Salutació

Alcalde

D’ençà que la nostra societat es regeix per normes democràtiques, a Alcover s’han viscut diferents èpoques de crisi, però cap d’elles ha deixat una petjada tan profunda com la que vivim arran de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta, va arribar d’un dia per l’altre per capgirar-ho tot: l’economia, l’ensenyament, la cultura,... en definitiva, ens ha sacsejat el nostre dia a dia com a poble. Als alcoverencs i alcoverenques ens ha tocat viure, de ben segur, un dels moments més durs i difícils de la nostra història. La manca d’un antídot ha fet que el distanciament social hagi esdevingut l’única formula efectiva per minimitzar la pandèmia. Això ha provocat una aturada forçosa de l’activitat social i econòmica amb centres educatius tancats, parcs i jardins precintats, comerços, bars i restaurants amb la persiana baixada, empreses inactives, actes culturals suspesos i carrers buits; sense vida. Durant aquests dies, i com a mesura preventiva, hem hagut de distanciar-nos de la nostra família i amics i hem deixat de notar el caliu de la nostra gent que ens ha provocat un sentiment de tristesa durant aquest confiament. Tot plegat s’ha accentuat, encara més, quan l’Estat d’Alarma no ha permès als nostres veïns acomiadar-se, tal com es mereixien, de la pèrdua dels seus éssers estimats. Me n’orgulleix la solidaritat que desprèn el nostre poble i la quantitat d’iniciatives col·lectives i individuals que han sorgit des del voluntariat per ajudar a pal·liar els efectes d’aquesta crisi. Tots els alcoverencs i alcoverenques heu posat el vostre granet de sorra en forma de responsabilitat, quedant-vos a casa i seguint les recomanacions sanitàries. Vull encoratjar i agrair als professionals sanitaris que lluiten de manera incansable perquè cap dels nostres veïns quedi desatès en unes circumstancies excepcionals com aquesta. Em refereixo a aquells que estan a primera línia: els treballadors del CAP, el Centre de Dia i la residència la Mimosa, però també a tots aquells que amb la seva incansable feina treballen dia i a dia perquè el nostre poble no s’aturi. Aquesta és una pandèmia que ha trasbalsat el món sanitari, però també l’economia i la nostra vida social; que ens ha obligat a aturar-nos, a reinventar-nos, que ens ha privat de llibertat i que ha provocat distanciament social. Que ens ha fet enyorar, valorar, aprendre i fer-nos entendre que el poble no és res sense la seva gent. Estic convençut que tornarem a gaudir de les nostres festes, de les trobades al carrer, tornarem a gaudir de la cultura, de bons àpats al restaurant, de comprar a les botigues del poble. Tornarem a caminar enmig de la natura, i ho farem plegats. Sé que tornarem a somriure i omplirem els carrers de vida.