Antonio Ortega Registres de comportament 1994-1998
Registres de comportament (1994-8)
Antonio Ortega investiga en aquesta sèrie fotogràfica el comportament de diverses plantes assenyalant la seva condició predictible. El terme “registre”, molt present en les pràctiques artístiques conceptuals, es relaciona aquí amb les ciències naturals i la metodologia documental. Antonio Ortega busca posar en dubte els comportaments socials retratant i qüestionant la vida quotidiana. Els Registres de comportament de l’Antonio Ortega recullen comportaments davant de situacions quotidianes en les quals l'artista ha introduït una lleu transformació. La intenció de l’artista era provocar inflexions en l’àmbit del quotidià. Es tracta de registres en els quals l'excepcional apareix i sobresurt un mil·límetre per sobre del que és comú i fútil. En aquest mil·límetre es movien els seus treballs en aquesta dècada. Buscava que l'entitat de l'obra es diluís portant la pràctica artística a actuar arran de terra, fins el que és quotidià, confonent-la amb el decurs de la pròpia vida domèstica com un simple registre d'alguna cosa. Aquesta metodologia el que provocava és la intensificació del coeficient simbòlic de l’obra. El document fotogràfic tenia la capacitat de desplegar-se intensament en el camp del sentit, malgrat semblar aparentment anodí, com a simple retrat d'una experiència realitzada per l’Antonio Ortega. I al mateix temps en tot això apareixia un últim element: el sentit de l'humor. Aquest sèrie, inicial en la trajectòria d'Ortega, explica l'origen i el caràcter de les seves obres posteriors així com de gran part de l'escena de la performance dels anys noranta basades en accions senzilles, experimentals i lúdiques, allunyades del mercat i del sistema institucional de l'art. Una obra imprescindible per entendre el curs de moltes propostes artístiques dels anys noranta a Catalunya.
foto portada: Antonio Ortega. Segment, 2023
Registres de comportament (1994-8)
Antonio Ortega investiga en aquesta sèrie fotogràfica el comportament de diverses plantes assenyalant la seva condició predictible. El terme “registre”, molt present en les pràctiques artístiques conceptuals, es relaciona aquí amb les ciències naturals i la metodologia documental. Antonio Ortega busca posar en dubte els comportaments socials retratant i qüestionant la vida quotidiana. Els Registres de comportament de l’Antonio Ortega recullen comportaments davant de situacions quotidianes en les quals l'artista ha introduït una lleu transformació. La intenció de l’artista era provocar inflexions en l’àmbit del quotidià. Es tracta de registres en els quals l'excepcional apareix i sobresurt un mil·límetre per sobre del que és comú i fútil. En aquest mil·límetre es movien els seus treballs en aquesta dècada. Buscava que l'entitat de l'obra es diluís portant la pràctica artística a actuar arran de terra, fins el que és quotidià, confonent-la amb el decurs de la pròpia vida domèstica com un simple registre d'alguna cosa. Aquesta metodologia el que provocava és la intensificació del coeficient simbòlic de l’obra. El document fotogràfic tenia la capacitat de desplegar-se intensament en el camp del sentit, malgrat semblar aparentment anodí, com a simple retrat d'una experiència realitzada per l’Antonio Ortega. I al mateix temps en tot això apareixia un últim element: el sentit de l'humor. Aquest sèrie, inicial en la trajectòria d'Ortega, explica l'origen i el caràcter de les seves obres posteriors així com de gran part de l'escena de la performance dels anys noranta basades en accions senzilles, experimentals i lúdiques, allunyades del mercat i del sistema institucional de l'art. Una obra imprescindible per entendre el curs de moltes propostes artístiques dels anys noranta a Catalunya.
fig.1
Registre (de la terra del Museu)
1994
Terra recollida de les obres on s’estava construint el Macba, posada en un test de fang i amb les condicions necessàries, tot esperant que brotin algunes plantes (silvestres).
fig.2
Registre (en interior 1)
1994-95
Amb aquesta peça es tracta mostrar una obvietat: la planta que està més a prop de la llum creix millor.
figs.3 a 7
Registre (en interior 2)
1994-1996
Aprofitant la forma de la planta de ceba i de la patata etoliada es generen gràfiques que dibuixen, de forma clara, diferents relacions causades per la situació de les mateixes plantes respecte de la font de llum.
fig.8
Registre (en interior, tota la llum)
1996
Aquesta planta només ha rebut la llum necessària per a fer-li la fotografia.
figs.9 i 10
Registre (de color)
1995
Intentar pintar una planta del seu color original.
figs.11 a14
Registre (de seqüeles)
1996
Després de 10 dies en la foscor les plantes són traslladades amb la intenció d’observar-ne la possibilitat de recuperació.
fig.15
Registre (de confusió)
1995
En un mateix test de fang planto llavors de verí de ratolins i llavors d’aliment de ratolins.
fig.16
Registre (d’adaptació forçada)
1997
L’alzina glanera en moments de falta de nutrients o de sequera perd les fulles. Aquí s’ha deixat que la branca d’una alzina perdi les fulles en assecar-se.
S’ha forçat el resultat, no la causa.
fig.17
Registre (de sobrealimentació)
1996
Planta recollida del carrer tractada amb excés de aigua i excés de fertilitzant.
figs.18 i 19
Registre (d’etiolació)
1996
Imatges de la filmació en què una planta de patata que ha crescut a l’interior d’un tub de cartró cau quan aquest tub es retira.
figs.20 i 21 Registre (d’ús i sentit)
1996
Apareix un brot a la pica, el planto per identificar quina planta és. Es tracta de tomàquets que es compartiran amb alguns amics.
figs.22 i 23 Registre (de continuïtat)
1997
figs.24 a 27 Registre (de transmissió d’energia)
1997-1998
Diferents maneres de transmetre energia a les plantes per afavorir el seu creixement.
figs. 28 i 29 Registre (de competència)
1998
Planto un quilo de cigrons, ben repartits i amb un sistema per rebre rec de forma equitativa. Només hi ha un forat a l’exterior. Quan apareixen se n’etiqueten les primeres plantes.
