nÂş 7
Desembre 2015
AULA 220 Institut Federica Montseny
Badia del Vallès
Aula 220 Desembre 2015
H
a començat un nou curs i la revista AULA 220 arriba al seu número 7. Iniciem, doncs, el tercer curs de vida d’una revista que vol estar, com el primer dia, al servei de l’Institut i de tota la seva comunitat educativa.
J
a podeu imaginar que una revista com la que ara teniu a les mans és el resultat del treball i la dedicació de les persones implicades directament en la seva redacció, però també de la col·laboració de tothom que vulgui fer possible la seva aparició Perquè, insistim, AULA 220 vol estar oberta a tota la comunitat educativa.
E
l projecte AULA 220 vol aconseguir ajuntar el màxim possible de gent que pensi que la revista és un bon mitjà d’expressió de la vida de l’Institut i, des d’aquí, una finestra oberta a la ciutat i a la seva gent.
A
ixí, aquí teniu el número 7. Esperem que us agradin el seu contingut i la seva presentació. Hi trobareu algunes novetats; ja les anireu descobrint; de moment, volem presentar-vos la nova mascota, el Loro Teodoro, dibuixat per Lidia Ramos, el qual ens acompanyarà durant aquest curs. En aquesta pàgina, en blanc i negre, i en color a la contraportada.
A
ra, si gireu full, sabreu quines són les novetats més importants d’aquest curs 2015-16, i els noms dels nous profes.
1
Aula 220 Desembre 2015
A
quests són els nous profes: Ferran García, Rosa Martínez, Berta Pujol, Carmen Regal, Esther Roig, Francesc Rocamora, Isabel Sandoval, Judith Vich, Daniel Yépez. Els desitgem un curs ple d’èxits i esperem que els alumnes els ajudeu en la seva feina. Us recordem que el professorat treballa per vosaltres i si en el dia a dia troba la vostra participació positiva, sereu vosaltres qui més se’n beneficiarà.
A
lgunes de les novetats del curs actual potser ja les coneixeu, però aquí us recordem les més importants. Segur que alguns de vosaltres ja les heu notat. Haureu observat (i potser experimentat) que ha desaparegut l’aula d’expulsats, la famosa 103, que ara s’utilitza per a les classes; ara la biblioteca acollirà aquells que necessitin calma i tranquil·litat. Una altra novetat consisteix en la desaparició dels grups de diversificació curricular (demaneu als tutors que us ho tradueixin al llenguatge de la vida real). També volem recordar que el projecte Comenius, del qual us vàrem parlar el curs passat, obrirà el bar de l’Institut un dia a la setmana per oferir deliciosos esmorzars. D’altra banda, el projecte Escolta’m s’amplia a 1r, 2n i 3r. És una sort poder comptar amb aquest projecte i esperem que segueixi ampliant-se. Finalment, veureu que s’aniran introduint canvis en la comunicació amb les famílies a la pàgina Web de l’Institut.
I
ara ja us deixem amb la revista. Si voleu participar-hi, sereu benvinguts. Fins aviat. L’Equip de Redacció
2
Aula 220 Desembre 2015
DE TU A TU Pilar Amor En un moment o altre, tots heu passat per secretaria. Allà haureu comprovat l’eficiència i amabilitat de la Pilar, l’administrativa del nostre Institut. Fins i tot, per a molta gent, ella ha sigut la primera persona que han conegut de totes les que treballem aquí: la primera imatge positiva que s’han emportat de l’Institut. La seva feina és indispensable i molt delicada, i, diàriament, la Pilar ens mostra que no és suficient el simple fet de realitzar-la correctament, sinó que a més ella sap afegir un to simpàtic i tranquil que, essent tant important, no és tan fàcil de trobar en treballadors que atenen el públic. Per això, si a les classes aprendreu les diverses matèries, amb el seu exemple aprendreu una cosa no menys important: a ser millors persones i treballadors responsables. Aquesta és l’entrevista que amablement ens ha concedit. Sabem que portes temps treballant aquí, però quants anys portes exactament en aquest Institut? Fa 24 anys que treballo a l’Institut. Quan vaig començar tenia un altre nom, llavors es deia “Ciutat Badia”, que era el nom de la localitat abans de la independència municipal.
3
Aula 220 Desembre 2015
Veiem que a la secretaria treballes amb la professora Gemma Vallduriola, però quin és el treball de cadascuna? La Gemma s’encarrega del control general i la coordinació de la secretaria, ella és la Secretària de la Junta Directiva i és la responsable de la comptabilitat del centre (factures, comandes, contractes amb empreses, custodia de les actes, etc.), a més, és clar, de la seva feina de professora. El meu treball és molt variat. Us diré algunes de les feines que he de realitzar: atendre els pares per les diverses gestions que han de dur a terme, fer les matrícules dels alumnes, els certificats acadèmics, imprimir documents, elaborar les llistes d’alumnes. Ja veieu que no tinc temps d’avorrir-me. En la teva opinió, quines han de ser les característiques que ha de tenir una bona administrativa? En primer lloc, ha de ser molt organitzada i ordenada; una persona desordenada no serveix per aquest treball. Cal ser també metòdica, que vol dir fer la feina sense oblidar cap detall. És molt important que sàpiga treballar en grup, perquè aquest treball es fa conjuntament amb altres persones. I finalment, el bon administratiu ha de ser correcte i molt educat en el tracte amb el públic. Creus que la gent coneix l’abast i la importància del teu treball? En general, la gent desconeix molts aspectes de la meva feina. Només acudeixen a Secretaria quan han de fer alguna gestió, però ignoren tot el que comporta, la feina que no veuen. Alguns potser pensen que només atenc els alumnes i els pares. T’agrada treballar d’administrativa? Quan estudiaves, ja t’agradava aquesta professió? Sí, és la feina que m’ha agradat sempre. Quan era a vuitè de EGB, ja volia fer aquest treball. M’agrada treballar amb papers i documents.
4
Aula 220 Desembre 2015
En la teva opinió, quina és la feina més difícil de les que tens? En general, com que en la meva feina són molt importants els programes informàtics, que he de saber utilitzar, quan hi ha aplicatius i programes nous puc tenir algunes dificultats. Per això, és molt important la formació i assisteixo a cursets per conèixer i dominar les novetats. Quina és l’època del curs més difícil des del teu punt de vista? N’hi ha més d’una, d’èpoques difícils. La de la preinscripció, per exemple, perquè coincideix amb les avaluacions del segon trimestre. També és complicat el final de curs, ja que les avaluacions finals coincideixen amb les matrícules dels alumnes de 1r ESO. I el començament de curs, és clar, quan coincideixen les matrícules extraordinàries i les avaluacions de setembre. Et consideres ben valorada pels pares, alumnes i professors? Jo crec que la gent amb la que treballo valora positivament la meva feina. En un Institut, cadascú té el seu treball i les seves responsabilitats, i totes són importants, també les dels pares dels alumnes, que han d’estar informats i participar en l’educació dels seus fills. Per això, tots col·laborem en un mateix objectiu i jo, des dels temes que em corresponen, crec que estic ben considerada i valorada. Alguna vegada has perdut o has oblidat algun document? Mai he perdut un document. En aquesta feina, la pèrdua d’un document pot ocasionar un problema molt greu. Sóc molt organitzada i sé en tot moment on es guarden els papers, tant a la secretaria com a l’arxiu, el qual també és la meva responsabilitat, havia oblidat mencionar-lo abans. Saps el nom de tots els alumnes de l’institut? De la majoria, sí. El que a vegades passa és que, en el cas de germans, anomeno en la conversa a un amb el nom de l’altre. També recordo el nom de molts antics alumnes, els quals en ocasions acudeixen a secretaria per alguna gestió o per recollir títols i obtenir certificats. Moltes gràcies, Pilar! Ainara Maiquez, Joel Flores
5
Aula 220 Desembre 2015
EL MÓN QUE NOSALTRES VOLEM María Maya Quan acabareu de llegir aquest article, segurament somriureu. I no és que expliqui coses divertides, no; somriureu perquè hi llegireu la història d’algú que amb el seu treball ha aconseguit que el món sigui una mica més semblant al que nosaltres volem, millor i més humà. Quan coneixem l’existència i la feina de la Germana Maria Maya, tenim un nou motiu per a l’optimisme; mentre hi hagi gent com ella, podrem tenir l’esperança que aquest món serà algun dia el món que nosaltres volem. Agraïm sincerament Joel Flores que ens hagi fet conèixer la Germana Maria Maya. Mi tía, la Hermana María Maya, tiene una larga trayectoria como misionera en la India. Hace poco más de 50 años que marchó a la India y se estableció en el estado de Gujarat, en el Noroeste del país. Ahí ha desempeñado diferentes tareas, sobre todo en el campo de la enfermería y la atención a los más necesitados. Ha ayudado a crear y que se hagan realidad hospitales en Baroda, Kalol y Nadiad. Hace más de 30 años que, junto a otras hermanas de la congregación Hermanas de la Caridad de Santa Ana, a la cual pertenece, trabajaron para crear un dispensario que pudiera atender a los campesinos y a la población més pobre del lugar, sobre todo en los partos de las mujeres, cuando había un alto índice de mortalidad, tanto infantil como de las madres, por falta de asistencia en el parto.
6
Aula 220 Desembre 2015
Cuentan que una mañana descubrió en la puerta de la institución a un bebé abandonado, y así fue creciendo la idea de poder dar acogida a los bebés, sobre todo niñas, que son abandonados por las madres por falta de recursos, o por no desear criar una niña, siempre marginadas en muchas culturas. En 1981 se creó así el orfanato Matruchhaya, que ha ido creciendo hasta ser hoy un lugar de referencia en el Norte de la India. Las instalaciones cuentan con modernas incubadoras, salas dormitorios, comedores, aulas, dispensario, zona de juegos, y todo lo necesario para el crecimiento y desarrollo de estos niños y niñas, para poder convertirse en adultos con formación e independientes. El centro se ha convertido en uno de los mejores orfanatos de la zona, y gracias a la dedicación y esfuerzo de la Hermana María, es actualmente un centro de adopción donde padres de todo el mundo pueden encontrar un hijo o hija a los que ofrecer una familia. Como reconocimiento a su labor, el año 2012 le fue concedido a la Hermana María Maya el premio Glory of Gujarat, que es otorgado a personas que han realizado labores humanitarias y sociales a lo largo de su vida en Gujarat. Hoy en día, jubilada, la Hermana María permanece en Nadiad, donde sigue de cerca la evolución del centro y de los niños que viven en él. Cuando viene de vacaciones a España, siempre dedica una buena parte de su tiempo en encuentros con las familias que han adoptado sus hijos en Matruchhaya.
Joel Flores
7
Aula 220 Desembre 2015
EL MÓN QUE NOSALTRES VOLEM Roberto Baggio ¿Un futbolista en aquesta secció? Doncs sí. Us el portem aquí perquè aquest jugador, considerat un dels millors davanters de la història, ha escrit una carta als joves, un text que val la pena de llegir. Potser us farà pensar i potser ens ajudarà a construir entre tots el món que nosaltres volem. “He sigut futbolista durant vint anys, la qual cosa no em converteix en un savi, però ara m’agradaria parlar dels joves, valuosos i insubstituïbles. Sé que a ells no els agraden els consells. Jo també era així, però avui, sense arrogància, us en vull donar algun. Voldria convidar-vos a reflexionar sobre unes paraules. La primera és passió. No hi ha vida sense passió i només podreu trobar-la dintre de vosaltres mateixos. Observeu en el vostre interior i la trobareu. La segona és alegria. El que fa satisfactòria una vida és gaudir d’allò que es fa. Justament d’aquesta satisfacció neix el sentiment de felicitat de qui està vivint plenament la seva pròpia vida. La tercera és valentia. És fonamental que sigueu valents i aprengueu a viure creient en vosaltres mateixos. Tenir problemes i equivocar-se és, simplement, una cosa natural. És important no deixar-se vèncer. Mireu cap al futur i avanceu. La quarta és sacrifici. De jove, vaig patir lesions als genolls que m’han donat problemes durant tota la meva carrera. Convisc amb aquests dolors gràcies al sacrifici. Us asseguro que el sacrifici no és una cosa dolenta. La joventut és el temps per entrenar-se bé, d’això depèn el vostre futur. Per aquest motiu, els anys que esteu vivint són tan importants. No creieu en el que us arribi sense sacrifici. No us en refieu, és una il·lusió. Són l’esforç i el treball dur els que construeixen el pont entre somni i realitat. Aquells que s’esforcen estan plens d’esperança. Abraceu els vostres somnis i seguiu-los. Els herois quotidians són aquells que donen el màxim en la vida. És això justament el que desitjo per a tots vosaltres.” R. Baggio
8
Aula 220 Desembre 2015
ARBRES I PLANTES DE BADIA
POLLANCRE
Daniel García
Tinc un pollancre al bell mig del finestral. És ell, el que m’avisa quan arriba la tardor.
Fotografia: Joel Flores
Teresa Ribera Icart
9
Aula 220 Desembre 2015
LA VERIAT DE LES DITES I ELS REFRANYS
5
Arribem al cinquè lliurament d’aquesta sèrie que la professora Sílvia Llahí va preparar amb tant d’encert i entusiasme. Ara, quan ella ja no treballa en el nostre Institut, volem igualment seguir publicant els refranys. Esperem que el seu exemple ens permeti recollir a la revista altres treballs tan interessants com el seu.
Sílvia Llahí
10
Aula 220 Desembre 2015
HISTORIETA GRÀFICA
LA CLASE IMPOSIBLE A ver, cabezones, si os calláis ya!
Será pesao, el tio! pesao
Cabezón seràs tú!
Profe, ¿puedo irme a mi casa?
Siempre igual, son insoportables
11
Aula 220 Desembre 2015
Yo me escondo, por si acaso
Profe, que así la clase es más divertida...
A sillazos os voy a enseñar!
S’acabó este rollo!
Anda, se va...
Ahora sí que nos vamos a divertir
Qué bruto!
FIN (Esta es una historia fictícia, cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia.)
12
Aula 220 Desembre 2015
FULLS DEL CALENDARI 30 d’octubre Aquest any, el dia de la Castanyada va ser diferent al dels passats cursos. Les activitats habituals de la festa van ser substituïdes per unes sortides de convivència que van implicar tots els cursos. A diferència d’altres anys, l’Institut va quedar buit i silenciós. Els de 1r van anar a patinar sobre gel, els de 2n al Natupark, els de 3r al parc de Vallparadís de Terrassa, i els de 4t a TV3. Els de 1 Batx. van visitar una exposició al Centre de Cultura Contemporània, i els de 2Batx. van realitzar una passejada pel Barri Gòtic.
Els ulls que mires et miren “Mira’m als ulls”, diem quan demanem sinceritat. Doncs ara han aparegut als passadissos de l’Institut uns ulls misteriosos que miren tothom que passa. Tots són iguals i tots són diferents. Són els ulls dels alumnes d’Educació Visual i Plàstica, els quals han realitzat aquesta mena d’autoretrats, mirant al mirall la mirada que ara ens mira des dels seus dibuixos. No oblidem que l’Institut és, també, un joc de mirades.
13
Aula 220 Desembre 2015
FULLS DEL CALENDARI Senyalització de l’aparcament Dirigits pels professors Miki Cortés i Josefina Puvill, els alumnes de la matèria de Tecnologia Aplicada, de 4t, han començat a pintar les marques que hauran d’ordenar les places de l’aparcament, en l’àrea que li és destinat al pati de l’Institut. A l’hora de dissenyar la nova distribució de places, s’ha mirat d’optimitzar l’espai disponible i endreçar els recorreguts dels vehicles. S’ha utilitzat pintura especial per a asfalt. Aquesta millora, en la realització de la qual els alumnes hauran après sens dubte diversos conceptes teòrics i pràctics, contribuirà, a baix cost, a aprofitar el considerable espai lliure del que gaudim al nostre Institut.
El bar dels divendres Els alumnes de 4t obren el bar els divendres, el segon pati, per vendre esmorzars, a fi de recaptar diners pel viatge de fi de curs. A aquesta hora ve de gust fer una queixalada i encara més si serveix per col·laborar amb uns nois i noies que hi posen tanta il·lusió com simpatia.
14
Aula 220 Desembre 2015
FULLS DEL CALENDARI Setmana de la Ciència
Ha tornat la setmana de la ciència i tot el seguit d’activitats organitzades per celebrar i difondre el coneixement científic. Els alumnes han assistit a interessants conferències, com la d’Avelino Juste sobre el bosón de Higgs, o la de la marató de TV3, i espectacles com els monòlegs de Big Van Theory, científicos sobre ruedas. A més, han estat convocats diversos concursos: el de cartells, el de preguntes científiques (“Què en saps?”), de vídeos d’experiments i el de fotografia matemàtica. Un esforç organitzatiu dels departaments de Ciències, Matemàtiques i Plàstica, que mereix la participació positiva de tot l’alumnat. Com en anys anteriors, gaudirem, més endavant, dels tallers Experimentàlia, dels quals informarem en el seu moment.
15
Aula 220 Desembre 2015
VIURE A BADIA Ocellaires Els matins dels dissabtes, al bar Buda, a l’avinguda Tibidabo, s’hi celebren uns concursos que congreguen nombrosos aficionats als ocells cantaires. Acudeixen al local amb les seves gàbies enfundades disposats a passar una bona estona entre col·legues que comparteixen el mateix interès. Són homes de totes les edats (no hem vist cap dona ocellaire), molts d’ells de Badia, que es troben al voltant del tema que acaba essent el principal de les converses, algunes bastant tècniques, a vegades difícils d’entendre pels que no som iniciats. He tingut la sort de trobar-hi l’Eloy Vicente, que m’ha explicat algunes de les peculiaritats d’aquests esdeveniments. Li’n dono les gràcies. L’interior del bar és ple d’homes i de g{bies, escampades per tot arreu; segurament hi ha més ocells que persones; els ocells canten, cadascun a la seva manera, i el xivarri de les seves veus es confon amb les dels assistents. L’ambient és festiu i cordial. Hi arribo en la pausa acordada per a l’esmorzar, moment de convivència i intercanvi d’opinions que forma part indispensable de la festa. Però el concurs encara no ha començat, no és ara que els ocells, dintre de les gàbies tapades, han de demostrar la seva qualitat.
16
Aula 220 Desembre 2015
VIURE A BADIA Aviat, els brilladors, que així són anomenats els jutges de la competició, comencen a preparar, sota un gran pòster de la Marilyn Monroe, el taulell: van col·locant, una al costat de l’altra, varies gàbies, posant entre elles un cartró a fi que els ocells no es puguin veure entre ells. Quan ja han preparat la filera, el que es coneix com a remesa, es dóna la senyal per retirar els cartrons: ara sí que comença el concurs, els assistents fan silenci (“com si estiguessin a classe” em diu algú) i els brilladors, darrere del taulell i molt a prop de les gàbies, es fixen amb atenció en la reacció dels ocells, que en veure el seu territori amenaçat pel company, canten i s’esveren per defensar-lo i fer fora al suposat enemic. D’aquesta manera, els jutges van traient els millors, que passen a uns prestatges amb una cortineta per què puguin descansar. Quan s’acaba el temps de la prova, els ocells que han quedat al taulell, i que per tant no han demostrat una bona qualitat, són retornats als seus propietaris. Per si hi ha dubtes, un cartell avisa que “todo socio que proteste a los brilladores no puntúa”. Tot seguit, es prepara una altra remesa i torna a començar el procés d’eliminació. Els millors de cada remesa tornen a competir entre ells i després de les successives eliminatòries, s’atorga una puntuació als campions (“desempate: un minuto y cara o cruz” recorda un rètol penjat a la paret). En acabar, els seus propietaris reben un premi simbòlic, ja que la competició continuarà la setmana següent i els guanyadors ho seran per acumulació de punts en les diverses jornades. També és
17
Aula 220 Desembre 2015
VIURE A BADIA important, per a la valoració dels ocells, el nombre d’eliminatòries que han superat abans de ser retirats. Aquesta competició, anomenada pega o estesa, tradicional a Catalunya, especialment a les comarques de Barcelona, es va repetint fins que passen tots els ocells que es presenten de la mateixa ploma, que és com s’anomenen les diferents espècies acceptades d’ocells. Quatre són les plomes: pinsà (pinzón), verdum (verderón), cadernera (jilguero) i passerell (pardillo). Els participants han de tenir el carnet de l’associació i es tracta d’una activitat perfectament reglamentada i seriosa (“todo p|jaro sin número de socio no puntúa”, adverteix un cartell, al costat d’un altre que deixa clar que “si un socio puntúa con un pájaro ajeno se le quitar|n todos los puntos”). Naturalment, en un sol article, no podrem explicar tots els detalls d’aquesta bonica afició, que desperta l’interès i fins i tot la passió de molts badiencs. Si algun d’ells llegeix aquest text, espero la seva comprensió pels possibles errors que contingui: tot just he començat a entreveure un tema apassionant, un món que amaga moltes complexitats. Els aficionats seriosos dediquen molt de temps als seus ocells, els quals requereixen una cura particular i constant, un entrenament correcte per arribar a poder fer un bon paper en els concursos. S’ha de comptar també amb la despesa econòmica que pot suposar l’activitat (en els casos extrems, un bon ocell pot arribar a costar més de mil euros, encara que f{cilment se’n troben de molt més assequibles). Sens dubte, el coneixement d’aquesta afició ens ajudarà a entendre una mica millor la nostra ciutat i la seva gent. Jaume Piñol
18
Aula 220 Desembre 2015
ENXARXATS Youtubers
U
n youtuber es una persona que sube vídeos a Youtube para entretener a la gente y, a veces, hacer reír. Algunos se ganan la vida así. Su popularidad se mide por el número de subscriptores que obtienen. Cuando algún youtuber llega a los cien mil subscriptores, le entregan una placa de plata con el símbolo de Youtube. Y cuando llega al millón le otorgan un trofeo de oro. Hay youtubers que realizan giras por el mundo y cobran entrada al público que acude a ver sus actuaciones. Ahora os vamos a hablar de algunos de los youtubers que más nos gustan.
19
Aula 220 Desembre 2015
Daniel García
20
Aula 220 Desembre 2015
CONSULTORI DE LA DOCTORA CRAZY LOVE Ha començat un nou curs i en la represa de la revista no podia faltar la Doctora Crazy Love, sempre disposada a escoltar-vos i aconsellar-vos. La Doctora espera que en aquesta nova temporada us pugui ajudar com ho ha fet en els dos cursos anteriors i que segueixi comptant amb la vostra confiança. Querida Doctora, soy un chico jugador de fútbol y me han dicho que no soy malo. El caso es que en un entrenamiento, hace un tiempo, sufrí una lesión de rodilla: cuando el portero me envió el balón, lo dejé pasar, con la mala suerte de que este movimiento provocó la dislocación de la rodilla. Caí al suelo gritando de dolor, hasta llegué a pegar puñetazos al suelo. Acudieron a ayudarme los entrenadores y los compañeros. El resultado fue que estuve de baja tres meses. Me desanimé mucho al no poder jugar durante todo ese tiempo. Yo siempre he comido bastante, y no dejé de hacerlo mientras se recuperaba la rodilla, de manera que gané unos quilos que no pude perder, ya que la lesión me impedía el ejercicio físico. Ahora que, ya recuperado, he vuelto a la práctica del fútbol, noto que mi rendimiento ha bajado y que el sobrepeso que gané me impide jugar al cien por cien. Espero su consejo, apreciada doctora. Firma: Sportman. Respuesta: Querido Sportman, ningún deportista está libre de las lesiones. Espero que tu rodilla se haya recuperado completamente. Si has seguido las indicaciones del
21
Aula 220 Desembre 2015
DOCTORA CRAZY LOVE fisioterapeuta, seguro que has podido volver a la competición con normalidad. Sobre el problema que me consultas, fíjate que después de una temporada de inactividad, es normal que los futbolistas ganen algo de peso. Si esto les ocurre a deportistas profesionales, me parece normal que te haya ocurrido a ti. La comida no es el problema, a tu edad no es conveniente que renuncies a comer, y menos sin el control de un médico. El problema es precisamente este tiempo en que no has podido hacer ejercicio físico. Pero ahora que has vuelto a la normalidad, seguro que irás recuperando la forma. Sigue los consejos de tu entrenador, lleva una vida saludable y ya verás cómo irás transformando esos quilos de más en energía, la necesaria para jugar cada vez mejor. Tu amiga, Crazy Love. Querida Doctora, era muy amiga de un chico con el que me llevaba bien. Algunos hasta podrían decir que éramos como novios. Lo que ocurrió fue que abandoné esa amistad porque me interesaba más la de otro chico, que me resultaba muy seductor; era eso que se suele conocer como un ‘tío bueno’, aunque no tenía un comportamiento demasiado correcto, pero eso no me importaba. Entonces, querida doctora, empezaron los problemas, porque pronto descubrí que ese chico pasaba mucho de mí, así que me quedé sin el primer amigo y no conseguí nada del otro. Para mayor confusión mía, ahora hay otro buen compañero de clase que está todo el día tirándome la caña, pero
22
Aula 220 Desembre 2015
DOCTORA CRAZY LOVE no es muy guapo. Ya ve, doctora, en qué situación estoy. Por eso me he decidido a escribirle, por si usted tiene algún buen consejo para mí. Firma: Aldonza Z. Respuesta: Querida Aldonza, chica, tu sola te has buscado lo que te ha pasado. Me parece que vas por la vida demasiado preocupada con el aspecto físico de los chicos y eso sólo te dará disgustos. Te equivocaste abandonando al primer amigo y más equivocado fue el motivo. Si sólo te fijas en el físico, no será esta la última vez que te ocurrirá algo parecido. Has de madurar un poco y valorar a las personas por algo más que por la ‘percha’. Por eso te aconsejo que no desprecies al que, según tú dices, te está tirando la caña últimamente. Juzga, para variar, con el corazón, porque tal vez sea esa la persona que te conviene. Y no olvides al primer chico, aquel buen amigo que abandonaste, procura que no tenga de ti la opinión que, después de tu comportamiento, debe tener. Tú misma tendrás que demostrarle que eres mejor de lo que tu actitud en el pasado pudo hacerle pensar. Tu amiga, Crazy Love
23
Aula 220 Desembre 2015
CLUB DE LECTURA No llegiu No llegiu... qualsevol cosa. ¿Heu vist els llibres que estan a disposició de tota la comunitat educativa? Estan col·locats en unes vitrines al vestíbul de l’Institut, davant de Secretaria. Només els heu de demanar a la Pilar Castilla, a Consergeria, perquè ella és qui coneix millor els llibres del Club de Lectura de l’Institut, i us aconsellarà amb encert i, sobretot, des de la seva experiència de lectora. Són llibres actuals de grans autors. Tots, famílies, profes i alumnes, esteu convidats a la seva lectura. Us presentem algunes novetats que la Pilar ens recomana especialment.
24
Aula 220 Desembre 2015
EXPERIÈNCES Joel Flores: tir amb carabina No imagineu que la meva afició tingui res a veure amb la violència o l’agressivitat. Us equivocaríeu del tot, perquè el tir amb carabina és una activitat pacífica que demana més aviat concentració i tranquil·litat. La modalitat que practico és la de tir de precisió des de 10 metres, amb carabina d’aire comprimit. Fa un any i mig que vaig començar, al Club de Tir Sabadell (amb l’entrenador Francesc Magrané), i no solament no me’n he cansat sinó que ja he obtingut algun bon resultat en competicions, com el Trofeu Generalitat, on vaig obtenir la medalla de bronze en la meva categoria. Tots els participants del meu club vam aconseguir la classificació per al Campionat d’Espanya, que aquest any serà a Logroño. Espero fer-hi un bon paper. La carabina dispara balins de plom i la diana és molt petita, menys de la meitat d’aquest full que ara llegiu. Ja podeu suposar que a una distància de 10 metres obtenir una bona puntuació no és el resultat de la casualitat. Jo tiro en la modalitat d’una sola posició, dret, però en les modalitats més difícils el tirador ha de adoptar tres posicions diferents: dret, de genolls i estirat a terra. La principal dificultat que vaig trobar quan vaig començar a tirar amb carabina va ser la de controlar el pols. El bon pols és, precisament, una de les característiques que ha de tenir el tirador, juntament amb la concentració, la tranquil·litat i, és clar, la bona punteria. Res, doncs, d’agressivitat ni excitació; si voleu trobar persones tranquil·les i amb capacitat de concentració, acudiu a un club de tir. Encara que la carabina porta un sistema de contrapesos que en faciliten el maneig, només amb un entrenament constant es poden arribar a aconseguir bons resultats. Aquesta és, doncs, la meva afició. Ja sé que no serà mai majoritària, però us la recomano, perquè jo hi trobo molts al·licients, els quals m’agradaria compartir amb vosaltres.
25
Aula 220 Desembre 2015
MUSIQUES Mi música
H
ay muchos tipos de música, pero a mí me gusta una que es un poco diferente de lo que se escucha por ahí. Se llama Dubstep. Además, yo hago mi propia música con mi ordenador portátil. Pero volviendo al Dubstep, para los que no lo sepan, es una música sin letra, tipo electrónico, y muy cañera, para entendernos.
todo
E en
l Dubstep se pone en algunas discotecas, sobre el festival
Tomorrowland, aunque no es exactamente una discoteca, es como una fiesta de miles de personas y cada año va cambiando de lugar. Dura tres días y allí se puede encontrar gente de todo tipo. Espero poder ir alguna vez.
U
no de mis DJ preferidos es Death Mouse, que lleva una cabeza de ratón de colores y luces. Espectacular. Esta es mi música, pero lo mejor que podéis hacer es escucharla. Ya me diréis qué os parece.
Lidia Ramos
26
Aula 220 Desembre 2015
CONCURS LITERARI Convence a Rosaura Tot va començar quan, enganxat a la porta d’una llibreria de Sevilla, va aparèixer aquest avís:
D’aquesta manera, la propietària va voler posar una mica d’originalitat al típic cartell que comunica als clients que la botiga està momentàniament tancada. Però el que no podia preveure l’autora, Mª José Barrios, era l’èxit que tingué la seva idea quan algú va fer una foto del paper i la va pujar a Facebook. Tant d’èxit que es va arribar a convocar un concurs internacional de relats breus amb el títol Convence a Rosaura. La professora Queralt Ciganda ha animat els seus alumnes de 4t a participar en aquest concurs, encara que només sigui en l’àmbit de l’Institut. Trobareu els treballs, anònims, exposats al vestíbul. A veure si us agraden. I si us convencen. A la pàgina següent podeu llegir el treballs que en opinió del jurat han resultat guanyadors. SI ALGÚ CONEIX ELS AUTORS O AUTORES D’AQUESTS ESCRITS, AGRAIREM ENS HO FACI SABER PER PUBLICAR ELS SEUS NOMS EN EL PROPER NÚMERO DE LA REVISTA (I, POTSER, HI HAURÀ PREMIS).
27
Aula 220 Desembre 2015
28
Aula 220 Desembre 2015
LITERARIÀMENT En aquest número de la revista, tenim la sort de poder publicar un relat que ens han fet arribar dos alumnes, els seus autors. als quals donem les gràcies. Us recomanem que el llegiu, perquè és bo i els efectes de por i tensió estan molt ben aconseguits.
Halloween en el instituto Desperté como una mañana cualquiera, aunque no lo iba a ser; desayuné y puse rumbo al instituto. En la calle, los adornos de Halloween hacían parecer las cosas abandonadas, y la niebla y la humedad daban a las calles un aire horroroso. Llegué al instituto, todo estaba decorado. Calabazas y fantasmas colgaban de todas partes, hasta había telarañas falsas en los rincones. Todas las decoraciones posibles estaban ahí. Al entrar, vi a Olivia, mi amiga de la infancia. Subimos juntos las escaleras. - ¿Qué toca ahora? – preguntó Olivia. - Emm… ni idea – respondí. Entramos en clase, llegábamos tarde, por cierto. Al abrir la puerta, todos se giraron. - Sentaos – dijo el profesor. - Sí, sí, ya vamos – le respondimos apresuradamente. - ¿Por qué habéis llegado tarde? - Nos dormimos. El profesor, si mediar más palabras, siguió dando la clase. - Bueno… una comunidad autónoma…
29
Aula 220 Desembre 2015
LITERÀRIAMENT El sonido de la megafonía interrumpió la clase, y por los altavoces se oyó con claridad una voz de hombre que decía: - Ahora os toca sufrir a vosotros. La clase quedó en completo silencio y las luces se apagaron. Olivia soltó un grito agudo y los demás se unieron. En una milésima de segundo. el instituto era un caos. El profesor se desmayó y yo decidí correr hacia la salida. Estaba cerrada. De pronto, un fuerte grito, seguido de un disparo, inundó el instituto. Entreví, en la oscuridad, un reguero de sangre y una sombra que se acercaba. Corrí al segundo piso, como alma que lleva el diablo, y me escondí en el aula de dibujo. Cerré la puerta y caí al suelo. Estaba a salvo… por el momento. Sentí una mano fría en la espalda. Me giré lentamente y vi a Olivia, con sangre seca en la nariz. - ¿Qué te ha ocurrido? – le pregunté preocupada. - Me caí por las escaleras… ha caído ya medio instituto… quedamos pocos… - ¿Quién será el loco? - No sé… Un golpe seco en la puerta nos paralizó, luego hubo otro, y otro más. Alguien estaba intentando entrar… - ¡Mierda! – exclamé. - ¡Abrid la puerta, por favor! – dijo una voz temblorosa desde el pasillo. - ¡Es alguien de la clase! – grité yo a Olivia Abrí la puerta y un chico pálido y despeinado entró.
30
Aula 220 Desembre 2015
LITERÀRIAMENT - Gracias… - ¡Dani! ¿Estás bien? – preguntó Olivia - Sí… Pero no queda mucho tiempo… Tenemos que huir cuanto antes… - ¡Calla! Escuchad… - le interrumpió Olivia. Pasos. Eran pasos que se acercaban. Dani se desmayó. - ¡Oh, no! – susurré. Los pasos cesaron frente a la puerta. Olivia palideció y yo comencé a temblar. Oímos cómo intentaban forzar la cerradura. Fuese quién fuese, lo consiguió. La puerta se abrió y se escuchó un gran golpe. Me desmayé… Desperté una mañana, rodeado de médicos. - Chico, te has librado de una buena… - dijo uno de ellos. - ¿Y los demás? – pregunté. - ¿Los dem|s? Si sólo estabas tú… Tres años después. - Señor comisario, he encontrado un testigo. Es un joven que fue atacado por el asesino en serie que estamos investigando. Al parecer, el asesino encerró a ese testigo en el instituto, a él sólo, para matarlo. El chico pasó tanto miedo que empezó a tener alucinaciones y llegó a creer que estaba con sus mejores amigos, que en realidad nunca habían existido. Aquí lo tiene. Entonces, me hicieron entrar en el despacho. Andrea Galera, Santiago Fernández
31
Aula 220 Desembre 2015
13.Novembre.2015 Estàvem acabant la composició de la revista quan ens va commocionar la notícia dels atacs terroristes a Paris. Volem dedicar aquesta pàgina a la memòria de les víctimes i a expressar la més absoluta condemna d’aquests actes de violència.
32
EQUIP DE REDACCIÓ 3r ESO Erica Carballo Santiago Fernández Joel Flores Daniel García Ainara Maiquez Adrián Martínez Lidia Ramos Coordinació: Jaume Piñol
TOTS ELS QUE FEM LA REVISTA US DESITGEM UN BON NADAL!
AULA 220 Desembre 2015