I aquella tesi, envoltada de fum de caliquenya, va canviar del tot i per sempre la vida del Quelatravo Coix. Un dia, mentre s'estava acaronant la crossa de freixe com ho feia quan esperava abatre la presa, es va dir: «¿No em prendran pas per un mutilat de la guerra del Golf, o per un casc blau dels Balcans, o per un marine malferit a l'Iraq o a l'Afganistan?». Va dubtar un parell de dies més, abans de prendre la decisió final. Però aleshores va anar tot molt de pressa. El cap dels operaris el va orientar amb traça d'expert. Li va fer seguir un curset accelerat. Li va fer treure's la llicència fiscal. El va animar perquè recuperés el seu àtic de ciutat i el va fer inscriure, il·lusionat com un pipioli graduat per una escola de tècnics comercials, a la llista dels contribuents per activitats econòmiques. Al Quelatravo Coix, només li dolia haver de recórrer al paquistanès que feia de president de la comunitat de l'edifici d'apartaments perquè li firmés l'autorització veïnal després de la mala jugada que li havia fet en la declaració testimonial. Finalment, va posar un anunci, seguint el consell dels seus autèntics impulsors de la carrera que tot just encetava, als portals més visitats d'Internet: «Quelatravo Coix. Especialista en Venda Directa». I amb aquestes mateixes paraules de presentació, se'm va aparèixer, aquell matí que el vaig conèixer, al meu taller estudi de pintor, abans que m'expliqués l'origen de la seva actual dedicació professional, especialitzada en venda directa, del ram de les enciclopèdies.
87