AULA 220 nº 8 març 2016 Teniu a les mans el número 8 de la revista de l’Institut. Hem hagut d’aprofitar l’espai, perquè teníem moltes coses per explicar. I tot i això no hi han cabut totes les que volíem. També ens hauria agradat disposar de més pàgines en color: per la portada-pòster ja veieu que el carnaval bé s’ho valia. Esperem que us agradi el que trobareu en aquestes pàgines: una mica de tots nosaltres, els qui treballem i estudiem en aquest Institut.
SUMARI De tu a tu: Pilar Castilla
p.1
El món que nosaltres volem: Nadia Gulham Arbres i plantes de Badia: La morera
p.6
La veritat de les dites i els refranys
p.7
Fulls del calendari: Festa de Nadal 8 de gener
p.8 p.9
No els llenceu
p.9
Club de tir
p.10
Jardí vertical Carnaval Esperit emprenedor
p.10 p.11
p.16
Viure a Badia: els espais públics
p.17
Consultori de la Doctora Crazy Love Enxarxats: Els pares i el mòbil Experiències: Joan Flores
p.21 p.23
Alex Martínez
P.25
Tenim història, tenim futur
p.26
Literàriament: Andrea Galera Jaume Piñol
p.27 p.28
p.20
p.4
L’equip de Redacció: Erica Carballo Santiago Fernández Joel Flores Cristina García Daniel García Ainara Maiquez Adrián Martínez Álex Navarro Coordinació: Jaume Piñol
Aula 220 Març 2016
DE TU A TU Pilar Castilla És la conserge de l’Institut. Cada dia ha d’atendre una multitud d’afers: que si una fotocòpia, que si una clau, quan no és el timbre o la calefacció. A més, porta el club de lectura. D’aquestes coses, i d’altres, ens parla en l’entrevista que hem tingut amb ella. La seva feina és important i en molts aspectes fonamental: només cal veure el trasbals que tenim si algun dia no ha pogut venir a l’Institut (per començar, no podem ni entrar al cole). D’ella hem après que les feines importants són senzillament les feines ben fetes. Tothom qui coneix la Pilar sap que pot comptar-hi quan es tracta que les coses surtin bé. I recordeu sempre que quan us dirigiu a ella, un “si us plau” o un “gr{cies” no són simples fórmules sinó expressions plenes de sentit. Comencem amb una pregunta gairebé obligada: ¿t’agrada la teva feina? M’agrada perquè tinc relació amb molta gent, però a vegades també m’enfado, vosaltres ja ho sabeu, però quan necessiteu ajuda sempre estic disposada a ajudar-vos. M’agrada relacionar-me amb alumnes, pares i profes. Creiem que alguns no deuen saber en què consisteix el teu treball. ¿Ens ho pots explicar? La feina de la conserge consisteix en que en el centre funcioni tot. Sembla que sigui l’últim personatge de l’Institut, però en realitat és qui vetlla perquè tot marxi bé. En realitat, la meva feina és molt variada, des d’obrir la porta al matí, tenir cura del bon funcionament de la calefacció
1
Aula 220 Març 2016
(cosa que considero molt important), detectar avaries perquè en puguin fer el manteniment, fins a atendre trucades o informar les persones que arriben a l’Institut pels motius més diversos: transportistes, tècnics de manteniment, pares, etc. En molts casos, sóc la primera persona de l’Institut que atén la gent que hi entra. Sóc responsable de la primera impressió que aquestes persones tenen de l’Institut, i ja sabeu que les primeres impressions són molt importants. ¿Com vas aconseguir aquest lloc de treball? Vaig fer oposicions. Jo treballava en una empresa privada i la van tancar quan feia vint-i-cinc anys que jo hi era. Em van oferir fer substitucions a Ensenyament i quan van convocar oposicions m’hi vaig presentar a fi d’aconseguir una plaça fixa. Vaig haver d’estudiar i preparar-me, perquè oferien 100 places i es presentaven més de 4000 persones. Vaig aconseguir guanyar la plaça que volia i que havia triat en primer lloc, que era precisament aquest Institut de Badia. ¿Amb qui és més fàcil treballar, amb els alumnes o amb els profes? La relació és diferent. Amb el alumnes el tracte consisteix més en escoltar-vos i procurar atendre les vostres peticions el millor que puc. Per mi és agradable la relació amb adolescents. La comunicació amb els profes és més entre adults; amb ells puc tenir converses enriquidores sobre molts temes. Però en general em trobo tan bé quan tracto amb vosaltres com quan tracto amb ells. Per fer la teva feina, ¿cal tenir molta paciència? Doncs crec que sí, tot i que a vegades no en tinc tanta, no sé si ho fa l’edat. Però en general sí, s’ha de tenir una mica de paciència amb tothom, tant amb els alumnes com amb totes les persones que s’adrecen a consergeria.
2
Aula 220 Març 2016
Alguns dies del curs, et deu resultar més difícil el treball. ¿Quins dies preferiries no haver de treballar? En general, els dies que s’aparten de la normalitat, com les festes (Carnaval, Nadal, etc.), la meva feina es complica. Sabem que la teva responsabilitat en els simulacres d’evacuació és important, però ¿ens podries explicar en què consisteix? He de fer sonar el timbre d’alarma i avisar els bombers. De seguida he d’apagar totes les possibles fonts de calor. És important que tothom es prengui seriosament els simulacres, ja que serveixen per corregir i millorar el pla d’evacuació. ¿Com se’t va ocórrer la idea del Club de Lectura? ¿Coneixes tots els llibres del Club de lectura? ¿Com pots fer recomanacions diferents a cada persona? La idea del club de lectura no va ser meva, va ser d’una altra persona que ja no est{ a l’Institut, però em va agradar i la veritat és que crec que és molt interessant. Per fer una recomanació a cada persona, busco entendre la persona per poder recomanar-li la lectura segons els seus gustos i experiències lectores. Al club de lectura hi ha tant llibres per adults com per joves i adolescents. El llibres que tenen més èxit són molt variats, ara en recordo un que va ser molt sol·licitat: Los juegos del hambre. Crec que el millor per a impulsar la lectura entre els joves és que els llibres no siguin obligatoris, perquè sinó les ganes de llegir es perden. Finalment, pots explicar-nos la campanya dels taps de plàstic? Quan em vaig adonar del que es pot fer amb els taps de plàstic per ajudar d’altres persones, vaig decidir fer-me c{rrec d’aquesta campanya a l’institut. Naturalment, hi ha molts altres llocs on es recullen, perquè cal aplegar uns quants milers de quilos. Jo m’encarrego dels dipositats a l’institut, i els transporto personalment al lloc de recollida. Quan es veuen els resultats, s’entén que la feina val la pena. Moltes gràcies, Pilar. Ainara Maiquez, Cristina García 3
Aula 220 Març 2016
EL MÓN QUE NOSALTRES VOLEM Nadia Ghulam La història d’aquesta noia sembla una novel·la. De fet, ella mateixa n’ha escrit un llibre i una obra de teatre. La Nadia va néixer a l’Afganistan (Kabul, 1985), un país destrossat per la guerra on les condicions de vida dels nens són molt dures, i encara pitjors si són nenes. No podem imaginar, nosaltres que vivim tan bé, el que pot ser una existència sota les bombes i la privació dels drets més elementals. “Jo puc dir que he passat gana, però què enteneu vosaltres per passar gana, si mai ho heu experimentat?”, ens pregunta la Nadia. I és que en aquesta part de món on vivim no sabem de veritat el que és la gana, una trista realitat en molts països. A l’Afganistan hi ha gent que nega els drets de les nenes a estudiar i a treballar. El que aquí és normal, allà és un somni que alguns volen fer impossible. I que no dubten en utilitzar la violència per impedir que les nenes accedeixin a la formació i a la igualtat de drets. A més, l’Afganistan, quan va néixer la Nadia, estava immers en una llarga guerra que va causar moltíssimes víctimes. Una d’aquestes víctimes va ser la Nadia, que en 1993, als vuit anys, va ser greument ferida per una bomba que va destruir completament la seva casa. Ella va patir greus cremades i va quedar en coma durant sis mesos. La Nadia Ghulam, acabada la guerra, per poder treballar sota el règim dels talibans, el quals prohibeixen treballar a les dones, es va disfressar d’home, ocupant la identitat del seu germà, que havia mort. Així es va guanyar la vida durant deu anys, amb la por constant de ser descoberta. Havia de mantenir la seva família (formada pel pare, malalt, la mare i dues germanes petites), que ho havia perdut tot. Imagineu la situació d’aquesta noia, imagineu les penoses condicions de vida que la 4
Aula 220 Març 2016
van fer prendre aquesta arriscada decisió. I imagineu si vosaltres, en tals circumstàncies, haguéssiu tingut el valor necessari per fer el que va fer ella. Però l’any 2006 la Nadia va tenir la sort de poder viatjar a Barcelona (gràcies a la ONG Ashda), on va ser tractada de les seqüeles que li havien deixat les ferides. Trobà una família d’acollida a la ciutat de Badalona, on viu avui. Els que coneixien la seva història, la van convèncer de que valia la pena escriure un llibre per que la gent sabés com vivien i morien les nenes a l’Afganistan. Així, amb l’ajut de l’escriptora Agnès Rotger, va publicar El secret del meu turbant i més tard Contes que em van curar (els que li explicava la seva mare). Actualment està preparant un nou llibre sobre les dones de la seva família i l’obra de teatre Nadia. Els diners que ha guanyat amb aquests llibres han servit per ajudar econòmicament la seva família a l’Afganistan, país on ella ha tornat alguna vegada, ja vestida de dona, però mantenint una necessària discreció. La Nadia està estudiant, formant-se com a educadora social, per poder tornar a l’Afganistan en una missió de l’O.N.U., i ajudar així la gent del seu país, perquè el que hi ha allà és “misèria, fam, ignorància i violència”. Mireu el seu rostre, és el d’una persona que ha passat per moltes penalitats. Se n’ha sortit i ara lluita, amb tota la força que li han donat les seves dures experiències, per construir el món que nosaltres volem.
5
Aula 220 Març 2016
ARBRES I PLANTES DE BADIA
MORERA
Nues han quedat les moreres del meu jardí; continuen, si més no, plantant cara al vent i al fred; saben que res essencial mai no es pot perdre, que certes coses romanen sempre a l’interior. Puc entendre el silenci de la seva joia, el que prové del servei al costat nostre; l’ombra de les fulles ja no és necessària, els mesos de calor són ja passat.
Fotografies: Joel Flores D’esquerra a dreta: Erica Carballo Lidia Ramos Ainara Maiquez Daniel García
És la llum de l’absència verda amb la seva meravellosa transparència el que precisament ara mateix és, sense dubte, el millor regal. Franc Guinart
6
Aula 220 Març 2016
LA VERIAT DE LES DITES I ELS REFRANYS
6
El sisè lliurament d’aquesta sèrie que la professora Sílvia Llahí va preparar amb tant d’encert i entusiasme, ens comenta un refrany castellà molt conegut i un altre anglès que potser no us resultarà tan familiar. Sempre s’aprèn alguna cosa.
Sílvia Llahí
7
Aula 220 Març 2016
FULLS DEL CALENDARI Festa de Nadal El dia 22 de desembre, dia de notes i de loteria (que en principi són coses ben diferents) es va celebrar la tradicional festa de Nadal, que aquest any va incloure moltes activitats interessants. A més dels diversos tallers, destaquem el festival que tingué lloc a la sala d’actes. Per resumir la jornada, us en mostrem unes quantes fotografies, un petit recull que quan surti aquest número d’AULA 220 servirà sobretot per recordar un bon dia de convivència a l’Institut, i per esperar el proper.
8
Aula 220 Març 2016
FULLS DEL CALENDARI 8 de gener Un dia estrany. Pel que es va poder veure, no va quedar clar si era el primer dia de classe o l’últim de vacances. Perquè si tots els profes van anar a treballar, no es pot dir el mateix dels alumnes, més de la meitat dels quals no va acudir a l’Institut. Per aquelles coses que té el calendari escolar, el dia 8 de gener era lectiu. Alguns instituts van decidir, per allargar les vacances i no deixar un divendres tot sol, convertir aquest dia en una festa de lliure disposició. El nostre Institut en té unes altres. Però les famílies (o els alumnes) van decidir que no era dia per anar al cole i, així, va passar que les aules van estar mig buides. El curs vinent no es repetirà una situació (el dia 8 de gener cau en diumenge) que, com diem, va fer que la jornada fos molt estranya.
No els llenceu! Els taps de plàstic dels envasos serveixen per a ajudar persones. No els llenceu a les escombraries. Si els dipositeu als contenidors que trobareu al vestíbul de l’Institut contribuireu a una bona causa. Mireu la Núria, la nena de la fotografia. Té quatre anys i mig. La seva malaltia és l’únic cas diagnosticat a Espanya i per millorar la seva mobilitat necessitava una cadira terapèutica (ja podeu imaginar els preus que tenen). La Núria ha aconseguit la seva cadira gràcies a la campanya de recollida de taps de plàstic. Els taps que molta gent ha recollit, una cosa tan simple a la que no donem importància, s’han convertit en un benefici per a una nena que el necessitava. Ha començat una nova campanya (mireu la informació als panells del vestíbul): amb un gest tan senzill col·laborareu a millorar les condicions de vida d’un nen que pateix una greu malaltia degenerativa. Segur que, si recordeu el que es pot fer amb ells, us mirareu els taps de plàstic d’una altra manera. No els llenceu a les escombraries!
9
Aula 220 Març 2016
FULLS DEL CALENDARI Visitem el club de tir Convidats pel Joel Flores, hem visitat les instal·lacions del Club de Tir Sabadell. Hi ha camps de tir, a l’aire lliure, i sales de tir, cobertes. Ens ha cridat l’atenció el túnel subterrani que s’utilitza per accedir a les dianes sense molestar els altres tiradors; té dues sortides, a 25 i a 50 metres, des de les quals es poden baixar les dianes utilitzades o pujar les noves mecànicament. També ens ha sorprès el sistema del que està dotada la sala coberta per acostar les dianes o tornar-les al seu lloc, a 10 metres del tirador. La diana, quan convé, corre per unes guies de cables. Aquesta sala és la que utilitza el Joel. Hem pogut comprovar que cal alguna cosa més que sort per encertar a una diana tan petita a aquesta distància. La nostra visita va ser molt agradable i esperem poder repetirla.
Jardí vertical Al vestíbul de l’institut, els alumnes de Tecnologia Aplicada (professors Miki Cortés i Josefina Puvill) van construir un jardí vertical amb un enginyós sistema de botelles de plàstic subjectades amb filferros. Cada botella, degudament retallada, s’ha convertit en un test per a les plantes. El lloc va ser ben triat, ja que el finestral dóna llum a les plantes i crea un bonic efecte decoratiu. Encara que la instal·lació va ser realitzada el curs passat, no ha començat a lluir fins aquest, quan s’han posat les plantes. Per això hem esperat fins ara per parlar-ne a la revista. Esperem que aquest pensil (que així es diu en castellà) duri molt de temps. Per aconseguir-ho, caldrà un bon i regular manteniment. No ens oblidem de les plantes, que no són de plàstic i necessiten aigua.
10
Aula 220 Març 2016
FULLS DEL CALENDARI Carnaval Alguns dies, l’Institut viu una vida diferent; alguns dies, tot o quasi tot, va com una seda. Alguns dies mereixen ser recordats. Us oferim el petit àlbum d’un d’aquests dies especials, la festa de Carnaval, celebrada el dia 5 de febrer. Gràcies a tots els participants i als organitzadors.
11
Aula 220 Marรง 2016
12
Aula 220 Marรง 2016
13
Aula 220 Marรง 2016
14
Aula 220 Març 2016
15
Aula 220 Març 2016
EMPRENEDURIA Esperit emprenedor Aquest curs, igual que el curs passat , els alumnes de la matèria optativa d’Emprenedoria han fet un Projecte i unes actuacions per aconseguir diners per comprar Terminals lleugers amb Targetes Raspberries, i utilització del programari lliure de la Generalitat Linkat, que és molt actualitzat per als centre educatius, gratuït i, tant el manteniment com la instal·lació va totalment a càrrec del servei SAU de la Generalitat. Una bona oportunitat per als nostres alumnes perquè no es quedin enrere en l’ús de les TIC, i no caiguin en l’escletxa digital en un període tan important de la seva vida com són els estudis secundaris obligatoris i post obligatoris. Enguany venem bijuteria elaborada pels alumnes i el dia de la Festa de Nadal al nostre Centre vam posar una paradeta amb els productes a la venda per a alumnes i professorat. També vam posar una tómbola a dalt de l’escenari de la Sala d’Actes, i enmig dels diferents actes del Matí de Nadal, vam rifar articles nous i de segona ma, donats per famílies, professors i alumnes del nostre Institut. Va anar força be, i els alumnes d’Emprenedoria van veure un sentit al que fem per al nostre Institut. Carme Lloreta
16
Aula 220 Març 2016
VIURE A BADIA Els espais públics: molta feina a fer Els promotors de Badia van deixar la ciutat mig acabada. Quan van decidir construir el que llavors era conegut com Ciutat Badia, el que interessava eren els pisos, que la gent pogués viure-hi el més aviat possible. Així, van aparèixer ràpidament els blocs on abans hi
propers a l’Institut per adonarse’n). Poc a poc, aquells espais buits i desatesos van ser urbanitzats. Sovint sota la pressió popular i sempre amb pocs recursos econòmics, la gent va veure moltes millores que no eren simplement decoratives, sinó que responien a autèntiques necessitats que fins llavors havien estat oblidades inexplicablement. Penseu que llocs com la plaça de l’Ajuntament, el Poliesportiu o el Centre Cívic van ser durant molts anys tristos descampats. El mateix carrer que porta al nostre Institut va trigar molt de temps a ser
havia camps agrícoles. Però quan els constructors van marxar, allò no era ben bé un poble, perquè es van oblidar dels espais públics. Pràcticament, el que hi ha d’haver entre les cases va quedar desatès: ni jardins, ni voreres ben fetes. Molts carrers van quedar sense asfaltar i moltes places sense urbanitzar. Tampoc van pensar aquells promotors que, per a viure dignament, la gent necessitaria alguns serveis i establiments públics. Els blocs sortien de la terra que els envoltava i així van quedar durant molt de temps (només cal observar els blocs
asfaltat. Moltes coses es van aconseguir, però encara queda molta feina per fer. I aquesta feina no depèn exclusivament de les autoritats municipals, perquè si la gent no té cura d’aquests espais, es degraden fàcilment i només
17
Aula 220 Març 2016
comporten noves despeses. Sense oblidar que l’estat dels jardinets immediats als blocs és responsabilitat dels veïns. L’equip d’AULA 220 ha passejat per Badia, a fi d’observar en quina situació estan alguns d’aquests espais públics. Hem constatat molts exemples de desídia que
caldria corregir i sobretot ens hem adonat que aquest tema és encara una assignatura pendent. S’han fet moltes coses, i ho hem comprovat, però també hem vist que encara hi ha molt per fer. Us ho expliquem en el següent reportatge.
7
4 3
5
6
2
1
1 Negatiu. Els espais que envolten els blocs de estrella que estan darrere del CAP. Deixadesa, brutícia i elements trencats. 2 Positiu. Els jardinets al costat del CAP. Un arranjament senzill, però digne. El lloc presentava dificultats de nivellació.
18
Aula 220 Març 2016
3 Positiu. Jardins de bloc d’estrella. Col·locació de tanques de disseny innovador. Observem, però, que el paviment nou dels jocs infantils està en mal estat.
4 Positiu. Àrea de jocs infantils, al costat de l’Ajuntament. Recentment instal·lada, ben ubicada i correctament dissenyada.
5 Negatiu. Edifici d’estrella. Espai descurat, abandonat, brut i sense cap manteniment. Necessita una reforma a fons.
6 Positiu. Arranjament de la vorera, davant del mercat. Instal·lació de nou mobiliari urbà i elements vegetals.
7 Negatiu. Un altre espai interior d’un bloc d’estrella en el que sembla no haver-se fet res els últims trenta anys. Una caixa d’ús indeterminat acaba d’espatllar el lloc.
Equip de Redacció 19
Aula 220 Març 2016
CONSULTORI DE LA DOCTORA CRAZY LOVE Us presentem un nou cas que la doctora aclarirà amb els seus consells. Segur que podreu aprofitar la seva resposta i aplicar-la a situacions semblants que coneixeu. La doctora Crazy Love sempre està disposada a ajudar-vos. Querida Doctora, mi problema es que a una amiga, que podría ser una de las mejores, le gusta el mismo chico que me gusta a mí. Y eso es un asco, porque está todo el día hablándome de él, y eso a mí no me gusta. Hasta me llegó a decir que si yo no le decía al chico que me gustaba, ella sí se lo diría. Total, que me enfadé con ella y le dejé claro que pensaba que se comportaba muy mal conmigo. No sé si he hecho bien, por eso espero su respuesta y su consejo, apreciada Doctora. Firma: Casilda. Respuesta: querida Casilda, en primer lugar quiero recomendarte un poco de calma. Si piensas tranquilamente, te darás cuenta que estás hablando de un chico e imaginando que él puede tener algún interés por saber tus intenciones o tus problemas. Según lo que me escribes, ese chico no sabe nada. ¿Y si él no comparte vuestras preocupaciones? Habrás roto una amistad para nada. De todas formas, te aconsejo que actúes sinceramente con tu amiga y que hables con ella, no sólo de este caso, también de vuestra amistad, porqué la amistad ha de basarse en la sinceridad. Si no te puedes fiar de ella, tal vez su amistad no te convenga. Tu amiga, Crazy Love 20
Aula 220 Març 2016
ENXARXATS Els pares i el mòbil Potser sou dels qui teniu problemes amb els vostres pares per l’ús que feu del mòbil. A vegades, als pares els resulta difícil entendre la vostra relació amb aquesta màquina. Algun conflicte familiar pot aparèixer precisament per temes relacionats amb el mòbil. Sobre les respostes que donen els joves (C. Farreras, La Vanguardia, 17 de gener, 2016) hem elaborat aquesta llista. Marqueu amb sinceritat les frases amb les quals esteu d’acord. Els pares no entenen que l’utilitzem perquè ells no ho feien.
No puc sortir de casa sense mòbil, és massa important per mi.
Comparteixo moltíssimes coses per mòbil amb els meus pares.
Els meus pares creuen que tots els mals estan relacionats amb el mòbil.
Els meus pares diuen que estic massa enganxat-da i que no faig res per evitar-ho.
És com una droga, un cop has començat, no pots deixar-ho.
Estic ajudant els meus pares a utilitzar Instagram i Facebook, perquè no en saben.
Quan em revisen el mòbil, m’avisen i així tinc temps d’esborrar el que no vull que vegin.
A mi em molestaria moltíssim que em miressin el mòbil sense dir-m’ho.
Amb els meus pares no comparteixo absolutament res.
A mi no em deixen utilitzar-lo quan estem a taula o fem alguna cosa junts.
Quan estic utilitzant el mòbil, el miren de reüll.
21
Aula 220 Març 2016
Em penedeixo d’algunes coses que vaig posar en xarxa i que ara no puc eliminar.
Ensenyo als meus pares les fotos que faig i els demano consell sobre quines he de pujar.
Els meus pares saben tot el que penjo.
Tant de bo els meus pares m’haguessin mirat el mòbil, m’haurien pogut ajudar molt.
Jo crec que és un gran invent i que si no et tornes boig i l’utilitzes amb el cap no té perquè passar res.
Els meus pares són molt pesats amb el tema del mòbil. Quan estic sol-a a casa no estudio gens per culpa del mòbil, però és que per a mi és una necessitat.
Jo envio als meus pares imatges gracioses i sé quines coses els interessen. Jo no tinc res a ocultar, però dubto que els meus pares entenguessin la meva manera de ser amb els amics.
Parlo amb els meus pares més per WhatsApp que en persona.
Jo sóc 100% sincer-a amb els meus pares (o 95%). Si tingués un problema amb el mòbil, l’explicaria als meus pares.
Aquest és un test sense resultats finals. Cadascun de vosaltres haurà de reflexionar sobre el tema i arribar a les conclusions que cregui correctes. Perquè l’ús del mòbil entre ells joves és un fenomen actual en el qual tots estem interessats i del qual hauríem de tractar des dels diferents espais de convivència, l’escola i la família sobretot.
Utilitzo el mòbil per lligar més, però solament si conec la persona cara a cara. Tenim un grup l’utilitzem sovint.
familiar
i
Equip de Redacció
Frase estrella de la meva mare: deixa el mòbil ja.
22
Aula 220 Març 2016
EXPERIÈNCIES Joan Flores: pilot d’avioneta ¿Imagineu com es veu casa vostra des de l’aire? Aquesta va ser una de les imatges que sempre em sorprendrà quan volo en l’avioneta de l’aeroport de Sabadell, una Daimon DA/40 amb la qual vaig fer l’estiu passat el curs de pilot. Des de petit havia somniat aquest moment i ara ja podeu veure en les meves fotos que és una realitat. Per cert: no us estranyi la corbata, ja que la correcció indumentària és requerida i lògica. Però jo voldria que aquest només fos el principi, perquè la meva intenció és seguir en el món de l’aeronàutica i poder en el futur dedicar-m’hi professionalment. Hauré d’obtenir la llicència ATPL per poder ser pilot d’avions comercials (mercaderies o passatgers). Potser algun dia estaré jo pilotant l’avió que us portarà a algun destí de feina o de vacances. Obtenir aquesta llicència requereix estudis i hores de pràctiques, i a més la matrícula no és barata, ja que depèn d’escoles privades. Però si d’una cosa estic segur és que faré tot el possible per aconseguir arribar a aquesta meta. De moment, com ja us he dit, tinc el curs de pilot d’avioneta. Aquest títol caldrà validar-lo en algun dels exàmens estatals que es convoquen anualment. És condició imprescindible ser major de 16 anys i i no tenir cap dels problemes de salut que determinen les restriccions mèdiques. És també molt important saber anglès. Amb aquest curs de 45 hores no pots pilotar professionalment una avioneta (no pots cobrar), però no era aquest l’objectiu que a mi em motivava, sinó el d’aprendre a volar. L’ambient entre els participants al curs era de gran cordialitat. A tots nosaltres ens movia la mateixa afició i estàvem interessants en aprofitar el màxim el temps de la nostra formació. Vam aprendre, per exemple, que hi ha zones perilloses o restringides, com les zones on es practica el paracaigudisme o les centrals elèctriques. Potser també us sorprendrà saber que l’avioneta, en cas necessari, pot volar sense motor. Ja sabeu que l’aeroport de Sabadell està molt a prop de Badia. Fa uns anys que van canviar la ruta d’aproximació a les pistes, perquè abans les avionetes passaven
23
Aula 220 Març 2016
a baixa altura per sobre de la població. Però segur que tots vosaltres heu vist en algun moment una avioneta enlairant-se o aterrant. Ara ja sabeu que puc ser jo qui estigui als comandaments, contemplant el món des d’una altura que fa que tot sigui molt més bonic i en la que un sent la llibertat única de volar. Per acabar, afegeixo dues fotografies del curs de pilotatge. En una podeu observar l’avioneta en la que vaig volar, amb una frase que resumeix bé el meu pensament. L’altra la vaig fer mentre sobrevolava el litoral català. ¿Sabeu identificar la zona que estava jo contemplant a vista d’ocell?
Joan Flores 24
Aula 220 Març 2016
EXPERIÈNCIES Alex Martínez: la guitarra L’Alex ens explica que va començar a tocar la guitarra fa una mica més d’un any, amb amics al Casal. Sempre li havia agradat, perquè a la seva família la música es viu de manera espontània i festiva. En principi, a l’Alex ningú li va ensenyar a tocar la guitarra, perquè, com ell diu, la música es porta a dintre. Ell va començar a tocar d’oïda, com quasi tots els músics bons. Fa poc que té un professor per millorar la tècnica dels diferents palos (bulerías, fandango, tientos, etc.) El primer palo que va aprendre a tocar va ser la bulería Quan l’Alex toca la guitarra a l’Institut, al seu voltant sempre té companys que l’escolten amb atenció. La veritat és que quan sona la seva guitarra l’ambient s’omple de bones vibracions. Són els efectes de la música i de l’afició del guitarrista. Ell ens assegura que amb la guitarra et comuniques millor amb la gent. També ens explica que entre els grans intèrprets recorda Tomatito i Paco Cepero. Certament, són bons exemples a seguir. Avui ha vingut l’Alex a la sala de lectura, on ens reunim l’equip de redacció de la revista. Amb la seva simpatia habitual, ens ha regalat una estona de música. No ho fa malament, no. Moltes gràcies, Alex. Ens agrada la música que fas i esperem que alguna altra vegada la puguem tornar a compartir amb tu. I quan gravis un disc, ja saps qui et demanarà un autògraf.
25
Aula 220 Març 2016
TENIM HISTÒRIA: TENIM FUTUR Iniciem una nova secció, la qual tindrà el mateix títol que una presentació d’imatges que hem elaborat per recordar el passat del nostre Institut. Perquè tenim història, tenim futur, és a dir que el passat garanteix el futur. Es tracta d’un petit homenatge a totes les persones que han treballat i estudiat al nostre Centre, fent així possible el que som avui. Comencem amb dues fotografies de disfresses. Una correspon al Carnaval de fa setze anys. En aquella ocasió, els profes van decidir disfressar-se de cuiners i cuineres. Aquí els podeu veure, tan divertits, en la rua pels carrers de Badia. L’altra és encara més antiga, d’una representació teatral a la sala d’actes. Podeu comprovar que al nostre Institut el Carnaval i les disfresses sempre han marcat dies importants del calendari.
26
Aula 220 Març 2016
LITERÀRIAMENT Ser un bicho no es nada fácil Quizá no os lo creáis, pero yo he vivido en la piel de un bicho. Fue un día en el que me disponía a ir al baño y vi una araña de proporciones bíblicas en la taza del váter. Pegué tal grito que hasta el perro se asustó. Corrí a coger una zapatilla, pero había un gran charco de agua en medio del pasillo (sinceramente, no sé qué hacía semejante cosa ahí), y resbalé. Caí de cara contra el suelo. No sé cuánto tiempo pasó hasta que me levanté, pero cuando me dispuse a ir a por la zapatilla, me di cuenta de algo extraño: las paredes eran altísimas y el suelo estaba cerca de mis ojos. En el momento en que me miré los pies vi que algo no iba bien: tenía ocho patas peludas como las de… ¡una araña! ¡Me había convertido en una araña! Y lo peor de todo era que alguien venía corriendo hacia mí con un zapato en una mano y un aerosol en la otra. Salí corriendo a esconderme bajo el sofá. Mi perseguidor, no contento con eso, se dispuso a arrastrar el sofá. Me pegué al zócalo, intentando esquivar los zapatazos y pisotones de ese ser endemoniado que, por suerte, tenía mala puntería y más miedo que yo. Cuando sentí que mi perseguidor me iba a aplastar de una vez por todas, me desperté sobresaltado en el suelo de casa. Todo era normal y entonces me di cuenta: el perseguidor era yo mismo. Volví al baño y miré a esa pobre araña que seguía en la taza del váter. La tomé entre mis manos y la dejé en el filo de la ventana. - ¡Sé libre, arañita! – le dije. No sé qué habrá sido de ella, sólo espero que sea feliz, igual que el resto de los bichos del mundo. Andrea Galera
27
Aula 220 Març 2016
LITERÀRIAMENT Una innovació pedagògica
D
“Si el pensament corromp el llenguatge, el llenguatge també pot corrompre el pensament”. G. Orwell
iversos estudis realitzats a la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia), avalats per experiències en diverses escoles d’aquell país, han demostrat que la presència d’un rellotge de cucut en les biblioteques escolars millora substancialment importants aspectes competencials dels alumnes, així com el seu desenvolupament cognitiu i l’aprenentatge autònom. A més, els pedagogs finesos han confirmat que constitueix un factor decisiu de l’Impuls a la Lectura1. Per aquesta raó, la Conselleria d’Ensenyament, dintre del marc de l’ofensiva de país per a l’èxit escolar, ha obert una línia d’actuacions, degudament pressupostades, amb l’objectiu de dotar les biblioteques escolars catalanes dels corresponents rellotges de cucut. La implementació d’aquesta pràctica de referència educativa ja s’ha formalitzat en la redacció d’unes noves directrius per a biblioteques escolars, en les quals no solament s’ha recollit l’innovador dimensionament sinó també els paràmetres teòrics d’una estratègia transversal que requereix la implicació de les diverses àrees curriculars. Per a això, les delegacions d’Ensenyament han organitzat unes jornades formatives amb el propòsit de fomentar l’intercanvi d’experiències relatives als rellotges de cucut en les biblioteques escolars. Amb aquest text, la revista AULA 220 convoca un concurs de contes en els quals tingui una presència important el rellotge de cucut que tenim a la biblioteca de l’Institut. Animeu-vos a jugar amb el llenguatge. Hi haurà premis als millors treballs. Jaume Piñol 1
Vegis l’article del professor Ekki Sihberg, El rellotge de cucut: disseny epistemològic i prospecció lectora, publicat a la revista Nous Horitzons Pedagògics, nº 28, març de 2013, pp. 12-16.
28
LITERÀRIAMENT
ANDREA NOGUERA
MERITXELL LUCAS