de bombetes dibuixant un gran avet de vinti-sis pisos que cobria tota l'alçada de la torre del Washingtònia Hotel. L'Ogúlnia no li va amagar que havia deixat plantat un economista de merda aquella mateixa nit, i que tenien taula reservada al WH. Es va quedar mirant una estona urbs avall, com fascinada per aquell pampallugueig de llums. Això havia estat molt d'hora. Quan encara es prenien, ell, un Bacardí Pineapple Daiquiri
i,
ella,
un
Bacardí
Strawberry
Daiquiri. Després van venir, de primer, les amanides de llamàntol i gambes, amb un vi blanc de blancs de Perelada. De segon, un filet de bou amb vegetals de la temporada i salsa bordalesa, amb Raïmat Clos Abadia. I finalment Mousse de crema amb cava 1551 Brut Nature. A l'hora de les campanades, el maître d'aquell restaurant íntim de l'antiga torre 188