Altisenca, una de les empreses tèxtils de més prestigi perquè va ser la pionera del vapor de l'època, els socis de La Fabril Cotonera, i els tres copropietaris de l'empresa Canals, Pàmies i Huguet —especialitzats en el cotó—, completen el quadre que presideix el delegat de la Mútua, un tècnic del teler —fill d'avis i pares teixidors—, a qui tots els del ram anomenen el Papa, perquè sempre vesteix de blanc i es presenta a les reunions amb un quimono, lligat amb un cinturó el doble d'ample dels altres, de color blanc. Això ens porta a dir, abans que ens n'oblidem, que els cònsols i tots els altres convocats també porten un cinturó de roba de diversos colors. Dominen els blancs, grocs, taronges, verds, blaus, i marrons. Per això crida tant l'atenció el blanc de doble amplada del Papa, i el negre d'Omega, el cònsol piamontès, que el primer que fa és desembolicar el paquet embalat amb el qual havia entrat al saló de reunions. «El futur dels filats: la confecció, senyors!», diu destapant el misteri. «El nou model de judogi. Sense cordar, amb pantalons i cinturó. I si és vol...», anuncia mentre se'l posa damunt mateix del vestit que porta el cònsol, «es fa així, es capgira, es treuen les mànigues estirant el belcro, i convertim el judogi, en un còmode macfarlan, amb valona inclosa per a la senyora o qualsevol senyor amb ganes de posar-se al dia!» De moment, potser perquè les sederes pateixen una sequera fortíssima, tant els socis dels comitès d'empresa com els representants dels teixidors, es mostren escèptics davant el model presentat pel cònsol Omega. Només la majoria dels altres cònsols, que no volen que perilli la seva posició a la ciutat tèxtil de l'Olimp, aplaudeixen la peça i la qualifiquen, a l'uníson, de dernier cri. El Papa calma l'entusiasme: «Molt dernier cri, però, ¿quant costa això, fet aquí?» Resulta que el Papa és un teixidor i un defensor dels drets dels col·legues, però també té una passió per les finances. I els cònsols tremolen quan obre la boca i fa una sentència perquè saben que ha predestinat algunes fallides bancàries de l'Olimp i fins i tot s'ha acostat molt a predir en quins anys hi ha d'haver cracs, com si es tractés d'un expert sismòleg en finances. Amb aquella nova sortida, esclar, els ha agafat a tots amb el cinturó descordat al ventre, com si diguéssim. El
194