Issuu on Google+

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2015


COBERTA: Juan Luis Nogués Sánchez GUARDA ANTERIOR: Quim Mas Carceller CONTRACOBERTA: Pere Amenós Basora FOTOGRAFIES: Pere Amenós Basora, Arxiu Associació Blanca Beltrán Ras, Josep Ciurana Moncusí, Joan Cebral Joan Carles Codina Montse Cuella Gràcia, Jordi Espigó Sáez, FERVI, Jordi Gasol Virgili, Ram Giner Filella, Carles Mallol Parga, Merche Mallol Parga, Quim Mas Carceller, Arxiu Sergio Nasarre Luis Millán, Arxiu Joan Noguera Figueras, Juan Luis Nogués Sánchez, Jaume Ollé Arxiu Port de Tarragona Carme Ribes Moreno, Miquel Sanchis Bernabeu, Francesc Sech Buera, Oriol Ventura Pedrol, Marc Vidal Ribes, Arxiu La Salle Tarragona COORDINACIÓ i MAQUETACIÓ: Quim Mas i Joaquim Julià CORRECCIONS CATALÀ: Jaume Castan i Amèlia Sentís EDITA: Associació La Salle de Tarragona DIPÒSIT LEGAL: T 414-2015

2


ÍNDEX 1

Índex

3

Saluda de l’arquebisbe - Dr. Jaume Pujol Balcells

4

Passos de claror - Gòria Ganga

5

Saluda de l’alcalde - Josep Fèlix Ballesteros

7

Saluda del Port de Tarragona - Josep Andreu Figueras

9

Saluda del consiliari - Germà Jesús Garcia Garcia

11 Saluda de la directora del Col·legi – Alícia Fernández Sivill 13 Saluda del president ALST – J. Joaquim Julià Panadès 14 PROGRAMA D’ACTES DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE – SETMANA SANTA 2015 16 ALTRES ACTES D’INTERÈS 2015 19 MEMÒRIA 2014. Manel Callao Costa 33 IMATGES DE DÈU – Reflexions quaresmals 2014. Andreu Muñoz Melgar 37 PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE 2014. Sergi Baches Salvadó. 43 SEGONA PARAULA. Ma. Dolors Font Catá 45 LES SET PARAULES 2014 (XXIII edició) 46 Crist sota les oliveres. Adaptació de Lluís M. Salvat 47 FIDELITAT 2014: JOAN ANTON AMELA QUÍLEZ. Josep Ma. Sabaté Bosch 51 IMATGES DE LA BANDA DE MÚSICA - ESTUDI DE MÚSICA 53 UN MARTINI I UN CROISSANT. Oscar Amela 57 PERDURAR EN LA TRADICIÓ O ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS... QUIN ÉS EL FUTUR?.

Joan Cebral Merino i Joan Carles Codina Retuerto

59 DESPLAÇAMENT A OSCA (IX ENCUENTO DE BANDAS “SONIDOS DE LA SEMANA SANTA”.

Joan Cebral Merino i Joan Carles Codina Retuerto

60 SEGON CONCURS DE FOTOGRAFIA JOVE DE SETMANA SANTA “BANDA LA SALLE TARRAGONA”. Joan Cebral Merino i Joan Carles Codina Retuerto 61 FOTOGRAFIA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA. ANY 2014. 63 LLIÇONS DE LA RELIGIÓ ORTODOXA Montserrat Boada March. 66 A l’Oració de l’Hort. Versió Lluis M. Salvat 67 LES SANTES VERÒNIQUES. Joan Noguera Figueras 71 ELS “SENSELLAR”. Sergi Nasarre Aznar 74 A l’àngel de Getsemaní - Lluís M. Salvat 75 CINQUANTA ANYS ACOMPANYANT JESÚS EN LA SEVA ORACIÓ A L’HORT DE LES OLIVERES

BENICARLÓ 2014. Josep Ciurana Moncusí.

78 POEMA: L’ORELLA – LLuís Ma. Salvat Galtés 79 AUSTERITAT I SILENCI – Quim Mas Carceller 80 RECORDS LASSAL·LIANS DE SETMANA SANTA. 82 ANUNCIS I COL·LABORADORS Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa. Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Associació La Salle de Tarragona i dels respectius autors. L’Associació La Salle no es farà responsable dels continguts dels articles publicats. La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha estat declarada Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament va ser declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Associació La Salle Tarragona 2015

1


2

Foto: Blanca Beltran


SETMANA SANTA 2015 Foto: Fervi

Un any més ens trobem a les portes de la Setmana Santa, la setmana més important de tot l’any, que amb tanta intensitat, devoció i alguns nervis vivim a Tarragona. Vull, en primer lloc i com sempre, agrair a tots els confrares l’excel·lent treball que fan perquè tots els actes d’aquesta Setmana siguin ben dignes. Preparar els passos, organitzar tots els detalls dels via crucis i processons, així com els actes religiosos i culturals que comporta, requereix un gran esforç. Gràcies, de veritat, a tots vosaltres i especialment a tots els qui treballeu en l’anonimat, que mai no se us veu però que, gràcies al vostre treball, les nostres tan estimades imatges lluiran novament pels nostres carrers. Que Déu us ho pagui. Us dono les gràcies i alhora m’agradaria que tots fóssiu conscients també del gran honor i responsabilitat que suposa ser membre d’una confraria, congregació o associació de Setmana Santa. Sou els hereus a la nostra ciutat d’una llarga tradició, en alguns casos secular. Crec que des del cel us contemplen i intercedeixen per vosaltres tots aquells que al llarg de la història d’aquestes institucions han estat també tan a prop de la representació dels grans misteris de la nostra fe: la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Sí, no podem oblidar que el que revivim, a més d’una tradició cultural i artística de primer ordre, és sobretot el record, la memòria, la representació i, en cert sentit, el memorial de la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Que la presència de Jesús sofrent, però també gloriós, ens ajudi a tots a estimar-lo més, que la nostra fe sigui més ferma, la nostra esperança més segura i que augmenti també la nostra caritat, l’amor a Déu i als germans. Precisament les vostres confraries tenen com a objectius fundacionals l’atenció als pobres, als més necessitats, sigui materialment sigui espiritualment. No podem oblidar aquesta dimensió de les vostres institucions, que fomenten la generositat, de manera que us serà d’aplicació aquella frase de Jesús: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). Viviu durant tot l’any l’esperit de la Setmana Santa i ajudeu també els més joves a descobrir en la missa dominical la renovació dels grans misteris que contemplem durant la Setmana Santa. Que tot el vostre esforç no s’acabi amb aquesta Setmana, ni fins i tot, a vegades, el Divendres Sant. Com diu el Catecisme de l’Església catòlica: «La resurrecció de Jesús és la veritat culminant de la nostra fe en el Crist, creguda i viscuda com a veritat central per la primera comunitat cristiana, transmesa com a fonamental per la Tradició, establerta pels documents del Nou Testament, predicada com a part essencial del misteri pasqual al mateix temps que la Creu» (n. 638). Que el Diumenge de Pasqua sigui també per a tots vosaltres el punt culminant de tots els vostres esforços com a confrares; viviu aquest dia amb especial goig i joia. Feliç Setmana Santa. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

† Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Associació La Salle Tarragona 2015

3


Passos de claror La lluna va vessant la llum daurada damunt d’esquenes càlides d’amor, on el dolor silent es fa sonor i, en l’alba del record, resta callada. El carrer mut diu passos de Claror, i penja mil gotims la mort del dia, i aquell rosari viu que al cel feria, s’encén amb un silenci de foscor. Sols és la Creu qui va guiant la gent, sobre un dosser teixit de vives flames; la fe mou cada pas del penitent i empenyen el destí mil peus i cames. El nostre plor s’escriu en cada pit mentre els estels fan processó de nit!

Gòria Ganga

4

Foto: Francesc Sech


Salutació Foto: Fervi

L’entretemps renova el nostre paisatge mediterrani, s’ensuma la farigola, el romaní i la fragància dels pins de Tarragona. La nostra ciutat es prepara per viure un dels esdeveniments més importants del calendari: la Setmana Santa entre la devoció d’uns, la tradició dels altres, la cultura i el patrimoni. A casa nostra, aquestes festes palesen la implicació de moltes persones compromeses amb la tradició i reflex de segles d’història, art i cristianisme. Des de principis del segle passat, l’Associació la Salle va arrelar profundament en la societat tarragonina formant part des del primer dia de la gran família que és l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Enguany és un any electoral ple d’obstacles i incògnites de tot mena. Tanmateix, en temps convulsos Tarragona sempre ha estat una ciutat estable i segura, motiu de més per fer de la nostra Setmana Santa una celebració única i admirada a Catalunya. Aprofito l’avinentesa per saludar cordialment als amics de l’Associació la Salle i agrair la seva complicitat amb Tarragona.

Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

Foto: Oriol Ventura

Associació La Salle Tarragona 2015

5


6

Foto: Pere Amenรณs


La Setmana Santa, ànima de la nostra ciutat Foto: Port de Tarragona

Un any més ens trobem immersos en la Setmana Santa. I una vegada més, a Tarragona som referent i punt de trobada. Molts dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat s’omplen de gent per acompanyar amb sentiment i cerimònia un acte que ens recorda un sacrifici d’immensa generositat humana i de gran profunditat religiosa. La Setmana Santa és una celebració que enorgulleix a tots els tarragonins i tarragonines pel seu reconeixement i tradició. Sens dubte, la Setmana Santa a Tarragona és única per la seva empremta, i també per la rellevància que suposa, avui dia, mantenir vives les germandats, agrupacions i associacions que fan possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa. En el cas de la molt estimada Associació La Salle de Tarragona voldria destacar la seva participació en la Setmana Santa, la seva fidelitat i respecte vers la processó de Divendres Sant, tot silenci i admiració envers els passos que es manifesten en tota la seva intensitat. I també molt especialment, el seu gran esforç organitzatiu i participatiu que passa pel treball en equip, per la dedicació i cura amb els què es preparen els diferents detalls, i per la seva disponibilitat i entrega envers la nostra Setmana Santa. L’espiritualitat de la Setmana Santa envaeix aquest mes d’abril, en uns dies d’intens sentiment religiós que ens conviden a la reflexió, al recolliment, a endinsarnos en els racons de la nostra ànima. Encoratjo tots els membres de l’Associació La Salle de Tarragona, a viure activament la Setmana Santa amb fe cristiana, devoció, honradesa i generositat, i a continuar amb la seva gran tasca.

Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Oriol Ventura

7


8

Foto: Francesc Sech


SALUTACIÓ Arbre excels que refulgeixes amb la púrpura del Rei, regalima per la roca la sang pura de l’Anyell;

La presència de Déu s’ ha fet silenci en la història ja gràvida de Déu. Esperem el nou jorn; tot just comenci, tots veurem la grandesa del do seu. Amén.

Amb aquestes frases de la litúrgia, voldria saludar a tots els lectors i a quantes persones viuen en profunditat els misteris de la salvació. Aquest és el diàleg més important en la societat actual. Els cristians que volem viure amb fe els misteris de l’amor, del perdó i de la salvació, hem de fer una aproximació als valors que ens porta el Fill de Déu. Foto: Fervi Moltes persones de la nostra ciutat de Tarragona són un bon exemple de participació i expressió de la seva vida cristiana. Els dies de la Setmana Santa són bons per a mostrar la fe en el caminar normal: actes, reflexions, els Passos, els Via Crucis, les Set Paraules,… etc. Les religions prediquen salvació. El Cristianisme proclama la victòria de l´Amor de Déu encarnat en Jesús crucificat. “L’Amor del Crist ens empeny: hem comprès que un ha mort per tots... I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ressuscitat per tots ells.” [ 2ª Cor.5, 15] En el món assistim a un miratge entre l´amor de Crist i la nostra projecció vers els homes. ¿És de veritat aquesta la resposta que Déu ens demana? ¿On és la nostra resposta familiar i social al clamor dels qui pateixen injustament? José A. Pagola insisteix i ens recorda que aquest Déu crucificat es revela avui en totes las víctimes innocents. Està en la creu del Divendres Sant i està en totes les creus on sofreixen i moren innocents: els nens famolencs i les dones maltractades, en els torturats pels botxins del poder, en els explotats pel nostre benestar... Nosaltres seguim celebrant al Déu crucificat, per no oblidar l’Amor extrem de Déu a la humanitat i per mantenir viu el record de tots els que pateixen i són crucificats. Vivim el gran Amor de Déu, i la bogeria impensada d’uns humans carregats d’odi. Els creients seguim a Jesús, i creiem en el misteri redemptor que es tanca amb la seva mort. Aquesta és la força que sosté la nostra esperança i la nostra lluita, cercant un món més humà. La Creu és la prova definitiva de l’amor que ens assenyala el camí de plenitud humana i de salvació mostrada en el servei. La gran notícia de Jesús és que Déu és Amor. La glòria de l’ésser humà és fer present a Déu en l’oferiment de la pròpia vida com a donació als altres : “On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.“ [Himne: Ubi caritats et amor]. Altra actitud humana és el sentit profund suggerit pel salm 50. Demanar el perdó per les nostres carències en l’ajuda als altres. El dolor del món social és una veu alarmant. Els nostres mals humilment reconeguts, han de portar-nos al perdó i al canvi personal. “La presencia de Déu s’ha fet silenci, en la historia ja gràvida de Déu “. Ens espera un Pare que després de la resurrecció ens portarà a un futur feliç. Que els nostres pensaments i desigs siguin les paraules de Jesús Ressuscitat en l’Apocalipsi: “ He obert davant teu una porta que ningú no podrà tancar. “ (Apocalipsi 3,8) Aquí es troba el missatge pasqual de la Resurrecció de Jesús. Es converteix en tot un repte per a tothom que es planteja en tota la seva profunditat el darrer sentit de la seva existència. Us desitjo a tots una bona PASQUA. Gmà. Jesus Garcia Gacia

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Oriol Ventura

9


10

Portal del carro. Foto: Juan Luis Nogues


ÉS A LES NOSTRES MANS Foto: La Salle Tarragona

Tots llegim els diaris i veiem el telenotícies o seguim la ràdio o consultem Internet. Mai com avui, hem tingut al nostre abast tanta i tan variada informació. Tanmateix, podem caure en un subtil parany i és el de creure que només existeix allò que és notícia o que volen que en sigui. Així sembla que en el nostre món només hi ha crisi, atur, delinqüència de tota mena, violència de gènere, assassinats, execucions, terrorisme, fam, ... Sembla que vivim envoltats de dolor, moltes vegades massa proper; d’incertesa, de por, de la negror més fosca, de mort... Fóra ingenu no voler saber-ne res de tot plegat i pretendre viure la nostra immediatesa. Fóra inhumà minimitzar el patiment de tantíssims éssers humans. Fóra profundament anticristià el parlar d’una acceptació passiva del dolor i del mal, tot consolant-nos en una futura vida eterna. Jesús de Natzaret no va predicar ni la resignació ni el quietisme. Jesús de Natzaret va venir a instaurar el Regne de Déu, Regne d’Amor, de Justícia i de Pau; i això no ho va fer assegut a casa seva, sinó en el dia a dia, entre la gent, fent costat als desvalguts, alçant la seva veu contra la injustícia, vingués d’on vingués; mostrant-nos així el rostre més humà de Déu i, alhora, el més diví de l’home. Sí, perquè som imatge de Déu: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona” (Gènesi 1, 27). Aquest és el gran Misteri que celebrem cada any per Setmana Santa, el Memorial del Déu present entre nosaltres per transformar el que és mort en vida, per ressuscitar el món en que vivim i per a ressuscitar-nos. Però, tot plegat, és a les nostres mans, perquè ÉS A LES NOSTRES MANS dir bon dia amb un somriure. ÉS A LES NOSTRES MANS veure el rostre de Déu en els que en envolten. ÉS A LES NOSTRES MANS lluitar contra el conformisme fatalista. ÉS A LES NOSTRES MANS portar felicitat als que ens envolten. ÉS A LES NOSTRES MANS ser solidaris i compromesos en la lluita per la justícia i per la pau. ÉS A LES NOSTRES MANS fer tot això tal com ens ho va ensenyar Jesús de Natzaret: ESTIMANT. Però, pel damunt de tot: ÉS A LES NOSTRES MANS

Alícia Fernández Sivill Directora La Salle Tarragona

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto:Francesc Sech

11


12

Foto: Blanca Beltrรกn


Salutació En el nostre pas ‘Vetlleu i Pregueu’, Jesús convida, ens convida a seguir-lo, a recórrer amb Ell el camí de l’amor, l’únic que porta a la Pasqua. No és un camí fàcil, però el Senyor ens assegura la seva gràcia i mai ens deixa sols. Maldecaps, afliccions, lluita per la justícia, cansament, dificultats per viure cristianament i molts Foto: Fervi altres desafiaments estan presents en la nostra vida. Però, si obrim la porta a Jesús, si deixem que Ell estigui en la nostra vida, si compartim amb Ell i amb els que ens envolten, les alegries i els sofriments, experimentarem una pau i una alegria que només Déu, amor infinit, pot donar. Jesús ens demana que responguem a la seva proposta de vida, que decidim quin és el camí que volem recórrer per arribar a la veritable alegria. Es tracta d’un gran desafiament per a la fe. Jesús no va tenir por de preguntar als seus deixebles si volien seguir-li de debò o si preferien anarse per altres camins. Però sovint, com passa a l’escena del ‘Vetlleu i Pregueu’, ens troba adormits. La Quaresma és un temps de renovació per a tothom, per les confraries i els seus confrares especialment. Aquesta renovació no ha de ser d’espatlles al món que ens envolta. Tenim que ser portadors d’esperança. A les teves mans està... L’eslògan lasal·lià d’aquest any (curs acadèmic) vol donar sentit a la frase: “a les teves mans està...” la peça que tu aportes per contribuir en la construcció d’un món millor. Un món que, en realitat, és un gran trencaclosques on cap tot, i en el qual tu ets una peça molt important. Participes en el món a través de La Salle (simbolitzada per l’estel) i ets la peça central que completa aquest símbol, el de l’estel lasal·lià, ensenya d’una comunitat de persones que es troba molt present per tot el món. Aprofundim en el valor de l’esperança. En aquests moments la societat actual està marcada per dos elements teòricament inseparables: la crisi econòmica i la desesperança. La primera fa camí d’una manera destructora deixant ferides per on passa: atur, tancament d’empreses, retallades, famílies desnonades, empreses en suspensió de pagaments…I la desesperança, com a conseqüència, es propaga ràpidament, fins i tot entre aquells que “a priori” no es veien com a principals víctimes de la crisi. Sens dubte, som una societat desesperançada; però la ma estesa del Crist del ‘Vetlleu i Pregueu’ ens diu un altre cosa: no esteu adormits!. Tenim que creure en el demà, que el futur serà millor, que les coses poden canviar, que els nostre somnis es poden fer realitat… lluitem, treballem des de la nostra fe i les nostres conviccions. L’esperança te que ser el nostre motor, que es fonamenta en la confiança de saber que no estem sols i que Crist actua a través de les persones que busquen el bé, la justícia, la veritat i la bellesa. Entenem que no estem abandonats de la mà de Déu i que Ell actua en la història obrint camins de pacificació i de reconciliació. Contra la moral de derrota i l’escepticisme indolent tan estès al moment actual, els lasal·lians, proposem l’esperança madura, la que no s’esvaeix davant les dificultats i que busca, amb intel·ligència, formes per pal·liar els nostres sofriments per millorar el món que hem rebut. Que tingueu una bona Setmana Santa i una millor Pasqua... vetllant i pregant! Joaquim Julià Panadés President

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Carles Mallol

13


Programa d’actes de l’Associació La Salle Setmana Santa 2015 Foto: Fervi Del divendres 6 al diumenge 8 de febrer A la ciutat de Tortosa: VIIè CONGRÈS DE CONFRARIES DE CATALUNYA a la que assistiran representants de la nostra associació. Divendres 6 de març a les 20.30 h. Església de Sant Agustí. En el marc del V Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA – ESTUDI DE MÚSICA. Dilluns 9 de març a les 20 h. A Sant Agustí i organitzat per l’Agrupació d’AASST, TAULA RODONA: “Setmana Santa: la música”. Serà moderador l’antic alumne Josep Ma. Rota Aleu. Dimarts 10 de març a les 20 h. A Jesús i Maria (carrer Méndez Núñez). CONFERÈNCIA QUARESMAL a càrrec del Germà JAVIER NÚÑEZ FONTIVEROS, responsable de Pastoral de les 23 escoles de La Salle a Catalunya. Dissabte 14 de març a les 12 h. Des del Moll de Costa fins al Serrallo: 1er APLEC DE BANDES LA PRESA DE JESÚS, amb la participació de la nostra Banda de Tambors. Diumenge 22 de març a les 10 h. Des del Refugi núm 1 del Moll de Costa fins al Serrallo TROBADA DE BANDES en commemoració del 25è aniversari de la BANDA DE LA GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ, amb la participació de la Banda de Tambors de l’Oració a l’Hort. Dijous 26 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació de l’opuscle de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE 2015, a càrrec de l’exprofessor Dr. JOSEP MARIA SABATÉ BOSCH. En acabar CONCERT CORAL “Al voltant de la Creu” a càrrec de la coral Vadeveus. Dissabte 28 de març a les 12,30 h. Església de Sant Agustí. Solemne benedicció dels penons de l’Associació i de la Banda de Tambors, a càrrec de Mn. Jordi Figueres, Vicari Episcopal, sota l’apadrinament de l’antic alumne, associat i protector de la nostra Associació el senyor Pere Pallarés Barbat.

14


Del dissabte 28 de març fins al dissabte 4 d’abril A l’Església de Sant Agustí i dins la MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, els nostres passos, penons i banderes de l’Associació quedaran exposats a l’esmentada església. DIUMENGE DE RAMS, 29 de març A les 11 h. i al de carrer de les Coques, la junta directiva i la direcció del Col·legi assistiran corporativament a la solemne BENEDICCIÓ i posterior PROCESSÓ DE PALMES I RAMS. A les 11.30 h. i a l’altar major de la Catedral hi haurà la Missa Pontifical del Diumenge de Rams. A les 13 h. Al saló de plens de l’Ajuntament tindrà lloc el PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2015 a càrrec de l’antic alumne el senyor FRANCESC ROIG QUERALT. DILLUNS SANT, 30 de març A les 19.30 h. a l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro, celebració de l’Eucaristia. A les 20.15 h. sortirà el tradicional VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, organitzat per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, DESCENDIMENT i MAGINETS. - Nota: Es prega l’assistència amb la vesta reglamentaria, guants blancs, sabates fosques i a ser possible, i a qui en disposi, la cucurulla penitencial. DIMARTS SANT, 31 de març A les 20 h. a Cambrils participació de la nostra Banda de Tambors i una representació de la nostra Associació en la “La pujada del Natzarè”. DIMECRES SANT, 1 d’abril A les 19 h. a l’Església de Sant Joan Baptista es durà a terme el ROSARI DEL DOLOR i posterior predicació. A les 19.30 h. hi haurà la PROCESSÓ DEL DOLOR. Hi assistirem amb el pas Oració de Jesús a l’Hort. Les atxes i brandons es començaran a lliurar, al camió situat davant la plaça de la Mitja Lluna, vint minuts abans de la hora prevista de sortida. Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes i es demana, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIJOUS SANT, 2 d’abril A les 20 h. a la Catedral MISSA DE DIJOUS SANT. DIVENDRES SANT, 3 d’abril A les 12.30 h. a l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro SERMÓ DE LES SET PARAULES, que organitzem des del 1957. Serà retransmès per Tarragona Ràdio amb la participació de la CORAL MOS CANTARS. A les 16.50 h. a la Rambla Vella, i a l’alçada de la capçalera del Circ, els nostres passos rebran les reverències pertinents per part dels Armats. A continuació la RECOLLIDA DELS PASSOS fins a la plaça del Rei acompanyats de les bandes de tambors i de música. Es prega l’assistència amb vesta i sense cucurulla. A les 19.15 h. lliurament de brandons i atxes a la porta del Museu Nacional Arqueològic. A les 19.45 h. al mateix lloc, organització de la sortida per a la Processó del Sant Enterrament. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A les 20 h. des de l’Església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. * El pas l’Oració de Jesús a l’Hort, dut a espatlles, anirà acompanyat de la Banda de Tambors del propi col·legi integrada per alumnes i antics alumnes d’aquest. * La bandera del Col·legi serà portada per Laura Picó Reig, presidenta de l’associació de bàsquet de la Salle, acompanyada de Víctor Díaz Picó i Pol Boada Gea. * El pas Vetlleu i Pregueu, portat a rodes, serà acompanyat musicalment per la Banda de Música de l’Associació La Salle de Tarragona – Estudi de Música. * Portarà la bandera de l’Associació el Sr. Albert Vallvé Navarro, sotspresident de la Diputació de Tarragona. Es prega l’assistència amb la vesta reglamentaria, guans blancs, sabates fosques i a ser possible, i a qui en disposi, amb la característica cucurulla penitencial. DISSABTE SANT, 4 d’abril A les 22.30 h. a la Catedral la solemne VETLLA PASQUAL, en commemoració de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, organitzada pel Capítol de la Catedral. * Es prega la màxima puntualitat als actes en els que participis i el degut respecte que l’acte es mereix.

Associació La Salle Tarragona 2015

15


Altres actes d’interès 2015 Foto: Carme Ribes

Dissabte 21 de març A les 19:30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’Església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ que recorrerà els principals carrers del barri. Dimecres 25 de març A les 20 h. a l’Església de Sant Agustí i organitzada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càrrec de Mn. RAMON CORTS BLAY. Divendres 11 d’abril A les 19 h. a l’Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS. Dissabte 12 d’abril A les 19.30 h. a l’Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36) VIACRUCIS per l’interior. Organitza la COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NTRA. SRA. DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA. A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Tradicional CONCERT a càrrec del COR L’ÀNCORA i COR GREGAL. Organitza el GREMI DE PAGESOS. Del dissabte 28 de març fins al dissabte 4 d’abril MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, organitzada per l’Agrupació d’Associacions, amb el següent horari d’obertura: - Sant Agustí, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla i Església de Natzaret, de 11 a 13:30 h i de 17 a 20 h; - Església de Sant Nicolau de Bari: Diumenge de Rams, de 10:15 a 11:30 h i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris truqueu al telèfon 977 229 630). DIUMENGE DE RAMS, 29 de març A les 16:30 h. i des de la Parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DE DIUMENGE DE RAMS organitzada per la Germandat de N. P. Jesús de la Passió. A les 19 h. sortint de l’Església de Natzaret el VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta, fins la Catedral, organitzar per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. 16


DIMARTS SANT, 31 de març A les 19 h. des de l’Església de Sant Francesc d’Assis i organitzada per la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, missa i VIACRUCIS a l’interior. A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat. DIVENDRES SANT, 3 d’abril A les 0:15 h. VIACRUCIS fins al Santuari del Loreto, organitzat per la GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO. (En acabar es disposa d’un servei d’autocars per retornar a Tarragona.) A les 6 h. a la Catedral el SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”. A les 6:30 h s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que finalitzarà a l’Església de Natzaret. Organitza: R. I V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. DISSABTE SANT, 4 d’abril A les 18:30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT, organitzada per la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA SOLEDAT. A les 22:30 h. VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, organitzada pel Capítol de la Catedral. DIUMENGE DE PASQUA, 5 d’abril A les 11 h. a la Catedral, OFICI DE PASQUA. Divendres 10 d’abril A les 20 h. al Centre Tarraconense El Seminari (c/ Sant Pau, 4) V CONFERÈNCIA PASQUAL: “Lignum Crucis” a càrrec de JORGE MANUEL RODRIGUEZ ALMENAR. En acabar, V CONCERT PASQUAL pel COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Diumenge 7 de juny Festivitat de Corpus Christi. A les 18 h, a la Catedral, missa i a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS. Divendres 27 de novembre A les 20 h. a Centre Tarraconense El Seminari ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS A LA FIDELITAT 2015.

Foto: Pere Amenós

Associació La Salle Tarragona 2015

17


Viacrucis de Dilluns Sant. Foto: FERVI

18


Memòria 2014 Foto: Pere Amenós

ELS PASTORETS L’Associació La Salle, fidel a la cita del calendari nadalenc, va representar al teatre Metropol els tradicionals Pastorets, versió Folch i Torres. En aquest 2014 ho va fer en dues ocasions, una els dies 3 i 4 de gener i l’altra els dies 26 i 27 desembre. Van ser un èxit de públic, que gaudiren d’allò més amb les entranyables representacions teatrals nadalenques. La nostra felicitació a l’equip d’actors i al director.

CARTER REIAL DE SES MAJESTATS D’ORIENT

MISSA “ IN MEMORIAM “ OFERTA ALS COMPANYS TRASPASSATS El mateix dissabte 8 de febrer, a les 20 h, i a l’Església de Sant Agustí, ens aplegarem per celebrar una Eucaristia en memòria dels associats que havien traspassat al llarg de 2013. Es tingué un record especial per als dos companys de Junta, Jordi Gasol Virgili i Josep Anton Amela Quílez, que ens deixaren per anar a la Casa del Pare, al juny i al desembre respectivament.

En acabar cada representació del Pastorets i al vestíbul del teatre Metropol, els nens i nenes assistents van poder lliurar la seva carta de regals al Carter Reial de ses Majestats d’Orient.

FESTA DE REIS El 5 de gener, Nit de Reis, ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar el local de la nostra Associació, repartint un grapat de regals als nens i nenes, fent més gran encara la il·lusió dels més petits en una nit tan assenyalada.

5 de gener. Festa de Reis. Foto: Quim Mas

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA Dissabte dia 8 de febrer, es va celebrar la preceptiva Assemblea General de l’entitat, que va tenir lloc a la sala d’actes del local de l’Associació, a Jesús i Maria, on es van tractar diversos temes d’interès de l’associació. Carter reial de ses Majestats d’Orient. Foto: Josep Ciurana

Associació La Salle Tarragona 2015

19


Assaig de la banda al col·legi. Foto: Montse Cuella

MACROCALÇOTADA DE L’ASSOCIACIÓ Coincidint amb el primer diumenge d’assaig de portants del pas i banda de tambors, de cara a preparar la Setmana Santa, diumenge 23 de febrer vam celebrar la tradicional calçotada de l’Associació a les instal·lacions del col·legi. Una jornada que va unir un cop més l’esperit lassal·lià.

SETMANA SANTA La preparació de la Setmana Santa s’inicià el mes de gener amb els sacrificats assaigs de la banda de tambors i amb posterioritat

Assaig per els voltants del col·legi. Foto: Quim Mas

dels portants del pas petit a les dependències del col·legi, mentre, i al llarg dels primers mesos de l’any, l’Estudi de Música anava preparant amb molta cura les peces a oferir en els diferents concerts programats durant la Quaresma, a la processó de Divendres Sant acompanyant musicalment al pas Vetlleu i Pregueu i per les festes de Nadal.

CONFERÈNCIA QUARESMAL La Vocalia de Pastoral, a les 20 h. del 12 de març i al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, va convocar als associats i al públic en general, a la Conferència Quaresmal impartida per Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic Tarraconense, amb el tema “Les imatges de Déu”. El públic va seguir amb molt d’interès la dissertació del conferenciant.

ACTUACIÓ DE LA BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ – ESTUDI DE MÚSICA La nostra banda de música, que acompanya al pas Vetlleu i Pregueu, va actuar a les 20 h. de divendres 21 de març, a l’Església de Sant Agustí, dins el IV Festival de Música de Setmana

7de març. “L’encesa de la Llum” a Sant Agustí. Foto: FERVI

20

7de març. “L’encesa de la Llum” a Sant Agustí. Foto: FERVI


12 de març. Conferència quaresmal d’Andreu Muñoz. Foto: Josep Ciurana

Santa, interpretant diverses marxes i peces de Setmana Santa. Fou una oportunitat per tornar a sentir aquella música de banda que semblava oblidada a les nostres processons.

DESPLAÇAMENT A OSCA El passat 29 de març de 2014, els membres de nostra Banda de Tambors es van desplaçar fins a la ciutat aragonesa d’Osca per participar al IX Encuentro de Bandas “Sonidos de Semana Santa”. Al mateix encontre també hi varen participar dues bandes de tambors tarragonines: de La Flagel·lació i de la Confraria de Pescadors. Va ser una jornada de germanor entre els tres grups, tot participant alhora de l’oportunitat de mostrar els diferents tocs d’exhibició per les diverses places i carrers de la ciutat. Després de dinar, totes les bandes participants ven fer un passacarrers, finalitzant el recorregut a la plaça de braus, on es va oferir un “Vino Español”.

14 març. Quim Mas rebent un present pels 15 anys del llibre de l’AASST. Foto: FERVI

VINT ANYS DEL SANT SOPAR La nostra banda de tambors va ser convidada pel Gremi de Marejants a participar en la celebració del vintè aniversari del pas Sant Sopar i de la seva respectiva banda, fent un toc d’exhibició pel barri marítim del Serrallo.

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE L’ASSOCIACIÓ. Dijous 3 d’abril, i al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, ple de gom a gom, tingué lloc la presentació de l’opuscle 2014 a càrrec de Sr. Sergi Baches Salvadó, professor, antic alumne i portant del pas petit. El Sr. Baches va fer una extensa explicació de les seves vivències i un repàs de l’opuscle amb molta profunditat i mestratge.

21 de març. Concert de la Banda de l’Associació La Salle - Estudi de Música a Sant Agustí. Foto: FERVI Associació La Salle Tarragona 2015

21


3 d’abril. Sergi Baches Salvadó, presentador de l’opuscle 2014. Foto: FERVI

3 d’abril. Sopar en honor al presentador de l’opuscle 2014. Foto: Quim Mas

BAIXADA DELS PASSOS A SANT AGUSTÍ

SOPAR COMMEMORATIU DE PORTANTS I BANDA

Per commemorar el 25è aniversari de la sortida a espatlles del pas de l’Oració a l’Hort i del 15è aniversari de la Banda de Tambors, el dia 12 d’abril es van preparar dos actes. Prèviament la grua baixà els passos des del Col·legi fins al Portal de Sant Antoni d’on, a les quatre de la tarda, van sortir en comitiva per recórrer els carrers de la Part Alta fins a l’Església de Sant Agustí, el nou espai on romandran exposats tot l’any, desprès d’haver estats guardats molts anys un magatzem del Col·legi de Sant Pere Sescelades. El temple serà la futura seu de Museu de la Setmana Santa tarragonina com també de l’Agrupació d’Associacions. El misteris van ser portats tant per membres que encara estan en actiu com els que alguna vegada els havien portat.

La mateixa nit del 12 d’abril, al Seminari Pontifici, tingué lloc l’acte de reconeixement pels 25 anys dels portants del pas petit com pels 15 anys de la Banda de Tambors. Es va lliurar a cada portant d’ambdues formacions una figureta representativa de la seva activitat. L’acte va cloure amb un sopar de germanor entre tots els membres, tant dels portants i timbalers actius com els que en alguna ocasió l’havien portat a espatlles o tocat a la banda.

DIUMENGE DE RAMS, 13 d’abril A les 11 del matí, i a les Coques, l’Associació va participa corporativament a la benedicció i processó de Rams i moments més tard a l’Ofici de la Catedral presidit per l’Arquebisbe.

14 d’abril. Viacrucis de Dilluns Sant. Foto: Carles Mallol

22


15 d’abril. Cambrils. Processó del trasllat del Natzarè. Foto:

16 d’abril. Anada a la Processó del Dolor. Foto: Montse Cuella

DILLUNS SANT

DIMARTS SANT

Santa Missa a l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro presidida per Mossèn Francesc Gallart, administrador de Sant Magí, que també va dirigir les estacions del viacrucis. En aquest Viacrucis hi va assistir l’Arquebisbe Dr. Jaume Pujol. En finalitzar l’acte es va fer l’adoració al Sant Crist a les escales de l’església. Van ser portadors del Sant Crist els Srs. Joan Carles Codina i Quim Mas. Segons dades facilitades per Jacinto Sáez, responsable de processons, la nostra participació al viacrucis va comptar amb l’assistència de 85 associats: 3 a la Creu Processional, 3 al penó, 2 portants del Sant Crist, 2 amb el tamboret, 7 arrengladors, 63 a les fileres, 2 atxes i 3 a la presidència.

La Banda de Tambors i una nodrida representació de lassal·lians, convidats per l’Associació d’Antics Alumnes de Cambrils, van participar en la ja tradicional “Pujada del Natzarè”, processó que surt de la parròquia de baix a mar fins arribar a l’església del poble. Moments abans i als patis del col·legi cambrilenc, la cadena de televisió TAC12 va fer una entrevista a dos representants de la Banda de Tambors.

DIMECRES SANT Sortint de la Parròquia de Sant Joan, i seguint l’itinerari de costum, La Salle va participar, un any més, a la tradicional Processó del Dolor. Aquest any la Processó del Dolor va ser retransmesa per TAC12. L’assistència va ser de 162 persones: 3 al penó, 30 portants del pas petit, 27

16 d’abril. Processó del Dolor, de Dimecres Sant. Foto: Francesc Sech

Associació La Salle Tarragona 2015

23


12 d’abril. Trasllat dels passos a Sant Agustí, el nou espai on romandran exposats tot l’any, desprès d’estar guardats molt de temps a un magatzem del Col·legi de Sant Pere Sescelades. Fotos: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

24


12 d’abril. Sopar al Seminari pels 25 anys dels portants i els 15 de la banda. Fotos: Montse Cuella

de la banda de tambors, 9 arrengladors, 2 a les presidències i 91 a les fileres. Aquest any els nostres germans benicarlandos celebraven el 50è aniversari del seu pas de l’Oració a l’Hort, una representació lassal·liana amb la Bandera de l’Associació, portada pel nostre vocal de pastoral Josep Ciurana, va participar a la processó commemorativa que va recórrer els principals carrers de Benicarló.

DIVENDRES SANT - LES 7 PARAULES A les 12,30 hores ens aplegarem a l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro, per escoltar les reflexions que un capellà, un germà, un membre de la confraria de Sant Magí, un pare d’alumne, un professor i un antic alumne i una membre del Gremi de Marejants, van fer de les Set darreres paraules de Jesús a la Creu. La coral Mos Cantars hi posà l’acompanyament musical adient.

12 d’abril. Sopar al Seminari pels 25 anys dels portants i els 15 de la banda. Fotos: Montse Cuella

vegada a la història, a la Rambla Vella davant la Capçalera del Circ. Moments abans es va retre sentit homenatge als nostres dos companys i amics traspassats, en Jordi Gasol Virgili i en Josep Antoni Amela Quílez. La pujada dels passos per la Baixada de Peixateria es va fer a un ritme lent, també per recordar-los. Per aquesta ocasió tan especial la Banda de Música acompanyà els dos misteris, com també desprès ho va fer, a la nit, en el tram final de la processó del Sant Enterrament. Hem de dir que, per decisió de junta, el Sr. Jaume Ollé Trilles és el nou capatàs del pas Vetlleu i Pregueu i que els Srs. Manuel De Haro i Daniel Serrano ho són de l’Oració de Jesús a l’Hort.

- RECOLLIDA DE PASSOS Aquest any 2014, degut a les modificacions fetes per la Congregació de la Sang en la Recollida de la tarda, els Armats de la Sang van fer reverència al nostres misteris, per primera

Figueretes que es van lliurar al portants i banda al sopar de germanor. Foto: Quim Mas Associació La Salle Tarragona 2015

18 d’abril. Viacrucis de Divendres Sant a la matinada. Foto: Francesc Sech

25


18 d’abril. Ermita de sant Magí. Les Set Paraules. Foto: Oriol Ventura

El nombre de participants va ser de 151 persones: 5 al penó, 5 a la bandera del Col·legi, 30 portants del pas petit, 27 de la banda de tambors, 5 a la bandera de l’Associació, 10 portants del pas gran, 35 de la banda de música, 5 a la presidència, 5 arrengladors i 24 a les fileres.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A dos quarts de vuit començava la Processó del Sant Enterrament sense cap incident remarcable durant el recorregut. La nostra participació va ser de 258 persones: 3 al penó, 5 a la bandera del Col·legi, 30 portants del pas petit, 27 de la banda de tambors, 6 a la presidència del Col·legi, 5 a la bandera de l’Associació, 10 portants del pas gran, 39 de la banda de música, 7 a les presidències, 10 arrengladors i 116 a les fileres.

18 d’abril. Recepció del nostre abanderat 2014 a la Diputació. Foto: Arxiu Quim Mas

FESTIVITAT DEL CORPUS CHRISTI Com cada any el Capítol de la Catedral convidà a totes les Agrupacions de Setmana Santa a participar en la processó de Corpus. Aquest any, el dia 22 de juny, van portar la Bandera de l’Associació Manel Callao, Josep Cabrera i Josep Ciurana.

SEGON CONCURS DE FOTOGRAFIA JOVE DE SETMANA SANTA Els nostres companys de la Banda de Tambors de l’Oració de Jesús a l’Hort, els dies 8 i 9 de novembre van organitzar la segona edició d’aquest concurs fotogràfic de temàtica de Setmana Santa dirigit a joves fotògrafs de la nostra ciutat. El certamen es va desenvolupar en dues jornades: dissabte matí i tarda, i diumenge matí,

Foto de grup dels portants del pas l’Oració de Jesús a l’Hort. Foto: Montse Cuella

26


18 d’abril. Per primera vegada els Armats van recollir els nostres passos davant la capçalera del Circ- Foto: Quim Mas

on els assistents a més de gaudir de l’exposició de les fotografies concursants, podien votar per escollir la fotografia guanyadora. Un cop tancades les votacions van fer públic el veredicte: 1er premi, fotografia guanyadora “La Flagel·lació”, per a Jordi Espigó; 2on premi per a Èric Pujol i el 3er premi per a la fotografia de Joan Carles Nadal. Felicitem als guanyadors i als companys de la banda per la seva iniciativa i organització en aquesta segona edició del concurs.

MEDALLES A LA FIDELITAT DE LA SETMANA SANTA 2014 Enguany i per unanimitat de la junta directiva de l’Associació, el guardó va ser atorgat a títol pòstum al nostre estimat i malauradament traspassat, company de junta i bon amic,

Portants de Vetlleu i Pregueu durant la recollida de passos. Foto: Montse Cuella Associació La Salle Tarragona 2015

Josep Anton Amela Quílez. Tots recordareu que Amela, a més de les tasques encomanades per junta, que no van ser poques, va ser durant 20 anys cap de colla del pas de l’Oració de Jesús a l’Hort, amb tot el treball que això comporta. Divendres 21 de novembre, a les 20 h. i al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona, es va lliurar als seus fills aquesta distinció, essent un moment molt emotiu per a tots els lassal.lians.

DIADA DE L’ANTIC ALUMNE DE BENICARLÓ El darrer diumenge de novembre una representació de la junta directiva es va desplaçar a la ciutat de Benicarló per compartir amb els nostres companys benicarlandos una jornada de germanor lassal·liana entre ambdues associacions.

Els armats fent reverència al nostres passos. Foto: Montse Cuella

27


El penó durant la recollida de passos. Foto: Francesc Sech

CONCERT DE NADAL Dissabte 13 de desembre, a les 20 h, i a l’Església de Sant Agustí, l’Associació La Salle va organitzar el seu tradicional Concert de Nadal. Els components del Conjunt Instrumental de l’Estudi de Música, amb la seva qualitat i professionalitat habituals, ens van oferir un extens i variat repertori de melodies nadalenques.

MISSA DEL GALL Com cada any el dia 24 de desembre, la nostra Associació conjuntament amb la Confraria de Sant Magí de Tarragona, celebrarem a l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro la tradicional Missa del Gall. Un cop acabat l’acte litúrgic, ens aplegarem al voltant de la taula per degustar la popular xocolata desfeta i la coca habituals.

Presidència del Col·legi al Sant Enterrament. Foto: FERVI

ELS PASTORETS Com hem comentat al començament, l’equip de teatre de l’Associació La Salle, encapçalats pel Sr. Josep Ma. Rota, van tornar a representar al Teatre Metropol, els dies 26 i 27 de desembre, els populars Pastorets versió Josep Ma. Folch i Torres, tant típics d’aquestes dates nadalenques.

LOTERIA DE LA GROSSA Aquest any en lloc de jugar un número de la Loteria Nacional, la Junta Directiva va creure oportú jugar quatre números (9571300815-87018-42669) de la loteria organitzada per la Generalitat de Catalunya, popularment coneguda com la “ Grossa”. No vam tenir sort. Manel Callao Costa Secretari de l’Associació

Primera presidència de l’Associació. Foto: FERVI

28

Segona presidència de l’Associació. Foto: FERVI


Abanderats del col·legi 2014. Sr. Francisco Javier Rodríguez Cabrera acompanyat dels Srs. Luis Sanz i Carlos Díaz de Argandoña. Foto: FERVI

Abanderats de l’Associació 2014. Ilm. Sr. Josep Poblet Tous, acompanyat dels Srs. Josep Poblet Ventura i Pau Toquero. Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2015

29


PROCESSÓ DE CORPUS 2014 Abanderats del Col·legi. Foto: Fervi

PROCESSÓ DE CORPUS 2014 Abanderats de l’Associació. Foto: Fervi

PROCESSÓ DE CORPUS 2014. Foto: Fervi

PROCESSÓ DE CORPUS 2014. Foto: Fervi

13 desembre. Concert de Nadal de la Banda de La Salle- Estudi de Música a sant Agustí. Foto: FERVI

30


13 de septembre. Concert de Nadal 2014 Foto: Fervi

El Carter Reial 2014. Foto: Josep Ciurana

21 de novembre. Els fills de Josep Anton Amela rebent el guardó a la Fidelitat, in memoriam. Foto: FERVI

Foto: Miquel Sanchis

Foto: Miquel Sanchis Associació La Salle Tarragona 2015

El grup escènic de La Salle va representar els Pastorets 2014 31


32

Foto: Pere Amenรณs


Foto: Pere Amenós

IMATGES DE DÉU Reflexions quaresmals Prou sabem que la persona ha estat creada a imatge de Déu. És així que dotada d’ànima, aquesta actualitza l’essència i la individualitat de cada esser humà i per ella és possible estimar, projectar la intel·ligència i sentir la llibertat. Tanmateix si no tinguéssim la possibilitat de la comunicació les nostres potencialitats quedarien anul·lades i la realitat se’ns presentaria vàcua. Per la comunicació, les relacions entre les persones són possibles i també entre les persones i Déu. Les Sagrades Escriptures són manifestació de l’essència de Déu, per això ens sentim abocats a llur proclamació, meditació i estudi. Els cristians tenim la fortuna de ser, a la vegada, receptors i altaveus del Senyor, “comunicadors” de la “comunicació divina”, en definitiva evangelitzadors. El judaisme i el cristianisme, en el seus orígens, mantenien una gran reticència en el moment de representar “imatges de Déu”. Aquesta reticència troba fonament en diferents referències a les Sagrades Escriptures (Ex 20, 3-5; Dt 4: 1521; Dt 7, 25-26, entre altres). El Pare de l’Església, Orígenes (186 - c. 254) defenia que per a nosaltres, són altars les ànimes dels justos i d’elles pugen, realment i espiritualment, olorosos encens, que són les oracions que brollen d’una consciència neta ...Les imatges i les ofrenes que conveAssociació La Salle Tarragona 2015

nen a Déu no són les fabricades per artesans vulgars, sinó que les talla i modela en nosaltres el Logos de Déu, les virtuts que imiten al Primogènit de tota la creació, on estan els exemplars de la justícia, prudència, fortalesa, saviesa i la resta de virtuts(...). A partir de la segona meitat del segle III, el cristianisme començà a produir i generalitzar representacions artístiques, simbòliques o narratives. En alguns casos es cristianitzaren temes pagans (Orfeu-Crist / Hèlios-Crist), en altres es representaren símbols amb significació religiosa (peix, ancora, crismó…) i sobretot temes salvífics de l’Antic i Nou Testament. No hi ha dubte que el cristianisme practicà una inculturació en favor de l’evangelització. Acceptà la representació d’imatges com un mitjà per fer comprensible la fe cristiana i obtenir un llenguatge artístic que codifiqués les seves pregàries en expressions plàstiques visibles. Progressivament la imatge prengué un valor sagrat per se. Així sant Basili de Cesarea (329-379) mantenia que l’honor rendit a la imatge redunda en el seu model i el que venera la imatge venera la persona que representa (De Spiritu Sancto, XVIII 45, P.G. 32, col. 149 C). Aquest text fou citat al Concili II de Nicea de l’any 787 33


Conferència Quaresmal. Foto: Josep Ciurana

Conferència Quaresmal. Foto: Josep Ciurana

enmig de les controvèrsies i lluites entre defensors de la veneració de les imatges (iconòduls) i partidaris de la seva destrucció (iconoclastes). L’any 843 un sínode a Constantinoble, promogut per l’emperadriu Teodora, proclamava la licitud de la veneració de les icones. Segles més tard, en l’era moderna, el refús a la veneració de les imatges es reproduí en l’àmbit d’algunes de les anomenades corrents protestants. L’Església catòlica i també l’ortodoxa han continuat produint imatgeria religiosa amb finalitats catequètiques i de culte si bé amb protocols i cànons diferents. La Setmana Santa és especialment una manifestació religiosa en la que les imatges surten al carrer i actuen com a efectistes narradores de la Passio Christi en un context de tradició i catequesi viva. I tota aquesta realitat és bona perquè com manifesta el Concili Vaticà II (SC 122) l’art religiós i l’art sacre, per la seva naturalesa estan relacionats amb la infinita bellesa de Déu. Si aquest art està veritablement al servei de l’evangelització tota acció en aquella direcció és lloable i necessària. L’única actitud complementària que no ens ha de passar desapercebuda és que més enllà de les manifestacions artístiques les persones som les veritables imatges de Déu, santíssims on habita Déu dins nostre. El Concili Vaticà II (CIC, 357) ho expressa així: Per haver estat fet a imatge de Déu, l’ésser humà té la dignitat de persona; no és solament alguna cosa, sinó algú. És capaç de conèixer-se, de posseir-se i de donar-se lliurement i entrar en comunió amb altres persones; i és cridat, per la gràcia, a una aliança amb el seu Creador, a oferir-li una res34

posta de fe i d’amor que cap altre ser pot donar en el seu lloc. L’Associació La Salle fa possible, amb les altres associacions de Setmana Santa, que cada any els nostres carrers es vesteixin d’espiritualitat i bellesa. Cada membre és a la vegada un portador d’icones i una icona en si mateix. Des d’aquesta perspectiva podríem proposar-nos una reflexió en forma de programa per a aquesta quaresma: Fills, el pares són imatges de déu i cada dia donen la seva vida per vosaltres. Esforceuvos per escoltar-los. Us obsequiaran amb la veritat més absoluta. Us diran allò que necessiteu sentir i no allò que, únicament, voleu escoltar. Fills i nets, els avis són imatges de déu, no us avergonyiu mai d’ells. Són font de saviesa i generositat a imitació de Déu. No abuseu d’ells. Respecteu-los en tot moment i assistiu-los cada dia amb una visita i un somriure. Pares, els vostres fills són imatges de déu. Participen del principi de llibertat que Déu ens ha donat. Els joves també han d’aprendre a utilitzar aquesta llibertat. Permeteu que s’equivoquin i exerciu el necessari control sense sobrepassar el respecte a la seva individualitat i intimitat. Laics de la nostra església, els nostres bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses són imatges de déu. No permeteu que se’ls ridiculitzi o sobre ells fem carregar tots els mals de la nostra Església. Sobre les seves persones Déu ha escrit una vocació de servei indispensable i admirable per conduir el seu Poble. Clergues i religiosos, esforceu-vos per tenir i mostrar una vida exemplar i de bondat d’acord amb el vostre ministeri sagrat. No caigueu en el pecat del clericalisme. A l’Església de Crist no hi ha espai pel reduccionisme i els graus de santedat Crist els va eliminar amb la seva Resurrecció. Vosaltres que sou els estendards visibles de les comunitats defenseu que Déu ha fet a totes les persones imatges de déu, també amb la seva naturalesa sacerdotal i profètica. L’Església som tots. No pot quedar fora cap ànima enamorada de Crist sigui quina sigui la seva condició. Sense caure en vàcues idealitzacions les comunitats poden ser millors si tots fem esforços de transparència, de caritat i d’estimació.


Vetlleu i Pregueu davant l’església de Sant Agustí. Foto: Juan Luis Nogués

Oració de Jesús a l’Hort. Foto: Pere Amenós

Associació La Salle Tarragona 2015

35


Caldria preguntar-nos a cada instant com actuaria Jesús de Natzaret si tornés a encarnar-se entre nosaltres (de fet ja s’encarna cada dia) i des dels valors absoluts saber que sovint Déu escriu dret amb línies tortes i per tant ens convida a relativitzar moltes coses en un exercici constant d’humilitat, de discerniment i de misericòrdia per no perdre ni una de les seves ovelles. Cada cristià és diferent com ho és cada persona. En cadascun s’atresoren essències úniques i irrepetibles que decididament emanen de Déu. Aquell qui digui que ningú és imprescindible comet un sacrilegi. Tots som imprescindibles. Us imagineu, pares o germans, que us preguntessin quin fill o germà vostre no és imprescindible? L’absolut de Déu es projecta en les infinites particularitats de les persones. Quan no sabem reconèixer aquestes singularitats mutilem un bocí de l’essència divina. Dirigents i persones actives en les organitzacions cristianes, les persones a les que serviu són imatges de déu, centreu la vostra atenció en servir-les sense prepotències i amb humilitat d’acord amb el referent que el Senyor ens ha donat. Jesús ens vol dialogants, serens i afectuosos. No vol que siguem persones prepotents, presumides o vanitoses. Germans, un immigrant és imatges de déu i igual en dignitat a nosaltres. Quan injustificadament ressonen les paraules: De fora vindran que de casa ens trauran! cometem una gran falta contra el Pare. La nostra condició cristiana ens duu a la universalitat. Acollir de debò al que ve de fora, és un imperatiu de la nostra Fe.

Un pobre, un solitari, un drogodependent, un aturat, un marginat, són imatges de déu. Practiquem l’amor misericordiós ajudant amb obres als nostres equips de pastoral social i amb la pregària per tal que rescatem tants germans de l’abisme de la precarietat humana i la soledat en la que es troben immersos. No és més que retornar a aquestes persones la dignitat que els hi correspon per ser fills de Déu. Congregants i portants dels passos de Setmana Santa no us oblideu que sou portants d’Imatges de Déu, però a la vegada, vosaltres, sou també icones vivents. Feu del vostre esforç físic en les processons i en els Via Crucis un acte sincer de manifestació de la glòria de Déu a un món que li manquen referents autèntics d’espiritualitat. Cuideu dels passos, de la seva netedat, de la seva restauració...però no us oblideu de cuidar-vos espiritualment també vosaltres, netejar el vostre cor i restaurar aquells danys que puguem haver causat a altres germans. Fem nostre el missatge del Papa Francesc: Caminemos juntos todos, cuidémonos los unos a los otros, cuídense entre ustedes, no se hagan daño, cuiden la vida, cuiden la familia, cuiden la naturaleza, cuiden a los niños, cuiden a los viejos, que no haya odio, que no haya pelea, dejen de lado la envidia, dialoguen entre ustedes, que este deseo de cuidarse vaya creciendo en el corazón y acérquense a Dios. Andreu Muñoz Melgar Director del Museu Bíblic Tarraconense

Foto dels timbalers de la Banda de Tambors La Salle 2014. Foto: Montse Cuella

36


Presentació Opuscle de la Setmana Santa 2014 Primer de tot m’agradaria donar les gràcies al Josep M. Prats, director del col·legi, per haver confiat en mi des del principi per poder fer la presentació del 23è opuscle de l’Associació La Salle Tarragona. Recordo encara quan al mes de gener, mentre estava a Roma fent un curs al Centre Internacional Lassal·lià sobre la tasca dels animadors de comunitats, vaig rebre la invitació per presentar aquest opuscle de part del Josep M. Prats. Em van venir al cap una sèrie de dubtes i pors de si realment jo era la persona adequada per poder dur a terme aquesta feina. Inicialment la meva resposta va ser un NO rotund. Tinc per costum assistir a les presentacions dels opuscles de Setmana Santa d’altres germandats, gremis i confraries que pertanyen a l’Agrupació. La tònica dominant que anava observant al llarg dels anys era que la presentació anava a càrrec d’alguna personalitat amb un ampli bagatge i currículum dins el seu camp. I jo pensava: “Sergi, tu no ets ningú en comparació amb aquesta gent... tu només ets professor”. Però precisament va ser aquesta paraula, professor, la que em va decidir de tirar-ho endavant. Els professors i els mestres d’avui en dia, sovint hem de lluitar amb unes idees que sembla que vagin en contra del que la societat dictamina. Amb l’auge de les xarxes socials i de les noves tecnologies que cada cop ens apropen més a la immediatesa, els professors de les escoles cristiaAssociació La Salle Tarragona 2015

Foto: Fervi

nes en particular, som els grans garants i professionals dels valors. En un món on cada cop hi ha més guerres i desencontres entre les diferents ètnies i civilitzacions, on la religió s’ha instrumentalitzat i serveix a uns quants per vessar sang en el seu nom, el perdó i la tolerància poden i han ser uns bons aliats. En una societat on cada cop les diferències socials i econòmiques es veuen més accentuades, la solidaritat pot jugar-hi un paper important. Una civilització que perd aquests valors ha de comprendre que està perdent una part cabdal de la seva història i de la seva identitat. Vivim temps complicats, de crisi econòmica que colpeix a moltes famílies que estan al nostre voltant. Els qui fem possible la Setmana Santa no podem ni hem de mirar cap a un altre cos-

Foto: Fervi

37


Foto: Fervi

tat. És temps de caritat, d’acostar l’espatlla, i per què no, donar la vida pels altres (en el sentit metafòric), com Crist la va donar per tots nosaltres. Temps difícils, on la  fe es converteix en un gran consol. Més que mai siguem sensibles i visquem la Passió amb fe i esperança. La recreació de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist pot ser que remogui les consciències. Professor de la Salle, sí. Qui m’ho hagués dit quan als sis anys vaig trepitjar per primer cop la classe de 1r d’EGB C amb la professora Magda. Els meus pares van triar en aquell moment el que consideraven el millor col·legi de Tarragona i, òbviament, els ho agrairé tota la vida. Ara algú pot pensar que amb aquestes paraules busco quedar bé amb la institució, i que és normal que en parli bé. Doncs s’equivoca. No dubto pas que altres col·legis religiosos fan una molt bona tasca educativa i pedagògica en el seu àmbit. Però jo a la Salle hi he trobat molt bones persones que, amb els anys, s’han acabat convertint en amics. A la Salle he plorat, he rigut, he fracassat, m’he aixecat; he tingut dubtes, però també esperances; en definitiva, els dotze anys que vaig ser alumne del col·legi em van formar com la persona que ara sóc. I una relació que ja dura 31 anys. Als divuit, quan vaig acabar COU, amb l’inestimable germà Jesús Garcia com a tutor, vaig continuar vinculat al col·legi com a monitor de l’agrupament escolta i guia “Fent Camí”, etapa de la qual me’n sento molt orgullós. Crec que allà ja vaig començar a veure clar que la meva vocació era l’ensenyament i estar amb la canalla. Recordo, anys més tard, que el Josep M. Rota em va comentar la possibilitat de formar part, com a fúria, de l’obra nadalenca de Els Pas-

38

torets. Allí vaig descobrir el món del teatre amateur i l’històric binomi Salle-Metropol. No ho dec fer malament del tot perquè aquest últim Nadal encara he fet de Sum sacerdot tot casant a Josep i a Maria. I des de fa deu setmanes santes, si em permeteu l’expressió, sóc portant del misteri L’oració a l’hort que, des del 1942, cada Divendres Sant desfila pels carrers i carrerons de la nostra ciutat. A l’hort de les oliveres, des del més profund de les seves conviccions i de la seva experiència personal, Jesús sap que l’única forma d’acabar amb el dolor del món és el perdó, la victòria del bé sobre el mal, la resposta de l’amor i de la compassió a les ferides de l’odi i de la crueltat. Quan el perdó d’uns es troba amb el penediment dels altres, es tanquen definitivament les fonts del mal i torna a florir la pau i l’alegria, Jesús mor demanant per a tots el perdó de Déu, mostrant al món el camí veritable de la reconciliació i de la pau. Volem canviar el món, volem bandejar la injustícia i la violència, volem construir una societat nova, justa i feliç. Però abans hauríem d’aprendre la veritat fonamental que Jesús ens ensenya des de la Creu. Sense acollir-nos al perdó de Déu i sense perdonar-nos mútuament no serem capaços de construir un món de justícia i pau. En el fons del nostre cor tots sabem que no som justos, que no podem presentar-nos davant Déu amb l’ànima neta de pecat i d’injustícia. Som egoistes, no hem correspost en la nostra vida a l’amor de Déu ni als molts béns que hem rebut de les moltes persones que ens han


Foto: Miquel Sanchís

ajudat i ens estan ajudant a viure. Tapem i dissimulem la nostra injustícia, però davant de Déu no podrem ocultar les nostres injustícies. Jesús ens ensenya què és el primer que cal fer en aquests casos: recórrer a Déu amb l’oració.  No cal enganyar-se: és veritat que Jesús, a Getsemaní, cerca també la companyia dels seus amics, però per què la cerca? No perquè li diguin paraules boniques, per distreure’s o perquè el consolin. Demana que l’acompanyin en l’oració, que resin amb ell: «Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu». Jesús va donar per endavant als seus deixebles el mitjà i les paraules per unir-se a ell en la prova, el Pare Nostre. No hi ha estat d’ànim que no es reflecteixi en el Pare Nostre i que no trobi la  possibilitat de traduir-se en oració: el goig, la lloança, l’adoració, l’acció de gràcies, el  penediment. Però el Pare Nostre és sobretot l’oració de l’hora de la prova. Hi ha una semblança evident entre l’oració que Jesús va deixar als seus deixebles i la que ell mateix va elevar al Pare a Getsemaní. Ell ens va deixar, en realitat, la seva oració.  L’oració de Jesús comença com el Pare Nostre, amb el crit: «Abba, Pare!» o  «Pare meu»; prossegueix, com el Pare Nostre, demanant que es faci la seva voluntat; demana que s’aparti d’ell aquest calze, com en el Pare Nostre demanem ser «lliurats del mal»; diu als seus deixebles que resin per no caure en temptació i ens fa concloure el Pare nostre amb les paraules: «No ens deixis

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Oriol Ventura

caure en la temptació». La meva visió de la Setmana Santa tarragonina com a portant suposo que és un pèl diferent a la d’altra gent. Existeixen molts moment de pau i tranquil·litat a dins del misteri en què em passen pel cap imatges succeïdes durant l’últim any, esforços dels assajos, paraules de complicitat amb la resta de portants, converses amb familiars i companys de feina, preocupacions... Són moments que realment agraeixo i gaudeixo plenament. Tot i que si m’hagués de decantar a favor d’un viacrucis o processó de l’extens calendari d’actes seria, sens dubte, el Viacrucis de Divendres Sant al matí que organitza la Puríssima Sang. Suposo que deu ser per tradició familiar però encara recordo, quan amb només vuit o nou anys el meu pare em venia a despertar a un quart de sis del matí i junts pujàvem a l’església de Natzaret per participar a aquest viacrucis. Amb el coixí o el tamboret acompanyava el Sant Crist de la Sang amb la meva parella inseparable, el Xavi Guerrero (un altre exlassal·lià, per cert). No érem conscients, en aquella època, el que això suposava. Més que religiositat, ens ho preníem com una tradició que esperàvem amb delit any rere any a què arribés... I d’aquesta manera confesso el meu gran amor per l’altra congregació que ha raptat un tros del meu cor al llarg dels últims 31 anys: la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist. L’opuscle que tot just avui presentem mostra la línia editorial de sempre, amb les salu-

39


Foto: Fervi

tacions institucionals i sempre interessants de llegir (i cito per ordre) del nostre arquebisbe metropolità i primat, Jaume Pujol; de l’actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros; del consiliari de l’Associació, Gmà. Jesús Garcia; del director del col·legi, Josep M. Prats i del president de l’Associació La Salle Tarragona, Joan Joaquim Julià. Per la seva importància en el tarannà de l’escola m’agradaria destacar l’article del Josep M. Prats que fa referència als setanta-nou germans de les Escoles cristianes que el passat 13 d’octubre, l’Església, els declarà beats màrtirs en una cerimònia que com tots bé sabeu es va dur a terme a la nostra ciutat. El seu exemple, fidelitat i valentia han d’esdevenir un esperó per a tots nosaltres. Una extensa programació d’actes propis organitzats per l’Associació i d’altres que duen a terme la resta de congregacions, gremis i germandats donen pas a l’acuradíssima memòria que signa el secretari, el Manel Callao. A més, l’impacte ultrapassa els límits de la Setmana Santa i de la pròpia ciutat, ja que hi trobem els tradicionals Pastorets, la festa de Reis, la sortida per anar a veure la passió de Cervera, la participació al XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales de España i el concurs de fotografia jove, entre d’altres. L’opuscle també recull la magnífica conferència quaresmal que va fer el Germà Josep Canal en la qual va comparar de manera exquisida la figura del Cirineu amb la d’un cooperant. Em quedo amb una frase: “la millor processó serà la processó solidària que fem cada dia de la nostra vida acompanyant als diferents Jesús que trobem en el dia a dia.” La presentació de l’opuscle que l’any passat va fer el Dr. Miquel Sanchis va ser tota una extensa mostra de reflexions sobre l’evangeli de Sant Lluc, però des d’una perspectiva mèdica, si se’m permet l’expressió. Va saber desgranar amb una acurada precisió i el seu saber fer els diferents articles que conformaven l’últim opuscle. Tot avançant en l’opuscle, Josep M. Sabaté, cronista oficial de la ciutat i de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, glossa perfectíssimament la gran figura del sempre recordat 40

Foto: Fervi

Jordi Gasol Virgili. L’Associació La Salle Tarragona li concedí l’any passat el premi a la Fidelitat a títol pòstum in memoriam. Podria omplir un munt de fulls parlant de les virtuts i qualitats del Jordi envers els altres, però no ho faré. Prefereixo que cadascú el tingui en el fons del seu cor amb el record personal més íntim que conservi d’ell. Per a mi va ser un treballador incansable en el grup de pares de l’Agrupament Escolta i Guia Fent Camí-La Salle Tarragona, un molt bon company teatral als Pastorets, una persona amb qui compartia camí a la Baixada de l’Aigua que es fa al mes d’agost, un company de pinyes excepcional a la Colla Jove i un lassal·lià de soca-rel molt compromès amb l’Associació. En Quim Mas ens apropa a un món potser desconegut per molts dels qui avui estem aquí reunits: les potències de l’ànima. Si ens fixem, algunes imatges que representen Jesucrist o la imatge de Jesús nou nat, porten una peça de metall darrere del cap. Bàsicament aquesta peça és un conjunt de tres raigs de llum fets de llautó o altre material més noble, que vol representar la Divinitat de Jesús, objecte que a l’argot confrare rep el nom de potències. Segons el catecisme les potències de l’ànima són la memòria, l’enteniment i la voluntat. El vocal de la junta, Sergio Nasarre, ens parla del model educatiu, rigorosament actual, que Sant Joan de la Salle, l’any 1679, instaura amb la fundació de la primera escola per a nens sense recursos. Mestres compromesos i en formació permanent, educació de qualitat, horaris a les classes i ensenyança en llengua vernàcula són una sèrie d’elements més que vigents als centre La Salle d’avui en dia. Els tres membres més joves de la junta, Xavier Castan, Joan Cebral i Joan Carles Codina, ens proposen un extensa crònica titulada “Més enllà dels timbals”. Hi detallen tota una sèrie d’activitats i d’actes que ultrapassen els límits d’acompanyament musical del pas de l’Oració a l’hort. Menció apart tenen les xarxes socials de la Banda de timbals que tan brillantment actualitzen aquests tres membres. Els mateixos tres membres signen un escrit sobre el 1r Concurs de fotografia jove de Set-


mana Santa “Banda La Salle Tarragona”. Arran del XII Congreso de Hermandades y Cofradías de la Oración en el Huerto, celebrat a Valladolid al desembre del 2013, en Josep M. Sabaté i Bosch ens ofereix la seva visió particular del misteri de Getsemaní d’aquesta ciutat castellanolleonesa. La junta de l’Estudi de Música ens proposa un text en el què ens explica, de manera resumida, la història de l’entitat i la seva estreta vinculació amb els misteri “Vetlleu i pregueu”, ja que des de l’any 2010 acompanya aquest pas com a Banda de Música de La Salle Tarragona. En Joan Noguera Figueras, antic alumne del col·legi, ens presenta una curiosa biografia que farà descobrir a més d’un dels presents una santa: Santa Fotina. Tradicionalment és coneguda com la samaritana. Potser ara sí que ens ve al cap aquella dona de vida excessivament liberal, que havia tingut cinc marits i que queda sorpresa amb les paraules de Jesús. L’article fa un repàs de la seva vida i de com va arribar a evangelitzar Domnina, la filla de l’emperador Neró. Avui en dia a la ciutat de Nablús (ciutat palestina del nord de Cisjordània) encara es venera el pou, situat dins l’església de Santa Fotina, on es van produir els fets evangèlics. Els nostres amics i companys de La Salle Cambrils, i ens especial, en Carles Martí i Poca, ens relaten amb tot luxe de detalls els actes que es van dur a terme l’any passat per celebrar el seixantè aniversari de l’Associació d’Antics Alumnes d’aquesta vila marinera del Baix Camp. Nascuda l’any 1953, la “Triple” (nom popular amb què és coneguda l’Associació) duu a terme tasques solidàries per la gent més desafavorida, com per exemple recollides d’aliments de cara a les festes nadalenques; homenatge a totes les persones de

la tercera edat del poble; arribada dels Reis Mags; jornades de convivència... Com a efemèride important cal destacar que l’any 2003, en el què celebraren el seu 50è aniversari, surten a la processó per primer cop amb el pas l’Oració a l’hort i que enguany han creat la Banda de Tambors “La Salle Cambrils”. Clouen l’opuscle d’enguany quatre articles dedicats a la memòria de Josep Anton Amela i Jordi Gasol, dues persones dedicades en cos i ànima a l’Associació La Salle Tarragona que segur que gaudeixen del repòs etern del Pare. En Josep M. Rota, per partida doble; la banda de timbals i l’Associació d’Antic alumnes de la Salle Cambrils ens recorden la seva entrega i treball vers la nostra entitat. Són records i experiències amb una forta càrrega simbòlica i sentimental que ens apropen al carisma i esperit lassal·lià del qual ells n’eren uns autèntics abanderats. Per acabar aquesta presentació, vull fer una agraïment personal a algunes persones vinculades directa o indirectament amb la Setmana Santa: Primer de tot, al Capità Manaies Josep M. Salvadó. Quan penso en Setmana Santa, la imatge que tinc és la teva, tiet. Aquella cara seriosa i de concentració durant l’acatament als diferents misteris a la recollida del Divendres Sant. Als meus pares, al meu germà Marc i a la Carme. Gràcies per estar al meu costat en els moments difícils. I a tots aquells, especialment els amics, que formeu part o heu format part de la meva vida i que m’heu acompanyat en el meu particular camí. Bona Pasqua a tothom! Sergi Baches Salvadó

Foto: Merche Mallol Associació La Salle Tarragona 2015

41


42

Veient la llum. Foto: Francesc Sech


Segona Paraula “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43)

“Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo: “No ets el Messies? Salva`t a tu mateix i a nosaltres”. Però l’altre renyant-lo, li respongué: “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal” I deia: “Jesús , recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. Jesús li respongué: “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís “. Crist està moribund, al seu costat un criminal que se salva i un altre que es condemna, un home que només amb unes paraules entra al cel i un altre on la misericòrdia de Déu s’estrella en el seu cor. El bon lladre s’adona del contrast entre la seva pròpia condemna i la de Jesús. La d’ell és una conseqüència merescuda de la seva mala conducta. Però la de Jesús és una mort injusta, fruit de l’enveja i de l’odi. La resposta de Jesús, en aquests mo-

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Oriol Ventura

ments de patiment ens eixampla el nostre cor. És una invitació a la confiança. No s’ho pensa dues vegades abans de donar la seva misericòrdia i esperança al qui està morint el seu costat. La resposta és immediata, només cal que es penedeixi i que supliqui el perdó. Jo no sé què és més impressionant si la paraula que dirigeix al bon lladre o el silenci que dirigeix a l’altre?. No podien estar més a prop de Crist, l’un veu de sobte qui és Jesús i no dubta a obrir-li el cor, humil, sensat, serè, no demana la seva salvació, reconeix que és culpable però té el coratge d’establir una relació personal amb Crist. L’altre exigeix amb còlera i amb ràbia la seva salvació terrenal i es queda voluntàriament a les portes de la Glòria. Quin misteri és aquest de la llibertat humana! Quantes vegades també nosaltres hem volgut que es compleixin els nostres desitjos, demanem quasi un miracle, per satisfer més el nostre orgull que no pas la voluntat de Déu. I això per què?. Perquè uns tenen el cor obert i d’altres

43


Foto: Arxiu Josep Ciurana

el cor tancat, uns estan plens de si mateixos i buscaran únicament la seva felicitat i d’altres reconeixeran la seva culpa. Jesús turmentat pels dolors, crucificat, tenint davant la seva mare, no es dirigeix primer a ella, sinó que és capaç d’escoltar, de tranquil·litzar el lladre penedit que en aquests moments abans de la seva mort se sent sol, desemparat i abandonat, i li promet el paradís. En canvi Jesús, encara que se senti sol, es preocupa de qui necessita una paraula de consol, no es queda amb el seu propi dolor, sinó que està obert als altres, al germà, al malalt, al necessitat, al pobre, al condemnat, al crucificat. Mai no deixa d’atendre els seus fills. Quina gran lliçó ens dóna el Senyor! La promesa de Jesús al bon lladre és una promesa feta a tots els homes. Es tracta de posar tota la confiança en el crucificat i d’obrir el cor a la gràcia de Déu Jesús ho havia anunciat molt clarament, no va venir per condemnar el món si no per salvarlo. L’home és encara estimable, és digne d’amor, encara pot ser salvat. Perquè només l’amor salva. I em pregunto: Si Déu és tan misericordiós que a tots, per la fe i la confiança en ell, amb una sola paraula ”perdó” es poden esborrar dotzenes d’anys d’una vida d’egoisme, de disfresses i de mentides, d’una vida sense Déu?. La resposta és clara “No hi ha proporcionalitat” i acabo reconeixent que els meus judicis no són els judicis de Déu, que els seus camins, no són els meus camins... La fe i la confiança en Crist no ha de ser una actitud mental més o menys reconfortant i que ens dóna seguretat. Ha de ser un acte de confiança absoluta però no només de contemplació, sinó també d’acció. Es tracta de reparar el pecat a base d’obrar bé des del moment que un és perdonat. El perdó sempre és vocació de 44

Foto: Arxiu Josep Ciurana

nova vida, de recuperar la nostra identitat i amb aquesta recuperació poder viure una existència dedicada al bé, que només pot desenvoluparse en el solc del veritable amor i la pau. En el nostre món també trobem lladres. No atraquen a mà armada pels camins, però practiquen un robatori més culte i civilitzat des d’una anònima societat on la responsabilitat queda diluïda en l’anonimat. Roben sense tocar pràcticament els diners, sense embrutar-se les mans. Avui per avui podríem ser els lladres més civilitzats de la història, en tècniques de refinament i camps d’acció deixen molt enrere els dos lladres del Divendres Sant. “Avui seràs amb mi al paradís “, és a dir no estaràs més sol. Sovint el camí de la vida ens presenta una multitud de solituds: quan hem de prendre decisions importants, quan sentim el pes de les nostres responsabilitats en família, en el treball, envers aquells que estimem. La solitud l’experimentem davant els nostres errors, quan els fills ens deixen i recorren els seus camins o quan algú que estimem ens deixa per sempre. Davant les nostres solituds ens arriba la paraula de Jesús que ens diu a nosaltres “Avui i per sempre estaràs amb mi“ Una promesa d’eterna companya. No ens abandona mai Crist des de la Creu, en aquest Divendres Sant ens crida a la conversió. Si, a aquesta conversió que tantes vegades hem volgut i no sabem quan fer-ho?. O Déu, vós que ens heu creat segons la vostra imatge i heu volgut que el vostre Fill morís per nosaltres. Concediu-nos la gràcia d’una bona mort i la capacitat de lliurar-nos del pecat. Per Crist Senyor nostre. Amén. Mª Dolors Font Catà Professora de La Salle


LES SET PARAULES 2014 (XXIII EDICIÓ)

PRIMERA PARAULA : “ PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN “ Comentarista: Sr. Jordi SAMPER QUINTANA, representant a la Confraria de sant Magí de Tarragona.

SEGONA PARAULA : “ AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS “ Comentarista: Sr. Maria Dolors FONT CATÀ, representant als professors del Col·legi La Salle de Tarragona.

TERCERA PARAULA : “ MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE “ Comentarista: Sra. Amàlia FONT MONTSENY, en representació del Gremi de Marejants (de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona)

QUARTA PARAULA : “ DÉU MEU, DÉU MEU, ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT ?” Comentarista: Sr. Hilario ALFARO BOZALONGO, representant a l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle de Tarragona.

CINQUENA PARAULA : “ TINC SET “ Comentarista: Sr. Manel CALLAO COSTA, en representació de la junta directiva de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle Tarragona.

SISENA PARAULA : “ TOT S’HA ACOMPLERT “ Comentarista: Germà de les EE.CC. Jesús GARCÍA GARCÍA, en qualitat de Consiliari de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle de Tarragona.

SETENA PARAULA : “ PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT “ Comentarista: Mn. Jordi FIGUERAS JOVÉ, Vicari Episcopal i Rector de la Parròquia de sant Joan de Tarragona.

Les Set Paraules. Foto: Josep Ciurana Associació La Salle Tarragona 2015

45


Crist sota les oliveres Quan al Cel alça els braços Jesús Nostre Senyor, sota uns arbres sagrats, com ho fan els poetes, s’enfonsa en el dolor. És nit d’hores quietes, i sap que un falç amic, ingratm li fa traïció. I mira els qui, a prop seu, dormen plens de tristor, potser somniant ser reis, o savis, o profetes, letàrgics i perduts en somnis sense metes, i, abandonat de Déu, va omplint-se d’aflicció. Dormen els amics seus sense saber la nova que el seu front ja tocant l’eterna volta es troba. “Estic sagnant, ferit, amargament sofrint”. “Us he desencisat. Ara a l’abisme sóc. Víctima em sento, i Déu em manca en aquest lloc. El Pare no em respon…”. Ells segueixen dormint.

Gerard de Nerval (1805-1855) Sonet inicial del seu poema “Le Christ aux Oliviers” Adaptació en català: Lluís M. Salvat.

Foto: Carles Mallol

46


Foto: Arxiu Associació

Foto: Ram Giner

JOAN ANTON AMELA QUILEZ,

Fervi

FIDEL A LA SALLE I A LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA Dimecres de Cendra, Diumenge de Rams, Via Crucis, Setmana de Passió, Setmana Santa, Pasqua de Resurrecció ... I la Pasqua Granada: la Pentecosta? La fundació de l’Església, l’Esperit Sant...Veni Sancte Spiritus. El Ciri Pasqual i poca cosa més. Per això, en lloc d’un conte, enguany ens toca introduir aquest acte amb l’Evangeli del Sant Esperit que ens recorda la primera vinguda del Esperit Sant sobre els apòstols en la Pentacosta, narrat en el capítol segon dels Fets dels Apòstols: “Quan va arribar la diada de la Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts… unes llengües de foc … Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües … Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, de Frigia i de Pamfília, d’Egipte, i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els que han vingut de Roma, tots, tant jueus com

Associació La Salle Tarragona 2015

prosèlits, cretencs i àrabs,… Però d’altres, rientse’n, deien: És que el vi els ha pujat al cap!” Veni Sancte Spiritus es una oració en llatí, amb la que l’ Església demana l’ajuda al Esperit Sant. El text se atribueix a Stephen Langton (1150-1228), arquebisbe de Canterbury, encara que també foren considerats autors el rei de França Robert II el Pietós (970-1031) i el Papa Inocencio III (1160-1210). “Vine Esperit Sant i des del cel envia un

Foto: Miquel Sanchís

47


Foto: Arxiu

raig de llum. / Vine pare dels pobres, vine donador de les gràcies, vine llum dels cors. / Consolador òptim, dolç hoste de l’ànima, dolç refrigeri. / Descans en el treball, en l’ardor tranquil·litat, consol en el plany. / Oh llum santíssima: omple el més íntim dels cors dels teus fidels. Sense la teva ajuda no hi ha res en l’home, res que sigui innocent. / Renta el que està tacat, rega allò més sec, cura al mallat. / Doblega el que es rígid, calenta el que es fred, dirigeix el que està perdut. / Concedeix als teus fidels que un Tu confien, els teus set sagrats dons. / Dóna’ls el mèrit de la virtut, dóna’ls el port de la salvació, dóna’ls el goig etern. / Amen. Al·leluia”. I els set dons de l’Esperit Sant són: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Tots els guardonats en aquests premis anuals són exemple i model de fidelitat i per tant d’alguna manera cadascú des del seu lloc i amb el seu tarannà han reflectit la llum de l’Esperit. Tal és el cas de Joan Anton Amela Quilez, però un cop més i no sé quantes en portem ja en el decurs d’aquests actes em ve a la memòria el fragment del etern poema: “... En vida, amic, en vida. No esperis que es mori la gent per a estimar-la i palesar-li el teu afecte ... En vida, amic, en vida.” Un cop més hem fet tard amb el Joan Anton, perquè l’Amela, que és com el coneixien els lassal·lians, va entrar a formar part de la Junta de l’Associació l’any 1992, com a vocal, encara que molt abans ja espitjava el pas de l’Oració a l’Hort a les hores a rodes. Durant tots aquests anys i sempre amb el seu suport se’n van fer moltes de coses: la bandera del col·legi, el penó, les faldilles noves dels passos, la restauració del ‘Vetlleu i Pregueu’, les dos peanyes, el Viacrucis de Dilluns Sant, les Set Paraules... Sens dubte, una de les més transcendents va ser la decisió de treure a espatlles l’Oració a l’Hort i conseqüentment remodelar-

48

Foto: Fervi

lo per portar-lo a coll. Era una de les seves velles il·lusions. I es va fer realitat. No va ser una empresa fàcil. Però ens en vàrem sortir gràcies en bona part a ell: estructura, portants, banda... A l’Associació, per Setmana Santa, mai va dir que no a cap feina. Repartir vestes, netejar les tulipes, omplir de cera els ciris, ... tantes i tantes coses! Als Pastorets, va col·laborar activament: tramoista, es cuidava de la caldera, els caramels, l’escotilló. Fins i tot com actor del 1995 al 1999 va fer de La Ira, una de les set Fúries. El bo del cas es que aquest paper ja l’havia fet la temporada 1956-57. Trobem i trobarem a faltar el teu esguard i presència. No compartir aquelles jornades intenses de trobades, anar a congressos de Setmana Santa arreu de l’estat, d’assajos amb els portants i la banda, de professons, i de caminades a Montserrat a peu. La ma sempre oberta, sempre amatent a qualsevol col·laboració, ajuda, ànim i empenta. Cap pols del camí no aconseguirà esborrar mai tot el que junts em gaudit, compartit i viscut: projectes, il·lusions i inquietuds, dintre de la Setmana Santa tarragonina. Sempre estarà al nostre costat, fent camí, el camí que amb La Salle ha començat (com diu la lletra del himne col·legial). Ell no va deixar de fer camí amb La Salle. Com alumne primer, com a I el seu camí va acabar de sobte. D’una manera injusta. Però ha estat un camí intens, un camí que ha donat fruits, un camí que va compartir amb tots els seus companys. Els lassal·lains orgullosos porten La Salle, en forma d’escut, a la solapa de l’americana o a la medalla de la processó. L’Amela també la portava al trau de la solapa o penjada al coll, però sobre tot, portava La Salle al cor. Per tot això Joaquim Julià i Panadés, president de l’Associació La Salle, en l’acte que tingué lloc el passat 14 de novembre de 2014 en el


Foto: Jordi Gasol

Foto: Miquel Sanchís

saló de sessions del Ajuntament de Tarragona, li va lliurar, “in memoriam” i a títol postum, el guardó a la fidelitat i que recolliren els seus fills Montserrat, Oscar i Hèctor. A despit del que havia promès en l’inici deixeu-me que expliqui un conte molt curtet: “Una vegada hi havia un cec que quan, de nit i a les fosques, tornava a casa seva, ho feia sempre acompanyat d’un fanal encès. Els que el veien així, estranyats i sorpresos li preguntaven amb sornegueria el perquè d’aquella llum si ell era cec. La resposta era taxativa: el cec els hi deia que no portava el fanal per ell puix que ja es sabia el camí de memòria, sinó que ho feia per enllumenar els altres”. L’amela des de la foscor del seu treball i la humilitat que el caracteritzava, d’una manera o altre, també ens heu portat la llum de l’Esperit que ens ha de permetre seguir el camí de la seva fidelitat. Josep Maria Sabaté i Bosch. Cronista de l’AASST

Foto: Quim Mas

Foto: Fervi

Associació La Salle Tarragona 2015

49


Foto: Oriol Ventura

50


LA BANDA DE MรšSICA

Foto: Francesc Sech

Associaciรณ La Salle Tarragona 2015

Foto: Oriol Ventura

Foto: Francesc Sech

51


Foto: Fervi

Foto: Fervi

21 DE MARÇ

IV FESTIVAL DE MÚSICA DE SETMANA SANTA A L’ESGLÈSIA DE SANT AGUSTÍ

Foto: Fervi

Foto: Fervi

13 de desembre. Concert de Nadal 2014 a Sant Agustí. Foto: Fervi

52


Foto: Oriol Ventura

UN MARTINI I UN CROISANT Enguany, i en qualitat de portant del Misteri de l’Oració a l’Hort se’m va oferir la possibilitat de fer un petit escrit, i em considero en el deure de fer-ho, si més no, com a mostra d’agraïment. M’explicaré. En primer lloc, dir que des d’un inici he concebut l’escrit, egoistament, com una oportunitat per agrair tot allò que heu fet pel meu pare, en Josep Anton Amela. Agraïment a cadascuna de les persones que integren la nostra associació o l’acompanyen, hi col·laboren, hi simpatitzen o hi estan relacionades en qualsevol de les maneres. En definitiva, a tots els que ens heu fet costat. Voldria donar les gràcies per tots i cadascun dels detalls, dels projectes, actes i escrits, paraules i intencions, de les ganes de demostrar-li a ell i a la seva família l’agraïment per la feina que ell va fer, tot per demostrar-nos que la seva companyia, l’amistat, les experiències viscudes, els consells, fins i tot les petites esbroncades, diferències d’opinió i demés, us van ajudar a mirar endavant en aquell moment en què ho necessitàveu... Recordo que quan jo era ben petit i anava a nedar al Tàrraco, ell m’acompanyava

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Arxiu

53


Sant Enterrament de divendres. Foto: Miquel Sanchís

Foto: Quim Mas

Foto: Jordi Frisach

Foto: Merche Mallol

de tornada a casa i de vegades tardàvem quasi dues hores fins arribar-hi, ja que sempre es trobava algú amb qui xerrar. M’explicava i presumia de tenir molts amics, i ho feia per fer-me entendre que el millor que et pot passar a la vida és saber que siguis on siguis i en qualsevol moment que ho necessitis, allí tindràs algú per donar-te un cop de mà. Sembla que ho va aconseguir. Així doncs, a tots/es aquells/es que d’una manera o altre heu volgut fer-nos saber que us heu sentit afortunats de conèixer-lo i compartir part de la vostra vida amb ell, vull de tot cor agrair-vos que ho hagueu fet. Moltes gràcies. En segon lloc, us demano també que em permeteu tenir un record per l’amic Jordi Gasol doncs, sense voler menysprear ningú, per mi hauria estat una persona en qui més m’hagués recolzat per tirar endavant ara que no hi és el meu pare. D’una manera natural ell sabia transmetre que s’hi podia comptar pel que fos necessari. Malauradament també he de recordar un altre company i amic, el Jordi Frisach, ja que per desgràcia ell també ens va deixar l’any passat. Una altra bona persona, de qui segur recordem bons moments i anècdotes. Entre d’altres ell va ser qui, als inicis de portar el misteri a espatlles, ens va aconsellar fer els estiraments als entrena54

ments de les 8.00 del matí. Encara avui hi ha qui té el bon costum de fer-ne. L’anècdota que a més dóna el títol a aquest escrit volgudament en record seu, és de quan el pas de l’Oració a l’Hort encara anava espitjat i sobre rodes. Si no em falla la memòria, m’explicaren que el seu primer any com a portant va cometre “l’error” de demanar un vermut acompanyat d’un “croissant”, al Motoclub. Allò li va marcar tota una vida de Setmanes Santes on cada divendres es veia “incentivat” per la resta dels companys portants a prendre’s religiosament aquest “reconstituent”. Per tots tres doncs, una abraçada ben forta, allà on esteu. Aprofitaré el fet que tot l’escrit fins ara ha estat en record de persones que han deixat empremta en la nostra Associació així com en d’altres àmbits, i m’agradaria dedicar aquesta última part a fer una breu reflexió que he considerat oportuna donat el que vinc observant en el darrer any. M’agradaria remarcar que no em considero ni el més apropiat, ni soc prou hàbil per ferho, ni sóc ningú per donar consells. Tampoc és la meva intenció fer-ho. Insisteixo, només és la meva opinió personal.


Estem en un període de canvi, on persones amb molt de pes a la nostra Associació ens han deixat i, avui per avui, malgrat que les intencions de tots siguin bones, així com les ganes de tirar endavant, no tot està sortint com voldríem. D’opinions n’hi ha tantes com persones però no hem d’oblidar que l’esperit de treball conjunt és el que segurament ens ha fet arribar on som. Per posar un símil futbolístic, els jugadors d’un equip necessiten de l’entrenador, dels utillers, dels massatgistes, metges, dietistes, dels que netegen el camp i cuiden la gespa, de l’afició, etc... ja m’enteneu. Cal aprofitar l’empenta d’aquells que volen canviar coses i donar la seva opinió per millorar. Alhora però, hem d’escoltar la veu dels que ja porten uns quants anys i respectar el seu punt de vista. Cal trobar acords i no oblidar que tots els que hi participem ho fem amb ganes i il·lusió, ja que ningú ens hi està obligant. La finalitat és la mateixa per tothom, crec. De vegades és bo mirar enrere per recordar i valorar tot el camí que ja ens varem trobar recorregut per d’altres que hi van arribar abans. Crec que cadascú hi té el seu lloc i cal trobar-lo. No es pot excloure ningú. Tampoc hi ha ningú im-

prescindible, és clar. Com diu la cançó del Serrat, “Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l’ànima morta,i em sento bullir la sang...”, aprofitem per donar continuïtat a la feina feta mentre tinguem forces i ganes de fer-ho per tal que sapiguem transmetre “el bon rotllo” dels millors moments als qui vinguin al darrere. Per acabar, l’altre dia vaig trobar una “Fábula de Esopo” que segurament expressa molt millor que el meu escrit allò a què em volia referir. La anciana y el recipiente de vino Una anciana encontró un recipiente vacío que había sido llenado con el mejor de los vinos y que aún retenía la fragancia de su antiguo contenido. Ella insaciablemente lo llevaba su nariz, y acercándolo y alejándolo decía: -¡Que delicioso aroma¡ ¡Qué maravilloso debió haber sido el vino que dejó en su vasija tan encantador perfume¡ (La memòria de tot el que és bo és perdurable) Oscar Amela

Foto: Montse Cuella

Associació La Salle Tarragona 2015

55


56

Foto: Blanca Beltrรกn


Foto: Marc Vidal

Perdurar en la tradició o adaptar-se als nous temps… Quin és el futur? Després d’un temps sense veure’ns, davant un cafè, vam començar a qüestionar-nos a partir de les experiències dels anys anteriors quin és el veritable futur de la nostra estimada Setmana Santa. Hem de conservar de la manera més estricta possible les tradicions més ancestrals o aquesta festivitat s’haurà d’anar adaptant a les característiques de la societat en la que vivim actualment? Cada visió té els seus avantatges i inconvenients que cal analitzar de manera acurada per poder aportar una perspectiva al que ens depararà el futur. S’ha de tenir en compte, que com nosaltres durant el nostre petit debat matinal, cada persona integrant i que participi activament de la Setmana Santa tarragonina, tindrà la seva opinió al respecte i sempre buscarà el millor per aquesta i, a partir d’aquí, volem

Associació La Salle Tarragona 2015

plasmar la nostra petita discussió destacant les diferents vessants positives i negatives de cada perspectiva. En referència a la opinió més tradicional existeix un fort vincle des de la vessant tant històrica com tradicional amb gran part dels ciu-

Foto: Montse Cuella

57


Foto: Montse Cuella

tadans de la nostra ciutat. Cada confraria, amb els seus elements, emblemes i temples aporten el seu granet de sorra en desenvolupar la història de Tarragona i per tant des de petits hem crescut vivint aquest patrimoni cultural tant representatiu que ens ha aportat uns valors i un sentiments molt arrelats en la nostra ciutat. Igualment, quan parlem de tradició, s’ha de pensar en que s’ha d’analitzar exhaustivament quines son les arrels de la Setmana Santa tarragonina, ja que durant el temps, aquesta ha anat patint diferents canvis fet pel qual, en aquests moments, de ben segur resulta diferent a com es desenvolupava en els seus inicis. Des de l’humil coneixement sobre la Setmana Santa, destaquem els canvis soferts pel que fa a la disminució de persones que vesteixen la cucurulla i per tant no cobreixen el seu rostre, passant a esser segons l’opinió d’una gran majoria una forma de lluïment davant el públic. També és important la forma en que han canviat els misteris durant el temps passant a ser portats amb rodes a fer-ho a espatlles, canvi que també ha comportar l’aparició de les bandes de tambors. Aquestes mateixes bandes són les que en els darrers anys han sofert gran part de les crítiques, tant pels seus sons, volum i estructura com pels instruments que s’utilitzen, els quals en molts casos es creu que no s’adeqüen a la imatge de la Setmana Santa tarragonina més tradicional. En aquests termes, l’any passat la nostra Associació va prendre la iniciativa de rememorar els 20 anys del misteri l’Oració a l’Hort portat a espatlles fent la pujada cap a la plaça del Rei amb la banda musical que acompanya habitualment el pas Vetlleu i Pregueu. Aquest fet, va despertar diferents opinions tot i que una gran majoria ho van veure positivament ja que recordava com es duia a terme antigament. Per altra banda, els temps canvien i per

58

Foto: Quim Mas

tant hi ha elements que han d’anar evolucionant. Aquí és on ens preguntem, fins a quin punt i cap a quina direcció han de canviar les coses? Per exemple, les bandes de timbals en aquests moments estant guanyant un protagonisme fins a cert punt excessiu, arribant a eclipsar la mateixa religiositat de la Setmana Santa marcada antigament pel silenci i la solemnitat. Un canvi relacionat amb aquest tema, el trobaríem en que el segment infantil i juvenil ja no es troba atret en sortir a files amb el ciri sinó que el major focus d’atracció es troba en formar part d’una banda. D’aquesta s’està perdent l’esperit de pertànyer a una confraria, gremi o associació, passant a esser només un entreteniment com qualsevol altre i tant se val de quina organització musical se’n formi part, deixant a part el vincle sentimental amb les esmentades confraries. A més, un punt destacable i en referència a la disminució de persones a files, podem qüestionar-nos si la comunitat immigrant és una solució. Últimament, s’ha pogut comprovar com a la processó hi participen diverses persones d’ètnies i cultes cristians diferents però amb la mateixa base religiosa i, per tant, seria bo amb l’objectiu d’ajudar-los a la integració cultural, transmetre què representa aquesta tradició tant arrelada a la ciutat i que hi puguin participar activament en els diferents actes. Per últim, cal destacar que perquè la nostra Setmana Santa perduri en el futur és necessària l’existència d’un relleu generacional, sobretot en els càrrecs directius per aportar noves idees i punts de vista. Aquest relleu es produirà si existeix un fort sentiment i vincle envers les confraries i pel que significa la Setmana Santa per la cultura de la nostra ciutat. Joan Cebral i Joan Carles Codina


Foto: Arxiu Cebral-Codina

Desplaçament a Osca (“IX Encuentro de Bandas Sonidos de Semana Santa”) El passat 29 de març de 2014, la Banda l’Oració a l’Hort es va desplaçar fins a la ciutat aragonesa d’Osca per a participar en el “IX Encuentro de Bandas Sonidos de Semana Santa”. En el mateix certament, també hi varen actuar altres bandes de timbals de la ciutat de Tarragona com la Banda de La Flagel·lació i la Banda de Timbals de la Confraria de Pescadors. Va ser un gran dia de germanor entre els tres grups, tot gaudint alhora de l’oportunitat de mostrar els diferents tocs d’exhibició per les diverses places i carrers de la ciutat. Després d’haver dinat, es va dur a terme passa carrers que estava format per totes les bandes integrants del “Encuentro”

Foto: Arxiu Cebral-Codina

Associació La Salle Tarragona 2015

tot acabant a la Plaça de Braus de la capital aragonesa on ens van oferir un “Vino Español”.

Foto: Arxiu Cebral-Codina

Foto: Arxiu Cebral-Codina

59


Concurs de Fotografia Els dies 8 i 9 de novembre de 2014, va tenir lloc al local de l’Associació la segona edició del Concurs de Fotografia Jove de Setmana Santa “Banda l’Oració a l’Hort”. S’hi van presentar a concurs un total de 31 fotografies de 8 joves fotògrafs pertanyents a diferents confraries de la ciutat. Les votacions per decidir el guanyador les duien a terme tots els assistents a l’exposició mitjançant un senzill sistema de puntuació. Finalment el guanyador del primer premi i dues entrades a Port Aventura va ser en Jordi Espigó amb la fotografia La Flagel·lació. Des de l’organització de l’acte es vol felicitar tant al guanyador com a tots els participants i els animem a continuar realitzant fotografies de gran qualitat com les presentades anteriorment per tal de concursar en properes edicions.

Foto: Jordi Espigó

60


Associació La Salle Tarragona 2015

61

L’Associació La salle abans de la recollida davant la capçalera del circ. Foto: Montse Cuella


62

Foto: Quim Mas


Lliçons de la religió ortodoxa

St Petersburgo. Suzdal. Catedral de la Transformación. Foto: Luís Millán

Intentar escriure aquest article no és feina fàcil. Durant la meva estada a Rússia he visitat molts temples religiosos i he assistit a diverses cerimònies sense poder entendre bé el que veia. Davant dels dubtes que em generaven algunes de les pràctiques i, malgrat tractar-se d’una religió amb més de 200 milions de practicants, poques persones han pogut donar-me una resposta a les meves preguntes i quan dic resposta, em refereixo a una explicació bàsica i senzilla. Començarem pel principi. La paraula ‘ortodoxa’ ve de les paraules gregues orthos que vol dir dret, i doxa que vol dir creença. D’aquí que la paraula ‘ortodoxa’ signifiqui creença correcta o pensament correcte. Els orígens de la religió ortodoxa es troben en un conjunt de comunitats unides per una mateixa fe i una lectura semblant de la teologia, la tradició i la pràctica dels elements de les cultures cristianes de la meitat oriental del Mediterrani. Durant els 1000 primers anys de Cristianisme, l’Església Catòlica Ortodoxa i l’Església Catòlica Romana eren una sola Església. Per tant, les dues eren Catòliques i Apostòliques, és a dir, havien heretat els relats de les comunitats fundades pels apòstols. L’expansió del cristianisme cap al territori de Rússia es deu fonamental-

Associació La Salle Tarragona 2015

ment, als vincles econòmics i polítics dels eslaus orientals amb la prestigiosa Constantinopla i el seu Imperi. Segons explica la llegenda que relata el primer cronista rus, Nestor, en els “Relats dels anys passats”, el príncep Vladimir va enviar a nou persones a buscar una religió que substituís les antigues creences paganes. Després de recórrer diversos països, van anar a parar a Constantinopla. Quan varen retornar a Kiev, entusiasmats per l’arquitectura i el luxe de la Catedral de Santa Sofia i dels càntics religiosos de la missa van afirmar ‘No sabem on hem estat, si a la Terra o al Cel’. Amb la frase ‘En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant’ és com es bategen els cristians d’arreu del món i, en ella hi ha la diferència entre l’Església Romana i l’Ortodoxa, motiu pel qual es varen separar l’any 1054 el Cisme d’Orient i d’Occident. L’Església Ortodoxa comparteix amb la Catòlica Romana la creença que Déu es va presentar com a Jesucrist, el qual van crucificar i posteriorment, va ressuscitar. No obstant, per als ortodoxes l’Esperit Sant només pertany al Pare, el qual segueix present entre nosaltres i és qui guia l’Església i als seus representants. En canvi, per als Catòlics, l’Esperit Sant prové tant del Pare com del Fill.

63


Cúpules russes.

Plaza Roja. Catedral de San Basilio. Foto: Luís Millán

Com a peculiaritats en la pràctica de la religió, trobem que l’Església Romana bateja als infants mullant el cap amb aigua mentre que els ortodoxes submergeixen al nadó dins de la pila baptismal. La manera de senyar-se també és diferent ja que, els ortodoxes se senyen de dreta a esquerra i normalment, tres vegades abans d’entrar al temple. Durant la missa, els ortodoxes utilitzen la llengua Arjaísussa, que lene és la llengua Foto: Se dels Evangelis del s. I o II, evolució del grec clàssic. Per aquest motiu, la majoria de la població que va a missa no entén les paraules del capellà. D’altra banda, en la Comunió, els ortodoxes prenen tant pa com vi. Per últim, cal destacar que els capellans ortodoxes poden casar-se si accepten no aspirar a un rang superior. A Rússia, després de 70 anys de persecucions sota el règim soviètic, avui en dia la religió ortodoxa ha recuperat la seva autoritat. Segons dades oficials, en 25 anys s’han aconseguit restaurar i reconstruir uns 25.000 temples, això equival a uns 3 temples al dia. Cal afegir-hi l’obertura d’uns 800 nous monestirs. A més, s’estima que, actualment, un 75% de la població de Rússia es considera cristiana ortodoxa. És per això que d’entre totes les Esglésies Cristianes, l’Església Or-

64

San Salvador Cathedral Moscow Rusia.

todoxa russa és la segona després de la Catòlica en nombre de seguidors. Malgrat això, durant l’època soviètica, els teòlegs i els principals líders de l’Església Ortodoxa russa es van exiliar o van ser executats. Entre 1917 i 1937 van ser detinguts un 136.000 capellans dels quals, 95.000 van ser assassinats. Molts dels temples, com la Catedral de Sant Basi-li a la Plaça Vermella de Moscou, es van reconvertir en museus, magatzems o fins i tot, hospitals. D’altres com la Catedral de Crist el Salvador no varen tenir tanta sort i les van demolir. Aquesta interrupció va ser determinant per a l’evolució de l’Església Ortodoxa fins avui en dia, de manera que si ara es pregunta a un practicant rus sobre la diferència que hi ha entre la religió ortodoxa i la catòlica, la majoria respondran que es tracta de diferències culturals o històriques. Igualment si es demana per alguna informació relacionada amb algunes de les pràctiques que es duen a terme al llarg de l’any. Actualment, els temples a Rússia estan plens de dones resant a qualsevol hora del dia però la majoria no sabrien explicar gran part dels aspectes de la seva religió. Un dels motius es deu, com ja he comentat anteriorment, al fet que la missa sigui en una llengua poc coneguda. Així doncs,


Yaroslav. Iglesia de la Dormición de María. Foto: Luís Millán

només va caldre afegir-hi un context polític advers per a què els coneixements populars desapareguessin. Per tot plegat, cal valorar la important tasca que realitzen les confraries, herència del passat, les quals ens ensenyen el camí cap al futur a través de la preservació de l’essència i el significat del cristianisme. Cal recordar així, a totes aquelles persones que han fet possible que a dia d’avui continuem preservant aquesta tradició i, sempre i quan els temps ho permetin, sortir en processó els dies de setmana santa. Es tracta no només de moments de reflexió personal, sinó també com un fet de transmissió de la cultura popular cap a les generacions futures. Montserrat Boada

Foto: Carme Ribes

Associació La Salle Tarragona 2015

65


A L’ ORACIO A L’ HORT Una nit molt tenebrosa, al camp, i en lloc apartat, patint uns molts greus temors, està Jesús, angoixat. Com a home vertader, per l’angoixa és danyat, doncs com a Déu infinit, veu el que ha Judes tramat, i al Pare prega i demana, si és possible, ser lliurat. Amb les ànsies de la mort, sang viva Crist ha suat el seu cos sacrosant, que per la sang seva és banyat. La seva carn temor té, mes el seu cos s’ha esforçat per complir el decret del Pare, i vol fer-ho de bon grat. Qui dona fermesa al Cel, per mi està debilitat. Cal, a la seva flaquesa, per l’àngel ser confortat. L’àngel li treu la suor que té el seu cos amarat, i aquelles gotes de sang que el seu front diví ha suat.

Poema del “Cancionero de Úbeda” titulat: “A la Oración en el Huerto”. Versió en català: Lluís M. Salvat.

66

Foto: Fervi


El fet que la Verònica, un personatge tan arrelat en la iconografia cristiana, no aparegui en cap dels textos dels Evangelis, ha provocat que el seu origen, així com el nom del personatge, sigui múltiple i confús. Segons diferents fonts, el nom de la senyora que va eixugar el rostre del Bon Jesús, podria ser, a més de Verònica, Maria, Marta, Bereniç o Seraphia. La popularitat de la Verònica es fa palesa amb el seu protagonisme a la 6a estació del Viacrucis (Sisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús), i serveix de model pietós i referent de l’amor a Nostre Senyor, però allí, els testimonis ‘oficials’ de la Passió no la van veure, o no la van identificar. Amb la voluntat d’incloure rigor en les celebracions pietoses el Papa Joan Pau II, l’any 1991, va crear un nou Viacrucis, en el que hi va afegir una nova estació (el nou Viacrucis en té 15) i totes les estacions se centren en passatges del Nou Testament, eliminant-ne alguns basats en escenes tradicionals i molt populars dels Evangelis Apòcrifs, com ara la trobada de Jesús amb la seva Mare o el passatge en el que la Verònica li eixuga el rostre, ambdós presents a moltes representacions iconogràfiques de Setmana Santa. El nou Viacrucis de Joan Pau II no pretén substituir l’anterior, tal és l’arrelament de la fe popular que fa difícil qualsevol canvi, sinó que dóna la possibilitat d’utilitzar-lo de manera alternativa. Les 15 estacions del nou Viacrucis es poden consultar a la Web Oficial del Vaticà i a moltes altres (1) i en ell s’ha substituït la sisena estació; “La Verònica neteja el rostre de Jesús” per “Jesús és flagel·lat i coronat d’espines” Qui era, aquesta Verònica misteriosa? Hi ha diferents versions. La Princesa Algunes tradicions molt antigues la identifiquen com una persona noble. Etimològicament Verònica prové de Bereniç, en una forma dialectal grega, que significaria “victoriosa”. A partir d’aquest nom se l’ha identificat amb una filla d’Herodes Agripa (a la que es cita als “Fets dels Apòstols: 25; 13-23 i 26; 30-31), i la imaginació popular li atorgava un paper de

Associació La Salle Tarragona 2015

conversa en secret, i que d’amagat, podria haver eixugat el rostre de Jesús, entre la multitud. Aquesta seria la princesa jueva Bereniç de la que parlen algunes tradicions. Lligant caps, la tradició bizantina també la identifica amb la filla del rei Agbar d’Edesa (Síria), el qual es va curar contemplant la imatge del llenç. En un anacronisme, identifiquen la Verònica amb la filla d’aquest rei, i per aquest motiu va néixer la llegenda de que la Verónica era una princesa pagana. Hi ha referències d’una princesa Bereniç d’Edesa, que igualment fou curada per mediació de l’imatge de la faç del Senyor, però això va passar al segle IV. Per tant es tractaria d’una altra persona. El cert és que segons els Evangelis Apòcrifs a l’”Escrit, composat en siríac, unit a les Car-

La Verónica a la Sagrada Família. Foto: Arxiu Joan Noguera

67


6a estació. Foto: Arxiu Joan Noguera

tes de Jesús” (2), el rei Agbar va ser curat mirat un llenç de Jesús que li va dur l’apòstol Tobies, (un dels 60), per ordre de l’apòstol Tomàs. La dama noble Santiago de la Voràgine diu que la Verònica era Santa Marta, germana de Llàtzer, el ressuscitat, i de Maria Magdalena, la qual hauria viatjat a Marsella a predicar. L’autor fa a Santa Marta, i els seus germà i germana, descendents de reis; filla de Síro, governador de Síria, i de Eucària, dona noble i molt rica, que va deixar en herència als tres fills les places fortificades de Magdala i Betània i gran part de la ciutat de Jerusalem. En el capítol CV, dedicat a Santa Marta, Santiago de la Voràgine explica la gran devoció que tenia la hemorroïssa curada per Jesús, en el seu benefactor, i basant-se en diferents textos apòcrifs, la identifica amb la Verònica, però, a més a més, menciona que: “em sembla oportú advertir aquí que, segons Sant Ambrós, la hemorroïssa sanada pel Senyor, va ser Marta” (3). La tradició francesa fa que Santa Verònica (fos o no fos Marta) anés a evangelitzar les terres gal·les. Casada amb Zaqueo, va viatjar amb el seu marit tot predicant. Ell, posteriorment, es va fer anacoreta, i amb el nom d’Amadour, va viure a les muntanyes del Midi francès, a Rocamadour, un punt molt emblemàtic del país veí. L’única aproximació que hi ha al Nou 68

Meditatoies. Foto: Arxiu Joan Noguera

Testament sobre l’episodi és quan Jesús, en la seva Passió, s’adreça a un grup de dones, (4): “El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: -Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.” Per alguns estudiosos, el fet de dirigirse a elles com a “filles de Jerusalem”, en lloc de dones, fa referència a les “Thygatéres Ierusalem” (filles de Jerusalem) que eren un conjunt de consoladores de famílies nobles que s’encarregaven de consolar i plorar per reconfortar els condemnats. Entre elles, se suposa, hi devia haver la Verònica, que es va avançar a les demès i va eixugar el rostre de Jesús. La Verònica antiga A l’Evangeli de Nicodem, o les Actes de Pilats (5), a la Verònica ja se la anomena ja pel seu nom, tal com el coneixem avui dia. A la “Mort de Pilats” (2.2.8) es diu: “Quan aquell missatger retornava a la seva residència, es va trobar amb una dona anomenada Verònica, que havia conegut Jesús, i li va dir: “¡Oh dona!, ¿Per què van matar els jueus a un cert metge que hi havia en aquesta ciutat...” A la “Revenja del Salvador (Vindicta)” (6), un escrit en llegua llatina, d’autor desconegut, composat entre els segles VIII i X, probablement a França, també se la torna a mencionar


La Verónica de Hans Memling. Foto: Arxiu Joan Noguera

pel seu nom actual: “Van enviar aleshores a investigar sobre la faç o rostre de Crist, per tractar de trobar-lo. I van trobar una dona que es deia Verònica, que el tenia. Després van detenir Pilats i el van posar a la presó perquè fos custodiat per quatre esquadrons de soldats, situats a la porta de la presó.” I més endavant se la relaciona també amb la hemorroïssa, que posteriorment cita la Llegenda Aurea: “Va arribar també una dona, anomenada Verònica, que li va dir (a Velosià): “Jo també vaig tocar entre la turba l’orla del seu vestit, ja que durant dotze anys havia sofert fluix de sang i de seguida se’m va curar”. La Verònica actual El curiós del cas és que l’escena de la Verònica eixugant el rostre del Senyor a la Passió no es crea fins l’Edat Mitjana. Com qui diu, fa dos dies. No és fins l’any 1380 que al llibre “Meditationes Vitae Christi” (Meditacions sobre la vida de Crist), una obra atribuïda inicialment a Sant Bonaventura, la Verònica apareix eixugant el rostre del Senyor, durant la Passió. D’aquesta versió se’n fan moltes còpies i es difon ràpidament per tot Europa (7). Adaptada a aquesta cultura popular, les declaracions de la beata Anna Caterina Emmerich, una de les fonts d’inspiració de la pel·lícula “La Passió de Crist” (2004), diuen que el nom de la Verònica és Seraphia. A Roma, des del segle VIII ja es venerava el llenç. Bonifaci VIII el traslladà a l’església de Associació La Salle Tarragona 2015

Santa María Verònica. Basílica de Sant Pere. Foto: Arxiu Joan Noguera

Sant Silvestre i l’any 1870 fou traslladat al Vaticà, on se li dedicà una capella a Santa Maria Verònica. Molts consideren el llenç com una aqueiropoieta, és adir una Icona feta sense les mans, creada miraculosament, sense la intervenció d’un pintor humà. Totes les referències escrites que s’han citat venen de tradicions orals anteriors, les quals van anar agafant forma i unificant-se fins a reflectir-se en posteriors documents que van ser difosos i acceptats. Així, doncs, primitivament, hi ha versions en les que la Verònica, identificada un altre cop amb la hemorroïssa, agraïda pel benefici de la seva curació, va encarregar una estàtua del Mestre i la va posar sobre una columna. Una altra diu que la Verònica va encarregar a Sant Lluc que li pintés un retrat del Senyor (la tradició atribueix a Sant Lluc l’autoria de diferents pintures), però Sant Lluc no se’n va sortir. Jesús, doncs, va anar a dinar a casa la Verònica i en rentar-se la cara abans de l’àpat, va deixar la seva imatge impresa a la tovallola. Una altra variant de les més antigues afirma que el moment en el que es va eixugar el rostre del Salvador va ser en la Oració a l’Hort, quan va suar sang, abans de la seva detenció. (8) Totes aquestes llegendes, es van anar lligant en els punts comuns i es van crear i escriure històries més cohesionades que han arrelat exitosament en les conviccions populars. Així, a la segona part de les Actes de 69


Pilats, la Verònica explica a l’enviat de Tiberi: “Quan el meu Senyor se’n anava a predicar, i jo mancava de la seva presència, molt a pesar meu, vaig voler que em pintessin la seva imatge, perquè mentre em veia privada de la seva presència, com a mínim, em donés consol la figura de la seva imatge. I quan portava el llenç al pintor perquè me’l pintés, el meu Senyor va sortirme al pas i em va preguntar on anava. Quan li vaig explicar la causa de la meva partida, va demanar-me el llenç i me’l va retornar senyalat amb la imatge de la seva veritable faç.” Acceptada la hipòtesi de que la imatge era una reproducció fidel de Nostre Senyor, l’objecte va determinar el nom de la protagonista. Així, es desprèn del fet que Verònica és un acrònim col·loquial de la paraula llatina “vera” i la grega “icona”, de manera que el vel va ser considerat, en gran mesura a l’època medieval, com la “veritable imatge”, la representació fidel de Jesús, Les quatre relíquies Actualment hi ha quatre llenços dels que s’afirma que són autèntics. L’explicació que es dóna per no descartar-ne cap és que la Verònica, va eixugar la cara del Redentor amb el drap plegat, perquè amarés més, i la sang i la suor van travessar el teixit, fent que la imatge es copiés quatre vegades. Les relíquies considerades autèntiques són a la basílica de Sant Pere de Roma, a la catedral de Jaen, al monestir de la Santa Faz, d’Alacant i al Palau de Hofburg, a Viena. N’hi ha moltes més, totes miraculoses, però són conside-

rades còpies fidels (o properes) a l’original, fetes a ma, però totes incloses dins fantàstiques llegendes. Segons el Santoral Català, Santa Verònica, patrona de fotògrafs i bugaderes, se celebra el 29 d’agost (9), però les Veròniques, seguint el calendari catòlic, també poder fer festa, el 13, i el 15 de gener, el 4 de febrer, el 19 o el 24 d’abril, el 9 o 10 de juliol, entre d’altres dates. I és que Veròniques, des dels seus orígens, n’hi ha moltes. Notes: 1.- Plana Web del Vaticà: http://www.vatican.va/archive/ ccc/index_sp.htm 2.- “Todos los Evangelios” Antonio Piñeiro (i altres autors) Editorial EDAF. Madrid 2010. ISBN 978-84-414-2116-5 El text al que es fa referència és d’Eusebi de Cesarea. Història de l’Església, I, 13, 1-21, però probablement oríginal del s. III. 3.- La Leyenda Dorada – Santiago de la Vorágine. Alianza Editorial. Madrid 2004. La Llegenda Aurea és un recopilatori de vides de sants que va escriure el dominic Santiago de la Vorágine l’any 1264. 4.- Lluc. 23, 27-31 Bíblia Catalana; traducció interconfessional. ISBN 978-84-9805-468-2 5.- Obra Citada. -2.2.8. Mort de Pilats - L’episodi de la Mort de Pilats no té identificada la data de la seva composició, però se sap que és anterior a la “Llegenda Àurea”. El text conservat més antic és el “Manuscrit Ambrosià de Milà”, fet en llatí, a Itàlia, i és del S XIV. 6.- Obra Citada. 2.210 – Revenja del Salvador (Vindicta) 7.- Meditationes Vitae Christi. És un text atribuït a Sant Bonaventura (Pseudo-Bonaventura), però original d’un monjo anònim. 8.- http://www.serviciocatolico.com/files/la_veronica.htm 9.- “Santoral Català”. Ed. La Formiga d’Or. Barcelona. ISBN 84-85028-03-1

Foto: Carme Ribes

70


Els “Sensellar” Foto: Pere Amenós

A Lluc 4, 18 Jesús va anunciar a la sinagoga que Ell havia estat enviat a portar la bona nova als pobres. Malauradament hi ha avui massa pobres a qui dirigir aquesta missió, doncs des de l’inici de la crisi el 2007, els índex de pobresa s’han disparat. No només estem parlant d’unes altíssimes taxes d’atur al nostre país (d’aprop del 25%) i d’un atur juvenil de més del 50% que ha provocat que 7,5 milions de joves espanyols hagin estat qualificat de NI-NIs sinó que això s’ha traduït en nombroses crisis matrimonials (preferentment divorcis) i desnonaments. Espanya és un dels països de la Unió Europea on relativament es donen més divorcis (sobre uns 120.000 cada any) i on, en números absoluts, han tingut lloc més desnonaments des de 2010 a 2013 tant de propietaris (uns 150.000) com de llogaters (uns 135.000). Tot això ho pateixen més els més febles, els nens, havent, el 2014 a Espanya, 2,3 milions de nens per sota del llindar de la pobresa. Tota aquesta situació ha contribuït també a l’augment de les situacions de sensellarisme. Tot i que potser hem sentit més el terme “sensesostre”, és més correcte referir-nos a aquesta situació amb el terme “sensellarisme”, doncs un Associació La Salle Tarragona 2015

habitatge és molt més que un “sostre”, és el lloc on hi ha una llar. En aquest sentit és el lloc on la llibertat individual és més important, on la persona es pot desenvolupar lliurement i on s’exerceixen en tota la seva amplitud drets fonamentals com la intimitat o la seguretat que et dóna saber que estàs al “teu” territori (my home is my castle, diuen els anglesos). Hi ha moltes formes d’estar sense llar. Potser la més visible per a major part de nosaltres són els que anomenen “rodamóns”, però hi ha moltes d’altres persones que malviuen en albergs, hostals, caravanes i d’altres tipus d’infrahabitatge (veure la llista complerta a la taula ETHOS assumida per FEANTSA).

Foto: Arxiu

71


72

Doncs bé, tot això desapareix quan una persona es veu forçada a marxar. D’acord amb les estadístiques oficials de 2012 i tot i que les causes no són excloents (hi pot haver més d’una), més de la meitat de les persones sense llar han acabat en aquesta situació perquè han perdut el seu lloc de treball. És en aquest punt on la formació de cada persona marca la diferència com també la manca de finançament dels negocis o la manca d’una inversió real en recerca i desenvolupament que ens permeti superar la dependència de la “totxana” com a motor de l’economia. Al voltant del 39% (el doble que el 2005) atribueixen la seva situació a la impossibilitat de l’impagament de la llar i el 21% al divorci o el trencament de la parella de fet. D’altres, encara que en menor proporció però no per això menys preocupant, ho atribueixen a

Així, per una banda, tenim mesures generals com la necessitat de l’existència d’un subsidi mínim, ben gestionat, de subsistència que impedeixi que les persones caiguin al desemparament, mesures de forta educació (també en valors) per a evitar el desarrelament de les persones, mesures contundents contra la pobresa energètica, l’existència d’alternatives viables a l’accés a l’habitatge que evitin el sobreendeutament familiar o que es crei un fons d’habitatge públic i social suficient. I, per una altra, són necessaris sistemes clars que possibilitin a les persones “tornar a començar” i, en definitiva, un Estat Social més fort. En aquest darrer sentit cal recordar que les nostres persones grans estan fent un gran treball ajudant econòmicament i en espècie als seus fills (més d’un 40% d’ells) o, inclús, els estant reallotjant a casa seva després de perdre l’habitatge

situacions terribles de violència domèstica o han estat empresonats o hospitalitzats. Les solucions a aquest problema poden ser moltes i de diversa naturalesa. No es tracta només d’assistir les seves necessitats. El cas del “rodamón del milió de dòlars” als Estats Units ha estat molt discutit: Murray, un rodamón amb problemes d’alcoholisme, havia acumulat deutes hospitalaris, de tractament i mèdics per aquesta quantitat. No és suficient tampoc, com alguns podrien dir, en donar-los una casa, doncs necessiten d’un acompanyament especialitzat (per exemple, veure les tasques de la Fundació Arrels a Barcelona o la Bona Nit a Tarragona) per a poder superar les addicions i problemes que els han dut a aquesta situació i que els impedeixen ensortir-se’n, en el que hauria de tenir un paper la fe. I no només és un tema de lleis o de polítiques públiques, encara que hi puguin contribuir a pal.liar la situació, com per exemple la moratòria de desnonaments per als més vulnerables que existeix des de finals de 2012 fins al maig de 2015 (esperem que la renovin) o la creació de la Taula d’emergència habitacional a Catalunya el 2012, que permet un reallotjament ràpid (en alguns casos en 48 hores) i l’atribució d’un habitatge públic en règim d’ús per dos anys, el que dóna a la persona certa estabilitat. Les possibles actuacions van des d’un àmbit més general fins a una reacció ràpida en cas de que es produeixi la situació de sense llar.

per un divorci o un desnonament (més d’un 27% de les persones grans). El Sant Pare Francesc va dir a l’octubre de 2014: “Digamos juntos desde el corazón: Ninguna familia sin vivienda, ningún campesino sin tierra, ningún trabajador sin derechos, ninguna persona sin la dignidad que da el trabajo”. I va afegir: “el amor a los pobres está al centro del Evangelio. Tierra, techo y trabajo, eso por lo que ustedes luchan, son derechos sagrados. Reclamar esto no es nada raro, es la doctrina social de la Iglesia”. El 2012 a Espanya hi havia prop de 23.000 persones sense llar. Siguem-ne conscients, també com a catòlics, i ajudem-les. Sergi Nasarre Aznar

Foto: Arxiu


Foto: Carles Mallol

Foto. Quim Mas

Associaciรณ La Salle Tarragona 2015

73


A l’Angel de Getsemaní Déu Pare t’ha enviat, àngel del Cel, per confortar Jesús, que ara pateix, i per lliurar-li un calze que fereix, doncs és punyent i marg més que la fel. Ara que haestès la nit el seu fosc vel, tot i la lluna que al cel llueix, recorda, àngel, que Crist no es mereix el calze que li duus, que és tan cruel. Mes, ja sé, àngel de Getsemaní, que si volant has fet el llarg camí des del Cel fins a aquesta terra obscura, és per acomplir el mandat diví de que Qui el món ha de redimir, Accepti abans el calze d’amargura.

Lluís M. Salvat

74

Passos Catedral 2012. Foto: Quim Mas


CINQUANTA ANYS ACOMPANYANT JESÚS EN LA SEVA ORACIÓ A L’HORT DE LES OLIVERES Confrares de La Sang i de La Salle a Benicarló. Foto: Arxiu Josep Ciurana

El vint-i-cinc de març de 1964, els nostres companys lassal·lians de l’Associació d’Ex-Alumnes La Salle de Benicarló van fundar la Cofradía la Oración de Jesús en el Huerto de los Olivos per a participar a les processons de la Setmana Santa benicarlanda. Així es van enriquir en nombre i espiritualitat les desfilades processionals i altres actes propis d’aquests dies sants d’aquesta ciutat del Baix Maestrat, fent més gran el lema de la Junta Local de Semana Santa que diu: Benicarló, una ciudad con acento religioso. Efectivament aquell llunyà 1964, ara fa cinquanta anys, la confraria va desfilar per primera vegada a les processons de Dimecres Sant i Divendres Sant. El motiu evangèlic escollit per a fer el pas amb el que haurien de processionar fou l’Oració a l’Hort, motiu que també trobem a moltes confraries lassal·lianes de Catalunya, Andalusia i altres regions de l’Estat Espanyol. El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres està format per dues imatges, dues talles de fusta policromada, Jesús i l’àngel, que conformen un conjunt artístic molt acurat, envoltat dels típics complements d’aquesta representació evangèlica com són l’olivera i diverses plantes, matolls i flors. La figura de Jesús, de mida natural, està de genolls pregant al Pare amb expressió angoixada i suplicant, amb la mirada perduda Associació La Salle Tarragona 2015

cap al cel que li dóna aquest aspecte de tristesa molt ben aconseguit per part de l’artista que va cisellar les imatges. Al seu costat l’àngel, també de mida natural, amb unes ales molt grans, amb expressió serena i la mà assenyalant el cel, representa una actitud d’acompanyament vers Jesús molt ben aconseguida per l’artista. Aquest pas ja va sortir en processó el mateix any de la fundació de la confraria, i durant aquests cinquanta anys ha experimentat les reformes corresponents de millora de la peanya, el xassís de rodes o la il·luminació, així com la restauració, fusta i policromia de les imatges. Aquest pas surt en processó dos dies: Dimecres Sant i Divendres Sant. Precisament per a celebrar el 50è aniversari de la fundació de la confraria, la Junta Directiva de l’entitat va organitzar tot un seguit d’actes durant el passat any 2014. Potser el més emblemàtic fou la Solemne Processó del 50è aniversari de la fundació de la Cofradía la Oración de Jesús en el Huerto de los Olivos, que es va celebrar el Dimecres Sant de la proppassada Setmana Santa. Per aquesta processó hi foren convidades altres entitats lassal·lianes que també tenen confraries penitencials al seu càrrec com són: l’Associació La Salle Tarragona, l’Associació d’Antics Alumnes La Salle de Cambrils (que al final no va poder assistir-hi) i la Confraria La Salle 75


Armats Processó Benicarló. Foto: Arxiu Josep Ciurana

Reus, les quals participaren amb un grup de confrares i la bandera principal de la seva respectiva associació, i també els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. de Tarragona, acompanyats per membres de la junta directiva que portaven la bandera principal de la Congregació. La totalitat del grup d’Armats de la Puríssima Sang acompanyats pels membres de Junta de la R. i V. Congregació i els membres de Junta de l’Associació La Salle Tarragona, viatjàrem tots junts en l’autocar que ens portà a Benicarló, on varem arribar poc abans de les sis de la tarda. Els companys lassal·lians benicarlandos ja ens esperaven i ens acolliren al seu local Hogar La Salle, on els Armats van desembalar tot el material per a començar la llarga feina de vestir-se, lligar-se les sandàlies, col·locar-se les armadures i els cascs, preparar les llances, tot per a estar convenientment abillats a les 19.30 h. Per altra banda, també estàvem a punt per a sortir en processó els confrares de la Puríssima Sang amb la seva bandera; els confrares de La Salle Tarragona també amb la seva bandera; els confrares de La Salle Reus; els Germans de La Salle que havien estat Consiliaris de l’Associació d’Ex-Alumnes benicarlanda al llarg d’aquests cinquanta anys; els confrares de La Salle Benicarló; la seva Banda de Bombos i Tambors; el seu pas de l’Oració a l’Hort; les autoritats civils i eclesiàstiques; i membres representants de les altres confraries d’aquesta ciutat del Baix Maestrat. Els Armats de La Sang, pocs minuts abans de començar la processó, realitzaren les tres reverències o acataments al pas de l’Oració a l’Hort davant de la seu social de la Confraria. A continuació, a les 20 h. s’inicià la solemne processó del cinquantè aniversari de la fundació de la confraria que, sortint de l’Hogar La Salle, va arribar a la Plaça de Sant Bartomeu on va enfilar el recorregut pels carrers del centre històric de la vila en el sentit contrari al de la Processó de l’Encontre del Natzarè amb la Dolorosa, que passa pels mateixos carrers. Això va ser així perquè la Junta de la confraria benicarlanda va decidir, 76

Abanderats Salle Tarragona. Processó Benicarló. Foto: Arxiu Josep Ciurana

per a celebrar el 50è aniversari, fer el mateix recorregut i en el mateix sentit que el que havien fet ara fa 50 anys en la seva primera desfilada processional. Cal deixar clar que la processó abans esmentada de l’Encontre, que fins l’any 2013 sortia el Dimecres Sant al vespre, aquest passat 2014 per discrepàncies entre els membres de la Junta Local de Semana Santa es va traslladar a Dijous Sant. Un cop acabat el recorregut processional en arribar de nou a la plaça de Sant Bartomeu, els Armats de La Sang feren unes passades de lluïment i per última vegada, les tres reverències al pas de l’Oració a l’Hort. Després d’això, la Cohort Romana enfilà a pas ràpid cap al local de la confraria lassal·liana, cosa que també férem tots els confrares i abanderats. Després de plegar vestes i banderes i els Armats haver-se canviat de roba i recollit tot el material a les caixes per a carregar-les a l’autobús, ens vam dirigir a sopar. La Junta Directiva de la Cofradía la Oración de Jesús en el Huerto de los Olivos ens tenia preparat un excel·lent sopar de germanor per a tots els Armats i confrares de Tarragona i Reus, a les noves instal·lacions de la cafeteria del col·legi. Un abundós sopar que va fer les delícies de tots els assistents. Arribats a les postres, ens van ser lliurats uns obsequis com a record i agraïment per la nostra participació a la solemne processó del cinquantè aniversari de la fundació de la confraria. Per acabar la nit i amb el bon ambient de companyonia i confraternitat que s’havia establert durant el sopar entre tarragonins, benicarlandos i reusencs, els nostres companys i amics lassal·lians de Benicarló ens van obsequiar en el moment del cafè, amb una tradició molt tarragonina: el famós licor cartoixà Chartreuse, que tant agrada als tarragonins i que va ser molt ben rebut per tots. Després del cafè, el xupito cartoixà i una estona de fraternal conversació, pujàrem a l’autocar que ens havia de portar de retorn a Tarragona. Al acomiadar-nos dels nostres amics de Benicarló, una altra trobada va quedar establerta entre l’Associació d’Ex-Alumnes La Salle de Be-


Confraria La Salle Benicarló. Foto: Arxiu Josep Ciurana

Presidència Processó Benicarló. Foto: Arxiu Josep Ciurana

nicarló i l’Associació d’Antics Alumnes La Salle de Tarragona, doncs varem ser convidats a assistir a l’acte oficial de cloenda del 50è aniversari, celebració que es va dur a terme dins el programa d’actes de l’últim diumenge de novembre (que per calendari correspon al primer diumenge d’Advent) dia en el qual l’Associació benicarlanda celebra la Jornada Lasaliana, allò que nosaltres anomenem la Diada de l’Antic Alumne, i a la qual una representació de la nostra Junta Directiva hi va estar present, mantenint així encesa la flama de la germanor entre aquestes dues Associacions d’Antics Alumnes, que ja fa molts anys varen establir una amistat i col·laboració que les dues parts volem que duri molts i molts anys. Josep Ciurana Moncusí Vocal de Pastoral i Proide de l’Associació La Salle Tarragona.

Foto: Oriol Ventura

Foto: Pere Amenós

Associació La Salle Tarragona 2015

77


L’orella Una orella de Malcus cau per terra. Pere amb un cop de d’espasa l’hi ha tallat. Malcus és del Pontífex un criat que un cop destre ha rebut de qui no erra. El criat no és valent: la sang l’aterra, s’espanta quan es veu ensangonat. I Jesús se li apropa al seu costat amb l’orella a la mà, que ha tret de terra. I a qui servent és del Sum Sacerdot, l’orella guareix Crist, sens dir cap mot. Parla tan sols a Pere, i a beina li fa tornar l’espasa. Diu “qui mort a ferro dóna, ell tindrà igual sort” I aquell guarit ingrat, segueix la feina

Lluís M. Salvat De la sèrie: “Sonets de Getsemaní”

78

Foto: Josep M. Rios Fernández Pacheco


AUSTERITAT I SILENCI Per raons de veïnatge parroquial de Sant Pau, des de 1957 fins al 1971, cada Dilluns Sant els de l’Associació La Salle i la Congregació del Descendiment de la Creu organitzaven un Via Crucis pels carrers de l’Eixample tarragoní. Des de 1996 es recuperà aquest pietós acte amb la col·laboració d’ambdues entitats i la Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona. Avui dia, però, surt de l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro, recorre els vells carrers de la Part Alta i conserva, com a tret diferencial amb les processons, que solen anar acompanyades del so estrident de bandes de tambors i formacions musicals, l’aspecte auster i de recolliment que sempre han caracteritzat els Via Crucis. Malgrat el silenci que mantenen els participants, i desprès de cadascuna de les catorze estacions que es medita i resa durant el recorregut, un petit grup musical lassal·lià de vent i corda, compost de clarinets, flautes travesseres, trombons i violins, trenquen compassadament el silent acte. Queda lluny aquella manera de sortir en processó que anomenàvem del silenci i que identificava al Sant Enterrament del Divendres Sant tarragoní, silenci perdut per la proliferació de bombos i timbals. D’aquelles silents corrues penitencials només queden uns pocs Via Crucis: els de Diumenge de Rams a la tarda pel recinte emmurallat, Divendres Sant a la nit fins al santuari del Loreto, Divendres Sant a la matinada que, des de la catedral, camina per la Part Alta i el de Dilluns Sant que ens ocupa. Les sortides processionals de l’època moderna arran del Concili de Trent (1545-1563) suposaren la utilització de cucurulla, símbol característic de penitència que duien tant els confrares de sang –els deixuplinants- com els de llum. Ara, aquesta peça i pel que sembla, pot quedar arraconada. A poc a poc anem veient com la participació de confrares abillats amb “capuç” va minvant, potser per la poca promoció que es fa als associats, per la minsa explicació del simbolisme d’aquesta element de l’hàbit identificatiu de cada confraria o pel conformisme d’uns i la desídia i manca d’interès de les mateixes entitats.

Associació La Salle Tarragona 2015

Foto: Fervi

Procuro sortir a processons i Via Crucis cobert, fet que em permet mantenir una actitud meditativa i d’anonimat durant el seguici penitencial i a la vegada contribuir a conservar el que durant molts anys ha estat un tret diferencial del silenci colpidor, amb línia de la majoria de processons de la resta de l’Estat espanyol, on quasi tothom va tapat, fins i tot les pròpies presidències corporatives. Dit això, Dilluns Sant de l’any passat 2014 vaig sortir com a portador de la imatge del Sant Crist de Sant Magí, per primera vegada amb cucurulla, intentant recuperar una manera de durlo que s’havia perdut. Quim Mas Carceller

Viacrucis Dilluns Sant. Foto: Carme Ribes

79


Records Lasal·lians

Any 1947. Foto: Arxiu Associació

Any 1956. Foto: Arxiu Associació

Any 1956. Foto: Arxiu Associació

11 d’abril de 1952. Foto: Arxiu Associació

80


de

Setmana

Santa

Any 1962. Foto: Jaume Ollé

Anys 56

. Foto: A

Mas

llé

aume O

. Foto: J

Anys 70

rxiu Quim

Anys 60. Foto: Arxiu Quim Mas

Associació La Salle Tarragona 2015

81


COL·LABORADORS 82


Associaciรณ La Salle Tarragona 2015

83


infortgn Cristòfor Colom, 1-4º - 43001 TARRAGONA Tel. 977 240 542 - 977 241 720 Fax 977 219 116 84

INFORTGN S.L. Servicios Informáticos Correspondencia: Aptdo. de Correos 292 43080 Tarragona e-mail: info@infortgn.com


www.gris.cat Tel. 977 221 412 - Fax 977 230 053 Sta Joaquina Vedruna, 5 al 11 43002 TARRAGONA admin@martigrau.com

Governador González, 28 Tel. 977 233 720 - 43001 TARRAGONA

mobles projectes d’interiorisme rambla nova 38 · 43004 tarragona t. 977 242 105 · info@gris.cat

Ramón y Cajal, 20 43001 TARRAGONA Tel. 977 22 27 78

Papers pintats - Pintures Articles neteja - Moquetes Material decoració Belles arts 45m. Parking gratuït Av. Ramón y Cajal, 12 43001 TARRAGONA Tel. 977 211 164 - Fax 977 920 624 E-mail: cialpadrell@terra.es Associació La Salle Tarragona 2015

85


rovira i virgili, 30 43002 tarragona tel. 977 216 609 josabro@coft.org croig@coft.org

86


Associaciรณ La Salle Tarragona 2015

87


88



Revista Setmana Santa 2015