vila (que no va ser agregada a Barcelona fins a l’any 1922). g

Estació de Gràcia - 1929

Avinguda de Sarrià - 1930

Avinguda de la Llum - 1953


a

er s a

2

ri

museus

niv

El jardí botànic històric Un univers vegetal a Barcelona

L

’hivern s’ha acabat. La llum del sol, la temperatura i la bonança activen la natura, i en general tota vida. Els vegetals no en són cap excepció, ans el contrari. La primavera n’és un clar exemple. Una passejada pel meravellós jardí botànic històric que creix a la muntanya de Montjuïc és més que adient. Les olors, els colors, les varietats, innombrables espècies us acolliran sensualment. El jardí es troba en unes fondalades, antigues pedreres de la muntanya; rere l’imponent edifici del Museu Nacional d’Art de Catalunya, conegut como MNAC. Hi trobareu uns arbres majestuosos, possiblement els més grans de la ciutat. El lloc és enclotat, a l’obaga de Montjuïc, això fa que les temperatures siguin particularment més baixes, permetent l’adaptació d’espècies pròpies de climes freds. Lloc ideal per fer una refrescant passejada de cara al bon temps.

Fotografies: Ernest Costa i Savoia

Aquests Jardí Botànic va ser creat en base al projecte del Dr. Pius Font i Quer (Lleida 1888 - Barcelona 1964), eminent farmacèutic i botànic. Professor i gran divulgador de la botànica, va escriure diverses obres en les quals aplegava tant la terminologia popular com la científica; tant en català com en castellà. Va col.laborar amb Pompeu Fabra encarregant-se de la lexicografia botànica de tan fonamental diccionari. La idea inicial i desenvolupament del projecte va coincidir amb l’Exposició Internacional del 1929. Les autoritats locals van proposar-se convertir Montjuïc en un gran parc urbà. Dins el projecte de transformació verda s’hi troba inclosa la zona anomenada “La Foixarda” considerada com única reserva natural urbana. Amb motiu dels jocs olímpics de 1992, i pels treballs de condicionament va caldre fer moviments de terres que van afectar l’estabilitat dels terrenys. Per això aquests jardins varen romandre tancats al públic al llarg d’un temps. BCNROSA / 21


a

er s a

2

ri

niv

museus

D’aquesta situació va néixer la idea de crear un nou jardí botànic per a Barcelona, que fos un centre d’estudi i conservació d’espècies. L’antic jardí botànic, un cop consolidat el terreny i recondicionat es va tornar a obrir al públic l’octubre de 2003, denominant Jardí Botànic Històric. El projecte el va realitzar l’Ajuntament de Barcelona, amb subvencions de la Unió Europea. Inicialment s’hi introduïren plantes rares de la Península i les illes Balears. Més endavant, varen arribar-hi noves espècies dels Pirineus i del nord d’Àfrica i, fins i tot, exemplars propis de països més freds. Donar-hi un tomb és molt més que aconsellat, és obligatori. g F. Suñer 22 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

museus

niv

BCNROSA / 23


a

er s a

2

ri

niv

24 / BCNROSA

museus


a

er s a

2

ri

viure BCN

niv

S’AMPLIA L’OFERTA CULTURAL I D’OCI DEL PROJECTE

“GAUDIR MÉS”

C

om a prova va estar bé, però ara tocava consolidar i ampliar la iniciativa... i així ha estat. Gaudir Més Barcelona es va posar en marxa a finals del 2013 permetent l’accés gratuït al Park Güell i el Castell de Montjuïc a tots aquells ciutadans que s’haguessin sumat prèviament al projecte. Al març d’enguany s’ha fet efectiva la segona fase de la iniciativa, que permet als ciutadans l’entrada, beneficiant-se de descomptes, a diverses instal.lacions d’oci i cultura utilitzant només un dit. Ens expliquem. Es tracta de gaudir de descomptes o entrades gratis en diversos espais de Barcelona només pel fet d’haver digitalitzat l’empremta del nostre índex. Un cop fet, això agilitzarà els accessos a les instal.lacions adherides al projecte, ja que a les taquilles dels centres hi haurà un escàner digital que verificarà la nostra identitat en qüestió de segons. Com i on podem digitalitzar la nostra empremta? Trucant al 010 i reservant cita prèvia en qualsevol de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) per fer el tràmit. Fins al 30 de març també s’ha pogut fer a qualsevol dels 49 punts fixes i mòbils que l’Ajuntament ha repartit per la ciutat. En el moment de digitalitzar la nostra empremta serà necessari presentar algun document identificatiu que incorpori una foto nostra (DNI, carnet de

conduir) per verificar la nostra identitat. Després d’efectuar aquest pas, serà necessari que transcorrin set dies i que rebem un e-mail de confirmació per poder començar a gaudir dels preus especials en recintes com el Museu Blau, el Museu de la Música o el Telefèric de Montjuïc. Ja són prop de 14.000 persones les que s’han apuntat a aquesta innovadora manera de gestionar l’entrada als espais lúdics i culturals de la ciutat, que anirà creixent en el futur i que està condemnada a l’èxit. De ben segur que moltes d’aquestes visites es realitzaran en família.

BCNROSA / 25


a

er s a

2

ri

niv

viure BCN

Els espais del projecte Aquests són els espais que a dia d’avui s’han sumat al projecte municipal Gaudir Més Barcelona segons el tipus de descompte.

Entrada gratuïta Park Güell Castell de Montjuïc

Park Güell

Jardí botànic Foto JM de Llobet 26 / BCNROSA


Entrada amb 50% de descompte

a

er s a

2

ri

viure BCN

niv

Museu del Disseny

Museu Blau Museu del Disseny Jardí Botànic Museu Frederic Marès Museu de la Música Torre de Collserola Telefèric de Montjuïc

Museu de la música

Museu Blau Foto Aitor Ortiz BCNROSA / 27


a

er s a

2

ri

niv

viure BCN

Els espais del projecte Entrada amb 50% de descomPte Museu Frederic Marès Torre de Collserola Telefèric de Montjuïc

Telefèric de Montjuïc

ALTRES DESCOMPTES Ticket combinat TibiZoo (30% dte.) Ticket del Zoo (20% dte.) Ticket del Tibidabo (20% dte.) Noves altes del Zoo Club (10% dte.)

Zoo. Orangutan i cria 28 / BCNROSA

Zoo. Reflexos Flamencs. Pere Romero Alonso

Tibidabo


BCNROSA / 29


a

er s a

2

ri

niv

publicitat històrica Barcelona

PUBLICITAT amb història

Oracions. Santiago Rusiñol - 1900 CA

Institut-Escola Generalitat de Catalunya - 1932 Il·lustració Catalana. Casademunt -1900 CA 30 / BCNROSA


Historia de Catalunya - 1900 CA

a

er s a

2

ri

publicitat històrica Barcelona

niv

Historia Nacional de Catalunya. Obiols, J. - 1930 CA

Publicidad Real Círculo Artístico-75 Aniversario - 1957

La reina del mercat, Teatre Espanyol, Barcelona. Femina, A. - 1925 CA

BCNROSA / 31


a

er s a

2

ri

niv

comerços

Bagués-Masriera, 175 anys de passió per l’art de la joieria

L

a firma Bagués-Masriera va celebrar l’any passat els 175 anys d’existència amb la il.lusió d’haver aconseguit mantenir la qualitat i la innovació que l’ha distingit sempre i que l’ha fet reconeguda a nivell internacional. No és poca cosa. De fet, és l’única firma de l’Estat i de les poques d’Europa amb tant llarg recorregut. Nascuda el 1839, pot vanagloriar-se d’haver arribat al dia d’avui en plena activitat i efervescència creativa. Hereva del concepte de joia entesa com a vehicle d’expressió artística iniciat per Lluís Masriera, nom essencial del Modernisme, BaguésMasriera formula constantment noves peces d’alta joieria d’avantguarda amb significat i estètica pròpia. Unes peces que es projecten en el futur i que plasmen la continuïtat d’uns valors i d’una manera de fer que traspassa les fronteres temporals. Bagués-Masriera no hauria pogut arribar sana i estalvia al competitiu món actual sense dedicació plena a la feina, desig de superació continua i, per sobre de tot, adaptant-se al que en cada moment demana la societat civil, de la qual forma part indisociable i hi està fermament compromesa. Les joies no han deixat mai de formar part dels rituals més íntims de la humanitat, però a mitjans del segle XIX se’ls concedia un valor de prestigi social que en el segle XXI ja no compta tant com el gust estètic pel disseny de la peça, per l’emoció que ens provoca. Formen part de la nostra existència, dels nostres records. Bagués-Masriera s’ha sabut adap32 / BCNROSA

tar al canvi, però ha fet més encara. Ha interioritzat l’excel.lència de la feina dels seus avantpassats, tant a nivell tècnic com artístic, i l’ha fusionat amb l’esperit contemporani. No és fàcil preservar un llegat com el seu, i molt menys encara adaptar-lo al gust de les generacions actuals. Enllaçar passat i futur és clau per mantenir viva la flama que el 1839 va iniciar Josep Masriera i Vidal, un magnífic artesà que s’adaptava als gustos romàntics de la Barcelona vuitcentista amb agulles i penjolls amorosos. Feia també objectes d’argent litúrgics i ja va ser innovador per exemple, introduint la tanca catalana a les arracades. Serien els seus fills Francesc i Josep, pintors i orfebres, els que hi aportarien la passió artística al negoci barceloní, que vivia els temps de la Febre d’Or i tenia París com a referència. En l’Exposició Universal de París del 1889 els germans aconseguirien reconeixement europeu per la


Foto Interior de l’estudi - 1904

Foto Interior de l’estudi - 1904

a

er s a

2

ri

comerços

niv

Foto Interior de l’estudi - 1904

El temple al 1916, sense edificis al voltant

Facana de la joeiria principal de Bagués-Masriera Joiers situada a Passeig de Gràcia

BCNROSA / 33


a

er s a

2

ri

niv

comerços

delicadesa de les seves creacions, però serà el fill de Josep, Lluís Masriera, qui rebrà l’admiració global per ser el veritable iniciador de la joia d’art. Immers en el modernisme, les seves peces s’ompliran de libèl.lules, fades i flors delicades mentre innova en la tècnica de l’esmalt inventant el plique-à-jour, transparent com un vitrall. Després evolucionarà amb els temps cap a la geometria i triomfarà en l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París del 1925 amb les seves peces art decó. Llavors els Masriera ja s’havien unit amb una altra nissaga joiera, els Carreras, amb una tradició que es remuntava a mitjans del XVIII. Si fóssim estrictes parlaríem no de 175 anys sinó de més de dos segles de tradició joiera. L’altra data clau en la trajectòria és el 1985 quan els Bagués (joiers de prestigi des del 1917 i amb un magnífic establiment als baixos de la casa Ametller de Barcelona) van decidir fer-se amb la totalitat dels llavors oblidats fons Masriera, fusionant les

Foto original de la tiara Masriera

Fermall de les libèl·lules Masriera

Collaret Bagués d’alta joieria dels anys seixanta

dues empreses en un sol projecte. El seu nom quedarà unit per sempre més a un llegat que cada any recuperen amb la reedició d’alguna peça emblemàtica, alhora que continuen creant les seves pròpies línies de disseny, que han rebut premis arreu com el Diamonds: Nature’s Miracle International Design Competition 2004 i han sabut expandirse internacionalment en mercats tan competitius com Estats Units, Xina o Japó. 34 / BCNROSA

Repassar breument la història de la casa permet comprendre com d’important és per a Bagués Masriera reivindicar els oficis d’art. La feina meticulosa, delicada i constant de les mans artesanes que cisellen, engasten i esmalten cada peça. La precisió és primordial en l’ofici artesanal, i d’això la firma joiera en sap molt. Són marca de la casa el disseny acurat i l’alta execució tècnica, tant en el domini dels metalls com en la realització dels esmalts. L’esmalt, en evolució constant, és sempre un punt de referència intern en la creació artística, així com un element cabdal i característic de Bagués-Masriera, que els fa únics i excepcionals internacionalment i reconeguts com a grans mestres en aquest mil.lenari art de l’esmalt. Les formes, els colors i la lluminositat dels dissenys de la històrica firma no tan sols busquen plasmar la bellesa i l’exquisidesa pròpia de l’alta joieria d’avantguarda, sinó també transmetre uns valors i una cultura que beu de fons ancestrals. El món mediterrani (des de les festes mil.lenàries al treball del ferro, la música o els colors del paisatge) és font d’inspiració constant de les col.leccions contemporànies. La passió, l’esforç i el rigor que els han acompanyat aquests 175 anys segueixen sent fonamentals


a

er s a

2

ri

comerços

niv

Esclava de la serp Masriera

Museum Collection (Cleveland-Metropolitan)

Esclava dels cignes Masriera

per Bagués-Masriera. Volen transmetre la seva esperança que el futur serà tan bo o millor com ho ha estat el passat i que la complexitat dels temps actuals no serà obstacle per continuar endavant amb la mateixa força i honradesa de sempre, contemplant l’horitzó com una oportunitat per a seguir creant bellesa amb una il.lusió renovada. g

Masriera

BCNROSA / 35


a

er s a

2

ri

BCN innova

niv

PROTOTIPATGE, EL NOU CAMÍ DE LA INNOVACIÓ A BARCELONA

A

questa primavera, milers de turistes tornaran a desembarcar a Barcelona per gaudir dels tresors que la ciutat ofereix als visitants efímers. La xifra es multiplicarà a l’estiu, confirmant que el turisme segueix sent un dels seus actius d’activitat econòmica més rellevants. Però no és l’únic. Independentment que aquest sector tingués o no capacitat de créixer, el model fa uns anys que s’ha diversificat en altres direccions, menys vistoses i segurament amb fruits obtinguts en una estratègia més a mig o llarg termini que no pas els que asseguren any rere any els milions de forasters nouvinguts o repetidors -benvinguts tots- arribats per terra, mar i aire.

DHUB Barcelona City Council

El camí triat per obrir-li noves i profitoses oportunitats a Barcelona és el de la innovació. Ciutat oberta i cosmopolita com poques per aquestes latituds, la nostra està sent una ciutat capaç d’engegar grans projectes al voltant del talent i les noves tecnologies, concretats en experiències com la capitalitat mundial dels mòbils (10 anys han fet ja de l’arribada del MWC a Barcelona) o el desenvolupament de la marca Barcelona orientada al concepte de Smart City, que abordem en un altre dels reportatges d’aquest número. Tot i els riscos i la competència que aquesta mena d’aventures suposen (Barcelona no és l’única ciutat que ha dibuixat el seu futur en paral.lel al desen-

BCNROSA / 37


a

er s a

2

ri

niv

BCN innova

DISE Mercat dels Encants

volupament de projectes innovadors), alguns indicadors ens diuen que la feina s’està fent bé. Tant és així que la Unió Europea va atorgar l’any passat a la Ciutat Comtal el reconeixement com a Capital Europea de la Innovació. Lluny d’estancar-se, la ciutat i els seus rectors busquen afanyadament noves rutes que recórrer per continuar escalant posicions en el rànquing de ciutats innovadores a nivell mundial. El darrer esforç en aquest sentit ha estat conver-

tir Barcelona en un banc de proves real perquè les grans multinacionals, les pimes i els emprenedors individuals testin els seus prototips abans de mirar de convertir-los en producte final i d’introduir-lo al mercat. En línia a aquesta iniciativa s’ha creat el segell Prototyping Barcelona, que s’entrega als prototips desenvolupats amb èxit a la ciutat. L’ajuntament, doncs, ha posat la llavor i ara ha d’esperar que “el sol i la pluja” facin la seva feina per madurar els projectes i convertir-los en experiències d’èxit i, de passada, convertir la ciutat en la Capital del prototipatge. De bona terra i adobs per aconseguir-ho no li falten. Abandonant la metàfora agrícola, aquesta iniciativa pot recolzar-se a Barcelona en una sèrie d’espais i serveis bàsics, com

Barcelona Growth Centre

BCN Ciutat intel·ligent

38 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

BCN innova

niv

Ateneu de Fabricació de Les Corts - Fab Labs

ara espais d’incubació, labs, espais de coworking, de formació, d’informació, d’assessorament i de compra de materials necessaris per fer els prototips. No tots els projectes valen. S’han de desenvolupar en un termini màxim de 3 mesos, no poden haver estat ja comercialitzats, han de tenir cura del seu disseny, han de ser segurs i enfocar-se cap a un posterior retorn econòmic i social.

A canvi, les companyies i els particulars que s’hi sumin al pla rebran informació i orientació sobre com utilitzar els actius i espais d’innovació que ofereix la ciutat, també formació en l’àmbit del prototipatge i visibilitat dels projectes pels canals de comunicació municipals. I el que és més important, donaran als interessats la possibilitat de connectar amb mercats financers. g

DISE - Congrés de Telefonia Mòbil BCNROSA / 39


a

er s a

2

ri

niv

BCN innova

MWCB

Ateneu les Corts - Fab Labs

Mobecpointlive 40 / BCNROSA

3D Print impressi贸 digital


BCNROSA / 41


2

E

ri

an

rs a e v i

dos anys de reportatges!

ns remuntem a la primera edició, on parlàvem d’il.lusió, molta il.lusió. Després de dos anys, arribat el dia d’avui, observo que ha estat un llarg camí, complex i farcit d’obstacles. Perseguir la idea i executar-la ha significat lluitar molt i molt. Moments en els quals el cel s’enfosquia amb núvols amenaçadors; altres en els quals la llum albirava el nou i prometedor trajecte. Els temps són difícils per als emprenedors i l’exigència de qualitat, cada dia més gran. Als 23 anys vaig emprendre el meu primer negoci amb l’edició d’un diari. Després varen seguir 6 altres publicacions localitzades a Barcelona, Badalona i Girona. El disseny publicitari i creatiu també formà de bon principi part de la meva activitat. Això es va fer sense cap mena d’ajut públic. En quant a la banca, vaig poder comprovar la certesa d’aquella màxima popular que diu que et deixen el paraigües quan fa sol i te’l treuen quan plou, el que és ben evident, incrementa el risc d’ofec. La paraula crisi és avui en boca de tothom, repetir-la no duu enlloc. Cal ser constants en el treball i fer-ho amb empenta. Moltes vegades s’hi ha de posar gran esforç. Primer les

42 / BCNROSA

obligacions i en segon terme els drets; i no a l’inversa tal com molts pretenen. Avui, amb 41 anys, veig que aquests valors no s’ensenyen i han quedat arraconats en la memòria d’aquells que ja som un miqueta grans. Ací roman l’explicació del fet, que tan sols siguem 3 persones les que fem possible aquesta revista que tenen entre les mans. No hi cap secret. L’esforç, l’empenta i aquella il.lusió de la qual us parlava a l’inici d’aquest escrit, no han mancat en cap moment. És per a mi, com a veritable arrel del producte, un immens goig poder tornar-vos a presentar la revista en aquesta ocasió tan especial de celebració. Així doncs, també cal mostrar agraïment a vostès lectors, que ens han demanat i cercat la publicació, als anunciants que han cregut amb el retorn que els ha significat la seva inserció i a les institucions que tímidament primer i després poc a poc ens han donat la seva confiança. Tot plegat ens ha esperonat, i sense cap mena de dubte puc dir que s’ha fet realitat aquesta publicació. Àngela Domènech


Museu del perfum No és el museu més gran de Barcelona. Ni el més accessible. I no coneix de novetats tecnològiques, condició que sí exhibeixen orgullosament altres grans centres culturals de la ciutat. Però hi surts gratament impressionat. El Museu del Perfum és una d’aquelles joies amagades que encara guarda Barcelona i que, encara que sembli mentida, no ho és per trobar-se en un racó apartat d’un barri allunyat del centre. Al contrari, està en el mateix nucli comercial de Barcelona, al bell mig de Passeig de Gràcia.

Edició nº1 Museu del Modernisme Català El Modernisme ha estat, és i seguirà sent un dels principals pols d’atracció turística de la nostra ciutat. Hi ha la anomenada Ruta del Modernisme, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, que recull 116 obres clau del moviment artístic. En aquest recorregut trobem els arxiconeguts edificis de la Sagrada Família, la Pedrera, el Palau de la Música, la Boqueria, Casa Batlló, Els Quatre Gats ... L’últim a sumar-se a aquest paquet ha estat el Museu del Modernisme Català, una instal. lació de caràcter privat inaugurada el març del 2010 i que recull peces estimables de disciplines practicades per aquell moviment artístic a cavall entre el segle XIX i el XX: la pintura, l’escultura, el mobiliari i les arts decoratives.

BCNROSA / 43


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

Mig segle de Tuset La generació de les flors en la seva versió genuïnament barcelonina es va deixar etiquetar com “gauche divine” i va prendre l’espai com a propi, insuflant el seu caràcter modern, cosmopolita i amb un fi vernís intel.lectual. La gent que es fes valer passejava, s’exhibia per les seves voreres i locals. Trepitjar Tuset va arribar a ser tan imprescindible com deixar-se veure per Boccaccio. Complement del carrer ho ha estat igualment el passatge Arcàdia, que connecta perpendicularment sota els edificis amb el carrer Balmes. El passatge va ser focus bulliciós quan el cartell es va internacionalitzar i es va passar a anomenar pòster. L’Àngel proporcionada als seus socis a qualsevol hora del dia i de la nit productes de tota mena, des dels més bàsics als purament recreatius i fins i tot absurds, que eren immediatament distribuïts. El carrer ha estat mític, fins al punt que ha arribat a meritar ser títol de la novel.la editada el 1973: “Crim al carrer Tuset”, de Ramon Planes, editorial Pòrtic. Nits d’estiu a la Pedrera Tots els estius, aquesta joia gaudiniana obre el seu terrat perquè els barcelonins puguin gaudir de concerts de petit format, una copa de cava i unes vistes nocturnes espectaculars del Passeig de Gràcia. g

Edició nº2 Cacaolat, una història familiar Aquest batut va ser creat entre 1931 i 1933 per Joan Viader Roger, fill de Marc Viader Bas, fundador d’un dels establiments centenaris de la Ciutat Comtal, la Granja Viader, que encara avui té les portes obertes al carrer Xuclà.

44 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

2 anys!

niv

nola Reixach (Palafrugell 1874 - Barcelona 1963). El senyor Juanola va estudiar farmàcia a Barcelona, exercint la professió durant un curt temps a la ciutat de Tarragona. Al 1903, la seva iniciativa el va portar a obrir la seva pròpia farmàcia al popular barri de Gràcia, Barcelona, concretament al carrer Montseny. Tres anys després, al 1906, les pastilles romboides que l’han immortalitzat van veure la llum al laboratori de la seva farmàcia.

Pastisseria Foix, els versos més dolços de Sarrià La pastisseria Foix ja funcionava ni més ni menys que des de 1886 i era un dels emblemes de Sarrià, primer vila independent i posteriorment annexionat com un barri a la gran Barcelona. El negoci l’havien posat en marxa, Josep Foix i Paulina Mas i tal va ser el seu èxit que al 1923 van obrir un segon local a la Plaça de Sarrià. Es van repartir el treball de la següent manera: a la pastisseria de Major de Sarrià treballaven els pares (Josep a l’obrador i Paulina despatxant i a caixa) i a la de la plaça hi havia els fills, Carolina i el jove Josep. D’aquells temps, l’avui més que centenari establiment (va complir 125 anys el 2011). Can Culleretes, el restaurant més antic de Barcelona El seu origen se situa al 1786, que es diu aviat. Perquè es facin una ràpida composició del lloc, només cal dir que el local es va fundar sense anar més lluny tres anys abans d’esclatar la Revolució Francesa. Però no és la seva antiguitat el que fa més atractiu l’establiment, sinó la seva oferta gastronòmica senzilla però de qualitat, a prova de crítics malintencionats, i un tracte casolà i amable. Molts dels que han provat els seus plats de cuina catalana i de mercat no han tremolat al qualificar-lo com un restaurant mitjà que ofereix Manuel Juanola i les seves pastilles Un, dos, tres i molts més diminuts rombes negres eren habitualment molt disputats al pati de l’escola. El valor d’una amistat, d’una confidència, es reconeixia i recompensava per part de l’afortunat posseïdor de la caixa. Un pacte segellat al gust d’unes “Juanolas” es perllongava com a mínim tot el curs. Les pastilles de pasta de regalèssia van ser ideades amb fins medicinals pel farmacèutic Manuel JuaBCNROSA / 45


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

millors prestacions que alguns de gamma alta. No s’equivoquen. I és que a Can Culleretes, un cop que s’ha provat, s’hi torna. La Boqueria, un arc de Sant Martí sense fronteres i amb molta història Convertit en vistosíssim atractiu gastronòmic i turístic, el mercat va poder ser enderrocat a finals del segle XIX.

Malgrat la seva vocació turística, només un 15% de les parades del mercat està destinat a productes exclusius per forans. La resta de parades es dediquen a la venda tradicional de proximitat, ja sigui a particulars de la zona o de la resta de la ciutat com als xefs dels millors restaurants barcelonins. Però la seva activitat de venda al públic també es combina amb activitats com la de l’Aula Gastronòmica, un espai en què sobretot els més joves tenen l’oportunitat d’aprendre mitjançant cursos i tallers a donar els primers passos a la cuina. La seva esplendor actual podria no haver estat tal d’haver-se desenvolupat, a finals del segle XIX, la conversió de la Rambla al bulevard que va projectar Ildefons Cerdà, en què per qüestions d’imatge no tenia lloc un mercat de proveïments. Per sort, la idea del pare de l’Eixample barceloní finalment no es va dur a terme i sí en canvi la de l’arquitecte Àngel Baixeras, a qui se li deu també la creació de Via Laietana i que ha considerat que precisament el mercat podria convertir-se en un més dels atractius de l’avinguda. Un visionari. g

Edició nº3 Colmado Quilez, l’excel·lència és un grau Pocs comerços de la ciutat comtal saben adaptar-se als nous temps mantenint intacte l’aroma d’antany. La Fuente-Quílez ho fa a la perfecció. Després d’una estona d’animada conversa amb l’actual responsable del Colmado Quílez, Faustino Muñoz, un no pot evitar anar dibuixant mentalment el caràcter de Julián Quílez, pare d’un dels comerços més emblemàtics de Barcelona. Un home bolcat en cos i ànima al negoci, meticulós, controlador... Alguns traços que revela Muñoz no presenten cap dubte: “Al migdia, quan tocava tancar la botiga per anar a dinar, ell deixava la persiana a mig

46 / BCNROSA

obrir i es quedava a dinar allà dins. Els clients ho sabien i entraven a comprar “. Un menys que se m’ha escapat avui, devia pensar Quílez. “Els dependents -prossegueix Muñoz- vivien a la botiga. Eren joves que venien del mateix poble als quals Julián Quílez donava 25 pessetes cada diumenge. Al seu retorn els demanava quant havien gastat i es quedava la resta. Controlava totes les seves despeses i els hi descomptava del sou, que no els hi donava a ells, sinó als seus pares “. No es pot negar tampoc el seu esperit paternalista amb els nois.


El Museu del Calçat Una petita i discreta joia del barri gòtic. La plaça de Sant Felip Neri acull un dels espais expositius menys coneguts pels barcelonins i amb més història a la seva esquena. El Museu del Calçat va néixer al 1970 i s’allotja on havia estat la seu de la Confraria i Gremi dels sabaters barcelonins, encomanats des de 1202 a Sant Marc Evangelista. Però l’immoble, situat a la bonica plaça de Sant Felip Neri, no va estar sempre allà. Es va construir inicialment al 1565 al carrer Corríbia, avui desapareguda i que llavors formava part d’una àrea d’edificacions davant la Catedral.

a

er s a

2

ri

2 anys!

niv

ponent al número 9. Al 1876, l’edifici resultant va arribar a l’alçada de quatre plantes. Diversos anys més tard, al 1898, es va encarregar una remodelació de pes, que va dur a terme Lluís Domènech i Montaner. L’astre modernista passava per un dels seus millors moments creatius: estava a punt d’emprendre les seves dues obres més preuades, l’Hospital de Sant Pau (1902) i el Palau de la Música (1905). L’exercici decoratiu de Domènech i Montaner va ser fastuós, amb la incorporació d’obres tan representatives com el mural de Ramon Casas, ara donant nom al Saló de les sirenes i originalment rematat amb unes onades d’estil japonès, i una xemeneia monumental d’alabastre que presideix el bar de l’hotel, el nom del qual honra el seu autor, Eusebi Arnau.

Quan Barcelona era un Scalextric La primavera és sinònim de velocitat per als barcelonins. La disputa de sengles proves dels mundials de Fórmula 1 i MotoGP al Circuit de Catalunya, al maig i juny respectivament, així ho testifiquen. I a la festa del motor de competició s’ha sumat recenFonda España, una joia del Modernisme al tment la gran festa revival Espíritu de Montjuïc, bell mig de la Rambla que vol retornar als aficionats la nostàlgia per les Corria l’any 1858 quan s’aixecava la Fonda Es- grans proves sobre dues i quatre rodes que es van panya al número 11 del carrer Sant Pau, al Ra- celebrar a la muntanya màgica. I és que durant quaval, al costadet del Liceu. Obert al públic al 1859, tre edicions, entre 1969 i 1975, el Mundial de F1 poc temps després els propietaris el van ampliar també va tenir la seva cita al circuit urbà de Monmitjançant l’annexió de l’edifici contigu, corres- tjuïc. Anteriorment, el primer traçat en acollir una prova del Mundial havia discorregut pels carrers de Pedralbes. Algú ho recorda?. g

BCNROSA / 47


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

Edició nº4 Unión Suiza, la precisió catalana El seu nom podria portar a alguns a l’engany, encara que els que senten passió per la història de Barcelona i el seu comerç i els amants de la joieria i la rellotgeria de luxe saben molt bé que Unión Suiza és un comerç cent per cent barceloní. Amb més de 170 anys d’història i amb l’afegit que des dels seus inicis ha estat lligat a un mateix cognom: el dels Vendrell. Si tiréssim d’arbre genealògic, no seria estrany que alguns Vendrell haguessin arribat a negociar en diferents èpoques de la nostra història amb grecs, fenicis, romans, genovesos, venecians ... Lo seu és el comerç, no hi ha dubte.

L’estiu més blau, les estrelles de la natació, de nou a Barcelona Picornell va donar el gran impuls inicial a la natació catalana i espanyola, amb la fundació al 1907 del primer club dedicat a aquest esport, el Club Natació Barcelona. Va ser a més president de la Federació Espanyola i, entre altres mèrits, va ser el responsable de posar en marxa els primers partits de waterpolo i de crear la tradicional Copa Nadal de natació en aigües del port. La Ciutat Comtal es converteix aquest estiu en el centre d’atenció dels aficionats a la natació i d’altres tres esports aquàtics, tots ells practicats a la piscina: la sincronitzada, el waterpolo i els salts de trampolí. Al marge dels esportistes,

48 / BCNROSA

l’estrella indiscutible del campionat és sens dubte l’espectacular piscina instal.lada al Palau Sant Jordi de Montjuïc, que acull les competicions de natació, de sincronitzada i la final de waterpolo. També té un paper rellevant al Port Vell, escenari que a més d’acollir les proves d’aigües obertes, inclou per primera vegada, una exhibició de salts de gran alçada.

Museu de la Música Per als que no el coneguin encara, es troba situat a l’edifici de l’Auditori. Una zona, dit sigui de passada, que tot i comptar amb semblant instal. lació i amb el veí Teatre Nacional, espera encara una reactivació cultural i gastronòmica similar a la que han experimentat altres barris de la ciutat. Tot i que la seva posada de llarg va tenir lloc fa poc més de sis anys, la idea de reunir una singular col.lecció d’instruments musicals es remunta gairebé un segle enrere. A partir de 1921, l’ajuntament va començar a rebre donacions per part de distingides famílies de la ciutat i es va forjar la idea de reunir-les en un espai comú. Passada la Guerra Civil, aquest projecte es va materialitzar al 1946 a la seu del Conservatori Superior de Música. Partia amb 100 instruments exposats.


a

er s a

2

ri

2 anys!

niv

fici singular. Per vies més pràctiques, més visuals, més entretingudes si volen. Sense anar més lluny, els proposem que s’apropin al Modernisme a través d’un llibre. D’un excel.lent llibre. El que ha facturat recentment l’editorial Galerada amb el títol “La cuina dels cartells modernistes”, el quart ja que tracta d’esprémer la relació entre cultura i gastronomia des d’un plantejament original i, a la vista del resultat, tremendament atractiu.

Modernisme, del cartell a la taula El Modernisme ha estat i segueix sent sinònim de Barcelona. De la Barcelona turística almenys. Perquè tot i tenir cada dia al nostre abast valuosíssims vestigis modernistes, els barcelonins gastem bona part de les nostres agitades vides

Gràcia, la gran festa de l’estiu barceloní Les festes de Gràcia s’enorgulleixen de ser les més antigues de la ciutat, ja que van començar a principis del segle XIX. A partir de 1827, en aquelles primeres edicions la música i el ball eren ja fonamentals a les reunions dels veïns, que també semblaven entretenir lo seu fent córrer l’anell, un joc en el qual, ja fora a cavall o a peu, calia demostrar suficient certesa com per enfilar una llança en un cèrcol suspès a certa alçada. En dècades posteriors, entre mitjans i finals del segle,

passant de puntetes davant dels edificis més emblemàtics d’aquella genial forma d’entendre l’art i l’arquitectura. Potser aquesta manca d’entusiasme per accedir en primera persona a les fonts del moviment artístic barceloní correspongui precisament a un desig de no sentir-se turista a la pròpia ciutat. Si és així, ho entenem tot i que no acabem de compartir. I els recomanem que provin de apropar-se al Modernisme per altres vies que no siguin la de barrejar-se amb 200 japonesos a la cua d’un ediBCNROSA / 49


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

ja es van començar a muntar “envelats” o carpes i es van realitzar alguns concursos entre botigues decorades. Amb el canvi de segle i gràcies a l’impuls atorgat per la Renaixença, es van posar també en marxa concursos literaris i alguna entitat va arribar a organitzar uns Jocs Florals. Els carrers engalanats anaven cobrant més força com a element distintiu de la festa, i a partir de la dècada dels meravellosos anys 20 es van organitzar els primers concursos per premiar els carrers millor decorats. g

Edició nº5 Soler i Llach, col·leccionisme fet a mida Tot i no haver complert els 25 anys d’història, la casa de subhastes internacionals ubicada al carrer Beethoven de Barcelona compta amb una gran tradició en el sector del col.leccionisme, ja que la seva fundació va venir donada per la unió de dues cases dedicades a la filatèlia. Els Llach, amb un origen -una mica exòtic- a l’Havana de principis del segle XX (1915), i els Soler, que encara que de més curt recorregut

(l’empresa va néixer el 1975 de la mà dels germans Ramon i Josep Soler) amb igual passió pel món del col.leccionisme. Així doncs, la casa atresora un bagatge de gairebé un segle de dedicació a la filatèlia, que en les últimes dècades s’ha anat ampliant a altres àmbits del col.leccionisme fins a esdevenir una referència en el camp de les subhastes de monedes, manuscrits, cartells, llibres antics, mapes o fotografies. Cal destacar que han estat pioners en la posada en marxa de subhastes exclusives dedicades a cartells (2001), programes de cinema (2003)

o fotografies (2006) i que recentment també han posat en marxa un departament dedicat a joies. El Born Centre Cultural, recupera la Barcelona del 1700 A ningú se li escapa que El Born Centre Cultural és més que un nou centre d’agitació cultural de Barcelona. Inaugurat al setembre de 2013, s’ha 50 / BCNROSA


El Museu de la Farmàcia, un diamant en brut Descobrim una joia museística perduda entre els passadissos de la Facultat de Farmàcia de la UB. El Museu de la Farmàcia Catalana és un espai amb certa història, ja que es va crear al 1957. El seu origen va ser clarament acadèmic, per a servir de suport al seminari d’Història de la Farmàcia existent aleshores. El fons artístic de la instal.lació arriba als 2.000 objectes, alguns dels quals s’han anat adquirint al llarg dels anys i altres han arribat a les seves vitrines fruit de donacions desinteressades. Entre els objectes que componen aquest fons trobem llibres i documents, aparells i instruments,

a

er s a

2

ri

convertit per la seva ubicació i per la seva significació històrica en un símbol. A més de les ruïnes que deixen entreveure com era la ciutat a principis de 1714 i que estan explicades i contextualitzades per uns plafons al llarg del recorregut, l’espai acull una exposició permanent: “Barcelona 1700, de les pedres a les persones”, que recopila prop de 2.000 objectes de la vida quotidiana dels barcelonins de l’època que s’han anat trobant a mesura que avançava l’excavació. La mostra es troba a la Sala Villarroel.

2 anys!

niv

mobiliari, medicaments i envasos, herbaris i obra gràfica publicitària, com els que acompanyen aquestes línies. Per als que no s’atreveixin amb les escales de la facultat i es quedin amb ganes de més després de llegir l’article els recomanem una visita al Museu Virtual de la Universitat de Barcelona. Allà trobaran fins a 70 peces catalogades i acompanyats d’una descripció concisa. g BCNROSA / 51


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

Edició nº6 Sant Pau Recinte Modernista La ciutat recupera la joia de Domènech i Montaner. Barcelona ha donat un cop de mà a l’hora d’enfortir la seva oferta turística amb la reobertura de l’antic Hospital de Sant Pau. Aquesta joia modernista ha tornat a lluir intensament les seves gales després d’una costosa i llarga remodelació i, després d’activar una sèrie de jornades de portes obertes en què els ciutadans s’han bolcat completament (més de 70.000 visitants), torna a posar en marxa un programa de visites turístiques que s’eleva de forma exponencial el valor del circuit conegut com la Ruta del Modernisme de

Barcelona i que sustenten Casa Batlló i la Pedrera al Passeig de Gràcia, el Palau de la Música, la Sagrada Família i el Parc Güell, principalment. Casa Vicenç de Gaudí

La primera gran obra del geni descobrirà el seu interior al públic. Carolines, 24. Barri de Gràcia, per a més senyes. Prenguin nota d’aquesta direcció en la seva agenda cultural perquè serà un dels grans tresors modernistes que els barcelonins

52 / BCNROSA


Cerería Subirà El comerç més antic de la ciutat. Entre els molts encants que guarda Barcelona, n’hi ha un que poden gaudir per igual autòctons i turistes: el seu

comerç. I entre els incomptables i variats establiments que, amb més o menys encert, es despleguen per tota la ciutat, es compta un grup especialment atractiu per les seves connotacions històriques. Són els establiments centenaris, entre els quals hi ha la Cereria Subirà. De fet, aquesta botiga de veles instal.lada al número 7 del cèntric Baixada de la Llibreteria està considerada com la més antiga de la ciutat. La seva activitat es va iniciar l’any 1761 -acumula més de 250 anys-, encara que en aquella primera època ho va fer ocupant un local en l’actual carrer Corders. Allí va estar emplaçada fins que es va veure obligada a traslladar-se per l’obertura de la Via Laietana, les obres es van iniciar el 1908. El seu primer propietari va ser Jacint Galí, que delegaria anys més tard en la seva encarregat, Martí Prat i la seva família.

a

er s a

2

ri

podran gaudir de prop en un futur, esperem que no molt llunyà. I és que està encara per decidir la data d’obertura de l’edifici que va signar Antoni Gaudí entre 1883 i 1888, ja que en ell s’han de dur a terme diversos treballs de rehabilitació. Els nous propietaris estimen que la intervenció podria durar entre un i dos anys. Més tard o més d’hora, el que compta és que l’obra primerenca del geni de Reus, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2005, serà per fi visitable, el que afegirà un plus qualitatiu al reclam turístic de la Ruta del Modernisme. La conversió de la finca privada a plaça turística visitable serà possible gràcies a la recent adquisició de l’immoble per part de la banca andorrana MoraBanc.

2 anys!

niv

El Sortidor 1908 Un referent gastronòmic i social del Poble-Sec. No sé a vostès, però a qui subscriu aquestes línies li agraden els restaurants “de tota la vida”. No vol dir això que no em senti atret per molts altres perfils d’establiments gastronòmics, però aquells que porten instal.lats en un barri anys i anys i que mantenen un cert aire anyenc, de clàssic, en l’ambient tenen “alguna cosa” que els fa especialment atractius. El Sortidor 1908 és un d’aquests establiments. L’apèndix numèric que acompanya el nom del local, que al seu torn fa referència a la plaça del Poble-Sec en què està instal.lat, no hi és perquè sí. Es va inaugurar en aquest any i en els seus orígens va funcionar com a bar i punt de trobada del barri, la centralitat s’ha lliurat en els nostres dies a escenaris propers com el de vianants carrer Blai. Al bar hi anaven els veïns a comprar gel i aliments frescos quan encara les llars no disposaven de neveres. g

BCNROSA / 53


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

Edició nº7 és un gran parc. L’aparició de la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat al 1714 va motivar el desallotjament de molts veïns del barri de la Ribera, que es van anar instal.lant en barracons.

Records de la Barceloneta Un recorregut fotogràfic pel passat en blanc i negre. La història de la Barceloneta reflecteix a la perfecció el procés de desenvolupament industrial i portuari que va viure la Barcelona dels segles XVIII i XIX. És el seu barri mariner per excel.lència, amb un origen curiós, apassionant, i en l’actualitat és -especialment a l’estiu- un pol d’atenció turística incessant: per les seves platges, per la seva gastronomia i per la marcada i atractiva personalitat que es respira a l’ambient. El seu naixement es remunta a la Barcelona encara emmurallada, amb ànsies de creixement i amb una fortalesa militar convertint-se en el que avui

54 / BCNROSA

Poble Espanyol Una edificació emblemàtica... i discutida. El recinte del Poble Espanyol és una joia a preservar. No només per la seva evident condició de bé arquitectònic singular, sinó perquè en el seu dia va córrer el perill d’extingir-se. És ben sabut que la seva construcció es va originar a partir de la celebració a Barcelona de l’Exposició Internacional al 1929. En aquells temps la piqueta municipal no caminava amb miraments i ja havia previst que a la conclusió del certamen l’edifici aniria a baix. Tal va ser l’èxit que va obtenir aquell poble de pobles que finalment es va decidir que quedés en peu. El cas és que aquella representació de l’arquitectura de totes les regions d’Espanya -un element evangelitzador en mans de dirigents de l’època com Primo de Rivera i, posteriorment, del dictador Franco- va aconseguir sobreviure a l’Expo i els seus 117 edificis, carrers i places realitzats a escala real han perdurat fins als nostres dies. Tanta bellesa no ens ha de fer perdre de vista alguns punts negres de la seva història, com el fet que durant la Guerra Civil el recinte canviés radicalment d’usos i es convertís en un camp d’internament de presoners.


a

er s a

2

ri

2 anys!

niv

Museu Marítim Tot i la renovació de la instal.lació, la disposició de l’espai no pot amagar el seu passat: l’estructura en naus revela que aquí van estar emplaçades les Reials Drassanes en què es construïen, reparaven i preparaven els navilis de la Corona d’Aragó en el segle XVI. Aquell edifici, però, s’havia aixecat ja sobre una primera drassana datada al segle XIII. Durant les obres de remodelació es van descobrir restes romanes, encara que en aquest cas la troballa no tenia res a veure amb el mar: es tractava d’una necròpolis, en la qual s’havien arribat a practicar fins a 36 enterraments. Colmado Múrria, un establiment dels que ja no queden

Aquell establiment estava situat a la confluència dels carrers Roger de Llúria i València i és el que avui coneixem com Colmado Múrria. El negoci original va canviar de mans al 1943. Amb l’entrada en escena del pare de l’actual propietari, Joan Múrria, el local va ampliar les seves mires i va començar a dispensar molts altres productes d’alimentació i begudes. Eren altres temps, i botigues de queviures n’hi havia pràcticament una a cada cantonada. Ara en queden quatre mal comptats, i el risc de noves desaparicions és incessant. BCNROSA / 55


a

er s a

2

ri

niv

2 anys!

En els 40 i dècades posteriors, el local va adoptar a la façana la denominació de “Mantequería”, per evitar problemes amb la censura. El seu aparador era un formiguer d’ampolles de vins, caves i destil.lats, amb cartells de publicitat exterior que anunciaven les Bodegues J. Robert de Sitges, el

cava Codorniu, els vins d’Alella i el mític Anís del Mono de Badalona, amb una reproducció del cartell modernista de Ramon Casas. Alguns d’ells encara són visibles en l’actualitat i confereixen a l’establiment un estatus d’autèntic del qual molt pocs a Barcelona poden fer gala. g

Daura 1900

Chocolate aratller 1904 56 / BCNROSA

Damm

Pianos Estela Barcelona


a

er s a

2

ri

BCN funciona

niv

BARCELONA, UNA CIUTAT (MOLT) INTEL·LIGENT

D

e ben segur que l’expressió Smart City els és familiar, bé perquè l’han utilitzat en l’àmbit laboral o acadèmic, bé perquè l’han sentit als mitjans de comunicació... Molt possiblement el terme l’hagin escoltat en diverses ocasions en alguna referència a Barcelona. No en va, la nostra és una de les ciutats que lideren el moviment Smart City arreu del món i que organitza amb gran èxit una trobada anual amb els principals agents implicats en aquest sector sota la denominació d’Smart City Expo World Congress. És un event relativament jove, ja que la primera edició data del 2011. Al marge d’impulsar aquest saló-congrés internacional, Barcelona és la referència ineludible a l’Estat en la tasca de redefinició de les ciutats del futur, implementant noves i millors (més eficients) formes de viure el dia a dia dels seus ciutadans, empreses i institucions en àmbits molt diversos com la mobilitat, l’atenció assistencial o el medi ambient. Aquest paper líder a l’Estat també es pot traslladar en l’àmbit europeu (és la quarta ciutat smart en el rànquing continental) i mundial (10a del rànquing). Diversos són els conceptes que donen vida a la ciutat intel.ligent: sostenibilitat, eficiència, qualitat de vida, modernització, innovació, ús de les noves

Barcelona Smart City

tecnologies... Un còctel preparat per donar resposta, en definitiva, a les necessitats dels ciutadans. Els àmbits en què el concepte Smart City s’està aplicant a la ciutat de Barcelona són mobilitat, medi ambient, comunicacions, recerca i innovació, serveis públics i socials, empresa i negocis, col. laboració ciutadana, infraestructures i turisme, sense deixar de banda la capacitat de treballar en projectes i xarxes internacionals. Perquè totes aquestes àrees de treball donin resultats satisfactoris, la manera de fer ha de ser transversal i pensada a llarg termini. I ha de comptar amb una administració compromesa, transparent i propera als ciutadans.

Smart City Campus BCNROSA / 57


a

er s a

2

ri

niv

BCN funciona

Mobile Congress

Teories al marge, la millor manera d’entendre què és una ciutat intel.ligent és abordar projectes reals. Algunes de les pràctiques que està portant a terme Barcelona en aquest ambit són: - Govern obert: transparència, participació i col. laboració entre l’Ajuntament i la ciutadania són els elements bàsics que sustenten aquest projecte. Les noves tecnologies han possibilitat que els ciutadans participin en tot allò que els afecta, donant com

a resultat una societat més formada i inquieta i, en darrer terme, més influent. Aquest projecte vol donar més informació als ciutadans (pressupostos, contractes, subvencions...), afavorir la participació i la transmissió d’idees i opinions dels veïns cap als

Nova Xarxa de Bus 58 / BCNROSA


polítics i facilitat la relació directe entre aquests. Un dels terrenys en els quals es projecta aquesta voluntat d’interacció entre ciutadans i gestors públics és en el de les aplicacions pera mòbils, amb la creació de l’app Govern Obert de Barcelona. També significativa és la creació del hashtag #gobcn.

a

er s a

2

ri

BCN funciona

niv

Nova Xarxa de Bus - Smart City

- Teleassistència: Més de 70.000 persones es beneficien a la nostra ciutat de forma gratuïta d’aquest servei d’atenció domiciliària a gent gran, amb discapacitat o dependència, que passen moltes hores sols a casa. Funciona ininterrumpudament els 365 dies de l’any. A banda de les intervencions urgents

Oficina virtual ipad BCNROSA / 59


a

er s a

2

ri

niv

BCN funciona

que es poden donar gràcies al contacte directe entre l’usuari i l’equip de professionals que integra el servei, també serveix com a element preventiu precisament gràcies al contacte directe i constant que s’hi estableix. Funciona de manera molt senzilla. Per connectar amb els seus cuidadors, l’usuari només cal que pitgi un botó. - Projecte Radars: També enfocat als majors de 75 anys, en aquest cas la tecnologia no juga un paper fonamental, sinó que el que garanteix que la gent gran pugui viure sola a casa seva és l’establiment d’una xarxa humana, amb l’entorn més proper com ara els veïns, els comerciants del barri, voluntaris... Ells han de “posar l’orella” i funcionar com a radars en el cas que una persona gran tingui un sobtat canvi de rutines, per poder avisar els professionals que se’n farien ressò i que assistirien aquella persona en cas que fos necessari. A tot el que hem comentat abans que defineix una Smart City, projectes com aquest li afegeixen

també el qualificatiu de ciutat més humana. - Nova xarxa de bus: Potser en els inicis de la seva aplicació les noves línies de bus horitzontals (les “H”), verticals (les “V”) i diagonals (les “D”) van donar més d’un maldecap als usuaris menys predisposats als canvis, però ara ja estan plenament integrades en el dia a dia dels barcelonins. A banda de l’eliminació d’algunes parades que escurcen distàncies, la nova xarxa incorpora mesures com els semàfors “preferents”, intercanviadors, informació dins de l’autobús i a les parades, o una gestió intel. ligent per millorar la velocitat, la freqüència i la cobertura dels autobusos. - Barcelona Wi-fi: és un servei gratuit que permet connectar-se a internet al carrer La formen 664 punts que constitueixen la xarxa pública de lliure accés més gran de l’Estat, i una de les més importants d’Europa. El projecte definitiu contempla la instal. lació de 1.500 punts de connexió més, amb atenció especial als parcs i a la xarxa de bus i metro. g

Wifi Parc Cervantes

Persona gran Teleassistència

Smartquesina 60 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

BCN funciona

niv

ApparkB

BCN Contactless

Camins escolars

Mapa Barcelona + Sostenible

mobileD

mSchools

Open data

OVAC

Projecte Radars

Servei de teleassistència

Smart City Campus

Smart Hort

Smartquesina

Superilles

Vehicle elèctric

BCNROSA / 61


a

er s a

2

ri

niv

restaurants

Un clàssic a cavall de tres segles Restaurant Les 7 portes

N

o es pot condensar la història d’aquest emblemàtic i veritablement històric restaurant de la ciutat, si no fem esment del conjunt arquitectònic en el qual roman des de l’any 1836. Un home molt ric, el més acabalat de Catalunya, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar 1777 – Barcelona 1856) va fer la seva fortuna a Amèrica, principalment a Cuba i a Nova York; un típic indià. Ja de gran va retornar a Catalunya, nodrit amb l’esperit de la inversió immobiliària. Ací adquirir uns terrenys al Pla de Palau, aleshores porta d’entrada marítima a la ciutat, on hi feu construir un edifici singular. Gran de sostres alts, molt luxós i avançat per l’època, concretament en el qual avui s’anomena Passeig d’Isabel IIª. Es diu que es va inspirar amb la porticada que hi ha a la Rue Rivoli, a Paris davant de l’edifici del Louvre, ja que és ben cert que les dues construccions mantenen una notable proximitat estètica. Personalment va intervenir en el disseny del projecte.

62 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

restaurants

niv

Matrimoni SolĂŠ

BCNROSA / 63


a

er s a

2

ri

niv

restaurants

En els baixos de l’edifici hi va instal.lar un cafè de categoria i, així va començar un llarg recorregut pels camins de la degustació. El cafè tenia vuit portes, set per als clients i un vuitena per al personal i proveïdors. Al cap del cafè hi havia un valencià anomenat “Tio Nelo”. L’indret va significar una revolució dins dels principis de la restauració de l’època. Es fregien bunyols a la vista dels clients i el servei anava guarnit amb vestits típics valencians. Amb el transcurs dels anys, saltant de segle a segle, el cafè, després restaurant, va canviar de directors i cuiners, mantenint fins avui, any rere any, completament actives i plenes de vida cada una de les seves 7 portes, al número 14 del Passeig d’Isabel II. Ara la innovació proposa sopars musicals amb òpera o jazz i esmorzars de forquilla a cavall entre el cafè amb llet i croissant i també el brunch.

64 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

restaurants

niv

A la taula de les set portes s’hi han assegut personatges d’allò més variat, industrials, artistes, polítics i de tota mena, que han anat construint el teixit social de la ciutat. El torero “Manolete” freqüentava el lloc. Un dia tingué el pensament de demanar al maitre que a l’arròs, del qual n’era fanàtic, hi afegissin una cua de llagosta. Aquella fórmula va donar lloc a la paella “Manolete”, que es troba a la carta. Un altre arròs és l’anomenat “Parellada”, la peculiaritat del qual roman en què les carns i els peixos que en formen part es presenten sense ossos ni espines, el que facilita la degustació i evita embrutar-se. El senyor Xifré no va ser tan sols un ric, va ser un amic dels homes, un filantrop. Els seus diners li varen permetre ajudar al desenvolupament de la ciència, com és el cas del Dr. Marià Cubí, estudiós de la frenologia (estudi de les diferents formes cranials i la seva relació amb el caràcter dels humans). Al voltant de la taula de les 7 portes seguim gaudint de la generositat de Josep Xifrè i Casas, i així mateix, sentim com tres segles de vida barcelonina ens observen. g F. Suñer BCNROSA / 65


a

er s a

2

ri

niv

gastronomia

Un “senyor” Japonès Restaurant Yubari

N

o és un altre japonès, és moltíssim més que això. El Yubari és un exemple del refinament oriental, luxós però actualitzat. Seguim l’avinguda Diagonal, cantó mar, entre els carrers Girona i Bailén. L’entrada no permet endevinar l’excepcional explosió sensorial que hi trobarem a dins. A la dreta, una barra on s’hi serveixen còctels de benvinguda, es preparen les begudes a la vista dels clients, amb l’ordre propi d’un laboratori, netíssim i polit. El còctel ofert a base de sake és sorprenent, delicat.

66 / BCNROSA

Més endins, a l’esquerra, un taulell ens apropa als mestres japonesos, preparen el suschi. Tallen el material amb destresa i seguretat característica d’un cirurgià. Ganivets perfectes, brillants, de tall que fa esgarrifança. Al fons la sala amb columnes rodones, envoltades de corda de palla d’arròs, que ens expliquen segons la tradició, fa foragitar els esperits indesitjats. Es troba presidida per una gran peixera virtual i clara, que hi confereix la sensació de major amplitud. El sostre ben curiós, s’hi reprodueix a


a

er s a

2

ri

gastronomia

niv

gran escala el teixit de la pell del meló “yubari”, que dona el seu nom al local. És un tipus de meló delicat, finíssim i exclusiu. El rumor de l’aigua que cau incessantment per una paret lateral, culmina d’arrodonir l’atmosfera i prepara el client per la plena degustació A la planta inferior, no solament continua el refinament si no que inclús s’hi veu incrementat. S’hi obre el bar Kio que pot servir tots el cocktails inimaginables, elegant. S’hi respira un aire refinat però lluny de qualsevol afectació. Tenim l’oportunitat de degustar el bacallà negre d’Alaska, un dels plats estrella de la seva extensa carta. És extraordinari, tal como ho és el suschi que hi serveixen. Productes tots de superlativa qualitat. Espectacular la tonyina roja del mediterrani. La presentació dels plats es cuidada, estèticament delicada i harmoniosa. La vista contribueix junt amb el gust i l’oïda a convertir la degustació i pas per la sala en un esdeveniment memorable, una festa per als sentits. Las vaixelles, ganivets, utensilis de cuina procedeixen en la seva gran majoria del Japó. El tracte que dispensa el servei es seriós, i a la vegada gentil. L’efectivitat és notòria. En definitiva, podem dir que el pas pel “Yubari”, asseure’s a qualsevol de les taules, no pot deixar a ningú indiferent. Cal veure’l i, endinsar-se per l’univers de sensacions que s’hi troben. g F. Suñer

BCNROSA / 67


a

er s a

2

ri

niv

68 / BCNROSA

gastronomia


a

er s a

2

ri

agenda

niv

AGENDA PRIMAVERA 2015: D’ABRIL A JUNY

M

esos de música i motor... entre moltes altres coses, és clar. La primavera sempre porta a Barcelona un munt de concerts i festivals i una frenètica activitat al Circuit de Barcelona-Catalunya. És una estació propícia als festivals de música, preludi dels que ompliran Catalunya durant els mesos d’estiu. Entre els que tenen lloc a la Ciutat Comtal, dos clàssics que no afluixen: Primavera Sound i Sónar. Pop i electrònica són els seus signes d’identitat. Entre els concerts de solistes i bandes que es reparteixen pels escenaris de la ciutat entre l’abril i el juny destaquen també noms com Antonio Orozco, Joaquín Sabina, Rosario, Pablo Alborán, Dorian i Vetusta Morla -en el terreny estatal- i Kraftwerk, Morrissey, Luna, Roxette, Nick Cave, AC/DC i Kiss en l’àmbit internacional. Als afores de la ciutat, els motors més exigents del món rugiran dues vegades -bé, més aviat tres- sobre l’asfalt del Circuit de Barcelona-Catalunya, amb la celebració dels Grans Premis de Fórmula 1 i

de MotoGP i de la gran festa revival Espíritu de Montjuïc. En aquest event destaca la cursa de F1 històrics que es celebrarà i que podria significar un rècord guiness de participants. Les sabatilles de running seran altres protagonistes destacades de la primavera esportiva barcelonina, amb un munt de proves per disputar-se: la Cursa d’El Corte Inglés, la dels Bombers, la Salomon Run, la Cursa del DiR o la Garmin Barcelona Triathlon. I noves edicions del Trofeo Godó o de l’Extrem Barcelona convertiran la nostra estimada ciutat en la capital mundial del tennis i dels esports extrems, respectivament. L’activitat firal també serà d’allò més moguda durant aquests tres mesos, amb clàssics instal.lats a Fira Barcelona i d’altres importants events repartits pels districtes. La llista és llarga: Saló del Còmic, Fira del Disc, Saló del Turisme (ara sota la denominació de B-Travel), Fira d’Abril, Harley Days...

MÚSICA ABRIL

Afraid To Speak In g Joan Isaac: Cançons Public. La [2] de Apolo. d’amor i anarquia (BarDimecres 1. nasants Cançó d’autor). www.sala-apolo.com Cotxeres de Sants. Dissabte 4. g Requiem de Mozart. www.barnasants.com Palau de la Música. g Bolero de Ravel. Palau Dijous 2. de la Música. Diumenge 5. www.promoconcert.es www.promoconcert.es g Arias y coros famosos g Grandes éxitos de la de ópera. Palau de la música de cine. Palau Música. de la Música. Dilluns 6. Divendres 3. www.promoconcert.es www.promoconcert.es g

Indochine. Sala Apolo. g Glaucs (Guitar Bcn). Dissabte 4. Luz de Gas. Dijous 9. www.livenation.es www.theproject.es g

1886 (Guitar Bcn). BARTS Club. Dijous 9. www.theproject.es g

g Francisca Valenzuela (Guitar Bcn). BARTS Club. Divendres 10. www.theproject.es

Jaromír Nohavica (Barnasants Cançó d’autor). Centre Artesà Tradicionàrius. Dissabte 11. www.barnasants.com g

g Nuria Fergó. Casino de Barcelona. 11, 18 i 25 d’abril. www.casino-barcelona.com

g Núria Graham (Guitar Bcn). L’Auditori, sala g Antonio Orozco (Fes2. Dissabte 11. tival Suite). Gran Teatre www.theproject.es del Liceu. g Los Chichos. Sala Diumenge 12. Apolo. Dissabte 11. www.liceubarcelona.cat i www.sala-apolo.com www.suitefestival.com BCNROSA / 69


a

agenda

er s a

2

ri

niv

MÚSICA ABRIL

g The Damned + Motorzombis. Sala Razzmatazz. Divendres 17. www.salarazzmatazz.com

La Unión (Guitar Bcn). BARTS. Divendres 24. www.theproject.es g

g Dhafer Youssef

Pentatonix. Sala Razzmatazz. Diumenge 12. www.doctormusic.com

(cicle Round About Midnight). Teatre Coliseum. Dissabte 18. www.nochesram.com

Vetusta Morla (Festival del Mil.lenni). Sant Jordi Club. Divendres 24 i dissabte 25. www. festival-millenni.com g

g Blind Guardian. Sant Jordi Club. Dissabte 18. www.rocknrock.com

g Luna (Guitar Bcn). Bikini. Dijous 23. www.theproject.es

Siniestro Total + M-Clan. La Farga (L’Hospitalet de Llobregat). Dissabte 25. www.theproject.es g

g The Twilight Sad. Sala BeCool. Dilluns 13. www.salabecool.com

The Jayhawks (Guitar g Matthew Hervert Bcn). BARTS. Dimarts 14. (live) (Guitar Bcn). www.doctormusic.com BARTS. Dilluns 20. www.theproject.es

g

The Dodos. Sala Sidecar. Dimarts 21. www.cloudydog.com g

g Scott Matthew (Festival del Mil.lenni). L’Auditori, sala 2. Dimecres 15. www.festivalmillenni.com g James Holden. Sala Apolo. Dijous 16. www.sala-apolo.com

Els Catarres (Guitar Bcn). Sant Jordi Club. Dijous 23. www.theproject.es g

g Spirits in the Night (banda tribut a Bruce Springsteen). Sala Razzmatazz. Dijous 23. www.salarazzmatazz.com

g Gemeliers. La Farga (L’Hospitalet de Llobregat). Diumenge 26. www.theproject.es

g Joaquín Sabina. Palau Sant Jordi. Dimecres 22. www.theproject.es

g Christina Rosenvinge g Kraftwerk (Festival (Guitar Bcn). L’Auditori, Suite). Gran Teatre del sala 3. Dijous 16. Liceu. Dimecres 22. www.theproject.es www.suitefestival.com 70 / BCNROSA

Los Suaves. Sala Razzmatazz. Dissabte 25. w w w. s a l a r a z z m a t a zz.com g

g Rosario. La Farga (L’Hospitalet de Llobregat). Divendres 24. www.theproject.es

Morrissey. Sala Razzmatazz. Dimecres 29. www.salarazzmatazz.com g


a

MÚSICA

er s a

2

ri

agenda

niv

MAIG

g Jane Monheit (cicle g Jacco Gardner. La [2] Round About Midnight). de Apolo. Dimecres 13. Teatre Coliseum. www.sala-apolo.com Dissabte 2. g Roxette. Sant Jordi www.nochesram.com Club. Dijous 14. www. ticketmaster.es

g

El último tributo (banda tribut a El Último de la fila). Sala Apolo. Dissabte 23. www.sala-apolo.com

g Joan Miquel Oliver (Guitar Bcn). BARTS. Dijous 7. www.theproject.es

g

The Original Blues Brothers (cicle Round g Gertrudis. Sala Apolo. g Melendi. Palau Sant About Midnight). TeaDivendres 15. www.sala- Jordi. Dissabte 16. www. tre Coliseum. Dissabte apolo.com theproject.es 23. www.nochesram.com

God is an astronaut. Sala Music Hall. Dijous 7. www.musichall.es

g

The Vamps. Sant Jordi g Jazz & Swing amb la Club. Divendres 15. Barcelona Jazz Orcheswww.livenation.es tra. Sala Apolo. Diumenge 17. www.sala-apolo.com g

g

Leiva. Sala Razzmatazz. Divendres 8. www. salarazzmatazz.com

Steve Vai master class (Guitar Bcn). BARTS. Dilluns 25. www.theproject.es

Primavera Sound (Spiritualized, Antony and the Johnsons, Ride, Belle and Sebastian, Interpol, The Strokes, Urderworld, Patty Smith i molts més). Parc del Fòrum. Del 28 al 30 de maig. www.primaverasound.com

g

g

Dianne Reeves (cicle Round About Midg Mayte Martín. Luz de night). Teatre Coliseum. Gas. Divendres 8. www. Divendres 15. www. luzdegas.com nochesram.com g

Julian Kanevsky (Guitar Bcn). BARTS Club. Dissabte 16. www. theproject.es

Micah P. Hinson (Guitar Bcn). Bikini. Diumenge 17. www.theproject.es g

g

Tamara. BARTS. Divendres 29. www. theproject.es

g g Cody Simpson. Sala Razzmatazz. Diumenge 17. www.ticketmaster.es

g Dorian (Guitar Bcn). BARTS. Dissabte 9. www.theproject.es g La Húngara. Sala Apolo. Dissabte 9. www.sala-apolo.com

David de María. Casino de Barcelona. 9, 16, 23 i 30 de maig. www. casino-barcelona.com

g

Nick Cave. Auditori CCIB Fòrum. Dijous 21. www.ccib.es g

Imani (cicle Round g Mikel Erentxun. About Midnight). TeaBARTS. Divendres 22. tre Coliseum. Dissabte 16. www.nochesram.com www.barts.cat g

AC/DC. Estadi Olímpic Lluís Companys. Divendres 29. www.ticketmaster.es

g

BCNROSA / 71


a

er s a

2

ri

niv

agenda

MÚSICA JUNY

Ruth Lorenzo. Casino de Barcelona. 6, 13, 20 i 27 de juny. www.casino-barcelona.com g

Jackson Browne (Guitar Bcn). BARTS. Dimecres 3. www.theproject.es g

Motorama. Sala Apolo. Dilluns 8. www.sala-apolo.com g

Festival Jardins de Pedralbes (Palau Reial). Del 10 de juny al 10 de juliol. www.festivalpedralbes.com g

And You Will Know Us by the Trail of Dead. Sala Apolo. Dimecres 3. www.sala-apolo.com g

g

Oques grasses (Guitar Bcn). BARTS. Dijous 4. www.theproject.es

g

Calum. BARTS. Divendres 5. www.barts.cat

g

g

Maroon 5. Palau Sant Jordi. Diumenge 14. www.ticketmaster.es Ariana Grande. Palau Sant Jordi. Dimarts 16. www.ticketmaster.es

Sonar Festival (The Chemical Brothers, Duran Duran, Laurent Garnier i molts més). Fira Barcelona: Recinte Montjuïc (Sonar Dia) i Recinte Gran Via (Sonar Nit). Del 18 al 20 de juny. www. sonar.es g

Steve Gunn. Sala Sidecar. Dimarts 16. www.sidecarfactoryclub.com g

KISS. Palau Sant Jordi. Diumenge 21. www.livenation.es g

El Arrebato. BARTS. Dissabte 6. www.barts.cat g

72 / BCNROSA

Pablo Alborán. Palau Sant Jordi. Dijous 18 i divendres 19. www.theproject.es g

Axel. Sala Music Hall. Divendres 26. www.musichall.es g


a

er s a

2

ri

niv

agenda

A ESCENA Teatre Lliure de Montjuïc. “Frank V (Opereta d’una banca privada)”, del 16 d’abril al 17 maig. / “Cleòpatra”, del 6 al 24 maig. / “Un enemic del poble”, 28 de maig al 21 juny. / “L’onzena plaga”, del 4 al 21 de juny. www.teatrelliure.cat g Teatre Lliure de Gràcia. “El curiós incident del gos a mitjanit”, del 9 d’abril al 10 de maig. / “Els dies feliços”, del 3 al 21 juny. www.teatrelliure.cat g Teatre Poliorama. “Polònia. El musical”, sense data de comiat. www.teatrepoliorama.com g Teatre Romea. “Els veïns de dalt”, del 19 de març al 17 de maig. / “Entremeses”, del 20 de maig al 7 de juny. / “Solos”, dates per confirmar. / “Offside”, dates per confirmar. www.teatreromea.cat g Sala Beckett. “Blau”, del 8 d’abril al 10 de maig. www.salabeckett.cat g Sala Muntaner. “Yo maté a mi hija”, de l’11 de març al 12 d’abril. / “Idiota”, del 15 d’abril al 14 de juny. / “En un cuartito los cuatro”, del 17 al 28 de juny. www.salamuntaner.com g Teatre Borràs. “Berto Romero sigue con nosotros”, del 17 d’abril al 2 de maig. / “Mongòlia, el

musical”, 18 d’abril. / El Sevilla “Reflexiones del hombre lengua”, del 4 al 7 de juny. / “Viejóvenes”, amb Ernesto Sevilla i Joaquín Reyes, de l’11 al 14 de juny. / “Faemino y Cansado”, del 30 de juny al 7 de juliol. www.grupbalana.com g Teatre Coliseum. “La gran ilusión”, des del 15 d’abril. www.grupbalana.com g Club Capitol. Sala Pepe Rubianes: Toni Moog “Follamigas”, des del 26 de març. / Sala 2: “Animals de companyia”, sense data de comiat. www. grupbalana.com g Teatre Tívoli. “Sister Act. El musical”, sense data de comiat. www.grupbalana.com g Teatre Victòria. “Mar i cel”, sense data de comiat. / www.teatrevictoria.com

Las amistades peligrosas Foto:Ana Himes

Animals de companyia (Club Capitol)

Berto Romero (Coliseum)

L’Art de la comèdia (TNC)

g

74 / BCNROSA

Mar i Cel (Teatre Victòria)


a

er s a

2

ri

agenda

niv

L’última trobada (La Villarroel) Foto David Ruano

Gran Teatre del Liceu

La Villarroel. “#MiMadreEs trending topic”, fins al 24 de maig. / “Amor a primera risa”, fins al 16 de maig. / “Treinta y... ¿cuántos?”, fins al 23 de maig. www.lavillarroel.cat g Teatre Goya Codorníu. “Las amistades peligrosas”, de l’11 de març al 5 d’abril. / “La plaza del diamante”, del 9 d’abril al 3 maig. / “Ultrashow”, fins al 15 de maig. / “Venidos a menos”, fins al 9 de maig. / “Miguel Lago. Soy un miserable”, fins al 16 de maig. / “Pep Plaza. I ara què?”, fins al 4 d’abril. / “Oswaldo Digón. Diálogos en 3D”, fins al 23 de maig. www.teatregoya.cat g Teatre Akadèmia. “La revolta dels àngels”, del 9 al 26 d’abril. / “Martiri”, 18, 19, 25 i 26 d’abril. / “La gavina”, del 7 al 31 de maig. www.teatreakademia.cat g Teatre Condal. “Pels pèls”, fins al 6 d’abril. / “El lazarillo de Tormes”, del 8 al 28 d’abril. / “Mujeres de Shakespeare”, del 28 d’abril al 10 de maig. / “Concerto a tempo d’umore”, del 14 al 31 de maig. / “Como en la casa de uno... (en ningún sitio)”, del 13 de març al 8 de maig. www.teatrecondal.cat g Teatro Apolo. “Maldita fortuna”, fins al 6 d’abril. www.teatreapolo.com

Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran: “L’art de la comèdia”, fins al 12 d’abril. / “L’hort de les oliveres”, del 13 de maig al 28 de juny. // Sala Tallers: “Ganes d’udolar”, del 9 al 12 d’abril. / “Mots de ritual per a Electra”, del 6 al 17 de maig. / “La nostra mort de cada dia”, del 28 al 31 de maig. / “No obstant això...”, del 4 al 6 de juny. / “La mancha”, de l’11 al 14 de juny. // Sala Petita: “Purga”, del 10 d’abril al 3 de maig. / “Incerta glòria”, del 20 de maig al 14 de juny. www.tnc.cat g Teatre del Raval. “3,2,1 Impro” / “Detectives Martínez” / “50 sombras de Andreu”, dates per confirmar. www.teatredelraval.com g Gran Teatre del Liceu. Òpera: “Carmen” de Bizet, del 17 al 29 d’abril i 2 de maig. / “I due Foscari” (versió concert), 30 d’abril i 3 de maig. / “Così fan tutte”, del 20 al 30 de maig. / “Don Pasquale”, del 16 al 27 de juny. www.liceubarcelona.cat g Jove Teatre Regina. “Histèria sagrada”, sense data de comiat. www.jtregina.com g Teatre Gaudí Barcelona. “El viatge d’Orfeu”, del 2 al 19 d’abril. / “Mares i filles”, a partir del 10 d’abril. www.teatregaudibarcelona.com

g

g

Los Martínez (Teatre del Raval)

Pels pèls (Teatre Condal) Foto: David Ruano

Teatre Akademia

Gran Teatre del Liceu

La plaza del diamante (Teatre Goya) Foto: Sergio Parra BCNROSA / 75


a

er s a

2

ri

niv

EN FAM ÍL I A

agenda

g Jove Teatre Regina (sábados y domingos). net”, 1, 2, 3, 9, 10, 16 i 17 de maig. www.sat-teatre.cat “Pippi Langstrump”, fins al 2 d’abril. /”El gat amb g Teatre Gaudí Barcelona. “La rateta que escombotes”, de l’11 d’abril al 3 de maig. / “La bella dor- brava l’escaleta”, del 29 de març al 26 d’abril. www. teatregaudibarcelona.com ment”, del 9 al 31 de maig. www.jtregina.com g Teatre del Raval. “Màgia júnior”, fins al 5 g Teatre Poliorama. “Bombolles de paper”, 12, 19 d’abril. www.teatredelraval.com i 26 d’abril. www.teatrepoliorama.com g Gran Teatre del Liceu. Òpera (Petit Liceu fag Cosmocaixa. Tallers, exposicions i projeccions mílies): “Els músics de Bremen”, 23 i 24 de maig. per a tota la família. www.cosmocaixa.com g Catalunya en miniatura. Circuit de maquetes i www.liceubarcelona.cat g Teatre Borràs. “Gisela y el libro mágico”, disBosc animat (parc aeri forestal). Torrelles de Llobresabtes i diumenges fins al 3 de maig. www.grupba- gat (Barcelona). www.catalunyaenminiatura.com g Parc d’Atraccions Tibidabo. www.tibidabo.es lana.com g SAT! (Sant Andreu Teatre). “Els tres porquets”, disg Zoo de Barcelona. www.zoobarcelona.com sabtes 18 i 25 i diumenges 19 i 26 d’abril / “L’avi to- g L’Aquàrium Barcelona. www.aquariumbcn.com

CINE Filmoteca de Catalunya. Reposició de films i g BCN Sports Film. Museu Olímpic i Sala Cultucicles de cinema de diversa temàtica. Consulteu ral d’El Corte Inglés (Portal de l’Àngel). Del 5 al 9 programació al web www.filmoteca.cat de maig. www.bcnsportsfilm.org g Phenomena. The Ultimate Cinematic Experieng Mecal. 17è Festival Internacional de curtmetratges ce. Projecció de pel.lícules dels anys setanta, vui- i animació de Barcelona. Diversos escenaris de la ciutat: tanta i noranta. Consultar programació a la web. CCCB, Institut Francès, Cinemes Girona, La Virreina. www.phenomena-experience.com De l’11 de març al 19 d’abril. www.mecalbcn.org g

76 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

A RT I MU S E U S

agenda

niv

La Pedrera. “Leopoldo Pomés. Flashback” (mostra fotogràfica), del 10 de març al 12 de juliol. www.lapedrera.cat g Museu Blau. Exposició permanent: “Planeta de maig. / “Centenari de l’Hospital del Mar”, del vida”. / Exposicions temporals: “Anatomia compa- 14 de maig al 29 de juny. / “Francesc Boix (1920rada”, fins al maig del 2016. / “Nutrició, impuls 1951). La fotografia com a testimoni”, de l’1 de vital”, fins al maig del 2016. www.museuciencies. juny al 5 d’octubre. Col.lecció permanent: de la bcn.cat prehistòria a la Catalunya contemporánia. www. g CaixaForum. “Pixar, 25 años de animación”, mhcat.cat g Museu Marítim. “Pirates a la Mediterrània”, fins al 3 de maig. www.caixaforum.com g CosmoCaixa. fins al 15 d’abril. / “Càmeres submarines. El repte “Sputnik: la odisea de fotografiar sota l’aigua”, fins al 12 d’abril. www. del Soyuz 2”, fins al mmb.cat 31 de maig. / “To g Palau Robert. Sala 1: “Catalunya Moto”, del 3 space and back” de març al 25 d’octubre. www.gencat.cat/palauro(projecció), fins al bert 31 d’agost. www. g Museu FC Barcelona. “Camp Nou Experience”, obert tot l’any. www.fcbarcelona.cat cosmocaixa.es g MNAC. “His- g Museu Egipci. “Tutankhamon, historia de un tòries metàl.liques. descubrimiento”, fins al 30 de juny. www.museueArt i poder a la me- gipci.com dalla europea”, fins al 18 d’octubre. / “Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat”, del 24 d’abril al 30 d’agost. www.mnac.cat g Museu d’idees i invents de Barcelona. Exposició permanent: Col.lecció Miba. www.mibamuseum.com g Museu del Modernisme Català. Exposició permanent: Col.lecció del Mmcat. / Exposició temporal: “Retrat de Barcelona. Evolució d’una ciutat”, a partir del 26 de març. www.mmcat.cat g Museu d’Història de Catalunya. “CCOO, 50 anys d’història de Catalunya. 1964-2014”, fins al 3 g

BCNROSA / 77


a

er s a

2

ri

niv

agenda

Museu Picasso. “Picasso / Dalí. Dalí / Picasso”, del 20 de març al 28 de juny. www.museupicasso. bcn.cat g Espai Gaudí Experiència. Exposició permanent sobre l’univers creatiu de Gaudí en 4D. www.gaudiexperiencia.com g Museu de la Música (L’Auditori). Exposició permanent: 500 instruments de diferents èpoques i cultures. www.museudelamusica.cat g Museu Europeu d’Art Modern. Exposició permanent: “Art contemporáni del segle XXI”. / Exposicions temporals: “Golucho, una exposició antològica”, fins a finals d’abril. / Obres guanyadores del 2on concurs MOD-Portrait, durant el mes de juny. www.meam.es g Fundación Francisco Godia. “Memòria medieval als museus de Barcelona: Diàlegs entre les arts”, fins al 5 de maig. / Exposició permanent: Col.lecció Francisco Godia. www.fundacionfgodia.org g Museu Frederic Marès. “Maillol i Grècia”, del 27 d’abril al 22 de novembre. http://w110.bcn. cat/portal/site/MuseuFredericMares g

78 / BCNROSA

Arxiu Fotogràfic de Barcelona. “Antoni Capella, fotògraf de societat. 1955-1980”, del 26 de març al 3 d’octubre. http://arxiufotografic.bcn.cat g Museu Olímpic i de l’Esport. Col.lecció permanent sobre l’esport olímpic. www.museuolimpicbcn.cat g El Born Centre Cultural. “Barcelona 1700. De les pedres a les persones”, sense data de sortida. http://elborncentrecultural.bcn.cat g


a

er s a

2

ri

agenda

niv

ESPECTACLES ESPORTIUS

17a Cursa El Corte Inglés. Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. Circuit pels carrers de Barcelona (Sortida des de Passeig de Gràcia-Gran Via a les 9.30 h). Diumenge 12 d’abril. www.cursaelcorteingles.cat g Nike Barcelona Cursa Bombers. Diversos carrers de Barcelona (circuit de 10 km) Sortida i arribada a l’Avinguda del Marquès de l’Argentera. Diumenge 12 d’abril. www.cursabombers.com g Espíritu de Montjuïc. Catalunya Classic Revival. Circuit de Barcelona-Catalunya. Del 17 al 19 d’abril. www.espiritudemontjuic.com g Barcelona Open Banc Sabadell (63è Trofeu Conde de Godó de tennis). Reial Club de Tennis Barcelona. Del 18 al 26 d’abril. www.barcelonaopenbancsabadell.com g Salomon Run Barcelona (10 km amb sortida i arribada a la Font Màgica de Montjuïc). Diumenge 19 d’abril. www.salomonrunbarcelona.com g GP d’Espanya Pirelli de Fórmula 1. Circuit de g

Barcelona-Catalunya. Del 8 al 10 de maig. www. circuitcat.cat g 12è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de vòlei platja. Platja del Somorrostro. 30 i 31 de maig. www.bcn.cat/esports g 3a Cursa DiR - Guàrdia Urbana. Avinguda Diagonal (circuit de 10 km). Diumenge 31 de maig. www.dir.cat/cursa-barcelona

BCNROSA / 79


a

er s a

2

ri

niv

g 36è

agenda

Gran Premi Internacional Ciutat de Bar- nacional Ciutat de Barcelona. Diumenge 21 de celona de natació. Club Natació Sant Andreu. 10 juny. www.garminbarcelonatriathlon.com i 11 de juny. www.bcn.cat/esports g Setmana de la Bicicleta. Diversos carrers de la ciutat. Del 10 al 16 de juny. www.bcn.cat/bicicleta g 42è Trofeu de vela Conde de Godó. Aigües del Port de Barcelona. De l’11 al 14 de juny. www. trofeocondegodo.com g GP Monster Energy de Catalunya de MotoGP. Circuit de Barcelona-Catalunya. Del 12 al 14 de juny. www.circuitcat.cat g LKXA Extreme Barcelona. Parc del Fòrum. 13 i 14 de juny. www.extremebarcelona.es y www. barcelonaturisme.com g Garmin Barcelona Triathlon - Trofeu Inter80 / BCNROSA


a

er s a

2

ri

agenda

niv

FIRES I ALTRES ESDEVENIMENTS

Bebés & Mamás. Fira Barcelona, recinte Montjuïc. 11 i 12 d’abril. www.bebesmamas.com g Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Fira Barcelona (recinte Montjuïc). Del 16 al 19 d’abril. www.ficomic.com g B-Travel (el nou Saló de Turisme). Fira Barcelona (recinte Montjuïc). Del 17 al 19 d’abril. www. travel-be.com g Diada de Sant Jordi. Parades de llibres al carrer (diverses localitzacions de la ciutat). Dijous 23 d’abril. www.bcn.cat g

44a Fira d’Abril de Catalunya. Recinte del Fòrum. Del 24 d’abril al 3 de maig. http://agenda500.barcelona.cat g Handmade Festival Barcelona. Fira Barcelona (recinte Montjuïc). Del 24 al 26 d’abril. www. handmadefestivalbcn.com g 19a Fira Internacional del Disc de Barcelona. Estació del Nord. 2 i 3 de maig. www.firadeldiscbcn.com g BCN Bridal Week: Passarel.la Gaudí Núvies. Fira Barcelona (recinte Gran Via). Del 5 al 8 g

BCNROSA / 81


a

er s a

2

ri

niv

agenda

de maig. / NoviaEspaña. Fira Barcelona (recinte Gran Via). Del 8 al 10 de maig. Tots dos salons són per a professionals. www.barcelonabridalweek.com g Saló Internacional de l’Automòbil. Fira Barcelona (recinte Montjuïc). Del 7 al 17 de maig. www.salonautomovil.com g La nit dels museus (portes obertes de 19 a 1 hores). Activitats diverses. Dissabte 16 de maig. www.bcn.cat/lanitdelsmuseus

82 / BCNROSA

11a Fira modernista de l’Eixample. Del 5 al 7 de juny. www.coreixample.com g Pride Barcelona. L’Orgull LGBT de la Mediterrània. Avinguda Reina Maria Cristina. Del 26 al 28 de juny. www.pridebarcelona.org g Espectacles històrics al Palau Requesens: Espectacle medieval, Sefarad, Nits d’història i llegenda. Divendres i dissabtes d’abril a juny. www.palaurequesens.cat g


Profile for Revista Barcelona

REVISTA BARCELONA Nº 8  

Revista Barcelona - La revista de Barcelona: Barcelona, historia, cultura, comercio, museos, patrimonio cultural, tradición, personajes hist...

REVISTA BARCELONA Nº 8  

Revista Barcelona - La revista de Barcelona: Barcelona, historia, cultura, comercio, museos, patrimonio cultural, tradición, personajes hist...

Advertisement