en una targeta l'adreça del suposat client. I sense penes ni fatics, jo mateix obria la porta de casa on anava deixant al rebedor tots els encàrrecs que em donaven. De la sastreria vaig saltar al QUIOSC PAPEILLETRA on, amb un carretó de mà, em van fer dur cap a casa tota mena de revistes, setmanaris, diaris d'aquí i de fora, llibretes, papers i llapis, a part d'un feix de llibres que compteu com m'engrossirien la biblioteca de l'escriptori! A la CARNISSERIA BOUIBÈ em van carregar dues bosses de plàstic de les més grans amb tot de carn per l'amor de Déu! A ca l'adroguer, CAL BLANQUINET, vaig haver de traslladar amb bicicleta i remolc, tot un carregament de pots de pólvores de rentar, sabons, productes de neteja, fregalls, escombres i líquids antibrutícia com mai no n'havia vist en tota la meva vida! A cal peixater LAMARSALADA, em van dir si sabia on era el carrer de les Cases Noves i, en dir que sí, em van donar el meu nom i adreça i tot un cubell ple de peix fresc acabat d'arribar del port i cobert de glaç per damunt i per sota que feia goig de veure belluguejar! I compto que no hauria parat de fer d'aprenent i de repartidor si no hagués estat que, tot d'un plegat, la mare va entrar a la cambra amb un pot de matamosques i... XIUF!, XIUF!, XIUF!, en un dit i fet, es va trencar el silenci gelatinós que m'embolcallava i, esfereïda, la mosca que reposava a la busca minutera va
98