30
L’ENTREVISTA
butlletí d’informació municipal
JOSEP M. VERGÈS BOSCH: ARQUEÒLEG Aquest alcoverenc, investigador de l’institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i professor associat de la URV, ha descobert el primer santuari paleolític de Catalunya a l’Espluga de Francolí, l’agost de 2019. Volem conèixer què li va passar pel cap quan va fer aquesta descoberta i què significa per a la societat. El que tenim clar és que ell ja ha fet història. D’on et ve aquesta passió per l’arqueologia i la paleontologia? En part em ve de família. El meu padrí és antiquari, i a mi, ja de ben petit, m’agradaven les “coses velles” que tenia a casa seva. Amb 9 o 10 anys mirava els documentals de Costeau i volia ser oceanògraf. Després em vaig interessar pels fòssils, pels minerals, les ceràmiques antigues, i vaig començar a recollir tot el que trobava pel terme. L’aventura va començar l’any 1988 quan estava cursant 2n de carrera a Tarragona i l’ara conegut Eudald Carbonell va entrar de professor a la facultat. Volia muntar un equip de prehistòria, i jo vaig ser un dels alumnes que m’hi vaig sumar. Aquell grup va esdevenir l’embrió del que va acabar sent l’IPHES, constituït l’any 2005. Quins projectes de la teva carrera professional destaques abans d’aquesta gran descoberta? He treballat en molts projectes nacionals i internacionals. L’any 1994 vam descobrir les restes de l’Homo antecessor a Atapuerca. Aquesta descoberta va ser un boom a nivell mundial i va canviar el paradigma del poblament europeu, ja que fins aquell moment es pensava que el poblament
d’Europa no era anterior al mig milió d’anys. Nosaltres vam situar-lo als 800.000 anys, i per tant el vam retardar de cop 300.000 anys. A més, les restes es van classificar com una nova espècie, Homo antecessor, el que va comportar les nostres primeres publicacions d’impacte a nivell mundial. La seva descoberta va suposar que el 1997 rebéssim el premi Príncep d’Astúries d’investigació científica i tècnica. Aquesta troballa va ser un gran trampolí per l’IPHES. Ara, el 30 d’octubre de 2019, descobreixes el primer santuari paleolític de Catalunya a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Vam descobrir un santuari paleolític, d’uns 15.000 anys d’antiguitat, amb diferents representacions gravades a les parets: animals, figures abstractes i símbols. Els grups de caçadors recol·lectors d’aquella època vivien a la boca de la cova, però feien els rituals en zones fosques allunyades de l’exterior. Molta gent pensa que dibuixaven el que volien caçar o el que havien caçat. En el cas del paleolític no és així. L’animal més caçat, amb diferència, durant aquest període en els ja-
ciments de la zona, és el conill, i no en trobem pas de conills gravats a les parets de la Cova de la Font Major. Per tant, no existeix relació entre l’animal que més cacen i el que representen. En el cas dels cérvols, l’animal més representat, són bàsicament femelles, cérvoles, el que pot estar relacionat amb cultes a la fertilitat. El santuari que hem trobat s’ubica a uns 250 metres de la boca de la cova, just al punt on, venint de l’exterior, et trobes el riu subterrani. Va lligat amb la hipòtesi que s’hi practiquessin rituals relacionats amb la fertilitat, fan pensar que per aquelles comunitats fos una mena de retorn a l’úter. Quin tipus de gravats hi has trobat? Hem trobat un centenar de gravats. Els d’animals són fàcils de comptar ja que un animal correspon a un gravat, però l’abstracte és més complicat. En realitat, si comptéssim cada símbol com un gravat, n’hi haurien centenars de representacions. En el món paleolític, a diferència del neolític, tenien la costum de pintar o gravar damunt el que ja hi havia representat, i superposar les representacions. Aquest fet dificulta la descoberta, ja que a primera vista només veus ratlles, vas unint línies i aleshores
