Page 1

S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 7

-

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2017


COBERTA: Oriol Ventura CONTRACOBERTA: Oriol Ventura FOTOGRAFIES: Pere Amenós Basora Josep Ciurana Moncusí Montse Cuella García FERVI Carles Mallol Parga Juan Luís Nogués Sánchez Carme Ribes Moreno Miquel Sanchis Bernabeu Francesc Sech Buera Oriol Ventura Pedrol Marc Vidal Vives Arxiu Joan Noguera Figueras Arxiu Associació Arxiu H. Vallvé COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Joaquim Julià i Manel Callao CORRECCIONS CATALÀ: Manel Callao Costa EDITA: Associació La Salle Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - Tarragona DIPÒSIT LEGAL: T 448-2017


Índex Salutació de l’arquebisbe de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Salutació de l’alcalde de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Salutació del president de la Diputació de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Salutació del President del Consell Comarcal del Tarragonès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Salutació del germà Xavier Fortuny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Salutació de la directora del Col·legi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Salutació del president de l’Associació La Salle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Programa d’actes de l’Associació. Setmana Santa 2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Altres actes d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Memòria 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Santuari del Sagrat Cor de Maria (Jesús-Maria) de Tarragona. Conferència quaresmal. Fra Octavi Vilà Mayo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Presentació de l’opuscle de Setmana Santa 2016. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Divendres Sant. Lluís Joanpere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 La Setmana Santa i les Germandats i Confraries. P. Josep-Enric Parellada, osb . . . . . . . 51 Les set paraules 2016. 25è aniversari del sermó de les set paraules . . . . . . . . . . . . . . . 53 Sermó de les set paraules 2016. Tercera Paraula: Dona, aquí teniu el vostre fill . . . . . . 55 Silenci i dolor. José Martínez Aloy . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 En el nom de Jesús. Josep Maria Rota Aleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Un amor que és caritat i misericòrdia. Josep Maria Sabaté i Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Àngels caiguts i dimonis enlairats. Josep Maria Rota Aleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Portants del pas de l’Oració de Jesús a l’hort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 L’esforç fet il·lusió. Joan Carles Codina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Igual i diferent. Daniel de la Fuente Torrón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 El Dimecres Sant de 1942. Lluís M. Salvat Galtés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 El padrí poeta. Lluís M. Salvat Galtés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 La palma i l’olivera. Serafí Soler i Hubert –Serafí Pitarra–. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 ... I pregueu (I). Josep Maria Sabaté i Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 La fi de la Setmana Santa a Tarragona. Montserrat Boada March. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Els somnis es fan realitat. Núria Gasol Prats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Quadret de costums tarragonines. Lluís M. Salvat Galtés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 El barman de Jesús. Joan Noguera Figueras. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa. Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Associació La Salle Tarragona i dels seus respectius autors. L’Associació la Salle no es farà responsable dels continguts dels articles publicats. La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament va ser declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Associació La Salle Tarragona 2017

1


Foto: Francesc Sech

2


SALUTACIÓ Benvolguts tots en el Senyor: Novament tinc el goig d’adreçar-vos aquestes paraules en la proximitat de la Setmana Santa, que, com he comentat moltes vegades, és la setmana més important de tot l’any per als cristians, ja que és d’alguna manera com reviure els moments més importants de la nostra història de la salvació. Aquest record ens el susciten d’una manera molt viva i plàstica les nostres processons, però on d’una manera molt més eminent es reviuen aquests fets és en la litúrgia de l’Església, on se celebra el memorial de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, nostre Senyor. També he comentat alguna vegada que, per a moltes persones, la Setmana Santa acaba el Divendres Sant després de la processó del Sant Enterrament. I jo em pregunto: aleshores, quin sentit tenen el Dissabte Sant, la Vetlla Pasqual i el Sant Diumenge de Pasqua? Recordo una entrevista que, fa molts anys, van fer als creadors del musical Jesucrist Superstar. Els qui ja teniu uns anys recordareu que l’obra acabava al Calvari, amb la mort del Senyor. Quan els periodistes van preguntar el motiu pel qual l’obra no acabava amb la resurrecció ells van respondre que això ja es donava per sobreentès. Avui hauríem dit: «És igual!» Imagineu-vos per un moment que Jesucrist només hagués mort però que no hagués ressuscitat. Us recordo les paraules de sant Pau en relació amb aquest tema, són molt clares i lapidàries: «Si

Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: Fervi

Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida seríem els qui fem més llàstima de tots els homes. Però Crist ha ressuscitat d’entre els morts, viu i nosaltres creiem en ell». La major victòria de Jesucrist, que motiva la celebració de la nostra Setmana Santa i les nostres processons, és la seva gloriosa resurrecció d’entre els morts, esdeveniment que actualitzem la nit de Pasqua, després del dia del gran silenci, el Dissabte Sant, durant el qual tota l’Església contempla, al voltant del sepulcre, la història d’amor més gran que mai ningú no hauria estat capaç de somniar. Gràcies a tots els qui col·laboreu perquè la nostra Setmana Santa sigui un espai d’espiritualitat, d’art i de cultura; dies de pau i de germanor; també per a retrobar-nos en família i viure les tradicions que ens ajuden a transmetre els diferents missatges de la setmana més important de l’any. Feliç Setmana Santa i feliç Pasqua de Resurrecció! Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

† JAUME PUJOL BALCELLS Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

3


Foto: Carme Ribes

4


SALUTACIÓ Palmes i palmons, ciris i vestes, passos i armats, caputxes i penitents, tortells i mones de Pasqua, padrins i padrines, són alguns dels elements fonamentals que construeixen les essències i les emocions d’aquest imaginari col·lectiu que conforma la Setmana Santa tarragonina i que transcendeix als significats estrictament religiosos. Els set dies que van de diumenge de Rams a diumenge de Pasqua són un espai de temps en el que molts tarragonins i tarragonines sortirem al carrer, a l’hora que sigui, amb l’objectiu de viure i participar d’una tradició que sentim pròpia. La bondat climatològica de la recent estrenada primavera ens ho posa fàcil i ens convida a gaudir d’aquest valuós patrimoni de sensacions materials i espirituals. La Setmana Santa tarragonina és un d’aquells moments en els que la nostra ciutat té un batec especial. Precisament, és aquesta dimensió social de la Setmana Santa i el compromís ciutadà que incorpora, el que la fa diferent de la de moltes altres ciutats. Tot això ho feu possible les diferents confraries, germandats, congregacions i gremis que durant tot l’any treballeu amb aquest objectiu. L’Associació La Salle, amb quasi cent anys d’història que l’any vinent arribarà al seu centenari, és la prova d’aquesta dimensió social que va més enllà de l’estricta participació als actes religiosos propis, com el Viacrucis de Dilluns Sant, o la processó de Divendres Sant. En el vostre cas, l’important arrelament ciutadà també prové del fet que aglutineu a alumnes, antics alumnes i sim-

Associació La Salle Tarragona 2017

patitzants del Col·legi La Salle, una institució educativa essencial a la nostra ciutat que ha contribuït de manera important a la formació intel·lectual i de valors de tants joves. Està clar que una història tan llarga com la de la vostra Associació ha estat possible gràcies a la dedicació de moltes persones que, abans i ara, s’han mantingut sempre al peu del canó, fidels a unes idees i al ferm propòsit de seguir conservant la tradició. Per aquesta tasca persistent i continuada, us manifesto el meu agraïment, en primer lloc com a tarragoní però també com alcalde, alhora que us desitjo una bona Setmana Santa i millor Pasqua de Resurrecció. JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde

5


6


SENTIMENT I IDENTITAT Un any més, els nostres carrers i places s’omplen de solemnes i multitudinàries processons que duen arreu el missatge de la Setmana Santa. El recolliment i el silenci conflueixen amb el fragor i la tradició festiva en una celebració que es viu des del respecte, independentment del grau d’espiritualitat de cadascú. Avui, ens disposem a viure una Setmana Santa que, en el cas dels pobles i ciutats de les nostres comarques, esdevé especialment lluïda, atès el caire monumental de moltes de les processons, els viacrucis i la resta dels actes litúrgics, fruit de la tasca encomiable de confraries, gremis i associacions. I si aquestes entitats esdevenen les grans impulsores d’aquesta festivitat, els opuscles que teniu a les mans en transmeten i immortalitzen la seva essència.

Associació La Salle Tarragona 2017

Des de la Diputació de Tarragona, us felicito per la vostra tasca al servei d’un sentiment i d’un esdeveniment d’arrels mil·lenàries que, com altres manifestacions d’origen cristià, han anat configurant la nostra identitat com a poble. Disposem-nos a viure la Setmana Santa amb plenitud. JOSEP POBLET I TOUS President de la Diputació de Tarragona

7


Foto: FERVI

8


FE I TRADICIÓ, SIGNES DE LA NOSTRA IDENTITAT La ciutat de Tarragona comença a respirar, un any més, l’esperit de la nostra Setmana Santa, una vivència col·lectiva que forma part de la nostra identitat. La solemnitat i la devoció tornaran a nodrir els carrers amb els sons i colors tan característics d’una Setmana Santa reconeguda arreu del país. A Tarragona, la Setmana Santa és única pel seu entorn i per la seva tradició. Molts dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat s’omplen de gent per acompanyar amb ferm sentiment un acte que ens recorda el sacrifici d’immensa generositat de nostre senyor Jesucrist. La Setmana Santa és una celebració que enorgulleix a tots els tarragonins i tarragonines pel seu reconeixement i tradició. Els actes que conformen la Setmana Santa a Tarragona configuren una unió entre la fe i l’arrelament a la tradició, i es fa palesa la seva important dimensió social i cívica. Tot plegat, evidencia la capacitat que té la fe de cohesionar les comunitats que els hi donen suport, fet cabdal en moments com els actuals on cal actuar de forma conjunta a l’hora d’assumir reptes de futur.

Associació La Salle Tarragona 2017

Aprofito l’avinentesa per realçar la tasca abnegada de totes les germandats, agrupacions i associacions com és l’Associació La Salle, la seva tasca de suport i coordinació esdevé essencial per a la consolidació de la Setmana Santa tarragonina. Des del Port de Tarragona volem destacar, molt especialment, la seva fidelitat i respecte vers la processó de Divendres Sant, tot silenci i admiració envers els passos que es manifesten en tota la seva intensitat. Com a president del Port de Tarragona vull encoratjar tots els membres de la vostra Associació a continuar vivint intensament la Setmana Santa des de la fe cristiana, il·lusió, generositat i esperança. JOSEP ANDREU I FIGUERAS President del Port de Tarragona

9


Foto: Pere Amenรณs

10


LA NOSTRA SETMANA SANTA DE SEMPRE Una antiga llegenda (sense cap base històrica) afirma que abans de ser procurador de Judea, Ponç Pilat fou governador de Roma a la ciutat de Tarragona. Seria per això que la ciutat encara conserva la “Torre de Pilat”, que hauria estat la seva residència. Segons el relat, després d’aquí, fou destinat a Judea on hi residí juntament amb alguns acompanyants d’origen tarragoní. Això crearia un llaç directe molt emocional entre la nostra ciutat i els fets sagrats de la passió de Nostre Senyor. Tanmateix, a una part enderrocada d’aquest edifici, hi havia “la Finestra del Mandat”, que seguint una altra llegenda, des d’ella l’emperador August en persona va ordenar la realització d’un cens a tot l’Imperi Romà, a resultes del qual, Josep i Maria, van haver de desplaçar-se de Natzaret a Betlem per empadronar-se, i per això Jesús va néixer a la ciutat de David. Menciono aquestes anècdotes pel tal d’enaltir la importància de les tradicions populars i la gran riquesa costumista i cultural que representen. Són tradicions com aquestes que viuen de manera natural entre el poble i que sense pertànyer a la pràctica litúrgica complementen de gran manera les vivències religioses. De la mateixa manera que podríem preguntar-nos què seria el Nadal sense llums, pessebres, el tió o la cavalcada de Reis, podem plantejar-nos què seria de la Setmana Santa sense les aportacions populars que l’embelleixen i l’omplen de dramatisme pels carrers, complementant els imprescindibles rituals religiosos, que són l’epicentre necessari.

Associació La Salle Tarragona 2017

Expressions tan habituals com “més fals que Judes”, “plorar com una Magdalena”, “rentar-se les mans”, “anar d’Herodes a Pilats”, “patir un Calvari”, “posar el dit a la llaga” o “estar fet un ‘Cristo’”, entenedores per a tothom, demostren fins quin punt tenim assumida la Setmana Santa des de temps immemorials. I precisament en els nostres dies en els que, de manera encertada, reivindiquem el respecte a totes les cultures i creences, com no hem de recolzar d’una manera especial les creences i manifestacions més autòctones, majoritàries i antigues de la nostra societat? És per això que, des d’aquestes pàgines, us animo a participar i a viure la Setmana Santa com sempre s’ha fet. I no oblidem que el dia més important és, precisament, el diumenge de Resurrecció; per això us animo a tots a celebrar-ho “més contents que unes Pasqües”. PERE VIRGILI DOMÍNGUEZ President del Consell Comarcal del Tarragonès

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

11


Foto: Pere Amenรณs

12


SALUTACIÓ Un any més ens apropem a la commemoració dels dies sants de la passió i Resurrecció de Jesucrist. El fet que l’Església ens proposi, any rere any els mateixos esdeveniments passats és perquè esdevenen uns fets transcendentals en la nostra vida. I, per tant, dignes de la nostra consideració. La contemplació de la iconografia de la processó del Sant Enterrament il·luminen la nostra mirada vers el misteri de la Resurrecció. Aquestes imatges de la vida de Jesús lliurada al anunci explícit de l’amor de Déu vers els seus fills ens porta a la reflexió i a la pregària tal i com ho plasmen els misteris de l’”Oració a l’hort” i el “Vetlleu i pregueu”; dues imatges concentrades en un mateix text bíblic. Després del Sant Sopar, Jesús té una immensa necessitat de pregar. La seva ànima està trista fins a la mort. A l’Hort de les Oliveres cau abatut: es deixà caure de cara a terra (Mateu 26, 39), precisa Sant Mateu. “Pare meu, si és possible, que passi de mi aquest calze, però no sigui jo com vull, sinó com vols Tu”. En Jesús s’uneixen a la tristesa, l’angoixa d’una mort dolorosa. Va buscar recolzar-se en la companyia dels seus amics íntims i els va trobar dormint... L’exhortació de Jesús de “vetllar i pregar” hauria d’estar present constantment en els nostres cors com a eix de la nostra vida.

Associació La Salle Tarragona 2017

Ara ens toca a nosaltres ser testimonis de l’amor de Déu. Aquí i ara el missatge de l’Evangeli s’ha de fer present a través de les nostres persones. És un camí d’esforç on no hi faltarà el desencís, la por o la incomprensió, però tanmateix hi trobarem la força de la comunitat cristiana fonamentada en la pregària i en el servei generós als qui ens envolten. Voldria aprofitar aquest espai per convidar-vos a participar en els diversos actes religiosos que es realitzen a la ciutat; seran un moment de trobada fraternal i de testimoni cristià. Aprofitem per felicitar i agrair a tots els que fan possible que els diversos actes d’aquests dies ens ajuden a viure la passió, mort i Resurrecció de Jesús, com un element central en la nostra vida. No voldria acabar sense fer esment a la persona del Gmà. Jesús García que durant tants anys va estar acompanyant a l’Associació La Salle i que va traspassar a la casa del Pare el mes de novembre. El recordarem en l’eucaristia del Dilluns Sant en la capella de St. Magí del Portal de Carro. Molt bona Pasqua a tots! GMÀ. XAVIER FORTUNY Consiliari de l’Associació

13


Foto: Pere Amenรณs

14


MIRA MÉS ENLLÀ Així diu el lema dels Col·legis La Salle: Mira + enllà. Les preguntes vénen soles: Què significa?, més enllà de què?, per a què? ... Mirar més enllà és el que fem a la platja quan, per damunt dels banyistes, de la sorra i de les onades, fixem la mirada a la línia de l’horitzó. Per què ho fem? Doncs, perquè de forma conscient o inconscient, esperem trobar alguna cosa. Dit d’una altra manera: Mirar més enllà, és sinònim d’esperança. Però, compte!!! No parlem de l’esperança de la Capsa de Pandora, aquella que ens queda com a consol dels mals que ens envolten, aquella que ens porta a la resignació i a l’acceptació passiva del mal, del dolor, de la mort física i espiritual de l’ésser humà. Tampoc parlem de l’esperança d’acomplir els nostres desitjos, capricis, somnis... Aquesta és insaciable. Tan bon punt sembla que abastem l’objecte del nostre desig, quan ens apareix un de nou. És la insatisfacció permanent, l’etern neguit. Ens estem referint a aquella esperança que cerca el que està convençuda de trobar, que hi confia, que hi creu. Al cap i a la fi, de la FE. Perquè creure és esperar confiadament, amb la certesa de que l’objecte de la nostra fe, més enllà de les nostres limitacions físiques o capacitats intel·lectuals, existeix i és al nostre abast. Tot just és el que recordarem i viurem aquests dies de Setmana Santa, el nucli de la nostra fe, el que esperem confiadament, perquè hi creiem: el misteri del Crist ressuscitat. “I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe.” (1 Cor. 15:14) Els cristians hem de mirar més enllà de la mesquinesa dels nostres desitjos, inclús de la totpoderosa lògica, per acomodar-nos a la voluntat de Déu. Pels cristians, mirar més enllà significa creuar els límits de l’impossible, de la llei, de l’ordre social, del costum rutinari convertit en tradició, i encara pitjor, en cultura. Perquè Déu no ens posa límits, ens els posem nosaltres amb el nostre conformisme (no es pot fer res, és llei de vida, ...), amb la nostra comoditat (que el govern, l’Església, l’ONG de torn se n’ocupi), amb el nostre egoisme (ara no puc, no em va bé, ...) Si mirem més enllà, de ben segur que no construirem murs, més aviat els farem caure perquè ens oculten el rostre de Déu que es manifesta en els homes i dones que hi són darrera. Associació La Salle Tarragona 2017

Si mirem més enllà, descobrirem el goig de la gratuïtat, de posar el do més preuat que tenim, el temps, al servei dels altres i perquè sí, sense esperar res a canvi. Només mirant més enllà podrem entendre l’únic manament que ens va deixar: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.” (Jn. 13:34-35) Només mirant més enllà podrem fer d’aquest món el Regne de Déu, aquell que no es fonamenta en la llei, sinó en la justícia; ni en la força, ans bé en la pau; ni tant en la nostra voluntat com en la de Déu. “Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant,” (Rm. 14:17) Mirar més enllà és la mirada esperançada i confiada en què és possible una altra vida, aquí a la terra i al costat de Déu. Però això només és possible si canviem la forma de mirar. Si no aprenem a mirar amb els ulls de la fe, ho farem només amb els de la nostra materialitat, restarem esclaus d’ella i, per més que celebrem cada any el triomf de la vida sobre la mort, res no canviarà. Hem d’aprendre a mirar de tal forma que reconeguem Déu en tota la humanitat i arreu del món. Els deixebles d’Emmaús només van reconèixer Jesús quan van mirar amb els ulls del cor. “Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant.” (Llc. 24:30-31) Que el Crist ressuscitat ens ajudi a saber mirar més enllà. BONA PASQUA ALÍCIA FERNÁNDEZ SIVILL Directora 15


Foto: FERVI

16


SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ Em pregunto si la Setmana Santa a Tarragona és quelcom més que imatges, passos, llums, penitents, música i flors. És molt més que allò que veuen els nostres ulls o els ulls dels que solament venen a veure un espectable artístic, l’esforç solidari de tant gent, de tants tarragonins i tarragonines, o de la plasticitat d’unes imatges d’una singular bellesa que passen davant nostre. A ben segur coincidirem si dic que la Setmana Santa fa canviar la vida de la ciutat i la nostra. La transforma. Tanques, cadires, passos pels carrer assajant, el so de les bandes de timbals...Tarragona mira cap a la part alta i es retroba amb la seva història, amb la seva ànima, amb el que l’identifica i uneix. Enguany la nostra entitat celebra el 75è aniversari de la primera sortida del pas ‘Oració de Jesús a l’Hort’ i també el 75è aniversari de ‘Les 7 Paraules’. No podíem deixar passar aquestes efemèrides i celebrar-les com cal. Li hem posat per nom ‘Crist de les 7 Paraules’ al pas de Crist que surt al Via Crucis de Dilluns Sant, i la nostra voluntat és que el duguin a espatlles alumnes de 2n de BAT del col·legi i membres de la Banda de Timbalers. Pas dedicat a la memòria de tots els lasal·lians: germans, professors, alumnes, exalumnes i personal de servei. També em restaurant el pas ‘Oració de Jesús a l’Hort’. Hem restaurat la figura de l’Àngel, malmesa per el pas del temps, i em incorporat una nova figura del Crist. Per la nova figura del Crist ens hem inspirat amb uns esborranys i fotografies, feliçment trobats, al arxiu de l’entitat. Eren dels tallers d’en Claudi Rius i que els antics alumnes li varen de-

Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: Fervi

manar per fer un pas nou de l’Oració a l’Hort de les Oliveres. Nosaltres em recuperat la idea, però solament canviant el Crist i deixant l’Àngel. Deixeu agrair des de aquesta salutació a tots els membres de la junta i també a lasal·lians i entitats, l’esforç que ha suposat tenir-ho tot a punt per aquesta Setmana Santa. Han estat mesos de treball dur i continuat, però creiem que a valgut la pena. La primera paraula que em ve a la memòria es compromís, compromís amarat de tradició, de treball desinteressat i altruista i, a la vegada, testimoni del que som i del que fem. Per que tradició, també és, fermesa en les conviccions, en els valors tramesos, senzillesa en els sentiments, i també voluntat de servei. Servei als confrares lasal·lians, amb els qui compartim tantes i tantes coses. Y també amb la ciutat, per que som ciutat, som part del seu teixit social, per que compartim colze a colze les seves vivències i anhels. Que aquesta passió per la setmana gran, que tenim els lasal·lians, perduri sempre en tots; i que la sapiguem transmetre a les generacions futures. Per que nosaltres som corretja de transmissió d’uns valors que son atemporals, que els em heretat dels germans i professors, i que tenim que compartir i lliurar. Per que la vida d’un lasal·lià es justifica, i ara més que mai, sent solidari amb el que ens envolten. Vàrem entrar per aprendre i sortir per sevir. Molt bona Pasqua a tots! JOAN JOAQUIM JULIÀ PANADÈS President de l’Associació La Salle Tarragona

17


PROGRAMA D’ACTES DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE SETMANA SANTA 2017 Foto: FERVI

DIJOUS 9 DE MARÇ A les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria). CONFERÈNCIA QUARESMAL a càrrec del pare JOAN MARIA MAYOL I FÀBREGAS, monjo benedictí del Monestir de Montserrat i sagristà major de la Basílica i rector del Santuari. Organitza: Associació La Salle de Tarragona. DIUMENGE 2 D’ABRIL A les 18 h. I Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2017 a càrrec de la doctora Sra. SOFIA MATA DE LA CRUZ, directora del Museu Diocesà de Tarragona. En acabar, hi haurà un toc conjunt de les Bandes de la Setmana Santa tarragonina anomenat TABALADA D’INICI DE LA SETMANA SANTA. DIJOUS 6 D’ABRIL A les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càr18

rec de la Il·lma. Sra. MARIA MERCÈ MARTORELL I COMAS. Hi actuarà, també, la Coral Infantil del Col·legi La Salle Tarragona. DIVENDRES 7 D’ABRIL A les 18 h. Al Col·legi La Salle Tarragona, al monument del Sagrat Cor, a dalt de l’avinguda interior del Col·legi. Benedicció del pas de ‘Les 7 Paraules’ dedicat a la memòria dels germans, professors, alumnes, exalumnes i personal no docents traspassats. També benedicció de la nova figura del Crist del pas ‘Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres’ i de la restauració de la resta del pas. Els dos passos seran beneïts per l’Excm. Revdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona i Primat. Seguidament es presentaran els Goigs al pas de ‘Les 7 Paraules’, al pavelló de direcció, a càrrec del Sr. Carles Baches Pla, president dels Gogistes Tarragonins.


DEL DISSABTE 8 D’ABRIL AL DISSABTE 15 D’ABRIL MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, amb l’horari d’obertura següent: a Sant Agustí, on tindrem exposats els nostres dos passos, a Sant Llorenç, a Sant Miquel del Pla i a l’església de Natzaret, d’11 a 13 h i de 17 a 20.30 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari, Dimarts Sant i Dijous Sant, de 17 a 19 h. NOTA: No es podran fer visites en cap dels temples dins els horaris de celebracions litúrgiques. DIUMENGE DE RAMS, 9 d’abril A les 11 h. Carrer de les Coques. La Junta Directiva i la Direcció del Col·legi assistiran corporativament a la solemne BENEDICCIÓ i posterior PROCESSÓ DE PALMES I RAMS. A les 12 h, a l’altar major de la Catedral hi haurà la Missa Pontifical de Diumenge de Rams. DILLUNS SANT, 10 d’abril A les 19 h. Ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Celebració de l’Eucaristia. A les 20 h. sortirà el tradicional VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, organitzat per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, DESCENDIMENT i MAGINETS. Miserere Cor Mos Cantars. Nota: Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial.

DIMARTS SANT, 11 d’abril A les 20 h. A Cambrils, participació de la nostra banda de tambors i una representació de la nostra Associació en la Pujada del Natzarè. DIMECRES SANT, 12 d’abril A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i posterior predicació. A les 19.30 h hi haurà la PROCESSÓ DEL DOLOR. Hi assistirem amb el pas de l’Oració de Jesús a l’hort.

Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2017

19


Foto: Pere Amenós

Les atxes i els brandons es començaran a lliurar al camió situat davant la plaça de la Mitja Lluna, mitja hora abans de l’hora prevista de sortida. Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIJOUS SANT, 13 d’abril A les 20 h. Catedral. MISSA DE DIJOUS SANT. DIVENDRES SANT, 14 d’abril A les 12.30 h. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. SERMÓ DE LES SET PARAULES, que comptarà amb la participació del Cor Mos Cantars. A les 16.00 h. Rambla Vella, a l’altura de la capçalera del Circ. Els nostres passos rebran les reverències pertinents per part dels armats. A continuació, RECOLLIDA DELS PASSOS fins a la plaça del Rei, acompanyats de les bandes de tambors i de música. Es prega l’assistència amb vesta i sense cucurulla. A les 18.45 h. Plaça del Rei. Lliurament de brandons i atxes a la porta del Museu Nacional Arqueològic. A les 19.00 h, al mateix lloc, organització de la sortida per a la processó del Sant Enterrament. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. 20

El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort, dut a espatlles, anirà acompanyat de la Banda de Timbals de l’Oració a l’Hort, integrada per alumnes i antics alumnes. La bandera del Col·legi serà portada per la Sra. Teresa Camón Urgell acompanyada de la Sra. Maria Isabel Aragonès Gaya i del Sr. Mario Gómez Pasqual. El pas Vetlleu i pregueu, portat a rodes, serà acompanyat musicalment per la banda de música. Portarà la bandera de l’Associació el Sr. Hilario Alfaro Bozalongo, antic alumne, acompanyat per els seus fills Srs. Jordi Alfaro Mateu i Víctor Alfaro Mateu, també antics alumnes. Es prega l’assistència amb la vesta reglamentària, guants blancs, sabates fosques i, si és possible, i qui en disposi, amb la característica cucurulla penitencial. DISSABTE SANT, 15 d’abril A les 22.30 h. Catedral. Celebració de la solemne VETLLA PASQUAL en commemoració de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, organitzada pel Capítol de la Catedral.

Es prega la màxima puntualitat als actes en els quals participis i el degut respecte que l’acte es mereix.


ALTRES ACTES D’INTERÈS 2017 Foto: FERVI

Dissabte 4 DE MARÇ A les 18 h. Des de la Rambla Nova fins a la plaça de les Cols, VII TROBADA DE BANDES DE SETMANA SANTA. Organitza: Gremi de Marejants. DISSABTE 25 DE MARÇ A les 17.30 h. Missa de vigília i en sufragi pels socis traspassats. Veneració de la Relíquia de Sant Llàtzer. Organitza: Gremi de Pagesos. 18.30 h. Acte de celebració festiva del 75è aniversari de la sortida a la Processó del nou Misteri del Sant Sepulcre de Josep Maria Jujol. Tot seguit hi haurà un aperitiu popular. Organitza: Gremi de Pagesos. 21 h. Exposició fotogràfica de Manel Granell: fotografies de la Setmana Santa 2016. Organitza: Gremi de Marejants. Dissabte 1 D’ABRIL A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ que recorrerà els principals carrers del barri. Divendres 7 D’ABRIL A les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h, PROCESSÓ pels Associació La Salle Tarragona 2017

carrers de la Part Alta. Organitza: Gremi de Pagesos. Divendres 8 D’ABRIL A les 18.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari. VIACRUCIS i posterior PROCESIÓN DE PASIÓN, que recorrerà els carrers de la zona del port. Organitza: Cofradía del Cristo del Buen Amor. DIUMENGE DE RAMS, 9 D’ABRIL A les 17 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, organitzada per la Germandat de N. P. Jesús de la Passió. A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta, organitzat per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang. DEL DILLUNS DIA 10 AL DIMECRES DIA 12 I EL DIVENDRES DIA 14 D’ABRIL De 10 h. a 13 h. i de 17 h. a 19 h. de dilluns a dimecres i de 10 h. a 13 h. el divendres. Jornada de portes obertes del Museu Bíblic Tarraconense i exposició d’imatges de la Setmana Santa tarragonina: miniatures, cartells i postals. Entrada gratuïta. 21


Foto: FERVI

DIMARTS SANT, 11 D’ABRIL A les 19 h. Església de Sant Francesc d’Assis, organitzat per la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Missa i VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h, PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. A les 22.30 h. Parròquia de la Trinitat de la plaça del Rei. VIACRUCIS DE LA TRINITAT O DELS GITANOS, que recorrerà els carrers de la Part Alta.

ció de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. A les 22.30 h. Catedral. VETLLA PASQUAL, organitzada pel Capítol de la Catedral.

DIVENDRES SANT, 14 D’ABRIL A les 23.45 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto, organitzat per la Germandat del Sant Ecce Homo. En acabar es disposa d’un servei d’autocars per retornar a Tarragona. A les 6 h. Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”. A les 6.30 h s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang.

Divendres 21 d’abril A les 20 h. Seminari (c. Sant Pau, 4). VI CONFERÈNCIA PASQUAL a càrrec del Sr. Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic Tarraconense, amb el títol ‘El Gòlgota i el Sant Sepulcre. Evolució històrica d’un espai sagrat’. I, en acabar, VII CONCERT PASQUAL, a càrrec del Cor Jove dels Amics de la Catedral. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

DISSABTE SANT, 15 D’ABRIL A les 18 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT, organitzada per la Congrega-

Diumenge 18 DE JUNY A les 18 h. Catedral. Missa. I a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS.

22

DIUMENGE DE PASQUA, 16 D’ABRIL A les 11 h, a la Catedral, i a les 12 h, a Sant Agustí. OFICI DE PASQUA.


Manel Callao Costa Secretari de l’Associació

Foto: FERVI

MEMÒRIA 2016 ELS PASTORETS L’Associació La Salle va portar terme al Metropol com cada any els tradicionals Pastorets de Folch i Torres tot celebrant el centenari de l’obra. Les funcions teatrals van ser un èxit de públic, que va gaudir d’allò més amb les representacions. La nostra felicitació l’equip d’actors i que van actuar sota el guiatge del Sr. Josep Mª Rota Aleu.

CARTER REIAL DE SES MAJESTATS D’ORIENT

Foto: Miquel Sanchis

En el vestíbul del Teatre Metropol, en sortir de la representació dels nostres Pastorets, els nens i nenes assistents van poder lliurar la “carta als Reis Mags” al seu enviat el Carter Reial de ses Majestats d’Orient.

FESTA DE REIS El dia 5 de gener, Nit de Reis, Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar el local de la nostra Associació i van repartir regals als nens i Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: Josep Ciurana

23


Foto: Josep Ciurana

nenes assistents, fent més gran encara la il·lusió dels més petits en una nit tan especial.

SETMANA SANTA La preparació de la Setmana Santa s’inicià el mes de gener i la continuació dels assaigs de la banda de tambors iniciats l’últim trimestre de l’any 2015, amb els assajos dels portants del pas de l’Oració de Jesús a l’Hort a les dependències del Col·legi, mentre, al llarg dels primers mesos de l’any, l’Estudi de Música anava preparant amb molta cura les peces a oferir en els diferents concerts programats per Quaresma i en la processó de Divendres Sant acompanyant musicalment el pas Vetlleu i pregueu.

Foto: FERVI

Música de l’Associació La Salle – Estudi de Música, ens va oferir el tradicional Concert de Quaresma, on vam poder escoltar tot un conjunt de marxes processionals.

CONFERÈNCIA QUARESMAL Seguint el costum iniciat l’any 2009, la Vocalia de Pastoral de l’Associació La Salle organitza anualment la tradicional Conferència Quaresmal. Aquest any se celebrarà el dia 3 de març, dijous, a les 20:00 h, al lloc habitual l’emblemàtic Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor del car-

ACTUACIÓ DE LA BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE - ESTUDI DE MÚSICA El divendres 26 de febrer, a les 20:00 h, a l’Església de Sant Agustí (Rambla Vella), la Banda de

Foto: FERVI

24

Foto: FERVI


rer Méndez Núñez 14. El conferenciant va ser el Pare Abat del Monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, FRA OCTAVI VILÀ MAYO,que dissertà sobre el títol: “La pregària misericordiosa de Jesús”. El nostre il∙lustre convidat d’enguany Fra OCTAVI va ser nomenat Abat del Monestir de Poblet el passat dia 3 de desembre de 2015. És nascut a Tarragona. Antic alumne del col∙legi La Salle Tarragona i soci de número de la nostra Associació d’Antics Alumnes.

BANDA DE TIMBALS 5 de març de 2016: La banda va anar per segona vegada a Huesca va participar en la seva trobada de bandes. Durant el mati es va dur a terme juntament amb la banda de la Flagel·lació de la Sang de Tarragona un recorregut per tota la ciutat parant a diferents llocs emblemàtics per mostrar el toc d’exhibició. A la tarda es va participar en el passa carrers on hi van participar més de 30 bandes d’arreu.

Foto: FERVI

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE L’ASSOCIACIÓ Un any més arribà la presentació de l’Opuscle / Revista de Setmana Santa de la nostra Associació. L’acte de presentació d’aquesta revista, gairebé un llibre, que inclouia articles propis del temps quaresmal i de la vida del’Associació al llarg de l’any, se celebrà el dijous dia 10 de març, a les 20:00 h, a l’Església de Sant Agustí(Rambla Vella). El presentador va ser el Sr. Carles Sala I Roca (Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya).

DIUMENGE DE RAMS 2 0 de març. A les 11 del matí l’Associació va assistir en corporació, a les Coques, a la benedicció de Rams i després a l’Ofici de la Catedral, presidit pel Sr. Arquebisbe. Foto: FERVI

Foto: Montse Cuella

Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

25


Foto: FERVI

Foto: FERVI

DILLUNS SANT 21 de març, viacrucis organitzat per La Salle, el Descendiment i la Confraria de Sant Magí de Barcelona. A dos quarts de vuit es va iniciar la missa a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro, presidida per Francesc Gallart, Pvre. capellàadministrador. A continuació es va celebrar el viacrucis pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Aquest any el Via Crucis presentà una novetat: La imatge del Sant Crist –que l’Associació La Salle custòdia en el seu local social del carrer Méndez 26

Núñez–, que va recorrer els carrers presidint aquest acte pietós, de talla de fusta policromada i d’autor anònim, va ser portada sobre una senzilla peanya per alumnes de batxillerat del col∙legi La Salle Tarragona ajudats per portants de l’Oració a l’Hort. D’aquesta manera la Junta Directiva vol un apropament al jovent lasal∙lià, ja que serà el relleu generacional Un fet rellevant va ser la presència dels ARMATS DELS MAREJANTS, que ens acompanyar por 1ª vegada al Viacrucis, encapçalant la desfilada. A l’acabar l’exercici piadós tots els presents van adorar la imatge del Sant Crist. També hem de comentar que entre estació i estació hi va haver unes notes de música per part d’un grup persones de l’Associació La Salle sota el guiatge de Josep M. Rota. Vam comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mn. Jaume Pujol. Per dades facilitades per Jacinto Sáez, responsable de les processons, la nostra participació al viacrucis va ser de 87 assistents Creu Processional 2 Peno. 3 Pas del Crist 29 Timbals 2 Músics 9 Presidències 3 Cant amb el Mossén. 1 Arrengladors. 8 Fileres. 29 Atxes.


DIMARTS SANT 22 de març Cambrils. La banda de timbals de l’Associació La Salle va participar en la Pujada del Natzarè que es fa cada any des de Baix a Mar fins a l’església de Santa Maria, a la part antiga del poble. La banda de tambors va ser acompanyada per diversos membres de l’Associació de Tarragona.

DIMECRES SANT 23 de març. El pas de l’Oració a l’hort va participar a la Processó del Dolor que organitza la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i que fa un recorregut sortint des de l’església de Sant Joan, passant per la Rambla Nova i acabant de nou a Sant Joan. Una assistència nombrosa va acompanyar el nostre pas i la banda de timbals. Peno 3 Cirials 2 Bandera 3 Paso Oració. 30 Banda 28 Presidència 1 Arrengladors 10 Files 65 Total d’assistents 142. Aquest any i com a excepció es va incorporar a la processó i dintre de la nostra Associació la Bandera dels Antics Alumnes, que va ser

Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2017

portada pel Sr. Jordi Alfaro, amb motiu d’acabar com a portant del pas de L’Oració i en reconeixement a la seva labor.

DIVENDRES SANT 25 de març. LES 7 PARAULES. Ens reunírem a les 12.30 h a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro per escoltar les reflexions sobre les Set Paraules a càrrec dels següents comentaristes: PRIMERA PARAULA: “PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN“ Comentarista: Sr. Pau Brull Olivé, en representació de la Confraria de Sant Magí de Tarragona. SEGONA PARAULA: “AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS“. Comentarista. Sr. Raúl Sánchez Montero, representant a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, en aquest cas, en representació de la Cofradía del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista.TERCERA PARAUL: “MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE“ Comentarista: Sr. Joan Mª Maixé Ceballos, en representació de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle Tarragona.QUARTA PARAULA: “DÉU MEU, DÉU MEU, ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT?” Comentarista: Sr. Remigi Margalef Escoda, en representació dels professors del Col·legi La Salle Tarragona. CINQUENA PARAULA: “TINC SET “Comentarista: Sr. Manel Pujol Magrinyà, representant a l’A.M.P.A. del Col·legiLa Salle Tarragona.SISENA PARAULA: “TOT S’HA ACOMPLERT “Comentarista: Germà de les EE.CC. Jaume Mas Ràfols, representant a la Comunitat lassal·liana de Cassà de la Selva.SETENA PARAULA: “PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT“ Comentarista: Sr. Rubén Blasco Bejerano, com a

Foto: FERVI 27


Foto: FERVI

Foto: FERVI

Foto: FERVI

Foto: FERVI

Seminarista Major de l’Arquebisbat de Tarragona i col·laborador de la Parròquia de Sant Joan Baptista. Hi va col·laborar amb els seus cants la Coral “Mos Cantars“ sota la direcció del Sr. Eduard Pàmies. Aquest any 2016 vam celebrar el 25è aniversari del format actual d’aquest acte, des que estem a la Capella de Sant Magí del Portal del Carro i que cada paraula és comentada per una persona diferent. RECOLLIDA DE MISTERIS Els passos van ser recollits pels armats davant la capçalera del Circ. A causa del nou Pla de Protecció que regula l’entrada dels passos i vetlla per la seguretat de les persones, es van destinar dos arrengleradors –un per pas– per tal de formar el cordó de seguretat. Aquesta nova fórmula de regular l’entrada dels passos va ser un èxit. Peno 4 Cirials 2 Bandera Col·legi 3 pas Oracio A L’hort 30 Banda Timbals 29 Bandera Associacio 3 pas Vetlleu I Pregueu 10 Banda Música 36 Presidència 2 Arrengladors 7 filas 20 Total 146. Manuel De Haro i Daniel Serrano van ser els dos capatassos del pas de l’Oració de Jesús a l’hort i Jaume Ollé ho va ser del pas Vetlleu i pregueu. 28

PROCESSO DEL SANT ENTERRAMENT La nostra participació a la processó de Divendres Sant va ser Peno 3 Cirials 2 Bandera Colegio 3 Lum Bandera 2 Pas Oració a l’Hort 30 Banda Timbals 29 Presidència Col.legi 5 Bandera Associació 3 Llum Bandera 2 Pas Vetlleu i Pregueu 12 Banda de Música 36 Presidencia (1) 5 Presidencia (2) 5 Arrengladors 10 Fileres Golillas 67 Fileres Cucurulla 6 Fileres73 Total 222 assistents La bandera del Col·legi fou portada pel Sr. Jaume Muntané I la bandera de l’Associació la Sra. Joana Marias Doménech i de cordonistes les Sres. Lourdes Labata Larraz i Teresa Pascual de Riquelme Garrido.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ La Junta Directiva de l’Associació va convocar tots els associats a l’Assemblea General Ordinària que va tenir lloc el dia 20 de maig, a les 19.30 h en primera convocatòria i a les 20 h en segona convocatòria, al local de la nostra entitat. En aquesta assemblea a part de comentar diferentes qüestions relacionades amb les activitats de l’Associació també es van renovar els càrrecs que cessaven reglamentariament.


FESTIVITAT DE CORPUS CHRISTI 29 de maig. Com cada any, el Capítol de la Catedral va convidar totes les agrupacions de Setmana Santa a participar en la processó de Corpus. La bandera de l’Associació va ser portada pels següents membres de la banda de timbals el Sr. Marcel Gairal Feliu, Sra. Montserrat Gil Navarro i Sr. Joan Carles Codina Retuerto.

HOMENATGE AL SETGE DE TARRAGONA El 28 de juny una representació de la banda va participar en l’acte d’homentatge al Setge de Tarragona de 1811.

CURSA DEL GREMI DE MAREJANTS El divendres 26 d’agost Un petit grup de membres de l’Associació va participar en aquesta cursa.

Foto: FERVI

SETEMBRE En la processó de Santa Tecla va acompanyar el braç de Santa Tecla un membre de l’Associació La Salle,el Sr. Josep Mª Rota.

ACTIVITATS DE LA BANDA Octubre: Es va donar l’inici oficialment amb Oriol Sech com a professor, la nova activitat extraescolar del Col·legi La Salle Tarragona d’on hauran de sortir en un futur pròxim els nous integrants de la banda de timbals. També a l’octubre es van iniciar els assajos de la banda Oració a l’Hort, tot preparant el toc de d’exhibició dedicat al centenari de l’Associació que es celebrarà l’any 2018.

MEDALLES A LA FIDELITAT

Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2017

Com ja sabeu, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona organitza cada any el lliurament d’aquestes medalles a la fidelitat. Aquest any la nostra entitat va ser premiada per partida doble, doncs dues persones, dos antics alumnes van ser mereixedors d’aquests premis: 29


Foto: FERVI

Foto: FERVI

Durant mes de novembre ens va deixar el germà Jesús Garcia que durant diversos anys va ser consiliari de la nostra Associació al Cel Sigui.

DIADA DE L’ANTIC ALUMNE DE BENICARLÓ

Foto: FERVI

a) Per una banda, la medalla a la fidelitat que atorgava la nostra Associació va recaura en el Sr. Joaquim Mas Carceller, ex-membre de la Junta Directiva i col·laborador en moltes tasques de la Setmana Santa, com a reconeixement a la seva feina. b) Per l’altra, la medalla a la fidelitat que lliurava l’Agrupació d’Associacions, va correspondre aquest any al nostre actual President el Sr. Joan Joaquim Julià Panadès que, en la seva qualitat d’ex-President de l’Agrupació d’Associacions, va rebre aquest guardó en reconeixement a la seva magnífica tasca en pro de la Setmana Santa tarragonina realitzada durant els 8 anys del seu mandat com a President de l’Agrupació, presidència que va expirar el passat més de juny. Enhorabona!!. L’acte de lliurament de les Medalles a la Fidelitat va tenir lloc el dissabte, dia 12 de novembre, a les 20:00 h al Centre Cultural El Seminari (c/ Sant Pau) de la nostra ciutat, i presidit per l’Il·lustríssim Sr. Arquebisbe de Tarragona Metropolità i Primat, Jaume Pujol i Balcells. 30

El dia 20 de novembre una representació de la Junta Directiva de la nostra Associació es va desplaçar a la ciutat de Benicarló per compartir amb els nostres companys benicarlandos una jornada de germanor lasal·liana entre les dues associacions.

PARTICIPACIÓ LASAL.LIANA EN LA 5a CURSA PER LA MARATÓ DE TV3 2016 El dia 11 de desembre en el marc de la 5a CURSA I Caminada per la Marató de TV3 2016 un petit grup de membres de l’Associació van participar en aquesta cursa.

CONCERT DE NADAL El dissabte, dia 17 de desembre, a les 20:00 h. a l’església de Sant Agustí (c/Rambla Vella), va tenir lloc el Concert De Nadal de l’Associació, a càrrec del grup Estudi de Música-Associació La Salle, que ens va fer reviure les melodies entranyables pròpies d’aquestes dates.


CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE L’OBRA TEATRAL DE JOSEP M. FOLCH I TORRES, “ELS PASTORETS”

L’any 2016 es va celebrar el centenari de la creació, per part de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, de la seva popular obra de teatre “ELS PASTORETS”. Peça per excel·lència del repertori teatral nadalenc, les seves representacions

Foto: Miquel Sanchis

Associació La Salle Tarragona 2017

31


MISSA DEL GALL

Foto: Miquel Sanchis

Com és tradicional cada any el dia 24 de desembre a la nit, l’Associació La Salle, conjuntament amb la Confraria de Sant Magí de Tarragona, vam celebrar a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro la tradicional Missa del Gall, presidida per Mn. Francesc Magarolas, capellà-administrador de l’ermita. Un cop acabada la celebració litúrgica, ens aplegàrem al voltant de la taula per degustar la popular xocolata desfeta amb coca habituals.

LOTERIA han omplert el Nadal lasal·lià des de fa moltes dècades. El dia 22 de desembre, dijous, a les 20:00 h, al vestíbul del Teatre Metropol (Rambla Nova), vam commemorar aquesta efemèride amb un acte institucional de reconeixement a l’obra, al grup de teatre, a la trajectòria de les representacions, i a les persones que ho van fer possible.

Aquest Nadal passat vam jugar amb el número 31816 de la Loteria Nacional, amb participacions de 3 €. No vam tenir sort. Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els col·laboradors, tant d’establiments comercials com de persones que ens van ajudar a vendre les participacions.

Foto: Pere Amenós

32


CONFERÈNCIA QUARESMAL SANTUARI DEL SAGRAT COR DE MARIA (JESÚS - MARIA) DE TARRAGONA DIJOUS 3 DE MARÇ DE 2016

Foto: FERVI

Fra Octavi Vilà Mayo Abat del Monestir de Poblet Voldria que ens fixéssim en la familiar escena que La Salle acompanya en la nostra Setmana Santa. Unes escenes centrades en la pregària de Jesús i en la seva invitació als deixebles, és a dir també a tots nosaltres, a pregar. Estem al vespre del dijous, la darrera tarda de Jesús en aquest món. Jesús sap que ha arribat l’hora, la seva hora, aquella en que ha de passar del món al Pare i ha compartit el pa i el vi amb els seus deixebles. Sap que un d’ells l’ha de trair però malgrat això a tots els ha mostrat que Ell no ha vingut a ser servit sinó a servir i estimant-los fins a l’extrem els ha rentat els peus a tots, també a aquell a qui el diable ja ha posat en el cor la resolució de trair-lo, aquell qui té en el seu interior la llavor de la traïció. Aquesta hora del pas, és alhora l’hora de l’amor i d’un amor fins a l’extrem. Són dos conceptes que van estretament lligats, és l’hora de tornar al Pare i és l’hora de mostrar als seus fins a quin punt els estima i els mostra l’amor essent servidor, aquell qui és Déu ha vingut ha ser servit i no a servir. L’àpat ha acabat, qui l’ha de lliurar ha sortit del cenacle per complir allò que el destí li ha proposat i ell ha acceptat de fer, lliurar al mestre als qui li volen mal. El sopar ha acabat com els sopars Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

rituals amb el cant dels himnes i el Salm 136 amb la invocació «Perdura eternament el seu amor» repetida 26 cops, dos vegades 13 que té una gran força en la simbologia jueva. 33


Foto: FERVI

La darrera pregària comunitària de Jesús és un himne d’acció de gràcies que té un ritme de lletania que es va repetint mentre va recordant la història de la salvació: la creació, la redempció, el do de la terra. En acabar com sempre davant o després d’un gran esdevenint, i ara a l’hora d’afrontar la seva missió Jesús es retira a pregar en solitari. Com ho ha fet després donar de menjar a més de cinc mil persones, «Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol»1 ens diu l’Evangeli de Mateu mentre el de Marc diu «Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar»2. Abans d’elegir als dotze apòstols com ens diu l’Evangeli de Lluc «Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu»3. Puja a la muntanya a pregar i allí es transfigura ens relata també Lluc «Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar»4. L’evangelista Lluc ens diu que «De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres.»5 Pregària, solitud, muntanya i la proximitat dels seus més íntims. Ara en la darrera hora Jesús segueix el mateix costum que l’ha acompanyat al llarg de la seva missió. Ha arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare, l’hora de fer-nos fills de Déu i Ell abans que arribi el moment, després d’haver estimat fins a l’extrem, es retira de nou a un lloc elevat i a una certa distància, «cosa d’un tret de pedra»6, ens diu Lluc queden els tres deixebles més propers a Ell: Pere, Jaume i Joan. 1. Mt 14,23. 2. Mc 6,46. 3. Lc 6,12. 4. Lc 9,28. 5. Lc 21,36. 6. Lc 22,41. 34

Foto: FERVI

Foto: FERVI

Tant bon punt Jesús entra a l’hort de Getsemaní els seus són conscients de com tants altres cops el mestre vol pregar. Ells fan com d’habitud, els més íntims l’acompanyen una mica més enllà, els altres resten més lluny i un d’ells ja ha marxat per acomplir el que s’ha compromès a fer, lliurar al mestre. Demana als seus que s’asseguin i l’esperin, deu ser com tants altres cops abans en que el mestre s’ha allunyat per pregar tot sol. Els deixebles saben que la pregària de Jesús serà llarga, potser en té per tota la nit; ells cansats s’ajauen al terra i s’adormen, rendits cedeixen a la son. Mentrestant Jesús envaït per una tristor de mort, ens diuen els evangelistes Marc i Mateu; es deixa caure a terra de genolls i s’adreça al Pare. Ha demanat als seus que vetllin amb Ell. En el relat de Marc Jesús convida als deixebles a seure mentre Ell prega, se’n du una mica més llunya a Pere, Jaume i Joan i sols a ells els confessa que sent un tristor de mort a l’ànima i convida a ells tres a pregar. S’allunya una mica més i prega al Pare. Prega per espai d’una hora i en tornar renya a Pere en trobar als tres adormits. L’evangelista Marc ens narra que Jesús va tres cops a pregar, torna tres cops i els tres troba als deixebles adormits. Un anunci de les negacions de Pere, que no havent pregat no ha assolit el valor necessari per no negar al Mestre, com uns versets més enllà ens


explica l’evangelista. En aquests relat els deixebles se senten avergonyits, la seva carn és feble, els ha dit Jesús, i certament els ulls els pesen, se’ls tanquen de cansament. Estan tant avergonyits que tres cops el mestre els trobi adormits que ens diu l’evangelista Marc que no sabien que dir-li. Quan torni per tercera vegada els dirà que ja no cal que preguin, l’hora s’acosta, el Fill de l’home serà lliurat, el traïdor arriba, tot s’ha acabat i cal aixecar-se i anar a l’encontre dels qui el cerquen per tal d’acomplir el que el Pare ha disposat. La pregària de Jesús no és una pregària seguida sinó repartida en tres parts, els textos de Marc i Mateu ens parlen de que la primera part dura una hora «No heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?» diu el text de Mateu. Jesús els ha demanat de vetllar i ells rendits s’han adormit. Tot i el caire solemne del que han acabat de compartir amb Jesús, el sopar com a institució del memorial, no poden ni sospitar el que està a punt de succeir. Cap de les frases pronunciades per Jesús no els ha fet advertir que ha arribat la seva hora i el que això significa, per això ni vetllen, ni preguen, el seu esperit és prompte però la seva carn feble7, ens diuen els textos evangèlics. El centre de l’escena que estem contemplant, d’aquesta escena que La Salle fa present en la nostra Setmana Santa amb dos magnífics misteris, no és tant la feblesa dels deixebles com la pregària de Jesús. Com prega Jesús? Per què prega Jesús? Li cal pregar a Jesús? Ell és el Fill de Déu però ara està angoixat, amb una angoixa de mort ens diuen els textos. Ens costa entendre com Jesús pot torbar-se, angoixar-se davant la mort. El text de l’evangelista Lluc ens presenta aquesta escena amb molta força i plasticitat, Jesús parla aquí, com en els textos de Marc i Mateu, de l’amargor de la copa que li cal beure per acomplir la tasca redemptora i ens narra la pregària de Jesús al Pare perquè aparti aquest calze. Però sols Lluc ens presenta a Jesús al límit del sofriment que pot aguantar un ésser humà, tant de sofriment que la suor sembla gotes de sang i davant del seu sofriment el Pare li envia un àngel per confortar-lo. L’evangelista Lluc, sense voler pas enumerar tots els cops que Jesús prega, ens mostren al Mestre en vetlla i pregària, assumint com a home els actes pel Regne de Déu. En Lluc Jesús prega després del seu baptisme davant la teofania, la manifestació de la seva divini7. Cf. Mc 14, 37 i Mt 26,41.

Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

tat; Jesús prega quan les multituds el cerquen per fer-lo rei; Jesús prega abans d’escollir als dotze; Jesús prega en la transfiguració; Jesús prega en el moment definitiu, arribada la seva hora. Jesús invoca a Déu com a Pare, li demana que eviti els sofriment que li espera, però que malgrat tot es faci la voluntat del Pare. Aquesta pregària la fa des de l’angoixa i amb un sentiment d’abandó davant del Pare, un abandó que serà molt més accentuat en la creu quan exclamarà: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.»8 Durant el darrer sopar Jesús ha parlat de la seva mort com una donació lliure i salvadora, l’inici de la nova aliança que ha de durar fins a l’acompliment dels temps, quan arribi la vinguda definitiva. L’angoixa de Jesús davant del sofriment que l’espera i alhora per la proximitat de la prova, una tensió entre el discurs de Jesús al cenacle i l’abandó que sent davant el que haurà d’afrontar en solitud i sols Ell pot afrontar. Per això ara a l’hora de la prova rep un signe del Pare, un consol davant la suor en forma de sang que representa l’angoixa física i la intensitat de la seva pregària. Jesús prega angoixat, inquiet, prega intensament i per tres cops interromp la seva conversa amb el Pare; per tres cops veu com els seus, fins i tot aquells tres, Pere, Jaume i Joan que li són més propers; no són capaços de vetllar, no són capaços de pregar amb Ell; rendits sucumbeixen al cansament i dormen. Jesús que és Déu no rebutja la seva naturalesa humana; Ell quan treballa es cansa, quan es fatiga té set, quan té por fuig i quan està angoixat prega. A Getsemaní Jesús prega i vetlla, abans del gran esdeveniment, del lliurament de la seva vida i ambdós fets estan íntimament lligats. Per tal de 8. Lc 23,34. 35


Foto: FERVI

lliurar-se, de mantenir-se fidel a la voluntat del Pare, Jesús prega i no per evadir-se del que la història de la salvació li ha reservat sinó per afrontar-ho, per encapçalar-ho. La seva mort dins del designi de Déu uneix esdeveniments històrics i la participació de Jesús. Jesús no planeja la seva pròpia mort, aquesta és fruit dels esdeveniments polítics, socials i culturals del seu entorn. Jesús se’ls troba davant i malgrat tot la seva és una mort elegida per una decisió personal. Podia haver fugit, podia haver interromput el curs dels esdeveniments però seguint el pla de Déu fou enviat a l’encontre d’unes circumstàncies concretes. No hi hauria passió i mort sense la voluntat d’eliminar Jesús per part de les autoritats del seu temps, sense la traïció d’un dels seus; però sobretot no hi hauria passió, mort i resurrecció sense la lliure decisió de Jesús. La missió de Jesús transforma la seva mateixa existència humana, la voluntat del Pare és la seva voluntat. Tots els actes de la història de la salvació no són mai fruit d’una acció externa a l’activitat humana, tots demanen que l’home n’assumeixi el protagonisme; sense el compromís de l’home no hi hauria història de la salvació; sense el compromís de Jesús no hi hauria redempció. D’aquesta necessitat de participació de la vessant humana de Jesús ve la necessitat de la pregària; cal que Jesús assumeixi l’encontre amb els elements històrics i humans que l’han de portar a la mort. Aquest és l’objecte de la seva pregària, de la seva vetlla i per això convida als apòstols a vetllar i a pregar per no caure en la temptació de rebutjar el que ens toca de viure; per això ens convida a tots a vetllar i a pregar per poder afrontar els reptes de la vida, els reptes del dia a dia de la nostra vida. A Getsemaní Jesús es prepara per tal de poder acomplir la seva missió; sap que si Ell no vol res no podrà esdevenir. Temptació a fugir 36

Foto: FERVI

del seu destí, a demanar que el perill immediat s’allunyi, potser a cercar un lloc tranquil on trobar aixopluc, restar en silenci, passar desapercebut amb el seus i allunyar-se del control de les autoritats. Vetllant i pregant Jesús viu el temps destinat a que la seva humanitat assumeixi els esdeveniments que estan a punt de succeir. Ara a Getsemaní tot és pau i silenci, encara no hi ha soldats, ni crits, ni espases tallant orelles, ni altres que fugen espaordits. Ara a Getsemaní tot és encara possible, el futur està encara obert. Jesús té unes hores d’intensa pregària per prendre una decisió, per assumir i encapçalar el seu futur que és el nostre futur o bé abandonar-nos. Jesús vetlla i prega per passar de l’anunci a la realitat, per acceptar el pla de Déu, del seu Pare, per donar el seu fiat com Maria la seva mare el va donar i així es pugui acomplir la nostra salvació. Si un àngel anuncià a Maria l’encarnació del Fill de Déu un altre àngel ajuda i conforta al Fill de Déu fet home davant el cimal de la nostra salvació. Si Maria es contorbà i donà el seu sí, Jesús s’angoixa i accepta el seu destí; en ambdós casos de la seva acceptació depèn la nostra salvació. Jesús coneix pels profetes quin és el seu destí, el que el Pare li te reservat i el paper que Ell ha de jugar. Coneix el destí dels profetes que no han estat escoltats, com ens diu el profeta Jeremies: «des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi.9» Jesús assumeix totes les profecies, en començar el seu ministeri sap que ha de succeir, però no sap ni com ni quan; els detalls concrets queden indeterminats al lliure albir dels homes. Jesús podria 9. Jr 7,25-26.


haver rebutjat el calze? Els qui li volen la mort podrien no haver-la volgut? Podrien haver-lo reconegut com a Messies? A Getsemaní Jesús passa de la previsió, de l’anunci genèric dels profetes a l’acceptació de la persecució i la mort violenta com el profeta Isaïes havia anunciat. Jesús estava preparat i disposat a una acceptació global i genèrica i a Getsemaní vetllant i pregant el seu destí es determina, les circumstàncies concretes donen a la seva mort una precisió i concreció; el que està a punt de succeir quasi es pot tocar; ara tot es fa present; però cal l’acceptació de Jesús. El moment s’acosta, l’hora ha arribat, Jesús se sent cridat a donar el darrer pas, el pas final després del qual ja no hi ha marxa enrere. A Getsemaní encara hi ha una possibilitat de fugir; una cosa era preveure i l’altra és estar davant la realitat concreta davant la qual la humanitat de Jesús s’angoixa, pateix davant del perill concret. Qualsevol home i qualsevol dona sols assumeixen la seva missió després d’una lluita interior i el mateix Jesús ha de passar per aquesta lluita. La pregària i la vetlla són la lluita interior, una lluita de creixement interior; qui no lluita i defuig els desafiaments del Regne de Déu no avança en el camí vers Déu. La pregària de Jesús és una pregària no tant de tranquil·la contemplació com Ell havia fet al llarg de la seva vida, sinó davant la necessitat d’obrar, de respondre a una crida del Pare a obeir-lo. Jesús s’angoixa pel trencament dels lligams amb la seva terra, amics, família; Jesús s’angoixa pel sofriment físic; Jesús s’angoixa perquè com els profetes s’allunya dels homes davant una indiferència general. Jesús s’angoixa perquè la seva voluntat com a home i la voluntat de Déu s’uneixen en una sola voluntat. La voluntat de Déu no triomfa imposant-se a la voluntat humana, destruint la voluntat de l’home, perquè Déu no vol la mort en sí mateixa, el sofriment i el dolor. La voluntat de Déu sorgeix amb una gran força en la consciència de Jesús a Getsemaní. El pla de Déu no parteix del poder polític, ni econòmic ni intel·lectual; la història de la salvació té el seu cimal en la debilitat, en l’amor. Déu no recorre a la destrucció dels pecadors sinó que els seus són uns missatgers dèbils, que sovint troben la mort, que sempre són rebutjats. La voluntat de Déu no és cap decret sinó que és una vocació i una missió; Déu es dirigeix a la llibertat del cridat perquè accepti ser instrument del Regne de Déu. La voluntat de Déu no contradiu la voluntat de l’home: Malgrat tot en el moment de la decisió en la seva humanitat Jesús es troba sol, abandonat, deAssociació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

sarmat i no pot deixar de sentir una gran angoixa, com de mort. El futur immediat es presenta absurd i la impotència davant les potències contràries esdevé angoixa. A Jesús se li presenta si l’acceptació de la seva mort no serà una obstinació, un atzucac, un camí sense sortida ni sentit, quelcom d’inútil. La voluntat de l’home pot ser fugir o demanar l’ajut de les legions celestials per a vèncer als enemics. Jesús venç aquesta temptació. La voluntat de Déu és que Jesús segueixi el seu camí fins al final i a la fi el testimoni serà més fort que qualsevol violència, la seva resurrecció vencerà i serà el senyal de Déu de que la Paraula, l’amor i el perdó són més forts que qualsevol exèrcit o poder terrenal. Però ara la força, les de guanyar estant en mans de les autoritats jueves i romanes; ara Jesús experimenta la feblesa de la seva situació; ara Jesús té la victòria de la Paraula de Déu com una esperança no pas encara com una experiència; ara la seva experiència és de solitud, d’angoixa; però sobretot d’amor al Pare i a tots els homes, sobretot de servei misericordiós. Si nosaltres mai sentim aquesta angoixa pot ser perquè hem apartat el calze, perquè cada calze que se’ns presenta l’apartem i confiem més en els poders i els beneficis humans que en la voluntat de Déu, ens emmirallem més en els homes que en Crist. L’angoixa de Jesús acaba amb l’acceptació final; no és la victòria de Déu sobre l’home, no és la claudicació de la humanitat davant de la divinitat; és la victòria de la vertadera humanitat, de l’home com a criatura de Déu. L’acceptació de Jesús és la fi d’una llarga història, de la història de la salvació. Així com Maria acceptant el misteri de l’encarnació i permetent que en el seu ventre es desenvolupi la vida del Fill de Déu; així ara Jesús acceptant definitivament la voluntat de Déu 37


ens obre les portes de la vida eterna. No és una acceptació passiva, no és lliura al que li vulguin fer; és una acceptació positiva, voluntària, activa; Jesús va a l’encontre dels qui el cerquen per matar-lo i això significa que l’esperança és més forta que l’angoixa. La lluita portada fins al límit amb confiança en la força del projecte de Déu, en la força de la crida, de l’amor i del perdó. Jesús arriba a la convicció de que la seva missió no és absurda, té un sentit, el gran sentit de culminar la història de la salvació. L’oració i la vetlla de Jesús fa que avanci en Ell, en cada una de les seves tres parts, en solitud, mentre els seus defalleixen i dormen; l’acceptació i el consentiment que envaeixen la seva voluntat; Jesús ha trobat en la vetlla i la pregaria la força necessària per assumir de forma ja definitiva el seu caràcter de redemptor. L’obediència de Crist al Pare ha estat plenament humana, amb dramatisme i sofriment, amb angoixa; Jesús ha estat com qualsevol altre home que afronta el sofriment i la mort amb temor. Però Jesús ha mostrat un lliurament únic i personal; s’ha adreçat al Pare com a Fill i la seva obediència perfecte, amb lluita i agonia, és la de qui és Fill de Déu. Jesús pregarà encara a la creu, pregarà al Pare de nou el perdó pels qui el crucifiquen, pregarà de nou al Pare en el seu abandó, quan la solitud total es mostri més crua que mai, és l’inici de la glorificació Jesús se sentirà sol de nou però confiat en el Pare, al qui confia el seu darrera alè de vida.

Jesús es manté ferm, constant, perseverant per la pregària, la vetlla i l’amor. El que la pregària demana, la vetlla ho obté i ho rep la misericòrdia. Pregària, vetlla i amor fets servei, amor que és misericòrdia; tres coses que són una de sola, que es vivifiquen una a l’altra, que són inseparables. La pregària, la vetlla, no donen fruit sinó van acompanyades de la misericòrdia, si la misericòrdia no rega el servei, s’assequen un i altre; com la pluja és per la terra, la misericòrdia ho és per la pregària. Quan preguem, quan vetllem si no ho omplim de misericòrdia, els nostres cors restaran buits, dejuns d’amor; en canvi la liberalitat de la nostra misericòrdia redundarà en abundància d’amor pels nostres cors. Hem contemplat aquesta escena que ens és tant coneguda i familiar. Un escenari l’hort de Getsemaní on Jesús anava sovint a pregar- Un temps, la nit tranquil·la entre el sopar i la detenció. Uns actors diguem-ne secundaris, els apòstols, i uns de destacats: Pere, Jaume i Joan. Un protagonista central: Jesús, un Jesús angoixat, en lluita que venç la darrera temptació i es lliura a la missió que el Pare li ha confiat. Entre tots aquests elements un nexe que els uneix: l’amor de Jesús, fet servei, fet lliurament, fet misericòrdia. Demanem al Senyor de viure tots aquesta propera Pasqua amb sentiments d’amor i misericòrdia, aquell que Jesús, servint i estimant fins a l’extrem ens va ensenyar. Moltes gràcies per la seva atenció.

Foto: FERVI

38


Foto: FERVI

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE SETMANA SANTA 2016 TARRAGONA, ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ. 10 DE MARÇ DE 2016

Carles Sala i Roca Autoritats, membres de l’Associació La Salle, amics i amigues... Moltes gràcies per haver-me convidat a participar a la presentació de l’opuscle de Setmana Santa de la vostra associació. En primer lloc permetin-me que faci un agraïment ben especial a les persones de l’Associació que en el seu dia van pensar que podria fer aquesta presentació. Intentaré no defraudar-les. Jo no puc ‘lluir’ l’estola d’ex-alumne, com el presentador de l’any passat, l’única ‘banda’ de la que puc presumir, avui aquí, és la de tarragoní que estima i enyora, des del seu ‘exili’ barceloní, la ciutat de Tarragona. Per altra banda, em fa una il·lusió especial aquest encàrrec, per diversos motius. En primer lloc perquè aquests dies és sempre satisfactori poder participar i compartir de forma activa els pensaments, la intimitat de les teves creences amb persones del teu entorn, persones amb les quals, sovint, durant la resta de l’any, quan t’hi trobes, no resulta habitual parlar amb la mateixa familiaritat dels conceptes que tractarem avui. Això és possible gràcies a l’entorn i a la prolífica agenda de la Setmana Santa tarragonina, que et proporciona moltes oportunitats, com la d’avui. Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

39


En segon lloc estic molt agraït perquè per la meva vinculació personal i familiar amb la nostra Tarragona em fa viure d’una forma ben especial qualsevol activitat, especialment si és organitzada des de la fortalesa de les entitats de la nostra ciutat que amb altruisme són capaces d’organitzar i superar sovint qualsevol programació institucional. Ho conec bé, pel meu passat com a responsable de les Festes de la ciutat. I en tercer lloc, per tenir l’oportunitat de poder agrair a totes aquelles persones, que també, de forma despresa, són capaces de bastir opuscles de les característiques com el que avui presentarem aquí. De l’Associació La Salle, o de qualsevulla altra confraria. Des de qui fa l’aportació amb una presentació o article, a qui en coordina la maquetació, és igual, esforç ingent per aportar-nos una brillant publicació de més de 90 planes que ha de servir per alguna cosa més que per col· leccionar-ne l’exemplar. Per tant, avançar-los que no seré breu. L’esforç de tantes persones mereix una resposta que miri d’estar a l’alçada, i és en aquest sentit que em permeto començar advertint-los que m’ha tingut certament preocupat com poder arribar al nivell de la presentació de l’opuscle de l’any passat, protagonitzada, tots vostès ho recordaran, pel mestre i “trangressor” Josep Maria Sabaté i Bosch. He decidit no pretendre tal qüestió, seria vanitós, però és un orgull agafar-li el relleu en aquest paper de presentador d’un opuscle que esdevé, cada any i ja en són molts, una eina que estimula, com deia a l’inici, a la reflexió sobre la Setmana Santa i la dimensió cristiana de les nostres vides i de la nostra societat. Per les circumstàncies que envolten la meva activitat i la meva formació, qualsevol dels assistents avui aquí podria caure en l’error de pensar que em pot resultar sezill per quotidià, adreçar-los totes aquestes paraules i reflexions. Però els he de reconèixer, que a l’hora de preparar aquestes paraules, i pensant en aquest moment concret, la situació imposa. Però no per la respectable identitat de cadascú de vostès, o per la monumentalitat de l’espai, sinó pel significat de l’acte, pel fet que cada any, aquest acte, s’incorpora com un més dels moments que acaben formant part de la nostra memòria vital. La Setmana Santa es viu amb especial intensitat a Tarragona. A la ciutat i al conjunt de les terres, ciutats i pobles, que l’envolten i que formen part de la seva història, del seu patrimoni, i del seu present i futur religiós, cultural, associatiu... Prova d’això que els dic és la vivesa de les celebracions 40

que es faran en els propers dies, i les ganes i la il·lusió amb què entitats com l’Associació La Salle s’hi aboquen. Ens podem sentir molt orgullosos pel fet que Tarragona sigui el principal referent en l’expressió més solemne i profunda de la realitat religiosa al nostre país. Perquè si bé és cert que durant les festes de Nadal celebrem el naixement de Crist i l’inici d’un llegat que, dos mil·lennis després, continua intensament arrelat a la nostra societat i a un munt de societats de tots els continents, és important assenyalar que durant la Setmana Santa fem un acte de reflexió profunda sobre la fe, sobre la justícia, sobre la figura de Jesús, i sobre la seva empremta, una empremta que sens dubte és fruit de la generositat i del patiment. Aquests dies reforcem una comunitat dedicada a continuar el llegat de Jesús, que no és cap altre que el de la justícia social, el de la dedicació als altres, especialment als més dèbils, guiant-nos amb el seu exemple i amb les seves ensenyances. Per això enguany el lema del Col·legi, “És just i necessari”, apel·la a aquest origen profund del cristianisme. És una crida a la reflexió sobre la veritable naturalesa del cristianisme, sobre el seu sentit, sobre el seu paper al món, sobre com ha fet progressar la Humanitat i sobre com té un paper clau per a continuar fent-la progressar. El Papa Francesc, de qui no em puc amagar sóc (per diferents circumstàncies) un ferm seguidor, està dedicant la seva tasca pastoral a estendre per tot el món aquest concepte de la justícia social. I ho fa amb actituds i paraules que inspiren els creients de tot el món. Però no només els creients. Mentre reforça la nostra Fe com a comunitat de cristians, el Sant Pare esdevé un referent per a milions de persones de tot el món, les quals, ja siguin fidels de diverses religions o persones no creients, viuen el seu missatge pastoral com una guia moral i com un referent per a entomar molts aspectes de la vida diària, o per a posicionar-se sobre els grans assumptes d’aquest món globalitzat. Enguany, al mig de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, el missatge del Papa Francesc pren un sentit doblement especial. Així ho destaca en la presentació d’aquest opuscle l’Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, monsenyor Jaume Pujol, qui posa de manifest que “ningú no està exclòs de la misericòrdia


Foto: FERVI

de Déu ni hi ha ningú tant indigne que no pugui trobar refugi sota les seves ales”. Amb aquestes paraules, l’Arquebisbe ens descriu, en la meva humil opinió, l’arrel del missatge de justícia social que neix amb Jesús i continua viu i actiu durant dos mil·lennis. És en aquest ferm convenciment sobre la misericòrdia de Déu i sobre la dignitat de tot ésser humà que es basa el missatge del Sant Pare i el sentit d’aquest Any Jubilar. L’opuscle comença, doncs, amb tota una declaració de principis sobre la profunditat i la fortalesa de les arrels del missatge cristià. Saben molts de vostès que em dedico a la ‘cosa pública’. Que sóc allò que alguns anomenen, a vegades despectivament, “un polític”. A mi m’agradaria, i entenc que això és un desig quasi impossible en els temps que corren, que se’ns considerés com a servidors públics. Jo m’hi considero, i hi dedico, com moltes altres persones, totes les hores del món. No som herois els que fem això. Però tampoc som paràsits de la societat que ens passem el dia conspirant per desgastar l’adversari. A mi m’agrada aprofitar qualsevol oportunitat per reivindicar la dignitat de la política, per parlar de la feina que moltes persones fem per Associació La Salle Tarragona 2017

aconseguir el progrés de la nostra comunitat, que perseguim la justícia social des de la nostra posició circumstancial (... i la meva arriba ja volgudament al seu final). Espero que entenguin per què per a algú com jo és important enviar-los aquest missatge, per què tinc la necessitat d’exposar-ho, convençut alhora que molts de vostès comparteixen aquesta consciència positiva sobre el paper constructiu que tenim els qui ens dediquem a la política. Ètica i política no haurien de ser una estranya parella. Justícia social i política no haurien de ser elements que es repelin, com si és tractessin de pols oposats. Parlant de polítics, m’ha agradat el text de presentació de l’alcalde de la ciutat. I mirin que sé que no estem en situació de compartir coses i models molt importants pel futur del país. Però ves per on, hi ha una cosa (de fet n’hi ha més d’una) que ens uneix i que no és pas secundària: tots dos som creients. Tots dos som cristians. Tots dos compartim el sentit d’aquesta frase del text de la presentació, que em permetran que em faci meva, sobre la Setmana Santa de Tarragona, que ens proporciona “unes imatges –ens diu l’alcaldeque són la demostració de com una tradició i uns valors universals els hem interpretat a la nostra 41


Foto: FERVI

manera incorporant-los a la cultura pròpia de Tarragona i que, des de fa molts anys, constitueixen un patrimoni immaterial que hem de saber llegar als nostres descendents”. Ens diu l’alcalde que això que celebrem des de fa segles és un patrimoni històric immaterial. Ens diu, en definitiva, o així és com servidor de vostès ho interpreta, que més enllà de les formes, dels objectes, de les imatges, dels ritus, i de les paraules, el pilar de tot és el missatge, la idea potent que hi ha darrere la Setmana Santa i les seves tradicions. Reivindica l’alcalde les nostre arrels i els nostres símbols cristians, i això li agraeixo enormement, visc a prop, massa a prop, de posicions suposadament populistes, i més equivocadament encara progressistes, que frueixen de fustigar les nostres ‘arrels’ cristianes. Com deia recentment l’escriptora Pilar Rahola en una de les seves columnes, “el menyspreu als catòlics ja no és una arma revolucionària, només és el retrat precís de l’estupidesa”. I si resulta difícil avui en dia dedicar-se a la política, ho és més encara fer-ho sent un cristià sense complexes. Coincideix amb les apreciacions també l’amic Josep Andreu, president del Port, a la seva presentació a l’opuscle, quan diu que “la ciutat brilla i respira solemnitat, emoció i recolliment, i els tarragonins i tarragonines constituïm les essències i els valors més importants de la nostra Setmana Santa ... La Setmana Santa a Tarragona és única, ... no només pel seu contingut, sinó també per l’empremta que suposa”. El Germà Xavier Fortuny, qui també escriu en aquest opuscle, cita una de les idees que trobo més profundes de les moltes que en poc temps ens ha transmès el Papa Francesc. En aquest cas, a la Butlla de convocació número 15: “Obrim els nostres ulls per mirar les misèri42

Foto: FERVI

es del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos convocats a escoltar el seu crit d’auxili. Que les nostres mans estrenyin les seves, i que els apropem a nosaltres perquè sentin el caliu de la nostra presència, de la nostra amistat i fraternitat”. Quan el Germà Fortuny tria aquesta cita ho fa, si em permeten aquesta personal interpretació, perquè, en dues frases, resumeix el sentiment que tenim molts cristians en aquests temps difícils, en aquesta època plena d’injustícies i de barbàries difícils de comprendre. El Papa ens parla així d’apropar-nos als altres, que és el més gran i efectiu dels actes de justícia social. Ens anima a actuar. A moure’ns. Ens diu que cal pensar i dir. Però també ens diu que cal fer. Aquest és un cristianisme d’acció, un cristianisme adaptat als nous temps, que suma l’energia de tots en benefici d’una causa noble, d’una causa justa. A aquests dramàtics temps hem de respondre-hi amb implicació, amb aproximació a la gent que pateix, que necessita escalf. Quan en el text del Germà Fortuny llegeixo aquestes paraules, llegeixo les paraules d’algú que ens vol actius. Aquest crit d’auxili el sentim cada dia. El sentim en la veu, per exemple, dels milers de refugiats que arrisquen la seva vida per creuar el mediterrani fugint d’una implacable guerra. Quant desesperat no has d’estar per llançar-te al mar amb els teus fills petits, amb uns fràgils flotadors. Tots hem plorat la icònica imatge de l’Aylan Kurdi, mort en una platja turca, un dels milers de nens morts que fugien d’aquesta guerra. Tots els que som pares ens hem esgarrifat empatitzant amb l’Abdulà, el seu pare, que no tan sols va perdre l’Aylan, sinó també l’altre fill, el Galib, i la seva dona, la Rihan. Ells han simbolitzat aquests mesos la crisi humanitària més vergonyosa dels darrers anys. Un crit


d’auxili que NO ha trobat resposta en aquesta Europa, aquesta Europa que pren decisions que l’allunyen del seu origen cristià. No és l’Europa de les persones, no és l’Europa dels pobles..., és una Europa econòmica, una Europa pobre, molt pobre, vella i pobre. Europa necessita un líder, que com el Sant Pare per als cristians, sigui capaç de sacsejar a fons els ciments immòbils sobre els que actualment s’assenten les seves polítiques. Aquest crit d’auxili, el sentim també en la veu de les persones que viuen als països més pobres de l’Àfrica, Sud-Amèrica i Àsia. El sentim en les famílies que tenim ben a prop i que miren de sobreviure en una societat de contrastos com la nostra, on pots trobar un barri amb greus problemes de cohesió social a uns centenars de metres del consumisme d’un centre comercial amb botigues de marques de luxe. Sentim aquest crit d’auxili en les persones que necessiten ajut per a arribar a final de mes, que s’adrecen a entitats del Tercer Sector, com Càritas, com Creu Roja, com el Banc d’Aliments, o com la Fundació Bonanit a la nostra ciutat, o tantes altres que necessiten del suport d’una administració pública que fa el que pot en un context enormement difícil. Si em permeten, en aquest punt m’apartaré una mica de l’opuscle, però sense marxar-ne del tot. Els vull parlar de la nostra experiència (personal si volen) amb la lluita per la justícia social, amb la feina de molta gent per aconseguir que els qui pitjor ho passen, que els qui tenen més dificultats, puguin viure millor i donar més oportunitats als seus fills. Fa unes setmanes que vaig complir cinc anys al Govern, portant temes d’habitatge. Ho dic, i no en to de broma, perquè després de sobreviure a tres consellers, aquesta situació, molt engrescadora però estressant, va arribant al seu final. No pateixin, que no els sotmetré a un exercici d’autocomplaença. Però sí que em referiré a com entenc aquesta voluntat de contribuir a la justícia social i aquesta necessitat de fer les coses pensant primer en els qui llencen un crit d’auxili que ha de ser escoltat per tots, començant per les administracions públiques. Aquest principi moral, aquesta guia ètica inspirada en la concepció cristiana de la justícia social, es trasllada a una manera d’entendre l’acció política i la gestió pública. Perquè els qui fem política amb plantejaments cristians la fem sobretot per treballar amb el noAssociació La Salle Tarragona 2017

ble objectiu de lluitar contra la pobresa, contra l’exclusió social, contra les desigualtats culturals i educatives, contra la violència. És a dir, a favor del progrés econòmic, a favor de la cohesió, a favor de la igualtat en l’accés a la cultura i l’educació, a favor de la pau i la concòrdia. A favor, en definitiva, de la justícia social de la qual ens parla l’opuscle que avui presentem. Tinc l’honor de poder afirmar que he mirat d’aplicar aquests principis en el l’exercici de les meves responsabilitats de govern. Per això, des del nostre àmbit, aquest any passat, el 2015, hem arribat a 70.000 famílies de tot el país, a donar un suport directe en matèria d’habitatge. Més que mai. Malgrat les circumstàncies econòmiques, hem arribat més que mai a famílies del nostre país. A la Carta Encíclica “Laudato Sí”, sobre la cura de la casa comuna, del 24 de maig de 2015, el Papa Francesc sintetitza el pensament cristià sobre l’habitatge, sobre els barris, sobre les ciutats, sobre el seu paper clau perquè una societat es pugui considerar justa. Ens diu: “És important que les diferents parts d’una ciutat estiguin ben integrades i que els habitants puguin tenir una visió de conjunt, en comptes de tancar-se en un barri privant-se de viure la ciutat sencera com un espai propi compartit amb els altres”. És aquesta una visió social de l’habitatge i l’urbanisme, que entén que parlem d’espais de socialització i d’intercanvi d’experiències i vivències. Per això el Sant Pare expressa la seva profunda preocupació per la manca d’habitatge que pateixen amplis sectors de la nostra societat. Ens diu també a l’Encícilica: “La manca d’habitatges és greu a moltes parts del món, tant en les zones rurals com en les grans ciutats, perquè els pressupostos estatals només poden cobrir una petita part de la demanda. No només els pobres, sinó una gran part de la societat pateix les dificultats per accedir a un habitatge propi. La possessió d’un habitatge té molt a veure amb la dignitat de les persones i amb el desenvolupament de les famílies. És una qüestió central de l’ecologia humana”. Fixin-se com fa una consideració de l’habitatge com una part fonamental del que anomena l’ecologia humana, és a dir, del nostre sistema social, i com entén que actuar-hi és absolutament necessari si volem comunitats més justes i igualitàries, on les persones visquin de forma més digna. 43


Foto: FERVI

Aquestes són reflexions fetes el maig de 2015, en una Carta Encíclica que els convido a llegir si no han tingut l’oportunitat de fer-ho. Uns mesos abans, el 28 d’octubre de 2014, el Sant Pare insistia en la dimensió humana –i per tant social- de l’habitatge, en el transcurs del seu discurs en la Trobada Mundial de Moviments Populars. En aquella intervenció, també feia referència a l’habitatge, als barris, als pobles i ciutats i a la seva dimensió humana, per a enviar un missatge potent i nítid sobre la urgència d’actuar-hi responsablement per enfortir la cohesió social i avançar en termes de justícia i igualtat. En aquell discurs, ens parla sobretot de família i habitatge. Ens diu: “Família i habitatge van de la mà. Però, a més a més, un sostre, perquè sigui una llar, té una dimensió comunitària: i és el barri... i és precisament al barri on es comença a construir aquesta gran família de la humanitat, des del més immediat, des de la convivència amb els veïns”. Altra vegada, mira la realitat amb una clara dimensió social i comunitària, superant l’anàlisi individual o del cercle petit per a fixar l’atenció en la col·lectivitat, en l’impacte que l’habitatge i el barri té en la qualitat de vida de les famílies. Crec que el Sant Pare ho resumeix amb aquesta part del seu discurs d’aquella Trobada Mundial de Moviments Populars de l’octubre de 2014: “Vostès saben que a les barriades populars on molts de vostès viuen subsisteixen valors ja oblidats en els centres enriquits. Els assentaments populars estan beneïts amb una rica cultura popular: allí l’espai públic no és un simple lloc de trànsit, sinó una extensió de la pròpia llar, un lloc on generar vincles amb els veïns”. 44

Vincles. Veïnatge. Cultura popular. Extensió de la pròpia llar. Aquests són els conceptes clau del discurs del Papa en matèria d’habitatge i urbanisme. Un discurs que reivindica la dignitat de l’habitatge, la necessitat de facilitar-ne l’accés, la conveniència de fer que els habitatges i els barris estiguin interconnectats per a fer ciutats i pobles amb menys barreres. És a dir, amb més justícia social. Els qui tenim la responsabilitat i l’orgull de desplegar acció política en matèria d’habitatge i urbanisme ens sentim molt lligats a aquests conceptes plantejats pel Sant Pare. Ho fem, òbviament, els qui prenem el seu missatge com a guia, però puc dir que també ho fan, potser sense saber-ho, aquells que no tenen en compte aquest mestratge a l’hora de determinar les seves decisions en aquesta matèria. I és que el missatge cristià en aquest tema, com en la immensa majoria dels grans temes que aborda, és d’una modernitat, d’una vigència, i d’una utilitat fora de dubte. Torno a l’opuscle. I hi torno per a fer referència al magnífic escrit de la directora de La Salle, que també, entre altres coses ens parla de desnonaments. L’Alícia Fernández escriu fent preguntes que busquen la reflexió. I amb aquest text, crec que entendran en bona part perquè els he parlat tant d’habitatge, i no és tan sols perquè n’exerceixi la competència des del Govern, sinó perquè la mateixa directora se’ns hi refereix en aquest opuscle. Ens diu: “És just qui practica la justícia. Però, ¿quina justícia?. ¿La dels nostres codis legals, religiosos, morals? ¿Parlem de la mateixa justícia que, en compliment de la Llei, ha permès milers de desnonaments a casa nostra sense mirar edats, recursos, salut...? ¿O es tracta, potser, de la mateixa que ha tolerat que, durant una crisi ferotge, mentre uns es quedaven a l’atur i queien en la marginació, d’altres s’enriquissin fins a límits insospitats?” L’Alícia aporta una de les respostes més lúcides que he llegit en els darrers temps a preguntes tan dures i directes com les que ella mateixa planteja. Ens diu: “Podríem no acabar mai, podríem caure en el més absolut dels pessimismes sobre el mateix ésser humà. Però cauríem en l’actitud més anticristiana de totes, perquè de tot el que recordem i celebrem aquests dies de Setmana Santa, ens quedem amb la mort i oblidem que del que fem memòria és de la vida, i una vida perdurable”.


Caure en el més absolut dels pessimismes és caure en l’actitud més anti-cristiana de totes. Preguntes dures. Resposta optimista. Resposta plena de vida, plena de l’entusiasme de qui troba en els valors cristians un estímul per a encarar amb força els reptes dels nous temps. D’aquests nous temps amb parts foques que la Fe i l’exemple de Jesús ens aclareix amb la llum de les seves paraules, amb la llum dels seus actes, amb la llum del seu exemple... El text de l’Alícia em porta a recuperar una de les frases més importants que el Sant Pare va escriure a la seva primera exhortació apostòlica, titulada “Evangelii gaudium” (L’alegria de l’Evangeli): “En aquesta exhortació vull dirigir-me als fidels cristians per a convidar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria”. Fixin-se com ens diu, en un moment de tremenda foscor per moltes de les coses que passen al món, que el millor que podem fer és evangelitzar amb l’alegria com a mètode. És a dir, ens diu el que l’Alícia explica quan parla del pessimisme com “l’actitud més anti-cristiana de totes”. Però per avançar en justícia social, la misericòrdia és clau. Inclou la capacitat de fer-nos propers als altres, com en l’episodi del bon samarità citat a Lluc 10, o de perdonar. El que clarament podem dir és que la Bíblia condemna la indiferència cap als menys afavorits. Els europeus estem condemnats. I aquest és el mestratge que a través de la Paraula de Déu hem d’aplicar-nos en el nostre dia a dia, amb els nostres cercles més propers, però també amb el conjunt de la societat. És per això que se’ns demana que mirem amb més atenció la Paraula de Déu que trobem a la Bíblia: perquè ens guia en aquest camí per a ser justos i contribuir a viure en comunitats amb més justícia social. ------Torno a l’opuscle en aquest intent de fer una intervenció que teixeixi connexions entre els textos de la publicació, el mestratge del Sant Pare, i les meves humils opinions. Hi torno perquè en aquesta intervenció volgudament feta en forma de teixit entrellaçat, després d’haver parlat de la necessitat de convertir-nos en els manobres de la justícia social, em vull aturar momentàniament en l’interessant text Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

del president de l’Associació La Salle Tarragona, Joan Joaquim Julià Panadès. En primer lloc, perquè penso que fa una contribució molt interessant a aquesta reflexió sobre la transmissió de la necessitat de construir justícia social, de la qual els parlava. Ens diu el senyor Julià: “Avui, enmig d’una societat fortament secularitzada i on domina un silenci sobre Crist, aquests actes –es refereix el senyor Julià als de la Setmana Santa- són un bon testimoniatge de la fe cristiana i són evangelitzadors”. Per tant, aquests dies farem feina en la tasca que ens demana. Farem evangelització, que vol dir transmetre un missatge arrelat en la nostra cultura, caracteritzat per l’espiritualitat, i pels valors. I aquí, en els valors, permetin-me que destaqui una frase del president Julià: “És just i necessari admetre que en la transmissió de valors hi ajuda molt l’escola, amb el seu caràcter propi, els germans, i els mestres. Gràcies a ells i a la família, vivim amb una especial intensitat personal i col·lectiva els actes de la Setmana Santa tarragonina”. Aquesta idea porta a una pregunta: ¿Per què ho vivim amb especial intensitat personal i col·lectiva? Òbviament hi té a veure l’expressió formal de les processons, i el marc incomparable on tenen lloc. Però si el president Julià ens parla de testimoniatge, d’evangelització, de fe, i de valors, és perquè, com els deia fa uns instants, la Setmana Santa és una invitació a la reflexió profunda i serena sobre la naturalesa espiritual de la nostra condició humana, sobre aspectes tan complexos de discernir com el perdó i la justícia. ------45


La reflexió del president de l’Associació precedeix un ampli resum del programa d’activitats per a la Setmana Santa del 2016 i una extensa memòria de l’activitat de l’entitat de l’any passat. El tenen tots vostès a la seva disposició, i per tant no pateixin que no els en parlaré de forma extensa. Deixin-me, però, que destaqui un aspecte d’aquest reguitzell d’activitats: i és que combinen paraula i processó, reflexió i ritual. I ho fan perquè, de forma especialment intensa per Setmana Santa, totes dues coses van estretament unides. La paraula té un especial relleu en l’activitat de l’Associació La Salle. El dijous passat, amb la Conferència Quaresmal a càrrec de fra Octavi Vilà Mayo. Avui, amb un servidor dirigint-los aquestes paraules amb motiu de la presentació de l’opuscle. Diumenge amb el Pregó de la Setmana Santa Tarragonina a càrrec del director general d’Afers Religiosos, el tarragoní, el bon amic, i company de partit, Demòcrates de Catalunya, el senyor Enric Vendrell. Litúrgia amb la Paraula de Déu com a protagonista, com a la Missa Pontifical de Diumenge de Rams, a la Missa de Dijous Sant, o a les eucaristies i resos que es faran durant la celebració de les nombroses activitats organitzades per La Salle, per altres entitats de Tarragona, o per la Diòcesi. Tot això passarà a Tarragona. En els seus textos, les persones que he citat fan referències a la nostra ciutat. Tarragona acull la Setmana Santa més important de Catalunya. Aquestes properes setmanes som capital espiritual, capital de mobilització ciutadana, capital immaterial... Això ens estimula, i alhora ens aporta un valor afegit de responsabilitat. Perquè el sentit de la Setmana Santa, és prou important com perquè els tarragonins mirem de fer que la ciutat hi ajudi. I hi ajuda. La seva gent, sigui quina sigui, en paraules del president Julià, l’actitud amb la qual s’hi suma, té un paper clau perquè la nostra Setmana Santa continuï essent un referent al nostre país. És, doncs, la nostra missió dedicar tanta energia com puguem a participar, de la manera que ens sigui possible, en la preparació d’aquests dies. Cal que ho fem pensant primer en l’important objectiu de transmetre el missatge cristià, però també en la missió de mantenir no només viva, sinó plenament activa i dinàmica, una tradició que es viu amb intensitat en aquesta ciutat. 46

Tarragona és una ciutat amb una forta vinculació amb la seva història mil·lenària i el seu patrimoni. No cal fer referència a la Tàrraco romana, al patrimoni, reconegut internacionalment, que té la nostra estimada ciutat. Però a aquest patrimoni històric, cal afegir-hi un patrimoni immaterial en forma de tradicions culturals i religioses d’arrels fortes i profundes. La Setmana Santa és l’exemple més intens d’aquest patrimoni immaterial. I és enormement important que entitats com l’Associació La Salle hi dediquin tant esforç i entusiasme, perquè amb aquesta dedicació, que primer de tot és cap a Jesús i el seu missatge, contribueixen a fer més important i socialment rica una ciutat com Tarragona. Cada família que viu la Setmana Santa, ho fa sovint plegada de records. ------Cada tarragoní viu la setmana santa a la seva manera. Jo la recordo, de petit, amb els pares anant a la solemne recollida dels passos; de jove, com a participant, sota una cucurulla en la processó del Sant Enterrament; d’adult, moltes experiències diferents, però colpidora em va resultar compartir amb el armats i poques persones més la salutació al Crist, just a l’inici de la tarda del Divendres Sant, sense obviar intempestius Via Crucis o amb l’honor que se’m va fer com a portant de la Bandera de la Sang a la processó del Sant Enterrament. ------Feta aquestes breus pinzellades, que crec no podia, ni volia obviar, sobre el marc on i com celebrarem la Setmana Santa, sobre l’espai físic i la comunitat que avui és Tarragona, que ha estat, i que vol ser, permetin-me de tornar a l’opuscle. I, ja em perdonaran si els semblo massa directe, però qui avui digui que la comunitat cristiana és una comunitat minoritària i poc activa, és que o no vol veure i reconèixer –per les raons que sigui- que som gent que no parem i que fem molt en benefici de la comunitat, que vol dir ajudar en el que es pugui a aquells que més ho necessiten i mantenir vives i fermes les nostres tradicions, que són un patrimoni al qual no ens podem permetre el luxe de renunciar. En aquest opuscle, tenim el goig de poder reviure la Conferència Quaresmal de l’any passat !!!


Un any després, és interessant recuperar passatges d’aquella conferència, titulada “L’Esperança i l’Alegria de l’Evangeli és a les nostres mans”. Especialment perquè aprofundia en el valor de l’esperança, com ho feia La Salle amb el lema “L’esperança és a les nostres mans”. L’aprofundiment en aquest concepte, la reflexió sobre el que realment significa, és molt necessari en aquests temps. Ens deia el relator fa un any: “L’esperança no és creure en utopies, en realitats tan irreals que puguin esdevenir absurdes. L’esperança no és cosa de bojos que viuen instal· lats en la irrealitat, o de les persones ingènues. L’esperança ens permet pensar en futur mentre netegem l’horitzó de falsos paranys, és a dir, mentre construïm el present. L’esperança és no fingir que no existeixen els problemes. És realment la forma més exacta de cercar les solucions”. Tanco aquesta interessant cita, que he volgut recuperar en aquest acte, perquè crec que sense aquest enfocament és molt difícil poder desplegar els nostres potencials per a construir una comunitat de justícia social com ens demana Jesús. Ens cal treballar perquè hi hagi esperança per a nosaltres mateixos i per als que ens envolten, per als de més a prop i per als que no coneixem però

que sabem que tenen més dificultats. És aquesta esperança la que es transforma en esforç, dedicació, generositat, misericòrdia, empatia... En tot allò, en definitiva, que forma part del cos dels valors cristians que, tot movent-nos, ens fan ser una peça fonamental en un engranatge social complex i alhora ric. Ser optimista, creure en el futur, treballar, ser alegre. Són dimensions diferents de l’esperança, que fa un any varen centrar bona part de la conferència que poden tornar a llegir gràcies a la publicació d’aquest opuscle. Els animo a fer-ho, perquè val molt la pena. ------És molt interessant també recuperar una altra reflexió escrita de la directora Alícia Fernández, quan, partint del relat de Jesús a la creu amb el “perdona’ls perquè no saben el que es fan” ens diu: “Revolucionari relat. Aquesta súplica de Jesús és certament revolucionària, com la seva vida, com el seu missatge. Revolucionària perquè ens recorda que som fills d’un mateix Pare, i ¿com no ha de perdonar un Pare?”.

Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2017

47


L’Alícia afegeix: “Sí. Estem necessitats de perdó per a recuperar la il·lusió, per a involucrar-nos decididament a favor de la justícia, al costat dels més febles, perquè la nostra mà sempre estigui oberta a tothom com la d’aquest Déu”. Aquest plantejament que trobem a l’opuscle sobre el caràcter revolucionari del missatge i l’obra de Jesús es complementa amb el magnífic text que ens relata els 27 “Adorables ‘defectes’ de Jesús”, combinant la reflexió profunda amb un punt d’ironia, amb motiu de la concessió del Premi a la Fidelitat al senyor Jacinto-Rafael Sáez Sánchez-Guerrero. Per cert que, entre els defectes, el 23 dels 27, diu: “seria un fracàs com a polític: perquè parla més de deures que de drets” (pragmàtica i curiosa visió). Per anar acabant, és fa necessari també, i no per obligació, sinó per l’interès que desperten fer menció especial a alguns (impossible fer un repàs de tots ells, estaríem aquí demà) dels altres textos que apareixen en aquest opuscle. En primer lloc, al que hi publica la senyora Montserrat Boada, que reflexiona sobre com pot interpretar un infant de 7 anys el significat dels actes litúrgics de Setmana Santa i dels fets que es recorden amb ells, contraposant-los amb la celebració del Nadal. Certament són dos moments molt diferents, però amb els quals els membres de la comunitat cristiana transmetem, també als més petits, que la història de Jesús és una història plena de contrastos però amb un missatge d’amor i misericòrdia potent i absolutament vigent. Fer memòria d’algunes de les activitats que durant 2015 ha desenvolupat l’Associació La Salle és també missió d’aquest opuscle. La tasca de la Banda de l’Oració a l’Hort, els Portants del Pas, la presència al XIII Congreso Getsemaní, o l’intercanvi amb Malta són altres assumptes tractats en aquesta publicació. Un opuscle que acaba amb 6 textos més: “Vivències”, de Joan Carles Codina, qui amb 23 anys ens descriu episodis de la seva trajectòria a l’Associació. Una mirada interior, en primera persona, sobre com es viu l’enriquiment espiritual i cultural que suposa formar part d’aquesta gran família de la comunitat cristiana de Tarragona. El segon és “El llinatge del Cirineu a les terres tarragonines” de l’exalumne de La Salle i bon amic Joan Noguera Figueras, en el qual repassa 48

la poc coneguda figura de Simó de Cirene i ens dóna detalls, a partir d’indagacions en textos de tot tipus, sobre fets històrics i sobre personatges i passatges bíblics, entre altres interpretacions diverses sobre el Viacrucis de Jesús. Val la pena llegir el seu text, perquè a banda del què s’hi apunta, amb el seu exemple en Joan ens estimula a interessar-nos per la investigació sobre els textos sagrats com un mètode vàlid per a entendre millor el missatge cristià i les diverses fonts de les quals al llarg dels segles ha begut. El tercer “El cáliz de amargura. Un retall de l’opuscle de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona del 1951”, a càrrec del senyor Josep Maria Sabaté i Bosch, destaca la vigència pel seu sentit crític i per la seva espiritualitat d’un text del mestre i cronista Marcel Riera. El quart és una interessant reflexió sobre la misericòrdia, escrita pel Doctor Sergio Nasarre, amic Catedràtic de la Universitat de Tarragona, director de la càtedra d’habitatge, i nou ICREA, a partir de la setmana vinent. En el seu text, l’amic Nasarre ens relata tres episodis que va viure i en els quals va acabar parlant de Jesús als qui l’envoltaven, en situacions molt diferents però en les quals quedava en evidència que la misericòrdia comença per l’escolta activa. En les seves paraules trobem la clau d’aquesta idea, quan ens diu: “Fixeu-vos si a la nostra feina tenim oportunitats per donar consell a qui ho necessita (hi ha molts companys de feina nostres que estan perduts, que han patit o pateixen experiències molt dolentes, que se senten incompresos), corregir el que s’equivoca, consolar el trist, perdonar les ofenses, i suportar amb paciència les persones molestes. Els cristians estem obligats a donar testimoni, i crec que si creiem en el que fem, fem tot això amb naturalitat i de veritat, sense cap esforç, com a part del nostre ADN; inclús, sovint, no ens n’adonem”. En Sergio ho resumeix al final, amb una frase senzilla i directa, que diu: “Tractant els altres com a persones, hi trobarem exemples d’obres, podríem dir misericordioses, amb les quals ajudem els altres i ens retornen, com un bumerang, per a bé nostre”. El cinquè text final de l’opuscle és una referència històrica, feta per el senyor Lluís-Maria Salvat i Galtés, sobre la benedicció del pas Vetlleu i pregueu, l’any 1943, a partir del qual l’autor ens explica en què consisteix l’estació de penitència.


El sisè i darrer text abans d’un petit i interessant recull de fotografies històriques, ens informa de l’elecció del nou abat, el desembre de 2015, del monestir de Santa Maria de Poblet, un dels tres monestirs que integren la Ruta del Cister. El vocal de Pastoral i Proide, el senyor Josep Ciurana Moncusí, ens explica l’orgull que suposa per a La Salle que un antic alumne de l’escola a Tarragona hagi arribat a ocupar la màxima responsabilitat en un Monestir de referència com el de Santa Maria de Poblet. ------Per acabar, els vull tornar a agrair molt sincerament la seva invitació a la presentació d’aquest opuscle.

He intentat presentar-los els que humilment entenc que són els principals aspectes d’aquest opuscle, i algunes reflexions sobre la Setmana Santa i la plena vigència de la Paraula de Déu, que el Sant Pare situa en el centre d’aquest cristianisme actiu que ens vol mobilitzats per acostar-nos als més febles i treballar per la justícia social. Fa anys que aquesta Associació es dedica a enfortir la comunitat cristiana de Tarragona, i per extensió la comunitat cristiana catalana, en una contribució que vull destacar, com a creient, com a tarragoní, i com a català. Moltes gràcies per l’honor que m’han fet donant-me l’oportunitat de dirigir-los aquestes paraules.

Foto: Juan Luís Nogués

Associació La Salle Tarragona 2017

49


DIVENDRES SANT Pels carrers de Tarragona ressonen passos de penitents, i a les parets de les cases que la pàtina del temps ha envellit, es reflecteixen les siluetes de vestes i cucurulles. El poble cerca on millor poder contemplar el pas del Sant Enterrament. ....... Oh Tarragona, vetusta i senyera, noble i fidel ! No és pas al teu mar, que amb mansuetud d’esclau, besa, humil, l’or de les teves platges; no és pas als teus camps ni al teu cel lluminós als que vol cantar la meva ploma adolorida. Avui no són els meus versos per a les teves gal·les de matrona romana, ni pels teus somriures de reina del mar: avui vull apropar-me a la teva ànima, avui vull ser partícip del teu dolor, vull fondre’m en el gresol de les teves angoixes i extasiar-me, junt amb els teus records, en el record del Senyor. ......... Oh tu, viatger, que com una ombra furtiva t’allunyes, roman sota aquestes voltes i mira. Què és el que veus ? Una llum rutilant, i una olivera, i un àngel. Què més veus ? Jesús pregant. Un murmuri d’oracions acompanya aquesta visió. Avança lentament una altra llum. Una silueta de gran bellesa es reflecteix en aquesta semipenombra, que emmarca uns altres tres barons mig estesos en terra. Què simbolitzen ? Jesús exhortant als seus deixebles a l’oració. “Vetlleu i pregueu”, –els diu–. Mes ells romandran adormits. Pobre cos: quan fràgil ets ! Pausadament, s’apropa ja un altre grup ... Lluís Joanpere

Del seu poema: “Viernes Santo en Tarragona” Versió en català: Lluís M. Salvat 50 Foto: Pere Amenós


LA SETMANA SANTA I LES GERMANDATS I CONFRARIES

Foto: FERVI

P. Josep-Enric Parellada, osb Monjo de Montserrat Director emèrit del Departament de Santuaris, Pelegrinatges i Pietat Popular de la Conferència Episcopal Espanyola

La Setmana Santa, anomenada també com la Setmana Gran, és per a l’Església, i per tant per a tots els cristians una “setmana santa” perquè des del diumenge de Rams fins al diumenge de Pasqua, celebrem i revivim la passió, la mort i la resurrecció de Jesús. És una “setmana santa” perquè fem memòria de manera particular de l’amor de Déu per la humanitat, per a tots i cadascun, manifestat en la donació fins a la mort de Jesús. Es tracta per tant d’una setmana en la que l’Església ens convoca per commemorar, contemplar i celebrar amb fe viva, és a dir, de manera vivencial, experiencial, la veritat central de la nostra fe: el misteri pasqual de Jesús, el “pas”, això és el que vol dir Pasqua, de Jesús cap al Pare; el pas de Jesús a la Vida, a través del sofriment i de la mort. Aquestes afirmacions, que són òbvies per a la vida del cristiana no sempre són viscudes amb la intensitat que es mereixerien. Per això, no és gens estrany, que poc després de la seva elecció, el Papa Francesc, en la seva primera audiència general que s’escaigué el dimecres sant (27 de març de 2013), el Pontífex va voler subratllar la imAssociació La Salle Tarragona 2017

portància de la Setmana Santa, que s’havia iniciat amb el diumenge Rams. El Papa inicià la seva catequesi preguntant-se: “què vol dir per a nosaltres viure la Setmana Santa? Més encara, què significa seguir Jesús en el seu camí cap al Calvari, cap a la creu i cap a la seva resurrecció? No es tracta, però de dues preguntes retòriques sinó de pregunes fonamentals per viure aquests dies sants, de manera particular les Germandats i Confraries, en aquests cas les tarragonines. Per això, intentarem respondre-les adequantles a la vida i l’experiència de Setmana Santa que tenen els confrares i les confraries en elles mateixes. Per tant, per tal de no errar en la resposta del que significa la Setmana Santa, és important adonar-nos com el Directori de Pietat Popular defineix la Setmana Santa. Diu així en el número 138 del susdit Directori: “Durant la Setmana Santa l’Església celebra els misteris de la salvació actuats per Crist en el darrers dies de la seva vida, començant per l’entrada messiànica a Jerusalem, el diumenge de Rams. Jesús hi entra, com també deia aquell dimecres sant el Papa Francesc, “per donar el darrer pas, en el que es resumeix tota la seva existència: es dona totalment, no es queda res, ni tan sols la vida. Per tant, el punt de partença del tot el que vivim i celebrem els dies sants, són uns fets que te51


Foto: FERVI

nen com a centre únic: Crist i la humanitat, Crist i cadascun de nosaltres, Crist i cadascun dels qui som membres d’una germandat o confraria. ¡És molt important no oblidar-ho, no fos cas que la preparació del pas, dels ciris, de les flors, ocupin el lloc que no els corresponen! Els responsables de les Confraries i Germandats, en tots els nivells i tots i cadascun dels confrares, hem d’estar molt atents per tal que no hi hagi, com de fet hi ha hagut i encara hi segueix essent, un paral·lelisme celebratiu, per mitjà del

Foto: Carles Mallol

52

qual es donen dos cicles, amb plantejaments diferents: un rigurosament litúrgic (les celebracions que tenen lloc en les esglésies i parròquies) i un altre que es caracteritza pels exercicis de pietat, sobretot en les processons, que són també importants per tal de viure l’experiència de Setmana Santa, però que demanen ser precedides per una vivència eclesial dels misteris que es celebren aquets dies. En la línia del que hem reflexionat fins ara, ens adonem que les processons de Setmana Santa tenen també un paper important en la vivència d’aquests dies sants. Com bé sabem, la paraula “processó”, procedeix del verb llatí “procedere”, que significa marxar, anar cap endavant. És important no oblidar el sentit dinàmic del concepte, ja que no es tracta únicament de “caminar” acompanyant una imatge, que també és important, sinó que la processó ens ha d’estimular a viure el misteri que representa aquella imatge en retornar la vida quotidiana, en els ambients en que cadascú viu. Quan la marxa, la processó es fa juntament amb d’altres, aquest fer-ho junt pot expressar també el desig de portar a terme el projecte de vida cristiana que reclama el nostre baptisme, el nostre seguiment de Jesús. Per això els confrares, els germanes i germanes, ho fan ajudant-se mutuament per créixer en la fe i no sols en la preparació del que cal a fi que la processó sigui tal com ha de ser. Insistim, però, que les manifestacions religioses com son les processos no han de prevaldre per damunt de les celebracions litúrgiques de l’Església i molt menys per sobre de les celebracions sagramentals. Acabarem aquesta reflexió recordant-nos que: – Viure la Setmana Santa és acompanyar a Jesús des de la seva entrada Jerusalem fins a la resurrecció. Les processons poden ser un signe una icona d’aquest desig d’acompanyar Jesús. – Viure la Setmana Santa és afirmar que Jesús està present en el pa i en el vi de l’Eucaristia, i que ens cal rebre’l per a poder estar en comunió amb ell i no sols “acompanyar-lo” al costat d’una imatge. L’important és que ell estigui dins nostre. – Viure la Setmana Santa, és acceptar que Jesús està present també en cada ésser humà que conviu i que es creua en nosaltres. Hi ha innombrables passos que ens recorden el trobament de Jesús amb la seva mare, amb les dones, amb la Verònica, ... Tots ells són una icona d’aquest desig de saber veure el Crist que camina, que processiona, en els qui trobem al llarg del nostre camí.


LES SET PARAULES 2016. (XXV EDICIÓ) PRIMERA PARAULA: “PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN“ Comentarista: Sr. PAU BRULL OLIVÉ, en representació de la Confraria de Sant Magí de Tarragona. SEGONA PARAULA: “AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS“ Comentarista . Sr. RAÚL SÁNCHEZ MONTERO, representant a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, en aquest cas, en representació de la Cofradía del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. TERCERA PARAULA: “MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE“ Comentarista: Sr. JOAN Mª MAIXÉ CEBALLOS, en representació de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle Tarragona. QUARTA PARAULA: “DÉU MEU, DÉU MEU, ¿PER QUÈ M’HEU ABANDONAT?” Comentarista: Sr. REMIGI MARGALEF ESCODA, en representació del professorat del Col·legi La Salle Tarragona. CINQUENA PARAULA: “TINC SET“ Comentarista: Sr. MANEL PUJOL MAGRINYÀ, representant a l’ A.M.P.A. del Col·legi La Salle Tarragona. SISENA PARAULA: “TOT S’HA ACOMPLERT“ Comentarista: Germà de les EE.CC. JAUME MAS RÀFOLS, representant a la Comunitat lassal·liana de Cassà de la Selva. SETENA PARAULA: “PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT“ Comentarista: Sr. RUBÉN BLASCO BEJERANO, com a Seminarista Major de l’Arquebisbat de Tarragona i col·laborador de la Parròquia de Sant Joan Baptista. Col·labora: CORAL “MOS CANTARS“ ( Director Sr. Eduard Pàmies ). Associació La Salle Tarragona 2017

53


54


SERMÓ DE LES SET PARAULES 2016 TERCERA PARAULA: DONA, AQUÍ TENIU EL VOSTRE FILL... Foto: Miquel Sanchis

Joan-Maria Maixé Ceballos Antic alumne Benvolguts germans i germanes lassal·lians. La Setmana Santa torna ja al punt més àlgid... Divendres Sant... La mort de Jesucrist a la creu, després d’un llarg i extrem patiment... Però, sortosament, aquí no acabà tot: Jesús va ressuscitar al tercer dia i anà al cel amb el Pare. Abans d’expirar, el Senyor va pronunciar les seves darreres paraules com a home. I, segons la tradició cristiana aquestes van ser set. Les set darreres paraules de Jesucrist a la Creu. Bé, realment no van ser set les paraules, ja que cada una d’elles contenia una frase molt curta, petita, però suficient com per deixar el darrer missatge. Els set darrers missatges. Jesús, en els seus últims moments ja no podia aguantar més el dolor intensíssim del seu patiment. El seu cos, l’abandonava.... Francament, qui hauria pogut sostenir-se sencer després d’hores i hores d’insofrible patiment? La seva darrera energia la va utilitzar per donar els seus darrers missatges al món. Associació La Salle Tarragona 2017

Ens toca, en aquests moments, considerar la TERCERA PARAULA. Imagineu a Jesús, clavat a la creu, després de les humiliacions i tortures passades? Us imagineu la seva mare, al peu de la creu, amb el seu cor a punt d’esclatar, veient el seu fill com l’havien deixat, amb un patiment indescriptible? Us imagineu el patiment de la mare? Totes les que avui esteu aquí, de ben segur que us ho imagineu. Potser que alguna, Déu no ho hagi volgut, ha perdut algun fill o filla... La mare... La mare ho és des de que el fill es forma a les seves entranyes, quan neix, quan creix, quan es fa gran, quan és ja gran... La mare ho és per sempre i el patir d’una mare sols el coneix ella mateixa. Com és que les mares sempre pateixen “per tot”? Us imagineu doncs el patiment de la mare de Jesús? Ell se’n va, Ell ho sap, ella s’ho veu venir... I Jesús no vol deixar sola la seva mare... i, en un moment donat, reposa la seva mirada als ulls de Maria, la qual estava anegada en un mar de llàgrimes als seus peus i li diu DONA, AQUI TENIU EL VOSTRE FILL, assenyalant amb el cap al seu 55


Foto: Miquel Sanchis

deixeble més estimat, Joan. Imaginem-nos per un moment el veritable significat de les seves paraules. No volia deixar sola la seva mare... És cert, segur que així ho va sentir, però també crec que va pensar: “Aquesta és l’ocasió en la que us manifesto el meu agraïment per haver-me estimat i servit amb tanta fidelitat en el decurs de la meva vida. I ara, acompanyant-me en la meva dolorosa Passió, s’apropa el moment de separar-me de vós i anar-me’n amb el meu celestial Pare. Quedareu tant trista i desconsolada per la pèrdua del vostre fill... Doncs jo us lliuro per fill al meu més estimat deixeble. Ell substituirà la meva absència en aquest món i us acompanyarà la resta de la vostra vida: ell serà el vostre fill en lloc meu” Però pensem que aquelles paraules, que ho són veritablement de consol per una mare, foren una espasa de doble fil que travessà el seu cor. Jesús s’acomiada de la seva mare. La mare rep per fill a Joan... Vegem en aquest sentit l’immens amor de Jesús cap a la seva mare, quan, en Sant Joan, encomana a Maria a tots els pecadors. I vegem també el dolor de Maria quan en lloc del Fill de Déu i seu, pren per fills a tots nosaltres. 56

Foto: Miquel Sanchis

I seguim les paraules de Jesús... I desprès que el Senyor hagués recomanat la seva mare per fill a Joan, girant el seu cap vers el deixeble li diu AQUÍ TENS LA TEVA MARE. En aquesta frase tant curta, descansà el Senyor la segona part del seu missatge: Tu saps l’amor que jo he sentit per la mare, el respecte i obediència que li he professat. A tu te la recomano perquè després de la meva mort substitueixis la meva absència. Et lliuro la meva mare, serveix-la, estima-la i obeeix-la com a bon fill. De ben segur que aquest seria el premi, si així es pot dir i permeteu-me l’expressió, per haver acompanyat a Maria fins al peu de la Creu. St. Joan acomplí fidelment la confiança que féu d’ell Jesús i l’acompanyà i tingué cura d’ella fins que fou elevada a la Glòria. I aquí tenim el doble missatge. La mare, els pares hem de tenir cura i educar els nostres fills, els hem d’estimar com si fossin, que ho són, fills de Déu. Ho hem entès?... Tothom ho entén així? Quants fills són abandonats pels seus pares? Quants fills reben maltractament per part dels seus pares? Quants fills es troben a casa amb un


Foto: Miquel Sanchis

ambient no prou positiu com per créixer en cos i esperit com Jesús ens ensenyà? I, la segona part... Hem entès la obligació i necessitat de que els fills han de tenir cura dels seus pares, d’obeir-los, d’oferir-los-hi l’amor filial que els hi deuen? Ho han entès tants i tants joves, i no tant joves, pels quals els pares són un destorb? Quants avis viuen la seva darrera etapa tot sols? Quants no senten el caliu de la seva pròpia famí-

Foto: Miquel Sanchis

lia? Quants fills sols estan a casa per exigir, escridassar, amenaçar...? Que el Senyor, en la seva infinita misericòrdia, ens ajudi a aconseguir un món millor, on totes les persones es respectin, s’ajudin i siguin justes amb elles mateixes i amb els altres. Santa Maria, mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en la hora de la nostra mort. Amén.

Foto: Miquel Sanchis

Associació La Salle Tarragona 2017

57


SILENCI I DOLOR Allà al cim del Calvari no se sent ja cap gemec, el silenci és fred i sec, i s’escampa astorador. És un silenci que espanta, i recercant la mort ve, és silenci que reté tots els laments del dolor. En silenci uns homes baixen Jesús mort per una escala. La Mare el seu plor exhala, mentre al Fill vol abraçar, i quan sent Ella el contacte dels seus membres entumits, s’esquerden els seus sentits i no la deixen plorar. De la Verge Dolorosa el rostre trist i afligit, cap pintor mai no ha existit que el pugui reproduir. Emprar hauria per colors les llàgrimes d’agonia, per llenç, la pell freda i pia de Qui acaba de morir. Pel paleta, el marbre dur del fúnebre enterrament, per pinzell, el pensament, i per esbós, la Passió, i encara li mancaria a la immobible figura, un punt més fort d’amargura, un punt més trist d’aflicció. Per explicar el seu turment, que cap consol pot minvar, per poder-lo palesar, no existeix cap expressió. No hi ha afecció en cap home, ni prou notes té la lira, ni té cap pit que sospira, gemecs suficients pel plor. José Martínez Aloy (1855-1924) Versió en català del seu poema “El Descendimiento de la Cruz”: Lluís M. Salvat.

58 Foto: FERVI


EN EL NOM DE JESÚS

Foto: Arxiu Associació La Salle

Josep Maria Rota Aleu

“La fe, si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2, 17)

La meva vida d’alumne a La Salle ha estat marcada per tots els Germans i professors que he tingut. A Segon d’EGB vaig tenir el Germà Jaume, que feia les hores del Coordinador; a Cinquè, el Germà Josep Maria Caminal de Música i el Germà Àngel (“el cubano”) de Coordinador; també hi havia el Germà Pablo a Secretaria i el Germà Felipe (Hermelando) vigilant patis i menjador. El Director era el Germà Josep Sanz (Gervasio José). A Segona Etapa d’EGB vaig tenir de Francès el Germà Secundino; el seu germà, el Germà Saturnino, feia classes a BUP. D’aquella Segona Etapa n’era el Coordinador el Germà Frederic Gay. El professor de Matemàtiques era el Germà Emilio Cantarino. Com que jo sempre he fluixejat de números, de tant en tant em deia: “Rota, quédese esta tarde.” I ens feia classes de repàs, de franc, naturalment, a mi i a uns quants que érem poc amics de les Matemàtiques. A vuitè vaig tenir de Tutor el Germà Jesús Núñez. Era la classe de 8è B. A més de Tutor, era el professor de Castellà, Francès, Religió i Dibuix. Aquell any, casualment, la meva mare va ser la Delegada de Pares i Mares. A classe reAssociació La Salle Tarragona 2017

Foto: Arxiu Associació La Salle

Foto: Arxiu Associació La Salle

Germà Jesús Núñez

Germà Jesús Garcia

sàvem amb devoció. Ens ensenyava a resar en francès i en llatí. Sovint decorava la pissarra amb cites bíbliques o amb imatges de la Mare de Déu dibuixada amb guixos de colors. El Germà Jesús Núñez ens convidava a quedar-nos després de classe a parlar, compartir, també a debatre, si calia. Els divendres a la tarda, després de classe, fèiem una estona de pregària i reflexió i després ens obria la sala de futbolins de l’internat i ens hi deixava jugar una estona; sovint ens convidava a un refresc. Jo el burxava cada dos per tres, gairebé sempre amb qüestions polítiques, en defensa del català o en atzucacs teològics que no pretenien més que buscar les pessigolles. En uns Jocs Florals que va organitzar al saló d’actes li vaig recitar aquell poema patriòtic de Víctor Balagué “Els quatre pals de sang”, que té 59


de tornada “Ai Castella castellana, no t’hagués conegut mai!” De fet, no ens va dir mai que era de Monasterio de Rodilla, província de Burgos; ell ens deia que era del Montsià; i nosaltres rèiem. També els dissabtes ens convidava a alguna sortida o activitat cultural o esportiva. Tant podia ser visitar la Capella de sant Pau, al Seminari, com anar d’excursió al Llorito. També vam anar a Escornalbou i a jugar algun partit de futbol a La Salle Torreforta. Arribat l’estiu, sempre ens enviava una postal des de Monasterio de Rodilla. El contacte epistolar el vam mantenir durant tota la vida. Aquell estiu els Germans de França havien organitzat una trobada mundial d’alumnes a Parmènia, prop de Grenoble, on el senyor de la Salle s’hi havia retirat l’any 1712. De Tarragona hi vam anar quatre companys de classe junt amb el Germà Jesús Núñez. Precisament aquell estiu, el de 1980, va ser el del trasllat; deixava Tarragona per a anar de Director a Santa Coloma de Farners. Dos anys després, al juny del 1982, ens va convidar a passar la revetlla de sant Joan a Santa Coloma i quatre amics vam decidir d’anar-hi. Ens va portar a la Casa Trias i a visitar Girona. Amb ell puc dir que va començar la meva vocació lasal· liana. El que he estat després com a educador cristià li ho dec, principalment, a ell. Aquell any, el de Segon de BUP, havia tingut de Castellà el Germà Girón; el Coordinador era el Germà Miguel Ramos. El Director era el Germà José Luís Rodríguez. L’any següent, a Tercer de BUP, vaig tenir de Francès el Germà Miguel Domínguez, que, com el Germà Miguel Ramos i una bona colla de Germans del Districte de Catalunya, era de Villares de Órbigo, província de Lleó. De Llatí i Filosofia vaig tenir el Germà Jesús García. També era de Lleó, d’una mica més amunt de Villares, d’Ábano de Cepeda, en concret. El vaig tornar a tenir a COU de Llatí un altre cop, però no de Filosofia; era el Germà Andreu Taberner qui la feia. El Germà Jesús no era només el meu professor de Llatí, també ho era de Literatura espanyola; a més era el meu Tutor i el Coordinador de COU. Jo era el delegat de classe i vaig compartir amb ell moltes estones de relació cordial i amable. Amb el Germà Jesús també resàvem molt. Resàvem en llatí l’Àngelus, la Salve Regina i d’altres pregàries; a primera hora del matí, de la tarda o després del pati. Ara sóc jo qui ensenya els alumnes a resar en llatí. Sovint parlàvem de futbol amb el Germà. Per no dir que era del Madrid, ens feia creure que era de l’Elx i rèiem força. Els dissabtes podíem posar en pràctica el 60

nostre amor pel futbol i jugàvem junts a futbol sala al poliesportiu del Col·legi. Als seus més de cinquanta anys, la seva forma física causava enveja i tenia un toc de pilota de molta qualitat. Si al Germà Jesús Núñez li devia el meu amor a La Salle, al Germà Jesús Garcia li dec la meva vocació. Després de fer classe amb ell, vaig decidir que no estudiaria Dret, sinó Filologia clàssica i seria professor a La Salle. Quan vaig acabar la carrera, al juny del 1989, al setembre d’aquell any ja m’havien contractat de professor a La Salle Tarragona. Ara, els meus professors eren els meus companys de feina. Em va costar molt de deixar de tractar-los de vostè i tractar-los de tu. Amb el Germà Jesús Núñez compartíem l’assignatura de Música; amb el Germà Jesús García, les de Llatí i Filosofia. Va ser ell qui em va animar a entrar a la Junta de l’Associació d’Antics Alumnes, que ell tan estimava i per la que tant va fer. El Germà Jesús Núñez va marxar a Cambrils, primer, i a Figueres, després. No només seguíem mantenint el contacte epistolar, sinó que ens vèiem sovint. Sempre que algú de la colla d’aquell 8è B es casava, no s’oblidava de convidar el Germà a les noces. A l’any 2005, va ser seva la iniciativa de retrobar-nos tots aquells que havíem compartit la classe de 8è B aquell curs 1979-80; ja en feia vint-i-cinc anys! I ara jo era el Coordinador de Secundària a La Salle Tarragona. Quines coses! No va passar ni un any que no felicités, bé per carta, bé per telèfon, la meva mare el dia de la Mare de Déu de Lourdes. Amb el Germà Jesús García vaig poder compartir en el Departament de Llengües clàssiques fins al darrer moment; ell com a professor de Llatí i jo de Grec. Quan altres docents més joves que ell ja estaven retirats, ell seguia impartint les seves magistrals classes de Llatí amb la mateixa energia dels anys anteriors. A l’any 2016, amb pocs mesos de diferència, el Pare els va cridar a la seva vora. Tots dos van morir a Cambrils, la casa mare de Tarragona. Tots dos marxaven amb la feina feta i amb escreix. Tots dos havien consagrat la seva vida a l’educació cristiana de nois i joves. I s’hi havien dedicat no només amb paraules, sinó amb fets. Sant Joan B. de la Salle citava sovint la carta de Jaume en els escrits adreçats a les seves Comunitats de Germans: la fe sense obres és morta. Com sant Joan B. de la Salle els havia ensenyat, els Germans Jesús Núñez i Jesús García havien posat en pràctica la seva fe amb les obres. Com ho havia fet el primer, Jesús de Natzaret.


UN AMOR QUE ÉS CARITAT I MISERICÒRDIA Foto: FERVI

Josep Maria Sabaté i Bosch

Fa poc més o menys un any, que, per aquestes mateixes dates, jo encetava aquesta presentació dels ja tradicionals guardons anuals de la fidelitat a la nostra Setmana Santa amb referència a aquells “adorables defectes de Jesús” i ho fèiem, per primera vegada, en aquest lloc emblemàtic del Centre “El Seminari” i en el que fou paranimf i sala de graus de la proposada pel cardenal de la pau, Vidal i Barraquer, com a Universitat Pontifícia; posteriorment també canviàrem el lloc del sopar de germanor a l’entorn de la no gens més emblemàtica capella de sant Pau, en record del veritable símbol dels inicis de la evangelització cristiana de la nostra estimada ciutat. Tots plegats, llavors, gaudirem d’un capvespre de tardor en un ambient que, com sempre, feia suposar una també sempre desitjada felicitat, en companyia dels guardonats, família i amistats: germans tots per allò, sovint massa repetit, de que “tothom coneixerà que som del Crist, si ens estimem com a germans”; més encara quant el nostre bisbe Jaume ens anuncià la propera obertura del any jubilar sota l’aixopluc d’una de les Associació La Salle Tarragona 2017

obres per la qual se’ns ha de conèixer als cristians en el món actual: la Misericòrdia. Però la jornada no tingué un esperat final feliç, puix que una noticia d’última hora, rebuda per aquells que tenen un telèfon mòbil de darrera generació –i que no el deixen ni per sopar tranquil·lament–, ens assabentà d’un tràgic atemptat de París que afectà quasi simultàniament a diferents llocs de la capital de França, entre el restaurant Petit Cambodge, el Teatre Bataclan i una “brasserie” propera a l’estadi on s’estava jugant un partit de futbol amistós entre les seleccions francesa i alemanya, i que ens feu obrí ells ulls, tocar de peus en terra per a tornar a una realitat massa crua del dia a dia arreu del món. Després els atemptats s’han anat succeint arreu i en diferents països de manera sagnant en una corrua de crims com una mena de lamentable epidèmia endèmica que no té res a veure amb una d’aquelles històriques i mal anomenades “guerres de religió”, en què el món no reconeix el veritable “Déu de la pau”. Però la vida continua i avui aquí seguim en el devenir del temps per tal de repetir l’anual i ja tradicional cerimònia d’atorgament de nous premis a la fidelitat “semanasantera” tarragonina per 61


Foto: FERVI

part de les diferents associacions que constitueixen la nostra Agrupació. I tot això encara dins d’aquest any jubilar en què les obres de Misericòrdia hauran estat protagonistes anònimes de molts dels que han volgut guanyar els beneficis dels dons espirituals, tot i evidentment, no pas pels interessos materials amb què es valoren avui determinades motiva­ cions. Crec per tant que abans d’encetar la llarga presentació del corresponents “curricula” de tots i cadascun dels guardonats, no serà endebades fer un petit repàs de la doctrina cristiana, sobretot pel que fa a la teoria catequètica de la Misericòrdia, de la que fins i tot el nostre arquebisbe Jaume ja dedicava un resum en parlar de la “caritat” –la més important de les Virtuts teologals– que simplifica “un amor que és misericòrdia”1, amb cites de sant Pau, sant Joan , sant Agustí i el papa Joan Pau II. Però nosaltres no ens endinsarem ara i aquí en l’estudi de les epístoles paulines, l’exegesi des de l’evangeli de Joan, les disquisicions de sant Agustí o el missatge de Joan Pau II en encetar el segon mil·lenni de la nostra era, sinó que només ens caldrà tocar de peus en terra i recitar el que encara avui conserva l’eterna vigència de les pàgines d’un senzill i vell Catecisme de la Doctrina Cristiana o de qualsevol Guia del Cristià. Permeteu-me que us repeteixi aquelles pàgines al peu de la lletra d’acord com ho vàrem aprendre: “P. Quinás anomenám obras de misericordia? 1. PUJOL BALCELLS, JAUME: Creo. Cobel Ediciones. Alicante, 2011. Pàgs. 183-184. 62

R. Las que fem per sola caritat en benefici de nostres proxims, no estant obligats á ellas de justicia per ofici, ó altre titol; ó que las practicám en ocasió en que no tenim obligació de ferlas. P. Digám las obras de misricordia. R. Las obras de misricordia son catorse: Las set espirituals, y las altras set corporals. Les set espirituals son aquestas: La primera: ensenyar al qui no sap. La segona: donar bon consell al qui lo ha de menester. La tercera: corregir al qui va errat. La quarta (quinta): consolar al trist. La quinta (quarta): perdonar las injurias. La sexta: sufrir ab paciencia las molestias (els defectes) dels nostres proxims. La septima: pregar á Deu per los vius y per los morts. Les set corporals son aquestas: La primera (segona): donar menjar al qui te fam. La segona (tercera): donar beure al qui te set. La tercera (quarta): recullir al peregrí. La quarta (cinquena): vestir al despullat. La quinta (primera): visitar als malalts y als presos. La sexta: rescatar (redimir) als catius. La septima: enterrar als morts.”2 Endinsem-nos doncs en veure com des de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, diferents entitats, homes i dones, germans tots en Crist, han fet realitat amb les seves obres aquesta Misericòrdia, seguint l’exemple del Pare, el model del seu Fill Jesús, i amb l’ajut, sempre present, de l’Esperit Sant. I ho férem començant amb el guardonat de l’Associació La Salle, Quim Mas Carceller que va néixer a la Part Alta de Tarragona el 1955, just dos mesos després del Nadal, a l’estimat barri del Roser, on visqué fins els 35 anys i a on se celebren la majoria de manifestacions populars, festives i religioses de la ciutat, d’aquí la seva implicació a 2. CATECISME MENOR DE LA DOCTRINA CHRIS­ TIANA DISPOSAT PER LO ILLUSTRISSIM SENYOR DON FR. RAFEL LASALA Y LOCELA, DEL ORDE DEL GRAN PARE SANT AGUSTI, BISBE DE SOLSONA, DEL CONSELL DE SA MAGESTAT &c. PER US DE LA DIOCESI. SEGONA IMPRESIÓ. AB LICENCIA. CERVERA. EN LA IMPRENTA PONTIFICIA Y REAL UNIVERSITAT. ANY 1792 Pàgs. 91-92. (Mantenim la ortografia i l’ordre de la edició original). GUIA DEL CRISTIÀ DEVOCIONARI POPULAR DE CATALUNYA Amb els textos bàsics de pregaria i exercicis piadosos més practicats pl poble Fidel Textos corosament revisats Desena edición Fins als 200, 000 exemplars Editoral Balmes Barcelona 1986.


moltes d’elles. Els baixos on es va criar, al número 5 de la Baixada del Patriarca –avui Pare Iglesias–, ha estat punt de trobada i sinèrgies de la Setmana Santa i festes locals. Format i educat des dels tres anys al col·legi de monges de l’Ensenyança-Lestonnac, quan en va complir set i degut que en aquell temps els xiquets no podien barrejar-se amb les xiquetes, els pares el van matricular al Col·legi del Sagrat Cor dels Germans de les Escoles Cristianes –La Salle–, el de la plaça Imperial Tarraco, on estudià primària fins acabar el batxillerat superior, aquest ja al nou col·legi Sescelades, dons el seu pare Joaquim –Quimet de la Ràdio– havia estudiat al Patronat Obrer, regentat pels “hermanos” lasal·lians. En acabar, i durant divuit anys, entrà a treballar al món de la banca –Banc Mercantil de Tarragona i Caixa Penedès– on completà els seus estudis de comptabilitat i informàtica. Per la tarda estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Tarragona, especialitat esmalts i Història de l’Art. Actualment, però ara és cap d’administració i tècnic comptable de la industrial Ferreteria Martí Grau. Esportista lassal·lià –arribà a ser campió provincial de natació, minibasquet i atletisme– també ha estat i està vinculat a moltes associacions culturals, esportives i festives tarragonines: natació i waterpolo al C.N. Tarraco, atletisme i veterans de futbol del Nàstic, geganter, aliguer, portant de sant Magí i santa Tecla i sobretot als castells on encara participa activament –els darrers 37 anys– primer amb la Jove i ara amb els Castellers de Vilafranca. Expert en temes de Setmana Santa, ha preparat exposicions i treballs d’investigació i recerca a publicacions de diferents ciutats: Cadis, Oviedo, Salamanca, Lleó, Flix, Cambrils, Torredembarra i, la majoria, a Tarragona. De fa vint anys prepara i dirigeix, ajudat per la seva esposa Iolanda, el llibre-programa editat anualment per l’Agrupació d’A.S.S.T., entitat de la que és coordinador de totes les publicacions –programa de mà, tríptics, cartell, col·laboracions amb revistes i opuscles nacionals, diaris i ràdios locals, arxiu fotogràfic i documental– i de la pàgina web de la junta directiva, amb qui ha col·laborat activament els darrers quaranta anys, participant a moltes reunions de junta que tenien lloc a l’església de Natzaret, Hotel Lauria, carrer Sant Francesc, Les Coques i ara a Sant Agustí. Membre actiu de vuit confraries, gremis i germandats tarragonines i gaditanes, fou directiu de junta i capatàs del pas Jesús de la Passió i fins Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

aquest any 2016 vocal de l’Associació La Salle, com també ha dut el pas del Natzarè i ha format part de l’equip de redacció, o com a coordinador, dels opuscles de La Salle, Confraria de Pescadors, Passió i Soledat, escrivint també articles per als del Descendiment, Natzarens, Ecce Homo i Maginets. “Hermano” de dues germandats gaditanes –Prendimiento i Penas de San Lorenzo– ha contribuït a crear nexes d’unió, intercanvi d’idees i material amb els antics alumnes de La Salle de Cadis, participant, com a representant tarragoní i portant sempre la medalla lassal·liana –algun cop la dels Pescadors– a les presidències de les “estaciones de penitencia” de las Hermandades del Prendimiento, Patrocinio –va portar el pal·li de la Verge–, Penas, Caridad, Nazareno, Cigarreras, Palma del popular barri de la Viña on està ubicat i té vincles al col·legi Salle Viña, i a les de Sentencia i Perdón amb lligams amb la també gaditana Salle Mirandilla. Alliçonà als portants lassal·lians en els primers assaigs del pas Oració de Jesús a l’Hort, de nou dut a espatlles el 1994, que en aquell temps dirigien els recordats Antoni Amela i Jordi Frisach, junt amb Josep Ma. Rota. Ha participat com a congressista de l’Associació La Salle als darrers congressos Getsemaní –al d’Hellín, juntament amb el cronista de l’Agrupació, portant fins i tot el “Paso Gordo”–, així com als Nacionales de Cofradías Penitenciales, Encuentros Nacionales i als Congressos Catalans de Confraries. Coordinador general del IX Congrés Getsemaní celebrat el 2007 a Tarragona, al teatre Metropol, tingué cura, a més, del muntatge de l’exposició, cartell i publicacions. 63


Foto: FERVI

Fou coordinador de l’exposició de ciris Spiritus Lux del 2010 al claustre de la Seu tarragonina, el 2011 a Flix (Ribera d’Ebre), el 2013 a Cambrils organitzada conjuntament amb l’Associació d’Antics Alumnes La Salle de Cambrils –la “Triple”– amb qui manté un fort lligam, al Seminari Pontifici pel Congrés Català celebrat a Tarragona el 2013, i el 2016 a l’exposició permanent de l’església de Sant Agustí. Membre actiu de la Junta directiva de l’Associació La Salle de Tarragona els darrers dotze anys com a vocal de publicacions i del patrimoni, el 2010 es féu càrrec de l’opuscle lassal·lià amb el nou format.

Foto: FERVI

64

Ara, després de més de 40 anys dedicats a les juntes i a l’Agrupació de Setmana Santa, ha volgut fer un pas al costat per donar pas als joves lassal·lians, la saba nova que ha de dirigir en endavant la Setmana Santa tarragonina. Això sí, continuarà col·laborant amb tothom que li demani, com sempre, en tasques més puntuals i tranquil· les, si és que el seu tarannà li permet ser tranquil. Per tot això i perquè en aquest llarg “curriculum” deu haver prous obres de misericòrdia espirituals d’ensenyança, consell, correcció, perdó i paciència, Joaquim Julià i Panadés, president de l’Associació La Salle li va fer el lliurament del guardó a la fidelitat en el solemne acte que tingué lloc el proppassat 12 de novembre de 2016 en el Paranimf del Centre El Seminari. Però, de bell nou, permeteu-me que afegeixi el mateix de cada any passat, puix només ens resta l’esperança de retrobar-nos l’any vinent, incidint en que tingueu una miqueta de misericòrdia i caritat per aquest humil cronista, perquè, tot i demanar perdó un cop més per la tabarra de cada any, amb el vostre permís i si Déu vol, seguiré també fins que pugi fidel amb vosaltres i amb la nostra Setmana Santa. L’any jubilar de la Misericòrdia conclourà, però l’Amor que és caritat i Misericòrdia seguirà entre nosaltres.


ÀNGELS CAIGUTS I DIMONIS ENLAIRATS Foto: Miquel Sanchis

Josep Maria Rota Aleu El dia de Sant Esteve d’aquest passat 2016 s’esqueia el centenari de l’estrena de “Els pastorets” de Josep Maria Folch i Torres, que havia tingut lloc al Coliseu Pompeia de Barcelona el 26 de desembre de 1916. L’Associació La Salle, que porta des de l’any 1952 representant aquesta obra nadalenca tradicional catalana, va decidir dedicar un humil homenatge a aquest significatiu esdeveniment. El vestíbul del Teatre Metropol va estar guarnit durant els mesos de desembre i gener amb una exposició de panells que il·lustren la història de “Els pastorets” a Tarragona a càrrec de l’Associació La Salle i els cartells a tot color que han anunciat “Els pastorets” des de l’any 1995 fins al 2016. Al mig, una vitrina amb diferents edicions de l’obra de Folch i Torres, motiu de l’homenatge. El dia de la inauguració de l’exposició, es va projectar al ciclorama del teatre, amb una platea plena d’actors novells i veterans, una selecció de fragments de “Els pastorets” enregistrats en viu a l’Auditori de Ràdio Tarragona, al de Caixa Tarragona i al Teatre Metropol. Les funcions dels dies 27 i 28 de desembre van comptar amb dues novetats amb motiu del centenari. La primera tingué lloc durant l’aparició de les Fúries de l’infern. El text preveu la presència de dos grups de dimonis, els “Pecats capitals” i els “Fogainers”. El personatge de Satanàs i diu: Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: Miquel Sanchis

Del cel les ordres fatals corrents hem de capgirar; ara poden avançar els set Pecats capitals. 65


Llavors Satanàs engega un llarg discurs adreçat a tots els dimonis, on queda clar que n’hi ha uns de més importants que els altres, els Pecats capitals, als qui promet recompenses a canvi d’ànimes: En tots vosaltres confio puix que, al fi, tots sou iguals; però dels Pecats capitals és de qui més me’n refio; aneu i feu treball bo, puix que em convé, ja ho sabeu; cada ànima que em porteu us farà guanyar un galó. Tradicionalment el text es tallava aquí. (Val a dir que aquest no és l’únic tall, ni de bon tros; l’obra està “esporgada” d’aquí i d’allí per tal d’ajustar-la a una durada acceptable per al públic actual.) Enguany, però, amb els set actors que representen els Pecats capitals van aparèixer en escena vuit nenes disfressades de Fúries de l’infern, amb la seva cua, les seves banyes i la seva forca; eren els Fogainers. A ells també s’hi va adreçar Satanàs (tot seguint el text que es tallava tradicionalment): I vosaltres, Fogainers, aquesta és la vostra ensenya: com més gros el foc, més llenya; sigueu actius i feiners. El foc heu de revifar de les profundes calderes i encendre bé les teieres per poder el món abrandar. Sense treva ni repòs ha de ser la nostra guerra i heu de fer esclatar la terra al nostre pas paorós.

s’hi va enfrontar; amb ell, la resta d’àngels. Jahvé, d’acord amb la lògica punitiva veterotestamentària, va convertir els àngels rebels en dimonis i els va llençar a les profunditats de l’infern3. Aquí és on va tenir lloc la segona novetat de “Els pastorets” d’enguany, al bell mig de l’infern, en l’escena de les Calderes del Pere Botero. Després del tercer esternut del Rovelló i del tercer “Amén” del Lluquet, la caldera rebentà en mil bocins, tal com havia demanat Satanàs, però no en va caure l’oli bullent al damunt dels “maleïts vailets”, sinó que en va sortir Sant Miquel, amb una encegadora llum blanca, tot dient: Altre cop el cel triomfa, Satanàs, del teu engany, i fins entre les tenebres has de veure’t humiliat, proclamant amb ta derrota que cap poder pot lluitar contra la força invencible del poder celestial. Juntament amb l’actriu que representa el paper de Sant Miquel, van sortir a escena vuit angelets, amb la seva túnica blau cel, la corona cenyida al cap i brandant l’espaseta amb la qual derrotaven les Fúries de l’infern. I aquí s’esdevé la lliçó teològica: les vuit nenes que interpretaven els angelets eren les mateixes que havien fet de Fúries, els Fogainers, a la primera part de l’obra. D’aquesta manera, els àngels caiguts obtenien el perdó de Jesús Infant, a punt de néixer, i tornaven a llur missió primigènia, la de defensar del mal les ànimes de qui s’hi encomana, com les del Lluquet i el Rovelló. Els àngels caiguts remuntaven altre cop cap al cel.

Segons la tradició, els dimonis són àngels caiguts. Jahvé va crear uns éssers celestials, els àngels, que, en l’Antic testament, s’apareixen als homes i els revelen la voluntat divina1. Un d’ells, el més formós, anomenat Satanàs o Llucifer, ensuperbit per la seva bellesa, es va enfrontar a Jahvé pretenent ser com ell. Molts àngels li van fer costat. Un altre de formosíssim, anomenat Miquel2,

1. Àngel en grec (ànguelos) vol dir missatger. 2. Miquel en hebreu (Mi kha El?) vol dir: Qui hi ha com Déu? És els que li va dir a Satanàs quan aquest pretenia ser com Déu; el seu premi va ser l’ascens a la categoria d’arcàngel. 66

3. Segons el filòsof Emil Cioran, la humanitat era un tercer grup d’àngels que no es va decantar ni per l’un ni per l’altre; el seu càstig va ser la vida terrenal.


Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Associaciรณ La Salle Tarragona 2017

67


Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

68


L’ESFORÇ FET IL·LUSIÓ

Foto: Arxiu Banda de Timbals de l’Associació La Salle

Joan Carles Codina

Com cada any, sempre i quan el temps ho permeti, podrem gaudir d’una de les tradicions més arrelades a la ciutat de Tarragona, com és la Setmana Santa, tot presenciant les diferents processons, viacrucis i diversos actes que hi formen part. En el cas de les processons, la part més visible acostumen a ser els diferents passos i corresponents bandes musicals, els quals tots plegats ajuden a perdurar el patrimoni de la ciutat. Però darrera de cada pas i de cada banda, hi ha un grup humà que treballa durant tot l’any aportant tot el seu esforç per a que en aquests dies puntuals tot surti perfectament. És cert que tots els integrants de les diferents confraries es troben en actiu no només durant el període de quaresma organitzant tota mena d’actes o preparatius, com l’arranjament i neteja dels misteris, per les dates clau, per també, des del punt que a mi m’involucra més notablement podria dir que dels que més temps hi dediquen a aquesta tradició serien de les bandes musicals i, en el meu cas en concret, la Banda de Timbals de l’Oració a l’Hort. Associació La Salle Tarragona 2017

Com la gran part de les bandes musicals o de timbals que acompanyen als misteris, la Banda de timbals de l’Oració a l’Hort depenent dels actes o sortides prèvies en els que puguin participar en anterioritat a la Setmana Santa, acostuma a iniciar cada any els seus assajos a voltants d’Octubre. En aquests mesos previs fins a l’arribada de la festivitat i les corresponents processons resta encara molt de temps per endavant on s’han preparar i deixar enllestits tots els tocs de processó i exhibició que s’hauran d’anar presentant. Cada any, hi ha baixes i també noves incorporacions, per tant, és important iniciar tant d’hora per a que els nous membres agafin poc a poc els mecanismes i s’adaptin al grup i a les peces musicals el més aviat possible. Arribats a aquesta part, vull fer memòria i prendre les paraules que he escoltat molts cops en els moments posteriors a les processons i viacrucis on es fa èmfasi en el fet que la participació en els actes mencionats anteriorment són una clara forma d’expressar la nostra penitència i tenir un moment de recull amb un mateix. Tornant al títol d’aquest petit escrit, per mi aquesta penitència no només es viu en els actes propis de la Setmana Santa, sinó que es tradueix en l’esmentat esforç 69


Foto: Arxiu Banda de Timbals de l’Associació La Salle

que hi posa cadascú en els moments previs, per exemple els assaigs de la banda. L’esforç i potser penitència de tots els integrants de la banda, es tradueix en el fet que cada diumenge des del mes d’octubre fins a les dates senyalades de Setmana Santa matinin per assistir al corresponent assaig, molts que estudien fora per exemple a Terrassa o a Saragossa baixin expressament cada cap de setmana per poder assistir o fins i tot, gent que per diferents circumstàncies viu fora de Tarragona i ha de fer més de mitja hora de trajecte al mati per arribar a temps. L’esforç també es tradueix en la feina que fa el cap musical a casa seva durant la setmana pensant quines són les millores que s’han d’introduir i preparant la sessió d’assaig del següent diumenge. L’esforç es percep en el treball que hem de fer a casa molts dels integrants de la banda, els quals no hem anat mai a una escola de música, per poder practicar i repassar els tocs per a que surtin correctament. Cada membre de la banda viu aquest esforç i penitència de forma diferent, però sempre intentant que es converteixi finalment en la il·lusió de fer les coses bé. Des del meu punt de vista personal, des de fa dos anys, aquest esforç l’he viscut des d’una vessant que m’ha obligat a involucrar-me més en el dia a dia de la banda de timbals ja que se’m va 70

presentar l’oportunitat d’assumir la responsabilitat del conjunt musical. En aquest sentit, aquest esforç es tradueix en haver d’estar sempre atent als problemes que puguin sorgir internament, controlar l’assistència, haver de prendre decisions tot i saber que no seran sempre del gust de tothom, haver de prendre una visió més objectiva de les diferents situacions del dia a dia de la banda, fer front a les diferents personalitats dels integrants i adaptar-se al seu caràcter i sobretot aprendre a assumir les coses que s’han fet malament per millorar en un futur en base als errors del passat. Mai se sap quan duraré en aquest petit càrrec, però quan hi ha moments de debilitat penso en la idea que es tracta d’un esforç transformat en il·lusió que em fa continuar endavant. Aquest esforç fet il·lusió, aquest any l’hem viscut molt ferventment gràcies a dos projectes que em tingut la sort d’encetar. El primer i de gran importància per l’Associació és que per fi hem pogut oficialitzar com a activitat extraescolar de l’escola La Salle Tarragona l’Escola de Timbals per a nens de 4rt de primària a 2n de Batxillerat. La idea d’aquest projecte va sorgir i prendre forma de la mà d’en Xavi Castan (anterior cap de banda) i d’en Sergi Cabrera (anterior cap musical) com a professor donant classes cada dimarts a les instal·lacions del col·


legi. Des d’aquest any i amb Oriol Sech com a professor s’ha oficialitzat aquesta activitat com una escola de percussió on els alumnes poden agafar les bases d’aquest estil musical, i amb la visió que els integrants dels quals seran en un futur nous membres de la Banda l’Oració a l’Hort. Aquest any ja s’ha aconseguit un bon nombre de participants i esperem que ens els propers anys aquest nombre creixi amb escreix. En segon lloc, amb vistes a l’Any del Centenari que l’Associació La Salle celebrarà l’any vinent hem iniciat els assaigs per a preparar el nou toc d’exhibició dedicat a aquesta onomàstica tant important. Per tant, tot aquest esforç del nostre dia a dia dins les confraries, no només dins les bandes de musica o timbals sinó en general, l’hem d’acabar traduint en una il·lusió per mantenir viva aquesta tradició que tant estimem. Arribats en aquest punt i per finalitzar, crec que seria adient presentar a tot els membres de la banda que treballen durant tot l’any amb aquesta il·lusió per a poder acabar mostrant la punta de

l’Iceberg, que en definitiva és el que acaba veient la gent quan presencia les processons, però que en realitat hi ha molt més darrera. Ordenats per instrument i ordre alfabètic: Timbals Marta Blanco, Xavi Campos, Xavi Castan, Itziar Delgado, Lourdes Gil, Raquel Mármol, Jaume Mercadé, Ferran Ventosa. Caixes Joan Cebral, Joan Carles Codina (Responsable de banda), Montse Gil, Sergio Hurtado, Marc Vallhonrat (Responsable musical). Tabals Esther Castan, Nuria Castan, Juan Antonio Cerro, Jordi Cívico , Laura Cívico, Raquel Moreno. Bombos Diego Bejarano, Oscar Blanco, Clara Camps, Pere Manel Expósito, Marcel Gairal, José Noguerol, Ignacio Prieto.

Foto: Arxiu Banda de Timbals de l’Associació La Salle

Associació La Salle Tarragona 2017

71


IGUAL I DIFERENT El misteri de l’Oració a l’Hort ja és a la plaça del Rei. És tarda de Divendres Sant. El sol decau, i tot sembla tornar-se trist. Les pedres que el pas té ben a prop, tenen el seu color: són les pedres del palau d’August. Les imatges tenen una calidesa estranya, però gojosa. I, any rere any, el color de les pedres i la calidesa de les imatges segueixen sent els mateixos. Però les persones que els contemplen, potser són unes altres. Les persones sempre canvien, perquè sempre cerquen motivacions noves. No són les mateixes les que, una altra tarda de Divendres Sant, i a la mateixa hora, tornaran a apinyar-se a l’entorn de la recol·lecta plaça del Rei. O potser sí: potser seran les mateixes. És l’íntim i estrany món humà que sempre envolta aquestes manifestacions. Però allò que és etern es troba aquí, prop de la pedra noble, antiquíssima, i també gairebé eterna. Hi ha una doble eternitat en el conjunt: la bona, l’autèntica, la veritable, és la primera: Crist en postura suplicant, que demana al Cel que passi l’amargura. És una bella lliçó, una lliçó definitiva en una tarda de Divendres Sant en que les pedres, les nostres venerables pedres romanes, també senten amargura. I si és veritat que, any rere any, tot és igual i tot és diferent, tan sols hi ha una veritat per sobre de tot: l’amargura d’un Home que va a morir, sense que nosaltres ens en adonem plenament. I tot i així, ens perdona ... Daniel de la Fuente Torrón (1934-2012)

Del seu article periodístic de 1966 “Igual y diferente” Adaptació en català: Lluís. M. Salvat.

72 Foto: Pere Amenós


EL DIMECRES SANT DE 1942 Lluís M. Salvat Galtés

El Dimecres Sant, primer d’abril de l’any 1942 va ser el dia assenyalat per a la benedicció del nou pas de “L’Oració a l’Hort”. La ciutat despertà, en aquell jorn, engalanada amb domassos i cobrellits a molts balcons i amb banderes nacionals espanyoles als edificis oficials, en compliment del que havia disposat el Govern Civil, perquè en aquella data es commemorava el tercer aniversari del final de la Guerra Civil de 1936 a 1939. Per aquest motiu, era festiu a tot l’Estat: era el “Día de la Victoria”. Per a La Salle, aquell va ser un dia d’intensa activitat, tan al matí, com a la tarda i també a la nit. Al matí d’aquell dia, tots els alumnes del col· legi que eren afiliats al “Frente de Juventudes”, complint una ordre del Govern Civil, varen tenir l’obligació d’acudir, completament uniformats, als actes oficials de la commemoració política, que tingueren lloc al primer tram de la Rambla, i que consistiren en una Missa de Campanya, la jura de la Bandera de nous reclutes i una desfilada de tropes de Terra, Aviació, Guàrdia Civil, Policia Armada i Frente de Juventudes. A la tarda, el protagonisme va correspondre al Col·legi La Salle, anomenat aleshores “Colegio del Sagrado Corazón de los Hermanos de las Escuelas Cristianas”. Al jardí del recinte, a dos quarts de set, s’inicià la cerimònia de la benedicció del nou Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: Carme Ribes

misteri de “L’Oració a l’Hort”, que és el que forma part actualment de les processons del Dimecres i Divendres Sants, per substituir al d’igual nom que, estrenat el 1911, va ser destruït el 1936. El pas de “L’Oració a l’Hort” de 1942 fou realitzat, segons sembla, per l’empresa d’art religiós Rius-Massagué, S.L., de Barcelona, de la qual era gerent l’escultor Claudi Rius Garrich. Es desconeix el nom del realitzador de les imatges de Jesús i de l’Àngel: podria ser Lluís Causaràs Tarazona (València, 1902 – Madrid, 1985), ja que aquest escultor realitzà obres en terracota i guix en aquella empresa des de 1941 fins 1973. La benedicció de “L’Oració a l’Hort” va revestir gran solemnitat, i la cerimònia comptà amb la presència de les autoritats més rellevants de la ciutat: els governadors civil i militar, l’alcalde, el comandant de Marina i jerarquies del Movimiento Nacional, així com diverses dames de la societat tarragonina, antics alumnes del col·legi, i un gran nombre d’assistents. Els padrins van ser la Sra. Olga Sorg, esposa de l’alcalde, i Don Juan Selva Mergelina, governador civil de la província. La benedicció la realitzà el vicari general de l’Arxidiòcesi, Dr. Salvador Rial, el qual glosà les paraules de Crist: “Pare meu, si és possible, que passi de Mi aquest calze”, i s’estengué en consideracions sobre les festivitats de Setmana Santa, i d’una ma73


nera especial, en el que ens ensenya el pas de “L’Oració a l’Hort”. També parlaren el director de Radio Tarragona, Sr. Marías i l’alcalde de la ciutat Sr. Macián, ambdós antics alumnes, i el germà director del col·legi, que tingué frases de perdó per aquells que destruïren l’antic misteri, glosà els ensenyaments de l’Oració de Crist a l’Hort, i acabà agraint als padrins, autoritats i públic, la seva assistència. Finalment va ser el governador civil qui tancà l’acte llegint uns versos, dels que era autor, dedicats al nou misteri, que varen ser acollits amb grans aplaudiments. La Banda Municipal de Tarragona va il·lustrar musicalment l’acte amb la interpretació de peces molt ben escollides, i una coral cantà el “Christus”, de Palestrina. Acabat l’acte, es va inaugurar la galeria de presidents dels Antics Alumnes i va ser servit un vi d’honor, obsequi dels padrins. A la nit d’aquell històric Dimecres Sant, el protagonisme passà a l’Associació d’Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes, que és com es deia l’Associació La Salle abans de ser refundada el 1990. L’Associació era l’organitzadora del Concert Quaresmal o Festival Artístic, i la seva realització va merèixer els més càlids elogis per part de premsa i ràdio. L’acte va ser considerat de gran significació i valor dins les solemnitats dels dies sants, i d’una manera especial es valorà el repertori interpretat, que va ser qualificat d’excel·lent i apropiat.

Foto: Juan Luís Nogués

74

El concert es celebrà al teatre de “Educación y Descanso”, i començà a les deu de la nit. Amb l’actuació de la “Orquesta de Educación y Descanso”, dirigida pel mestre Josep Català, interpretant la Sarabanda de Johan Sebastian Bach, un adaggio de Pórpora, una ària de la Suite en Re, també de Bach, i l’Andante Religioso de Grieg. Tot seguit va ser Josep Maria Tarrassa qui va oferir un recital de poesies, entre les quals hi hagué tres sonets de Lope de Vega, “A Cristo Crucificado”, de Rafael Sánchez Mazas, el “Lamento de la Magdalena”, de Miquel Melendres, i “La Pedrada”, de Gabriel i Galán. Fora de programa, va recitar la “Glosa poètica dedicada al paso de La Oración en el Huerto”, de Juan Selva Mergelina, com hem dit, governador civil de la província i padrí del nou misteri, que meresqué una gran ovació per part del públic assistent. El programa seguí amb l’actuació del Quartet Vocal Orpheus, de Barcelona, que interpretà l’Ave Maria de T. L. de Victoria, l’Ave Verum, de Mozart i altres composicions, i finalment actuà de nou la mateixa orquestra inicial, interpretant la Serenata Nocturna, de Mozart. Les notes del rondó allegro d’aquella popular serenata mozartiana, van posar fi als actes d’un Dimecres Sant, possiblement el més intens dels molts que ha viscut l’Associació “La Salle” de Tarragona.


EL PADRÍ POETA

Lluís M. Salvat Galtés El pas de “L’Oració a l’Hort” que els alumnes del Col·legi La Salle acompanyen, any rere any, en dues de les processons de la Setmana Santa de Tarragona, va ser beneit la Setmana Santa de 1942, i el padrí de la benedicció va ser el Coronel Juan Selva Mergelina, que era el governador civil de la província de Tarragona des de feia encara no mig any. Juan Selva era també poeta i va dedicar al nou pas un llarg poema de seixanta versos que titulà: “Glosa poética al nuevo paso de La Oración en el Huerto”, que va llegir personalment a l’acte de la benedicció del misteri. L’any següent, 1943, va assistir a la benedicció del “Vetlleu i Pregueu”, i també va llegir un altre poema que dedicà a aquest segon pas. A més de ser un home plenament identificat amb el règim polític de la època, Juan Selva era un militar seriós, i una autoritat amable i accessible, obert a conversar amb els estaments locals i provincials, oficials o no. La seva fe catòlica el duia a impulsar i viure personalment actes de caritat i beneficència, tan necessaris en aquells primers anys de la dècada dels quaranta del segle passat. En quan a la relació amb el Col·legi La Salle, Associació La Salle Tarragona 2017

Foto: FERVI

l’afecte que sempre li mostrà tenia el seu origen, com afirmà ell mateix, en que li recordava la seva infància i primera joventut com a alumne d’un col· legi també religiós. Era un home culte i la poesia figurava entre les seves aficions. Governador civil de la província de Tarragona ho va ser des de l’octubre de 1941 fins al novembre de 1943. Per tant, va poder viure la benedicció i primera sortida dels dos passos actuals de l’Associació La Salle. Juan Selva Mergelina va néixer a València l’any 1886. El seu pare es deia Enrique Selva Mergelina López de Oliver i Selva (1852-1923), i la seva mare estava emparentada amb famílies de la noblesa. Va ser alumne del Colegio de San José, prestigiós centre valencià dirigit pels pares jesuïtes, i pertanyia a la promoció de 1902. Va ingressar a l’Academia de Infanteria de Toledo, de la que va sortir oficial de l’Exèrcit, i participà en la Guerra de l’Àfrica, on obtingué distincions i medalles. Es va casar el 1916 al cambril de la Verge dels Desemparats, de València, quan era capità d’Infanteria i Maestrante de la Real de Valencia, amb Maria Virtudes Abargues y Selva, en una cerimònia religiosa que la premsa valenciana de l’època qualificà com a “boda aristocràtica”. Tenia sis germans, un dels quals, més gran que ell, era el Mar75


qués de Villores, destacat tradicionalista valencià. Juan Selva era també militant tradicionalista, i va ser detingut després del fallit cop d’estat del general Sanjurjo, l’agost de 1932. Sent comandant, la Llei Azaña determinà la seva retirada de l’exèrcit, i tornà a València per organitzar i ensinistrar els Requetés valencians, i ocupà un càrrec al Consell Regional Tradicionalista fins que en produir-se l’alçament militar el 1936, va ser empresonat durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser jutge instructor de Gandia, i ascendit a tinent coronel passà al Regiment d’Infanteria d’Alacant, on fou ascendit a coronel, fins que l’octubre de 1941 va ser designat governador civil de la província de Tarragona, càrrec del que fou cessat el novembre de 1943, segons sembla, en topar amb la Jefatura Provincial de Falange “per ser massa tou amb els carlistes integristes que molestaven”. El mateix any 1943 ingressà en el Consejo Nacional Falangista, i a l’any següent li fou atorgada la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Va morir a València l’abril de 1949.

Foto: FERVI

76

A més de les benediccions dels dos misteris de La Salle, Juan Selva participà en molts altres actes de la Setmana Santa de Tarragona. Així, en aquell mateix any 1942 va ser portador, a la processó del Divendres Sant, de la bandera de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i el 1943 figurà a la presidència de la processó, en companyia d’altres autoritats. Home profundament religiós, tingué especial interès en ajudar la gent necessitada, cosa que posava de relleu amb eloqüència sempre que tenia ocasió de fer-ho. Així, quan va prendre possessió del càrrec de governador civil el 31 d’octubre de 1941, en el seu discurs va afirmar: “si alguna preferència tindré, serà per als humils i necessitats, que sempre ocuparan un lloc preferent en el meu cor. Així ho va fer Crist Jesús, i així espero, tarragonins, que també ho fareu vosaltres, sentint als vostres cors els impulsos més purs de generositat davant el dolor aliè.” Durant el seu mandat van ser freqüents els donatius i, fins i tot, les seves visites a persones i domicilis de gent necessitada, i aprofitava qualsevol


GLOSA POÈTICA AL NOU PAS DE L’ORACIÓ A L’HORT De Juan Selva Mergelina (1886-1949)

Oració de Crist a l’Hort dels Olius, lliçó per a esvanits i per a altius, lliçó per a aquells que en Tu es miren, i que d’amor, Déu meu, per Tu sospiren. Lliçó per a qui, amb dol, plora i pateix, i consol pel dolor que l’afligeix. Tu que en acceptar el calze d’amargura vas pensar en la humana criatura, i ens vas oferir tots els teus dolors, junt amb la sang de les teves suors.

Foto: FERVI

ocasió per “predicar” l’amor als desvalguts, com, per exemple, quan presidí la clausura d’un curs de divulgadores sanitàries, en què les exhortà “a no desanimar-se en la seva tasca, atès que la seva ruta havia d’arribar al cor dels humils, ruta que comença i acaba al peus de Crist Crucificat. Tenint constantment la seva devoció al nostre esperit, qualsevol sacrifici el considerarem insuficient i qualsevol descoratjament serà impossible”. I al seu discurs de comiat com a governador civil de Tarragona manifestà que “de manera especial vull retre tribut d’admiració i agraïment a tots aquells que han sabut endinsar-se en les fibres més sensibles del meu esperit cristià, cooperant en els serveis benèfics i que amb la seva generositat han fet possible l’obra humanitària i de veritable caritat realitzada per aquest Govern Civil, que tantes llàgrimes ha eixugat entre els desvalguts d’aquesta província. Jo us estimulo a que continueu aquesta obra, segurs de que us rendirà la major de les satisfaccions a la terra, i la glòria imponderable a l’eternitat.” El poema que segueix és una versió abreujada, en català, de la Glosa poètica que Juan Selva dedicà al nostre pas de L’Oració a l’Hort amb motiu de la seva benedicció: Associació La Salle Tarragona 2017

Pregant agenollat, el teu Cor resa, i demana al Pare fortalesa. Tu ens ensenyes camins de salvació i l’ànima enfortir amb l’oració. A l’Hort s’han adormit els amics teus; Tu els despertes i dius; “Vetlleu, pregueu ...” I tot adjuntant la Teva innocència amb els nostres errors, dius: obediència per acceptar les penes, resignats, tan merescudes pels nostres pecats. La sang que vas suar, no fou per por a bufetades vils sens cap raó, ni tampoc als molts cops i fuetades, ni a les burles, insults i escopinades, sinó perquè se’t va fer clar i present la ingratitud i oblit de tanta gent; i no pas per la creu portada al coll, i sí per l’actitud d’aquest món foll, ple d’ambicions i de frivolitats de tants éssers humans i tants pecats. Sols vas pensar en el teu poble infidel per acceptar morir en creu per ell. No vas pensar en espines ni en dolors: només en el perdó dels pecadors. Oració a l’Hort de Crist, lliçó sublim! que ens alleuges les penes que patim, gaudint del fruit de la Teva lliçó, fruit, oh Déu meu! de la Teva Oració. Tu ens mostres i ensenyes el camí: Oració de Crist a Getsemaní!.

77


LA PALMA I L’OLIVERA Quan callen les campanes, el Dijous Sant, el vent que mou les fulles, pel bosc passant, fa dir a plantes i arbres, amb dolç remor, la vida i mort de Crist, Nostre Senyor.

LA PALMA Jerusalem de festa, la palma diu, li demostrà, a sa entrada, el goig que viu. Hosanna!, deia el poble; jo ombrejant, el veia amb els deixebles, carrers passant. Palmó vaig ser de glòria, entre els llorers i palma de martiri, els jorns darrers. Jo vaig veure de Judes la traïció: trenta diners de plata, fent-lo felló. Jo vaig veure als deixebles els peus rentar, quan la Pasqua amb el Mestre van celebrar. I desprès de dir a Judes que era el traïdor, tots junts, Mestre i deixebles, anar a l’Hort.

L’OLIVERA Jo a l’hort que els jueus diuen Getsemaní, plorant diu l’olivera, l’he vist patir. Dormien els deixebles a l’entorn d’Ell, dormia fins en Pere, amb son coltell. Sota de mi pregava el Salvador. Déu li mostrava el calze del seu dolor. I Jesús, contemplant-lo, deia encisat, “Facis Déu, etern Pare, ta voluntat”. Venir mirava els guardes, sense paor. Judes, besant-lo deia; “Mestre i Senyor”. A la ciutat el duien, braços lligats; els deixebles fugien, esparverats. Frederic Soler i Hubert –Serafí Pitarra– (1839-1895) (Fragments de “Remors del bosch”)

78

Foto: Juan Luis Nogués


... I PREGUEU (I) Foto: Juan Luis Nogués

Josep Maria Sabaté i Bosch

No és la primera vegada que el vostre pas “Vetlleu i pregueu” ha estat motiu d’una de les meves col·laboracions en aquests opuscles anuals de l’Associació La Salle. Si d’alguna cosa m’ha servit en els darrers anys presencià la professó del Sant Enterrament el Divendres Sant, com un espectador més, ha estat la possibilitat de mirar la desfilada amb uns ulls diferents als que tenia quan, per motius obvis, no veia quasi res de la mateixa. Els dubtes “existencials” a l’entorn de la frase evangèlica que dona nom al pas resta reflectida pels evangelis sinòptics de manera diferent: sant Mateu explica que ”... va arribar amb els deixebles a un terreny anomenat Getsemaní, ... Va prendre amb ell Pere i els fills del Zebedeu... Llavors els digué: ...vetlleu amb mi... Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. ”1; sant Marc reitera el fet amb alguna data més explícita: “Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan... 1. Mt.: 26, 36-41. La Bíblia. Bíblia catalana interconfessional. Barcelona, 1987, Nou Testament, pág. 49.

Associació La Salle Tarragona 2017

i els digué: ...Quedeu-vos aquí i vetlleu... Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: Simó, dorms?¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació.”2; i encara sant Lluc en el relat de la pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres, on acostumava retirar-se per a orar, en arribar al lloc, només digué als que l’acompanyaven: “Pregueu demanant de no caure en la temptació... els va trobar adormits de la tristor. Els digué: Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació”3. Encuriosit pel prec de Jesús als deixebles pel deure de pregar, em pregunto què pregarien aquests deixebles en aquells moments “per no caure en la temptació” i a qui elevarien els seus precs. La resposta també la trobem de la mà dels evangelistes. Temps enrere els jueus havien aprés a demanar a Yahve mitjançant unes oracions inserides en el grup de les dites Divuit benediccions (Schemone Esre), que encara preguen avui els hebreus religiosos, les mateixes que possiblement hauria recitat Jesús de petit; en elles es beneïa un altíssim Déu gran, animós, redemptor d’Israel, per les seves gràcies infinites com a misericordiós, bondadós, 2. Mc.: 14, 33-38. La Bíblia. Op. Cit., pàg. 79. 3. Lluc, 22, 40-46: La Bíblia. Op. Cit., págs. 124-125. 79


Foto: Pere Amenós

protector i alliberador, però també terrible, sense esperança pels calumniadors –“que tota maldat es perdi en un instant, que tots els teus enemics siguin suprimits: desarrela i trenca i destrueix, aviat i en els nostres dies la reialesa del mal... Etern, que malmets els enemics i sotmets els malvats”–, sols compassiu amb els justos. En la pregaria jueva hi ha molt de venjança contra els enemics. No obstant, Jesús havia ensenyat als seus deixebles una senzilla oració nova i ben diferent quan, segons sant Mateu4, que la situa dins del sermó de la muntanya, –i amb poques diferències també sant Lluc5, tot i que no endebades posa la referència a aquest fet després de la paràbola del bon samarità i de la disputa entre Marta i Maria–, els alliçona dient-los: “Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació i allibera’ns del mal”. Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare també us perdonarà a vosaltres; però si no els perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.”. Les Divuit benediccions són dotze vegades més llargues que les 58 paraules del parenostre, en un veritable resum de tot l’Evangeli. Sant Marc arrodoneix el sentit d’aquesta oració quan en un enfrontament amb fariseus i envi4. Mt.: 6, 9-15.. Op.Cit., pàg. 17. 5. Lc.: 11, 2-4. Op.Cit., pàg. 104. 80

ats d’Herodes volen posar Jesús en un destret al qüestionar-li quin és el primer de tots els manaments; ell va respondre tot dient: “El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima, el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb tota la força. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.”6. Amb tot, molts cristians primitius varen seguir amb els rituals de la tradició antiga – Antic Testament– com l’Amidà, la Xemà Malkenu de les Divuit benediccions i l’Avinu Malkenu o parenostre. No fou fins el I Concili de Jerusalem que deixaren la Torà i les sinagogues, moguts pels primers enfrontaments per la qüestió de la circumcisió, la ingesta de carn i sang, etc. Avui la muntanya de les Oliveres, a l’est de Jerusalem, separada per la vall del Cedró, es considerada un dels llocs més sagrats de Terra Santa; allà es troben ara les esglésies de Getsemaní, Dominus Flevit i Pater Noster; però aquesta última és hereva de la que varen fer construir l’emperador Constantí i la seva mare, santa Elena, després de promulgar l’edicte de Milà (segle IV) i al seu costat també s’hi va aixecar un monestir que arribà a encabir més de mil monjos. Tots aquests edificis patiren successives destruccions i han estat reedificats successivament. Segons una antiga tradició en els seus fonaments es troba una misteriosa gruta on Jesús hauria ensenyat a pregar als seus deixebles i haurien ressonat per primera vegada les sagrades paraules del parenostre. El cert és que allí, en l’actualitat i en el claustre d’un monestir de monges carmelites il·lustren les parets una col·lecció de 43 làpides fetes amb una mena de majòliques o rajoles de València que presenten, en diferents idiomes, la senzilla pregaria del parenostre. D’aquell “Pregueu” ressona encara el nostre parenostre en passar el misteri de l’Associació la Salle. La professó del sant Enterrament segueix desfilant davant els nostres ulls amb una catequesis passional, però nosaltres haurem d’esperar l’any vinent per a meditar, amb més deteniment les paraules d’aquesta oració, lluny de la infantil rutina apresa en els primers anys d’escola. (Continuarà).

6. Mc.: 12, 29-31. Op. Cit., pàg. 75.


LA FI DE LA SETMANA SANTA A TARRAGONA Foto: Montse Cuella

Montserrat Boada March 14 d’abril de l’any 2067. El sol de primavera entra per la finestra i m’escalfa. Mig adormida sento com l’infermera passeja pel passadís. És divendres i la majoria dels de la planta han anat a dinar amb la família. És un divendres festiu. Tanco els ulls i recordo com quan era jove, tal dia com avui, estaria anant amunt i avall. De casa a la Plaça del Rei. De la Plaça del Rei a berenar després de la recollida. Com la mare es passava tot el dia estressada per tenir llestes les vestes. I el bacallà del dinar. Oh! El bacallà de la mare, a mi mai em va quedar tan bo… M’aixeco del sofà. Agafo el bastó i surto a fer un tomb. Encara que les cames no em responguin com abans, de tant en tant m’agrada sortir a passejar. Baixo al carrer i les botigues estan obertes. La gent passeja carregada amb bosses, aprofitant que és festiu i els horaris comercials han desaparegut. Ara està tot obert 24h. El Mohamed em saluda des de la parada de la cantonada. Encara recordo quan el seu pare la va obrir. Em dirigeixo cap a la Part Alta. Travesso la muralla i passo pel Carrer Cavallers, miro l’església de Sant Miquel on ara hi ha un centre de co-working. Arribo al carrer Major i deixo passar uns turistes japonesos que no paren de gravar-ho tot amb aquestes andròmines que ja no es poden dir ni càmera fotogràfica. Decidida enfilo el Carrer La Nau on ja no hi queda cap botiga, ni cap restaurant. Els antics pisos van Associació La Salle Tarragona 2017

ser remodelats i adquirits per empresaris decidits a rellançar el seu negoci. No hi queden veïns. La majoria no van resistir la pressió dels propietaris els quals van veure una oportunitat en la revenda. Miro el rellotge. Són les 19’30h però les campanes de la Catedral ja no sonen. La pressió veïnal i especialment la d’aquell grup hoteler que va obrir al Pla de la Seu van fer que el Capítol cedís. Ara ja no toquen ni quarts ni hores. Però s’ha de dir que el parking de sis pisos exterior que van poder construir al Pla de Palau fa que els turistes aparquin més fàcilment. Una llàstima que el de Jaume I mai funcionés. Crec que la meva néta em va comentar que ara hi ha un restaurant de menjar ràpid d’aquells on només hi trobes turistes. Entro al carrer Natzaret i arribo a la Plaça del Rei. Els cambrers pleguen els plats de les últimes taules que han marxat. M’assec en una d’elles i em demano un té. Queden pocs llocs ja on el facin com abans, bullint l’aigua i deixant-lo reposar. El cambrer me’l serveix ràpidament. Deixo que l’aigua es refredi una mica. L’agafo i l’oloro. Per uns moments miro al meu voltant i se m’oblida que és Divendres Sant. Ja no hi ha passos. No sento els timbals. No hi ha portants posant-se la faixa. L’església de Natzaret va deixar d’obrir l’any 2059 quan va traspassar el darrer Sots-prefecte. La majoria de confraries van anar desapareixent. No trobaven portants. En un principi, algunes van canviar la peana i li van posar rodes. D’altres van optar per sistemes més moderns, les van motoritzar i des 81


d’un sistema GPS les feien circular. Però quan els més joves van deixar de tocar els timbals, ja no hi havia ningú a les files. Les atxes ja no cremaven des de feia temps, les van substituir per llums LED que pesaven menys i eren una solució menys costosa, però ja era massa tard. Quan el Diari de Tarragona va anunciar en portada la desaparició total de les cucurulles a Tarragona ja s’augurava un final així. Els pocs confrares que desfilaven els darrers anys que va sortir la Processó del Sant Enterrament portaven la vesta vella, descolorida, sense cues. Les nombroses denúncies dels vianants per accidents causats per ensopegades amb les cues van fer que cap asseguradora volgués cobrir la Processó. Jo vaig intentar sortir fins que les cames em van deixar. Vaig passar de ser arrengleradora a entrar a la Junta. Primer d’una confraria, després de dues, fins a 5 juntes vaig arribar a presidir. No obstant, el punt d’inflexió va arribar durant la crisi econòmica del 2030 on el nombre d’inscrits va caure dràsticament. Les confraries van començar a desaparèixer per mort natural. L’any 2045 Tarragona es va quedar amb 5 confraries i uns 1.000 confrares aproximadament. La majoria eren per herència familiar però les quotes van anar pujant. Les subvencions no entraven. Els passos se’n van resentir. El Museu que es va inaugurar l’any 2020 va ser el primer en tancar de la ciutat. Després van venir el Bíblic i l’Arqueològic. Crec recordar que en un article de fa uns mesos el Diari informava que la mitja d’edat dels pocs confrares que restem en vida a la ciutat de Tarragona ronda els 85 anys. De sobte sento una veu coneguda que em crida. És el Joan Carles que passeja amb els seus néts. S’asseu al meu costat i recordem vells temps. Que si les calçotades al col·legi, que si els assajos uns mesos abans de Setmana Santa, els preparatius dels passos, l’anada a buscar l’olivera amb l’oncle Amela i el tiet Jordi, el repartiment de vestes… Li pregunto per la Núria que fa dies que no la trobo passejant per la Rambla. Em comenta que se n’ha anat de viatge en un creuer aprofitant els dies de festa. També m’explica que els seus néts a l’escola han estudiat la Processó. Els més petits han vist un vídeo de la Processó. En canvi, els més grans han anat a veure una processó de veritat. Han anat a Sevilla. És l’única processó que queda a Espanya. La de Valladolid va ser la darrera en cancelar-se fa dos anys. El nou govern de l’Ajuntament la va prohibir per petició popular. De lluny s’acosta el Francesc, ha sortit a passejar el gos. Ens saluda amb la mà i s’asseu amb nosaltres. “A aquestes hores estaríem a punt de sortir 82

nosaltres!”. Comencem a recordar el moment de la sortida quan tots estavem nerviosos. El cap de portants no localitzava als ganxos que havien anat correns a fer una última visita al WC. Els més petits s’agafaven les cues i jugaven amb les atxes encara apagades. Els tres coincidim en que allò de posar càmeres de mòbil que retransmetien en directe en diferents punts de la ciutat va ser una gran idea que va ajudar a donar difusió internacional a la Processó. Miro el rellotge i són les 21h. Ja fa una hora que deuen haver donat el sopar. M’aixeco i baixo per la Baixada de la Peixateria. Sento com si fos ahir el silenci que es feia quan el pas pujava. L’emoció que sentia quan només quedaven uns metres de processó s’unia a la pena d’haver passat tan ràpid un Divendres Sant més. Encara no havia entrat el pas a Plaça i ja rumiava què podríem fer l’any que ve. Arribo a la Plaça de la Font i el soroll i la música dels bars fan aturar-me. Sembla ser que ara és la nova zona d’oci nocturn. Quan es va decidir canviar el recorregut de la Processó tots els bars i restaurants de la plaça es van queixar, però després van aprofitar-ho per ampliar les zones de terrassa i així poder acollir els turistes que venien a veure la Processó. Els últims anys la processó girava al carrer Merceria tot passant per la plaça del Fòrum direcció Plaça del Rei. Abans d’entrar a la residència la vaig veure uns quants anys asseguda rera la finestra del meu pis al carrer Santa Anna. El soroll d’una ambulància em recorda que he d’anar baixant cap a la residència. No tinc gana. Cada any per aquestes dates se’m tanca l’estòmac. Si el papa ho veiés! Se’n faria creus! Els esforços i sacrificis de tantes generacions. Ell sempre explicava com l’avi els portava a visitar les esglésies Dijous Sant. I quan els meus fills van ser grans ell els portava a veure tots els passos cada any perque jo no sempre podia agafar-me vacances. Va intentar transmetre’ls aquest sentiment tan tarragoní fins a l’últim dia. I ells també ho vivien com jo, però no van poder fer front a les circumstàncies. No van poder seguir el ritme ells sols. Arribo a la residència i saludo a la Carme que m’espera preocupada a l’entrada. M’acompanya a l’habitació i em pregunta encuriosida on he estat tota la tarda. La miro en silenci i li responc: de Divendres Sant a la Plaça del Rei. M’agafa la mà i riu ‘Ai senyora Montserrat, on queden aquells dies Sants!”. M’ajuda a canviar-me i em posa dins del llit. Els ulls se’m tanquen però jo no deixo de visualitzar aquelles llargues fileres de penitents carregant les creus i les llums de les files que il·luminaven els carrers.


ELS SOMNIS ES FAN REALITAT…

Foto: Núria Gasol

Núria Gasol Prats Era un Dimecres Sant quan vaig rebre una trucada inesperada on em preguntaven si volia portar el pas de l’Oració a l’Hort. En aquell moment no m’ho podia creure, era un fet impossible que mai hagués pogut arribar a imaginar. Per descomptat, vaig dir que si. La resposta no podia ser una altra. En aquell moment els nervis van entrar dins del meu cos, no podia deixar de plorar. Vaig trucar a la mama, família i amigues explicant-los la notícia i encara m’emocionava més veient lo orgullosos que estaven de mi. A part, tocava buscar faixa, guants negres, sabates... Era una sensació Associació La Salle Tarragona 2017

inexplicable, amb molts records tristos i a la vegada feliços, provocats per dues grans persones que han significat molt (i que encara ho segueixen fent) per a mi i per a Setmana Santa. Sempre estaran amb nosaltres i, per suposat, això ho faig per ells. Gràcies a ells vaig ser capaç de treure la força necessària per a portar el pas l’any passat i d’on les trauré aquest any. Gràcies a en Dani Serrano vaig poder sortir l’any passat. Ell va ser qui em va fer la gran trucada, va fer que veiés un altre cop diferent Setmana Santa ja que des de fa uns anys no era el mateix. Tot això de Setmana Santa va començar des de ben petita portant el ciri, el cordó, el penó i sortint a la banda de l’oració a l’hort durant molts anys. 83


Però ara s’ha fet realitat el somni que sempre demanava: portar el pas com a ganxo i ser la primera noia portant de La Salle. Em sento molt orgullosa seguint els passos de la meva família Gasol: avi, papa i germà. Crec que fins que no vaig arribar a l’església de Sant Agustí no vaig ser prou conscient del que anava a fer. Pensava: Núria que no has assajat cap dia... Què pensaran els teus companys del pas quan et vegin... Però quan em van començar a felicitar i a dir-me que estaven molt contents encara m’emocionava més. En el moment en què Serrano em va dir: “Núria, davant de l’Oscar Amela que enganxes”, a dins meu es va generar un cúmul de nervis però va ser un gran honor poder començar al seu costat.  Per a mi, un dels millors moments va ser el Divendres Sant quan a la recollida em van venir a

Foto: Núria Gasol

84

preguntar si volia pujar el carrer de la Baixada Peixateria. Era obvi que volia. En aquell moment el cor m’anava a cent per hora i en arribar a la plaça del Rei no vaig poder deixar de plorar. Em vaig emocionar molt al veure a la mama amb els ulls plorosos. En aquell moment em sentia molt orgullosa i sobretot molt trista perquè ells no estaven aquí. Quan en Serrano em va dir: “com torni a veure una llàgrima no el portes més!”. A continuació em va fer una abraçada on vaig notar lo content que estava i com diu ell: “no és només voler portar-lo, ni les ganes... Amb la il·lusió es treu la força d’on sigui!”. Puc dir gràcies per tornar a formar part, com a primera noia, d’aquest gran grup de portants que semblen tots els meus guardaespatlles.  Tot això i més va per vosaltres papa i avi Amela. Us estimo molt.

Foto: Núria Gasol


QUADRET DE COSTUMS TARRAGONINS TARRAGONA, PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX Foto: Francesc Sech

Lluís M. Salvat Galtés Tot i ser el dia de Dijous Sant, eren les tres de la tarda quan la Tecleta sortia del treballador. En aquells dies, les modistes no s’entenien de feina, ja que a totes les dones de la ciutat les mancava quelcom al vestit negre per lluir-lo en tals dies; i com la principala seva tenia tanta anomenada, això feia que mai acabessin la feina. Com de costum, la Tecleta, en sortir de casa de la modista, pujava pel carrer de Sant Agustí, Rambla de Sant Carles i carrer de Portalet, on l’esperava cada dia el Pepitu, i feien petar la xerradeta ... Si els pares d’ella els haguessin atrapat: Déu mos guard ! ... Ella, la seva filla! ... festejar amb aquell gandul mort de fam, que feia anys que feia d’ebenista i encara no sabia fer-se una mala calaixera ! ... això mai: altres pretensions tenien per a la seva filla ... D’ençà que el gran de cal Pelegrí, pescador i vertader amo de la “parella del bou”, els havia parlat de la noia, ja no cabien a la pell: tot era contar-ho a parents i coneguts, donant-ho com a cosa certa, sense tenir el compte les repetides negacions de la Tecleta. Alguna veïna xerraire ja els havia fet saber que es deia que la seva filla tenia relacions amb el Pepitu de la Rossa, i que, com era guapot i de “paAssociació La Salle Tarragona 2017

lica”, feina tindrien per distreure-la. Mes la mare, com a dona molt de casa seva, davant la gent feia veure que no s’ho creia, i a casa, vinga sermons a la noia. Però ella, res: tretze són tretze. Aquell dia, tan adelerats parlaven el Pepitu i la Tecleta al carrer de Portalet, que ni tan sols veieren que el gran de cal Pelegrí passà pel seu costat. Ell prou que els va veure ... Parlaven de la professó del dia següent: ella hi aniria perquè ho havia promès quan la seva mare havia tingut la pulmonia. –Tot el veïnat de Tarragona té molta devoció a la professó del Divendres Sant–. Ella portaria un improperi, i ell, com que era de la Congregació de la Sang, portaria una atxa. – Mira bé –li deia ella–: perquè puguem anar de costat. Jo portaré la vesta de setí xinès, saps, que per Carnaval vaig anar al ball de l’Ateneu vestida d’estudiantina, doncs ja ho vaig fer amb segones, per aprofitar tota la roba negra per a la vesta, i duré uns rosaris encadenats d’or, que són els bons de la mare... Però, mira que beneita ... bé que em veuràs prou, doncs portaré la Tovallola !. – Doncs jo quan el vegi –deia ell–, miraré on et col·loquen, i si a mi em toca ser massa lluny teu, buscaré algun amic que em vulgui canviar el número, i em posaré ben a prop teu, i farem petar la claca tota la professó. 85


S’acomiadaren tot seguit perquè veieren que per la Baixada de Misericòrdia venia la tia de la Tecleta, tot dient-se: –Quedem així i fes ulls... adéu... Aquell any, els pescadors havien fet bones pesqueres i, agraïts, feien sortir el seu Misteri que, com sap tothom, era el de més volum de la professó. Com que els Pelegrins eren uns dels pescadors més antics, eren els qui més es cuidaven dels principals assumptes del Gremi, i quan tenia que sortir el Misteri, se’n cuidaven també, i el seu xic era qui més lluïa a la professó. Tot anava com una seda perquè aquell any la professó resultés llarga i bonica ... La tarda del Divendres Sant, la plaça del Rei semblava talment un llac en el que les seves aigües fossin mogudes per diferents vents. Es feien i desfeien onades humanes, segons el cantó del que venien els trossos de professó que allí s’aplegaven, ja que dins l’església de Natzaret era impossible, per petita, que hi cabés tota aquella gentada. A la mateixa plaça s’organitzava la professó, i de l’església només sortia la Congregació. Al carrer del Jutjat hi havia la Germandat dels Natzarens, tots ells arrenglerats amb el Misteri, impacients pel que trigava en organitzar-se la professó. Per matar l’estona, com que duien la cara tapada, s’entretenien dient floretes a les noies que passaven. Posats també en rengla, amb la bandera al davant i el Misteri de l’Assotament al darrera, feia estona que s’esperaven els nois de la Congregació de la Sang, aspirants a congregants. Situats al mig de la plaça, i a punt de marxa, mataven l’estona menjant tauletes i caramels i dient coses a les seves mares i parentes que, per comprovar si feien força goig, anaven a veure’ls. Eren les sis de la tarda, i tot just acabava d’arribar el Gremi de Pagesos: els casats primer, amb el Sant Sepulcre, i els fadrins tot seguit amb La Pietat, tots ells amb sabates noves de xarol, i el cap més pentinat i lluent que la bava de cargol. ... Per últim, fent-se esperar com a cosa bona, arribaren els pescadors amb el Misteri arranjat de nou, al costat del qual hi anava el gran de cal Pelegrí. La mare de la Tecleta que, per acompanyar la noia, des de les quatre era allí, tot seguit el va veure i, acostant-se-li, li digué: – Ja pots mirar bé, que la xica ja hi és. Ja la veuràs: porta la Tovallola. –No hem passarà pas per alt–, li digué ell. Mentrestant els congregants havien anat arribant, i el majoral encarregat cantava les parelles. El prefecte havia entrat i sortit més de cent cops 86

de l’església per arreglar-ho tot, i no cal dir res de l’arrenglarador general que no tenia un segon d’assossec ni li quedava veu. Quan ho tenia gairebé tot arreglat, els cavalls de la Guàrdia Civil ja eren al carrer de Portella, la bandera de la Congregació, davant de cal Baró, i dels Armats, encara no n’hi havia ni la meitat ... Fent esforços titànics, aconseguiren que tothom fos al seu lloc: els armats més ressegats havien anat arribant de les tabernes més properes, i totes les associacions i gremis eren cadascú al seu lloc. Ja començava a marxar la professó, i el que cantava les parelles encara s’escarmenava dient que li mancava un número, i l’arrenglarador principal no trobava la que portava la Tovallola fins que, al donar la última repassada a l’església, trobaren el congregant i la noia entretinguts parlant en el recó d’un altar. Aquests dos no eren altres que la Tecleta i el Pepitu que, contant-se les penes que els motivava el de cal Pelegrí, no s’adonaven de tot el que passava al seu redós. Veure la seva mare sortir la Tecleta, agafar-la d’una revolada pel braç, portar-la a casa, tancar-la dins una habitació, i sermó va i sermó ve, tot va ser obra de minuts. – Ets una mala filla –li deia–, et tancaré a les Repenedides per dolenta. Què haurà dit el teu vertader nuvi si t’ha vist ! ... Però jo ja ho arreglaré tot, poca substància ... etc. etc. _____ Al cap de dos anys, la tarda del Divendres Sant, la Tecleta era a la plaça del Rei dient a una neneta que duia al braç: – “Mira el pare, filla meva, que no el veus?. És aquell que va davant mateix d’aquell Misteri tan gros”. Era en gran de cal Pelegrí, que anava davant del Misteri dels Pescadors. El Pepitu treballava d’ebenista a Barcelona ... Josep Miralles i Salvà (1867-1924)

_____ Aquest relat ambientat en la Setmana Santa de Tarragona va ser publicat l’any 1906 al setmanari “Lo Camp de Tarragona, periòdic catalanista”, publicació que veié la llum entre els anys 1900 i 1907. Escrit amb el mestratge habitual del seu autor, constitueix una petita joia literària que reflecteix els moments de la sortida de la professó del Sant Enterrament, a la plaça del Rei, en aquells anys de principis del segle XX, en què hi eren presents només les entitats més antigues.


Mai se m’havia acudit que al Sant Sopar hi podia haver cambrers. És una cosa sobre la que no hi havia pensat, sincerament. De tant veure la representació icònica de la taula parada, els dotze apòstols amb Jesús, i ningú més, no havia pensat que en un sopar tant transcendent i devia haver algú que atenia els comensals. Ara fa aproximadament un any vaig llegir a La Vanguardia una entrevista a Ginés Pérez, un expert “barman” i autor d’un llibre sobre el seu ofici, en la que dóna explicacions sobre l’antiguitat del seu ofici, i en un moment donat afirma que els egipcis ja feien “còctels” i que coneixem el nom de la persona que servia el vi a l’Últim Sopar: Sant Marcialis Pincerna.1 Els professionals sommeliers, coctelers i barmans no tenien cap patró, però des de l’any 2008, cada 30 de juny, els sommeliers segovians celebren la festa de “Sant Marcial Copero”, al que reconeixen com el seu protector. Anteriorment, alguns col·lectius del ram tenien Sant Amand de Maastricht com a patró. Sant Amand va ser un eremita i missioner a Flandes i bisbe de Tongres i Maastricht. El consideraven el patró dels productors de vi i cervesa, dels mercaders, dels restauradors i dels treballadors de les tavernes, perqué va predicar a diferents regions de França i Alemanya que en els segles V i VI eren grans productores de vi. El seu dia se celebra el 6 de febrer. Però una devoció tan difusa i llunyana devia motivar poc als professionals segovians i, cercant, cercant, es van trobar de cara amb el seu sant. La Col·legiata de Sant Isidoro de Lleó, és considerada un dels millors conjunts de l’art romànic de la península, i a la seva cripta hi ha el Panteó dels Reis que té uns excel·lents frescos a les parets i voltes, tan ben conservats i amb tal riquesa de colors que al conjunt li diuen “la Capella

Sixtina del Romànic”. Bé, doncs, en una de les il· lustracions hi ha el Sant Sopar, i a la seva banda esquerra apareix un personatge clarament identificat com “Marcialis Pincerna” . L’home és representat amb una àmfora molt gran a la ma dreta i un bol de ceràmica a la ma esquerra. Les pintures, del s. XII no expliquen res més d’aquest cambrer, però des del principi se’l va identificar amb Sant Marçal de Llemotges. Fou precisament sobre el segle XI ó XII, que Sant Marçal va agafar un gran protagonisme i es va difondre la seva extraordinària història. Què diu la tradició, sobre Sant Marçal? De nen ja seguia Jesús. Ell va ser un d’aquells infants que es van acostar al senyor: “Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els

1. “La Contra” – El còctel ha de ser patrimoni cultural de l’humanitat. Víctor-M. Amela - La Vanguardia. 30 de gener de 2016.

Associació La Salle Tarragona 2017

87


imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué: – Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells. I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.”2 Posteriorment va ser el noiet que Andreu, germà de Pere, va presentar al Senyor, que tenia cinc pans d’ordi i dos peixos, dels quals, després de la multiplicació, se’n van alimentar més de cinc mil homes, i en van sobrar dotze cistelles .3 Va ser testimoni de la resurrecció de Llàtzer, a la que hi van ser presents moltes més persones. Aurelià, el bisbe que el va succeir a Llemotges, afirma que també va ser al Sant Sopar servint el beure, tal com mostra la il·lustració de Sant Isidoro de Lleó. Per acabar, també fou un testimoni privilegiat de l’ascensió i després, a la Pentecosta, va rebre l’Esperit Sant, quan els apòstols, juntament amb la Mare de Déu i alguns deixebles, estaven tancats, amagats. Per aquesta proximitat amb el Mestre a Sant Marçal se’l fa familiar d’alguns deixebles. Hi ha dues versions; uns el fan parent de Sant Pere, que el va batejar, i de Sant Andreu (especialment pel passatge dels pans i dels peixos), i d’altres el fan hebreu, un dels setanta dos deixebles que va escollir Jesús, i familiar de Sant Esteve.4 Segons l’hagiografia, immediatament després de rebre l’Esperit Sant, Sant Marçal va anar a evangelitzar les Gàlies, per ordre de Sant Pere. Hi ha tres versions de com va ser; en una hi va anar acompanyat de Zebedeo (marit de la Verònica), el qual es va canviar el nom per Amador (Saint Amadour), a una altra hi fou acompanyat d’altres sis missioners, Gaità, Tròfim, Pau, Sadurní i Austremoni (tots ells sants), i a la tercera, i segons Adèmar de Chabannes, autor de la història més popular, ho va fer amb Alpinià i Austriclinià, el qual va morir, però Sant Marçal el va ressuscitar amb el bastó que Sant Pere li havia donat. En arribar a la població de Tula, a l’Occitània, va curar la filla d’una família que l’havia acollit i va ressuscitar el fill del governador, que havia 2. Mateu, 19, 13-15. (Bíblia Catalana – Traducció Interconfessional) 3. Joan, 6. 5-13. (Bíblia Catalana – Traducció Interconfessional). També es relata l’episodi, però sense mencionar el noiet, a l’Evangeli de Mateu14. 13-21, Marc 6. 30-44, i Lluc 9. 10-17 4. Don Francisco de San Juan y Vernedo - “Historia Sagrada de la vida de Christo y de Maria Virgen Madre de Dios”. Imprenta de Antonio de Rossi. Roma 1698. 88

estat estrangulat per un dimoni. Degut a aquests miracles es van convertir 3.600 persones, de cop, i els sacerdots pagans que li plantaven cara es quedaven immediatament cecs, fins que Sant Marçal no els curava. Alguns més agosarats van arribar a pegar-li i fins i tot a tancar-lo a la presó; però a tots els va partir un llamp. Els ciutadans de Tula (que devien ser molt bones persones) van pregar a Sant Marçal que els tornés la vida, i Sant Marçal així ho va fer. Un d’aquests sacerdots pagans ressuscitat era Aurelià, el bisbe que el va succeir. Va convertir la jove Valèria, filla d’una família noble, i el seu promès, el duc Esteve, la va fer decapità. La jove, un cop executada, va agafar el seu cap i caminant es va presentar davant Sant Marçal, que la va recompondre. Davant això, el duc Esteve es va convertir i va peregrinar a Roma a rebre la benedicció de Sant Pere. Sant Marçal va morir l’any 74, després de tenir una visió que li anunciava el seu fi. Es va acomiadar dels seus fidels i traspassà plàcidament. Aquesta és l’hagiografia oficial de Sant Marçal. La història documentada no aporta massa dades. “A partir de finals del s. X el sant es convertí en objecte d’una falsificació hagiogràfica els efectes


de la qual van perdurar, fins i tot dins l’àmbit científic, fins el primer decenni del s. XX”.5 El que sabem “de veritat” de Sant Marçal de Llemotges, segons Gregori de Tours, és que el sant fou un dels primers missioners enviats des de Roma a evangelitzar la Gàl·lia, a meitat del segle III (per la qual cosa era impossible que conegués Jesús). Hi va anar conjuntament amb dos companys, a la regió de Lemosín. Va morir a Llemotges i fou enterrat extramurs. Al segle IX, la seva 5. Claudio Leonardi, Andrea Riccardi, Gabriella Zarri – “Diccionario de los Santos”. Editorial San Pablo Comunicación SSP. – Madrid 2000.

Associació La Salle Tarragona 2017

tomba ja era un centre de peregrinacions locals, i se li va construir una abadia dedicada a ell, que va adquirir gran importància i fou un punt de referència d’un dels camins de Sant Jaume. Això explicaria, en part, el perquè de l’exageració de la seva biografia. L’origen de la seva llegenda apunta a Adémar de Chabannes, un monjo francès que va viure entre el 988 i el 1034. Va destacar com historiador i músic. Recollint les tradicions orals va escriure “la seva “ biografia com si hagués estat redactada pel seu successor, el bisbe Aurelià. Per donar-li més versemblança, Adémar no va tenir manies per inventar-se algunes dades, com ara la confirmació de la història del sant en un suposat concili celebrat l’any 1031, o una carta on el Papa la certificava. Un monjo benedictí de l’època el va descobrir i ho va denunciar, però no se’l van creure, i fins l’any 1920, en el que l’historiador Louis Saltet (un altre frare benedictí) va fer una investigació profunda que va publicar al “Bulletin de Littérature ecclésiastique de l’Institut Catholique de Toulouse”, no es va descobrir la veritat. Però aquesta versió no es va oficialitzar fins l’any 1990! Com qui diu “fa dos dies”. 89


COL·LABORADORS

90 Foto: FERVI


POSEM L’ACCENT EN LES NOSTRES TRADICIONS DES DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA IMPULSEM EL FOMENT I LA CONSERVACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I TRADICIONAL. CONTRIBUÏM A FER GRAN LA CELEBRACIÓ DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA, DECLARADA FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL.

Associació La Salle Tarragona 2017

91


92


infortgn Cristòfor Colom, 1-4º - 43001 TARRAGONA Tel. 977 240 542 - 977 241 720 Fax 977 219 116 Associació La Salle Tarragona 2017

INFORTGN S.L. Servicios Informáticos Correspondencia: Aptdo. de Correos 292 43080 Tarragona e-mail: info@infortgn.com 93


www.gris.cat Tel. 977 221 412 - Fax 977 230 053 Sta Joaquina Vedruna, 5 al 11 43002 TARRAGONA admin@martigrau.com

Governador González, 28 Tel. 977 233 720 - 43001 TARRAGONA

mobles projectes d’interiorisme rambla nova 38 · 43004 tarragona t. 977 242 105 · info@gris.cat

Ramón y Cajal, 20 43001 TARRAGONA Tel. 977 22 27 78

Papers pintats - Pintures Articles neteja - Moquetes Material decoració Belles arts 45m. Parking gratuït Av. Ramón y Cajal, 12 43001 TARRAGONA Tel. 977 211 164 - Fax 977 920 624 E-mail: cialpadrell@terra.es 94

INDÚSTRIES GRÀFIQUES GABRIEL GIBERT, SA Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Tel. 977 22 45 58 Tel. 977 22 45 58 - A/e: admin@gabriel-gibert.com A/e: admin@gabriel-gibert.com


rovira i virgili, 30 43002 tarragona tel. 977 216 609 josabro@coft.org croig@coft.org


DONEM EL MÉS SINCER AGRAÏMENT A LES PERSONES, ENTITATS I FIRMES COMERCIALS QUE HAN COL·LABORAT EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST OPUSCLE. Foto: Carme Ribes


S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 7

-

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2017


COBERTA: Oriol Ventura CONTRACOBERTA: Oriol Ventura FOTOGRAFIES: Pere Amenós Basora Josep Ciurana Moncusí Montse Cuella García FERVI Carles Mallol Parga Juan Luís Nogués Sánchez Carme Ribes Moreno Miquel Sanchis Bernabeu Francesc Sech Buera Oriol Ventura Pedrol Marc Vidal Vives Arxiu Joan Noguera Figueras Arxiu Associació Arxiu H. Vallvé COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Joaquim Julià i Manel Callao CORRECCIONS CATALÀ: Manel Callao Costa EDITA: Associació La Salle Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - Tarragona DIPÒSIT LEGAL: T 448-2017

Setmana Santa 2017  

Associació La Salle Tarragona

Setmana Santa 2017  

Associació La Salle Tarragona

Advertisement