20 ESPIADIMONIS | ENTREVISTA
Quin és el panorama del territori a Catalunya? Hi ha una petjada negativa d’aquests últims anys d’especulació urbanística que ha estat horrorosa. Ens hem menjat els millors sòls agrícoles d’una fracció molt important del país, totes les vores dels rius, tots els materials sedimentaris de les planes al·luvials, els horts, els camps, els regadius al voltant de les viles... Amb l’especulació urbanística ha quedat tot enterrat en el ciment. És una cosa que espanta perquè en el moment que aquesta crisi es vagi aguditzant haurem de tirar a terra alguns polígons industrials i alguns d’aquests barris de segona i tercera residència que s’han venut. I serà tremendo. Aquest ha estat el gran problema. I no només ha estat la pèrdua de sòl. Un percentatge molt alt d’aquest polígons s’han ubicat en zones d’inundació, que en el Pla INUNCAT es contemplaven com a zones on no es podia construir. Aquest és l’aspecte, segurament, més lamentable d’aquests últims temps. Tenim pendent, també, el tema del bosc. El país no té les idees clares institucionalment. Catalunya és un país de boscos sense saber-ho. És el país que té la superfície forestal més gran de tota Europa, el doble que els Estats Units, el doble que França, i no hi ha cap consciència. El que no pot ser, de cap manera, és que no hi hagi un pla de gestió forestal ben fet, consensuat i que porti a un bon govern en el tema dels boscos. Això porta immediatament associat el tema dels incendis. Aquesta acumulació de biomassa forestal sense gestió, lligada també a un augment de temperatura que és de gairebé de 2 graus en els últims cent anys a Catalunya, augmenta el risc d’incendis. Els incendis forestals, a dia d’avui, són un dels problemes més importants a nivell ambientals a Catalunya per una raó: és un problema social. Hem fet una cosa que cap cultura anterior havia fet: hem construït dins dels boscos mediterranis. Tenim els boscos plens d'urbanitzacions a molts llocs de Catalunya: al Vallès Oriental i Occidental, en alguns punts del Bages, del Penedès, de l'Anoia, de la Selva, del Gironès, del Maresme... Quan hi ha un incendi forestal el problema no és intrínsecament forestal; el problema és social perquè mor gent, moren bombers, hi ha accidents, pèrdua de cases... Tampoc no acabem de gestionar correctament el tema de la mobilitat. Anem creant infraestructures viaries lineals, anem partint el país, l’anem fragmentant... i el tema del transport públic. Tot i que hi ha han hagut algunes millores, però són tímides. Dins d’aquest panorama, quin efecte ha tingut la crisi global en el territori? La crisi ha aguditzat la situació perquè és una crisi que no té precedents històrics. No és una crisi financera, ni econòmica
estrictament, sinó que és una crisi que alguns anomenen “civilitzatòria”. És planetària perquè si el barco s’enfonsa rebrà tothom, des de Wall Street fins l’ultima tribu de Papua Nova Guinea. Per això és tan global i tan transversal. Quan hi ha tensions d’aquest tipus, la situació a escala local també s’aguditza. Hi ha un discurs que intenta positivar això, que considera que la crisi té un efecte regenerador. Jorge Wagensberg, el director de Cosmocaixa ha dit: “si no hi haguessin hagut crisis, nosaltres encara seríem bacteris”. La frase és molt forta, però és veritat que les crisis produeixen un efecte regenerador. En el cas de Catalunya aquest efecte es veu tímidament, ja que sí que s’ha frenat un mal major, l’especulació urbanística. Però és clar, és com allò que algú deia: “la contaminació dels rius ha eliminat totalment els accidents en els rius perquè abans la gent s’anava a banyar i s’ofegava i ara no s'ofega ningú perquè ja ningú s’hi banya”. Això està clar, però és una mala solució! Des del meu punt de vista aquesta crisi tot just ha començat i jo no li veig encara cap element positiu. Tot i que veus que ens hem apretat el cinturó no és el mateix en tots els sectors socials. Hi ha gent que té molts forats per estrènyer i hi ha gent que ja està prou escanyada. Per tant, jo no li veig la pedagogia, no li sé veure. Potser alguna cosa tímida... Aquests dies estem parlant de fer un programa de televisió i ja no veus aquella cosa de vaques grasses, amb helicòpters o amb 200 persones amunt i avall, aquesta cosa fastuosa, que és completament insostenible... Aquest tipus de coses jo crec que trigarem temps a tornar-les a veure, aquests comportaments d’una societat opulenta que no té límits, de lligar els gossos amb llonganisses. Això pot tenir una certa pedagogia positiva. Però em preocupa molt aquesta crisi, no li veig gaire la pedagogia perquè tot just treu el nas ara, estem al principi d’aquesta gran crisi. Com pot afectar la crisi a la Directiva Marc de l'Aigua i a l’horitzó 2015 que marca la Unió Europea? Això sí que em preocupa. La crisi és conjuntural però també és específica, i és explícita en aquest cas. A dia d’avui em preocupa moltíssim. Hem de deixar els 100 dies de gràcia a la nova administració, però els inputs que tinc em fam pensar que el ritme que portàvem de seguiment de la implantació de la Directiva per part de l’administració responsable no es complirà. L’ACA està en un estat de ruïna, literalment. Hi ha un dèficit que, fins i tot, crec que en moltes conques, els Plans de Seguiment d’indicadors no s’han renovat, un tema clau per anar avaluant cada any si s’implementa la Directiva. Haurem de deixar passar uns mesos però la Directiva Marc està en una situació molt compromesa.