—Endavant! —va fer ell, decidit, amb un somriure que li donava un deix de confiança enorme. —¿Quines qualitats li sembla que tenia el senyor Miller perquè passés de maquinista a vicepresident encarregat de producció? —Era decidit, vividor, gat vell, ambiciós, tot com una mena de superposició de sons... —¿Quina opinió li mereix la reacció dels capatassos en relació a Hardy? —Probablement tenen un cert aire de raspallar el seu cap. Però les cintes es poden tallar i empalmar com un vulgui. —¿I què opina de la manera de treballar de Hardy amb els capatassos? —Molta diplomàcia i mà esquerra. Un individu molt viu. Amb una gran regulació d'intensitats dinàmiques. —¿Com creu que Miller valorava, en el fons, a Hardy? —Un bon jan que no arribaria mai enlloc mentre hi fos ell. No es pot ser confiat ni amb el més amic. Pensi que Txaikovski ja va escriure la Simfonia patètica. —¿Com interpreta les queixes de Miller contra Hardy al president de la companyia? —Joc de sota mà i conspiració. En realitat fa ús de cintes sonores i verges en qualsevol ordre. —¿Què faria vostè si es trobés en aquesta situació i fos el president de la Machine Company i tingués coneixement dels fets que hem vist en la projecció del test? —Acudiria a una agència com la seva perquè em busqués un càrrec que estigués per damunt dels dos galls que es
143