Page 1

S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 8

-

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2018


COBERTA: COBERTA: Lluís Amenós Oriol Ventura Basora CONTRACOBERTA:  Pere Amenós FER-VI i CarlesBasora Mallol FOTOGRAFIES: Lluís Amenós Basora Pere Pere Amenós Josep CiuranaBasora Moncusí Blanca Beltrán Montse Cuella Ras García Josep Ciurana Moncusí FERVI MontseMallol Carles CuellaParga Gracia FERVI Ribes Moreno Carme Carles Mallol Miquel Sanchis Parga Bernabeu Quim MasSech Francesc Carceller Buera SergioVentura Oriol Nasarrre Pedrol Aznar Juan Luís Arxiu JoanNogués Noguera Sánchez Figueras CarmeAssociació Arxiu Ribes Moreno Josep Ma. Ríos Fernández-Pacheco COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Miquel Sanchis Bernabeu Joaquim Julià i Manel Callao Costa Francesc Sech Buera Marc Torija Alfaro EDITA: Oriol Ventura Associació La Pedrol Salle Tarragona Marc Vidal Vives IMPRESSIÓ: Arxiu Montse Boada Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Arxiu Joana Maria Domènech Carrer Cartagena, 12 - Tarragona Arxiu Joan Noguera Figueras Arxiu Alfred i Kurt Xerri DIPÒSIT LEGAL: Arxiu Associació T 286-2018 COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Joaquim Julià i Quim Mas CORRECCIONS CATALÀ: Ramon Vidal EDITA: Associació La Salle de Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - TARRAGONA DIPÒSIT LEGAL: T 386-2016


Índex Salutació de l’arquebisbe de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3

Salutació de l’alcalde de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4

Salutació del president de la Diputació de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

Salutació del President del Consell Comarcal del Tarragonès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Salutació del Germà Xavier Fortuny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Salutació de la directora del Col·legi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Salutació del president de l’Associació La Salle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Programa d’actes de l’Associació La Salle. Setmana Santa 2018. . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

Altres actes d’interès 2018. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Memòria 2017. M. Dolors Font Catà, secretària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

Portants del passos, banda, arrengladors i presidències a la recollida del passos, Divendres Sant a la tarda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

Conferència Quaresmal. P. Joan M. Mayol i Fàbregas. Osb. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Presentació de l’opuscle de Setmana Santa 2017. Mª Mercè Martorell Comas. . . . . . . . 31 Potenciem el sentit religiós, Eclesial I.... Mn. Miquel Barbarà Anglès. . . . . . . . . . . . . . . . 39 Les Set Paraules 2017 (XXVI edició) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Sermó de les Set Paraules 2017. Cinquena paraula: “Tinc set“ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Crònica d’un dia singular. Josep Ciurana Moncusí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Presentació Goigs 7 paraules. Carles Baches Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Goig en lloança del Sant Crist de les Set Paraules. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Vetlleu i pregueu: 75è aniversari. Josep Ciurana Moncusí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Informe tècnic de conservació i restauració del Pas Vetlleu i Pregueu. . . . . . . . . . . . . .

53

Fidelitat lasal·liana 2017. Josep Maria Sabaté I Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 ... I pregueu (II). Josep Maria Sabaté I Bosch. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 La Setmana Santa de Tarragona: entre fariseus i publicans. Josep Maria Sabaté i Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Les tietes de Jesús. Joan Noguera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

67

Reflexions al voltant de la Quaresma. Josep M. Rota Aleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa. Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Associació La Salle Tarragona i dels seus respectius autors. L’Associació la Salle no es farà responsable dels continguts dels articles publicats. La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament va ser declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Associació La Salle Tarragona 2018

1


CRIST A L’HORT DE LES OLIVERES En un bosc d’oliveres molt velles es trobava Jesús plantat en terra, igual que un vell oliu. Cap a l’eternitat, en la terra enclotava la seva vella arrel, sagnant vers el que és viu. Oh Crist vell, centenari, arrelat a la terra amb saba cruixidora d’un bosc verd poderós. De manera aspre i dura, les arrels Ell enterra al sòl, i vers el Pare creix abrupte i nuós. Nusos, branques torçades. Fou lleuger i esplendent. Passà igual que llum clara en un bell i clar dia. Pel món fou dolç i afable, i sobirà i ardent. Va passar ple de gràcia, veritat i alegria. I ara en el bosc gemeix com un oliu al vent. Gemeix i cruix i sagna. I la nit cruix adusta. I dins el bosc llunyà se sent, dur i violent, cop de destral en altre dolça i trista fusta. Oh Jerusalem trista que a salvar-te ha acudit perquè entre el que és etern brillessis com la rosa !. Trista ciutat que lliures en una creu l’Ungit ! Trista urbs sangonosa. Jerusalem formosa ! Carlos Bousoño Prieto (1923-2015) Adaptació en català de: “Cristo en el Huerto de los Olivos”: Lluís M. Salvat

2 Foto: Oriol Ventura


SALUTACIÓ Benvolguts tots en el Senyor, Us escric aquestes línies per animar-vos un cop més a viure amb la major intensitat possible les properes celebracions de la Setmana Santa que ja tenim a tocar. I com sempre, sense deixar de viure intensament les vostres desfilades i processons, us animo a participar activament en els actes litúrgics que es desenvolupen a les nostres parròquies —sobretot a la Ca tedral— i que són la cristal· lització d’allò que l’Església ha viscut durant tots aquests segles d’història. Des dels inicis del cristianisme els deixebles s’aplegaven el Dia del Senyor (el diumenge) per a fer memòria, celebrar i actualitzar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, que és el pilar, font i cimal de tota la vida cristiana. Tenim testimonis històrics que ens expliquen com vivien els cristians dels primers segles els dies de la Setmana Santa, amb quina solemnitat, amb quina atenció, intensitat i compunció seguien el relat dels evangelistes d’aquells fets esdevinguts a Jerusalem. Ara no ens cal anar al temple de Jerusalem, però l’Església ens convida a aplegar-nos en assemblea per reviure aquests moments crucials per a la història del món i la nostra en particular. Efectivament, la Setmana Santa té la capacitat de fer-nos sentir protagonistes d’aquella passió i d’aquell martiri perquè tu i jo formem part d’aquella història, tu i jo ja estàvem en el pensament del Senyor quan donava la vida a la creu.

Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: Fervi

La llei de Moisès obligava tots els jueus a partir d’una certa edat a pelegrinar cada any a Jerusalem, sobretot amb motiu de la Pasqua. Nosaltres no estem obligats a pelegrinar a cap temple perquè el nostre Temple és el Senyor, però sí que tenim l’obligació moral de participar tant com puguem en l’assemblea que es reuneix per a celebrar l’eucaristia, es a dir, per a recordar i actualitzar la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. La celebració de l’eucaristia no és només un recordatori del que Jesús va viure, sinó que és un memorial, és a dir, una actualització. No una repetició, sinó un tornar a viure aquells moments. És com si se’ns obrís una finestra en el temps i nosaltres, d’alguna misteriosa manera, també hi fóssim presents aquell dia únic i irrepetible allí, al cenacle i al calvari. Benvolguts, viviu a fons la vida de les vostres confraries i germandats, però no oblideu quina és la manera més plena de viure la Setmana Santa: com a assemblea que celebra, prega i viu la fe al voltant de la taula de la Paraula i de l’Eucaristia. Us desitjo a tots una bona i fructuosa Setmana Santa 2018. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. † JAUME PUJOL BALCELLS Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

3


SALUTACIÓ Si hi ha una institució que representa, millor que cap, la integritat personal, la solidesa dels valors, la solidaritat, l’esforç compartit vers un objectiu comú únic i la força enorme dels lligams emocionals i del llegat dels que ens han precedit, aquesta és la família. Tenint en compte això, la Setmana Santa tarragonina és, en el seu conjunt una gran família, millor dit, una família de famílies formada per cadascuna de les dotze germandats, gremis, confraries i congregacions, a més de les diferents parròquies que donen suport i ajuden a cosir, preservar i transmetre els valors culturals i religiosos que entre tots compartim. De iaios i iaies a pares i mares i d’aquests a fills i filles, però també als cosins i cosines o als amics i amigues, el sentiment per la Setmana Santa tarragonina és transversal i s’ha transmès de generació en generació fins a consolidar-se com una tradició oberta a tothom que s’hi vulgui sumar i que esdevé un model de participació i col·laboració ciutadana. Els més de cent anys d’història que atresoreu com Associació La Salle és una prova fefaent que per perdurar en el temps és imprescindible mantenir uns lligams bàsic inalterables i un sòlid arrelament social. Ningú dubta que el Col·legi La Salle és una institució educativa essencial a la nostra ciutat que ha contribuït a la formació intel·lectual i de valors de nombroses generacions de tarragonins i tarragonines. Aquest és, precisament, el nexe comú que fa que alumnes, antics alumnes i simpatitzants de la vostra institució es reuneixin al voltant de la vostra Associació i en garanteixin el seu futur. A dia d’avui, la iconografia de la Setmana Santa, que de manera simbòlica podríem resumir en el rostre sofrent de Jesús, ens hauria de portar a una reflexió profunda que va més enllà del fet estrictament religiós i que, personalment, situaria en un àmbit més humà. Els mitjans de comunicació 4

ens ofereixen, a diari, molts rostres de persones que pateixen: refugiats, víctimes de guerres, xenofòbia o d’integrismes violents, també de víctimes de les desigualtats socials i econòmiques que ha provocat la crisi conseqüència d’un sistema de valors egoista i deshumanitzat, de persones a les que els efectes del canvi climàtic les ha deixat sense recursos naturals i han de fugir del seu hàbitat de sempre, i també de manera molt descarnada en el rostre de les dones, nenes i nens víctimes de l’atrocitat i brutalitat de la violència masclista. Aquestes són algunes de les Espines d’aquesta corona que el temps que ens ha tocat viure ens obliga a suportar. Els Passos de les nostres processons, especialment la del Divendres Sant, ens afegeixen un missatge de fraternitat, generositat, solidaritat o altruisme que podem aplicar als problemes i conflictes actuals. De la mateixa manera que el Cirineu va alleugerir el patiment de Jesús amb la Creu, a dia d’avui moltes persones mitjançant el voluntariat a Càritas, el Banc d’Aliments, la Creu Roja o tantes i tantes ONG ajuden a resoldre les necessitats més bàsiques d’aquells que pitjor ho passen. Així doncs quan us crido, com faig ara, a participar i viure amb intensitat la nostra Setmana Santa, també us convido a obrir els ulls, les orelles i el cor a tots els patiments i dificultats que suporten molts homes i dones dels nostre entorn i també d’arreu del món. Molt bona Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció. JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde


SETMANA SANTA: PATRIMONI COL·LECTIU Una vegada més, amb l’arribada de la primavera, els carrers i les places dels nostres municipis s’omplen de solemnes i multitudinàries processons que duen arreu el missatge de la Setmana Santa. Espiritualitat, tradició i història conflueixen durant aquests dies per commemorar un dels moments més importants de l’any litúrgic cristià. És temps de reflexió i recolliment, de viacrucis, de tradicions i d’un vast i ric conjunt de celebracions que impregnen aquests dies els nostres pobles i ciutats. Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre aquestes festes es caracteritzen per la seva elegància i solemnitat. De fet, la Setmana Santa ostenta oficialment categoria patrimonial en diversos indrets de les nostres comarques, i és una festivitat reconeguda i admirada per la ciutadania, sigui quin sigui el seu grau d’implicació. Fragor, color i festa conviuen amb el recolliment i el silenci, creant, sovint, un ambient corprenedor. Publicacions com la que teniu a les mans són testimoni i portaveu de com es viu la celebració i

Associació La Salle Tarragona 2018

dels sentiments que genera. Una tradició arrelada i ben nostra, amb una projecció social i cultural que va més enllà de l’estricte sentit religiós fins esdevenir patrimoni de tothom. La flama de la Setmana Santa està ben encesa a casa nostra gràcies a l’esforç i la tasca desinteressada de les confraries i altres associacions vinculades a tan magna celebració. És per aquest motiu que, des de la Diputació de Tarragona, vull agrair el paper clau de totes aquelles entitats que treballeu en l’arrelament i promoció dels actes i celebracions associats a aquesta festivitat tan nostrada. És moment d’endinsar-nos en la Setmana Santa. Visquem-la amb plenitud. JOSEP POBLET I TOUS President de la Diputació de Tarragona

5


UN SEGLE DE VIDA MARCAT PER LA FE I LA TRADICIÓ Tarragona comença a respirar, un any més, l’esperit de la Setmana Santa. Solemnitat, devoció, religiositat i tradició ompliran els carrers en una vivència col·lectiva que forma part de la nostra identitat. El silenci típic de les processons, barrejat amb el so dels timbals, l’olor dels ciris cremant i els colors característics de les vestes, tornaran a fer acte de presència en una de les setmanes més sentides i arrelades a Tarragona. La nostra és una Setmana Santa única i reconeguda arreu del país, tant per la seva tradició com pel sentiment que es respira en els actes que se celebren a diferents indrets de la ciutat. Els carrers s’omplen de gent per acompanyar un acte que ens recorda el sacrifici d’immensa generositat de nostre senyor Jesucrist. Els actes que conformen la Setmana Santa a Tarragona configuren una unió entre la fe i l’arrelament a la tradició, i es fa palesa la seva important dimensió social i cívica. Tot plegat, evidencia la capacitat que té la fe de cohesionar les comunitats que els hi donen suport, fet cabdal en

6

moments com els actuals on cal actuar de forma conjunta a l’hora d’assumir reptes de futur. Enguany, a més, l’Associació La Salle està d’aniversari i compleix un segle de vida. Per això vull aprofitar per felicitar tots els seus membres que, any rere any, han fet una important tasca de suport i coordinació que esdevé essencial per a la consolidació de la Setmana Santa tarragonina. Des del Port de Tarragona volem destacar, molt especialment, la seva fidelitat i respecte vers la processó de Divendres Sant, tot silenci i admiració envers els passos que es manifesten en tota la seva intensitat. Com a president del Port de Tarragona vull encoratjar tots els membres de la vostra Associació a continuar vivint intensament la Setmana Santa des de la fe cristiana, il·lusió, generositat i esperança. Moltes felicitats i que sigui per molts anys més! JOSEP ANDREU I FIGUERAS President del Port de Tarragona


SALUTACIÓ S’acosta la Setmana Santa i amb ella tots els sentiments que se’n deriven. A diferència del Nadal, que és goig, amor, adoració, il·lusió... la Setmana Santa comporta un altre sentir no menys profund però si potser més intern i intens: reflexió, introspecció, penitència, dolor, odi i ràbia continguda contra els que van crucificar al nostre Guia, perdó, creença, la llum que comporta la seva resurrecció, i amb ella, el camí que ens il·lumina i hem de seguir tots aquells que ens considerem cristians. Compartiran amb mi que, en poc temps, la nostra Setmana Santa ha canviat molt. Fins fa no gaires dies, la perspectiva era única, l’estat confessional, els cinemes i les discoteques tancaven, els mitjans radiofònics només emetien notícies, algunes de dubtós calat, música clàssica i actes religiosos, i de fet, tothom ho considerava normal i natural. Es vulgui o no, la religió és una realitat que està en la societat, és expressió espiritual, és cultura i és tradició. Avui ja no és una imposició de l’Estat o de qualsevol poder, per tant, donar-hi suport és sinònim de mantenir ancestrals expressions culturals basades en la religió, és defensar a capa i espasa unes manifestacions religioses que per uns instants surten fora dels temples, aportant claredat, fulgor i sentir als carrers, en definitiva, és defensar la nostra essència, la nostra religiositat i les nostres tradicions i sentiments més íntims, amb retalls de lliçons d’Història Sagrada, la nostra història i origen com a éssers humans i cristians.

Vagi per davant la meva admiració a totes aquelles persones que, amb més o menys profunditat de sentiment, col·laboren i fan possibles els diferents actes de la Setmana Santa, perquè són voluntaris que treballen amb il·lusió i esforç per a tots els altres ciutadans. Veig, en tot plegat, un principi d’amor al proïsme, essència i solc essencial que germina en el nostre primer manament religiós. Así pues, quisiera expresaros mi agradecimiento por vuestra dedicación, vuestra participación y vuestro seguimiento de los actos haciéndolos propios. Quiero animaros a que sigáis por esta senda y que trabajéis por el relevo, con el fin de darles una larga continuidad. Se acercan días de cristianismo en mayúsculas, se acercan días de penitencia, se acercan días de enraizarnos en nuestro pasado para saber vivir el presente a fin de poder comprender y guiarnos hacia el futuro, se acerca tiempo de silencio y reflexión, se acerca tiempo de respeto y amor para quien murió en la cruz y dio la vida para salvarnos... se acerca Semana Santa. Disfruten, oigan, sientan, vivan y escuchen en su interior, sabedores de la fuerza de llevar la cruz como luz que guía nuestras vidas… nuestra cruz.

DANIEL CID RICOTE President del Consell Comarcal del Tarragonès

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

Associació La Salle Tarragona 2018

7


SOM COOPERADORS DE DÉU Un any més ens trobem a les portes de la celebració del “tridu pasqual” i un any més recordarem i celebrarem els fets de la passió, mort i resurrecció de Jesús el Natzarè. Ell ha estat la cara visible de Déu i ens deixa el seu Esperit que ens acompanya al llarg de la nostra història. Recordem que, esdevingut home, el Crist Jesús està unit a cada ésser humà, en cada persona, sobretot en els qui més pateixen. I així ens ho diu l’evangeli de Mateu: “En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.” (Mt 25,40). L’evangelista ens obliga a fer-nos preguntes molt concretes: Qui són aquests “més petits”? Estic fent un servei generós per algú? A quines persones puc ajudar? Què faig perquè regni una mica més de justícia, solidaritat i germanor entre nosaltres? Què més podria fer? La resposta la tenim molt ben expressada pel mateix evangelista Mateu: “Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.” (Mt 25,35-36) Però la nostra atenció als “més petits” no pot quedar-se reduïda només a una acció assistencial; cal anar al fons de la qüestió i descobrir les injustícies de la nostra societat i, també, les nostres mancances i debilitats. La reflexió personal i la pregària ens hi poden ajudar. Ens cal un compromís real i autèntic d’actuació. És l’exemple que Jesús ens va mostrant al llarg de la seva vida pública: l’atenció personalitza els més necessitats i la lluita contra tota injustícia. St. Joan Baptista de La Salle ens anima als Germans i, per extensió, a tots els lasal·lians, a practicar els ensenyaments descrits pels evangelistes: “Sou cooperadors de Déu en la seva obra –us diu Sant Pau–, i les ànimes dels infants que instruïu són el camp que ell conrea per mitjà vostre. Déu és, en efecte, qui us ha encomanat el ministeri que exerciu1.” (Meditació 13 del temps de recés. 1 1Co 3,9). Pel baptisme hem estat incorporats a la gran família dels cristians, que és l’Església, i, per tant, la nostra vida ha de traspuar la llum i la vida del Crist Ressuscitat. La celebració del Centenari de la nostra Associació és un bon moment per recordar els trets identitaris i fundacionals i projectar-los en la nostra realitat actual. Són moltes les persones que, al 8

llarg d’aquests cent anys, hi han aportat generosament les seves il·lusions, les seves idees, el seu temps... i hi han dedicat esforços per fer allò que diu el lema dels antics alumnes: “Entràrem per a aprendre, sortírem per a servir”. L’associació ha arribat a aquesta efemèride gràcies a totes aquestes persones, moltes d’elles amb un treball discret i perseverant. Al llarg d’aquest any tindrem ocasió de fer ben palès el nostre més sentit agraïment a totes elles. La junta actual i la base social de l’entitat continuem fent nostre aquest lema perquè tenim interioritzat que som “cooperadors de Déu” i que, per tant, ens preguntem: Què puc fer per a aquests germans meus més petits? De ben segur que hi sabrem trobar una resposta adient. En un any de celebració cal dedicar més temps a l’associació; recordem que, a més a més de les activitats pròpies, s’hi afegeixen els diversos actes commemoratius; és just tenir un merescut reconeixement a tots els qui dediquen afany en les múltiples tasques que se’n deriven. El bon esperit que hi poseu és una mostra del vostre amor per La Salle. Us ho agraïm de cor. Les celebracions litúrgiques i els tradicionals via-crucis i processons d’aquestes dates ens han de fer reviure allò que és essencial de la nostra fe. Deixem-nos captivar per la bellesa i el simbolisme de l’”Oració a l’hort” i del “vetlleu i pregueu”. Acompanyem Jesús i, amb ell, totes les persones que pateixen en el seu cos o en el seu esperit, acompanyem-les amb la nostra pregària i que tots junts celebrem la gran festa de la resurrecció. Que l’esperit del Crist ressuscitat faci estada en el vostre cor. Bona Pasqua. GMÀ. XAVIER FORTUNY, CONSILIARI La Salle Reus


LA TEVA ALEGRIA, LA MEVA Tradicionalment, i no sé ben bé el perquè, contemplem els misteris que recordem durant la Setmana Santa des de la perspectiva del penitent, d’aquell que fa una ullada a la seva vida i observa tot allò que l’allunya i ens allunya de la voluntat de Déu, del missatge de Jesús. Però compte..., que tot plegat ja està bé, però tendim a decorar-lo tot amb un fons massa negre. I, és clar, que necessitem d’aturar-nos per escrutar en el nostre horitzó i estar segurs de cap a on anem. I tant que hem de contrastar els nostres fets amb el missatge de Jesús; però no des del tarannà d’aquell que no se sent res, d’aquell etern adolescent que “tot ho fa malament”; ans al contrari, amb la il·lusió de qui s’engresca en una gran aventura; de qui fa una feina complexa, però amb empenta i coratge, perquè hi creu i se l’estima. Aquesta aventura, aquesta feina és la VIDA, però una vida plena, per a un mateix i per a tothom; i no ens podem llençar a ella des del pessimisme o el dol permanents; sinó des de l’ALEGRIA. Però: De quina alegria se’ns parla? Si mirem les notícies, quantes ens parlen d’alegria? Dirigim l’esguard al nostre voltant: on és l’alegria dels milions d’aturats?, la dels que pateixen pobresa energètica, la veieu?, i la dels que s’han vist forçats a abandonar el seu país, les seves famílies, els seus amics per llançar-se al buit, al desconegut, tot plegat per acabar al fons del mar o en mans de màfies que els exploten? Tanmateix, l’alegria hauria de ser una de les virtuts més senyeres del cristianisme. Sant Pau ho diu així: “ Pel que fa a la caritat fraterna, sigueu sol·lícits a estimar-vos els uns als altres; (...) alegreu-vos en l’esperança; sigueu pacients en la tribulació, perseverants en l’oració (...) Alegreu-vos amb els qui estan alegres; ploreu amb els que ploren (...)” (Rm, 12: 10a. 12. 15) En el seu discurs programàtic, el conegut com a Sermó de la Muntanya (Mt. 5: 1-14), Jesús ho diu Associació La Salle Tarragona 2018

molt clar: estem cridats a ser feliços i fer d’aquest món un món feliç, és a dir, el Regne de Déu. És clar que aquesta alegria de la que se’ns parla, filla de la felicitat, no té cap relació amb les possessions materials, ni amb el poder ni amb el prestigi social. Però l’alegria no és quelcom extern a nosaltres, com diu Rabindranath Tagore, neix del fons del cor: Cerques l’alegria al teu entorn i pel món. No saps que només neix al fons del teu cor? Però no és alegria si no som capaços d’encomanar-la, i no la tenim si no ens deixem encomanar per la dels altres. Només així podrem alegrar-nos amb el somriure d’un nen, amb l’amor d’una parella que es besa, amb l’esforç d’aquell voluntari que dedica el seu temps als més desfavorits, amb els petits èxits (escolars, laborals, familiars,...) d’aquells que dignament els han assolit. L’alegria té un camí d’anada i un altre de tornada. De poc serveix que diguem que en tenim si som incapaços de compartir-la o de gaudir amb la dels altres. Heus ací el perquè del lema d’enguany de tots els Col·legis La Salle: LA TEVA ALEGRIA, LA MEVA. Heus ací el perquè del canvi de mirada, d’enfocament d’aquests dies que ens preparem per a celebrar. No són un camí vers la mort; és des de la perspectiva de la RESURRECCIÓ, de la VIDA, que estem cridats a omplir-nos d’aquesta alegria i escampar-la pel món. Que el Crist ressuscitat ens ompli d’alegria. BONA PASQUA ALÍCIA FERNÁNDEZ SIVILL Directora La Salle Tarragona 9


SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ Aquest any és el centenari de nostra Associació. Cent anys plens d’activitats que demostren que la nostra Associació és viva i que no s’atura. Cent anys de compromís lasal·lià, amb l’església i amb la ciutat. Cent anys de generacions i generacions de lasal·lians arrelats i amb valors. Si resseguim les actes de les juntes que al llarg del temps s’han anat succeint ens adonarem que tenen per denominador comú els valors transmesos pels “hermanos” i pel professorat. Aquests valors s’han mantingut en el temps i són un tret distintiu dels lasal·lians. Valors com la solidaritat, el compromís, el treball en equip, la gratuïtat, l’esforç... són els que ens varen transmetre des de l’escola i que conformen el nostre lema: “Vàrem entrar per aprendre i sortir per servir”. Rellegint les actes, com deia, ens adonem del treball constant que va permetre en pocs anys ressorgir de les cendres de la guerra civil. El 1942 les “7 Paraules” i el pas “Oració de Jesús a l’Hort”, el 1943 i amb motiu de les noces de plata de l’Associació, el pas “Vetlleu i pregueu” i que aquest any, també, celebrem el seu 75è aniversari. Els Jocs Florals, el Teatre amb la representació de “Els Pastorets” al capdavant.

10

Foto: Fervi

Han canviat els temps i les persones, com és lògic, però continuem i continuaran canviant la societat i les persones, però els valors a ben segur que continuaran. Quant a una persona que es comporta de determinada manera, que ens és familiar, li diem: “oi que tu ets de La Salle?”. Perquè continuem creient en el treball en equip, la gratuïtat, l’esforç, la solidaritat i per això el lema del curs enguany és: “El teu somriure, el meu!” Molt encertat en aquests temps en què precisament el somriure, la complicitat, no es dóna, al menys d’una gratuïta. L’Associació està preparant tota una munió d’actes per celebrar com cal aquest esdeveniment tant important per nosaltres. Desitgem que la vostra resposta i participació sigui entusiasta i participativa. Que tinguem tots un bon centenari, una bona Setmana Santa i una millor Pasqua! JOAQUIM JULIÀ PANADÈS President de l’Associació La Salle Tarragona


PROGRAMA D’ACTES DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE SETMANA SANTA 2018 Foto: FERVI

DIMECRES, 7 DE MARÇ A les 20 h. al Centre Tarraconense El Seminari, carrer Sant Pau, 4, inauguració de l’exposició ‘De Getsemaní al Calvari i...’, organitzada per l’Associació La Salle Tarragona. Romandrà oberta fins el 23 de març. Són reflexions sobre les 7 Paraules que Jesucrist va pronunciar a la Creu. DIJOUS 15 DE MARÇ A les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. JOAN MARIA MAIXÉ CEBALLOS. Hi actuarà, també, la Coral Infantil del Col·legi La Salle Tarragona. DIUMENGE 18 DE MARÇ A les 12 hores i al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2017 a càrrec del Sr. ADOLF QUETCUTI CARCELLER, President de la Germandat de Sant Magí Màrtir de Tarragona i President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. En acabar, hi haurà un toc conjunt de les Bandes de Associació La Salle Tarragona 2018

la Setmana Santa tarragonina anomenat TABALADA D’INICI DE LA SETMANA SANTA. DIMECRES, 21 DE MARÇ A les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria). CONFERÈNCIA QUARESMAL a càrrec del Germà JOSEP MARIA GUITERAS LLIMONA, germà de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes. Organitza: Associació La Salle de Tarragona. DEL DISSABTE 24 DE MARÇ AL DISSABTE 31 DE MARÇ MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, amb l’horari d’obertura següent: a Sant Agustí, on tindrem exposats els nostres dos passos, a Sant Llorenç, a Sant Miquel del Pla i a l’església de Natzaret, d’11 a 13 h i de 17 a 20.30 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari, Dimarts Sant i Dijous Sant, de 17 a 19 h. NOTA: No es podran fer visites en cap dels temples dins els horaris de celebracions litúrgiques. 11


DIUMENGE DE RAMS, 25 DE MARÇ A les 11 h. Carrer de les Coques. La Junta Directiva i la Direcció del Col·legi assistiran corporativament a la solemne BENEDICCIÓ i posterior PROCESSÓ DE PALMES I RAMS. A les 12 h, a l’altar major de la Catedral hi haurà la Missa Pontifical de Diumenge de Rams. DILLUNS SANT, 26 DE MARÇ A les 19 h. Ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Celebració de l’Eucaristia. A les 20 h. sortirà el tradicional VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, organitzat per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, DESCENDIMENT i MAGINETS. Miserere Cor Mos Cantars. Nota: Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIMARTS SANT, 27 DE MARÇ A les 20 h. A Cambrils, participació de la nostra banda de tambors i una representació de la nostra Associació en la Pujada del Natzarè. DIMECRES SANT, 28 DE MARÇ A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i posterior predicació. A les 19.30 h hi haurà la PROCESSÓ DEL DOLOR. Hi assistirem amb el pas de l’Oració de Jesús a l’hort. Les atxes i els brandons es començaran a lliurar al camió situat davant la plaça de la Mitja Lluna, mitja hora abans de l’hora prevista de sortida. Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIJOUS SANT, 29 DE MARÇ A les 20 h. Catedral. MISSA DE DIJOUS SANT. DIVENDRES SANT, 30 DE MARÇ A les 12.30 h. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. SERMÓ DE LES SET PARAULES, que comptarà amb la participació del Cor Mos Cantars. A les 16.00 h. Rambla Vella, a l’altura de la capçalera del Circ. Els nostres passos rebran les reverències pertinents per part dels armats. A continuació, RECOLLIDA DELS PASSOS fins a la plaça del Rei, acompanyats de les bandes de tambors i de música. Es prega l’assistència amb vesta i sense cucurulla. A les 18.45 h. a on formen els nostres aspirants (plaça dels Àngels). Lliurament de brandons i atxes. A les 19.00 h, al mateix lloc, organització de la sortida per a la processó del Sant Enterrament. 12

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional Processó del Sant Enterrament. El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort, dut a espatlles, anirà acompanyat de la Banda de Timbals de l’Oració a l’Hort, integrada per alumnes i antics alumnes. La bandera del Col·legi serà portada per la Sra. Maria Dolors Font Catà acompanyada de la Sra. Maria Isabel Aragonès Gaya i del Sr. Josep Maria Guillemat Remola. El pas Vetlleu i pregueu, portat a rodes, serà acompanyat musicalment per cornetes i timbals de l’Associació. Portarà la bandera de l’Associació l’Il·lustríssim Sr. Josep Poblet i Tous, president de la Diputació de Tarragona, acompanyat per el Sr. Oriol Poblet Roca i el Sr. Guillem Poblet Roca, nebots. Es prega l’assistència amb la vesta reglamentària, guants blancs, sabates fosques i, si és possible, i qui en disposi, amb la característica cucurulla penitencial. DISSABTE SANT, 31 DE MARÇ A les 22.30 h. Catedral. Celebració de la solemne VETLLA PASQUAL en commemoració de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, organitzada pel Capítol de la Catedral. Es prega la màxima puntualitat als actes en els quals participis i el degut respecte que l’acte es mereix.


ALTRES ACTES D’INTERÈS 2018 Foto: FERVI

DILLUNS, 26 DE FEBRER A les 20: hores 2a conferència Quaresmal Arquebisbat a l’Església de Sant Francesc, Rambla Vella. ‘Testimonis de voluntariat: ‘Cafè i Caliu’, Càritas parroquial, de la presó, ‘Llar Natalis’ i donant menjar a persones sense sostre’. DISSABTE, 3 DE MARÇ Des de 16:45 fins les 20:00 h. A la plaça de la Font, Plaça de la Pagesia i finalment a la Plaça del Rei, VI MOSTRA DE SONS DE LA SETMANA SANTA. Organitza: Gremi de Marejants.

curs de Bombos i Tambors de Setmana Santa. Plaça de Sant Magí. DISSABTE, 17 DE MARÇ A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ que recorrerà els principals carrers del barri. DIVENDRES, 23 DE MARÇ A les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h, PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: Gremi de Pagesos.

DILLUNS, 5 DE MARÇ A les 20: hores 3a conferència Quaresmal Arquebisbat a l’Església de Sant Francesc, Rambla Vella ‘La pregària en el camí de la Quaresma’, a càrrec de Fra Borja Peyra, monjo de Poblet..

DISSABTE, 24 DE MARÇ A les 18.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari. VIACRUCIS i posterior PROCESIÓN DE PASIÓN, que recorrerà els carrers de la zona del port. Organitza: Cofradía del Cristo del Buen Amor.

DIUMENGE, 11 DE MARÇ Trobada de Bandes: Aplec i Concurs (Assoc. Pas Presa de Jesús) 11:45 - 13:30 IV Aplec de Bandes de Setmana Santa. Pèrgola de Voramar. 17:45 - 20:30 II Con-

DIUMENGE DE RAMS, 25 DE MARÇ A les 17 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, organitzada per la Germandat de N. P. Jesús de la Passió.

Associació La Salle Tarragona 2018

13


Foto: FERVI

A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta, organitzat per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang. DEL DILLUNS DIA 26 AL DIMECRES DIA 28 I EL DIVENDRES DIA 30 DE MARÇ De 10 h. a 13 h. i de 17 h. a 19 h. de dilluns a dimecres i de 10 h. a 13 h. el divendres. Jornada de portes obertes del Museu Bíblic Tarraconense i exposició d’imatges de la Setmana Santa tarragonina: miniatures, cartells i postals. Entrada gratuïta. DIMARTS SANT, 27 DE MARÇ A les 19 h. Església de Sant Francesc d’Assis, organitzat per la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Missa i VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h, PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. A les 22.30 h. Parròquia de la Trinitat de la plaça del Rei. VIACRUCIS DE LA TRINITAT O DELS GITANOS, que recorrerà els carrers de la Part Alta. DIVENDRES SANT, 30 DE MARÇ A les 23.45 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto, organitzat per la Germandat del Sant Ecce Homo. En acabar es disposa d’un servei d’autocars per retornar a Tarragona. A les 6 h. Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”. A les 6.30 14

h s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang. DISSABTE SANT, 31 DE MARÇ A les 18 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT, organitzada per la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. A les 22.30 h. Catedral. VETLLA PASQUAL, organitzada pel Capítol de la Catedral. DIUMENGE DE PASQUA, 1 D’ABRIL A les 11 h, a la Catedral, i a les 12 h, a Sant Agustí. OFICI DE PASQUA. DIVENDRES, 6 D’ABRIL A les 20:15 h. Seminari (c. Sant Pau, 4). VIII CONFERÈNCIA PASQUAL a càrrec del Il·lm Sr. Doctor Jorge Manuel Rodríguez Almenar, amb el títol ‘La Sábana Santa, origen del rostro de Cristo en el arte’. I, en acabar, VII CONCERT PASQUAL, a càrrec del ‘Cor Jove de la Schola Cantorum dels amics de la Catedral de Tarragona’. DIUMENGE DE CORPUS, 3 DE JUNY A les 18 h. Catedral. Missa. I a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS.


Mª Dolors Font Catà Secretària

Foto: FERVI

MEMÒRIA 2017 CARTER REIAL DE SES MAJESTATS D’ORIENT Com cada any, el “Carter Reial de ses Majestats“ va recollir les cartes que amb molta il·lusió els nens i nenes vulguin adreçar als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquest Carter Reial ens va visitar els dies 27 i 28 de desembre de 2016, a les 20:30 h, just a l’acabar la representació dels Pastorets, al Vestíbul del Teatre Metropol.

FESTA DE REIS El dia 5 de gener, Nit de Reis, Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar el local de la nostra Associació i van repartir regals als nens i nenes assistents, fent més gran encara la il·lusió dels més petits en una nit tan especial.

Foto: FERVI

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ El dia 20 de febrer es va celebrar la reglamentària assemblea general a la seu de l’associació. En aquesta assemblea es van comentar diferentes qüestions relacionades amb les nostres activitats. Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

15


SETMANA SANTA La preparació de la Setmana Santa s’inicià el mes de gener amb els assajos dels portants del pas de l’Oració de Jesús a l’Hort a les dependències del Col·legi La Salle.

CONFERÈNCIA QUARESMAL Seguint el costum iniciat l’any 2009, la Vocalia de Pastoral de l’Associació La Salle organitza anualment la tradicional Conferència Quaresmal. Es va celebrar el dia 9 de març, dijous, a les 20:00 h, al lloc habitual l’emblemàtic Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor del carrer Méndez Núñez 14. El conferenciant va ser el monjo benedictí, rector del santuari-basílica del monestir de Montserrat, el Pare Joan Maria Mayol.

Foto: FERVI

a la memòria dels germans, professors i professores, alumnes, exalumnes i personal no docents trapassats.I també la benedicció de la nova figura del Crist, aquesta benedicció va anar a càrrec de Mon. Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe de Tarragona i Primat, davant un nombrós públic. També en aquest acte hi va actuar la coral infantil del Collegi La Salle.

PRESENTACIÓ DELS GOIGS DE LES SET PARAULES

Foto: FERVI

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE L’ASSOCIACIÓ Un any més arribà la presentació de l’Opuscle / Revista de Setmana Santa de la nostra Associació. L’acte de presentació d’aquesta revista, gairebé un llibre, que inclouia articles propis del temps quaresmal i de la vida del’Associació al llarg de l’any, se celebrà el dijous dia 6 d’abril, a les 20:00 h, a l’Església de Sant Agustí (Rambla Vella). La presentación va anar a càrrec de la Sra. Mª Mercè Martorell Comas.

BENEDICCIÓ DELS PASSOS EL CRIST DE LES SET PARAULES I DE L’ORACIÓ A L’HORT El divendres dia 7 d’abril es va celebrar la benedicció del pas del Crist de les Set Paraules dedicat 16

A continuació al saló d’actes del col·legi hi va haver la presentació dels goigs al Sant Crist de les Set Paraules –lletra de M. Joan Roig i música de Mon. Miquel Barbarà– a càrrec del president de l’entitat Gogistes Tarragonis i consoci nostre Sr. Carles Baches Pla.

DIUMENGE DE RAMS A les 10 del matí del dia 9 d’abril, l’Associació va assistir en corporació, a les Coques, a la benedicció de Rams i després a l’Ofici de la Catedral, presidit pel Sr. Arquebisbe.

DILLUNS SANT El dia 10 d’abril es va celebrar el viacrucis coorganitzat per La Salle, el Descendiment i la Confraria de Sant Magí de Barcelona. A dos quarts de vuit es va iniciar la missa a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro, presidida per Francesc Gallart, Pvre. capellà-administrador. A continuació es va celebrar el viacrucis pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Els ARMATS DELS MAREJANTS, que ens acompanyar al Viacrucis, encapçalant la desfilada. Es van fer canvis. El primer va ser el canvi de


Foto: FERVI Foto: FERVI

DIMECRES SANT El pas de l’Oració a l’hort va participar a la Processó del Dolor que organitza la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i que fa un recorregut sortint des de l’església de Sant Joan, passant per la Rambla Nova i acabant de nou a la parroquia de Sant Joan. Una assistència nombrosa va acompanyar el nostre pas i la banda de timbals. Total d’assistents 156.

Foto: FERVI

recorregut sortint pel Rectorat baixant pel carrer Llorer fent el recorregut habitual i pujar pel carrer Les Coques en lloc d’anar cap a la plaça de les Peixateries Velles, el segon va ser canviar les atxes per llantions vermells i un tercer en què la Coral Mos Cantars van interpretar la peça Miserere Mei quan el pas pujava pel portal del Carro a la seva arribada. A l’acabar l’exercici piadós tots els presents van adorar la imatge del Sant Crist. També hem de comentar que entre estació i estació hi va haver unes notes de música per part d’un grup persones de l’Associació La Salle sota el guiatge de Josep M. Rota. Vam comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mn. Jaume Pujol. Per dades facilitades per Jacinto Sáez, responsable de les processons, la nostra participació al viacrucis va ser de 97 assistents.

DIMARTS SANT Cambrils. La banda de timbals de l’Associació La Salle va participar en la Pujada del Natzarè que es fa cada any des de Baix a Mar fins a l’església de Santa Maria, a la part antiga del poble. La banda de tambors va ser acompanyada per diversos membres de l’Associació de Tarragona. Associació La Salle Tarragona 2018

DIVENDRES SANT LES 7 PARAULES. Ens reunírem a les 12.30 h a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro per escoltar les reflexions sobre les Set Paraules a càrrec dels següents comentaristes: PRIMERA PARAULA: “PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN” Comentarista: Sr. JOSEP Mª VIVES SENDRA, en representació de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle Tarragona. SEGONA PARAULA: “AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS“ Comentarista: Sr. JORDI SAPERAS FONT, representant a l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (A.M.P.A.) del Col·legi La Salle Tarragona. TERCERA PARAULA: “MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE“ Comentarista: Sra. MÒNICA HUBER POTAU, en representació dels Professors del Col·legi La Salle Tarragona. QUARTA PARAULA: “DÉU MEU, DÉU MEU; ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT? Comentarista: Sr. JOAQUÍM GALIÀ ROMANÍ representant a la Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona. CINQUENA PARAULA: “TINC SET “Comentarista: Sr. JOSEP FRANCESC FERRER VAL en representació de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, pertanyent a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. SISENA PARAULA: “TOT S’HA ACOMPLERT “Comentarista: Germà de les EE.CC. JOSEP GUI17


Va col·laborar: CORAL “MOS CANTARS“, Director Sr. Eduard Pàmies. (Interpretant per primera vegada els GOIGS en lloança del SANT CRIST DE LES SET PARAULES, venerat per l’Associació La Salle Tarragona).

RECOLLIDA DE MISTERIS Foto: FERVI

Foto: FERVI

Els passos van ser recollits pels armats davant la capçalera del Circ. A causa del nou Pla de Protecció que regula l’entrada dels passos i vetlla per la seguretat de les persones, es van destinar dos arrengleradors –un per pas– per tal de formar el cordó de seguretat. Aquesta nova fórmula de regular l’entrada dels passos va ser un èxit. Penó 4 Cirials 2, Bandera Col·legi 3, pas Oració a l’hort  30, Banda Timbals 29, Bandera Associació 3, pas Vetlleu i Pregueu 10, Banda Música 36, Presidència 2, Arrengladors 7, files 20 Total 107. Manuel De Haro i Daniel Serrano van ser els dos capatassos del pas de l’Oració de Jesús a l’hort i Jaume Ollé ho va ser del pas Vetlleu i pregueu.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Foto: FERVI

La nostra participació a la processó de Divendres Sant va ser de 197 assistents La bandera del Col·legi fou portada per la Sra. Teresa Camón Urgell acompanyada de la Sra. Maria Isabel Aragonès Gaya i del Sr. Mario Gómez Pasqual i la bandera de l’Associació pel Sr. Hilario Alfaro Bozalongo acompanyat pels seus fills Srs. Jordi Alfaro Mateu i Víctor Alfaro Mateu.

Foto: FERVI

TERAS LLIMONA, en qualitat de Germà Provincial del Districte de Catalunya. SETENA PARAULA: “PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT “Comentarista: Pare STEPHEN DOURAV, pertanyent a la Comunitat de Pares Carmelites Descalços de Tarragona. 18

Foto: FERVI


FESTIVITAT DE CORPUS CHRISTI L’abanderat va ser el Sr. Juan Carlos Retuerto Iglesias com a membre dels portants del Vetlleu i Pregueu i com acompanyants la Sra. Maria Lourdes Codina Jornet i el Sr. Joan Carles Codina Retuerto.

Foto: FERVI

Foto: FERVI

ACTIVITATS DE LA BANDA A partir de l’octubre vam tornar a reemprendre l’activitat extraescolar de l’Escola de Timbals, on tots els infants des de P5 fins a quart de la ESO poden aprendre les nocions de la percussió d’una forma dinàmica i divertida sota la direcció de la Banda l’Oració a l’Hort i l’Associació La Salle Tarragona. Participant en aquesta activitat, en un futur els membres de l’activitat tindran l’oportunitat de formar part de la banda de timbals de l’Associació La Salle Tarragona. A l’octubre es van iniciar els assajos de la banda Oració a l’Hort, tot preparant el toc de d’exhibició dedicat al centenari de l’Associació que es celebrarà l’any 2018. A l’abril van participar en el primer torneig de futbol sala de bandes de Setmana Santa organitzat per la Congregació de La Sang.

MEDALLES A LA FIDELITAT L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona que organitza cada any el lliurament d’aquestes medalles a la fidelitat. Dia 1 de Desembre a l’Església de Sant Agustí (seu de l’Agrupació), lliurament dels premis a la Fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona. La medalla a la fidelitat per part de la nostra Associació va ser atorgada all Sr. Josep Mª Nosas Brull membre de la Junta Directiva i col·laborador en moltes tasques de la Setmana Santa, com a reconeixement a la seva feina. Moltes Felicitats!!! Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

DIADA DE L’ANTIC ALUMNE DE BENICARLÓ El dia 17 de desembre una representació de la Junta Directiva de la nostra Associació es va desplaçar a la ciutat de Benicarló per compartir amb els nostres companys benicarlandos una jornada de germanor lasal·liana entre les dues associacions. L’Associació La Salle de Benicarló va concedir la Medalla d’Or a l’Associació de Tarragona amb motiu de complir-se el centenari de l’entitat l’any 2018.

MISSA DEL GALL Com és tradicional cada any el dia 24 de desembre a la nit, l’Associació La Salle, conjuntament amb la Confraria de Sant Magí de Tarragona, vam celebrar a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro la tradicional Missa del Gall, presidida per Mn. Francesc Magarolas, capellà-administrador de l’ermita. Un cop acabada la celebració litúrgica, ens aplegàrem al voltant de la taula per degustar la popular xocolata desfeta amb coca habituals. 19


Foto: FERVI

PORTANTS DEL PASSOS, BANDA, ARRENGLADORS I PRESIDÈNCIES A LA RECOLLIDA DEL PASSOS, DIVENDRES SANT A LA TARDA

Foto: FERVI

20


Foto: FERVI

Foto: FERVI

Associaciรณ La Salle Tarragona 2018

21


Foto: FERVI

22


CONFERÈNCIA QUARESMAL SETMANA SANTA 2017 Foto: FERVI

Pare Joan Maria Mayol. Monjo benedictí, rector del santuari-basílica del monestir de Montserrat Bona nit estimats tarragonins, Sr. President de l’Associació La Salle Tarragona: Joan Joaquim Julià Sr. Josep Ciurana Delegat de PROIDE a Tarragona, i tots els altres aquí presents, exalumnes o no, que ben segur estimeu l’obra i la presència de la Salle a casa vostra. Gràcies per la vostra presència en aquest santuari de la Mare de Déu que té el seu centre en el Cor de Jesús, en la realitat immensa del seu amor per tots nosaltres. Ella, amb el seu esguard amorós, vetlla i prega per nosaltres perquè ens apropem cada dia més a Jesús i al seu evangeli. El propòsit d’aquesta conferència quaresmal no és altre que el d’ajudar a la preparació del Tríduum Pasqual que té en la Setmana Santa a Tarragona un aire molt especial: passos del Senyor que, sense paraules, arriben al sentiment i remouen l’ànima. Encara falten dies per a la Setmana Santa, però ja heu començat els preparatius i els assajos, oi? Doncs les paraules d’aquesta nit volen unir-se a aquest esforç vostre per poder celebrar aquells dies amb els sentiments de Jesús i amb la seva convicció. Ho faré seguint l’evangeli de sant Mateu, i recollint les expressions dramàtiques i poètiques Associació La Salle Tarragona 2018

d’algun dels salms que Jesús podia dir amb tota propietat aquella nit de Getsemaní i que, nosaltres els cristians, podem viure a semblança seva en el nostre pelegrinatge de la vida i de la fe sempre a cavall entre la fragilitat humana i gràcia salvadora de Déu. El títol expressa ja la intenció. “Els salms de Getsemaní: els sentiments de Jesús, la veu de l’Església” fer nostres, com Església, els sentiments de Jesús revelats en els salms per poder arribar a viure a la presència del Pare, amb la llibertat plena i l’obediència generosa del Crist.

Els salms de Getsemaní “Els sentiments de Jesús, la veu de l’Església” P. Joan M. Mayol i Fàbregas. osb. Jesús va néixer en un poble que sabia pregar. Al matí, al migdia i al vespre, abans i després dels àpats, en aixecar-se i abans d’anar a descansar, la pregària era el gresol on s’anava forjant la seva identitat com a Poble de Déu. Els salms són la reflexió orant de tota la Bíblia, la contemplació de Déu en la seva obra salvadora, la comprensió existencial de l’home creient, el cant magnífic de les seves alegries, l’explosió 23


Seure no és pas la postura per a dormir, el Senyor els mana d’esperar, asseguts però amb actitud d’espera. Jesús voldria pregar sense la tensió de ser sorprès pels qui amb Judes vindran a prendre’l; confia que vetllaran la seva intimitat amb el Pare, que sabran vèncer el cansament i la són vetllant pel seu Senyor.

Foto: FERVI

humil de les pors que conviuen en el seu cor, el plor sincer en el seus sofriments. És la pregària del Poble escollit, és la pregària del Messies. El Salteri impregnà tota la vida del Senyor, hi trobem en moltes ocasions aquesta realitat. Voldríem entrar en l’univers de la pregària de Jesús, per mitjà dels salms, no per saber més coses sobre ell sinó per conèixer veritablement qui és, per deixar-nos omplir com per osmosi de la seva riquesa humana i divina. No és sant Pau qui ens demana de tenir els mateixos sentiments que el Crist Jesús? Doncs bé, aquest breu recorregut vol vorejar amb respecte i amor l’ànima del Jesús de la meva història de salvació. Avui voldríem respondre, ni que sigui mig adormits, a l’exhortació del mateix Senyor: Vetlleu i pregueu. Vetlleu i pregueu per no caure en la temptació, vetlleu la vida de Déu que habita en el vostre si, pregueu el Pare del cel que fa estada en els vostres cors; vetlleu i pregueu per no caure en la gran temptació de l’oblit de la misericòrdia de Déu. Jesús buscà un lloc per pregar, ens diu l’evangeli, el lloc on habitualment acostumava a fer-ho: Getsemaní, amb la ciutat als seus peus, en el silenci de la nit, i la claror de la lluna nova, on l’aire perfumat per les oliveres ungeix la seva ànima i la reconforta. Va ser amb branques d’olivera que la ciutat el rebé i l’aclamà com el Messies. Ara, amb el presagi d’una traïció estudiada del darrer dels deixebles i de l’abandó del cap i de la resta d’ells, en el silenci de la nit seran les oliveres l’únic testimoni de la pregària del Senyor. Mt 26, 36. Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: –Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. 24

Mt 26, 37-38. Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. Llavors els digué: –Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan i els demana de restar prop seu, de vetllar, d’estar atents per aprendre d’ell a pregar. Així els deixebles que l’havien contemplat transfigurat a la muntanya del Tabor ara eren invitats a compartir la gràcia i el dolor d’aquest moment salvífic. Són els deixebles que van sentir, esgaiats, la veu del Pare: Aquest és el meu Fill el meu estimat, en qui m’he complagut: escolteu-lo. Jesús continua essent l’estimat; el Mestre continua tenint coses per ensenyar des de l’amor als seus deixebles, sobretot ara en el moment de la tribulació. Estimar és confiar-se a l’estimat sempre... Però tant Pere, com Jaume i Joan, són _recordem-ho_ els deixebles que no van entendre quasi res d’aquell misteri de la transfiguració, són els deixebles que, encara que han menjat i han begut en aquesta nit santa del pa i del calze del Senyor, i malgrat intuir la gravetat solemne del moment per les paraules i els gestos del Mestre, com que no estan acostumats a pregar com Jesús, malgrat tot s’adormiran. Quina tristesa no havia d’afegir-se a la solitud del Fill de l’Home davant aquella incomprensible desídia dels deixebles. En el Tabor no se’ns diu res dels sentiments de Jesús. Ell en la seva pregària conversava amb Moisès i Elies, és a dir amb la Llei i els Profetes, sobre el seu traspàs a Jerusalem. I ara a Getsemaní és el començament del final d’aquella hora decisiva. Sl 54, 5-6. Sento el cor adolorit dintre meu, s’apodera de mi un pànic de mort, m’agafa por i tremolo d’esgarrifança. Tristesa i abatiment per un destí ingrat i injust, por davant la feblesa corporal aclaparada per la prova en el sofriment físic, moral i espiritual. El dolor fereix i sacseja el sistema nerviós i destrossa la serenitat de l’equilibri humà, la injustícia té


efectes perversos i desfà l’ànima més ferma; el sentir-se abandonat desproveeix de les seguretats més profundes, i fon el cor més coratjós. Aquesta tristor de mort que situa sant Mateu en l’hort de les oliveres és la imatge visible d’una lluita continua de Jesús davant la temptació i la prova que van des del desert fins a Jerusalem. En Jesús cohabiten l’alegria del Regne i els seus signes que il·luminen el món, amb la tristor de l’antiregne que lluita contra totes les seves obres. He 5, 7-9. Jesús, durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.  Els salms ens ajuden a veure la fortalesa de Jesús, la força increïble dels humils, d’aquells que es refien de Déu absolutament. El salm 41, és un salm que l’hem cantat milers de vegades i que potser no hem parat esment de la força i del dramatisme que tingué en la vida de Jesús. Foto: FERVI

Sal 41,5-9. esplaio el meu cor apenat recordant com en altre temps venia amb colles de amics cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança. ¿Per què aquesta tristor, anima meva? ¿per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar: Salvador meu i Déu meu. El “record”, des de la fe, transforma el temps, fa del cronos kairòs. El kairòs reviu com a present la qualitat experimentada en temps millors, és això el que esplaia el cor apenat de Jesús, quan primer amb la família i després amb els deixebles, pujava a Jerusalem per a les peregrinacions habituals entre els jueus, però sobretot en la de Pasqua. Anar a la Casa de Déu ja era tastar d’alguna manera la pau i la joia del Regne: la seva presència, significada en l’edifici sagrat del temple, és una presència que inunda totes les realitats de la vida; en ella és l’acció de gràcies, la petició, el perdó i la pau. La Jerusalem de la fe conté tot això: el do viu de la Pau Messiànica, el do de la comunió plena i feliç amb Déu i amb els germans. Associació La Salle Tarragona 2018

recordant com en altre temps venia amb colles de amics cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança... Un cop de mar en crida un altre, quan bramula el vostre temporal; tots els rompents de les onades han passat per sobre meu. Que el Senyor confirmi cada dia l’amor que em té. I cada nit cantaré la lloança del Déu que m’és vida. Cert que les dificultats han estat en la vida de Jesús com un cop de mar que en crida un altre, tot el rompent violent dels dirigents del Poble han passat per sobre d’ell. La tristesa estreny el cor de Jesús, el torbament l’atrapa però no el paralitza perquè ell no perd mai l’esperança, creu amb certesa que, malgrat tot el que hagi de passar, tornarà a lloar a Déu: com a salvador seu. 25


El desig de Jesús invertirà en sentit primer del salm. Ell primer s’endinsarà en la nit i després, complint la voluntat d’amor i de salvació del Pare, cantarà el Déu que li és vida. El seu desig no serà satisfet fins que Déu no confirmi l’amor que li té il·luminant-lo amb llum de la resurrecció. Mt 26, 39. S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: –Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. La pregària de Jesús es troba amb una situació semblant a d’Elies perseguit per Jesabel. Es troba sol i perseguit de mort en una lluita per la veritat i la justícia de Déu i es refugia en la pregària humil. Es prosterna amb el cap entre els genolls. Però la pregària de Jesús no és la d’un cansat de lluitar, la d’un atrapat en la por de la mort, és un diàleg on la confiança de Déu s’abraça amb la por natural a la mort d’aquell home que s’adreça d’una manera única al Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, l’anomena: Pare! El ressò del salm 88 il·lumina la grandesa d’aquest moment obscur, amb la resplendor de la realitat de la paraula “Abba”. És el poema que canta la grandesa del Creador, del seu amor com a Pare i de la relació del Fill amb ell. Tot el salm està expressat en acció de gràcies, i recolza, tot ell, en la fidelitat de Déu. Un salm molt llarg on la successió de símbols i d’imatges voreja tots els aspectes de dues de les grans paraules de la Bíblia: Pare i Fill. Quan Jesús s’adreça a Déu l’anomenà Pare seu. Aquell que és el Senyor del cel i de la terra és aquell que l’ha engendrat abans de tots els segles. Els mots que millor el defineixen són: amor i fidelitat Salm 88. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat. Vós heu dit: «El meu favor és indestructible, mantinc la fidelitat en el cel. El Pare de Jesús és el Senyor del cel i de la terra. El cel celebra els vostres prodigis, Senyor, l’assemblea dels àngels canta la vostra fidelitat. ¿Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols? 26

Foto: FERVI

¿Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? Déu és temible al consell dels àngels, és majestuós i gran per tots els qui l’envolten. Qui és com vós, Senyor de l’univers! Sou poderós, tot és fermesa al voltant vostre. El Fill d’aquest Pare és el Messies, i Déu està en aquesta seva missió. M’he fixat en ell, i l’he ungit amb l’oli sant, perquè la meva mà estigui amb ell per sempre, i el meu braç el faci invencible. L’enemic no l’agafarà de sorpresa, ni li faran mal els injustos; davant d’ell desfaré els adversaris, derrotaré els qui l’odien. el meu amor estarà amb ell fidelment, en el meu nom aixecarà el seu front; estendré fins el mar el seu poder, fins a les fonts dels rius el seu domini. La segona part del salm expressa la relació humana de Jesús amb el Pare que passarà pel sofriment, la incomprensió, la confiança i la lloança. Però ara disgustat amb el vostre Ungit vós l’abandoneu i no en feu cas: trenqueu l’aliança amb el vostre servent, i li tireu per terra la corona; derroqueu les seves muralles, i arraseu les seves fortaleses; Tots els vianants es mofen d’ells Jesús demana una cosa que sap que no podrà ser. Però el fet d’expressar-ho l’allibera de la revolta estèril i provoca en ell una actitud activa. Confiant el seu dolor al Pare es deixa abraçar pel silenci amorós de la seva fidelitat. Sóc aquí. Tu no estàs pas sol.


Tota els salms parlen de la fidelitat de Déu envers el just perseguit, molts d’ells manifesten l’angoixa, alguns fins i tot la protesta del salmista davant l’aparent passivitat del Senyor; tots acaben amb una acció de gràcies segurs que la darrera paraula la té Déu, i Déu és amor. La incomprensió no priva a la fe de la confiança perquè l’experiència de l’amor de Déu infon en el cor la certesa de la immortalitat. Quan Jesús diu: Pare, és Déu mateix qui es reflecteix en la nineta dels seus ulls... Mt 26,40-41. Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: –Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Jesús s’adreça a Pere, aquell que ha jurat que no li fallarà mai. Pere el deixeble més impulsiu i decidit. Ja abans de negar-lo, l’abandona. Jesús es dirigeix realment a tots tret: a Pere a Jaume i a Joan. Tots tres s’han adormit descuidant la sol· licitud del Mestre. Els fills de Zabadeu que volin fer baixar foc del cel quan els samaritans no els acolliren, no han estat capaços de guardar el seu Senyor talment com Abner amb el Rei David. Abner i els altres soldats que formaven la guàrdia personal del rei, dormien al volant de David que també dormia al bell mig del campament. Aquí, Jesús, enmig de la nit del món, es manté despert i els deixebles dormen perquè no comparteixen els seus sentiments de vigila, no tenen consciència de la força del pecat que perverteix les més bones intencions, no sospiten el poder que té el mal capaç d’esclafar sota els seus peus el més sagrat. Quan un no s’atreveix a mirar de cara el perill posant-li nom i fesomia, quan cerca més la comoditat que l’autenticitat i defuig tot esforç o sofriment, fàcilment pateix de pesantor d’ànima i s’adorm en el cansament de la rutina. David podria aquí cridar i acusar a Pere i als deixebles amb tota la raó: ¿Que no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? ¿Doncs com és que no vetlles pel rei, el teu Senyor? No, no està bé això que has fet. Juro per la vida del Senyor que us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l’ungit del Senyor!  (1Sa 26,15) Jesús ha pres voluntàriament, per amor, el pes del pecat del món, i fa seva la culpabilitat de tota la humanitat, la de cadascú de nosaltres, per Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

transformar-la, a través de la seva obediència, en perdó redemptor i en gràcia salvadora. L’esperit de Jesús està prompte però la seva carn, com la nostra, és feble. Però la feblesa no l’allunya de Déu. Jesús vetlla perquè té viva en ell la llei del Senyor, la seva voluntat. Sl 118,55. Senyor, fins de nit recordo el vostre nom i vetllo pensant en la vostra Llei. Jesús, malgrat que els troba adormits, no els acusa, sinó que els instrueix amorosament: Vetlleu i pregueu. Vetlleu la vida de Déu que hi ha en vosaltres, la voluntat del Pare que dóna sentit al camí de la fe. Pregueu recordant el nom del Déu, tot el que ell ha fet per nosaltres des de la creació del món. Jesús sap de la fragilitat dels fills d’Israel. Pregueu i vetlleu per no caure en la temptació. Sl 93. Feliç l’home que vós eduqueu, Senyor, que instruïu amb la llei que heu donat; el guardeu en pau en dies de desgràcies, mentre l’injust ja li caven la fosa. 27


Salm 68. Déu meu, vós sabeu qui sóc jo, i no desconeixeu les meves culpes. Que jo no fracassi, Senyor de l’univers: els qui esperen en vós quedarien defraudats; que jo no fracassi, Déu d’Israel: seria un desengany pels qui us cerquen Però el moment és molt dur.

Foto: FERVI

El Senyor no deixarà el seu poble, no abandonarà la seva heretat; els tribunals donaran sentències justes, i els homes rectes les aprovaran. ¿Qui s’alça a favor meu contra els injustos? ¿Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts? Si no m’hagués defensat el Senyor, ja em veia al silenci del sepulcre. Quan m’adono que estic a punt de caure, vós m’aguanteu, por l’amor que em teniu, i quan creix el neguit dintre meu, el vostre consol és la meva delícia. Mt 26,42. Se n›anà per segona vegada i va pregar dient: –Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. No beure el calze era certament una possibilitat, però si passava lluny d’ell aquell calze no passaria prop de tothom l’amor ressuscitat que en sortirà vencedor. Aquesta copa que conté el pecat del món, només algú innocent i prou fort, com Jesús, veure-la. Només el Fill de l’Home pot afrontar el pecat i tot el mal que genera, i vèncer-lo dipositant en la seva entranya la força desarmada de la seva vida santa. Jesús té consciència plena de qui és. Com a Messies, és l’esperat de les nacions la seva vida no li pertany, és la Vida de la vida de tots els homes. La por, el sofriment no li fa perdre el designi salvador de Déu. Ell pren damunt seu el pecat del món i sense complicitat amb el mal se’n fa seva la culpa. 28

No hi ha bàlsam capaç d’amorosir les ferides incurables del meu cor. He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que em consoli. Jesús però té la certesa de la fe que el mateix salm expressa El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. Que el lloïn el cel i la terra, els mars i tot el que s’hi mou. El seu sacrifici obrirà a l’amor el cor de molts. Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà; hi habitaran els servents del Senyor, ells i els seus fills les posseiran, hi viuran els qui estimen el nom de Déu. Quina força no tenen els salms quan només la pregària és capaç de sostenir-nos! Mt 26,43-44. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Quan Jesus retorna de la seva oració com qui necessita un descans en la lluita; no diu res als deixebles adormits. Inútils són les paraules per el combat quan els soldats, desarmats, nus de valentia i atordits per la son, jeuen a terra del tot absents. El Senyor torna sol al combat de la pregària Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. I és contra Déu mateix que el Fill de l’home lluita. El càntic que la carta als hebreus diu que Jesús va cantar el salm 39 quan entrava al món, i podem veure a Getsemaní com un ressò potent abans de sortir d’aquest món retornant al Pare.


Són versets d’un salm però són paraules no escrites de Jesús que descriuen una actitud fonamental introntollable. Sl 39. Vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m’heu parlat a cau d’orella; no exigiu l’holocaust ni l’expiació;

Per això us dic us dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor.»

Déu no vol la mort de ningú, menys encara la del seu Fill. Déu no exigeix de Crist la seva mort en creu; El Pare, com ell, desitja la vida per a tothom fins i tot per a aquells que, amb la seva conducta indigna, semblen no merèixer-ho. Aquesta manera d’estimar de Déu porta com gravada genèticament la fidelitat incondicional ni que aquesta hagi de travessar l’estretor de la proba del sofriment o l’angoixa de la mort. Jesús sent la feblesa de la seva pròpia humanitat. Per això insisteix, en paraules del salm 39, demanant l’ajut de Déu i la confusió dels enemics a fi que els deixebles puguin alegrar-se i consolidar la seva fe ara provada com la d’ell mateix.

Senyor digneu-vos a ajudar-me, no tardeu a defensar-me, Senyor. Que quedin defraudats i avergonyits, Els qui en volen la mort.

Que se’n tornin plens de confusió els qui desitgen fer-me mal. Que quedin muts de vergonya els qui em deien “T’està bé”.

Crist vol ser fidel, com el Pare, al seu amor; la seva humanitat vol estimar com ell, sense límits; i deixa els límits de la seva humanitat a la misericòrdia divina del Pare. Aquesta nit de combat interior, Jesús no demana grans arguments, però necessita la mirada serena de Déu el seu Pare. Ell pot dir les paraules del salm amb més propietat que ningú: El vostre amor, Senyor, vessa bondat; mireu-me, responeu, vós que estimeu tant. No em priveu de la vostra mirada, cuiteu a respondre, que estic en perill. L’objecte de la pregària de Jesús és la benedicció de Déu, per això la seva lluita no pot menys de culminar en el lliurament d’un mateix al Pare, en el reconeixement de la pròpia feblesa, que hom venç precisament quan s’abandona en les seves mans misericordioses. Combat de la fe i victòria de la perseverança. Ara és quan el Senyor és més que mai el que el seu nom significa: Déu salva. Jesús es rendeix a la voluntat salvadora de Déu, el seu Pare. Tot el qui com ell s’abandona al Pare, qui es deixa transformar així per ell, fa beneït el món.

Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2018

29


Mt 26,45 . Llavors va cap als deixebles i els diu: –Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors.  Vetlleu i pregueu els havia dit com una invitació a unir-se a la lluita que esgotava les seves forces humanes. Ara, beneit per Déu silenciosament, sense paraules, recuperat en el seu vigor espiritual, i davant la imminència dels fets, els desperta del seu son i d’aquella mena de repòs com de mort. Mt 26, 46. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Vetlleu i pregueu. Aquesta invitació a la vigilància es pronuncia precisament en aquest moment d’angoixa, d’amenaça, en què està venint el traïdor, però també afecta tota la història de l’Església. És un missatge permanent per a tots els temps, perquè la somnolència dels deixebles no s’acaba en els dotze, sinó que serà el problema que hauran d’afrontar tots els deixebles de Jesús. És la son del cristianisme de “sofà” que diu el Papa Francesc, un cert cristianisme acomodatici tancant en la seva seguretat, presoner d’ella. Getsemaní forma part de l’evangeli, és un bona nova però una bona nova en clau de denúncia d’una certa insensibilitat de l’ànima davant el poder del pecat, una mena d’endormiscament davant tot el mal del món que no ens afecta directament. Nosaltres voldríem un cristianisme sense massa maldecaps, una fe sense interrogants ni reptes a superar, una seguretat que ens permetés dormir i reposar sens haver-nos cansat ni haver lluitat fins a donar la pròpia vida. Vetlleu i pregueu. Les dues coses. No n’hi ha prou en vetllar, en estar atent, en moure’s i lluitar contra tot el que és part del pecat en el món, vol també pregar perquè en la pregària _que també és una lluita tal com expressen els salms_ hi descobrim, sense paraules, la nostra implicació històrica i concreta en la voluntat salvadora de Déu, allò de nosaltres que pot ser benedicció, remissió i resurrecció en un món contradictori, orgullós de la seva independència de Déu i cofoi del seu progrés però mancat d’esperança, marcat profundament per la soledat i pel sofriment; afanyat pel poder i pel tenir acomodant-se a la corrupció, a la violència i a la injustícia. Tot això voldríem obviar-ho; pensem que potser no podem fer massa cosa i mirem cap a un al30

tre cantó. Això és la insensibilitat davant el mal, el contrari és vetllar per fer el bé en primera persona. En el fons, i això és més greu encara, és insensibilitat davant Déu: aquesta és la nostra veritable somnolència; aquesta insensibilitat davant la presència incòmoda de Déu que ens atrau amorosament però que, des de l’autenticitat d’aquest amor, ens qüestiona i ens fa més sensibles davant el mal i més aptes per el bé. La nit del Dijous Sant, hauria de ser precisament el moment per fer-nos reflexionar sobre la nostra somnolència, aquesta pesantor espiritual que ens pot i que ens fa deixebles distants del missatge de Jesús. El rostre seré de Jesús i les seves paraules ens desvetllen a la veritat del pecat i del mal que ell pren damunt seu per llevar-lo del món però que demana als deixebles de seguir aquest camí, camí de llum, de goig i de glòria però també de dolor per tot el que comporta de vetlla i de lluita en la passió pel bé que és presència salvadora de Déu en el món, per l’amor a tots els homes. En el relat de Getsemaní podem veure tota la força que l’expressió filial “Abba”. Una profunditat, altura, llargària i amplada que les paraules humanes no són capaces de fer veure. Abba, Pare!... Només aquesta proximitat tan familiar amb Déu és capaç de donar força a l’amor de fills en el moments més difícils de la lluita contra el pecat i tots els mals que se’n deriven. Getsemaní ens diu que en el Pare nostre, el poema més excel·lent, el salm exclusiu de Jesús, s’hi amaga, tot un tresor de coneixement i de vida; hi habita tota la realitat del Déu amb nosaltres. Com Crist, per mitjà de la vigilància dels propis sentiments i de l’oració al Pare, va superar victoriosament el moment decisiu de la prova, així el deixeble: “Vetlleu i pregueu” és la invitació reiterada a l’Església. L’episodi es converteix en un model per a l’existència cristiana, i és un advertiment del Senyor que apunta a l’hora darrera de cadascú de nosaltres. Vetllem, doncs, i preguem sempre com el Crist vetlla i prega per nosaltres, aquest Crist que com canta el poeta, Manuel M. Domènech Izquierdo, astorat davant la llum del pas del Senyor: És l’Heroi triomfant en l’obediència, que és fa del Pare amant, fidel espill, d’enllà de l’horitzó d’humana ciència, titànic combat d’Amor de Pare i Fill.


PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE SETMANA SANTA 2017 Coral Infantil del Col·legi La Salle Tarragona

Mª Mercè Martorell Comas Delegada Local de l’OESSJ a Tarragona Sr. Josep Mª Prats Batet, Conseller de Cultura i Representant de l’Alcalde de Tarragona; Srs. Consellers i Conselleres de l’Ajuntament de Tarragona; Sr. Joaquim Julià Panadès, President de l’Associació La Salle de Tarragona; Germà Xavier Fortuny, Consiliari de l’Associació La Salle de Tarragona; Sr. Pere Ramon Armesto, Secretari de la Agrupació d’Associacions de Setmana Santa; Sres. i Srs. de la Junta de l’Associació La Salle de Tarragona, Presidents, Juntes i Representants dels diferents Gremis, Confraries, Germandats i Congregacions de Setmana Santa Tarragonina, Germans i Germanes de l’Orde Equestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, Senyores i Senyors. En primer lloc, he d’agrair l’honor de presentar aquest Opuscle, ja que quan el President Sr. Joaquim Julià m’ho va demanar em va fer molta il·lusió, pel fet de la pròpia Presentació, així com per les meves vinculacions amb la institució Lasal·liana. El meu pare va ser alumne, de fet va ser dels primers alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes, que van venir a Tarragona, i va estar escolaritzat a La Salle, quan el col·legi estava al C/ Lauria, fins els treze anys, quan va començar a treAssociació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

ballar. A La Salle va apendre les matemàtiques que sempre va dominar, fins el dia de la seva mort, quan estava a l’hospital cada dia li teníem que portar el Llibre de Caixa i la documentació per fer l’arqueig; va apendre francès mercès al germans vinguts de les cases de França; va apendre català que va escriure sempre sense faltes, molt més bé que jo; i el més important va aprendre a ser una bona persona, honesta i honrada. La seva vinculació amb l’Hermano León (com se li deia en aquells moments) va fer que els meus germans Joan Ramon i Toni, que estaven escolaritzats al Col·legi del Sagrat Cor del C/August, en lloc de fer la Primera Comunió amb les Germanes Vedrunes, tal com els hi tocava, la fessin al Col·legi La Salle, ja que no es tractava de donar-li un disgust al Hermano Leon, que el meu pare tant estimava. Els meus germans van cursar tots els seus estudis a La Salle, i van rebre l’emprempta de la formacio lasal·liana. De fet si jo no hagués sigut una nena (en aquella època els col·legis no eren mixtes, i La Salle no era una excepció), m’haguessin matriculat als “Hermanos”, pero com era una nena, vaig fer tots els meus estudis al Sagrat Cor, amb les Germanes Vedrunes. Aquells que em coneixen, saben que des de que vaig néixer, vaig viure junt amb els pares i en aquells primers anys, també amb els meus ger31


mans, a la Plaça de La Salle, pero probablement el que pocs sàpiguen, és que les Vivendes de La Salle, es van construir en uns terrenys que havien estat dels “Hermanos”, i el meu pare, persona molt avançada a la seva època, va ser un dels impulsors de la construcció d’un grup de vivendes a les afores de la ciutat (ja que en aquells moments “Els Camps” o “Los Campos” com es deia en aquells temps, quedaven realment fora de la ciutat). Siguent un grup de vivendes amortitzables i protegides, el que avui anomenariem VPO, que depenien del “Ministerio de la Vivienda”, i que van ser el que avui anomenariem propietat horitzontal tumbada, el nom que segur els hi haurien posar, hagués estat Viviendas Generlísimo Franco, o Viviendas Primo de Rivera. Per tant el meu pare, persona extremadament pràctica, va pensar que quan canvies la política, quan “canvies la truita” com ell ho deia, canviarien el nom, i que això seria un problema molt important pel correu: Per tant va proposar a l’Ajuntament i al Ministeri, que ja que els terrenys tenien una vinculació amb La Salle, les vivendes es diguessin “Viviendas La Salle” i “Plaça de La Salle”; i així va ser. Per tant com poden veure, sempre he estat vivint a La Salle, i rodejada d’una familia de lasal·lians, per això em va fer tanta il·lusió quan l’amic Quim i la meva companya de despatx, la Rosa, em van oferir presentar aquest Opuscle. Mil gràcies a ells i a tota la Junta de l’Associació La Salle Tarragona. He tingut la sort de tenir uns il·lustres antecessors, i entre ells, el que em va precedir en aquesta presentació l’any passat, el company i ex-Consseller Municipal, Carles Sala. Per tant, tot i sabent que no podré estar a la seva alçada, és per mi un honor, poder formar part dels grup dels presentadors dels Opuscles de l’entitat, que any darrera any ens condueixen a través de cada un dels Opuscles d’aquesta Associació. He de confessar, que hi ha una dificultat afegida en aquesta presentació, ja que és la setena que m’ha estat encarregada des de l’any 2001: l’Ecce-Homo (2001), el Descendiment (2002), els Pagesos 650 aniversari (2003), la Soledat en el 3er. any del seu Opuscle (2004), la Confraria de Pescadors (2006), i Les Set Paraules dels Germans de La Salle (2010), la Cofradía del Cristo del Buen Amor (2012); i tres opuscles a Reus, els de la Confraria del Sant Sopar, la Confraria de Sant Joan, i la Confraria de Sant Pere. Com tots sabeu, jo tinc una manera particular i especial, de fer las presentacions dels opuscles, i 32

que consisteix en explicar primer algún fet històric vinculat amb l’entitat o bé amb el pas de la mateixa. La segona part de la presentació, com sabeu, sempre consisteix en un recorregut per tots aquells artícles, fotografies, poemes, salutacions i per la portada i contraportada de l’opuscle. Aquest any pensant en la presentació, tot i que el President, el Quim Julià, em va dir “no presentis l’Opuscle que l’important és que la gent el llegeixi, parla de les teves impressions a la Setmana Santa”. Ho sento Quim, però no et faré massa cas, (ja saben que soc desobedient per naturalesa) i presentaré ni que sigui breument l’opuscle, però certament parlaré de les meves impressions, i parlaré de la simbologia de l’olivera, aquesta olivera que presideix la portada de l’opuscle d’aquest any, tot i que quan ho vaig decidir, encara no havia vist la portada, per tant, una feliç coincidència. Per tant, precisament parlant d’impressions, la impressió que ens provoca el pas de “l’Oració a l’Hort” i el “Vetlleu i Pregueu”, és la serenor, i per altre part la facilitat d’imaginar-nos les escenes bíbliques que els dos passos ens descriuen, en aquell espai de l’Hort de Getsemaní. Escenes de Passió i Dolor infinit de Jesús, davant el que se li presentava. Escenes que varen transcórrer, en aquell hort ple d’oliveres centenaries. L’olivera a Palestina va ser una de les més importants especies en temps bíblics, i prova d’aquest fet, és que en el Llibre dels Reis I (5,24-25) ens diu que Salomó va enviar a Hiram Rei de Tir i Sidó 3.500 tones d’oli, una quantitat realment molt important “Hiram proveia Salomó de fusta de cedre i de savina, tanta com en volia, i Salomó sobministrava cada any a Hiram vint mil càrregues de blat i vint mil càrregues d’oli verge per a la manutenció del seu personal”. Però, com veurem, aquest no és l’unic lloc de la Bíblia, en el que ens parla de l’olivera i de l’oli, ben al contrari, són molts els passatges de la Santa Bíblia, que ens parlen d’ella, i dels seus usos en aquells temps, que a més de l’ús propi en l’alimentació, eren molts: s’utilitzava per fer sabó, i amb finalitats medicinals i cosmètiques. A més, també es feia servir per il·luminar les cases mitjançant les lamparetes d’oli de terracota. Així a l’Orient Mitjà, l’olivera i el seu fruit, va tenir un paper molt important en el dia a dia de les persones, i de l’evolució de les diferents civilitzacions, doncs l’olivera, per la seva naturalesa, pot viure fins 2000 anys, tot i que triga entre quinze i vint anys en donar la seva primera bona collita. Aquesta duresa, i longevitat de l’olivera, és utilitzada simbòlicament a les Escriptures, que ens


ensenyen que igual que l’olivera, sense importar les condicions climatològiques, hem de mantenir-nos ferms en presència del Senyor. Així, el Llibre dels Salms ens diu: “però jo soc com la olivera verda a la casa de Déu; en la misericordia de Déu confio eternament i per sempre”. Al Gènesi 8,4-21, trobem el significat de la fulla d’olivera, amb la que torna el colom després del Diluvi Universal, significava el temps que havia transcorregut, perquè una olivera donés fruits després d’haver estat submergida. També simbolitzaria una vida nova, i la fertilitat que sorgiria despres del Diluvi. I tanmateix simbolitza la resistència davant les dificultats, les adversitats i el dolor, ja que l’olivera és un arbre difícil de matar, i junt amb la figuera i la vinya són les oliveres la riquesa de la Terra de Provisió. També al Gènesi 35,14 ens parla dels usos rituals i sagrats de l’oli, i així ens explica, que quan Jacob va erigir una massebà de pedra, sobre ella, va oferir una libació i va abocar oli: “Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt. Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat”. Per la seva part, el Llibre de l’Èxode, ens parla molt de l’oli, i d’aquests usos rituals i vinculats a la divinitat, i així concretament a l’Èxode 27,20-21, ens explica que per les làmpares que cremàven continuament, havia d’utilitzar-se l’oli més refinat, per proveir la llum perpètua, davant l’entrada de Santa Santorum: “Mana als israelites que et proveeixin d’oli pur d’oliva, oli verge, per alimentar perpetuament els gresols del canelobre que hi ha a la tenda del trobament, davant la cortina que es troba enfront de l’arca que conté el document de l’aliança”. Tanmateix en l’Èxode 29,1-46, se’ns explica que l’oli era un element necessari i essencial pel sacrifici, ja que per fer sacrificis, es necessitaba: blat, pans sense llevat i oli; en el Èxode 29, 2-3, ens parla també de pans sense llevat untats amb oli: “Amb flor de farina de blat fes pans sense llevat, coques sense llevat pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, posa-ho en una panera i porta-ho al santuari amb el vedell i els dos moltons”. Un dels principals usos sagrats de l’oli, era per la unció. Així en l’Èxode 29,7 i al Lèvitic 8,12, s’ens explica que sols el Sum Sacerdot era consagrat en les seves funcions, mitjançant la unció del seu cap amb oli: “Pren llavors l’oli de la unció santa i vessa-l’hi damunt el cap per consagrar-lo”. I aquesta pràctica ritual, es traslladarà a la unció dels reis en períodes posteriors: “Preneu la meva guàrdia, Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva mula i que baixi fins a Guihon. Vosaltres, el sacerdot Sàdoc i el profeta Natan, ungiu-lo alli rei d’Israel. Despres feu sonar els corns i crideu “Visca el rei Salomó!” Acabat torneu a pujar amb ell i que entri is’assegui al meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perque sigui sobirà d’Israel i de Judà (Llibre dels Reis 1,33-35). Concretament a 30, 22-30, ens parla de l’oli de la unció, que es preparava segons una fórmula prestablerta, que consistia en una barreja d’espècies precioses (mirra, canyella, canya aromàtica, i cassia) amb oli d’oliva, per crear una substància amb la que ungir el Tabernacle i tot el seu mobiliari, a l’igual que als Sacerdots. Aquesta unció, suposava assenyalar com a Sants, als llocs sagrats i als seus moradors, és a dir els Sacerdots a càrrec del Tabernacle. Per aquest motiu, la recepta de l’oli de la unció, estava exclusivament reservada per l’us sagrat, era sols per ungir el Tabernacle i els Sacerdots, i no podia ser utilitzada per altres usos. Al Levític, ens parla de les ofrenes, i de que les ofrenes que es feien per expiar pecats no podien portar oli. Mentre que altres ofrenes vegetals a Déu, es feien amb farina fina, amb oli d’oliva de la millor qualitat i amb incens (Lv 2, 1). També se’ns 33


Foto: FERVI

explica en el Levític, que l’ofrena vegetal cuita sense llevat, amassada amb oli i farina però sense incens, era una ofrena destinada a ser consumida pels sacerdots (portava oli i farina, però no portava incens). I és interessant el fet, de que es feia sense llevat, per motius pràctics, ja que el llevat fa fermentar la massa, i el pa es fa malbé més aviat, per tant si servia d’aliment als sacerdots del Temple, interessava que la seva conservació fos la més llarga possible. (Lv. 2, 4-10) El mateix Levitic, ens parla de la Consagració d’Aron i els seus fills, on es fa servir la fórmula de la unció, que se’ns descriu en el Llibre de l’Èxode: oli amb mirra, canyella, canya aromàtica, i cassia, (Lv. 8, 1-37). En definitiva, la unció, era una “senyal d’elecció”, i també en algunes cultures, s’utilitzava com a protecció a l’ungit, per part de la divinitat, protecció que li serviria, davant els reptes i les proves a les que s’hauria d’enfrontar. El Levitic 6,14, fa referència a la Llei de la Oblació, i ens diu, que “La farina serà barrejada amb oli i cuita a la planxa. Despres la faran trossos i la presentaran en forma d’ofrena engrunada d’olor agradable al Senyor”. Finalment, el Levitic també fa esment a la utilització de l’oli, en la purificació dels leprosos. (Lv. 14, 10-18). En el Llibre del Deuteronomi, també trovem referències a l’olivera, i concretament en el Deuteronomi 28,40, ens parla de les olives que cauran, com una maledicció. I fa una sèrie d’amenaces, si no s’obeeix el Senyor: “Tindras oliveres per tot el país, pero ni tan sols faràs oli per perfumar-te, perque hauran caigut les olives”. El que ens vol dir, és que si no complim els manaments del Senyor, ens cauran damunt una sèrie de malediccions, i entre elles la de “quedar-te sense oli”, el que evidencia la importància de l’oli per la població en aquells temps. També en el Deuteronomi 33,24, Moisès beneeix a les tribus d’Israel, i així a la tribu d’Aser li diu: 34

“Beneït Aser entre els fills de Jacob, predilecte entre els seus germans. Que banyi amb oli els seus peus”. En aquells temps, sols els rics podien fer ús de l’oli per banyar-se els peus, per el cost que això suposava, tanmateix el banyar els peus amb oli, era un senyal d’hospitalitat, davant els visitants. Després d’aquest breu recorregut per els usos i la simboligia de l’oli i de l’olivera a l’Antic Testament, passem al Nou Testament, i precisament enllaçant amb el pas de “L’Oració a l’Hort” i amb el pas del “Vetlleu i Pregueu”, el nom de Getsemaní, en hebreu “Gat-shemanin”, significa precisament premsa o molí d’oli. L’Hort de Getsemani, està situat en la Vall de Kidron, al est de la ciutat de Jerusalem. Va ser adquirit pels franciscans, l’any 1666, i l’any 1850 el van rodejar d’un mur d’un metre i mig d’alt, a fi de protegir-lo. Actualment, a l’Hort de Getsemaní, hi han tres esglesies: la Basílica de l’Hort de Getsemaní, també coneguda com Basílica de les Nacions, amb les seves dotze cúpules; l’Esglesia del Pater Noster, on en cada mur, mitjantzant rajoletes de ceràmica, hi ha l’escrit el Pare Nostre, però cada mur és diferent perquè el Pare Nostre el trobem traduït a tots els idiomes del món; i també al Hort hi trobem l’Església de “Dominus Flevit” que significa “El Senyor va plorar”, església, que des de 1930, pertany a la Custòdia de Terra Santa i per tant als franciscans. Però a més d’aquestes tres esglésies, a l’Hort de Getsemaní hi podem trobar dos Llocs Sants més, que són la Roca de l’Agonia i la Gruta del Molí d’Oli. Molt poques oliveres queden actualment a l’Hort de Getsemaní, si comparem les sis que romanen, amb l’exuberància que devia tenir l’Hort de les Oliveres, en el temps de Jesús. Però segons les proves del “Carbono 14”, que s’han fet a les oliveres que han arribat fins els nostres dies, una d’elles té 2500 anys d’antiguitat, i per tant va ser testimoni del patiment de Jesús, aquella primera nit de Dijous a Divendres Sant. En aquest espai, hi trobem també les restes d’un Monestir Bisantí dedicat a la profetessa Anna, i a més hi ha les tombes de les primeres comunitats judeo-cristianes d’Israel. En total hi ha 150.000 tombes, entre elles les de Nahmanides (1194-1270), que va ser Rabí de la Comunitat Hebrea de Girona; i la de Menahem Beguin, personatge cabdal de l’Estat d’Israel; o la de la Princesa Alicia de Batemberg, mare del Príncep Felip, Duc d’Edimburg.


En les paràboles també es fa referència a l’olí, concretament en l’Evangeli de Sant Lluc 10,25-37, s’explica la paràbola del samarità: “Però un samarità que anava de viatge, va arribar on estava l’home i veient-lo, es va compadir d’ell. Es va acostar, li va guarir les ferides amb vi i oli, i els hi va envenar. Després el va muntar sobre el seu cavall, el va portar a un allotjament i el va cuidar”. En aquesta paràbola, un home samarità troba un jueu ferit per una agressió, i el guareix amb el vi, i amb l’oli. El vi el fa servir per les seves propietats desinfectants, i l’oli per les seves propietats cicatritzants. Finalment en Llibre de l’Apocalipsi també Sant Joan Evangelista, ens parla i fa servir la simbologia de l’olivera i de l’oli. Així concretament en l’Apocalipsi 6,5-6, fa referència a l’oli, quan ens parla de l’obertura del Tercer Segell, ens diu: “Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir al tercer dels vivents que cridava: Vine! I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia: Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però l’oli i el vi respecta’ls”. Precisament, el fet de respectar l’oli i el vi, evidencia la importància d’aquests dos productes en els temps de Jesús, per a l’alimentació de la població. I per la seva part l’Apocalipsi 11,4, parla de les oliveres, que representen els dos testimonis: “Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lamadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics”. Com hem vist l’oli d’oliva s’utilitzava per les làmpares, així les oliveres com a testimonis, junt amb els lamadaris, representen la llum espiritual. I ara després d’aquest breu repàs sobre la presència de l’olivera i la seva simbologia a l’Antic i al Nou testament, si els hi sembla passarem a la part dedicada pròpiament a la presentació de l’Opuscle. Cal assenyalar en primer lloc, que aquest any, amb l’Opuscle de l’Associació La Salle Tarragona, es commemora el 75è aniversari de la Benedicció i de la primera processó en què va sortir el pas de l’Oració a l’Hort. Tanmateix, aquesta Setmana Santa, serà recordada, ja que la imatge de Jesús del pas de “L’Oració a l’Hort”, serà substituida per una nova imatge, que es beneirà demà divendres, al Col·legi La Salle Tarragona. Per aquest motiu, si l’Opuscle de l’Associació és sempre magnífic, aquest any s’han multiplicat els esforços en la seva compoAssociació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

sició i confecció, ja que tant per la seva extensió com pel seu contingut, i en especial per les seves fotografies, és realment immillorable. Així, la coberta de l’Opuscle d’aquest any, és una magnífica fotografia, realitzada per l’Oriol Ventura. En ella apreciem en una vista frontal, del Pas, on l’olivera es sobreposa a la imatge del Campanar de la nostra Catedral, on veiem l’àngel i d’esquena la imatge de Jesús, agenollat davant l’àngel. Seguidament a la contracoberta podem apreciar en un detall de la fotografia de la coberta, l’angel amb el calze a la mà, que ens evoca les paraules de Jesus “Pare meu, si és possible que passi de mi aquest calze, però no sigui com jo vull, sino com vols Tú”. Darrera de l’extens índex de l’opuscle, veiem una impactant imatge del Sant Crist de l’Associació envoltat pels ciris del congregants, (fotografia de Francesc Sech), fotografia, que acompanya i precedeix la Salutació del Arquebisbe. En el seu escrit, l’Il·lm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona i Primat, assenyala, “La major victòria de Jesucrist, que motiva la celebració de la nostra Setmana Santa i les nostres processons, és la seva gloriosa resurrecció d’entre els morts, esdeveniment que actualitzem la nit de Pasqua, després del dia del gran silenci, el Dissabte Sant, durant el qual, tota l’Església contempla, al voltant del sepulcre, la història d’amor més gran, que mai ningú no hauria estat capaç de somiar.” Tot seguit, la imatge de Sant Pere, i la figura de Jesús d’esquena, del Pas “Vetlleu i Pregueu”, impactant fotografía de la Carme Ribes, precedeix l’escrit de l’Alcalde, que en la seva salutació, fa una reflexió sobre la importància de la Setmana Santa tarragonina “La Setmana Santa tarragonina és un d’aquells moments en els que la nostra ciutat té un batec especial. Precisament és aquesta dimensió social de la Setmana Santa i el compromís ciutadà que incorpora, el que la fa diferent de la de moltes altres ciutats”. 35


Una imatge de la Creu dels Improperis, en el Via Crucis de Dilluns Sant, fotografia de l’Oriol Ventura, ens porta a la Salutació del President de la Diputació, que sota el títol “Sentiment i Identitat”, ens parla de la “tasca encomiable de confraries, gremis i associacions” i ens diu “I si aquestes entitats esdevenen les grans impulsores d’aquesta festivitat, els opuscles que teniu a les mans, ens transmeten i immortalitzen la seva essència”. Tanmateix, el President del Port de Tarragona, precedit per una magnífica imatge del l’àngel del Pas de “L’Oració a l’Hort” a l’església de Sant Agustí, sota el títol “Fe i tradició signes de la nostra identitat”, ens diu “Els actes que conformen la Setmana Santa tarragonina configuren una unió entre la fe i l’arrelament a la tradició, i es fa palesa la seva important dimensió social i cívica” Un enternidor primer pla de Sant Pere, del Pas “Vetlleu i Pregueu”, ens condueix a la salutació del President del Consell Comarcal del Tarragones, que amb el títol “La nostra Setmana Santa de sempre” i reflexiona, sobre “què seria la Setmana Santa sense les aportacions populars que l’embelleixen i omplen de dramatisme pels carrers, complementant els imprescindibles rituals religiosos, que son l’epicentre necessari”. Una altra imatge de l’àngel amb Jesús agenollat d’esquena, del “L’Horació a l’Hort”, fotografia de Pere Amenós, en porta a la salutació del Germà Xavier Fortuny Consiliari de l’Associació, que ens diu “Aquestes imatges de la vida de Jesús lliurada a l’anunci explicit de l’amor de Déu vers els seus fills ens porta a la reflexió i a la pregària tal com ho plasmen els misteris de l’Oració a l’hort” i el “Vetlleu i Pregueu”. Seguidament podem admirar una visió lateral del Crist de l’Associació, ens corprèn pel seu realisme i dramatisme, precedeix la salutació de la Directora del Col·legi, que ens explica que el lema dels col·legis La Salle, es Mira més enllà; i ens diu “Ens estem referint a aquella esperança que cerca el que està convençuda de trobar, que hi confia, que hi creu. Al cap i a la fi, de la FE”. Una preciosa imatge de Jesús, del Pas “Vetlleu i Pregueu”, ens omple de tendresa, al contemplar aquell sagrat rostre, ple de comprensió vers les nostres debilitats, que poc després seria escopit i ferit pels seus botxins; i ens porta a la Salutació del President de l’Associació, que ens explica “Aquest any la nostra entitat celebra el 75è aniversari de la primera sortida del pas “Oració de Jesús a l’hort” i també el 25è aniversari de “Les set paraules”, ens explica que amb aquest motiu 36

“També hem restaurat el pas “L’Oració de Jesus a l’Hort”. Hem restaurat la figura de l’Àngel, malmesa pel temps i hem incorporat una nova figura del Crist” diu “ens hem inspirat amb uns esborranys i fotografies, feliçment trobats a l’arxiu de l’entitat. Eren dels tallers de Claudi Rius, i que els antics alumnes li varen demanar per fer un pas nou de l’Oració a l’Hort de les Oliveres”. Tot seguit una imatge del Crist de l’Associació passant davant la Font de l’Arquebisbe, durant el Via Crucis del Dilluns Sant, ens introdueix en el Programa d’Actes de l’Associació La Salle, per aquesta Setmana Santa de 2017, entre els que destaquen els actes del Divendres 7 d’abril, que son la benedicció per part del Sr. Arquebisbe, del pas de “Les set paraules” i de la nova figura del Crist del pas “Oració de Jesus a l’Hort de les Oliveres”. Una relació de fotografies, il·lustren la Memòria 2016 de l’Associació, val la pena llegir la gran quantitat d’actes de l’Associació, que evidencien la seva vitalitat, i mirar les fotografies que l’acompanyen. A continuació podran llegir la magnífica Con­ ferència Quaresmal que el dia 3 de març de 2016, va donar Fra Octavi Vilà Mayo, Abat del Monestir de Poblet. Per mi un molt estimat amic ja que ens coneixem des de que érem petits, i jo m’estimava molt a la seva mare, la tieta Rosita. Els que no van poder gaudir d’aquesta conferència, els hi recomano que la llegeixin atentament, és impresionant la seva profunditat. Segueix la Presentació de l’Opuscle de Setmana Santa 2016, a càrrec del Carles Sala Roca, que tants anys vàrem ser companys com a Consellers Municipals. Sens dubte una magnífica presentació, que em va deixar el llistó molt alt. Val la pena recordar-la. Del poema “Divendres Sant” de Lluís Joanpere, em permetran que llegeixi uns versos: “Oh tu viatger, Que com una ombra furtiva t’allunyes, Roman sota aquestes voltes i mira Que és el que veus? Una llum rutilant i una olivera, I un àngel Que més veus? Jesus pregant.” Sota el títol “La Setmana Santa i les Gemandats i Confraries”, el Pare Josep-Enric Parellada, Monjo de Montserrat, ens diu: “Es tracta per tant d’una setmana en la que l’Esglesia ens convoca


per commemorar, contemplar i celebrar amb fe viva, és a dir, de manera vivencial, experiencial, la veritat central de la nostra fe: el misteri pasqual de Jesús, el “pas”, això és el que vol dir Pasqua, de Jesús cap al Pare; el pas de Jesús a la vida, a través del sofriment i de la mort”. El 25 de març de 2016, a l’Ermita de Sant Magí al Portal del Carro, es va commemorar el 25è Aniversari del “Sermó de les 7 Paraules”. Una fotografía de Miquel Sanchis, ens recorda aquell dia. Un quart de segle ja ha passat des de la primera vegada que es va organitzar per part de l’Associació el “Sermó de les 7 Paraules”. Una fotografia d’Oriol Ventura, on podem veure el penó de l’Associació La Salle Tarragona, ens condueix a la Tercera Paraula, del Sermó de les 7 Paraules, de l’any passat, que va anar a càrrec de l’antic alumne, Joan-Maria Maixé Ceballos: així en relació a la Tercera Paraula: “Dona aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva mare”, ens diu “Jesús s’acomiada de la seva mare. La mare rep per fill a Joan... Vegem en aquest sentit, l’immens amor de Jesús cap a la seva mare, quan en Sant Joan, encomana a Maria a tots els pecadors. I vegem també el dolor de Maria quan en lloc del fill de Déu i seu, pren per fills a tots nosaltres”. Del poema “Silenci i Dolor” de José Martínez Aloy, que destaca sobre un magnific detall de la cara de Maria Magdalena del pas del “Descendiment”, voldria destacar els seguents versos: “De la Verge Dolorosa el rostre trist i afligit, Cap pintor mai no ha existit que el pugui reproduir. Emprar hauria per colors les llàgrimes d’agonia, Per llenç, la pell freda i pia de qui acava de morir” Sota el títol “En el nom de Jesús” Josep Mª Rota Aleu, ens parla de les seves vivències i records com, alumne, com exalumne i com a professor, i ens parla del Germà Jesus Núñez, i del Germà Jesús García, que “A l’any 2016, amb pocs mesos de diferència, el Pare els va cridar a la seva vora. Tots dos varen morir a Cambrils, a la casa mare de Tarragona. Tots dos marxavem amb la feina feta i amb escreix. Tots dos havien consegrat la seva vida a l’educació cristiana de nois i noies. I s’hi havien dedicat no només amb paraules, sinó amb fets.” Em sembla impossible, no veure a l’Hermano Jesús, aquí avui entre nosaltres, com cada any. Josep Mª Sabaté Bosch, en el seu escrit “Un amor que és caritat i misericòrdia”, ens explica la Associació La Salle Tarragona 2018

presentació que va fer “dels ja tradicionals guardons anuals de la fidelitat a la nostra Setmana Santa, en referència a aquells adorables defectes de Jesús, i ens explica l’estimat Josep Mª, que ho fèiem per primera vegada, al Centre “El Seminari”, en el que fou paranimf i sala de graus, de la proposada pel Cardenal de la pau, Vidal i Barraquer, com a Universitat Pontifícia”. Amb el titol “Àngels caiguts i dimonis enlairats”, Josep Maria Rota Aleu, ens explica que el día de Sant Esteve del 2016, s’esqueia el centenari de l’estrena dels “Pastorets” de Josep Mª Folch i Torres, que havia tingut lloc al Coliseo Pompeia de Barcelona el 26 de desembre de 1916”. I que “l’Associació La Salle, porta desde l’any 1952, representant aquesta obra nadalenca, tradicional catalana.” Una sèrie de fotografies, dels portants i les bandes dels dos misteris, ens condueixen, a l’escrit de Joan Carles Codina, que ens parla de “L’esforç fet il·lusió”, i ens diu “Tornant al titol d’aquest petit escrit, per mi aquesta penitència no només es viu en els actes propis de Setmana Santa, sinó que es tradueix en l’esmentat esforç que hi posa cada un, en els moments previs”. Tot seguit el poeta Daniel de la Fuente en el seu poema ens diu: “El misteri de l’Oració a l’Hort” ja és a la Plaça del Rei. És tarda de Divendres Sant– El sol decau i tot semble tornar-se gris. Les pedres que el pas té ben a prop, tenen el seu color: Són les pedres del Palau d’August. Les imatges tenen una calidesa extranya, però joiosa. I any rere any, el color de les pedres i la calidesa de les imatges segueixen sent els mateixos.” L’escrit “El Dimecres Sant de 1942, ens parla de que el dia de Dimecres Sant d’aquell any, va ser la data escollida per la benedicció del nou pas de l’Oració a l’Hort”, ara fa 75 anys. Lluís Maria Salvat Galtés, ens parla d’“El Padrí Poeta”, i ens explica que el padrí del pas l’any 1942, va ser el Coronel Juan Selva Mergelina, que era el Governador Civil de la Província de Tarragona, des de feia encara no mig any”, i que va dedicar un poema, que es va llegir durant la benedicció, i del que m’agradaria extreure uns versos: 37


“Pregant agenollat, el teu Cor resa i demana al pare fortalesa. Tu m’ensenyes camins de salvació I l’anima enfortir amb l’oració” Del poema “La Palma i l’olivera”, precisament en la part dedicada a l’Olivera, podem llegir: “Ja a l’hort que els jueus dien de Getsemaní Plorant diu l’olivera, l’he vist patir. Dormien els deixeples a l’entorn d’ell Dormia fins a Pere, amb son coltell”. En el seu escrit Josep Maria Sabaté Bosch “...I Pregueu (I)”, ens diu: “D’aquell “Pregueu” ressona encara el nostre parenostre en passar el misteri de l’Associació la Salle. La processó del Sant Enterrament segueix desfilant davant els nostres ulls amb una catequesis pasional”. D’aquest escrit llegirem si Déu vol, la segona part en l’opuscle del proper any. Un escrit futurista que la Montserrat Boada March, ambientat a l’any 2067, i que porta per títol “La fi de la Setmana Santa a Tarragona”, ens ensenya un futur, que cap de nosaltres desitjaríem, per la nostra ciutat, i és una reflexió que ens porta a tenir clar, que és feina de tots seguir treballant, perquè la Setmana Santa sempre formi part de la vida de la nostre estimada Tarragona. La Núria Gasol Prats, en el seu escrit i sota el títol “Els somnis es fan realitat”, ens explica les seves emocions i sentiments quan es va fer realitat el seu somni, i ens diu: “Però ara s’ha fet realitat el somni que sempre demanava: portar el pas com a ganxo, i ser la primera noia portant de La Salle.” i ens diu: “Em sento molt orgullosa seguint els passos de la meva família Gasol: avi, papa i germà”. “Quadret de costums tarragonins, és un escrit que reflecteix els moments de la sortida de la processó del Sant Enterrament, a la Plaça del Rei, en aquells anys de principis del segle XX”. En un interessantíssim escrit, Joan Noguera, sota el títol de “El Barman de Jesús”, ens parla de “Marcialis Pincerna”, i ens trasllada a la Col·legiata de Sant Isidoro de Leon, i concretament a la Cripta, on hi ha el Panteó Reial, anomenada “la Capella Sixtina del Romànic”, i “on en una il·lustració hi ha el Sant Sopar, i en un dels seus frescos, a la seva banda esquerra, apareix un personatge clarament identificat com “Marcialis Pincena”. No voldria acabar la presentació d’aquest Opuscle, sense fer referència a les moltes fotografies de Fer-vi, que hi podem trobar durant la seva 38

Foto: FERVI

lectura. Ell és, i ha estat durant dècades, un cronista gràfic d’excepció, de la nostra Setmana Santa. L’opuscle es clou amb la menció als Col·la­ boradors i Anunciants, així com amb l’agraïment de l’Associació “a les persones, entitats i firmes comercials que han col·laborat, en la realització d’aquest opuscle”, ja que sense el seu patrocini no serian possibles els Opuscles. Novament, vull, agrair a l’Associació La Salle Tarragona, la possibilitat i l’honor que ha estat per mi, presentar l’Opuscle d’aquest any 2017, en el 75è Aniversari de la benedicció i primera sortida del pas de “L’Oració a l’Hort”. I em permetran que acabi aquesta presentació com a Delegada Local de la OESSJ a Tarragona. Per nosaltres els membres de la Orde, hi ha dos símbols que ens defineixen: la Creu de Jerusalem, que amb les seves Cinc Creus representa les Cinc Llagues de Jesús clavat a la Creu; i per suposat el Sant Sepulcre. Però el nostre és un Sepulcre buit, com deia fa uns dies Mn. Cañes en la presentació de l’Opuscle del Descendiment; i la nostra festa principal, igual que per tota la Cristiandad, és el Diumenge de Pasqua, doncs el Sepulcre buit significa la Resurreccció, significa la victòria del vençut, i la nostre Redenció, perquè sense el Diumenge de Pasqua, el Divendres Sant no tindria cap sentit. Amb la mirada posada en aquesta olivera, com a símbol d’esperança, els hi desitjo una viscuda Setmana Santa i una joiosa Pasqua de Resurrecció.


POTENCIEM EL SENTIT RELIGIÓS, ECLESIAL I... Mn. Miquel Barbarà Anglès Delegat diocesà per les Associacions de Setmana Santa de l’Arxidiòcesi de Tarragona Les associacions de Setmana Santa tenen una pluralitat d’identitats que les fa diferents unes de les altres i manifesta un conjunt molt enriquidor de devocions, de pràctiques, de tradicions... Fins i tot entre totes configuren una diversitat de dimensions i aspectes que les fa presents en la societat com un conjunt de colors molt variats. Tenen una dimensió social, econòmica, cultural, artística, històrica, folklòrica, turística... Pel seu normal desenvolupament és necessari que la societat admeti de manera digna que la llibertat religiosa és un dret fonamental que cal respectar, tutelar i fins i tot promoure. Hem de dir que en el fons de tota aquesta pluralitat i diversitat hi ha d’haver un nucli que és el que ha de donar sentit a tot el conjunt. El que està a l’origen i en el fons de tota la Setmana Santa és Jesucrist el nostre únic Salvador que va morir i ressucitar per la nostra salvació. I Jesucrist tal com el trobem i el celebrem en l’Església. Que Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

vol dir també amb un sentit religiós ben viscut i autèntic. El nucli del misteri cristià l’Església el celebra principalment amb la litúrgia i també amb els actes de pietat popular que han d’estar ben coordinats amb la litúrgia i hi han de ser coherents. El Concili Vaticà II diu que els exercicis de pietat popular s’han d’organitzar tenint en compte els temps litúrgics, de manera que vagin d’acord

39 Foto: FERVI


Foto: FERVI

amb la Sagrada Litúrgia, d’alguna manera derivin d’ella i a ella condueixin, ja que la Litúrgia per la seva mateixa naturalesa està molt per damunt d’ells (Sacrosanctum Concilium, 13). Per a aplicar això hi ha un Directori de la Santa Seu sobre la Pietat Popular. Aquest Directori diu que, després del Concili de Trento, es van desenvolupar les associacions

Foto: Carles Mallol 40

de Setmana Santa amb una triple finalitat: la penitència, la formació del laics i les obres de caritat. Encara que sigui breument tenim molt clar quin ha de ser el nucli que estigui present en totes i cada una de les associacions de Setman Santa i que ha de donar sentit profund a tot el conjunt i a tot el que fan. Un nucli religiós, eclesial i centrat en Jesucrist i tot el misteri de la seva mort i resurrecció per la salvació de tota la humanitat. M’agradaria expressar-ho amb un conte explicat per un germà prevere i ampliat després. Diu que en acabar l’entrada de Jesús a Jerusalem el ruc que el portava va anar cap a casa molt content. Estava segur que aquella festa l’havien fet per ell. N’estava cofoi i se’n vantava. La seva mare es veu que li va fer alguna reflexió i li va dir que al dia següent anés a tombar per Jerusalem. Quan va arribar a casa, la mare li va preguntar com havia anat i ell estava tot trist i encorregut. Li va manifestar que ningú l’havia saludat, ni l’havien conegut ni l’havien reconegut. LLavors la mare li va dir: fill meu has d’entendre que TU SENSE JESUCRIST NOMÉS ETS UN RUC. Què serien les associacions de Setmana Santa sense sentit religiós, eclesial...i sense referència a Jesucrist?


LES SET PARAULES 2017 (XXVI EDICIÓ) Foto: FERVI

PRIMERA PARAULA: “PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN“ Comentarista: Sr. JOSEP MARIA VIVES SENDRA, en representació de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle Tarragona. SEGONA PARAULA: “AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS“ Comentarista: Sr. JORDI SAPERAS FONT, representant a l’ A.M.P.A. del Col·legi La Salle Tarragona. TERCERA PARAULA: “MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE“ Comentarista: Sra. MÒNICA HUBER POTAU, en representació del professorat del Col·legi La Salle Tarragona. QUARTA PARAULA: “DÉU MEU, DÉU MEU, ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT?” Comentarista: Sr. JOAQUIM GALIÀ ROMANÍ, en representació de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona. CINQUENA PARAULA: “TINC SET“ Comentarista: Sr. JOSEP FRANCESC FERRER VAL, en representació de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, pertanyent a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. SISENA PARAULA: “TOT S’HA ACOMPLERT“ Comentarista: Germà de les EE.CC. JOSEP GUITERAS LLIMONA, en qualitat de Germà Provincial del Districte de Catalunya. SETENA PARAULA: “PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT“ Comentarista: Pare STEPHEN DOURAV, pertanyent a la Comunitat de Pares Carmelites Descalços de Tarragona. Col·labora: CORAL “MOS CANTARS“ (Director Sr. Eduard Pàmies). Interpretaran els Goigs en lloança del ‘Sant Crist de les Set Paraules’, venerat per l’Associació La Salle Tarragona. Associació La Salle Tarragona 2018

41


SERMÓ DE LES SET PARAULES 2017 CINQUENA PARAULA: “TINC SET“

Foto: FERVI

Josep Francesc Ferrer Val, President de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió Estàvem gaudint d’un partit d’infantils, i tots ens adonàvem de l’entusiasme que hi posaven els jugadors. En un moment donat un d’ells, pràcticament esgotat, es va acostar a la banqueta i sols va dirigir dues paraules a l’entrenador: tinc set. S’apropa una barcassa de goma inflable carregada de persones de totes les edats, intentant travessar la Mediterrània, sense combustible i arrossegada per violentes onades que la trontollen. L’equip de voluntaris s’apropa a rescatar-los i quan es troben sans i estalvis dalt el vaixell de rescat, tots repeteixen les mateixes dues paraules: tinc set. Voluntaris que a canvi de res amb tremendes dificultats a alta mar, ofereixen el seu ajut a les persones que arrisquen la seva vida a la recerca d’una nova oportunitat, i les autoritats els posen tots els entrebancs burocràtics i físics per tal de que no puguin complir el seu objectiu, no poden més que cridar, adoneu-se que: tenen set. Joves enganxats a la droga i a la beguda, molts d’ells amb malalties encara avui incurables, aparcats en una societat injusta, com antics leprosos, desesperats i amargats ens demanen a diari ajut, amb un crit ronc, tinc set. 42

Aquella persona treballadora, que durant la seva vida laboral ha estalviat per arribar a la vellesa amb garanties de benestar, i es troba un bon dia que la proposta que un empleat de banca va fer-li, venent-li fum a canvi dels seus estalvis, avui es veu sotmesa a l’engany i a la voluntat d’altres persones sense cap mena d’escrúpols, no dubtem que crida desesperada: tinc set. El pare de família que per raons externes ha perdut el treball, ha acabat l’ajut moltes vegades simbòlic, que en moments de lluentor econòmica va signar una hipoteca, i que avui està amb greus dificultats en abonar el seu import, deixant d’aportar el necessari a la seva família, o perdent inclús la seva vivenda, com no pot dir ben alt: tinc set. Les persones grans soles, sense ajut, que esperen la visita d’algun assistent social, a vegades sols per parlar una estona, i moltes vegades per implorar ajut, també ens estan cridant: tinc set. Aquells avis que deixen de menjar per ajudar els seus fills i no poden disfrutar degudament de la seva ben guanyada jubilació, criden amb raó a diari: tinc set. Entitats sense ànim de lucre que lluiten per ajudar als més necessitats en uns moments com-


Foto: FERVI Foto: FERVI

plicats, menjadors socials, vivendes sense sostre, dormitoris comunitaris, càrites, creu roja, a qui avui les autoritats redueixen la seva important ajuda econòmica, no poden més que cridar amb angoixa: tinc set. Infants que sense conèixer raons, per culpa de lluites interessades, es queden orfes en mig d’un fangar de guerra i desolació, també ens criden contínuament: tinc set. Aquell malalt moribund que ni pot pronunciar paraules, amb un simple gest de la seva mirada està dient al seu cuidador, on és el got, acostame’l; tic set. Quanta set està sofrint el nostre món, envoltat d’ambicions de poder, de guerres cruels i desconcertants, d’incomprensions, d’enveges, d’homes i dones que sols pensen en sí mateixos, quin crit ens cal fer a tots quan ens oblidem de cercar l’aigua de l’amor. I vós Senyor, que vàreu proclamar ser l’aigua de la vida, també esgotat de tant sofriment crideu clavat en creu: tinc set. EI centurió, home acostumat a la lluita i al sofriment dels altres, us acosta una esponja mullada amb fel i vinagre, pensa que us podrà calmar la vostra set, no s’adona que sou el pou d’aigua viva, i que de cop, tot s’ha capgirat, i per si tot aquest sofriment fos poc, la mica d’aigua que us resta amb una llança us travessaran el cor i la faran lliscar pel vostre cos inert barrejada amb la preciosa sang. Senyor; tinc set, i vos que sou l’amo de l’aigua no en teniu ni per remullar-vos els llavis. Associació La Salle Tarragona 2018

Tot al revés, què difícil Senyor és entendre les vostres coses, que costós és assumir els valors que prediqueu. Us han portat al Calvari arrossegant una pesada creu després de patir les burles dels incrèduls i l’ultratge dels fariseus posseïdors de la seva pròpia Llei. Però vós Senyor heu capgirat l’enteniment de les persones, l’innocent és condemnat, els darrers seran els primers, i els primers els darrers, us quedeu sense roba igual que el dia que vàreu néixer, no han entès res del que dieu per defensar-vos, fins el cònsol romà se’n renta les mans, els vostres deixebles us neguen, no us escolten, ni ho entenen, i fugen atemorits, només Maria i els amics més propers estan als vostres peus, tan sols us resta demanar al propi Pare que us ajudi a suportar el sofriment. Sant Agustí ens deixa entreveure en un dels seus sermons, la realitat d’aquestes dues paraules, quan ens diu que “Déu té set de que els homes tinguin set d’Ell”. Ens amaguem de tenir set del Senyor? Volem amagar la nostra set amb coses enganyoses, fàcils o mundanes? Ens espanta donar-nos al Senyor? Font d’aigua que brolla vida, no ens deixis tenir set de Vós, com vàreu prometre a aquelles dones que anaven al pou a buscar aigua fresca, aquella aigua, la del pou, té la facultat natural de remullar la set humana, però la vostra aigua, Senyor, ens dóna nova vida i no desitgem quedar-nos amb set. 43


CRÒNICA D’UN DIA SINGULAR Josep Ciurana Moncusí Vocal de Pastoral i PROIDE

Ara fa gairebé un any l’Associació La Salle Tarragona estava de celebració. El divendres 7 d’abril de 2017, Divendres de Passió o Dolor, la nostra entitat celebrava la Benedicció de dos Passos i la Presentació dels Goigs dedicats al Sant Crist de les Set Paraules. La data escollida no podia estar més ben triada, 7 d’abril, festivitat de Sant Joan Baptista de La Salle, dia de la mort del fundador de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes. I en quant a la data quaresmal la més propera possible entre els dos esdeveniments (2017, 7 d’abril Divendres de Passió – 1719, 7 d’abril Divendres Sant). Aprofitant doncs, aquest rerefons de la commemoració del 298è aniversari de la mort de Sant Joan de La Salle, i els 75 anys de la benedicció i primera sortida processional del Pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres, l’Associació La Salle va procedir a beneir conjuntament, en una sola cerimònia, el nou Pas dedicat al Sant Crist de les Set Paraules, i la remodelació del Pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres després de la restauració d’aquest amb motiu del 44

Foto: FERVI

seu 75è aniversari. L’acte va tenir lloc a les 18:00 h d’una tarda de divendres radiant, que va permetre lluir amb tot l’esplendor els dos Passos. Al pati del Col·legi, davant el monument al Sagrat Cor de Jesús que commemora la fundació del Col·legi de Tarragona sota la protecció d’aquesta invocació de Crist el curs 1906-1907, i alhora guarda la memòria dels Germans Beats màrtirs, es van col·locar els dos Passos per a la seva benedicció i posterior contemplació per part del públic assistent.

Benedicció dels Passos L’acte s’inicià amb l’actuació de la “Coral Infantil del Col·legi”. Un cop acabada aquesta, es procedí als parlaments de rigor en un acte d’aquest tipus i a la posterior benedicció. Hi eren presents l’Arquebisbe de Tarragona, Metropolità i Primat, Monsenyor Jaume Pujol Balcells, el President de l’Associació La Salle Sr. Joaquim Julià Panadès, els “Padrins” de l’acte Sr. Pere Pallarès Barbat i la seva esposa Sra. Maria Jesús Coll, el President de l’Autoritat Portuària Sr. Josep Andreu Figueras, la Sra. Elvira Ferrando representant l’Ajuntament, la


Foto: FERVI

Foto: FERVI

Directora del Col·legi Sra. Alícia Fernández Sivill, la Junta directiva de l’Associació, a més de molts antics alumnes, professors de l’escola, representants de les altres confraries de la Setmana Santa tarragonina, alumnes i pares/mares d’alumnes. Després de la solemne benedicció, els “Passos” foren contemplats d’aprop pels assistents durant una bona estona. Així es va poder admirar la remodelació del Pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres amb la nova imatge de Jesús, una escultura de tamany natural, de fusta policromada amb la cara, cap, mans i peus ben cisellats i la resta del cos sense polir perquè va vestida amb una túnica i cíngol de lli de color cru. La imatge està de genolls amb els braços caiguts i les mans obertes, amb actitud d’implorar al Pare que aparti d’ell aquell tràngol mentre mira l’àngel que li porta el calze de Passió. La figura de Jesús ha estat cisellada als tallers “Artemartínez” d’Horche (Guadalajara), el mateix taller que va cisellar les dues peanyes dels Passos Oració a l’Hort i Vetlleu i Pregueu. Per la seva part la figura de l’àngel és l’original de 1942 però totalment restaurada, recuperant tot el seu esplendor inicial, tant en la cara i la seva expressió, en les seves mans i peus, com també en les ales que recuperen la seva antiga coloració, i la túnica que torna a lluir el seu estampat original. Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

Foto: FERVI

El Pas del Sant Crist de les Set Paraules, que va sortir per primer cop al Viacrucis del Dilluns Sant de l’any 2016, és una composició d’una sola figura: un Crist clavat a la Creu. Una talla de fusta policromada, estilitzada, que representa Jesús mort a la Creu. Aquesta imatge, també restaurada als tallers d’Horche citats anteriorment, va muntada sobre una peanya molt sòbria que pot ser portada a espatlles o amb rodes segons convingui en un futur. Acompanyant la imatge hi trobem dos grans ciris vermells (símbol de Passió) i un ram de roses blanques envoltades per una gran corona d’espines situat davant dels peus del Sant Crist. Aquestes flors simbolitzen el record i la memòria vers tots els lasal·lians difunts. Un dels elements més característic i distintiu de la imatge és la tovallola que porta. Aquesta sobresurt per la seva policromia a ratlles de diversos colors que la fan singular. No es coneix ni l’autor ni l’antiguitat del Sant Crist, però es creu que pot ser d’estil francès i que podria estar datat al segle XIX, essent portat des de França pels Germans quan fundaren el Col·legi La Salle Comtal (a la ciutat de Barcelona) l’últim terç del segle XIX. La imatge era venerada a l’antiga Capella d’aquesta escola lasal·liana barcelonina fins que fou derruïda per necessitats de més espai educatiu del centre. Aleshores fou adquirida per la nostra Associació i des de llavors 45


Foto: FERVI

presideix una de les sales de la nova seu social de l’Associació al carrer de Méndez Núñez. Aquest Pas només surt en processó el Dilluns Sant presidint el Viacrucis que La Salle comparteix amb la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu i amb la Il·lustre Confraria de Sant Magí màrtir de Barcelona. El Pas va acompanyat només per dos tambors (per a marcar el ritme dels portants a espatlles), procurant mantenir així el major silenci i sobrietat possibles d’un Viacrucis que, caracteritzat per la seva austeritat, surt de la Capella de Sant Magí del Portal del Carro i a la qual torna per a finalitzar el recorregut, passant pels carrers que envolten la Catedral.

Presentació dels Goigs del Sant Crist de les set paraules Acabat el primer dels dos actes de la jornada (la Benedicció dels Passos), els assistents ens vam traslladar a la Sala d’Actes del Col·legi per assistir a la presentació dels Goigs del Sant Crist de les Set Paraules en honor a aquesta imatge que l’Associació La Salle venera a la seva seu social. En la presentació intervingueren el President de l’Associació que inicià l’acte amb unes paraules explicatives i alhora d’agraïment, per a després passar el torn de paraula al presentador dels Goigs el Sr. Carles Baches Pla, antic alumne i President de Gogistes tarragonins, entitat que vetlla per la conservació i difusió d’aquesta bella tradició religiosa-poètica-musical. Després de les pertinents i acurades explicacions referents a la composició de la lletra a càrrec de Mn. Joan Roig i Montserrat, la música a càrrec de Monsenyor Miquel Barbarà i Anglès, la il·luminació dels Goigs, l’edició i altres consideracions tècniques, es va

Foto: FERVI

repartir un exemplar d’aquests Goigs a cadascun dels assistents. Per a cloure l’acte va intervenir el Sr. Arquebisbe recordant-nos que els Goigs també són un tipus de pregària. Aquests Goigs presentats el dia 7 d’abril, van ser cantats per primera vegada una setmana després, el dia 14 d’abril de 2017, Divendres Sant, per la Coral “MOS CANTARS” durant la predicació de les SET PARAULES a l’Ermita de Sant Magí. Un cop acabada la presentació dels Goigs en honor al Sant Crist de les Set Paraules es va oferir un petit aperitiu a tots els assistents. Així es va acabar una tarda intensa on vam viure dos actes prou importants per a la nostra Associació. Actes que van ser el preludi de la celebració enguany del Centenari de l’Associació La Salle (1918-2018). Cent anys que anirem celebrant amb diversos actes al llarg d’aquest any.

46 Foto: FERVI


PRESENTACIÓ GOIGS 7 PARAULES Carles Baches Pla President Gogistes Vull agrair a la junta de l’Associació la possibilitat de fer aquesta presentació, aquí, en aquesta sala i en aquesta institució tant emblemàtica per la meva família i per mi. La meva vinculació amb La Salle va néixer quan els meus pares, un ja llunyà any 1959, aviat farà doncs 60 anys, em van portar a les velles instal·lacions del carrer Av. Navarra, ara Estanislau Figueras, i sortosament la vinculació encara no s’ha acabat. No puc obviar unes brevíssimes paraules sobre aquests anys. Des del principi em vaig sentir imbuït de l’esperit lasal·lià, el caràcter propi i la missió compartida que tots aquests anys he defensat. Els diferents cursos em van fer gran com a persona i com a cristià, de la mà dels diferents tutors, el Germà Jaume Andreu, el Germà Joan, el Germà Pablo Senosiain, el Sr. Francesc Sancho, el Germà Ricard Serra, el senyor i després Germà Frederic Gay, el Germà Emilio Cantarino i el Germà Jesús Garcia. Un record molt especial per aquest darrer, que recentment ha traspassat, i amb qui he estat vinculat durant les meves diferents etapes lasal·lianes durant 50 anys. Per mi serà un record per sempre haver llegit les pregàries a la Eucaristia del seu comiat a la Casa Sant Josep de Cambrils. Unes etapes lasal·lianes en què he estat: alumne, monitor de colònies, catequista, antic alumne, pare d’alumne, secretari i president de l’AMPA Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: FERVI

durant 10 anys, vicepresident segon de l’Associació i ara pare de professor, i tot això mantenint la meva condició d’associat des de l’any 1968, l’any proper farà també 50 anys. Les Set Paraules, tema que ens ocupa avui, van ser analitzades per primera vegada pel monjo cistercenc del segle XII, Arnault de Bonneval. Però va ser Sant Robert Bel·larmí qui impulsà la seva difusió i devoció en escriure el tractat sobre les Set Paraules pronunciades per Crist a la Creu. Aquell Divendres d’Agonia, la tenebra revestí i la sagnant Eucaristia redimeix l’humà destí. Son Set paraules amb veu clara forjades a cops de dolor. Només Set paraules, Quina humana? Quina divina? L’any 1942, ara fa 75 anys, La Salle va iniciar, al Col·legi, la tradició a la Setmana Santa tarragonina del Sermó de les Set Paraules, que ha passat per diferents èpoques, tal com explica el llibre 100 anys de La Salle a Tarragona, del Germà Josep M. Pons. Això ho podreu llegir en la magnífica nota històrica escrita per l’amic Manel Callao Costa, secretari de l’Associació, doncs ara la meva missió és presentar i comentar els goigs editats i dedicats al Sant Crist de les Set Paraules. Set Paraules i una Estrella del cor vostre van florir: Tant d’amor ens renovella i ens redreça el cor mesquí.

47


27). El camí que queda, llarg i dur, per Maria i Joan s’expressa amb una autèntica brevetat i embolcalla tota la humanitat.. Tot el món us abandona. Déu, el Pare, us fa costat? Li clameu amb veu pregona: ”Per què m’has abandonat?” L’amargor de vinagrella no tempera el malrubí... Foto: FERVI

Aquesta és la tornada dels goigs al Crist de les Set Paraules, que en el primer vers ja relaciona aquestes amb l’estel grog lasal·lià. A partir d’aquí contemplarem amb amor i pena, una a una, les paraules d’amargura que Jesús digué en la Creu. Fulgureu l’amor del Pare demanant-li el seu perdó! I un llambreig de pau empara els qui estàvem en foscor. Al Calvari una clivella fa planer el nostre camí... La primera, ningú pot dubtar d’un amor tant immens quan digué: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan. (Lluc 23, 34). És una declaració per salvar al seu poble. És un lladre que us invoca, regalant-vos un somrís i a la fe, ferma en la roca, prometeu el paradís; li tremola la parpella, llagrimeja benjuí... A la segona avisa amb gran clemència al bon lladre: Avui estaràs amb mi al paradís. (Lluc 23, 43). Aquest amor dura tant que cada dia cal pensar en la redempció. Us ho han pres tot menys la Mare, i ens doneu aquest tresor. I l’Amic, cor d’alimara, li darà escalf i suport. Jardí clos, divina Arquella, vora el Fill fins a morir... En aquells moments el poble passava un gran perill i calia especial protecció: Mare aquí tens el teu fill, Fill aquí tens la teva Mare.. (Joan 19, 2648

La quarta, (Mateu 27, 46 i Marc 15,34). Realment commou i espanta el clam al Pare amb veu santa, estant de peus i mans clavat. És una vall fosca en què tots sentirem les llàgrimes. Si resseca era la gola, més, la vida que vesseu, i “Tinc set”, el cor mormola, i us lliureu com a trofeu. La Ciutat, de lluny, mesella, assenteix la injusta fi... És un dels sentiments més humans i més després de la Passió. La Set (Joan 19,28). Així fou quan cridava amb fort dolor mostrant la set que tenia pel poble pecador. Ja, latent Divina Saba, podeu dir per reconfort: “S’ha acomplert”, tot s’observava, s’esvaneix el dol de mort. Consirosa la comella s’abillà de carmesí... Quan sentia, ja en creu, el seu final clamà en veu d’agonia. Ben clar veuria tothom en la seva figura que la sentència s’ha consumat (Joan 19,30). L’esperit, en plena vida, el poseu en mans de Déu, i la terra redimida sent un crit clavat en creu. De lluny, sons de Caramella ja desclouen el matí!... La setena i última, en el moment de morir digué Pare en les teves mans lliuro el meu esperit (Lluc 23,46). En les Sagrades Escriptures de l’Església podeu trobar les Set Paraules d’amargura que Jesús pronuncià clavat a la Creu. Un Estel llampant sorgia del costat del Redemptor,


Foto: FERVI

és l’Església, la via que du al clos del bon Pastor: la sagrera i ciutadella d’aixopluc al pelegrí... La ferida del pit de Crist dona sang de vida a l’església, ens reuneix a tots i ens demana que siguem tots com a germans. Les set paraules poden ser una comparació amb situacions per les que passa la vida de tot creient. Amb afecte us agombola tot La Salle com guió, i d’antic la seva escola us escorta en Processó. Cada anyada fe en poncella us acull a Sant Magí... El Dilluns Sant l’Associació La Salle i les confraries acompanyants fan la seva celebració al Portal del Carro i posterior Viacrucis per la Part Alta, que presidirà el Crist de les Set Paraules. Beneïu tanta fillada, coroneu-los els anhels, feu-los viure nova albada, fidels sempre a les arrels. Tarragona s’esbadella de perfums de Getsemaní... Aquest nou pas del Crist de ben segur reunirà tots els lasal·lians petits i grans que tants anys han ajudat a fer gran la Setmana Santa tarragonina i que mai no hi mancaran.

Els magnífics versos son obra del canonge honorífic Mn. Joan Roig i Montserrat, probablement en aquests moments el millor poeta gogístic de Catalunya. La música és del canonge Mons. Miquel Barbarà i Anglès, mestre de capella de la nostra Catedral. La nota històrica, on descobrireu molts detalls del tema editat, és obra de bon amic Manel Callao Costa, secretari de l’Associació i tresorer de Gogistes Tarragonins. L’esplendorós dibuix del Crist fet a la ploma és de Josep M. Virgili Sastre, i l’orla, igual a totes les dels goigs de la nostra Setmana Santa, de Ciò Virgili Robert. És un magnífic encadenat dels improperis. S’ha editat per l’Associació La Salle i Gogis­­tes Tarragonins amb motiu de la benedicció del pas del Sant Crist de les Set Paraules, amb el numero 1044 del catàleg general de produccions pròpies de Gogistes. Imprès per la Impremta Virgili de Tarragona. Es fa la presentació avui, 7 d’abril, festivitat canònica de S. Joan Bta. de La Salle i data del 298è aniversari de la seva mort el 1719, i seran cantats per primera vegada el proper divendres, Divendres Sant, a la Funció de les Set Paraules, a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro pel cor ‘Mos Cantars’. Vull acabar amb un record històric lasal·lià i gogístic: Apòstol de la ensenyança, àngel dels infants, doneu-nos fe i esperança com vos feu-nos Sants. Aquests versos, tant entranyables per tots i que tantes vegades hem cantat plegats, son realment la tornada dels goigs a S. Joan B. de la Salle, escrits per Mn. Cinto Verdaguer i estrenats a Cassà de la Selva als albors del segle XX, el 10 de juny de 1900, per l’Orfeó Català dirigit pel mestre Lluís Millet. I han esdevingut l’autèntic himne oficial de l’escola cristiana lasal·liana catalana.

Mai no falti nova grella que el Misteri ha de seguir: Tant d’amor ens renovella i ens redreça el cor mesquí! I aquesta és la rescobla dels goigs. Una publicació que passa a engrandir tota la col·lecció de advocacions passionals tarragonines. Associació La Salle Tarragona 2018

​ arles Baches Pla C i Jaume Baches Pla (e.p.r)

49


GOIG EN LLOANÇA DEL SANT CRIST DE LES SET PARAULES

El PaS dE “lES 7 PaRaUlES” L’any 2016 surt per primera vegada el pas del Sant Crist de les Set Paraules propietat de l’Associació La Salle, concretament el dia 21 de març, Dilluns Sant. Aquest pas surt des de l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro amb motiu del Viacrucis que fa el seu recorregut pels carrers de la part alta de Tarragona amb inici i final a l’Ermita del Portal del Carro i que organitzen conjuntament l’Associació La Salle, la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelo na i la Reial Congregació del Descendiment de la Creu des de l’any 1996. El Sant Crist que presideix el pas és una donació dels germans de La Salle i és una talla de finals del segle XIX de la qual s’en desconeix l’autor i procedè ncia inicial. Remarcable és el disseny del drap de puresa que cobreix el Crist, per la seva original itat. Fou restaurat escrupulosament pels tallers Artemartínez el 2014. La peanya per dur-lo a espatlles és la que es fa servir pels assajos dels portants del pas de l’Oració de Jesús a l’Hort. Aquest pas el porten 12 persone s dintre i vuit ganxos fora, format per alumnes de batxillerat del Col·legi La Salle de Tarragona, membre s de la Banda i ajudats pels portants de l’Oració a l’Hort. Per acompanyar el ritme del pas també hi van dos timbalers de la Banda de Timbals de l’Oració a l’Hort. El nom del pas ve donat perquè el Divendres Sant l’Associació La Salle, des de l’any 1942, organitz a la funció de les Set Paraules, i a partir de l’any 1996 aquest acte es fa a l’ermita de Sant Magí de Tarragona, lloc d’on surt també el Viacrucis del Dilluns Sant. Aquest any 2017 es beneeix el pas el dia 7 d’abril, data de l’aniversari de la mort de Sant Joan Baptista de La Salle, a les dependències del Col·legi. Sota els seus peus hi anirà una jardinera amb flors blanques per tal de recordar els Germans, profess ors/es, alumnes i ex-alumnes traspassats en totes les èpoques de La Salle a Tarragona. Manel Callao i Costa Associació La Salle

La Associació La Salle de Tarragona i Gogiste s Tarragonins editen i presenten aquests Goigs nous en commemoració de la benedicció del nou pas del Sant Crist de les Set Paraule s. Setmana Santa de Tarragona, 7 d’abril de 2017

Edició 600 ex. paper Registre. © Drets dels editors. Dipòsit lejal: T. 000-2017 Imp Virgili - carrer Ferrers, 1 - Tarragona

50

Gogistes Tarragonins, núm. 1.044 Goigs, núm. 781


VETLLEU I PREGUEU: 75è ANIVERSARI Foto: FERVI

Josep Ciurana Moncusí Vocal de Pastoral i Delegat de Pior de l’Associació La Salle Tarragona. Aquest any 2018 és any d’aniversari per a l’Associació La Salle, 100 anys no es compleixen cada dia i la celebració del Centenari és quelcom que s’ha de gaudir bé i que ha d’omplir d’orgull i joia a tots els Antics Alumnes. Però aquesta celebració no pot tapar, ni deixar de banda un altre esdeveniment també molt important per a nosaltres. En efecte, aquest any 2018 es compleixen 75 anys de la Benedicció i primera sortida processional del Pas Vetlleu i Pregueu. “La joia de la corona” del nostre patrimoni artístic està de celebració !! Obra del famós escultor barceloní Claudi Rius, fou ell mateix qui va proposar a la Junta Directiva de l’Associació d’aquells anys (ja que aquesta volia tornar a repetir el Pas de la Presa de Jesús, cremat a la Guerra Civil), la representació del moment evangèlic en el qual Jesús parla als apòstols, que estan mig adormits, preguntant-los per què no preguen amb Ell? (Mt 26, 40-41) “I tornant allà on eren els deixebles, els va trobar dormint i digué a Pere : ¿No heu pogut vetllar amb mi una hora? Vetlleu i pregueu per a no caure en la temptació; l’esperit està preparat, però la carn és feble“. La idea de l’escultor de cisellar aquest passatge evangèlic d’un dels moments de la pregària de Jesús a Getsemaní fou molt bona, doncs permetia als Antics Alumnes, per una banda, seguir desfilant a la Processó del Sant Enterrament junt amb el Col·legi i el seu Pas de “l’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres”. I per l’altra, l’Associació adquiria una obra d’un insigne escultor que, a dia d’avui, segueix sent original i única. Certament, la composició escultòrica que a l’any 1943 cisellà Claudi Rius atorga al Pas les qualitats d’excel·lència i singularitat. Excel·lència perquè el gran treball de l’artista al cisellar les quatre talles de fusta, Jesús, Pere, Jaume i Joan, mostrant l’expressivitat de cada rostre i la proporció Associació La Salle Tarragona 2018

volumètrica de cada figura, fa que sigui en el seu conjunt i també figura per figura una composició de gran valor artístic. Singularitat perquè la distribució de les imatges sobre la peanya està pensada de tal manera que permet que Jesús miri als tres apòstols a la vegada, però aquests ho facin cadascun des d’un angle diferent i que no es mirin entre ells. Això li confereix un dels motius de singularitat, doncs no es pot fotografiar el conjunt escultòric sencer, des de cap angle, que permeti en una sola fotografia obtenir els quatre rostres junts. L’altre motiu de singularitat és que encara avui dia, després de 75 anys, no s’ha trobat arreu cap altre pas amb aquesta composició artística del moment en que Jesús, durant la seva pregària a l’Hort de les Oliveres, interpel·la als apòstols preguntant perquè no poden vetllar amb Ell, la qual cosa fa que aquest Pas sigui únic no només a Catalunya, sinó també a l’Estat Espanyol, conferint-li un incalculable valor artístic. Si revisem les Memòries dels anys 1942-1943 de l’Associació d’Antics Alumnes, i algunes de les Actes de les reunions de Junta Directiva de l’Associació d’aquells anys, hi veurem reflectits els esforços, les il·lusions i les preocupacions de la Junta i associats per dotar-se d’un Pas que substituís el “Petó de Judes o Presa de Jesús” de l’insigne escultor Josep Llimona, cremat l’any 1936, i que fos l’orgull de tota l’entitat a partir, precisament, d’aquell any 1943 en que se celebraven els 25 anys de la fundació de la nostra Associació. En faré referència d’algun d’aquests esforços per a que quedi palès el treball de la Junta Directiva d’aquells primers anys de postguerra, anys de penúries i mancances de tot tipus, on l’Associació va haver de treballar de valent per a poder tenir aquest Pas. Repassant la Memòria anual de l’entitat del curs 1942-1943, hem trobat notes de la Benedicció del Pas “Vetlleu i Pregueu”, com la següent, transcrita literalment, on ens diu el dia de la Benedicció i qui foren els padrins. 51


....”Domingo de Ramos de 1943, Oficio de Palmas, Bendición de la Bandera i Paso Velad y Orad : La Bendición del nuevo paso Velad y Orad, admirable obra artística original del escultor Sr. Claudio Rius, de Barcelona, apadrinada por la Srta. Maria Encarnación Para y D. Antonio Para Álvarez“.... En un altre moment de la Memòria de 19421943, trobem una anotació curiosa que reflecteix un moment de discrepància interna entre els membres de la Junta, en referència a la Benedicció del Pas : (transcrita literalment en castellà, com totes les anotacions que veurem a continuació, donat que era la llengua d’ús obligat aleshores) ....”El presidente dice que por razones sentimentales y a fin de satisfacer los deseos del Ilmo. Obispo de Barcelona, el “Paso” se habria de bendecir en la ciudad Condal por el Sr. Obispo. Se rechaza esta propuesta pues significaria merma de lucimiento en los actos a celebrar por esta Asociación en sus BODAS DE PLATA“.... Si ens referim ara a les Actes de reunió de Junta Directiva del curs 1942-1943 veiem reflectides unes gestions per a trobar padrí per a la Benedicció del Pas. Gestions que, per altra banda, no deurien fructificar doncs abans hem vist qui van ser els Padrins el dia de la Benedicció. Diu així : ....”Se acuerda asimismo realizar gestiones para obtener que D. Tomàs Maestre Zapata, de Madrid, acepte el padrinaje del nuevo Paso Velad y Orad de la Asociación, por ser personalidad de marcadísimo relieve nacional y altamente predispuesta en favor de nuestra Entidad.”.... En un altre ordre de coses trobem, en una de les actes d’aquell any, aprovades les gestions per a recaptar fons econòmics per a la construcció del nou Pas. Diuen així : ... 4º) “Se acuerda recabar de todos los Asociados la aportación mínima y obligatoria de 2 ptas mensuales durante 12 meses, para la construcción del nuevo Paso Velad y Orad, a partir del mes de agosto próximo.” 5º) “Se recibe y se agradece efusivamente un donativo de Ptas 1.000- que entrega el Rvdo. Hno. Director del Colegio para la construcción del nuevo Paso Velad y Orad.” 6º) “Se nombra una comisión formada por los Sres. Presidente, Vice-Presidente, Sr. Benigno Dalmau y Sr. Miguel Malé, para encargarse del trato directo y redacción del Contrato entre la Associación y el escultor Sr. Claudio Rius, de Barcelona, para la construcción del nuevo Paso.” ... 52

En una altra de les actes consultades hi trobem dades de la firma del contracte i del pagament del primer termini de l’obra a l’escultor. Diuen així : .... 2º) El Presidente Sr. Marias, da cuenta de la visita efectuada al escultor Sr. Claudio Rius, de Barcelona, y de la firma del Contrato para la construcción del nuevo Paso Velad y Orad, que se erige en sustitución del antiguo Paso de José Llimona destruido por los rojos. Comunica también que el dia nueve del corriente deberá entregarse al citado artísta el primer plazo convenido del importe del Paso que asciende a Ptas 10.000- (Diez mil ptas). Se aprueban por unanimidad las gestiones realizadas por el Sr. Presidente. 3º) Se aprueba también la idea del Sr. Marias de dirigir a todos los afiliados una circular invitándoles a suscribirse a una o varias aportaciones en favor del nuevo Paso, realizando también gestiones acerca de personas influyentes de la capital y de fuera de ella, para conseguir un número importante de donativos. Tots els esforços de la Junta d’aquella època i els realitzats per les successives Juntes Directives fins a l’actual equip directiu, per a vetllar per la conservació i embelliment del nostre estimat Pas “Vetlleu i Pregueu” han estat fructífers. Com a últims exemples d’aquests esforços cal anomenar la construcció, no fa pas gaires anys, de la nova peanya de fusta, excel·lentment cisellada pels tallers “Arte Martínez” d’Horche (Guadalajara), i el nou xassís de rodes. Més recentment la restauració integral de la imponent imatge de Jesús, també realitzada als mateixos tallers d’Horche. I finalment, fa un any, l’excel·lent treball de l’equip de “l’Escola d’Art i Restauració” de la Diputació, amb seu a Tortosa, que han restaurat les tres imatges dels apòstols Pere, Jaume i Joan. Un treball aquest, conformat per una sèrie de intervencions de conservació i restauració com són : Neteja; Eliminació de intervencions anteriors; Consolidació i fixació; Reintegració volumètrica; i Reintegració cromàtica. D’aquesta manera podem dir que gaudim d’un pas totalment restaurat, que llueix tot el seu esplendor com el primer dia, i que ens permet a tots els Antics Alumnes experimentar una imponent satisfacció al contemplar el nostre estimat “Vetlleu i Pregueu”, l’any del seu 75è aniversari i l’any també del Centenari de la nostra Associació, com la veritable “joia de la corona” única, preciosa i espectacular, del patrimoni de la nostra entitat.


Associació La Salle Tarragona 2018

Plaça Sant Joan, 5 · 43500 Tortosa. Tel. i fax 977 444 163 www.dipta.cat/eadtortosa/ eadtortosa@dipta.cat

Escola d’Art de la Diputació - Tortosa

Maig 2017

Comunicació i difusió Pilar Lanau Franch Mireia Alfonso Muñoz

Disseny de portada Pilar Lanau Franch

Equip tècnic Clara Bailach Bartra Marina Borredà Sanjuan Júlia Poy Estrada

Tècnic responsable Mireia Alfonso Muñoz

Direcció Carme Clemente Martínez

INFORME TÈCNIC

CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL PAS VETLLEU I PREGUEU DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA

Obra escultòrica

Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals

Escola d’Art de la Diputació - Tortosa

Associació La Salle de Tarragona NR 0105

MISTERI VETLLEU I PREGUEU

INFORME TÈCNIC conservació i restauració

R C INFORME TÈCNIC DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL PAS VETLLEU I PREGUEU

53


54

6

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

Img. 1. Pas Vetlleu i Pregueu

Associació La Salle, Tarragona

llacunes.

Maig de 2017

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

i amb la reintegració cromàtica discernible de les

amb el reompliment de les pèrdues de preparació

Data de finalització

Abril de 2017

controlades, seguida de la consolidació i fixació de les delaminacions i aixecaments. Es va concloure

Data d’inici

mecànica i aquosa en condicions de pH i conductivitat

les peces. El procés es va iniciar amb una neteja

Propietat i ubicació futura dels materials i prioritzés l’originalitat de

Església de Sant Agustí, Tarragona

Ubicació

Terra: espuma sintètica policromada

Figures: fusta policromada

Matèria / Tècnica

1943

Datació

Autor Claudi Rius Garrich

Religiós

Tema

Pas de Setmana Santa

criteri de mínima intervenció que garantís l’estabilitat

Per a la intervenció de les peces es va seguir un

discontinuïtats en la pel·lícula pictòrica.

diversos blocs de fusta que el configuren, provocant

escletxes i fissures ocasionades pel moviment dels

de preparació i policromia. El suport tenia petites

superficial, lleugera delaminació i petites pèrdues

L’obra presentava una fina capa de brutícia

repintada, el 2009.

que l’escultura faltant va ser intervinguda, i totalment

concretament sobre els deixebles, i sobre el terra, ja

s’ha realitzat sobre tres de les quatre figures, més

l’Associació La Salle de Tarragona. La intervenció

al misteri de Setmana Santa Vetlleu i Pregueu de

Aquest informe versa sobre la restauració efectuada

1. Introducció

Tipus d’objecte

2. Dades generals del conjunt

7

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona


Associació La Salle Tarragona 2018

55

12

sabia que li hauria de succeir. Els apòstols mirant-lo, amb angoixa, amb desconcert, sense entendre les paraules del Mestre, sense saber què fer ni què dir. La imatge de Jesús, de figura majestuosa i rostre serè, és una de les més aconseguides de la Setmana Santa de Tarragona. La dels apòstols ajaguts a terra

la iconografia del seu pas, “El petó de Judes”, de forma que anés darrere del pas del Col·legi en la Processó. Quan van haver d’escollir el tema del nou pas que substituís el que es va cremar, van seguir el mateix criteri.

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

Img. 6. Esquema de l’estratigrafia per estrats. Fusta policromada

de comprensió i al mateix temps d’angoixa pel que

a l’hort, l’Associació d’Antics Alumnes va escollir

Suport

Capa de preparació

Capa pictòrica

Repintada total

que representi aquest mateix moment de la Passió de Crist a més d’aquest de la Setmana Santa

es reprodueix el text corresponent de l’Evangeli segons St. Mateu:

seva carn és feble (Mateu 26, 40-41).

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

la temptació. L’esperit de l’home és prompte però la

una hora amb mi? Vetlleu i Pregueu, per no caure en

a Pere: Així doncs, no heu estat capaços de vetllar

11

poc habitual. Sembla que no hi ha cap altre misteri

que els seus deixebles s’han adormit. A continuació

Tarragonina.

pel fet que representa una escena de la Passió

moment en què Jesús torna de l’oració a l’hort i troba

Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu

misteri que té una gran personalitat accentuada

El títol del nou pas, Vetlleu i Pregueu fa referència al

i amb cares de son, també són esplèndides. És un

deixebles, Jaume, Joan i Pere, en una actitud serena,

que el pas del Col·legi La Salle representa l’oració

mecànica, amb poc o nul amortiment.

Repintada puntual

representen a Jesús, dret, dirigint-se als seus

Passió que representen. Per això, tenint en compte

El misteri es presenta sobre un carro de tracció

El pas consta de quatre talles de fusta que

Img. 5. Detall de l’expresivitat dels rostres

A la processó de Tarragona, els misteris surten

4. Descripció iconogràfica i compositiva

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

segons l’ordre cronològic de les escenes de la

encara que si la seva estètica.

cap que posi en perill la integritat de la peça,

en bon estat de conservació i no s’ha evidenciat

En general, les diferents intervencions es troben

poc té a veure en la policromia original de l’obra.

desperfectes. Per tant, el que es veu en l’actualitat

en diferents èpoques per intentar dissimular nous

repintades, en aquest cas puntuals, probablement

el color de l’hàbit. Posteriorment es van fer noves

totalment repintades, en alguns casos, canviant

a l’oli, més endavant algunes figures van ser

concloure que l’obra es va realitzar amb la tècnica

A falta d’analítiques, segons l’estudi visual es pot

les capes de preparació i la capa de policromia.

Sobre aquests suports (fusta o espuma) s’assenten

probablement de poliuretà.

El terra que actua de base és d’espuma sintètica,

desitjades, per a, posteriorment, ser tallades.

de fusta unides, fins a aconseguir les mides

de les imatges es solen utilitzar diverses peces

Les figures del pas són de fusta. Per a la construcció

5. Aspectes tècnics de les obres

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona


56

14

Img. 12. Repintada sobre la policromia

Img. 14. Pols superficial sobre la policromia

Img. 11. Repintada sobre la policromia

Img. 13. Repintada sobre la policromia

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

Img. 10. Repintada sobre la policromia

Img. 9. Pèrdues de la capa de preparació i pictòrica

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

d’insectes.

ambiental i alguna taca d’humitat i excrements

presentava dipòsits superficials en forma de pols

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

Img. 9. Laminacions de la capa pictòrica

En relació amb la brutícia superficial, el pas sols

policromia original en bon estat.

havia zones on s’havia massillat i repintat sobre la

límits de la llacuna original (img. 20). Fins i tot, hi

d’un color discernible que sobrepassaven els

i repintades realitzades en intervencions anteriors

Sobre la pel·lícula pictòrica s’observaven massillats

(img. 9).

capa de preparació (img. 8) a més de laminacions

però presentava les mateixes patologies que la

pictòrica, aquesta no estava envellida o oxidada,

i algun despreniment. En relació amb la capa

estat regular, s’observaven aixecaments puntuals

Les capes de preparació es conservaven en un

(img. 7).

les unions dels elements a través de la policromia

deteriorament. En aquest cas es podien observar

pas del temps, però no significa estrictament un

que aquestes unions es moguin després del

l’acoblament de diferents blocs de fusta comporta

fet que les imatges es construeixen mitjançant

El suport es trobava en bones condicions. El

L’estat de conservació era bo.

Img. 7. Moviments dels diferents blocs de fusta a través de les capes pictòriques

Img. 8. Aixecaments i fissures a la capa pictòrica

6. Estat de conservació

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

13


Associació La Salle Tarragona 2018

57

16

Img. 15. Neteja en sec

bàsics de conservació i restauració de mínima

les intervencions al manteniment i conservació de

draps de microfibra.

repintades de forma sistemàtica sinó que es

poder ser eliminada amb aspiració (img. 16).

una correcta llegibilitat de les peces.

específic i segur per a la policromia (vegeu més

per evitar futures pèrdues i, restitució de petites

(img. 17).

estovats amb la solució aquosa.

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

mecànicament amb bisturí, un cop aquests van ser

Img. 17. Proves de neteja

la condensació d’humitat; fixacions dels estrats

tamponada a pH 7 amb 1000 µS/cm de conductivitat

1

• Documentació de tots els processos

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

• Reversibilitat i estabilitat dels nous materials

• Màxim respecte a l’obra en tota la seva integritat

• Mínima intervenció

aprovats i reconeguts internacionalment1.

els criteris bàsics de conservació i restauració

totes les intervencions han estat basades en

Per descomptat, i tal com hem assenyalat a l’inici,

per evitar falsos històrics.

tècnica emprada per al retoc ha estat diferenciada

llacunes tant de policromia com de preparació. La

de la brutícia, tal com la pèrdua de llegibilitat i

realitzar la neteja general era la solució aquosa

La neteja puntual dels esquitxos es va realitzar

mecànica i aquosa a fi d’evitar problemes derivats

El test va concloure que la barreja més adient per

Img. 16. Neteja aquosa

van anivellar els massillats anteriors que impedien

superfícies, per poder crear un test de neteges

Els processos generals van consistir en la neteja

la policromia que les envoltava. A més a més, es

lloc es va mesurar la conductivitat i el pH de les

informació a l’annex I).

anteriors sense estucar per garantir l’estabilitat de

Per portar a terme la neteja aquosa, en primer

van treure només les repintades sobre pèrdues

Així doncs, en termes generals, no es van eliminar

fase, i va aconseguir eliminar la brutícia que no va

l’obra per garantir la seva perdurabilitat.

de restauració global sinó enfocar la majoria de

en superfície amb aspiració i l’ajuda de paletines i

La neteja aquosa va completar aquesta primera

integritat, es va decidir no realitzar una intervenció

La neteja en sec es va realitzar eliminant la pols

intervenció i màxim respecte a l’obra en tota la seva

conservació general. Per tant, segons els criteris

en sec i, una altra en humit.

pas, aquest es caracteritza per un bon estat de

Tal com s’ha detallat a l’estat de conservació del

7. Criteris d’intervenció

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

La neteja va consistir en dues fases, una primera

Neteja

8. Intervencions de conservació i restauració

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

15


58

18

Img. 24. Reintegració pictòrica amb la tècnica del rigattino

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

Img. 23.Reintegració volumètrica amb estuc

Tinuvin® (img. 24).

molecular amb filtre contra els rajos ultraviolats

Gamblin® a base de resina Laropal® de baix pes

La reintegració es va realitzar mitjançant colors

Reintegració cromàtica

etanol i espessit amb carbonat càlcic (img. 23).

d’hidroxipropilcel·lulosa (Klucel® E) dissolt en

va aconseguir amb l’aplicació d’estuc a base

les llacunes de les capes de preparació, es

La restitució dels volums perduts, a causa de

Reintegració volumètrica

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

Img. 21. Consolidació de les zones disgregades

17

Img. 22. Consolidació dels aixecaments

procés es va utilitzar cola animal dissolta en aigua.

els casos necessaris. Per a dur a terme aquest

capa pictòrica (img. 22), i, aplicació de pressió en

aixecaments de les capes de preparació i / o de

disgregacions (img. 21) i amb xeringa sobre els

de cola animal calenta, amb pinzell sobre les

Aquest procediment va consistir en l’aplicació

Consolidació i fixació

Img. 18, 19 i 20. Seqüèncialització de l’eliminació d’intervencions anteriors

mecànicament, amb bisturí (img. 18, 19 i 20).

La remoció va ser efectuada amb isopropanol i,

o que perjudiquessin l’estabilitat de l’obra.

massillats que més dificultaven la visió del misteri

Es van eliminar únicament les repintades i

Eliminació intervencions anteriors

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona


Associació La Salle Tarragona 2018

59

20

qual cosa provoca moviments bruscos i tensions a la peça que afavoreixen el seu deteriorament

conservació de l’obra.

En relació amb la il·luminació no s’ha realitzat cap estudi sobre els luxos que irradien ni la il·luminació

d’aquesta els dies previs a Setmana Santa. Els cops, les erosions i les abrasions per fricció amb

microorganismes,

i

conseqüentment,

el

també

haurà

de

contemplar

individual del pas, ni la general de l’església, és per això, que aconsellem la realització d’aquest estudi i la realització d’un projecte il·luminatiu complet.

evident. Per tant, recomanem que es disminueixi la manipulació de l’obra i que s’augmenti l’atenció

l’aspirador al voltant de la peça no sobre ella

des dels Tallers de Conservació i Restauració de l’Escola d’Art també volem informar d’una

que les persones encarregades de la neteja i manipulació de la peça siguin formades en el món de la conservació de patrimoni.

transferir substàncies greixoses.

en el qual no existeixen canvis bruscs dels paràmetres climatològics, aspecte fonamental de la conservació preventiva.

encara que aquests moviments siguin naturals es poden alleugerir mantenint la humitat relativa de

com el manteniment i la neteja periòdica, que

evitaran focus d’humitat i brutícia.

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

escultures de fusta policromada és aquell estable,

creant una gran alteració física a la peça. Però,

aspectes bàsics que no són de solució complicada,

amb oscil·lacions diàries de +/- 3%.

humificador i deshumificadors). Si bé és cert que

de l’aire.

un grau òptim de temperatura per a la correcta conservació de la imatge serà de 20 +/- 2ºC, amb fluctuacions diàries màximes d’1,5ºC.

Materials que impedeixen la contemplació de l’obra original i perjudiquen la seva conservació. És per açò que demanem que cada intervenció realitzada

respectant l’obra.

Escola d’Art de la Diputació a Tortosa

sabran què i com fer cada tractament garantint i

amb formació i experiència demostrada, els quals

a l’obra sigui portada a terme per professional

Així doncs, i tenint en compte el confort humà,

està repleta de repintades i massillats invasius.

que no existeix documentació al respecte. L’obra

l’envelliment, a més de fer variar la humitat relativa l’obra ha sigut intervinguda diverses vegades però

sequedat al suport de l’obra i, per tant, accelerar Quan a les intervencions anteriors, recordem que

del lloc d’exposició i emmagatzematge de la peça.

Les altes temperatures també poden originar

el grau òptim de 55%, +/- 5% d’humitat relativa,

aparells de control d’humitat (termohigròmetres, s’hauria de començar per revisar els tancaments

Per tant, s’haurà de cercar l’estabilitat, considerant

aquest problema existeixen en el mercat diferents

l’ambient el més estable possible. Per a afrontar

En termes generals, el millor ambient per a les

policromada.

i cedeixen humitat de l’ambient en tractar-se d’un

lux.

pot arribar a contraure i desplaçar el bloc de fusta

pels materials constitutius de la peça, la fusta

causa dels moviments de la fusta quan absorbeixen

La il·luminació màxima hauria de ser de 150-200

material higroscòpic. Un canvi sobtat d’humitat

d’obra. Aquestes recomanacions són marcades

anteriorment, aquestes esquerdes apareixen a

mínims perquè els seus efectes són acumulatius.

En relació amb les condicions de l’edifici, existeixen

garantir la conservació adequada d’aquest tipus

esquerdes al suport de fusta. Com ja s’ha dit

radiacions i el temps d’exposició hauran de ser

sèrie d’actuacions i controls més generals per

A banda d’aquestes recomanacions concretes,

quan la manipulació sigui imperativa. S’aconsella

evitar tocar la peça sense guants a fi de no

residus d’insectes xilòfags netejar la pols amb un plomall suau i utilitzar

periòdicament pèrdua de capes de preparació i capa pictòrica era

observar

Un altre problema que preocupava era les

el seu emmagatzematge, sobretot, la solar; les

qualsevol tipus de font de llum sobre l’obra durant

Per tant, s’haurà d’evitar la incidència directa de

llum (Infraroja i Ultraviolada).

l’eliminació dels components nocius associats a la

conservació

En línies generals, una correcta política de

biodeteriorament.

de

espelmes, etc.)

i presència

compte les necessitats de conservació de la peça.

de l’obra, principalment durant la preparació

calor (estufes, il·luminacions independents,

forma sistemàtica, s’evitarà l’aparició d’insectes la

d’aquests mecanismes i es modifiqui tenint en

humits sobre la peça sigut causades per la incorrecta manipulació

d’humitat i temperatura, i es renova l’aire de

Si s’aconsegueixen uns paràmetres adequats evitar el contacte de l’obra amb fonts de

físic. Per tant, aconsellem que es realitzi un estudi

cal dir que el carro no posseeix amortiment la

intervencions

proposa una sèrie de mesures per garantir la

les

Sobre la resta d’elements constitutius del misteri,

finalitzades

de

cop

conservació i restauració de l’obra, l’equip tècnic

Un

9. Conclusions i recomanacions de conservació preventiva

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

En primer lloc, la majoria de les alteracions han

evitar l’ús de productes de neteja o draps

la imatge:

de l’aire és la millor manera per lluitar contra la

quotidianes que poden garantir la conservació de

per garantir un clima adient, vist que la renovació

humitat.

A més a més es recomanen petites accions

La ventilació també és un paràmetre a considerar

Informe tècnic de conservació i restauració del pas Vetlleu i Pregueu de l’Associació La Salle de Tarragona

19


JOSEP MARIA NOSAS BRULL. FIDELITAT LASAL·LIANA 2017 Foto: FERVI

Josep Maria Sabaté i Bosch Després de viure la festa de la fidelitat a la nostra Setmana Santa durant els dos darrers anys en l’emblemàtic paranimf d’“El Seminari” i abans en el no gens menys representatiu saló de sessions de l’Ajuntament, en obres per una plaga de tèrmits, aprofitàrem l’església jesuítica dels Sants Reis –trinitària, Sant Agustí, claretiana, ara “franciscana secular” i seu de l’AASST– per a celebrar l’anual repartiment de premis que totes i cadascuna de les associacions lliuren als seus respectius socis o a diferents entitats en un acte d’insòlit agermanament, però agermanament al cap i a la fi. Aquest agermanament ens ha de permetre a tots conèixer una miqueta més qui és cadascú i què ha fet per la Setmana Santa, normalment dins de la seva pròpia associació. De ben segur que, com ha fet aquest cronista, descobrirem personatges desconeguts, una part de la seva vida i algunes de les seves obres. Per tot això caldrà a tots plegats escoltar aquesta llarga relació de “curricula” i, curant-nos en salut, us he de dir que, com sempre, alguns no son precisament curts, cosa que obligà a la fi de l’acte a demanar perdó en nom de tots, 60

Esclarit aquest primer punt, qui escriu això havia preparat, també com ha fet sempre, una introducció general, però amb els retards aliens i els fets absolutament justificables dels darrers mesos i d’abans –tenia una introducció preparada al·lusiva als Jocs del Mediterrani 2017– va preferir actualitzar-ho al moment actual i per tant no res millor que, pel lloc que ens acollia, que recordar la figura del que fundà la Companyia de Jesús, o sia, Ignacio López de Recalde, més conegut com a sant Ignasi de Loiola, per a fixar-nos en una frase del seu llibre –“Els exercicis espirituals”–, a ell atribuïda però bastant mal interpretada En el llibre la frase qüestionada era i és –en castellà– “En tiempo de desolación nunca hacer mudanzas” fent referència a alguns sentiments de l’ànima com, per exemple, l’aflicció, l’angoixa, el desconsol, el dolor o la pena, i no tenia res a veure amb els transports, fer obres de construcció o canviar de lloc els mobles d’una habitació. Veieu sinó el context en què s’expressava sant Ignasi en la 5ª Regla del exercicis: “En tiempo de desolación nunca hacer mudanza, mas estar firme y constante en los propósitos y determinación en que estaba el día antecedente a la tal desolación, o en la determinación en que


Foto: FERVI

estaba en la antecedente consolación. Porque así como en la consolación nos guía y aconseja más el buen spíritu, así en la desolación el malo, con cuyos consexos no podemos tomar camino para acertar.” (sic)1. És evident que darrerament hem passat desolacions, tribulacions, torbacions, turbulències, afliccions, angoixes, desconsols, dolors i penes, però “qui dia passa any empeny” i ens cal seguir, de moment, sense fer massa “mudanza” en excés, demesiat, més que no cal o de sobra. Anem dons a fer com sempre la presentació del premiat enguany per l’Associació La Salle que és en Josep Maria Nosas Brull. Les seves arrels s’enfonsen entre les terres lleidatanes d’Artesa i la platja tarragonina de l’Atmella de Mar, tot i haver nascut a Terrassa el març de 1956 en temps de Quaresma i, per sorpresa pels pares, acompanyat de la seva germana bessona. Amb cinc anys la feina porta a Tarragona el seu pare que va ser un dels primers treballadors per posar en marxa la fabrica d’ERCOS, lloc on establí la seva vivenda, de manera que tots els fills varen anar al col·legi de les Dominiques, on el Josep Maria excepcionalment era l’únic nen. Passà també per l’Acadèmia Roig, l’Institut Martí i Franquès i l’Escola de Maestria fins a complir amb el servei militar a la marina durant un any i mig –els divuit mesos obligatoris–. 1. EE318.

Associació La Salle Tarragona 2018

En acabar la mili, es va casar amb la Rosa Maria i de la parella vingueren dos fills: el Josep Maria i la Maria Rosa, i ara ja son avis de dos nenes i dos nens. La seva relació amb La Salle s’inicià amb els seus fills matriculats en el nou col·legi de Sant Pere Sescelades, on el Josep Maria de seguida i ràpidament s’involucrà en l’AMPA: especialment participà en la secció del basquet fent camí amb la canalla amunt i avall, a més des de que els seus fills s’apuntaren a l’agrupament escolta –“FENT CAMÍ”–. Durant aquells anys ell va ser l’ànima logística de l’agrupament; amb la furgoneta: sortides a Prades, Andorra, la Vall Fosca..., i, a peu: les pujades a Montserrat fent pinya mb els recordats Josep Lluís Navarro, Jordi Gasol i Josep Anton Amela. També ha col·laborat amb l’Associació Cultural Sant Fructuós, no sols en la logística de La Passió de sant Fructuós, sinó inclús fent d’actor. A mesura que els fills s’anaven fent grans, es va anar introduint en l’Associació La Salle: de fet el van enredar i ell es deixà, perquè és d’aquelles persones que no saber dir no. A poc a poc va anar interessant-se en tot el trasbals del que representa la Setmana Santa: muntatge i neteja d’atxes, el seu trasllat pels Viacrucis i professons, la preparació i adequació dels passos amb la instal·lació elèctrica, recentment modificada amb un acurat estudi de llums, ombres amb la intensitat lumínica més adient per cada pas, canviant tot el sistema d’il·luminació amb bombetes LED, magnetotèrmics i bateries adequades. Ara, que gairebé ja té a la vista una merescuda jubilació, vol viure, si cap, amb molta més intensitat el dia a dia de l’Associació i que el seu manteniment sigui el més acurat possible. Per tot l’esmentat i, sobre tot, per la seva estima i actitud de servei a l’ideari lasal·lià Josep Maria Nosas Brull fou mereixedor d’aquest premi de la fidelitat a la Setmana Santa que li lliurà el president de l’Associació La Salle, Joaquim Julià Panadès en el solemne acte del divendres 1 de desembre del proppassat 2017. Però, de bell nou, permeteu-me que afegeixi el mateix de cada any, puix només ens resta l’esperança de retrobar-nos en aquestes pàgines l’any vinent, incidint en el que us he dit al començar a manera de justificació, perquè, tot i demanar perdó un cop més per la tabarra de cada any, amb el vostre permís i si Déu vol, malgrat tot –“Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy”–, seguiré també fins que pugui fidel amb vosaltres i amb la nostra Setmana Santa. 61


... I PREGUEU (II) Foto: Carles Mallol

Josep Maria Sabaté i Bosch

En recuperar aquella petita història del parenostre, més enllà dels dubtes a l’entorn del moment en què Jesús ens el va ensenyar, el cert és que des dels primers moments del cristianisme la pregària va tenir molta importància i un gran respecte, motiu pel qual no s’ensenyava a tothom, considerada com la màxima i més preuada joia de la fe i un privilegi dels batejats, que formava part del moment més àlgid de la missa –encara avui l’oració ve precedida d’un “ens atrevim a dir...”–. Avui el parenostre és una de les primeres oracions que s’aprenen de petits i, sovint, amb el pas dels anys, es converteix en una oració “rutinària”; d’aquí que en el segon capítol d’aquesta sèrie voldríem considerar la pregària no sols com un resum de l’Evangeli, sinó també com una mena d’alliberament integral que Jesús va prometre amb una síntesi de les relacions entre Déu i l’home en una sola causa, oberta a l’esperança i a l’alegria del creient, davant del combat i la lluita quotidiana en un món de maldats. Per tot això ens cal meditar un cop més, paraula a paraula, en tot el sentit de la pregària des del seu amb el significat del senzill mot “Pare”, sense res més, perquè de pare se’n és o no se’n és, 62

sense adjectius ni afegitons, ni tan sols amb una filiació com la de “fills adoptius”, segons afirma l’evangelista sant Joan en una de les seves epístoles tot dient-nos: “Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!”1 i calia que Jesús ens digués que invoquéssim Déu amb aquesta paraula tan íntima i familiar, d’acord amb el sentit del mot “Abba” –“papa”– que juntament amb “Imma” –mama–, són les primeres paraules que pronuncien els infants quan comencen a balbotejar. Però res més lluny de concebre aquest paternalisme sols amb la confiança dels nens, sinó també amb la decisió d’un home madur com la va viure Jesús. La paternitat de Déu no és ni la d’un pare opressor, ni la d’un masclisme grotesc: Déu, com afirmava el Papa Joan I “és Pare i encara més Mare”. I si abans reprovaven els usos d’adjectius ara hem d’afegir el pronom “nostre” per tal d’ampliar i engrandir aquella paternitat, anorreant qualsevol egoïsme, exclusivisme o individualisme; a Déu s’hi arriba a través de l’amor amb els germans que l’estimen; més encara: fins i tot Déu és pare d’aquells que no l’estimen. 1. I Jn. 3, 1 La Bíblia. Bíblia catalana interconfessional. Barcelona, 1987.


Foto: Carles Mallol

Tota aquesta nostrada familiaritat sembla trencada en seguir dient “que esteu en el cel” en un antagonisme entre la proximitat i la llunyania: Déu és a prop nostre, però també és etern, transcendent, infinit, creador i omnipotent, talment com Jesús era proper i llunyà, alt i inabastable pels seus apòstols. El cel no és altra cosa que una metàfora, perquè Déu és difícil de definir i encabir en un mot, mai el podrem abastar i només por ser comprensible com a incomprensible. “Santificat sigui el vostre nom” i Déu sembla no voler donar el seu nom, perquè si el nom és la definició d’una persona, Déu és indefinible; per això els jueus no nomenaren Déu més enllà d’alguns qualificatius: “Adonai” –Senyor–, “El”, singular i “Elohim”, plural –fort i poderós–, “Shadi” –omnipotent–, “Eliom” –altíssim–..., fins que Déu mateix donà el seu nom a Moisès: “Jo soc el que soc”2. Els musulmans afirmen que els noranta nou noms de Déu no ho són i sols el que fa cent és el verdader, però que aquest només el coneix Déu i és inexpressable. Però totes aquestes disgressions a l’entorn del nom no treuen el fet de santificar-lo, en la mesura que es pot santificar la suma “Santedat”, d’aquí

que cal purificar-lo, amb amor i tremolor, enderrocant els ídols i les falses visions de Déu. Pregar a Déu vol dir també apropar-nos al seu regne, però en realitat és una manera de que Déu s’apropi també a nosaltres, d’aquí que quan diem allò de “Vingui a nosaltres el vostre regne” i és que Déu necessita deixar-se estimar, sense que li tanquem les portes, fent-li lloc en els nostres cors. Tot i que Jesús ens va anunciar que el seu regne no era d’aquest món, el cert és que amb la seva Resurrecció i Redempció d’alguna manera ja arribà a nosaltres el seu regne, perquè el Regne era Crist. I finalment, la primer part del parenostre s’acaba amb un desig que no sempre respon al nostre pensament: “Facis la vostra voluntat” i és perquè sovint esperem que Déu s’adapti a les nostres necessitats i voluntats; fins i tot Jesús en l’Hort de les oliveres ens ensenya a negar-nos tot dient “ Senyor que no es faci la meva voluntat, sinó la teva”. En aquest darrer punt hem de recordar el primer mot amb que iniciàvem aquestes reflexions: Pare i, de vell nou, pensar que la voluntat del Pare ha d’estar per sobre dels nostres particulars desigs humans. (Continuarà).

2. Ex. 3, 14. La Bíblia...

Associació La Salle Tarragona 2018

63 Foto: Carles Mallol


LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA: ENTRE FARISEUS I PUBLICANS

Josep Maria Sabaté i Bosch

La Sagrada Bíblia supera amb escreix el “ranquing” mundial de llibres editats, la qual cosa no vol dir que sigui també el més llegit de tot el món. El cert és que a mi, personalment i en confiança, ni m’interessen aquestes elucubracions, disquisicions o divagacions perquè crec que, potser, no condueixen a res. Al que sí dono molta importància és a la lectura del Nou Testament i en especial al profit que en trec dels Sants Evangelis, sobretot d’aquells exemples –en forma de paràboles– amb què Jesús, encara avui, ens alliçona. Un hom pot trobar en les paraules de Jesús la solució a gairebé tots els problemes més o menys transcendentals que a diari se’ns presenten als més senzills dels humans, o la resposta que, amb menys beneiteria, cerquem a la recerca de veritats metafísiques. Encara recordo aquella anècdota legendària que s’atribueix a sant Agustí d’Hipona quan es va trobar un infant que intentava transvasar tota l’aigua de la mar a un pou fet a la sorra de la platja i la referència a l’hora de trobar una explicació lògica o raonable del “misteri” de la Santíssima Trinitat. Heus ací, doncs, que jo també m’he plantejat una qüestió que em porta de cap d’ençà ja uns anys: ni més ni menys que tot allò que envolta a la dita “polièdrica” Setmana Santa de Tarragona: 64

Foto: Carles Mallol

religiosa, pietosa o espiritual, històrica, cultural, turística, artística, –musical, escultòrica, fotogràfica–, antropològica,, tradicional, gastronòmica, ... Crec que el tema és podria resumir en un parell de preguntes: Quina és la Setmana Santa que Jesús voldria que commemoréssim? i Quina és la Setmana Santa que volem nosaltres? Fidel als exemples evangèlics no m’entretindré en la repetició dels fets passionals que ja han estat prou reflectits des de temps immemorial en les representacions processionals, teatrals i cinematogràfiques. Però cal agafar el toro per les banyes i anar al fons de la qüestió. Pel que fa a la primera pregunta, d’entrada la Setmana Santa, el temps quaresmal que la precedeix i el temps pasqual amb que conclou han de respondre sempre a un fet religiós: això sembla que no hauria de ser dubtós, però la veritat és que, aparentment i sense voler emetre cap judici prematur, a cops sembla que sigui un temps per a tot, menys per allò que el va originar i que n’és el motiu fonamental i la essència del Cristianisme: Resurrecció i Redempció. La Setmana Santa no és un temps de vacances, i els viacrucis, les professons, els oficis litúrgics o la vetlla pasqual no tenen res a veure amb un temps per anar a la neu, ni uns seguicis populars més o menys festius –amb gegants i capgrossos, xarangues sorolloses i àpats o xeflis–, com les associaci-


ons pietoses, confraries, congregacions, germandats o gremis, difereixen d’una penya esportiva o d’una colla castellera. Em guardaré ben prou de fer qualsevol judici de com interpreta cadascú tot el que envolta aquest cicle pasqual –i el mateix podria dir i fet pel que fa a la pasqua nadalenca!–, però entenc que les ensenyances extretes de les paraules de Jesús ens donen algunes pistes per cercar l’únic Camí, la Veritat i la Vida: “Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen”... “Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món”1. Seguim, doncs, el rastre de Jesús amb algunes de les pistes evangèliques, que comencen amb el baptisme2, els quaranta dies i quaranta nits d’estada al desert i les temptacions del diable3; continuaríem amb el sermó de la muntanya, les benaurances i llurs conseqüències negatives i positives4; la forma de pregar i l’oració del Pare nostre: “... no sigueu com els hipòcrites que els hi agrada posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi ...”5; el fariseu i el publicà: “Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo”. Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc pecador”. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”6; la samaritana7; el tracte amb els infants: “...Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el regne del cel és del qui són com ells.”8; el bon

1. La Bíblia BCI Biblia Catalana Traducció Interconfesional. Associació Bíblica de Catalunya. Editorial Claret. Societats Bíbliques Unides. Barcelona 1997: Mt. 13, 13 i 35; Mc. 4, 12 i 33-34, i Lc. 8, 10. 2. La Bíblia...: Mt. 3, 13-15; Mc. 1, 9-11; Lc. 3, 21-22 i Jn. 1, 32-34. 3. La Bíblia...: Mt. 4, 1-11, Mc. 1, 12-13 i Lc. 4, 1-13. 4. La Bíblia...: Mt. 5, 1-15 Lc. 6, 20-26. 5. La Bíblia...: Mt. 6, 5-13 i Lc. 11, 2-4. 6. La Bíblia...: Lc. 18, 10-14. 7. La Bíblia...: Jn. 4, 1-26. 8. La Bíblia...: Mt. 19, 14; Mc. 10, 14-15 i Lc. 18, 16-17.

Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: Carles Mallol

samarità9; la dona adúltera10; el pastor11; l’ovella perduda12; la dracma perduda13; el fill pròdig14; el jutge i la viuda15 ... I hem de dir que, més enllà d’aquestes paràboles, Jesús té paraules molt fortes contra “els mestres de la Llei i els fariseus” en recomanar als seus deixebles no ser com ells: “Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”16. Si en arribar fins aquí i si heu recordat les paràboles evangèliques –també les relacionades en les notes a peu de pàgina–, qualsevol pot encetar, com Déu mana!, la pròpia Setmana Santa. Pel que 9. La Bíblia...: Lc. 10, 25-37. 10. La Bíblia...: Jn. 8, 1-11. 11. La Bíblia...: Jn. 10, 1-16. 12. La Bíblia...: Lc. 15, 4-7. 13. La Bíblia...: Lc. 15, 8-10. 14. La Bíblia...: Lc. 15, 11-32. 15. La Bíblia...: Lc. 18, 1-8. 16. La Bíblia...: Mt. 23, 12, 38- 40; Mc. 12, 39-40; Lc.11,39-46, 16, 14-15 i 20, 46-47. 65


Foto: Carles Mallol

fa a aquest humil articulista, en tinc prou per a viure el temps pasqual d’acord amb tots els exemples i les paraules de Jesús, deixant a banda la particular Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, perquè, com ha estat dit abans, no m’entretindré en la repetició dels fets passionals reflectits des de temps immemorial. Més encara, i especialment pels cristians “missaires”, la repetició d’aquests fets, com el de bona part de l’Antic Testament, els Evangelis sinòptics –Mateu, Marc i Lluc–, en les litúrgies anuals, amb el de sant Joan com a complement i els diferents salms i epístoles dels apòstols, ens han de permetre entrar de ple en la paraula de Déu per a seguir aquell camí d’Amor, Veritat i Vida. Però ara ve la resposta a la segona pregunta que ens qüestionàvem –Quina és la Setmana Santa que volem nosaltres?– i el primer que cal fer és no judicar res ni ningú i no considerar res del tot negatiu, perquè sempre hi pot haver quelcom de bo, segons com es miri. Per això poso sobre el paper alguns dels actes més importants i agafo fets concrets des del Dimecres de cendra fins a les vetlles de la primera pasqua i la de la Pentecosta, passant pels nostres viacrucis al carrer, aquelles professons multitudinàries que complementen uns viacrucis “indor” –en l’interior del temple –amb no massa concurrència–, els viacrucis de “nova fornada”, la benedicció de les pal66

mes i l’ofici solemne posterior, o la cerimònia de benedicció dels Sants Olis, les litúrgies del Dijous i Divendres Sants i el sermó de les Set Paraules o la professó del Sant Enterrament. La reflexió ha de girar a l’entorn de les paraules de Jesús amb els hipòcrites i fariseus, amb la mateixa paràbola del fariseu i el publicà, amb l’atenció als infants, i amb els eterns valors de l’Amor, la Caritat, la Misericòrdia, ... La reflexió pot ser a títol personal o des d’un grup ja sigui en la particular associació, confraria, congregació, germandat o gremi, amb els seus consiliaris eclesiàstics o en alguna de les sessions de la Junta Directiva de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Temes com la durada de una professó, el seu recorregut, l’assistència amb cucurulla o sense, els presentadors d’uns opuscles, el pregoner de l’any, les bandes de timbals i els decibels del seu so, els plans d’autoprotecció, els concerts “sacres”,... tot això de ben segur que avui té molta importància, però ens cal no oblidar mai l’autèntic sentit evangèlic que n’és l’essència i no deixar-ho de racó o en un segon terme. A la fi i en desgraví de tot sempre ens podem agafar a la dita de que els camins del Senyor són inescrutables i que sovint Déu i Pare nostre escriu recte amb rengles esbiegats: Paraula de Déu.


Segons va escriure el beat Jacobus de Voragine, bisbe de Gènova, entre 1292 i 1298, i autor de la “La Llegenda Daurada”, la recopilació més gran de llegendes piadoses sobre els sants i la més influent en la iconografia pictòrica i escultòrica envers ells, Santa Anna es va casar tres vegades i va tenir successivament tres marits, Joaquim, Cleofàs i Salomé. Del primer d’ells, és a dir, de Joaquim, engendrà a Maria, la Mare del Senyor, la qual, passat el temps, fou donada en matrimoni a Josep i engendrà i va parir a Nostre Senyor Jesucrist. Mort Joaquim, Anna es va casar amb Cleofàs, germà de Sant Josep. D’aquest segon marit va tenir una altra filla a la que va posar, també, de nom Maria. Un cop mort Cleofàs, Anna es va casar amb Salomé i amb aquest, el seu tercer espòs, va tenir una filla, a la que li va posar el mateix nom que a les altres dues, el de Maria. Així doncs, segons el relat que ens fa l’autor, en el capítol de “La nativitat de la Immaculada Verge Maria” de la seva obra, Maria Cleofàs i Maria Salomé eren tietes de Jesús. Però aquests matrimonis de l’àvia de Jesús van crear un parentesc singular, curiós i simpàtic envers la figura de Nostre Senyor. Degut al matrimoni de Santa Anna, àvia de Jesús, amb Cleofàs, germà de Sant Josep, cunyat de la Mare de Déu i tiet del Nen Jesús, aquest es va convertir en tiet-avi del nen i cunyat-padrastre de la Mare de Déu. Santa Anna, després d’aquest matrimoni, era l’àvia del Nen Jesús, però també la seva tieta, ja que estava casada amb el germà del seu pare; i Maria Cleofàs era tieta del Nen Jesús, però per ser filla del seu tiet, Cleofàs, era també la seva cosina. Davant d’aquest guirigai, no és estrany que els textos no parlin d’aquest parentesc, perquè seAssociació La Salle Tarragona 2018

ria difícil d’entendre, i en parlar de les tietes no s’anomeni cap tipus de parentesc. L’Evangeli de Sant Joan (19, 25) diu: “S’estaven vora la creu de Jesús, la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.” Els Evangelis Sinòptics inclouen també l’altre tieta prop del Calvari: Així, Sant Mateu (27, 56) afirma: “Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu”. La mare de Jaume el Menor (o Jacob) i de Josep el Just (a més de Simó i Judes Tadeu) era Maria Cleofàs. I la mare dels fills de Zebedeu (Jaume el Major i Joan Evangelista), era Maria Salomé. Sant Marc (15, 40) coincideix amb l’anterior: “Entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Sant Marc dóna una especial importància a aquestes tres Maries (16, 1): “Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús”. És a dir, hi van anar les dues tietes i Maria Magdalena, que afectivament era molt propera a Jesús i apòstola dels apòstols. Aquestes són les que coneixem com “les tres Maries”. Per cert que, sobre les dones que van anar al sepulcre, no hi ha una coincidència entre els quatre evangelistes. Mateu (28, 1) diu que hi van anar dues dones: Maria Magdalena i l’altra Maria, i elles, amb por, però amb una gran alegria... van córrer a portar l’anunci als deixebles (28, 8). Marc hi fa anar a les tres Maries (16, 1-8), però “elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por. Més tard (9-11), es veu que la 67


Sepulcre de Santa Maria Salomé a la catedral de Veroli

Magdalena torna enrere, Jesús se li apareix, i ella sí que ho explica, però no la creuen. Lluc (24, 1-12) diu que hi van anar “les dones”, sense especificar quantes. D’elles n’anomena tres, Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. Després, elles “i les altres que anaven amb elles, ho explicaven als apòstols, però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure”. Segons Sant Joan (20, 1-18) només hi va anar Maria Magdalena, i veient el sepulcre buit va anar a avisar a Sant Pere i al deixeble que Jesús estimava, i mentre els dos miraven dins el sepulcre, Jesús es va aparèixer a la Magdalena en primícia i exclusivitat, i ella, d’entrada el confon amb l’hortolà. Maria Salomé tenia una gran confiança en Jesús, suficient com per demanar-li que fes servir la seva influència per col·locar bé els seus fills al cel. Aquesta petició va indignar la resta d’apòstols. Sant Mateu (20, 20-24) ens ho explica així: “Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà: – Què vols? Ella li respongué: – Mana que aquests dos fills meus siguin en el teu Regne, l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. Jesús contestà: – No sabeu què demaneu. ¿Poden beure la copa que jo he de beure? 68

Ells li responen: – Sí que podem. Jesús els diu: – Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat. Quan els altres deu (apòstols) ho sentiren, es van indignar contra els dos germans.” Hi ha una tradició que diu que, junt amb dos acompanyants, Blai i Demetri, Maria Salomé va anar a predicar al poble de Veroli, a Itàlia, i van evangelitzar tota la comarca. Allí mateix va morir de mort natural, ja vella. Els seus dos companys van morir màrtirs. El document més antic que parla d’ella sobre aquest fet data de 1209, any en el que el bisbe Odó va trobar les relíquies i les va exposar a pública veneració. Les relíquies es conserven en dues urnes de plata, a la basílica de Santa Maria Salomé, que es va construir expressament en el lloc on les van trobar, però, després d’alguns canvis, el sepulcre original, de pedra, és a la cripta de la catedral. Veroli és un poblet que actualment té uns 20.000 habitants, i hi ha constància que des del segle IX el nom de Salomé és bastant comú entre les dones, i Santa Maria Salomé n’és la patrona. Sobre l’altra tieta, la beata Ana Catalina Emmerick, en les seves visions, confirma una antiga tradició que diu que Maria de Cleofàs era una


Les tres Maries comprant perfums, a un capitell del claustre del Monestir de Sant Cugat

dona molt bonica. Va intercedir a Jesús perquè acceptés els seus fills com a deixebles d’Ell. Simó era escrivent, una mena de jutge de pau. Jaume el Menor i Judes Tadeu eren pescadors. Quan va casar-se amb Alfeo, aquest era vidu, i va donar-li dos fillastres, un, de nom Mateu, de qui Maria Cleofàs es lamentava molt perquè era publicà, recaptador d’impostos, i l’altre, Simeó, que era un bon xicot i va ser el segon bisbe de Jerusalem.1 Segons alguna tradició, Maria Cleofàs va acompanyar a Hispania a Sant Jaume el Major, va morir a Ciudad Rodrigo i va ser molt venerada a Santiago de Compostel·la. Però, ja se sap, les coses 1. Les històries hagiogràfiques, i en especial les d’aquest article, tot i sortir d’uns orígens comuns, sovint es recreen i es transformen, de tal manera que és freqüent trobar-ne diferents versions que narren les històries d’un mateix tema, però amb arguments totalment dispars, en els que, fins i tot els protagonistes no coincideixen entre ells en els fets relatats. Per exemple a Sant Simeó de Jerusalem, alguns relats el fan fill d’Alfeu, però en bastants casos s’identifica Alfeu, Clopas i Cleofàs com una mateixa persona, que no seria el segon marit de Santa Anna, com afirma De la Voràgine, sinó el marit de Maria Cleofàs.

Associació La Salle Tarragona 2018

importants es transmeten de boca a orella amb rapidesa, però fent-ne diferents interpretacions, i d’aquesta manera, la versió més tradicional i que més ha arrelat és la que la fa arribar a la Gàl·lia, on mor i hi és enterrada. A la llegenda medieval de les Tres Maries (Maria Magdalena, Maria Salomé i Maria de Cleofàs) s’explica que van marxar en un vaixell i arribaren a les costes de Provença, al lloc anomenat SaintesMaries-de-la-Mer, on Maria Cleofàs hi va predicar fins la seva mort, hi fou enterrada i fins avui dia se li rendeix culte. Segons el relat, Maria Cleofàs tenia com a criada una egípcia anomenada Sara, venerada com a santa patrona pel poble gitano. La tradició de les Maries a França és antiga, però Sara no és fins el segle XV, poc abans de 1521, quan és esmentada a La llegenda des Saintes-Maries. Sara “la negra” demanava almoina per a la seva senyora, per la qual cosa es va deduir que era gitana. De fet és una santa llegendària que no està canonitzada, tot i que l’església tolera el seu culte. 69


REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA QUARESMA Foto: FERVI

Josep M. Rota Aleu Com a responsable de Missió compartida i Associats, cada dilluns escric una reflexió adreçada a tots els professors i personal d’administració del Col·legi. Les reflexions giren al voltant de les lectures del diumenge o d’alguna celebració lasal· liana que s’escaigui aquella setmana. Aquestes són les reflexions que vaig escriure durant la Quaresma del 2017. Espero que les llegiu no com un tractat teològic sinó com humil exercici de compartir la Paraula de Déu.

Primer diumenge de Quaresma. Les temptacions Tres protagonistes: Jesús, l’Esperit que el guia (a ell i a nosaltres) i el diable (del grec diabál·lo, que vol dir dividir, separar i destruir; la primera feina del diable és negar la seva pròpia existència). Un lloc: el desert, el lloc on es manifesta Déu i on segella la seva aliança amb el poble. Un temps: quaranta dies i nits, com l’arca de Noè o els quaranta anys del poble travessant també el desert. És a dir, molt de temps. Tres temptacions: tradicionalment, el món, el dimoni i la carn. Tres interpretacions modernes: el benestar, el poder i les riqueses. Tot sense mesura. Tenir de tot, manar (no per les pròpies capacitats, sinó per la força) i 70

les riqueses (per poder tenir de tot i poder manar i així ad infinitum). Tres metàfores: el pa (l’arbre de la saviesa al paradís), el temple de Jerusalem (el poder religiós i moral) i els reialmes (el poder polític i militar). El Messies no els havia de tenir tots? Això pensaven els fariseus... Les armes de Jesús: la Paraula de Déu. Mateu, que és l’autor del relat, és un jueu que escriu per a una comunitat (Antioquia?) de cristians provinents del judaisme; d’aquí les repetides cites de les sagrades escriptures, que els seus lectors coneixien prou bé. Fins i tot el diable cita la bíblia! Conclusió: el dimoni ens tempta (posa a prova, deixa provar, Déu ens ha fet lliures i ens deixa decidir!), l’Esperit ens acompanya i la Paraula de Déu ens dóna la resposta. Que passeu una bona setmana.

Segon diumenge de Quaresma. La transfiguració. Els escollits Simó, anomenat Pere, i el seu germà Andreu van ser els dos primers apòstols que Jesús va escollir; després en va escollir dos més, també germans, Jaume i Joan. A Jaume i Joan se’ls coneix com els fills de Zebedeu, pescador també, com ells. Sembla ser que Zebedeu era soci de Simó Pere. L’esposa de Zebedeu era Maria Salomé, una de “les tres Maries”, junt amb Maria Magdalena


i Maria esposa de Cleofàs. Pere, Jaume i Joan representen les tres edats: barba blanca, barba negra i barbamec. (Entre els apòstols hi havia un altre Jaume, anomenat fill d’Alfeu.) En l’evangeli d’ahir, Jesús pren Simó Pere, Jaume i Joan, puja al mont Tabor i es transfigura. És a dir, els mostra la seva divinitat. Ells no entenen res. Pere fins i tot proposa de fer-hi tres barraquetes, de tant bé que s’hi estan. En l’inici de la seva passió, Jesús demana als seus deixebles que l’acompanyin a l’hort de Getsemaní; pren altre cop Pere, Jaume i Joan una mica més enllà i els demana que estiguin desperts i preguin amb ell; es retira un xic i, quan torna, els troba adormits. Feia estona que roncaven! Jesús s’ha mostrat als seus deixebles en els dos extrems de la seva essència, la divina al Tabor i la humana a Getsemaní. Pere tindrà ocasió de fer un paper més galdós, encara, aquella nit; després de la presa de Jesús, el negarà no una, sinó tres vegades, jurant en arameu, en el sentit més estricte de l’expressió. Que passeu una bona setmana.

Tercer diumenge de Quaresma. El pecat Jesús va a Samaria i troba la dona pecadora vora el pou de Jacob; ella reconeix en Jesús el Messies i li demana l’aigua de la vida; ell, que és font de vida, li’n dóna. Per cert, no cal esperar la Quaresma per demanar perdó. Déu ens perdona cada dia a qualsevulla hora. Només cal que li ho demanem. Durant un temps semblava que el pitjor pecat era el de la luxúria, l’atemptat contra la puresa. No són, potser, l’avarícia, la supèrbia i l’enveja els que mouen a la injustícia i a la corrupció de l’ànima? Que no són aquest pecats les principals amenaces a la caritat, la virtut més solidària? I recordeu que la paraula caritat no vol dir donar deu cèntims quan passa la safata; el terme llatí indica amor, estima, el que ara en diem solidaritat. Permeteu-me un excursus sobre el pecat. Dante Alighieri, en la seva monumental Divina comèdia, va deixar una descripció fantàstica de l’Infern, el Purgatori i el Cel. A l’Infern hi ha tota una corrua de pecadors, distribuïts i agrupats segons llurs pecats; com més greu el pecat, més avall. Sabeu quin és el pecat més greu per a Dante Alighieri? Ni el robatori ni la mentida ni l’estafa ni l’adulteri; la traïció. En el darrer cercle infernal hi ha els traïdors a la família, a la pàtria i, en el més pregon de l’Infern, els traïdors als benefactors. Rosegats dins Associació La Salle Tarragona 2018

Foto: Pere Amenós

la boca del dimoni treuen les cames de manera grotesca Judes, Brut i Cassi, els assassins de Cèsar. Judes, el traïdor per antonomàsia, traí Jesús per trenta monedes de plata, uns bons calerons. L’obligava la necessitat política d’Israel. A més, es guanyà l’estima de les autoritats civils i religioses. Un bon negoci, tot plegat. O això es pensava. Després, però, es va haver de penjar d’una figuera. Brut i Cassi no hi són a l’Infern per assassins; de fet, l’assassinat de Cèsar va ser un magnicidi o un tiranicidi per tornar la llibertat al poble? Hi

Foto: Carles Mallol

71


al del bon jueu”. Les autoritats ho tenien tot regulat i estipulat; per tant, encara que Jesús fes el bé i portés la llum als qui vivien en la foscor, com que no ho feia segons el reglament que ells havien previst, havia de ser tingut per pecador. Al cec, que ara hi veu, el menyspreen: “un pecador ens ha de donar lliçons?” Fins i tot tenen atemorits als seus pares; els poden fer fora de la sinagoga si diuen que Jesús és el Messies. Però el cec hi veu: “Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.” En canvi, els fariseus i llurs reglaments romanen cecs. Que passeu una bona setmana.

Cinquè diumenge de Quaresma. La resurrecció de Llàtzer. La fidelitat

Foto: FERVI

són per traïdors a aquell que ho havia donat tot per ells i a qui ells li ho devien tot. D’aquí la frase memorable de Cèsar: “Tu també, Brut, fill meu?” S’ho podia haver esperat de qualsevol altre, però no d’ell. Les punyalades dels conjurats li estaven dessagnant el cos; la de Brut, l’ànima. Que passeu una bona setmana.

Quart diumenge de Quaresma. La llum Jesús veu el cec de naixement i li torna la vista. Jesús és la llum del món que treu de la foscor. En el judaisme, com en totes les religions anteriors al cristianisme, les desgràcies sobrevingudes eren enteses com un càstig diví; a qui li passava algun mal era senyal que Jahvè el castigava “perquè alguna deuria d’haver fet”. El cas més trist era el del cec de naixement; els jueus creien que, d’aquesta manera, Jahvè castigava el pecat dels seus pares. Au! Jesús l’allibera de l’estigma i li dóna la llum; és a dir, l’absol del seu suposat pecat o del pecat dels seus pares. Els de dalt estaven indignats. Qui era aquest que guaria cecs? És a dir, qui era aquest que perdonava els pecats? A més, ho havia fet en dissabte i no n’havia guardat el repòs! La conducta de Jesús anava en contra del “manu72

Maria, Marta i Llàtzer eren tres germans que vivien a Betània, a una mitja hora o tres quarts a peu de Jerusalem (Betània, en hebreu Bêth-Aniia, vol dir la casa de la pobresa). Els tres germans no eren només seguidors o deixebles de Jesús, eren amics seus. Sabem que Jesús anava sovint a casa dels tres germans a compartir amb ells. En el tràngol de la mort de Llàtzer, Jesús hi tornarà a anar. Si al Mont Tabor, al segon diumenge de Quaresma, Jesús es va transfigurar i va mostrar als seus deixebles la seva essència divina, ara, a Betània, ens ensenya el seu rostre més humà, el de l’amistat. Jesús rep la notícia de la mort de Llàtzer essent a Galilea; per fidelitat hi ha d’anar. El pas per Judea és arriscat; els deixebles l’adverteixen: “Rabí, fa poc els jueus et volien apedregar i ara tornes a anar-hi?” I no anaven errats: al cap de ben poc, els jueus el denunciarien a les autoritats i forçarien la seva execució. Tanmateix, Jesús sap que hi ha d’anar; i hi va. Per fidelitat. Jesús va plorar en arribar a casa de Maria i Marta; tant, que fins els seus enemics ho veien: “Els jueus deien: mireu com l’estimava?” Marta, la germana pragmàtica de Llàtzer, no hi veu res a fer: “Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.” I llavors Jesús crida Llàtzer (en hebreu, Eliazar, un nom molt comú entre la població). I Llàtzer abandona el regne dels morts i torna a la vida. La resurrecció de Llàtzer és un avançament de la resurrecció de Crist, ben propera. I de la nostra, perquè tots ressuscitarem el dia que Jesús, que ens estima, perquè li hem estat fidels, ens cridarà pel nostre nom. Que passeu una bona setmana.


GETSEMANÍ La nit A la nit de la tragèdia jo amb el Mestre vaig sortir. Pel meu nafrat esperit Ell anà a Getsemaní. Sobre una roca, sense ànim, va caure el Diví Rabbí. “Que passi, Senyor, aquest calze, que passi el calze de Mi.” A la nit de la tragèdia: “Prega fins la fi”, em va dir. I junt a la roca aquella jo també em vaig adormir. L’esguard entristit del Mestre sobre el meu front vaig sentir: “Ni una hora de tenebres has pogut tu vetllat amb Mi ...?” Quan vaig veure de sang pura tot ple el seu rostre diví, quan el calze d’amargura vaig veure en aquell jardí, amb l’ànima traspassada dins la nit vaig caure allí. Del teu calze d’amargura deix-me´n també beure a mi. Del calze, ja a les mans meves, en vaig beure un glop petit, i l’acritud de molts segles a l’instant jo vaig sentir. Com daga que és d’amor feta vaig sentir dir al Rabbí “La copa que és de fels plena, l’he begut per tu jo aquí.” El dia Ja prou, Déu meu, Diví Mestre, no puc aquest fel sofrir. I la nit se’m tornà dia: Jesús la begué per mi.

Leonilda A. Peverini (Versió en català: Lluís M. Salvat) Associació La Salle Tarragona 2018

73 Foto Pere Amenós


COL·LABORADORS

74 Foto: FERVI


compartim les nostres tradicions promovem la celebraciรณ de la Setmana Santa

Associaciรณ La Salle Tarragona 2018

75


76


infortgn Cristòfor Colom, 1-4º - 43001 TARRAGONA Tel. 977 240 542 - 977 241 720 Fax 977 219 116 Associació La Salle Tarragona 2018

INFORTGN S.L. Servicios Informáticos Correspondencia: Aptdo. de Correos 292 43080 Tarragona e-mail: info@infortgn.com 77


www.gris.cat Tel. 977 221 412 - Fax 977 230 053 Sta Joaquina Vedruna, 5 al 11 43002 TARRAGONA admin@martigrau.com

Governador González, 28 Tel. 977 233 720 - 43001 TARRAGONA

mobles projectes d’interiorisme rambla nova 38 · 43004 tarragona t. 977 242 105 · info@gris.cat

Ramón y Cajal, 20 43001 TARRAGONA Tel. 977 22 27 78

Papers pintats - Pintures Articles neteja - Moquetes Material decoració Belles arts 45m. Parking gratuït Av. Ramón y Cajal, 12 43001 TARRAGONA Tel. 977 211 164 - Fax 977 920 624 E-mail: cialpadrell@terra.es 78

INDÚSTRIES GRÀFIQUES GABRIEL GIBERT, SA Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Tel. 977 22 45 58 Tel. 977 22 45 58 - A/e: admin@gabriel-gibert.com A/e: admin@gabriel-gibert.com


rovira i virgili, 30 43002 tarragona tel. 977 216 609 josabro@coft.org croig@coft.org

Associaciรณ La Salle Tarragona 2018

79


DONEM EL MÉS SINCER AGRAÏMENT A LES PERSONES, ENTITATS I FIRMES COMERCIALS QUE HAN COL·LABORAT EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST OPUSCLE.


COBERTA: COBERTA: Lluís Amenós Oriol Ventura Basora CONTRACOBERTA:  Pere Amenós FER-VI i CarlesBasora Mallol FOTOGRAFIES: Lluís Amenós Basora Pere Pere Amenós Josep CiuranaBasora Moncusí Blanca Beltrán Montse Cuella Ras García Josep Ciurana Moncusí FERVI MontseMallol Carles CuellaParga Gracia FERVI Ribes Moreno Carme Carles Mallol Miquel Sanchis Parga Bernabeu Quim MasSech Francesc Carceller Buera SergioVentura Oriol Nasarrre Pedrol Aznar Juan Luís Arxiu JoanNogués Noguera Sánchez Figueras CarmeAssociació Arxiu Ribes Moreno Josep Ma. Ríos Fernández-Pacheco COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Miquel Sanchis Bernabeu Joaquim Julià i Manel Callao Costa Francesc Sech Buera Marc Torija Alfaro EDITA: Oriol Ventura Associació La Pedrol Salle Tarragona Marc Vidal Vives IMPRESSIÓ: Arxiu Montse Boada Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Arxiu Joana Maria Domènech Carrer Cartagena, 12 - Tarragona Arxiu Joan Noguera Figueras Arxiu Alfred i Kurt Xerri DIPÒSIT LEGAL: Arxiu Associació T 286-2018 COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Joaquim Julià i Quim Mas CORRECCIONS CATALÀ: Ramon Vidal EDITA: Associació La Salle de Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - TARRAGONA DIPÒSIT LEGAL: T 386-2016


S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 8

-

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2018

Setmana Santa 2018  

Associació La Salle Tarragona

Setmana Santa 2018  

Associació La Salle Tarragona

Advertisement