dona no va arribar mai. Però el periodista Carfulè va arribar més tard. Quan gairebé ja havien acabat de sopar i començaven a servir les postres i els cafès. Carfulè feia cara d'estar una mica atabalat. Va demanar un conyac ja que era la ronda de licors i que li servissin un aiguabarreig del menú per matar el cuc. I des que es va asseure a la taula amb el doctor Gilip no va treure els ulls de la taula del costat, on s'estaven, expectants com aus de rapinya, Rútila i Saserna. Després del sopar, amb les felicitacions de bon any a tort i a dret, els brindis de xampany, els barretets, els espanta-sogres, el
confeti
i
les
serpentines
de
la
concurrència que semblava que hagués embogit sobtadament, els quatre van passar a la barra. Més tard va venir la dissertació sobre
els
combinats
154
de
rom.
I,
dels