gestió creativa. L'agència s'havia fundat el 1841 i quan jo hi vaig ingressar, ja deu fer més de quaranta anys llargs d'això, era un jove empresari i voluntat
directiva
i
emprenedor. Un futur cervell amb molta
capacitat
d'aplicació
del
màrqueting. I em vaig enriquir en tots els sentits. En agudesa directiva i en termes de butxaca. Només em sap greu per la Berlinesa, la dona amb aficions de pintora, que vaig conquerir a la ciutat del Mur i de qui em vaig enamorar perdudament. I em sap greu perquè no va suportar el canvi. I les circumstàncies van tenir més pes que la seva força de voluntat. Ara fa vida de mig fetillera en un bungalou a l'altra banda de la colònia, i té cura del meu germà invàlid, que viu a la casa del camí del Calvari que ell va heretar dels pares. I de tant en tant, si la Berlinesa baixa a l'hotelet, és per fer-se la boja i tirar-se pedres a la seva pròpia teulada dient bajanades sobre la meva persona, que els més joves qualifiquen d'obsessió persecutòria. I tot perquè a l'Institut Psiquiàtric de la capital no volen firmar el seu estat de malaltia crònica i al·leguen que, en el fons, és una immigrada sense els papers gaire clars i amb antecedents artístics. I per al gremi de la psiquiatria, els antecedents artístics, en qüestió de malalties del cap, són un llast d'inconvenients com és ara els antecedents penals per al gremi de la justícia. Quan aquella tarda, després de netejar la 111, l'habitació on s'havia estat un parell de dies un perit de la capital per un
14