CONFLUÈNCIES, Louis I.Kahn_Arnau Toscano

CONFLUÈNCIES LOUIS I. KAHN

CONFLUÈNCIES LOUIS I. KAHN

Arnau Toscano Prat Gener de 2023

Tot i la seva reconeguda i indubtable genialitat, Louis I. Kahn no és el responsable únic de les seves obres. La peculiaritat i vivacitat de la seva trajectòria té una íntima relació amb un seguit de figures que van aparèixer al llarg de la seva vida, i que van influir en el seu pensament. Entre els responsables més rellevants, August Komendant, Anne Tying i Robert le Ricolais.

Part de la investigació es concentra en el descobriment i la reivindicació del satèl·lit de figures complement de Kahn, en la seva aportació a les seves obres i la seva cosmovisió. L’exercici tractarà d’anar destil·lant les interrelacions entre personatges, des de la fixació tècnica, per identificar la intervenció de cadascun, en el desenvolupament de l’arquitectura de Kahn.

Traçar les confluències entre actors en la cronologia de la seva trajectòria compartida, per establir un mapa d’intercanvis i conèixer els projectes des de la vista de totes les ments pensants.

Sumari

Introducció.........................................................................................................7

Anne Tyng, Geometria i estructura habitable

- Walworth farmhouse i la Philadelphia’s City Tower...............................9

Robert Le Ricolais, Topologia i estructura del buit

- Matemàtica de la naturalesa i l’estructura espacial.............................15

August Komendant, Enginy de les promeses kahnianes

- Tecnologia del formigó i el deliri de la City Tower................................21

Epíleg.................................................................................................................27

Registre documental......................................................................................29

Introducció

Viatjar per l’univers imaginari de Louis I. Kahn requereix una mirada intensiva, en les seves obres, les seves paraules, però sobretot també, sobre aquells creadors que el rodejaven i que ell admirava; amb els que va mantenir contacte ja fos treballant, convivint o ensenyant, i que van nodrir i interferir, directe o indirectament en el modelatge dels seus pensaments. Destaparem, amb brillants noms, una part del tapís invisible d’aquests interventors, i la seva repercussió en una trajectòria repleta de desviaments, turbulències i transferències superposades.

‘‘Anne Tying dió convicción a mi arte’’

Louis I. Khan

Anne Tyng, Geometria

i estructura

habitable - Walworth farmhouse i la Philadelphia’s City Tower

Anne Griswold Tyng va ser una talentosa arquitecta estatunidenca, de les primeres dones sortides de l’Escola d’Arquitectura de Harvard, on va compartir estudis entre d’altres, amb Walter Gropius i Marcel Breuer. Gran admiradora de Richard Buckminster Fuller, i amb un gran recorregut professional, va treballar al costat de grans noms com Waschmann, Knoll, Kahn... , i va sumar a la seva carrera una excel·lent etapa com a professora i teòrica. Va traslladar-se a Filadelfia per començar a treballar per Kahn l’any 1945, premonició de la consolidació de l’arquitecte i del seu prestigi. Al poc temps, van iniciar una relació sentimental, tot i que en aquell moment Kahn encara estava casat. D’aquesta relació va néixer l’única filla de l’arquitecte que no comparteix el seu cognom, Alexandra Tyng, nascuda el 1954 a Roma durant la marxa de Tyng per tenir-la en secret.

El seu acostament intel·lectual va ser decisiu en l’univers de Kahn. Va introduir a l’estudi conceptes geomètrics i estructurals sense els quals no podrien entendres, des de llavors, la gran majoria de les obres. Els pràcticament vint anys de vincle amb Kahn, dels quals quinze van ser també de relació sentimental, no van servir perquè el cèlebre arquitecte reconeixes la seva participació i la seva autoria de les grans obres, i va suposar el motiu definitiu perquè l’any 1960 es produís del tot la ruptura personal i professional, malgrat que ell va continuar demanant-li consell durant els següents quatre anys.

Destapada la seva implicació sobretot per la publicació de les Cartes de Roma, i la seva impecable i indiscutible trajectòria, Tyng va poder afermar-se en la història de l’arquitectura demostrant la seva implicació en l’obra de Khan, i finalment va ser reconegut, per mèrit propi, el reclam per al que tant va lluitar, fer valer el seu nom i rebutjar el paper de musa del gran i famós arquitecte.

CONFLUÈNCIES. Anne Tyng, Geometria i estructura habitable

Anne Tyng

Fuller afirmava, que darrere els projectes de Kahn es trobava un ordre primari que precedia a qualsevol operació plàstica, una realitat invisible d’un treball geomètric que tot ho modulava. En certa manera, estava definint a Anne Tyng. Com el seu còmplice Wright, per a ella, la geometria era la gramàtica de la forma, el seu principi arquitectònic, la que permetia establir uns patrons mètrics que controlaven l’estructura de la realitat i esdevenien imprescindibles per a qualsevol producció física. Per a Tyng la geometria ho és tot, és matèria. Són les regles naturals de l’univers amb les que es constitueixen les formes, i es per això que considera que tota creació material, artística, i també arquitectònica, reté geometria en el seu acte. A través d’aquesta passió, Kahn se suma a la discursiva i s’interessa per aquestes lleis que governen lo aparentment aleatori de la vida, començant, de la mà de Tyng, a donar realitat sensible a l’ordre numèric, i a l’inrevés.

Kahn descobreix en aquest ordre, la garantia d’un arquetip universal, un substrat que sosté les operacions espacials introduïdes i manté l’esquelet del sistema arquitectònic immutable. Per a ell la geometria apareix en aquest espai difícil de trànsit entre lo ideal i lo material, entre el Silenci i la Llum, com un catalitzador, germen del procés arquitectònic. Tant és llavors que tota aquesta afinació de la geometria cala en els seus projectes, que queda palesa si observem comparativament projectes anteriors als anys cinquanta respecte els posteriors a l’aparició de Tyng. Dit per ella mateixa, semblava que els primers projectes partien d’una estructura més aleatòria, que buscava conformar-se des de l’atzar, mentre que els posteriors, adoptaven ja des d’un principi un ordre preexistent, una estructura més ordenada. També Tyng ens revela, que les primeres reaccions de Khan a les seves proposicions més clares i organitzades, sempre era fer-les més casuals i desenteses.

CONFLUÈNCIES.

Anne Tyng, Geometria i estructura habitable

‘‘La arquitectura es el arte de dar forma al número y número a la forma’’

2. Fruchter house, 1951-54, Louis I. Kahn, Filadèlfia

3. Adler house, 1954, Louis I. Kahn i Anner Tyng, Filadèlfia

1. Kahn intentant trobar un ordre des de l’aleatori

‘‘I had already designed my parents’ house as a total space frame structure, hollowed out for living like a bees’ honeycomb’’

Anne Tyng

Si continuem desxifrant les traces de Tyng sobre Khan, podem aturar-nos en la casa que estava construint per als seus pares, ella sola, entre 1951 i 1953, la Walworth farmhouse. Una de les primeres obres on l’arquitecta experimenta i plasma la seva gran preocupació, aconseguir que l’estructura geomètrica estigui present en la totalitat del projecte. Distanciada de la seva aproximació a les perfeccions geomètriques de Fuller, Tyng dirigeix la seva atenció cap a la possibilitat de buidar y habitar aquestes formes, traduint les seves lleis matemàtiques en estructures portants capaces alhora, d’articular i crear estances d’usos diversos. És a dir, fer de la geometria la solució total i portar-la a un grau més d’interès i incidència en el projecte. Aquesta idea d’habitar una estructura no és nova en la història de l’arquitectura, ja que accidentalment o no, és present per exemple en les golfes de les cases antigues o en els espais entre tancaments i estructura de les construccions gòtiques. Tot i això, aquests espais ‘’residuals’’ no van ser mai pensants per a tal, estaven pensats per altres usos i no tenen la qualitat i les condicions d’espai habitable.

És per això que Tyng podria considerar-se precursora d’aquesta concepció i ser amb la casa Walworth el primer cop que a l’estructura se li concep una qualitat més que la de funció portant, convertintse en espai servidor, en espai habitable. Aquesta cosmovisió encaixa amb les inquietuds de Kahn i es reflecteixen quasi paral·lelament l’any 1956 en la casa Clever, que té clares similituds a l’anterior, i que s’atribuïa únicament a ell, però que certament no podem saber.

La casa Walworth, situada a Mayland, es formalitza en un sistema de triangles equilàters que conformen una estructura de malla tetraèdrica

CONFLUÈNCIES. Anne Tyng, Geometria i estructura habitable

4. Walworth farmhouse, 1951, Anne Tyng, Maryland

5. Clever house, 19567-61, Louis I. Khan, Nova Jersey

continua, que s’estén en totes direccions, i que va generant en ella el mateix espai arquitectònic i el programa de la casa. La relació entre el sistema portant i la delimitació espacial passa a relacionar-se directament sense intermediaris. La continuïtat de l’estructura acaba sent la pell de la façana. Com expressa, ella desitja habitar la geometria com ho fa la naturalesa, tractant-la més enllà del mètode matemàtic, sinó com a eina conceptual capaç de generar espais habitables.

La semblança en la imatge visual entre la casa Walworth i la casa Clever és indiscutible. S’evidencia l’efecte de Tyng sobre l’arquitectura de Louis Kahn. Ambdues recorren als mateixos objectius i recursos per anar convertint els espais. A diferència de la casa Walworth que tenia la dificultat de ser una reforma, a més condicionada als criteris dels pares de Tyng, la casa que construeix Kahn té una major llibertat de ser, a més de tenir la conveniència de tenir un refent anterior. La planta que proposa llavors, té lleugeres diferències. Sobre la similar malla de triangles s’introdueix una creu grega, a la qual s’afegeixen volums quadrangulars culminats cadascun amb un sostre piramidal. Aquests tanquen un programa format per una gran sala d’estar que connecta totes les estances.

Un dels projectes conceptualment més emblemàtics i potents de la història de Louis Kahn, per la seva reflexió i innovació sistemàtica, i la seva complexitat estructural, és la famosa City Tower. El súmmum del que era un masterplan major per a la ciutat de Filadèlfia que tanta implicació va rebre de l’arquitecte. El projecte es desenvoluparia durant els anys 1954 fins al 1957, efectivament amb l’aparició d’Anne Tyng latent, i la seva marca més que reconeixible en el projecte. Malgrat tot, Kahn no va reconèixer la seva implicació i això va detonar la separació total en ocasió de l’exposició Visionary Architecture al MoMa, l’any 1960. Però la veritat és que la reconeguda City Tower no hagués estat possible sense el coneixement i l’univers ideari d’Anne Tyng. Les cartes de Roma li donen la raó, no només pels seus dibuixos i plànols que només ella amb la seva investigació anterior era capaç de fer, sinó que també, la poca definició de la torre reflectida a les cartes de Kahn, és segurament un signe clarificatori de l’absència de Tyng com a responsable del seu pensament.

CONFLUÈNCIES. Anne Tyng, Geometria i estructura habitable

6. Anne Tyng amb les peces del Tyng Toy

7. Esbós proposta del Màster Pla de Filadèlfia

‘‘I had already designed my parents’ house as a total space frame structure, hollowed out for living like a bees’ honeycomb’’

Anne Tyng

La City Tower igual que la casa Walworth és un intent de portar l’objectiu d’estructura habitable a una escala molt més elevada, el conjunt tridimensional dona els espais. La concepció de la torre situada en un punt estratègic i cèntric del pla, treballava per mostrar-se en totes direccions, sense tenir una cara principal, i manifestant l’organicitat de la geometria de la natura, i com la societat, la seva essència canviant. Tot el que volia representar. La geometria de la planta clarament inspirada en la microfotografia d’una diatomea, una alga marina, està generada per unitats hexagonals en una malla triangular.

La natura, un dels referents més importants per la seva ideació, anava també sostinguda d’alguns descobriments científics que succeïen al mateix moment, i que van nodrir substancialment la mirada reflexiva per aquest projecte. El descobriment biològic de Watson y Crick, pels anys cinquanta, de l’estructura molecular de l’ADN i els escrits D’Arcy Thompson, van estimular les reflexions, principalment per l’especial afinitat cap a les estructures helicoidals, amb el poder de l’espiral logarítmica, base del pensament de la torre. I així sorgia, com si fossin algoritmes, a través de relacionar sistemes numerics i forma, el voluptuós agrupament d’elements entrellaçats, que anava organitzant-se fractalment, reproduint cada part l’ordre de la globalitat, i amb la impressió de poder créixer sense límits.

La seva repercussió i innovació va aportar gran inspiració i va deixar empremta al món de l’arquitectura, però aquesta manera de fer va anar desapareixent amb Tyng de la vida de Louis Kahn.

8. Dibuixos dels patrons de la natura

9. Esbossos de sistema de la City Tower

R. Le Ricolais

Robert Le Ricolais, Topologia i estructura del buit - Matemàtica de la naturalesa i l’estructura espacial

Robert Le Ricolais, enginyer, arquitecte i poeta francès, va ser considerat com un dels creadors dels principis de les estructures espacials i de la lògica matemàtica, a més de ser reconegut per la seva intensa observació i deducció sobre la naturalesa, la qual seria amb l’ajut de la teoria matemàtica el centre de la seva exploració. Le Ricolais no posseïa cap títol acreditatiu en enginyeria, matemàtica o arquitectura, la seva expedició a la guerra va aturar tots els seus estudis, però al tornar, la seva invalidesa no va negar que continués amb el seu desig. Podem considerar que el seu aprenentatge va ser pràcticament autodidacta, gràcies també al seu pas per vàries grans empreses d’enginyeria i altres sectors relacionats, que li va permetre profunditzar en el coneixement del camp de les estructures, i on va poder continuar potenciant el desenvolupament de les seves investigacions. Més endavant, l’any 1945, va ser admès per L’Union des artistes modernes, entre artistes i arquitectes màxims exponents del moment com el mateix Le Corbusier o Jean Prouvé. Tot i això, patint per la falta de reconeixement a França, Le Ricolais va optar per marxar a Estats Units el 1951, on va ser convidat a ensenyar a la Universitat d’Ilinois. Uns anys més tard, va convertir-se en professor de la Universitat de Pensilvania a Filadèlfia, on va poder explotar al màxim la seva investigació a través del laboratori a què estava a càrrec, i on va consagrar-se fins a acabar el seu exercici pràcticament al final de la seva mort l’any 1974. Va ser aquí llavors, exactament l’any 1954, on va creuar-se amb Louis Kahn, amb el qual van forjar una profunda amistat. Mentre Le Ricolais impartia cursos experimentals d’estructures, Kahn era responsable del taller de projectes, i la presència de l’enginyer francès a la seva aula era tan constant, que la transferència de coneixement es feia inevitable. És doncs, durant tota aquesta època de relació, quan comencen a reconèixer senyals del pensament de Le Ricolais en les obres de l’arquitecte.

CONFLUÈNCIES. Robert Le Ricolais, Topologia i estructura del buit

‘‘¿Cómo puede la arquitectura, que trata de los problemas de conexiones, ignorar la topología, que es, de por sí, la ciencia de la connectividad?’’

R. Le Ricolais

Probablement, un dels contagis per part de Le Ricolais que va calar de manera més directe en la discursiva de Kahn va ser el seu concepte i importància cap a la topologia. La topologia com a tal, és la branca de les matemàtiques que estudia les propietats de les figures geomètriques que són invariables sota contínues transformacions, aquelles regles que romanen inalterades. Aquesta disciplina s’interessa per conceptes que seran bàsics en Le Ricolais com la proximitat, la consistència, el número de forats, la unió o la intersecció… i que tenen associats atributs destacats com la connectivitat i la compacitat.

‘‘El arte de las conexiones se extiende no solamente a las fuerzas que actúan sobre las estructuras, sino también a las estructuras de circulaciones, problema esencial de la vida urbana’’. Era important per Le Ricolais per estar íntimament relacionat amb les circulacions, l’economia de les particions, i alhora amb l’economia del desplaçament, del temps, que certament podia tenir molta rellevància no només en projectes arquitectònics d’edificació sinó també en el plantejament de les ciutats; com el Màster Plan per a Filadèlfia de Kahn.

Des de llavors, va ser un exercici permanent en els projectes de Kahn, la reflexió sobre la topologia com a generadora del projecte com per exemple a la casa Goldenberg, o l’habitual argumentació d’espais servits i servidors, com en el Museu Kimbell entre molts altres. A diferència de la influència que al mateix temps rebia per part de Tyng, Le Ricolais li obria un camp més abstracte, més experimental, des d’una altra perspectiva, unes altres arrels més purament teòriques matemàtiques, però que eren complementàries, si més no perquè partien de premisses compartides. La desconfiança de l’enginyer sobre la percepció dels sentits, el fa deslligar la forma arquitectònica de lo circumstancial, lo accessori i estètic, rebutjant la idea de forma lligada a la imatge. És potser això el que també l’allunyava una mica de traduir literalment la seva investigació en arquitectura reconeixible.

CONFLUÈNCIES.

10. Dibuixos de conceptes topològics de Kahn per al Centre d’Art Britànic

11. Diagrames topològics de la casa Goldenberg de Kahn

Robert Le Ricolais, Topologia i estructura del buit

‘‘The art of structure is where to put the holes’’

R. Le Ricolais

Quan Le Ricolais parla de ‘’la estructura de la estructura’’, es refereix a descobrir l’encontre entre l’estructura de la naturalesa i l’estructura de la forma construïda per l’home. És en ella on troba algunes estructures que li van servir de recurrent models per a la formalització del seu pensament. El suport natural s’ha d’obeir però no imitar. Per Le Ricolais l’essencialment important no era la matèria pròpia de les coses, els àtoms i molècules, sinó el mode de disposició i agrupació que aquestes partícules elementals adopten, en les que si es trenquen les oportunes connexions, poden desaparèixer. ‘‘Todo no és más que cuestión de disposición; en la física, de electrones; en la poesía, de palabras; en todas partes hay salvajes energías, a punto casi de desaparecer si se rompen las oportunas conexiones […]’’. Tenia la convicció de què el futur de les estructures havia de fixarse en aquesta perspectiva, en un criteri d’organització i no de forma, des d’un punt de vista topològic, des de la seva organització espacial.

Introduint també el temps en el concepte de forma, com a connexió entre lo estàtic i lo dinàmic, investiga sobre la mecànica ondulatòria i el moviment vibratori. Igual que Kahn, contemplen el dinamisme de la matèria com algo representatiu, que mai mor, i veuen la forma com una estructura vinculada al temps, no estàtica, fluida, oberta, i susceptible a ser determinada en diverses direccions, com l’ordre. Le Ricolais va idear interesants propostes, resultat d’incloure el factor temps en la constitució estructural, entre les quals el Lemniscate, un polígon funicular de revolució que es basava en aquesta idea.

Una de les màximes paradoxes a la que arriba Le Ricolais, que té molt a veure amb el discurs de la natura i la topologia, i que es comparteix amb evidència en la City Tower, és la de pensar una estructura construint-la a través de la matèria buida. Donant posició, geometria i estratègia al sistema de buits, s’aconseguia un millor resultat tant en l’optimització material com en la utilització d’aquests espais.

CONFLUÈNCIES. Robert Le Ricolais, Topologia i estructura del buit

12. Microfotografia del teixir ossi que inspirava la idea d’estructura del buit

12. Maqueta del Tub automòrfic, 1961-1962, Robert Le Ricolais

13. Maqueta de la City Tower

Aquesta lògica la podem relacionar i incloure en la visió de Kahn, quan ratifica aquesta idea parlant sobre ‘‘les pedres buides’’: ‘‘Los espacios definidos entre los elementos de una estructura son tan importantes como la estructura misma. Estos espacios varían de rango’’. L’arquitectura de Kahn no només es limita a lo construït sinó que també entén la capacitat de l’espai buit i l’aprèn a gestionar juntament amb Le Ricolais. Sens dubte, aquest és un plantejament bàsic del qual parteix, juntament amb altres criteris ja esmentats, la creació de la City Tower, que li permet aquesta sensació volàtil i alhora extremadament rígida. I només cal mirar les maquetes dels estudis previs de Le Ricolais per intuir en ells clares pincellades de la gran torre de Filadèlfia.

Tant com amic, com gran professional, Le Ricolais va deixar impregnat algo seu en la història de Kahn, aportant sofisticació i rigor matemàtic a les seves actituds, i donant el consell que va definir una etapa.

14. Portada del llibre Visions and Paradox, 1996 de Robert Le Ricolais

‘‘A August, cuyo genio ha hecho de mis edificios sus edificios y son los que de verdad llevan consigo el milagro’’

Louis I. Kahn

August Komendant, Enginy de les promeses kahnianes - Tecnologia del formigó i el deliri de la City Tower

August Eduard Komendant, un enginyer d’estructures, innovador en el formigó, autor i professor, descrit per ell mateix com especialista en estructures avançades de formigó pretensat, ponts, làmines, construcció amb encofrats lliscants i producció massiva d’habitatges en formigó, va ser un dels màxims precursors i virtuós del formigó armat i pretesat. El seu prestigi i la seva filosofia va influenciar a moltes generacions. Per a ell l’enginyeria era una forma d’art, indispensable i companya necessària de l’arquitectura. El seu treball simple i pulcre, va traduir-se en una llarga carrera professional de més de cinquanta anys.

Va néixer a Estònia el 1906, però va desenvolupar els seus estudis d’enginyeria a Alemanya, i en tornar va crear una exitosa empresa de construcció i enginyeria que va participar de grans projectes, entre altres d’Alvar Aalto, i que va deixar empremta amb la impressionant construcció de l’Estadi Esportiu de Tallinn, que va convertir-se en la major fita d’un sostre de formigó en voladís d’Europa. Després de l’inici de la Segona Guerra Mundial, Komendant va fugir altre cop a Alemanya i va treballar en projectes de guerra. Un cop reclutat i treballat per l’exèrcit dels Estats Units, va marxar cap allà l’any 1950, per establir-se definitivament amb la seva família, i continuar amb la investigació i difusió de la tecnologia del formigó pretensat, allà on era pràcticament desconeguda. Durant aquells anys, com a gran novetat i innovació, va involucrar-se en moltes obres que van engrandir el seu prestigi. I més tard va continuar la seva carrera compaginada amb l’exercici de professor a la Universitat de Pensilvània, allà on estava Kahn, i on començaria una intensa relació professional.

Tot i la seva pertinença comuna lligada a Estònia, i la seva proximitat intel·lectual, no és fins a l’any 1956, que lluny de casa, August Komendant i Louis I. Kahn creuen els seus camins, per iniciar, sense

CONFLUÈNCIES. August Komendant, Enginy de les promeses kahnianes

‘‘Las formas adecuadas son aquellas que realizan su función del modo más eficiente y efectivo’’

August Komendant

saber-ho, el que seria una relació que es convertiria en íntima i interdependent, raó d’una prolífera i controvertida obra arquitectònica. L’enginyer Komendant, en un moment en què Kahn volia deslliurar-se de l’acer de la modernitat i indagar en el que creia que era el

material total, el formigó armat, va obrir-li un ventall manifestament oportú pel que llavors necessitava. Va ajudar i posar enginy a les idees de l’arquitecte, acompanyant-lo fins a la seva mort divuit anys més tard.

Komendant va demostrar ser un pensador creatiu i un col·laborador productiu, sovint a un ritme massa avançat per la parsimònia que requeria Kahn, i que algun conflicte els va portar, però excepcionalment sensible a l’expressivitat tectònica de la construcció, que el feia distintiu de qualsevol enginyer, aquest criteri, raó suficient, que acabava aferrant a Kahn tot i les controvèrsies. Sovint les idees promogudes per Kahn mancaven de tangibilitat tècnica que permetia tancar un projecte brillant, i Komendant era, podem dir el ‘‘àngel de la guarda’’, que a més de gosar a criticar, donava la realitat més adient i connectada al pensament de Kahn. Com el mateix enginyer explica, clarament això va arribar a una certa dependència mútua, per això quan els exalçats egos xocaven i no arribaven a un acord, que inclús els feia distanciar-se durant molt de temps, acabaven tornant-se a reunir, perquè era junts quan aconseguien les seves millors versions.

La primera obra que van compartir i que va suposar l’inici de la seva col·laboració fixa, entre el 1957, fins al 1961, va ser els Laboratoris d’Investigacions Mèdiques de Filadèlfia, que va esdevenir una de les obres més expressives i trencadores dels cànons del Moviment Modern del moment. El projecte consistia en cinc torres de laboratoris de vuit plantes compostes per nou quadrats, acompanyades i connectades a través d’unes columnes de formigó buides, que albergaven tant comunicacions verticals com instal·lacions. Aquestes

CONFLUÈNCIES. August Komendant, Enginy de les promeses kahnianes

15. Correcció a la Universitat de Pennsilvània l’any 1970 amb Norman Rice, Louis Kahn, Robert Le Ricolais i August Komendant

16. Planta dels Laboratoris d’Investigacions Mèdiques de Filadèlfia

emfatitzaven el simbolisme i distingien en la màxima claredat el concepte de diferenciació d’espais servidors i servits, que tant aplicava Kahn per als seus projectes. Però més important va ser per la solució estructural i prefabricada que es va proposar. Komendant va idear un entramat de bigues Vierendeel, formades per elements assemblables de formigó pretensat en voladís, recolzades sobre dues parelles de pilars a un terç de la llum, que no només alliberava grans llums, sinó que la particular encavallada en forma d’escala bolcada, tenia unes grans obertures rectangulars que facilitaven el pas de les instal·lacions i la seva distribució. Aquestes peces estructurals construïdes a fàbrica es posttesaven amb cables interns un cop encaixades a l’obra. Tot aquest procés va ser molt mesurat i seguit per Komendant, que va estar en constant contacte amb el fabricant. Amb la creença compartida de mostrar i testimoniar l’estructura i tot el sistema tan pioner, Kahn va exposar els elements estructurals, tant en els sostres dels laboratoris, com en els accessos exteriors que s’alliberaven en cantonada gràcies al voladís.

CONFLUÈNCIES.

18. Imatge final amb els elements de connexió diferenciats

19. Procés d’assamblatge dels elements prefabricats

August Komendant, Enginy de les promeses kahnianes

17. Entramat estructural

‘‘No podría construirse, tanto por motivos estructurales como económicos. Era sólo el sueño de un artista y no debía tomarse en serio’’

August Komendant

Del deliri de la Philadelphia’s City Tower a la realitat detonant de la Kansas’s City Tower. Tot i que Komendant s’incorpora a l’entorn de Kahn a les acaballes del que és el gran projecte del moment, la City Tower de Filadèlfia, i que té la implicació d’Anne Tyng i Robert Le Ricolais, l’enginyer estonià té una clara postura apreciablement crítica del projecte. Ell mateix declara obertament que ho considera com un somni d’artista, i que com a tal va ser rebut amb gran atenció per aquells que únicament somien. L’exaltava, i pensava que la gent que no entengués també ho faria, com podia prendre’s de debó tal inviabilitat. Komendant no només tenia dubtes sobre la credibilitat estructural de la construcció triangulada en alçada, sinó que era igualment conscient que l’error primordial estava en la incomoditat de l’espai, contínuament interromput pels omnipresents suports en diagonal, i que deixava sense sentit la seva creació. La seva duresa podia estar potser, condicionada al no haver participat, encara que les seves conviccions eren dràsticament diferents.

Anys endavant, lluny del gran experiment de la City Tower, i havent evitat l’aproximació de projectes de torres, que era el que a Kahn li feia més respecte, l’any 1966 la dupla va posar en marxa el projecte de la Torre de Kansas. Aquesta obra va ser, ara sí, la transformació d’una promesa feta realitat des de l’enginy i la investigació tecnològica, i la clara mà de Komendant. Aquest projecte no només permet assolir l’objectiu de Kahn de construir una torre, sinó que es desenvolupa en el seu mètode de construcció, una brillant i única idea; la construcció de dalt a baix, un sistema mai ideat que evitava les grans grues que suposava fer una torre, reduïa els residus, i permetia molts avantatges constructives. ‘’Kahn’’ havia inventat un mètode revolucionari per a edificis en altura, que seria punt d’inflexió per a molts següents encàrrecs de torres i el seu afecte per elles.

Aquest tàndem, clarament representa el mateix procés de creació de l’arquitectura, l’equilibri de l’abstracte i la realitat, un món de promeses, representades per la figura de Kahn, que sense l’enginy, en aquest cas protagonitzat per Komendant, no podrien plasmarse i explotar-se en la millor de les seves versions. Tot i les seves diferències s’enorgullien dels resultats de la seva feina junts.

CONFLUÈNCIES. August Komendant, Enginy de les promeses kahnianes

20. City Tower de Filadèlfia 1954-57, Louis I. Kahn i Anne Tyng

21. City Tower de Kansas 1966, Louis I. Kahn i August Komendant

El destí de la vida de Louis I. Kahn, com ens succeeix a tots, està estretament vinculat al que ens rodeja, als fets que ens van passant, als errors que anem comenten, la manera en què anem creixent... Però tot això respecte a un condicionant major; les persones amb les que ens creuem. Les persones que sempre han estat, les que descobrim, les que apareixen i desapareixen, les que marxen. Totes elles, també amb la seva pròpia motxilla d’experiències úniques, són les que vertaderament, en aquest intercanvi natural de coneixement, configuren gran part del que són els nostres pensaments, deixant pedaços d’ells mateixos.

Hem vist pocs dels personatges que segurament van influenciar en la manera de fer de Kahn, però que més evidentment podem captar les seves essències en l’àmbit que ens interessa, l’arquitectura. L’obra de Louis I. Kahn no hauria estat la que ha sigut, o hagués estat diferent, sense la confluència amb les vides d’Anne Griswold Tyng, Robert Le Ricolais i August Eduard Komendant.

Registre documental

Llibres i revistes

Brownlee, David Bruce, De Long David GIlson, Vincent Scully, Grant Mudford, and Louis Isadore Kahn. Louis I. Kahn: En El Reino De La Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1998.

Chicote Antonio Juárez, and Sancho Osinaga Juan Carlos. Continuidad y Discontinuidad En Louis I. Kahn: Material, Estructura y Espacio. S.l.: s.n., 1998.

Fernandez-Galiano, Luis. “Un Universo Geométrico.” Article. A Ryue Nishizawa. Madrid: Arquitectura Viva, 2020.

Juarez, Antonio. El Universo Imaginario De Louis I. Kahn. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2006.

Kahn, Louis I. Louis Kahn to Anne Tyng: The Rome Letters 1953-1954. New York: Rizzoli, 1997.

Komendant, August E., Kenneth Frampton, Oscar Tenreiro, and Agrasar Fernando Quiroga. 18 Años Con El Arquitecto Louis I. Kahn. La Coruña: Colegio Oficial de Arquitectos de Galicia, 2000.

Le Ricolais, Robert. Robert Le Ricolais, Visiones Y Paradojas = Robert Le Ricolais, Visions and Paradox. Madrid: Fundación Cultural COAM, 1997.

Allaback, Sarah. The First American Women Architects. University of Illinois Press, 2008.

Articles i webs

Martín Domínguez, Guiomar, and Isabel Rodríguez Martín. “Diálogos Cruzados Entre Louis I. Kahn, Anne Tyng y Colin Rowe. Centro Comunitario Judío, Trenton.” ZARCH, no. 11 (2018): 138–53. https:// doi.org/10.26754/ojs_zarch/zarch.2018113212.

Pérez-Herreras, Javier. “Tres Arquitecturas De Cuerda Rígida y Hueca.” ARQ (Santiago), no. 87 (2014): 62–71. https://doi.org/10.4067/ s0717-69962014000200010.

Hmong. ‘‘August Komendant La Vida y Colaboración Con Louis Kahn.” Consulta, Novembre 2022. https://hmong.es/wiki/August_ Komendant.

CircA RQ. “Anne Tyng. Arquitecta, Maestra y Gran Teórica.” CIRCARQ, 2017. Consulta, Octobre 2022. https://circarq.wordpress. com/2015/04/29/anne-tyng-arquitecta-maestra-y-gran-teorica/.

Lacasta, Miquel. “Le Ricolais.” axonométrica, 2014. Consulta, Novembre 2022. https://axonometrica.blog/2014/12/08/le-ricolais/.

Team, ArchEyes. “Richards Medical Research Laboratories / Louis Kahn.” ArchEyes, 2022. Consulta, Desembre 2022. https://archeyes.com/ richards-medical-research-laboratories-louis-kahn/.

Iype, Jincy. “The Lyrical Alliance between Concrete and Light by Louis Kahn and August Komendant.” STIRworld, 2020. Consulta, Novembre 2022. https://www.stirworld.com/see-features-the-lyrical-alliancebetween-concrete-and-light-by-louis-kahn-and-august-komendant.

CONFLUÈNCIES. Registre documental