Va tancar el cap uns segons damunt els genolls, sobre el plec de braços, en un gest de dansa. —¿Tenies, dius? —Sí. Ell va... Bé! No trobes que aquesta nit és molt... ¿com has dit?... Mac-ca! —¿Ell va... què? —va insistir l'Alda. —Un dia em va dir en sec que s'havia acabat. Una de l'escola ens havia anunciat que no arribaria a fi de curs fent dansa... Tot van ser bromes... ¿I com ha estat? Ja ens explicaràs qui te l'ha fet!... I jo també, com les altres, ignorant de tot, burxant i burxant... No era de les millors amigues, però ens vèiem de tant en tant. I va marxar sense dir-me que el pare havia estat ell. I ell m'ho va dir amb tota la barra del món. Sense ni donar-me temps de... D'una tirada... —¿Saps què? Tots són uns porcs —va dir l'Alda. —Jo també m'ho pensava. Però no, no és així.
180