Aula220 nº 6 by Aula220

nº 6 REVISTA DE L’INSTITUT FEDERICA MONTSENY

Juny 2015 Badia del Vallès

Aquesta revista comença de manera diferent a la de les altres. Així, volem fer memòria d’una trista notícia que ens va commoure: l’assassinat d’un professor d’Institut en el seu lloc de treball. Volem expressar el nostre condol, compartit per la totalitat de la comunitat educativa, i alhora expressar certa preocupació pel fet que aquesta mort no ha suscitat una reflexió social prou àmplia i sincera sobre els problemes reals a les aules, problemes que el professorat coneix, potser millor que els qui n’han parlat més.

_____________________________________________________________________

 El món que nosaltres volem 1  Viure a Badia 3

La Borriquita  De tu a tu 5 Sofía Martín  But see what you can do 9 Les paraules dels arbres Menys sigles Les llengües de l’Institut  La veritat de les dites i els refranys 14  Experiències 15 D. Ruiz, A. Hita  Fulls del calendari 16 Sant Jordi Viatge a França Viatge a Itàlia  Club de lectura 23  Consultori Crazy Love 24  Mediació 26  Zona Gamer 27  Literàriament 29 Especial Sant Jordi

Portada: La glicina de la Casa dels Jubilats Fotografia: Jaume Piñol

_______________________________________________________________________________

Aula 220 Juny 2015

EL MÓN QUE NOSALTRES VOLEM Obrim la revista amb aquesta secció, que habitualment ocupa un altre lloc. I és que volem recordar el professor assassinat el 20 d’abril a l’Institut Joan Fuster, de Barcelona. Potser alguns ja hauran mig oblidat un fet que tanmateix no s’ha d’oblidar. En el seu moment, els periodistes van poder informar i satisfer detalladament l’avidesa de novetats que ens té constantment pendents de l’actualitat; els psicòlegs també van poder opinar amb la seguretat divulgativa que els dóna la seva condició d’experts; els polítics van intentar atenuar l’impacte social amb l’habitual argument de l’excepcionalitat del succés; fins i tot algun institut va organitzar performances que van donar un protagonisme impropi a un alumnat que, com sabem, és addicte a les càmeres. Però, enmig de l’agitació mediàtica d’aquells dies, l’opinió dels profes no va ocupar gaire lloc. El cas és que va morir un professor i que des d’aquestes pàgines volem recordar que el món on passen aquestes coses no és el món que nosaltres volem. Els nostres redactors opinen: Me parece una vergüenza, lo que ha pasado, y pensar que se podría haber evitado, ya que dicen que el chico tenía una lista de los que tenía planeado matar. Otra cosa que me toca la moral es que por el hecho de tener trece años no pueda ser juzgado. A este chico lo tendrían que encerrar en un centro psiquiátrico. Manuel Moreno. Es algo muy fuerte lo ocurrido, no sólo por el hecho de que un alumno haya sido capaz de matar a un profesor, sino porque nadie haya podido hacer nada por evitarlo. Mucha gente dice que a partir de ahora habría que reforzar la seguridad en las escuelas. Eso, en mi opinión, es triste. Es triste que hayamos de pasar controles en el colegio porque alguna gente no es consciente ni responsable de la repercusión de sus actos. Tan triste como que no se le hayan aplicado cargos penales por tener trece años. Así lo veo yo: un hecho triste en muchos sentidos. Carla Armesto.

Aula 220 Juny 2015

És difícil d’assimilar que encara avui succeeixin aquest tipus de coses. Una història bastant trista, que ens demostra com de sinistre pot arribar a ser el nostre món, perquè “les aparences enganyen”. Jo crec que molts d’aquests trastorns es poden solucionar satisfactòriament amb el simple fet de parlar seriosament d’aquests problemes. Cosa de la qual els pares, probablement, no se’n han preocupat el més mínim. David Ruiz. No veo nada correcto lo que ha hecho este niño, porque con trece años sigue siendo un crío. No me gusta juzgar sin saber bien lo que ha pasado, pero si ha hecho algo así ha sido porque tiene un problema sicológico, ya que no es normal que un niño haga eso. En mi opinión debe ir a la cárcel, ya que ha sido suficientemente maduro para matar a alguien, ahora que lo sea para ir a la cárcel. Adrián Sánchez. ¿Cómo es posible que pueda pasar algo como esto, y que lo haga un niño de trece años? Ahora hay que pensar en cómo los padres de ese crío no han controlado la mentalidad de su hijo. ¿Cómo es posible que un niño haya podido hacerse con una ballesta? Sea como sea, hay varios factores que no han sido los correctos, porque el problema psicológico no apareció de la noche a la mañana. En mi opinión, un niño que comete un asesinato, y más de estas características, ha de pagarlo de alguna manera. Rubén Reyes. Lo ocurrido el 20 de abril de 2015 me ha parecido muy fuerte, ya que jamás pensé que un niño podría matar a un profesor así, sin más. Mucha gente habla de este tema y sé que han dicho de poner seguridad en las escuelas e institutos. Es un poco triste que ya no podamos ir ni a clase tranquilos. Creo que el niño que lo hizo sufrió un ataque psíquico, y creo que algo le tienen que hacer, o en algún sitio han de meterlo, porque no está bien. Meritxell Yañez. 

Aula 220 Juny 2015

VIURE A BADIA La Borriquita “Mentre els enviats deslligaven el burret, els amos de l’animal els digueren: per què el deslligueu? Ells respongueren: el Senyor el necessita. Llavors portaren el burret a Jesús”. Uns anys enrere, tampoc molts, tothom podria explicar la continuació de la història. Ara segurament ja no tothom la sabria. Però cada diumenge de Rams (des de l’any 2008), el relat continua a Badia del Vallès, gracies a la gent de la Cofradía de Jesús Nazareno y Nª Sra. de los Dolores, que organitza la processó de La Borriquita. Il·lusió i bon estil no els falten. Una estona abans de començar, ja està tot a punt per sortir de l’església. El Fabi Medina, tan simpàtic com quan venia a l’Insti, ens ensenya la medalla de la confraria (mireu-la a la fotografia). La banda de música forma en ordre i el capataz (Jesús Cantero) dóna les últimes instruccions a les nenes i als nens. Perquè una de les peculiaritats d’aquesta processó és que el paso el porten nenes i nens, que per torns desfilen per l’avinguda de Burgos, portant la imatge. Els petits costaleros i costaleras saben bé el què han de fer i de tant en tant imprimeixen al paso diversos moviments rítmics que són aplaudits pel públic. Al davant, la Presidenta (Vanessa Gómez) i la Hermana Mayor de la Confraria (Elisabeth Cruz), totes dues ex-

Aula 220 Juny 2015

alumnes del nostre institut, amb vares de metall treballat. Aquest any les vares porten un crespó negre lligat, en mostra de dol pel recent accident d’aviació. A banda i banda de la figura, escortant la Borriquita, Soraya i Rocío, molt elegants. Soraya porta mantellina blanca i peineta: imatge molt autèntica i viscuda de devocions i experiències que venen de lluny, com de lluny ve l’oreneta de l’escut de Badia. La banda de música marca el compàs amb redoblar de tambors i ritmes de metall. Entre altres peces, toquen una versió molt entusiasta de la saeta de J. M. Serrat (“cantar de la tierra mía...”). Un dels nostres alumnes, l’Iv|n Plaza, toca la corneta amb molta responsabilitat. Quan la processó arriba a l’encreuament de l’avinguda de Burgos amb la de la Vía de la Plata, dóna la volta per tornar a l’església. La gent espera per a la benedicció de les palmes. L’ambient és relaxat (encara no estem a Divendres Sant), però els assistents noten que s’est{ realitzant una cosa seriosa, ben feta i amb molta veritat. Segur que preparar aquesta processó representa molta feina i temps. Gestions i números que mai són fàcils. I segur que els confrares donen per bo tot l’esforç mentre la Setmana Santa a Badia tingui les seves processons. Desitgem que per molts anys ens continuïn explicant la història del Diumenge de Rams i facin sortir La Borriquita pels carrers de la ciutat.

Redacció

 4

Aula 220 Juny 2015

DE TU A TU

La Sofía és una campiona, i no solament ho ha demostrat en guanyar l’any passat el campionat d’Europa de Karate, sinó també en les respostes que ens ha donat en l’entrevista. Hi trobareu un exemple dels bons valors que voldríem veure més sovint entre els joves: constància, treball, simpatia, esforç, etc. Moltes, gràcies, Sofía, per les teves respostes. Et desitgem en l’esport i en la vida tots els èxits que mereixes!

Fotografies: revista Nova Badia

Entrevista amb Sofía Martín, campiona de Karate

 ¿Cuándo iniciaste la práctica del karate? ¿Recuerdas cómo fue el primer contacto con este deporte? Empecé a hacer Karate a los 8 años gracias a mi padre, él y mi hermano lo practicaban desde hacía tiempo y querían que lo probase, al principio sinceramente no me emocionó mucho, pero poco a poco fui entendiendo el deporte y todo lo que el conlleva, ya sea la parte física como la mental. ¿Implica muchos sacrificios personales el hecho de estar, como estás tú, entre los mejores? La verdad es que si, bastantes. Implica muchos sacrificios, cuando en épocas de exámenes por ejemplo tienes que ir a entrenar 3 horas al día porque la semana siguiente o la otra es la competición. También tienes que esforzarte en madrugar fines de semanas enteros, a no poder comer lo que te gusta ya que hay que seguir una dieta sana, a no poder salir con tus amigos ya que tienes que quedarte entrenando, etc. Y no solo un sacrificio físico, también mental, ya que se pasa bastante mal al estar muy nervioso en las competiciones, por eso también te enseñan a controlar tu mente y a saber relajarse. ¿Cuáles son o han sido las mayores dificultades que has tenido que superar? Tuve una dificultad bastante grande cuando era pequeña. Yo siempre me ponía muy nerviosa al hacer un combate y eso provocaba que no supiera

Aula 220 Juny 2015

controlar mi cuerpo combatiendo y no pudiera pelear como realmente sabía. Estuve con esa dificultad 6 años, estando insegura y nerviosa hasta que tuve que pedir ayuda a un terapeuta por el deporte, ahí fue cuando aprendí a controlar y a dominar mi mente después de tantos años intentándolo por mi cuenta, esa fue la mayor dificultad. ¿Cómo compaginas los estudios y los entrenamientos? Entreno 3 días a la semana en general, cuando no hay competiciones, el resto de los días estudio y salgo con los amigos, pero cuando hay campeonatos, me tengo que levantar muy pronto para estudiar, y no puedo descansar mucho solo por la noche, ya que cualquier rato libre que tengo lo dedico o a estudiar o a entrenar, es bastante duro. ¿Cuál es tu próxima meta deportiva? El 21 de Marzo tengo una competición en Valencia de España, y bueno, a lo largo de este año también hay varios campeonatos, intentaré presentarme y ganar en todos. ¿Cómo te ha ayudado tu familia en tu desarrollo deportivo? Ellos siempre me han apoyado, de hecho si no fuera por mis padres no estaría en el Karate. Mi padre en especial, ya que él fue quien me inició y quien no falta ni ha faltado a una sola competición desde que empecé, él entrena conmigo y hace que me esfuerce siempre más, a mi familia perdiera o ganara no les importaba en absoluto, solo que yo estuviera bien. ¿Dónde entrenas? ¿Quién es tu entrenador? Entreno en el Polideportivo nuevo de Badia, arriba en el tatami donde también se practica Judo. Mi entrenador, o más bien Shihan, que significa profesor en japonés, es un muy buen profesor que ha estado a mi lado desde que empecé y ha confiado en mí siempre, no es de Badia, vive algo más lejos, se llama José Jarauta. ¿Cuáles son los aspectos más difíciles y exigentes del karate? Para mí siempre ha sido la parte psicológica, aunque sin duda alguna tener un buen fondo físico, fuerza, agilidad, etc. es muy importante y la base en el Karate. Lo más difícil también, es pelear durante horas con gente y seguir peleando cuando tienes las manos

Aula 220 Juny 2015

llenas de moratones y sangrando, y tener que esforzarte siempre más y más aunque estés muy cansado. Algunas películas dan una imagen violenta del karate, ¿te parece que esa imagen es real? Para nada es real. Obviamente el Karate tiene su parte dura y de pelea, pero lo que la gente no sabe es que para entender al Karate necesitas muchísimos años, tienes que entender primero su filosofía, su forma de vida, para llegar a pelear bien. Es un arte marcial que no te incita a la violencia, más bien a la paz, sólo llegar a usarlo en casos extremos cuando lo necesitas o cuando tu vida corre peligro. Fuera de eso, el Karate no sólo sirve para saber defenderte, también para ser mejor persona, huir de los problemas y buscar la tranquilidad en tu interior. En la práctica del karate ¿qué importancia tiene la concentración mental? Muchísima importancia. Si no controlas tu mente nunca vas a poder controlar tu cuerpo, y por lo tanto, nunca podrás ganar. Mucha gente divide el cuerpo y la mente, cuando es al revés, deberíamos de unir los dos y solo asi podremos hacer lo que queramos disfrutando de ello y a su vez ganando lo que queremos. ¿Qué sentiste en el momento de ganar el Campeonato de Europa? ¿Cómo es el ambiente entre los deportistas en ese tipo de competiciones? Mucha felicidad. No sólo por ganar, también porque en ese instante ya me daba igual el dolor que tenía en las manos o lo que la gente pensara, solo quería disfrutar el momento, se me olvidó todos los problemas por un momento y por fin después de meses y meses de entrenamiento físico y mental agotador, aquello dio sus frutos, y no hay nada mejor que sentir que lo que has hecho merece la pena, que todo esfuerzo ha merecido la recompensa, y aparte de eso, el orgullo de tu familia y tu gimnasio que te ha estado apoyando y ayudando desde el primer día.

Aula 220 Juny 2015

Sobre el ambiente entre los deportistas, depende, ya que entre algunos gimnasios el ambiente es de competencia, pero en cambio entre otros hay mucha amistad. Yo conozco a competidores desde hace años y me llevo muy bien con ellos, siempre a pesar de que nos toque pelear juntas, nos damos suerte y en caso de que gane la enhorabuena, porque el Karate es eso, es saber ganar pero también perder, es el honor, la honra y el respeto, por eso además, cada vez que empiezas y acabas un combate saludas, al tatami, a tu contrincante y a su entrenador, por el trabajo bien hecho. ¿Cuál es en tu opinión el nivel del karate en España? ¿Crees que su práctica está suficientemente promocionada? El nivel español en Karate es de los más altos del mundo sobre todo en Cataluña. De hecho, el campeón del mundo se llama Alejandro Navarro y es catalán. España cuando va a competiciones de Europa o del mundo siempre se lleva algo, hay muy buen nivel aquí y eso es algo que nadie promociona. Solo los del mundo del Karate y artes marciales lo saben, pero en España, fuera del futbol nadie sabe gran cosa. Creo que deberían promocionarlo más ya que es un gran orgullo para este país. ¿Recomendarías la práctica del karate a los jóvenes? Lo recomiendo completamente. Te hace valorarte como persona, a mí personalmente me ha cambiado mucho, ha formado una parte de mi personalidad y sinceramente no sé cómo sería si no hubiera hecho Karate. Te hace ser fuerte y a la vez querer estar bien con los demás, así que eso te ayuda en todos los aspectos de tu vida, ya sea dentro o fuera del gimnasio. Y no sólo a los jóvenes, si no a todas las edades. ¡Muchísimas gracias por tus respuestas, Sofía! Carla Armesto



Aula 220 Juny 2015

...BUT SEE WHAT YOU CAN DO Les paraules dels arbres: itinerari botànic per Badia La fotografia de la portada d’aquesta revista és la de la magnífica glicina de la Llar del Jubilat: una de les plantes que formen part del primer itinerari botànic del nostre Institut. Els alumnes de 1r, en el marc del crèdit de síntesi d’aquest curs, han preparat un itinerari pels arbres i les plantes de Badia. Han treballat aquest tema per poder oferir als veïns i les famílies una guia informativa i literària que permeti descobrir i valorar aquest patrimoni vegetal tan important, que és de tots, i que mostra una riquesa que segurament sorprendrà a molts. En propers cursos, aquest itinerari seguirà ampliant-se. La nostra ciutat és plena d’arbres. Potser no ens fixem en ells quan caminem pels carrers, però són nostres i fan més agradable la vida. Conèixer els seus noms i saber com hem de cuidar-los és la millor manera d’estimar-los i també d’estimar aquest lloc on vivim, que cada dia pot ser una mica millor si tots participem en la conservació dels espais verds de la ciutat. Com més arbres i plantes hi hagi, més ens agradarà viure-hi. Per això, els alumnes de l’Institut Federica Montseny hem elaborat aquest itinerari, i tot d’activitats d’informació, per donar a conèixer a tots els veïns la riquesa vegetal que tenim. Perquè volem que la nostra vida sigui cada dia una mica millor, ens agradaria compartir amb tothom aquest tresor. Perquè un arbre és sempre un amic.



Aula 220 Juny 2015

...BUT SEE WHAT YOU CAN DO Menys sigles, si us plau Les sigles que tan sovint utilitzem en la feina, en realitat ens deshumanitzen. Hi ha gent que té molta afició a no dir les coses pels seus noms i substituir-los per sigles que potser no sap ni qui les utilitza el que signifiquen. Les sigles fan oblidar que al darrere hi ha sempre persones que treballen en una activitat imperfecta per definició. A més, no serà millor una idea per moltes sigles que hi posem, encara que a vegades ho pugui semblar. Una tonteria serà una tonteria tant si la diem amb sigles com pel seu nom complet. Des d’aquí voldríem cridar l’atenció sobre l’abús de les sigles. Potser hauríem de simplificar els noms que posem a certes activitats, així podríem dir les coses pel seu nom i no donar la impressió, quan parlem, d’utilitzar un llenguatge secret i, fàcilment, ridícul. A continuació us donem una selecció de les sigles més utilitzades a l’Institut, amb el seu significat, el qual no sempre ha estat fàcil de saber.

CAD Comissió d’Atenció a la Diversitat CRP Centre de Recursos Pedagògics EAIA Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència EAP Equip d’Atenció Psicopedagògica NOF Normes d’Organització i Funcionament PAS Personal d’Administració i Serveis PAT Pla d’Acció Tutorial PI Pla Individualitzat PILE Pla d’Impuls a la Lectura TEA Taller d’Estudi Assistit TIC Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIS Tècnica d’Integració Social I encara podríem escriure’n més. Les deixarem per propers números de la revista. Redacció 10



Aula 220 Juny 2015

...BUT SEE WHAT YOU CAN DO Les llengües de l’Institut Desde el año 2000, cada 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna. Es una conmemoración organizada por la UNESCO para recordar (con debates, conferencias y otras actividades) que en el mundo se hablan más de 6000 lenguas, pero aproximadamente la mitad de ellas están en peligro de desaparición. Los alumnos de 3º, en la asignatura de Lengua Castellana, con la profesora Queralt Ciganda, investigamos sobre este tema y decidimos hacer una encuesta a todos los alumnos de ESO y Bachillerato, para descubrir cuáles son las lenguas maternas de los alumnos de nuestro Instituto. En la encuesta, les preguntamos sobre su lugar de origen, su lengua materna, la lengua con la que se relacionan con amigos y compañeros y los idiomas que están aprendiendo o les gustaría aprender. Con los datos obtenidos, estas son las conclusiones a las que hemos llegado. De un total de 247 alumnos entrevistados, observamos que en todos los cursos la lengua materna mayoritaria es el castellano. En 1º, 2º y 3º de ESO, más del 80% de los entrevistados afirma que esa es su lengua familiar. En 4º y Bachillerato observamos, en cambio, que el porcentaje de personas únicamente castellanohablantes es menor (alrededor de un 60%), pues un 20% afirma tener dos lenguas maternas, el castellano y el catalán. Solo en tres cursos encontramos personas que tienen como lengua materna únicamente el catalán. Salvo en 2º de Bachillerato, en todos los cursos observamos también la presencia de otras lenguas maternas distintas de las dos lenguas cooficiales en Catalunya. En todos los cursos, hay alumnos cuya lengua materna es el bereber, o amazic,

Aula 220 Juny 2015

que es el idioma materno más representado después del catalán y el castellano, no sólo en el Instituto, porqué también lo es en el conjunto de Catalunya. El árabe también está presente, pero con menor representación. Estas dos lenguas son habladas por los alumnos de origen marroquí. Por otra parte, en 1º de ESO y en 1º de Bachillerato encontramos alumnos cuyas lenguas son de origen eslavo. Se trata del ruso y del ucraniano respectivamente. Tanto el castellano como el catalán son lenguas de origen románico, procedentes del latín. Son lenguas muy próximas entre sí y, como todos sabemos, tienen muchas semejanzas. Las dos son las lenguas cooficiales en Catalunya y por lo tanto, todos las estudiamos y sabemos hablarlas. El castellano, el idioma más representado en nuestro Instituto, es una de las lenguas más habladas en el mundo, junto con el inglés y el chino. Las lenguas románicas forman parte de una gran familia lingüística, la de las lenguas indoeuropeas. A esta familia pertenecen también el ruso y el ucraniano, que son a su vez dos lenguas de origen eslavo. Finalmente, el árabe y el amazic son dos lenguas que pertenecen a otra familia lingüística. El árabe, en concreto, es una lengua semítica hablada como lengua materna por unos 150 millones de personas. El amazic es un idioma muy hablado en algunas zonas de Marruecos y Argelia. Es un idioma que presenta muchas variantes dialectales y es sobre todo un idioma oral. Estas son, pues, las lenguas maternas de los estudiantes del Instituto Federica Montseny. Por otro lado, todos estudiamos inglés, y muchos de nosotros también francés. chino, italiano y ruso son otras lenguas que aparecen mencionadas por algunos de los entrevistados como lenguas que les gustaría aprender.

Aula 220 Juny 2015

En nuestro Instituto, hemos tenido la suerte de contar con un profesor, Carles Múrcia, que ha estudiado y habla el amazic, que ya hemos dicho que por número de hablantes es la tercera lengua del Instituto y de Catalunya. Le hemos pedido que nos dé algunas explicaciones sobre este idioma. Nos dice que se interesó por esta lengua porqué había muchos emigrantes en su barrio, y se interesó por la lengua que hablaban. Ha estudiado Filología Clásica (latín y griego) y desde hace quince años estudia la lengua amazic. La mayoría de alumnos marroquíes del Instituto hablan esta lengua porque es hablada por la mayoría en el Norte de África. En Marruecos es hablada por la mitad de la población. Al emigrar por falta de recursos, han traído su lengua. Actualmente, el amazic está resurgiendo gracias a la creación del Instituto Real de la Cultura Amazic, que asegura su protección y enseñanza. En la Constitución de Marruecos es declarada lengua oficial del país, desde 2011, pero sólo se enseña en las escuelas desde 2013. Se ha creado un canal de televisión pública en amazic, con el cual este idioma traspasa fronteras. Carles no ha vivido en Marruecos. Cuando viajó allí intentaba hablar amazic, pero si no le entendían pasaba a hablar francés. Además de haber estudiado latín y griego, él habla y escribe en castellano, catalán, inglés, francés, alemán, y amazic. También es capaz de entender y leer cuatro idiomas más. Le damos las gracias por sus explicaciones y por su ejemplo.

Alumnes de 3r ESO 

Aula 220 Juny 2015

LA VERITAT DE LES DITES I ELS REFRANYS

Sílvia Llahí 

Aula 220 Juny 2015

EXPERIÈNCIES David Ruiz i Álvaro Hita: el waterpolo Quan va començar a practicar aquest esport, fa quatre anys, el David no en sabia pràcticament res. Ara és capità de l’equip del Club Natació Badia. El waterpolo és un esport físicament i mentalment molt exigent, que requereix molta preparació i entrenaments. El seu primer entrenador, a qui deu la introducció en aquest esport, va ser el David Sánchez. L’Álvaro és porter de l’equip i el David ocupa la posició 4 atacant, i com a capità té el deure de ser responsable, ha de dirigir alguns entrenaments, i corregir els possibles errors de l’equip i dels jugadors. Quan hi ha partit, els capitans dels equips han de signar l’acta al principi i si es produeixen discussions o queixes pel joc, han de procurar que l’àrbitre sancioni els comportaments contraris al reglament. Si heu assistit a algun partit de waterpolo, us haureu adonat del difícil que resulta veure el que passa a sota de l’aigua. Aquest és un esport de contacte i alguns jugadors aprofiten la poca visibilitat per esgarrapar o colpejar el contrari de manera incorrecta. En les grans competicions està generalitzat l’ús de càmeres subaquàtiques. Precisament una de les dificultats que els jugadors han de superar és la de tenir en tot moment una correcta visió del joc. Però potser el més difícil físicament és mantenir el cos elevat per llançar o defensar. Per això, les cames tenen un paper fonamental. En el cas del porter, ha de realitzar entrenaments específics. Espanya té un gran nivell i a Catalunya els millors clubs són segurament el de Terrassa i el de la Barceloneta. Encara que no és un esport de masses, el waterpolo té prou interès per ser molt més popular i el David i l’Álvaro aconsellarien tothom que procuri conèixer-lo. Val la pena. Ells no pensen deixar de practicar-lo mai i intentaran arribar al màxim nivell. 

Aula 220 Juny 2015

FULLS DEL CALENDARI Sant Jordi

Com altres anys, vam celebrar el dia de sant Jordi a l’Institut amb tot d’activitats per significar una festa en dia lectiu. És un dia especial, amb un ambient relaxat que ens fa viure de manera diferent els espais de l’Institut. S’oferiren tallers (bufandes, dansa del ventre, punts de llibre,

alumnes de 1r i 2n, mentre els de 3r van participar en un cine-fòrum. Els alumnes de 4t i Batxillerat van vendre entrepans i roses (en una parada a la plaça de l’Ajuntament) per recollir diners pel viatge de fi de curs. Al final, en un acte

conjunt es van lliurar els premis del concurs literari. Podeu llegir els treballs premiats en aquesta mateixa revista. Aquí teniu algunes fotografies d’aquesta festa. Moltes gràcies a tots els que la van fer possible!

trivial, roses de bijuteria, magdalenes decorades, escacs, etc.) i una gimcana pel pati als

Aula 220 Juny 2015

FULLS DEL CALENDARI Viaje a Francia Nuestro viaje empezó la mañana del miércoles a las 7,15. Toda la calle estaba llena de maletas, padres y caras ojerosas debido al madrugón de aquel día. Después de despedirnos de nuestros padres, subimos al autocar. El trayecto no se hizo muy largo, porque a pesar de las tres horas de viaje, entre la música que poníamos y la parada en la Puerta Catalana se nos hizo más ameno. Cuando llegamos a Colliure, un guía nos hizo una visita por el castillo y nos hicimos unas fotos con el mar de fondo. También visitamos la tumba de Antonio Machado, donde leímos algunos de sus poemas. La visita a Colliure duró toda la mañana, pero después aún tuvimos tiempo de ir a comprar por las tiendas. Más tarde fuimos a las Gorges de Galamus, para visitar el castillo de Puilaurens con un guía. Finalmente, llegamos a Carcassone, dejamos las maletas en el hotel y fuimos a la Cité para cenar y dar una vuelta. Y para acabar el día volvimos al hotel, estuvimos un rato viendo las habitaciones y nos fuimos a dormir. Al día siguiente también nos tocó levantarnos temprano. Para desayunar, cada uno cogía lo que más le gustaba. Fuimos a Toulouse para visitar la Cité de l’Espace. Una vez allí, nos hicieron una visita guiada, estuvimos un rato a nuestro aire y fuimos al Imax, que es un cine

Aula 220 Juny 2015

en 3D. A continuación fuimos al planetarium, allí nos sentábamos en unas butacas que estaban tan inclinada que parecían camas. Después comimos, compramos regalos y volvimos a Carcassone para dar una vuelta por sus calles mientras hacíamos unas

actividades de comprensión y observación. Después de cenar en la Cité, volvimos al hotel, que hacía frío en la calle. El tercer y último día fue más tranquilo y pudimos levantarnos un poquito más tarde que los días anteriores, cosa que nos vino bien, porque nos acostábamos bastante tarde. Hicimos una visita guiada por el castillo de Carcassone y paseamos por las calles de la Cité. Después de comer, salimos hacia nuestra última parada, Perpiñán, donde no pudimos comprar mucho porque eran tiendas normales y no para turistas, y visitamos el centro histórico de Perpiñán. Una vez acabamos, nos encaminamos hacia Badia. Una vez allí, nos reencontramos con nuestros familiares.

Laura Jorge, Iván Prieto 

Aula 220 Juny 2015

FULLS DEL CALENDARI Viatge a Itàlia Aquest any, els alumnes de 4t ESO i de 1r BAT hem anat a Itàlia, acompanyats pels profes Gemma Vallduriola, Iván Hileno i Miki Cortés. El primer dia, vam haver d’estar a l’Institut molt d’hora, a les 3,45 del matí, però ningú es va queixar per matinar tant, ja que anàvem a Itàlia! Vam pujar a l’autocar que ens portaria directament a l’aeroport. Un cop allà, tots estàvem més nerviosos que mai, perquè sabíem que en menys de tres hores estaríem a It{lia. En arribar, vam començar l’itinerari que teníem preparat. El primer lloc que vam visitar va ser Venècia, la tan famosa ciutat inundada. Una vegada vam arribar al petit port, després d'agafar l'autocar des de l'aeroport Marco Polo de Venècia, ens vam transportar en vaporetto fins a la ciutat. Després d'un viatge bastant agradable, ens vam dirigir cap a la plaça San Marcos, on ens vam fer unes quantes fotos de grup, a tots en va fascinar la seva bellesa. A continuació, vam passejar fins al pont de Rialto, i allà vam dinar; vam anar lliurement veient la ciutat, fins a una hora en la que vam decidir que ens reuniríem tots a la mateixa plaça. Vam tornar a l'autocar en vaporetto altra vegada, i després, ens vam dirigir cap al nostre primer hotel, el Metropol. Vam decidir anar a la platja, que estava al costat de l'hotel, i uns quants alumnes es van banyar, malgrat el fred

Aula 220 Juny 2015

que feia! Més tard vam sopar, i després, vam anar a una discoteca propera (tot i que algunes persones no estaven d'acord), però al final tots vam gaudir i ho ens ho vam passar en gran. Un dia inoblidable! L’estada a Montecatini va ser de quatre nits; es podria dir que era com el nostre punt de partença i d’arribada cada dia durant el viatge a Itàlia. Ens aixecàvem i anàvem a visitar diferents ciutats. Cal destacar de l’hotel el WiFi: tothom connectat per poder-se comunicar amb la família i els amics. Allà vam celebrar l’aniversari de la Carla Armesto, amb pastís i tot. Els menjars que fèiem a l’hotel eren l’esmorzar, que no estava malament, i el sopar, que no ens agradava gaire: estàvem cansats de macarrons! Per la resta, la nostra estada a Montecatini va estar molt bé. El dissabte 25 d’abril ens vam aixecar a les 7,30, després d’acabar derrotats del dia anterior a Venècia. Alguns es van aixecar a les 8, hora d’esmorzar, una mica més tard del que van decidir els profes. Després d’esmorzar vam pujar a l’autocar i després de quatre hores vam arribar a Lucca. Allà vam estar poca estona, ja que anàvem justos de temps i havíem de dinar. Després de visitar els llocs més importants, ens vam reunir tots i vam pujat novament a l’autocar i després d’uns quaranta minuts de viatge vam arribar a Pisa. En arribar, ens vam veure assetjats per les persones que venen tota mena de coses, però les vam ignorar. Ens van deixar temps per fer-nos la típica foto aguantant la famosa torre. Uns altres van comprar records per als seus familiars i amics. Després d’estar unes hores per all{, ja una mica tard, vam marxar cap a l’hotel de Montecatini. Per anar a Florència, vam haver de matinar, ja que a les 9 ens esperava una guia a la ciutat. Quan vam arribar, va començar la visita guiada. En aquesta visita vam poder veure diferents places de la ciutat, com la plaça del Duomo, la de la Senyoria, la de la República, la de la Santa Croce... Després, acabada la visita, ens deixaren a l’entrada d’un 20

Aula 220 Juny 2015

dels museus més importants, la Galeria dels Oficis. En aquest museu hi ha obres molt famoses i importants, com la Primavera i El naixement de Venus, de Botticelli, entre altres. Quan vam sortir del museu ens deixaren temps lliure per poder dinar i, si volíem, comprar algun record. Al final d’aquest temps lliure, va començar a ploure de manera intensa. En la plaça principal ens protegirem de la pluja al costat d’unes escultures, en un cobert. Quan va afluixar una mica, vam anar al museu de l’Acadèmia, on hi ha el David de Miquel Angel. Aquesta escultura és bastant més gran del que esperàvem. Pels volts de les sis de la tarda, vam sortir cap al pàrquing on estava esperant-nos l’autocar per portantnos a un mirador des d’on hi havia unes vistes magnífiques de tota la ciutat. Vam estar allà uns trenta minuts i finalment vam tornar a Montecatini, on estàvem allotjats. Només arribar a Volterra, vam contemplar un paisatge meravellós: unes vistes indescriptibles. Quan vam acabar d’admirar aquells paisatges, vam anar a visitar la ciutat. Hi havia unes places molt boniques, carrers estrets: tot molt típic d’It{lia. Vam arribar a una església amb un baptisteri magnífic. Després ens van deixar temps lliure per dinar i fer una volta. En acabar de dinar, vam anar a la plaça principal del poble i vam començar a parlar amb un grup d’italians que venien de Lucca. Eren molt simpàtics i fins i tot vam cantar i ballar junts. Per acabar el viatge, vam anar a San Giminiano, on vam estar poca estona. Plovia i vam poder veure poques coses. Vam veure una catedral de pedra molt bonica i vam menjar un gelat en la millor gelateria del món. A Siena també va ploure una mica, però vam

Aula 220 Juny 2015

poder veure més coses i passejar. Era l’últim dia que passaríem a It{lia. Després de comprar les últimes coses que necessit{vem, l’autocar ens va portar directament al vaixell de tornada. Vam embarcar en el Grimaldi, un vaixell bastant gran amb piscina (encara que estava tancada), discoteca, sala de jocs, bar, etc. Vam sortir del port per la nit, una mica abans de les onze, i vam passar 22 hores a bord. Molts ens vam marejar, però de seguida ens acostumarem a estar en alta mar. Hi va haver algunes trifulques amb uns italians, però res greu. També vam conèixer a uns estudiants d’un col·legi de Madrid i vam passar gran part del dia amb ells, jugant o simplement parlant. L’estada al vaixell no es va fer pesada, s’estava de luxe a la coberta observant el mar o asseguts al bar exterior. Encara que l’arribada s’endarrerí un parell d’hores, per fi vam arribar a casa, pels volts de les 21 h. En definitiva, ha sigut un viatge inoblidable amb gent increïble, hem rigut molt, i hem lligat nous vincles entre nosaltres, noves amistats; ja se sap que això de recórrer pobles i ciutats uneix molt a la gent; bé, això i passar les 24 hores junts. Un viatge genial amb gent genial. Així va anar el nostre viatge a It{lia i així us l’hem explicat. Si voleu tenir records tan bonics com els nostres, aneu-hi: us agradarà. Carla A., Manel M., Rubén R., David R., Adrián S., Meritxell Y. 

Aula 220 Juny 2015

CLUB DE LECTURA Us presentem dues novetats que han arribat recentment a la biblioteca. Ens fa una especial il·lusió poder posar aquests dos llibres a disposició dels nostres lectors, perquè estan molt relacionats amb el nostre Institut. El primer del que us volem parlar l’ha escrit el Josep Fullà, que va ser professor de Ciències Naturals al nostre Institut i durant molts anys ens va regalar la seva passió científica, sempre revestida amb el més exquisit sentit del humor i una cordialitat a prova de les més absurdes circumstancies de la vida quotidiana. No és el primer llibre que publica, ja que fa dos anys va presentar Periple, una novel·la d’indis americans (el primer western català). El que avui us presentem no és, però, un relat sinó un recull de pensaments i aforismes, els quals mostren els temes que sempre han preocupat l’autor. Josep Fullà ens dóna opinions i reflexions sobre els temps actuals, amb gran llibertat i sinceritat. El títol del llibre ja vol plantejar un repte al lector: La insuportable essencialitat dels nombres primers. Sembla una endevinalla, però no és altra cosa que una divertida manera de despertar la consciència crítica i advertir que ens trobem amb una obra gens vulgar que ens farà reflexionar. “L’estupidesa essencial es pot guarir, l’adquirida, tractar; però la militant és incurable”. Per exemple. L’altre llibre és molt diferent. Es tracta d’un recull d’entrevistes que la revista Nova Badia ha publicat al llarg de trenta-cinc anys, entrevistes protagonitzades per “les persones que d’una manera o d’altra han deixat petjada a Badia del Vallès”, diu la nota d’introducció. Mantenir una revista tants anys té mèrit. Imaginem els problemes que haurà hagut de superar durant aquests anys. El recull d’entrevistes que ens ofereix Els actors de la nostra història és realment interessant. I per nosaltres l’interès és potser més gran, ja que alguns dels entrevistats han passat per les aules del nostre Institut. Gent com Moisés Hurtado, Sergio Busquets, Sonia Hernández o Antonio Díaz (i altres) han merescut una entrevista pels seus èxits en els més variats camps. Esperem que entre els nostres alumnes actuals surtin en el futur molts altres protagonistes de la nostra història. 

Aula 220 Juny 2015

CONSULTORI DE LA DOCTORA CRAZY LOVE Abans de marxar de vacances la doctora ens deixa les respostes a dues consultes, una de les quals ens informa del final (de moment?) de la història de Friend, que hem pogut anar seguint al llarg del curs. La Doctora espera les vostres cartes. Segur que sempre us donarà les paraules i els consells que necessiteu.  Querida Doctora, creo que me conoces bastante bien, ya que te he pedido consejo en las dos últimas revistas. Ahora te escribo para decirte que al final me ha ido todo a pedir de boca. Pensaba que no encontraría a nadie y cuando menos me lo esperaba… apareció una chica, empecé a hablar con ella, fue todo bastante bien, y surgió el amor. No sé si será el amor de mi vida, pero de momento es un gran apoyo, me hace muy feliz y me ha hecho olvidar definitivamente a la otra… aunque con mi ex-mejor amiga no me llevo mal del todo. En definitiva, gracias, Doctora, por responder a mis cartas con tus consejos. Con cariño, Friend.

Respuesta: querido Friend, me alegro mucho de que la vida te sonría al fin, y que mis consejos te hayan servido de ayuda. Ya te dije que había tenido muchos casos parecidos al tuyo, pero sin duda este es el que mejor ha terminado. Espero sinceramente que te vaya muy bien con tu nueva relación. Un abrazo muy grande, de tu amiga, Crazy Love.

Aula 220 Juny 2015

Querida Doctora, te escribo para pedirte consejo sobre un tema que me parece muy complicado y que me tiene preocupado desde hace tiempo. Verás: hace tiempo que estoy confuso sobre mi orientación sexual, esto sólo me producía dolores de cabeza, pero hace un par de meses que empecé a tener sentimientos hacia mi mejor amigo. Él no sospecha nada, pero es mi amigo desde los seis años y creo que en parte merece saberlo. Tengo miedo a que reaccione mal y no quiera saber nada más de mí. Estoy muy confuso. ¿Qué debo hacer? Chico Oculto. Respuesta: querido Chico Oculto, entiendo tu confusión y que ahora tengas muchas dudas. Te aconsejo que le confieses tu orientación sexual a tu amigo, pero no creo que debas expresarle tus sentimientos hacia él, a no ser que tú creas que él puede sentir algo por ti. Si no fuera así, vuestra amistad podría correr algún peligro. Ten en cuenta que tu orientación sexual no tiene nada de malo, y que si él reacciona mal con la noticia, eso querrá decir que no era tan buen amigo tuyo. Piensa, además, que si te conoce desde hace tanto tiempo, puede ser que ya sospeche algo. Ante todo, sé fiel a ti mismo. Espero que me escribas para informarme de tu decisión. Te desea mucha suerte, tu amiga, Crazy Love



Aula 220 Juny 2015

MEDIACIÓ: ACTVITATS DEL CURS

Carme Lloreta, Anna Moreno



Aula 220 Juny 2015

ZONA GAMER Benvinguts de nou a la zona gamer! L'apartat de la revista de l'institut en què parlarem dels videojocs d'interès de l'actualitat o que estan per venir. Potser és l'última entrega, però esperem que això continuï i no es perdi aquest petit costum. Molt bé, doncs comencem! Aquesta vegada parlarem dels llançaments que estan per venir, una mica lluny de l'actualitat. 

Uncharted 4: A Thief's End (el final d'un lladre)

Anys després de la seva última aventura, el caça fortunes retirat Nathan Drake es veu empès de nou al món dels lladres. Aquesta vegada el que està en joc és una cosa molt més personal, així que Nathan es llança a un viatge que el portarà per tot el planeta per desenredar la conspiració centenària que hi ha darrere d'un llegendari tresor pirata. La seva major aventura fins al moment posarà a prova els límits de la seva capacitat física i la seva determinació i li farà decidir quant està disposat a sacrificar per salvar els seus éssers estimats. Metal Gear Solid V: The Phantom Pain



Després dels esdeveniments succeïts en Metal Gear Solid: Ground Zeroes (el joc anterior de la saga), on Big Boss s'infiltra en el Camp Militar Omega, situat al sud de Cuba, amb la missió de rescatar a Chico i a Paz Ortega Andrade, arriba Metal Gear Solid: The Phantom Pain. Se situa 9 anys després de l'anterior entrega, amb Big Boss despertant d'un coma. El videojoc ens explica com passa de ser un heroi a ser un malvat per a la resta del món, el tema principal serà la venjança. Una gran història situada en 1984 que tindrà lloc en diferents llocs del món.

Aula 220 Juny 2015



Tekken 7

La saga més reeixida del gènere de la lluita en 3D es prepara per un assalt amb olor de nova generació. Amb noves mecàniques de joc, nous personatges i més novetats com cops a càmera lenta. El creador recorda que hi ha quatre nou jugadors, però que continuaran incloent altres personatges a través d'actualitzacions, a més d'aquells que s'han mantingut al llarg de la saga de lluita. Per ara, Tekken 7 només està disponible a recreatives japoneses, però arribarà properament a PlayStation 4 i Xbox One. 

Assassins Creed: Victory

La saga de jocs de ficció història, acció i aventura desenvolupada pels estudis d'Ubisoft al Quebec torna aquest cop per "Next Gen" portant-nos a un món obert ambientat al Londres del segle XIX, en plena època victoriana. En aquesta nova entrega podrem gaudir de combats sobre carros de cavall, apostes en bars, noves trames d'assassinats, aventures, plataformes i misteris, la possibilitat d'utilitzar ganxos per avançar per sostres i recintes tancats. Tindrem que esperar pel final del 2015. Això ha estat tot, m'ha agradat molt treballar per la revista de l'institut, una gran experiència i satisfacció que recomano a tot el món. Moltes gràcies per la vostra atenció, ens veiem a la pròxima! David Ruiz 

Aula 220 Juny 2015

LITERÀRIAMENT

ESPECIAL SANT JORDI

En la secció literària d’AULA 220 us oferim els treballs guanyadors del concurs de Sant Jordi. Animem tots els escriptors i escriptores del nostre Institut a participar amb els vostres textos en aquesta secció. Ara que venen les vacances d’estiu, segur que trobareu temps i motius per posar-vos a escriure i mostrar tota la literatura que porteu a dintre. De moment, podeu llegir aquests treballs. Felicitem els seus autors i esperem que agradin als nostres lectors. LA INSPIRACIÓ

Lucía Garrancho

1r ESO

empre m’ha passat, des que era petita. A l’escola em demanaven una redacció o un conte i em costava un munt trobar la inspiració, la idea o el tema. Això em continuava passant fins ahir. A l’institut arribaven els jocs florals i jo em preguntava sobre què faria la redacció. Dia i nit pensant i intentant trobar la inspiració. Ja no podia més. Finalment vaig decidir fer el que fan algunes persones, comprar-me un diari. escriuria el que faig dia a dia i, a partir d’una anècdota meva, escriure una història fent veure que era una altra persona. Així ho vaig fer. Però no va sortir com jo volia perquè... encara fent-ho així em semblaven estúpids els meus relats. Vaig llençar el diari. Al cap d’un minut vaig reflexionar i vaig arribar a la conclusió que el problema no era jo ni cap dels meus relats, sinó que era culpa del diari, per no saber interpretar les meves idees. Llavors vaig anar provant amb diferents diaris, però amb tots em passava el mateix. Segur que esteu pensant que sóc una mica ximpleta al pensar que la culpa era del diari, doncs si, però... si jo fos de veritat una ximpleta creieu que acabaria adonant-me que el relat el tenia davant dels meus nassos? I així, amics meus, és com he pogut escriure aquesta història.

Aula 220 Juny 2015

EL TRIANGLE DEL MISTERI

Pablo Galván

2n ESO

m dic Joan i vaig perdre el meu pare fa tres anys al Triangle de les Bermudes. Se’n va anar a explorar-lo, no sé si per fer-se el valent o per curiositat, però no va tornar. Durant aquest temps, he volgut saber què li va passar. Ara que tinc un vaixell, aniré allà per conèixer la veritat. Ja és hora de partir. Li dic adéu a la meva mare, però ella sembla preocupada. - No crec que sigui una bona idea –em diu-. Et podria passar el mateix que al teu pare. - No et preocupis –li responc-. Aniré amb compte. Aleshores pujo al vaixell i me’n vaig cap al meu objectiu: el Triangle del Misteri. El primer dia, tot va bé. Encara no he arribat al triangle de les Bermudes, però cada vegada em queda menys. Els dies passen lentament, però quan calculo que ja he arribat, comença a ploure. El vent bufa cada vegada més fort, i arriba un moment que comença una tempesta. L’aigua entra contínuament al vaixell, i he de treure-la cada segon. Llavors sento un soroll, podria ser un tro? No, no ho és. El que passa és que el vaixell ha xocat amb alguna cosa. Miro per la vora del vaixell per a veure què li ha passat, i veig que té un forat enorme. Em poso nerviós. I si em quedo en aquesta illa per sempre? Em quedo assegut a la sorra durant una bona estona, pensant en com arreglar el forat. Penso que podria posar pals lligats amb lianes per tapar-lo. Al costat de la platja hi ha una selva, la meitat de la qual està oculta per la boira. Llavors vaig en aquella direcció per aconseguir els materials necessaris. Quan ja he trobat alguns pals, començo a tenir gana, i decideixo fer-me una llança per a caçar. Afilo un dels pals i em poso a buscar, però no trobo res. Aleshores, quan està fent-se de nit, trobo un conill i immediatament surto corrents darrere seu. Arriba un moment en què l’animal es fica a la boira, però jo continuo

Aula 220 Juny 2015

seguint-lo fins que ja no puc més. Llavors, veig uns plàtans penjant d’un arbre i, quan em recupero, els agafo. Mentre torno cap a la platja, em sembla veure una figura semblant a una persona, però amb una mena de fum estrany al seu voltant. Probablement sigui la meva imaginació. Encenc una foguera després de fregar una estona un pal amb altres i unes fulles, per a entrar en calor, i m’adormo. Em desperto. És de nit i el foc està apagat. A més, la boira està més a prop. “Només és boira”, em dic. Cada vegada s’apropa més i començo a escoltar sorolls de passes. Aleshores, quan la boira està molt a prop, distingeixo la mateixa figura que vaig veure ahir per la tarda i, en ella, una cara familiar. - Pare –dic.

MEJOR AMIGO

Carla Armesto

Es bonito recordar como empezó todo, como nos conocimos por casualidad pero queriendo de algún modo. Tú dices que fue el destino que estaba escrito el conocerte pero hay algo que los dos sabemos y es que fue cuestión de suerte. Poco a poco nació la amistad te convertiste en amigo, le diste la vuelta a mi realidad y ahora ya no sé estar si no es contigo. De la amistad surgió el amor decidiste quedarte conmigo, pero ante todo siempre serás mi queridísimo mejor amigo.

4t ESO

Aula 220 Juny 2015

QUEDA’T AMB MI

Jennifer Avalos

2n BAT

o sempre t’he estimat, però mai t’havia valorat com mereixes. Suposo que sempre passa, que una mala notícia canvia la forma de veure les coses. Vaig començar a valorar molt més els moments que passava amb tu i a abraçar-te sense motiu. Si et veia trista, intentava treure’t un somriure, i si no ho aconseguia, et feia pessigolles i reies sense ganes... Aquests darrers mesos han sigut una mica tristos, no vull que arribi el moment en que hagis de marxar. Però he de veure que ara ets aquí, amb mi, i aprofitaré cada moment amb tu, fins que la lluna se’t emporti. Jo no sóc un àngel, per tant no puc pujar al cel per parlar amb la lluna i les estrelles, però si pogués fer-ho per dir-li a la lluna que et quedessis, ho faria sense dubtes. T’estimo, àvia, queda’t amb mi.

LA DISTANCIA

Laura Martín

2n BAT

La distancia es separarse la distancia es como el mar, la distancia es quererte y no poderte ni abrazar. Tenerte a mi lado y verte después marchar, es reir en un principio y llorar en el final.

Por ti daría la luna, mi sol y las estrellas, pero no daría la vida porque tú estás en ella.

Tu viaje a Barcelona mi viaje a Santander, es amor del verdadero aunque cueste de entender

La distancia es separarse la distancia es como el mar, la distancia es quererte y no poderte ni abrazar.

TOTS ELS QUE FEM LA REVISTA US DESITGEM UN BON ESTIU!

AULA 220 nยบ

Juny 2015