Resum de la Directiva Europea de l'Aigua

LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA: LA NOVA POLÍTICA DE L’AIGUA PER A UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

Els continguts d’aquesta publicació han estat elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i pel Departament de Relacions Institucionals i Participació.

© Generalitat de Catalunya Correcció lingüística: Montserrat Aguilera Disseny: OPAC, taller creatiu Fotografies: Agència Catalana de l’Aigua Fotografia pàg. 8, cedida per Fundació Natura Impressió: TG Alfadir, S.A. Tiratge: 10.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: Setembre de 2006

PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA. PARTICIPA!

L’aigua és un element essencial per a la vida i per al desenvolupament. És un bé que cal utilitzar de manera racional per poder garantir el consum bàsic per a la població i per preservar els ecosistemes aquàtics i els espais fluvials. Aquests són els principis que inspiren la nova cultura de l’aigua.

Aquesta nova visió de l’aigua implica un canvi en la filosofia i l’estratègia de qui governa, i de qui gestiona l’aigua, i un nou de paradigma de qui la fa servir. En aquest sentit, la Directiva marc de l’aigua, aprovada pel Parlament europeu i la Comissió a finals del 2000, es planteja com el nou instrument dels estats membres de la Unió Europea per aconseguir aquest repte, on s’estimula especialment el paper de la participació ciutadana en la presa de decisions i la redacció dels plans de gestió de l’aigua.

El Govern de la Generalitat té la voluntat i el compromís assumit de fomentar el consens mitjançant espais de participació, en els quals la ciutadania, els ajuntaments, les entitats ecologistes, les organitzacions socials i les sindicals, la pagesia, els regants, les empreses d’aprofitaments hidroelèctrics, els pescadors, els que practiquen esports en espais fluvials, les empreses de la zona, o qualsevol altre dels possibles "actors" del riu, puguin reflexionar i debatre conjuntament sobre el tema de la gestió de l’aigua i fer propostes que ens permetin aprendre a utilitzar-la cada dia de manera més racional i sostenible per no hipotecar el futur de la nostra societat i del nostre entorn.

L’aigua és cosa de tots i totes. Participa!

Informa’t a l’Agència Catalana de l’Aigua Tel. 93 567 28 00 · www.gencat.cat/aca

02

03

EL REPTE: “LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA” El pas d’una cultura de l’aigua exclusivament hidràulica a una nova cultura de l’aigua comporta compatibilitzar el seu ús i l’explotació amb la conservació del medi.

L’aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i del medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar.

Cal entendre la gestió de l’aigua des d’una altra mirada basada en un respecte ambiental i en un ús sostenible d’aquest bé natural.

L’aigua, pels seus valors ecològics i socials, és més que un recurs, és un medi natural imprescindible que cal preservar.

L’instrument: “la Directiva* marc de l’aigua” (DMA) La DMA és l’instrument –d’aplicació obligada als estats membres de la Unió Europea– per convertir la “nova cultura de l’aigua” en una política concreta que s’ha de coordinar amb la resta de polítiques sectorials.

La DMA és l’eina legal que reflecteix la nova forma de gestionar l’aigua: ja no es tracta només de satisfer la demanda creixent, sinó d’equilibrar els diferents usos que en fem amb la necessitat pròpia del medi (rius, aqüífers*...). Aquest és l’objectiu de la DMA.

* Les paraules amb asteric les trobareu explicades al glossari (pàg. 18)

04

La DMA es defineix com un marc normatiu integrat (perquè té en compte tot el cicle de l’aigua), efectiu (perquè obliga a redactar plans de gestió* concrets) i transparent (perquè implica les institucions i la ciutadania en un procés de participació).

05

L’impuls: “l’Agència Catalana de l’Aigua” (ACA) L’ACA és l’ens públic, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb competències sobre el cicle integral de l’aigua a Catalunya. A més, comparteix amb l’Estat les competències de les conques intercomunitàries com la de l’Ebre.

L’ACA és responsable de l’aplicació de la DMA i està treballant per tal d’aconseguir una millora de la qualitat de les aigües amb la participació diversa i proactiva d’entitats i ciutadania.

06

07

ELS CONTINGUTS DE LA DMA La DMA promou la protecció de totes les aigües (superficials, de transició, marines, zones humides i subterrànies*) per tal de: • Prevenir-ne el deteriorament i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics.

• Promoure un ús sostenible de l’aigua a través de l’estalvi, la reutilització, etc.

• Assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals.

• Reduir els efectes d’inundacions i sequeres.

La finalitat de la DMA és aconseguir un bon estat de l’aigua a través de mesures hidrològiques, ecològiques, econòmiques i socials. Els seus aspectes més destacables són: • Diagnosticar l’estat ecològic* –la salut– de les masses d’aigua* per tal de determinar-ne l’estat ecològic*, identificant les pressions*, els impactes i els riscos que les condicionen: diagnòstic.

• Acordar com s’aconsegueix millorar la qualitat de les masses d’aigua i la redacció dels plans de gestió de conca* i els programes de mesures* necessaris per assolir els objectius ambientals.

• Valorar en termes econòmics la gestió basada en el principi de recuperació de costos.

08

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LA DMA

09

L’aplicació de la DMA s’ha de dur a terme a través d’un procés participatiu que garanteixi la informació, la consulta i la participació activa dels ciutadans i ciutadanes i les entitats, tant en la validació del diagnòstic com en la redacció dels programes de mesures.

L’ACA i la Direcció General de Participació Ciutadana han elaborat un protocol per fer efectiu un procés de participació obert a tothom: • Editar materials divulgatius i construir les bases de dades per contactar amb els actors de cada conca.

• Sessions informatives i enquesta de percepció sobre el present i el futur de l’aigua.

• Tallers de participació per validar el diagnòstic sobre l’estat del medi i fer aportacions al programa de mesures: grups de treball.

• Elaboració de les conclusions, incorporació de les mateixes als plans de gestió que ha d’elaborar l’ACA i retorn als participants.

• Creació dels consells de conca amb la finalitat que siguin òrgans estables de consulta a tot el territori.

Aquest procés d’informació i de participació comença a les conques de l’Alt Ter i el Francolí i Gaià, amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català.

Volem comptar amb la teva opinió. Pots establir contacte amb nosaltres a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, telèfon 93 567 28 00 o a l’adreça electrònica acaparticipacio@gencat.net

10

1 La Muga, rieres del Cap de Creus, rec Madral, rec Sirvent 2 El Fluvià, rieres del Montgrí Empordà 3 Alt Ter 4 Baix Ter, Daró 5 Rieres del Cap de Begur i Blanes, rieres del Maresme 6 La Tordera 7 El Besòs 8 Alt Llobregat, Cardener 9 Baix Llobregat, Anoia 10 Foix, rieres del Garraf, rieres de Calafell i Torredembarra 11 Francolí i Gaià 12 Rieres de Calafat - Golf Sant Jordi, rieres de Llaberia - Vandellós, rieres de Riudecanyes, rieres del Baix Camp 13 Ebre, la Sènia 14 Alt Segre 15 Baix Segre 16 Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Garona

11

ÀMBITS DE PARTICIPACIÓ PER A LA CREACIÓ DELS CONSELLS DE CONCA www.gencat.net/aca

12

EL CALENDARI DE LA DMA

2000

Entrada en vigor de la DMA.

2003

Adaptació de la DMA a l’ordenament jurídic estatal.

2004

Caracterització de les demarcacions hidrogràfiques, estudi sobre la repercussió de les activitats humanes sobre l’estat de les aigües i l’anàlisi econòmica dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua (document IMPRESS1).

2006

Desenvolupament de programes de control operacionals i de participació ciutadana.

2008

Publicació dels esborranys dels plans de gestió de conca i la conseqüent classificació final de l’estat ecològic de les masses d’aigua.

2009

Conclusió dels plans de gestió de conca i aprovació dels programes de mesures.

2010

Establiment d’una política tarifària de l’aigua que contribueixi als objectius ambientals.

2015

Assoliment del bon estat ecològic.

13

1 Estudi-diagnosi de l’estat mediambiental de les aigües subterrànies, superficials i costaneres.

14

15

I, ENS PREGUNTEM...

...què farà la DMA per nosaltres?

Per què és tan important?

...què podem fer nosaltres per la DMA? Com hi podem contribuir?

Les conseqüències de desenvolupar la DMA permetrà assolir innombrables beneficis entre els quals cal destacar:

Assolir els objectius de la DMA és crucial, però inassolibles sense la col·laboració i la complicitat de tothom.

• Assolir el bon estat ecològic de les masses d’aigua reporta beneficis ecològics, que són conseqüència directa de la protecció i la millora de la qualitat de les aigües i els seus hàbitats. Un ecosistema saludable és la garantia per tenir una bona aigua potable.

• Cal que aportem les nostres opinions, que ens preguntem quin riu volem i que expressem les nostres exigències als responsables polítics i administratius. La DMA ens obre una porta per establir uns espais de participació amb la intenció de compartir i contrastar totes les visions existents al territori.

• Entre els beneficis socials que es deriven de la DMA, cal destacar la possibilitat de recuperar la qualitat de molts ecosistemes aquàtics i per tant recuperar la seva funció vertebradora del territori, aglutinadora com a element social (bany, pesca, rem o altres activitats de lleure) i d’identitat de les poblacions riberenques.

La DMA també reporta beneficis econòmics i tècnics amb mesures més senzilles, concertades i eficients per resoldre els problemes i les inseguretats que genera la gestió de l’aigua.

• Cal que prenguem consciència que l’aigua és un bé públic i essencial per a la natura i per a nosaltres. Depèn també de nosaltres l’èxit de la nova cultura de l’aigua.

16

L’aigua dels rius es perd al mar?

Quin valor té l’aigua?

L’aigua dels rius no es perd al mar, sinó que forma part d’un cicle natural.

L’aigua no té preu, perquè el seu valor és incalculable.

• El cicle natural de l’aigua* dels rius manté ecosistemes característics que alberguen una gran diversitat d’espais, com ara estuaris, deltes o maresmes.

• Cal abandonar la idea que l’aigua és un bé gratuït i, per tant, hem d’acostumar-nos a valorar-la i pagar-la.

• És imprescindible que els rius aportin sediments a la seva desembocadura, ja que només així es mantenen les platges, i també l’aliment necessari per a la supervivència de nombroses espècies marines.

• La connexió entre el riu i el mar és vital per a moltes espècies, com ara el salmó i l’anguila.

• La DMA fa necessària la coordinació entre la gestió de l’estat de la salut del mar i la dels rius que hi desemboquen, fent realitat la unitat del cicle hidrològic.

Les aigües del mar, dels rius i dels estanys formen part d’un mateix cicle natural.

• Valorar i pagar l’aigua contribuirà a satisfer els costos dels serveis (abastament, sanejament) i les tecnologies que necessitem per disposar d’aigua amb una qualitat i unes quantitats adients per a cada ús sempre respectant el seu cicle natural de l’aigua.

• Pagar per l’aigua ha de ser compatible amb un accés garantit i escaient a les nostres necessitats d’higiene i benestar.

• Pagar per l’aigua ens permetrà restablir la salut dels ecosistemes i d’aquesta forma millorar la nostra i gaudir dels rius, llacs i costes amb seguretat i tranquil·litat.

17

Perquè... si volem millorar la qualitat de l’aigua dels nostres rius... si volem gaudir de platges netes... si volem poder tornar a passejar per un bosc de ribera... ...cal que entre tots i totes sapiguem què podem fer i si estem disposats o no a fer-ho per aconseguir-ho, que pactem i concertem com ho podem assolir.

18

GLOSSARI

Aigües costaneres: aigües de mar més properes a la línia de costa, influenciades per l’efecte de les aigües dolces procedents dels rius, rieres i torrents continentals. Ocupen la franja situada entre la línia de la costa fins a una milla nàutica mar endins.

Aigües de transició: masses d’aigua superficial pròximes a la desembocadura dels rius que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d’aigua dolça.

Aqüífer: formació geològica en què s'emmagatzemen i circulen les aigües subterrànies aprofitant la porositat i la fissuració de la roca que les acull.

Aigües subterrànies: aigües que es troben sota terra, acumulades generalment en aqüífers.

Cicle hidrològic (de vegades considerat sinònim a cicle de l’aigua): itinerari de l’aigua des de l’atmosfera cap a la superfície terrestre en forma de precipitació, el seu flux cap al mar a través de les lleres, els rius i llacs i la tornada a l’atmosfera per via de l’evaporació.

Cicles naturals de l’aigua: complex format pel cicle de l’aigua, el dels nutrients, els sòlids i la vida que li acompanyen en el seu recorregut per la conca.

Conca hidrogràfica: territori on les aigües flueixen en la seva totalitat a un mateix riu, llac o al mar per una única desembocadura, estuari o delta.

Demarcació hidrogràfica: zona marina i terrestre composta per una o diverses conques hidrogràfiques veïnes i per les aigües subterrànies i costaneres associades, designada com principal unitat a l’efecte de la gestió de les conques hidrogràfiques.

Directiva: acte normatiu de la Unió Europea que estableix per als seus Estats membres l’obligació quant als resultats amb rang legal, deixant llibertat pel que fa als mitjans per a aconseguir-los.

Eficiència: relació entre els resultats obtinguts i els recursos emprats o compromesos per fer-los efectius.

Estat ecològic: expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials.

Hàbitat: lloc amb les condicions adients on viu de forma natural un organisme, espècie, comunitat animal o vegetal.

Impactes: efectes de les pressions sobre l’estat de l’aigua (superficial, subterrània i costanera) que es manifesten a través de molt diversos tipus de processos de transport i transformació.

19

Massa d’aigua: volum clarament diferenciat d’aigües subterrànies; part diferenciada i significativa d’aigua superficial, com un llac, un embassament, un corrent, riu o canal, part d’un corrent, riu o canal, unes aigües de transició o un tram d’aigües costaneres.

Pressions: expressió física de les activitats humanes que poden modificar un estat ambiental en l’espai i en el temps (emissió de substàncies, agents físics o biològics, ús de recursos i ús del territori).

Pla de gestió de conca: document que descriu de forma detallada les característiques de la conca o conques que constitueixen el seu àmbit espacial, els objectius ambientals que cal aconseguir i els controls de la contaminació requerits, amb la finalitat d’assolir-los a través d’un programa de desenvolupament concret.

Programa de mesures: instrument que defineix de forma detallada, per a cada Demarcació Hidrogràfica, les mesures a aplicar amb la finalitat d’obtenir els objectius definits per a l’any 2015 (i després cada sis anys) en el seu Pla de gestió de conca del qual també hi forma part.