Issuu on Google+

es

|

Escola Pia de Sarrià

núm. 120 :: juny 2010

Compartir valors Viatgem al Sàhara i al Senegal. pàg. 5

Celebrem el 30è Dia de la Família Col·laborem en la construcció d’una ludoteca a Guanabacoa (Cuba). pàg.10

L’entrevista Montse Castells ens explica la seva experiència al Senegal amb la Fundació Educació Solidària. pàg.40


Juny 2010 | núm. 120 SUMARI EDITORIAL

3

Una reflexió sobre l’Estil Metodològic Educabilitat (i2): Causes d’una educabilitat deficient i unes propostes.

5 COMPARTIR VALORS

10 L’ASSOCIACIÓ I TU 15 NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil Primària Secundària

es 2

36 ESCOLA VERDA 38 RACÓ DEL CES 40 L'ENTREVISTA Montserrat Castells visita el Senegal amb la Fundació Educació Solidària

Edició Consell de Redacció Redacció i Producció editorial Disseny Gràfic Impressió Responsable d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària Responsable de Primària Responsable de Secundària Responsable del CES Dipòsit Legal Nombre d’exemplars

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de Sarrià Anna Carmona, Miquel Garcia, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón, M. Luz Celaya i Anna Pérez Escola Pia de Sarrià Immaculada, 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704 Dragunet d.sign SPRINT COPY, S.L. Rosa M. Roca Xavier Ocaña Gemma Ferrer Mamen Matesanz B-41.015-1968 1.800

Les opinions expressades pels colaboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.


EDITORIAL

Una reflexió sobre l’Estil Metodològic "L'Estil descriu les actituds i habilitats que treballarem prioritàriament amb l'alumnat, el perfil del professorat, que ha d'acompanyar aquest procés d'aprenentatge, i les condicions que s'han de donar a l'escola" (Document de l’Estil metodològic.) Hi ha diferents tipus de models i estils educatius i cadascun d'ells pot tenir diferents metodologies d'aprenentatge. En aquest número de la revista ES m'agradaria explicar un projecte d'innovació pedagògica que es porta a terme a l'Escola perquè pot ser un bon exemple d'allò que, a grans trets, trobem en un dels documents que donen caràcter i especificitat a la nostra escola: L'estil metodològic de l'Escola Pia. El document d'Estil metodològic té caràcter institucional i marca la pauta d'actuació del treball escolar. El seu objectiu és garantir la coherència amb el Caràcter Propi escolapi. Lafinalitat que persegueix és intentar que totes les actituds i habilitats que es desprenen d'aquest ideari es concretin a l'hora de la veritat en pràctiques, és a dir, que siguin objecte d'ensenyament-aprenentatge. Per això, l'Escola treballa amb una doble responsabilitat; en primer lloc, perquè els nostres fills desenvolupin la seva personalitat i siguin persones reflexives, responsables, crítiques i autònomes, però també vetlla per educar persones que treballin per millorar la societat, que siguin homes i dones morals, ètics, que pensin en la seva responsabilitat social, que estiguin disposats a actuar pensant en els altres... L'AMPA vol comprometre's a col·laborar perquè aquest estil escolapi sigui una realitat en l'educació dels nostres fills i amb aquesta finalitat hem creat una beca d'innovació educativa P.Bertomeu i Font. L'objectiu és mirar de donar suport a aquest estil metodològic escolapi, donant força a un model d'Escola que faciliti la participació activa dels alumnes i alhora la progressiva implicació en l'àmbit social. El projecte que ha estat guardonat amb la beca s’anomena GEA, i suposa una posada en pràctica de tot el que he exposat en aquestes línies. Amb aquest projecte s'intenta que els nostres fills siguin els veritables protagonistes del procés d'ensenyament-aprenentatge. Com? Fent que l'educació no sigui, exclusivament, una transmissió de continguts (aquesta opció donaria com a resultat uns alumnes passius, receptors de coneixements, però no actors del seu aprenentatge) sinó fomentant l'observació de la realitat, facilitant la percepció de l'entorn, treballant competències bàsiques tan importants com el treball en equip, la competència lingüística, l'autonomia personal, la iniciativa... Quins canvis provoca aquest Projecte? Els més visibles són de tipus organitzatiu i pedagògic, suposa canvis en els procediments i les pràctiques pedagògiques i també en l'organització per adaptar-se a les necessitats. Però el més important és que a poc a poc es va vivint a l'Escola un nou clima de col·laboració entre els alumnes més grans i els més petits, entre els mestres i els alumnes, entre els pares i els fills i, a més, es fa camí per treballar una nova sensibilitat davant les necessitats de l'entorn, davant la natura i el mediambient, davant la societat. GEA és un bon exemple que fa de l'alumne el protagonista del procés educatiu i treballa perquè sigui ell mateix qui proposi i emprengui accions de manera activa a la pròpia escola. L'alumne no és un subjecte que participa passivament en les diverses activitats del centre, sinó que s'implica de manera efectiva i activa el seu procés i també col·labora per ajudar a la resta d'alumnes més petits en el seu aprenentatge. El Dia de la Família vam tenir ocasió de conèixer aquest projecte, de visitar les instal·lacions i de parlar directament amb les mestres i responsables que han promogut aquest projecte. Des de la revista ES els donem l'enhorabona perquè considerem molt positiu que els nostres fills puguin conèixer la realitat d'aquest món a través de l'experiència i la vivència, perquè gràcies a aquest i d'altres projectes, es dóna la possibilitat de conèixer el món i el seu rerefons, de ben segur que així en un futur esdevindran persones crítiques i responsables, compromeses a fer un món millor. Anna Carmona Alcolea, presidenta de l’AMPA

es 3


EDITORIAL

Educabilitat (i 2) Causes d’una educabilitat deficient i unes propostes Les causes d'una educabilitat deficient, bàsicament, s'han de buscar en el si familiar, o perquè la família no fa el que ha de fer o perquè la família no controla els efectes perniciosos dels entorns que envolten els fills. La majoria de pares de fills amb una educabilitat deficient no són conscients de la seva mancança i és precisament aquesta inconsciència la que fa difícil la rectificació de la conducta. L'educació requereix, entre altres coses, temps i les famílies en no van sobrades. La vida que ens hem imposat consumeix en grans quantitats aquest bé escàs. El treball n’és un dels principals depredadors i en el nostre país encara es pren a broma la necessària conciliació entre la vida familiar i la vida laboral. Un altre consumidor del poc temps que ens queda és la vida social, externa a la família. El tercer és la dedicació a un mateix. Si sumem els tres consumidors veurem que ens en queda molt poc per dedicar a la família i així apareix el "pare (pare i mare) absent". Hem de saber que els buits que deixem els pares els ocupen els succedanis (persones o objectes), normalment nocius.

es 4

Els venedors de fum i de simplificacions han trobat la fórmula que alguns han comprat perquè els resol el dilema: "l'important és la qualitat i no la quantitat". Aquesta afirmació és falsa si l'apliquem a l'educació; hi ha accions educatives, la majoria, que requereixen quantitat a més de qualitat. El control dels esfínters, les conductes i ingestes saludables, el joc socialitzant, la urbanitat, el gust per la lectura, els problemes de l'adolescent, el control de les amistats juvenils, només per posar alguns exemples, necessiten temps. Hi ha una conducta familiar que és letal per a l'educabilitat (malauradament estesa entre els pares separats): "deixar fer - deixar passar" o donar als fills allò que ni necessiten ni demanen. L'origen rau en la mala consciència, en la comoditat o en l'egoisme dels pares. En aquest cas l'infant o el jove rep tot el que vol i quan ho vol i no hi ha límits, neix el "nen consentit" (i mal educat). Aquí el temps té un paper més relatiu. Aquí juga en primera divisió el valor de la responsabilitat, la responsabilitat que va associada a la paternitat-maternitat i que negligir-la és, dit en paraules suaus, reprovable. Què hi podem fer? La solució no és fàcil, no hi ha dreceres ni fórmules màgiques. La solució passa per la renúncia "alegre i amorosa" en favor dels fills. Haurem d'arrabassar temps dels "depredadors de temps" encara que signifiqui deixar de tenir o deixar de fer. Ens hem d'imposar "espais temporals sagrats" dedicats als fills encara que signifiqui treure forces de flaquesa. Els podrem planificar, però, pensant que sorgiran contingències als que haurem de fer front amb el mateix estat d'ànim que les esperades. Un dels àpats, possiblement el sopar, ineludible per a tothom (podem fer excepcions, però excepcionals!), pot esdevenir un dels espais sagrats on ens interessarem per les seves coses. Si tenim fills adolescents, igual que fem amb les amistats, podem "quedar" per dinar o perquè ens assessorin en les compres.. (és un gran aprenentatge per a l'adultesa!). Buscarem activitats de lleure, socials o culturals, que puguem compartir amb els fills. Això no vol dir que sempre hem de fer el que ells vulguin. Negociarem, i uns hauran de cedir, una vegada uns i una altra els altres (aquest joc és altament educatiu i gratificant!). Poques, però no descartem el "perquè toca". Davant un fet significatiu (un esdeveniment familiar, una notícia, una pel·lícula, una lectura..) no deixarem de comentarlo, d'obrir un debat d'opinió, de fer una reflexió. Així ens fem presents en les seves emocions, sentiments i pensaments. Així els coneixem i ens coneixen. Amb l'exemple els ensenyarem a dedicar temps per perdre'l conjuntament. A la família hi ha espai per a l'assossec, per al silenci (lectura, música..). Que tingueu un bon estiu! Miquel Garcia, director


COMPARTIR VALORS

La Setmana Solidària fa arribar material escolar al Sàhara Del 8 al 15 de març es va dur a terme la SETMANA SOLIDÀRIA organitzada pel MOU-TE! Durant 7 dies van coincidir les campanyes de recollida d'aliments i de material escolar. Les caixes amb oli, llegums, pasta i arròs van ser entregades al Banc d'Aliments de Barcelona, que les farà arribar a les famílies més necessitades de la ciutat. Per la seva banda, el material escolar recollit (llibretes, bolígrafs, llapis, colors...) emprengué aquesta Setmana Santa un llarg viatge fins al camp de refugiats sahrauís de Tindouf. Aquest camp es troba al sud-oest d'Algèria, molt a prop de la frontera amb el Sàhara Occidental, actualment sota control del Marroc. El camp de refugiats acull unes 250.000 persones, i la majoria són dones, nens i gent gran. Bona part dels homes joves estan mobilitzats amb el Front Polisario. Tot i que el camp es troba al bell mig del desert i la població subsisteix gràcies a l'aigua i els aliments que els proporciona l'ajuda internacional, no hi manquen les escoles. De fet, el 100% de la població infantil està escolaritzada. Les madrasses (escoles) i els dispensaris són els únics edificis sòlids que trobem en un camp de refugiats dominat per les haimes (tendes) i algunes petites construccions de tova. A les escoles, es practica una educació mixta (nens i nenes) i laica. Els infants sahrauís són especialment simpàtics i alegres: el somriure els acompanya en tot moment. Malgrat les condicions del camp i el futur incert del seu poble, no perden la il·lusió. Molts d'ells parlen català o castellà perquè han participat en les acollides que moltes famílies fan durant l'estiu. Montse Guillem i Jordi Vilar van entregar aquest material, juntament amb roba esportiva nova proporcionada per l'Escola, a dues escoles del camp. Els seus directors van agrair l'ajuda proporcionada i van demanar que aquesta no s'aturi, ja que la població refugiada depèn totalment de la solidaritat internacional. També van aprofitar per fer arribar medicaments a un dispensari. La visita va servir, a més, per constatar les enormes mancances d'una població desmoralitzada pels més de 30 anys de provisionalitat lluny de casa seva. Els infants, plens de vida i il·lusió, són l'esperança d'aquest poble que somia, algun dia, poder tornar a la seva terra per viure-hi en pau. Jordi Vilar

es 5


COMPARTIR VALORS

Visita al Senegal amb la Fundació Educació Solidària Des de l'any 2000, la Fundació Educació Solidària organitza unes estades de mestres de tota l'Escola Pia de Catalunya al Senegal. Ho fa en col·laboració amb l'Association Éducation Solidaire-Senegal i el Secretariat de les Institucions Educatives, i els objectius principals d'aquestes estades són els següents: - Conèixer els projectes que es porten a terme al Senegal. - Participar en alguna de les activitats que es duen a terme. - Ajudar a divulgar en l'àmbit més proper escola-població les activitats de la Fundació. - Col·laborar en les activitats de la Fundació Educació Solidària.

Educació Primària L'AES gestiona cinc escoles d'Educació Primària, repartides en les diferents zones d'actuació, que permeten escolaritzar cada curs més de 1.200 infants i alhora donar feina a unes 50 persones, entre mestres i personal de les escoles. Aquests centres són, en alguns casos, l'única oportunitat dels nois i noies per accedir al sistema educatiu.

L'Association Éducation Solidaire-Senegal (AES) s'encarrega d'organitzar el recorregut de la visita que faran els mestres per tal que puguin conèixer la major part de les activitats que es duen a terme al Senegal. Aquest any, l'estada al Senegal va tenir lloc del 24 d’abril a l’1 de maig, i l'Escola Pia Sarrià-Calassanç hi va enviar la Montserrat Castells, tutora de 5è de Primària.

es 6

Al Senegal, l'AES ha engegat nombrosos projectes educatius adreçats a diferents edats: Educació Infantil L'AES és la responsable de tres escoles d'Infantil, una a Dakar (la capital) i dues més a la regió rural de Niombato. Aquests darrers anys s'ha finalitzat l'adequació de l'escola Les petites oies de Karang, i al mateix temps s'ha construït una nova escola d'Infantil a la regió de Casamance, que en breu entrarà en funcionament. A més de suposar un primer contacte amb el món de l'escola, les escoles d'Infantil permeten a les mares i a les germanes grans una major autonomia que els facilita anar a treballar, a formar-se o a estudiar.

Educació Secundària Els estudis de Secundària (dels 12 als 16 anys) no són obligatoris al Senegal, però tot i així cada vegada són més els alumnes que els estudien. L'AES té dues escoles de Secundària a Casamance (a Oussouye i a Kadjinol), on hi estudien un total de més de 400 alumnes, una cinquantena dels quals provenen de poblacions llunyanes i s'allotgen en residències d'estudiants.


COMPARTIR VALORS

Formació Professional Els diferents centres de Formació Professional que funcionen al Senegal representen per a molts joves l'oportunitat de cursar uns estudis que els facilitin l'accés al món del treball. Molts d'aquests joves només tenen els estudis de Primària i per això se'ls fan classes teòriques de matèries elementals per tal de reforçar els seus coneixements. La Formació Professional es divideix en tres grans projectes:

Formació agrícola i ramadera A la població de M'Lomp funciona una granja-escola que intenta oferir als joves en zones rurals unes formacions que els permetin desenvolupar-se en el seu entorn. Actualment s'estan reformant les instal·lacions de la granja-escola i es preveu que el curs 2010-2011 pugui començar amb una escola renovada. Anna Pérez

Centre de promoció de la dona Es forma les noies en costura, disseny i confecció de roba, tèxtil i bijuteria, producció d'aliments, etc.

es 7

Centre Catalunya A la població de Sokone funciona el Centre Catalunya, on els joves es formen, durant 3 anys, en diferents oficis que després poden desenvolupar a la seva regió. El curs passat, un total de 31 joves (aproximadament uns 10 per curs) van seguir els estudis d'electricitat, fusteria metàl·lica i mecànica de l'automòbil.


COMPARTIR VALORS

Fem la Primera Comunió Per a mi ha significat que he de ser bo i que he de ser amable, que no m'he de barallar amb la gent i, el més important, que creure en Déu no ho és tot, sinó que cal perdonar els altres. Pablo Saiz, 4t de Primària A Em va fer molta il·lusió fer la Primera Comunió i rebre per primera vegada el cos de Crist, però el que més em va agradar va ser que ho feia amb els meus companys i companyes i que la meva família fos amb mi. Alba Orriols, 4t de Primària A A catequesi vam aprendre a estimar Jesús i ser feliços amb l'amor de Déu. Sílvia Casacuberta, 4t de Primària B Quan ens vam mullar els peus va ser molt divertit, i quan vaig menjar el pa vaig estar molt content. Miquel Mendiguren, 4t de Primària B

es 8

Em va agradar molt la Comunió, sobretot quan el capellà va fer aquelles preguntes. Vam riure molt. Que bones eren les catequistes! Vam passar una bona estona. Carlos Monfort, 4t de Primària C Jo m'ho vaig passar molt bé a la catequesi. Els nostres catequistes eren molt simpàtics i ensenyaven molt bé. Vaig passar-m'ho molt bé. La nostra Comunió va ser molt maca, m'ho vaig passar molt bé perquè era molt alegre i tots érem molt feliços d'estar allà en aquell moment. La festa va ser preciosa. Aquell va ser el millor dia de la meva vida. Andrea, 4t de Primària C Aquests dos anys de catequesi han estat dos anys plens d'alegria per la Primera Comunió amb els catequistes i els companys. Miren Gil-Vernet, 4t de Primària D Ens ha costat molt arribar a fer la Primera Comunió, però hem passat molt bons moments amb els companys i els catequistes. Sobretot, hem rebut Jesús. Jordi Vallverdú, 4t de Primària D


COMPARTIR VALORS

La visió dels catequistes Mi experiencia como catequista ha sido muy positiva. He estado un año, pero me hubiera gustado estar los dos. En este año de catequesis he reconocido mucho más la colaboración y el trabajo de todos. He vivido mucho más la catequesis y la Primera Comunión, muy participativa. Para mí ha sido una experiencia muy positiva. Mercè Ramos Participar com a catequista en la formació dels nostres fills ha estat emocionant perquè hem pogut transmetre als nens els valors religiosos que nosaltres vàrem rebre dels nostres pares i avis, de manera que segueixen formant part activa de la comunitat cristiana. Gloria Arbués

Formar part de l'Escola Pia m'ha aportat moltes satisfaccions, entre elles fer créixer la gran família cristiana que som, fent conèixer la paraula de Déu als nostres fills. Moltes gràcies Josefina per donar-me l'oportunitat de viure aquesta experiència; han estat tres anys inoblidables. Àngels Zamora Haber sido catequista estos dos años ha sido una sorpresa extraordinaria que me ha llenado totalmente. He encontrado en los niños cosas sorprendentes que nunca hubiese imaginado, de simpatía, de cariño y de una picardía impresionantes. Nunca hubiese pensado que me habría llegado tan, tan adentro el juego con estos criajos. Tienen una imaginación y un alma maravillosa. Un abrazo. Mario Pagonabarraga

Va ser una cerimònia plena d'emoció i d'allò més participativa. Moltes gràcies per tot!!! Mercè Alegre

es

Ser catequista durant dos cursos ha estat una experiència inoblidable. He pogut compartir amb els nens i nenes moments molt especials plens d'experiències, de sensacions, d'emocions, de sentiments... de manera tranquil·la, relaxada, acollidora, però a la vegada divertida i espontània, amb molta confiança. I moments plens de compromís i responsabilitat per part de la canalla tenint present què significava la preparació per a la Primera Comunió. Felicitats a tots i totes i moltes gràcies a les persones que han fet que això hagi estat possible!!! Mariví Moya Se'm fa difícil haver d'expressar en dues frases el que ha significat per a mi ser catequista durant dos anys. Suposo que ho resumiria dient que haver pogut acompanyar aquests nens i nenes en la preparació de la Primera Comunió i haver pogut veure com anaven creixent com a persones ha estat una experiència molt enriquidora. Hem rigut, hem parlat, hem jugat, hem llegit, HEM COMPARTIT. M'han transmès la seva alegria, espontaneïtat, il·lusió, innocència... Per tot això crec que, a ells, els he de donar les gràcies. Bàrbara Carrasco

Mi experiencia como catequista la resumiría en dos palabras: COMPLICIDAD y SATISFACCIÓN. Satisfacción de poder transmitir a los niños unos valores y ayudarles en su nueva etapa como cristianos y complicidad ya que cada tarde que pasé con ellos me hicieron su cómplice con sus preguntas, sus inquietudes, sus miradas y sobre todo con su cariño. ¡¡GRACIAS!! Pilar Taboada

El nostre agraïment a l'Escola per donar-nos l'oportunitat de poder celebrar la Primera Comunió dels nostres fills i filles tots junts, com a comunitat cristiana i especialment a les persones de l'Equip de Pastoral (Josefina Jou, Toni Egea, pare Jesús, Concha de Grandes, pare Ripollès i pare Canet), que han fet possible que tant els mesos de catequesi de Primera Comunió, com el dia de les celebracions per grups, hagin estat un èxit. Moltes gràcies a tots i totes!!! Mares i pares, avis i àvies catequistes de Primera Comunió

9


L’ASSOCIACIÓ I TU 30è Dia de la Família

Compartir emocions en una festa de germanor Així ha estat: un any més hem pogut celebrar amb alegria el DIA DE LA FAMÍLIA. Aquest Dia té com a base la convivència de tots els alumnes, pares, familiars, i persones que treballen a l'Escola. Però amb una FINALITAT: EL PROJECTE. Enguany hem treballat junts per la construcció d’una ludoteca infantil a Guanabacoa (Cuba). Aquest PROJECTE és conegut per tots nosaltres i explicat a tots els alumnes; quelcom que ens fa pensar en tantes persones amb mancances. La col·laboració amb entusiasme dels nostres fills. Tant el LEMA com el DIBUIX són escollits entre tots els alumnes que hi participen. Aquest any el LEMA ha estat COMPARTIR ÉS VIURE, VIURE ÉS COMPARTIR (és per meditar-lo). Al llarg dels anys els projectes, que han estat variats i diversos, s'han pogut dur a terme gràcies a la vostra implicació. Cadascú amb l'aportació que creu que pot donar, feta amb ALEGRIA i IL·LUSIÓ.

es 10

Com? Doncs TOTS col·laborant: comprant un número a la tómbola, prenent un refresc, menjant algun pastís dolç o salat que els pares han cuinat amb il·lusió... Plegats fem possible la recol·lecta perquè el PROJECTE es pugui dur a bon fi. Podeu estar ben segurs que tots el diners arriben a bones mans i els que els rebran ho faran amb un somriure com a agraïment a la nostra tasca. Aquest any, la recaudació del Dia de la Família ha estat de 9.831,28 euros! A TOTS vosaltres us voldríem donar les gràcies sinceres per la FESTA, la CONVIVÈNCIA, L'ENTUSIASME i L'ESTIMACIÓ QUE HEU POSAT EN LA PREPARACIÓ I EN LA CELEBRACIÓ del dia 15 de maig. I també per la vostra APORTACIÓ per al PROJECTE d'enguany: COMPARTIR ÉS VIURE, VIURE ÉS COMPARTIR . Fins l’any que ve! La Comissió del Dia de la Família


L’ASSOCIACIÓ I TU 30è Dia de la Família

Empreses col·laboradores AIGÜES BARCELONA ANTALIS AÑIL JOIERIA ARAMARK ARCASA ARPÍ LA CAIXA ASCENSORES ERSCE, SA BABBI BETTER BIMBO BIOCARE TENDA HOSPITAL QUIRON BRAUNAU CAFÈ BAR TEIMA CAFÈS TUPINAMBA CAIXA CATALUNYA CAMPUS CERDANYA CAPRABO CEBADO CENTRO DE FORMACIÓN INTERNACIONAL CERERIA PUIGCARBÓ CES CIFEC CLINICUM SALUT COBEGA CONSELL GENERAL DE L'ESPORT CONTEL CORAL CRITERIA LOYALTI DAMM DANIEL ROSAS, SA DIVERMAGIC DISCER DISBESA GRUP (FONT VELLA I LANJARÓN, S.A) ECEM EDITORIAL ALESPORT EDITORIAL BAYARD EGARSAT FERSPRAT FERRERO IBERICA, SA FIATC FONDEVILA XARCUTERS FRIESLAND CAMPINA CHEESE FRUTAS Y VERDURAS ANTONIO, S.L GALLINA BLANCA

GO CASUAL - NICE THINGS GRUP ALDEGON GRUPO CATALANA OCCIDENTE HENHEL HOSPITAL MOLLET IBM INOXCROM, S.A INSFRED INSTITUT MUNICIPAL DE BARCELONA LA CAIXA MAAM MAPFRE MAGGI MAKRO-BIKE MANUALIDADES ESCOLARES, S.A MARSAL MESTRES MARTO - MAGIC METROPOLITAN SPORT CLUB & SPA NESTLÉ NORTEHISPANA NOVOPROM ÒPTICA TURÓ PARIS PROMOCIONES Y REGALOS, S.A PASTAS GALLO PESCADOS VIDELA, S.A PORT AVENTURA PROLIMSA PROMOTION GIFT PROVEÏDORA ESCOLAR RACC RANDOM HOUSE MONDADORI RBA SALAMBIC SCHINDLER SEAT SUMINISTROS CR TOSHIBA TRAC TRAGMA 2000, S.L Moltes gràcies a TV3 totes les famílies VEAR ASSEGURANCES que també hi han VICENS VIVES col·laborat geneVILELLA, S.A rosament. A toVITALICIO SEGUROS thom, el nostre WRIGLEY CO reconeixement. XOCOLATES SOLÉ La Comissió del ZOO DE BARCELONA Dia de la Família

es 11


L’ASSOCIACIÓ I TU 30è Dia de la Família

Exposició de fotografies de Lluís Ramban Lluís Ramban Jordà va néixer el 12 de Febrer de 1942 a Barcelona. Fa 10 anys que col·labora altruistament com a fotògraf de l'Escola i aquest any, el Dia de la Família, va estrenar una exposició de recull de les fotografies que ha fet durant tot aquest temps. Si encara no l'heu vista, ho podeu fer a l'escala de l'entrada principal de l'Escola. Durant la seva carrera, Lluis Ramban ha fet altres exposicions al celler de Can Ginestar de Sant Just Desvern, l’any 2000 i el 2007.

es 12

Des del Dia de la Família hem pogut veure una exposició preciosa de fotografies teves de primers plans de nens de l'Escola. T'ha costat molt fer-ne la tria? No, perquè, com que n’he fet tantes, vaig començar pel curs 2007-2008 i vaig anar fent una selecció de les que més m’agradaven. Per complementar l’exposició, hi ha també algunes fotografies d’aquest curs. Des de quan ets fotògraf? Quan va començar-te a atraure aquest art? Vaig començar a interessar-me per la fotografia l’any 1962, l’any de la gran nevada. Què busques a l'hora de fer la fotografia? Quins moments t'interessa més captar? Els moments i les actituds de les persones en els diferents moments (festes, excursions, actes culturals...) Contretament acostumo a captar aquests moments al poble de Sant Just Desvern, on actualment hi ha un arxiu de 70.000 fotografies catalogades i arxivades.A l’exposició de l’Escola, la mostra d’imatges reflecteix perfectament la meva motivació. Has patit molt el canvi del pas a la fotografia digital? Li trobes més avantatges que inconvenients? En la qualitat i les prestacions actuals trobo molts avantatges, com la immediatesa i la manipulació amb l’ordinador.

Moltes gràcies, Lluís! Anna Pérez


L’ASSOCIACIÓ I TU Escola de Família

Els mossos ens parlen sobre Internet segura David Montserrat treballa com a mosso d'esquadra a la comissaria del carrer Iradier. Ara fa dos anys, els mossos d'esquadra van començar el Pla d'acció Internet segura, una iniciativa de prevenció per garantir al màxim l'ús segur d'Internet per part dels joves i els adolescents. En aquest sentit, l'any passat, ell i l'agent César Vizcaíno, van donar més de 300 conferències en diferents escoles i instituts del districte amb l'objectiu de sensibilitzar alumnes, mestres i pares i donar-los a conèixer les eines que poden fer servir per aprofitar els avantatges que els ofereix l'ús de la xarxa sense caure en molts dels perills que comporta. Els mossos d'esquadra de Sarrià-Sant Gervasi han vingut en diverses ocasions a l'Escola per oferir la xerrada d'Internet Segura als alumnes d'ESO i Batxillerat, però el 29 d'abril van venir per aconsellar els pares que s'havien inscrit a l'última tertúlia de l'Escola de Família d'adolescents per a aquest curs. Quins són els problemes principals que pot comportar un mal ús d'Internet? Hi ha diversos problemes. La qualitat de la informació que se'ns mostra a la xarxa és molt desigual. Davant d'aquest excedent d'informació, necessitem molta agilitat mental per esbrinar quina és bona i quina és dolenta. Els menors no poden confiar en qualsevol cosa que veuen, ja que sovint hi ha qui enganya, estafa i abusa d'ells per mitjà d'Internet. Com poden els pares assegurar-se que el seu fill està fent un ús correcte de la xarxa? Nombrosos experts han advertit que les xarxes socials, on els usuaris comparteixen molta informació personal, poden ser utilitzades per pedòfils que cerquen establir converses amb menors d'edat. Per aquest motiu, recomanem als pares que controlin quines fotografies pengen els seus fills al web i quins són els seus contactes. Moltes pàgines web demanen un usuari i contrasenya, però actualment aquests són fàcilment desxifrables i correm el risc que algú pugui fer-se passar per nosaltres. Com haurien de ser les contrasenyes que fem servir? Es considera una contrasenya segura aquella que combina lletres, majúscules i minúscules, i números i té més de vuit caràcters. Què opines de les xarxes socials i els blocs? Com es pot aconsellar els fills perquè no caiguin en la problemàtica de la pèrdua del control de les imatges dins la xarxa? Els menors faciliten les seves dades contínuament a través d'Internet: quan es creen el seu perfil en una xarxa social, quan es donen d'alta en un joc, quan comparteixen fotografies... Com que són confiats, no pensen en l'ús que els altres poden fer amb aquella informació i donen el seu nom,

cognoms, telèfons, edats, gustos, aficions, on estudien i, fins i tot, els seus horaris escolars. Han de ser guiats perquè aprenguin a diferenciar la part positiva i la part negativa d'aquestes xarxes. Quines plataformes són segures i com poden saber-ho. Aquests suports tenen moltes possibilitats i no hem de negar-los. Seria una errada prohibir-los el seu ús. Hi ha alguns sistemes operatius que són més segurs que altres. Ens en podries recomanar algun en particular? El LINKcat, per exemple, és un bon sistema operatiu, tot i que si voleu més informació d'altres sistemes segurs, dirigiu-vos o demaneu consell als professionals d'aquest àmbit professional. Amb el vostre Pla d'acció Internet segura doneu diferents recomanacions respecte a l'activació dels mecanismes de control parental. Quins consideres més importants? El més important i segur és que els pares comparteixin les experiències virtuals amb els seus fills, que n'aprenguin plegats i que mai no en neguin o prohibeixin l’ ús, ja que Internet té molts avantatges i seria un error negar-los o limitar-los. Hi ha alguna mena d'organisme que s'encarregui d'atendre observacions sobre el mal ús de la xarxa al qual les famílies puguin adreçar-se si es troben amb algun problema ? Al cos de mossos d'esquadra disposem d'una adreça de correu electrònic on podeu fer arribar les vostres observacions. L'adreça és: internetsegura@gencat.cat. D'altra banda, cal recordar-vos que, davant la comissió de qualsevol fet delictiu, les comissaries del cos estan obertes les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

ENLLAÇOS D’INTERÈS: IQUA (Agència de Qualitat d’Internet) http://www.iqua.cat Agència Catalana de Consum d’Internet http://www.consum.cat

es 13


SEMINARI

L’ASSOCIACIÓ I TU Comunicació

L’AMPA estrena pàgina web al setembre En el decurs d'aquest any escolar, la Junta Directiva de l'AMPA ha donat llum verda al desenvolupament de la nova plataforma de comunicació de l'Associació. Aquest modern projecte de portal web que es presentarà i posarà en marxa el proper mes de setembre, coincidint amb l'inici del curs escolar, vol donar resposta a un nou model de comunicació per informar i difondre les activitats de l'Associació d'una manera més directa i eficaç.

es 14

El projecte desenvolupat es fonamenta en un gestor de continguts que permetrà la 'utilització d'eines electròniques i interactives que, de ben segur, facilitaran la comunicació entre l'Associació i tots els membres de la nostra comunitat escolar. Entre altres accions, es durà a terme el desenvolupament d'un web i una intranet, la publicació digital de la revista ES, l'edició d'un nou butlletí electrònic trimestral i la tramesa periòdica de newsletters i mailings informatius sobre les tasques i activitats organitzades per l'Associació, com ara el Dia de la Família, els seminaris i les tertúlies, les sortides i activitats, les activitats per compartir valors, etc. Amb la posada en funcionament d'aquest projecte es tancarà el conjunt d'accions previstes en el marc del Pla Estratègic de Comunicació engegat el curs 2007-2008. Altres activitats destacades del Pla han estat l'optimització dels recursos, la realització de l'enquesta de necessitats de comunicació, el concurs per obtenir el logo de l'Associació i el redisseny de la revista ES en paper ecològic. Us avancem unes primeres imatges de l'aspecte que oferirà el nou web de l'AMPA el proper curs.

La Comissió de Comunicació de l'AMPA


SEMINARI “EDUCAR ADOLESCENTS” NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

EL PRIMER ANY A L’ESCOLA GRAN Som al mes de juny i per a tots s'acaba el curs i comencen les vacances d'estiu. Per als més petits de l'Escola, però, no s'acaba un curs qualsevol, sinó un de ben especial: el seu primer any a l'Escola "gran". Tot just fa uns mesos que anaven a l'escola bressol, jugaven més cadascú pel seu compte que tots junts i tenien apamat cada racó de la llar d'infants... En arribar el mes de setembre passat, tot era nou: papallones, marietes, formigues, vint-i-quatre companys de classe i dues senyoretes per conèixer, la rotllana, posar-se la bata, penjar la bossa, menjar tots sols, seure al símbol... tot un món gegant i desconegut per descobrir!

comencen a controlar els esfínters i deixar de banda el xumet; n'hi ha que vénen sense haver estat mai a l'Escola, els que arriben en autocar... i aquells que simplement no volen quedar-se a l'Escola després d'haver estat totes les vacances amb el papa i la mama... Una barreja que fa que els primers dies puguin ser angoixants per a ells. Com a mestres només intentem consolar-los i ajudar-los a adaptar-se a l'Escola i a nosaltres de mica en mica, per aconseguir que vinguin contents.

El que fem les primeres setmanes bàsicament consisteix a jugar, a fer que es familiaritzin amb la classe, amb les mestres i amb els companys. Busquem estonetes per explicar un conte, per fer que es presentin als companys i per explicar-los les petites rutines diàries. A les tardes els deixem dormir una mica més la migdiada, perquè els matins se'ls fan molt llargs i necessiten descansar. Passats uns dies veiem com les coses es van posant a lloc, els nens van trobant el seu espai dins de l'aula i són ells mateixos que busquen algú amb qui compartir el joc; n'hi ha que encara depenen molt de l'adult i necessiten molt la nostra participació en tot el que fan, però, a poc a poc, van buscant la col·laboració dels altres nens i nenes de la classe.

Com a mestres, cada curs ens trobem nens i nenes molt diferents, però hi ha petits moments que sempre es repeteixen, i és que és molt dur el primer any a l'Escola dels grans! Els primers dies de curs són els més difícils; un període d'adaptació que durarà fins a la castanyada, on hi ha dues persones a cada aula per tal de poder satisfer totes les necessitats dels nostres alumnes nous. Són uns moments especials; els nens i les nenes arriben per primera vegada a l'Escola, un lloc molt gran on no coneixen ni l'espai ni ningú. N'hi ha algun que ve acompanyat del seu germà gran, però això no els serveix gaire de consol si no poden quedarse amb ells tot el dia... N'arriben també de molt petits, aquells que encara no han fet els tres anys i que tot just ara

Una vegada adaptats a la classe i a les mestres és el moment de començar a treballar l'entorn més proper: visitem els diferents espais del parvulari, la infermeria, la cuina... També és el moment en què comencen a venir les mestres especialistes de Música i Anglès; els petits les van coneixent i es queden sols amb elles a estones.

es 15


NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil Aleshores comencem a treballar l'objectiu principal del curs: l'autonomia personal. En aquest punt tan important, la col·laboració dels pares és molt necessària i cal anar a l'una, tant a l'Escola com a casa. Han d'entrar sols i amb la motxilla posada, han de començar a ser responsables de les seves coses, han de saber que quan arriben a l'Escola els pares els acompanyaran a classe, els faran un petó i després marxaran. Aprenen a penjar les seves coses al penjador, a posar-se la bata sols i a cordar-se els botons.

Al llarg del curs anem treballant totes les capacitats i habilitats dels infants mitjançant diverses metodologies: els racons, el projecte, els experiments, l'hort... Tots tenen en comú que parteixen de l'interès de l'infant i que pretenen ser un aprenentatge significatiu. És per això que comencem a treballar-ho tot a partir del nom de cadascú, i ho fem a través del "maquinista": aprenem les lletres i els sons del nom del nen que serà el primer de la fila durant tot el dia.

Quan fem el treball per racons, aprenen a compartir, a recollir i a passar per tots els racons encara que n'hi hagi algun que no els agrada tant.

es 16

Han estat molts els moments al llarg del curs els que hem compartit amb els nostres alumnes; en tots ells i de mica en mica hem pogut observar la seva evolució, tant individual com en grup. Amb aquest escrit us hem volgut explicar una mica quines sensacions tenim com a mestres a l'hora de seguir de ben a prop aquest primer any a l'Escola, i hem volgut fer una mica de balanç del que hem intentat treballar, per entendre què hi ha de diferent entre aquells petits que vam conèixer a mitjan setembre i els nens i les nenes de P3 que avui comencen les vacances d'estiu. Menjar sols, rentar-se les mans, mocar-se... són, entre altres, els hàbits d'higiene que tots els nens i nenes han d'anar assolint al llarg del curs. Una de les activitats que més els agrada són les sessions de psicomotricitat. Una vegada a la setmana ens posem el xandall de l'Escola i pugem a la sala de psicomotricitat. Aquest és un espai en el qual poden jugar a allò que vulguin amb el material: matalassos, espatlleres, peces, robes, pilotes... L'única condició és no fer-se mal ni fer-ne als altres. Les mestres ens posem a la seva disposició i així podem compartir el joc amb ells d'una manera molt diferent que a l'aula: ens posem en diferents papers; fem de llops, de bebès... És una de les activitats que esperen amb més il·lusió i on, com a mestres, podem observar molts més aspectes sobre la personalitat del nen i sobre la seva relació amb els altres.

Que tingueu unes molt bones vacances!


NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

P4 VA D’EXCURSIÓ AL ZOO

CONVIVÈNCIES DE P5 AL MONTSENY

Per fi ha arribat el gran dia! Després de dos intents, primer la neu i després la pluja... Avui fa sol i hi podem anar. Ens preparem, esmorzem, agafem la motxilla i... cap a l’autocar, que ja ens esperen.

Durant el mes de maig el drac Bernat ens va visitar a l'Escola i va convidar-nos a anar a buscar-lo al seu castell del Montseny. A través de diferents missatges ens va donar consells per passar-ho bé durant els tres dies de les colònies. El dia 19 de maig vam anar tots plegats a la Farga del Montseny a trobar al drac. Motxilles grosses, gorres de colors i carregats d'il·lusió vam pujar a l'autocar.

Els Dofins, els Esquirols i els Ànecs ja arribem al zoo, quina alegria ! Ha estat un dia meravellós, hem anat a l'espectacle dels dofins i que diver! Quins salts! També hem vist el nou animal: el drac de Komodo . Hem vist molts animals: girafes, elefants, micos, zebres, lleons, tigres, paons reials... I aprofitant aquesta sortida hem iniciat el projecte. Dofins, Esquirols i Ànecs

Vam fer tallers, granja , jocs de nit, una excursió pel bosc i també vam cuidar un hort. Especialment ens va agradar donar de menjar als animals de la granja: els porcs, els ànecs, els galls d'indi... A més, vam acompanyar les oques al riu per refrescar-se. El menjar era boníssim i no vam parar de jugar i passar-nos-ho bé, fins i tot a la nit teníem ganes de gresca i vam anar a buscar el drac Bernat. Dormir amb els amics i les amigues va ser una experiència molt divertida. Ens ho vam passar molt bé i ja estem impacients esperant les pròximes convivències. Per cert, el Drac Bernat no va poder visitar-nos perquè estava malalt, però va tenir un detall amb nosaltres i ens va regalar un cistell ple de caramels. Elefants, Balenes i Girafes

es 17


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

TALLER DE CUINA ECOLÒGICA Amb motiu de l’Any Internacional de la Biodiversitat, la Fundació Terra va posar en marxa el projecte Biodiversitat al plat, que tracta sobre la biodiversitat i l’alimentació.

es 18

La nostra Escola forma part de l’Agenda 21 i per això els nens i nenes de primer de Primària han fet el Taller de Cuina Ecològica. Aquest projecte pretén conscienciar sobre el fet de fer-nos responsables dels aliments que mengem. Per això els infants han preparat una barreta energètica de llavors i han treballat molts aspectes com ara l’ordre a la cuina, el treball en equip, la neteja, els aliments ecològics, el valor de les llavors, la minimització de residus i els aliments saludables. Tutores de 1r de Primària


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

LA IMPORTÀNCIA DE LES RUTINES DIÀRIES

TREBALL PER PROJECTES A 3r DE PRIMÀRIA

Aquestes són unes línies que recullen unes inquietuds dels tutors de 2n de Primària després de moltes converses i reflexions sobre actituds i comportaments dels nostres alumnes observats al llarg dels darrers cursos.

Els nens de 3r de Primària C han fet el projecte d'aquest curs. Com tot projecte, té una fase inicial que consisteix en l’elecció del tema. Els nens van observar unes fotografies que la professora va posar a la pissarra i van triar la que més els cridava l’atenció. Cada nen havia de dir i argumentar per què n’havia escollit una i no una altra. Es van posar d’acord força ràpid perquè la foto més anomenada va ser la de la Font màgica de Montjuïc. A partir d'aquí els alumnes van dir què sabien de la Font i de Montjuïc i què volien saber d'aquest tema. Ens vàrem plantejar que alguna cosa devia haver passat perquè ens construissin aquella Font "tan bonica".

La nostra intenció és animar i encoratjar els pares i mares dels nostres alumnes a gaudir de les rutines diàries per ajudar-los a créixer amb responsabilitat, autonomia, empatia, amb capacitat de frustració i perquè aprenguin a valorar el que fan i el que tenen. Per exemple, per ajudar-los a que aprenguin a ser responsables els hem d'exigir que es preparin la seva motxilla diàriament (equip, bata, estoig complert, carpeta marró, agenda…), que ensenyin l'agenda, que col·laborin en les tasques domèstiques (que fiquin la roba bruta al cabàs, que parin taula, que endrecin l'habitació…), que es responsabilitzin de fer els deures i portar-los el dia indicat… Tot això i molts més aspectes de la vida els faran ser autònoms i, a la vegada, els donaran seguretat i milloraran la seva autoestima: és molt important i motivador que els nens i nenes s'adonin que són capaços de fer coses sols, tot i que es puguin equivocar (és més important rectificar que no pas no fer-ho).

es 19

Ara bé, tot això que diem cal entrenar-ho i, igualment, cal que els ensenyem a caminar, parlar, llegir, etc. És evident, també els hàbits s'han d'ensenyar i educar per després poder-los exigir (equilibrant l'exigència amb el reforç positiu). Som conscients que no és una feina fàcil, que cal molta paciència i constància i que sovint implica saber dir que NO als nostres fills; no els fem cap mal, tot el contrari; l'excessiva protecció i justificació de les accions incorrectes no els ajuden a madurar com a persones. Com a pares i mares sabem que el dia a dia és esgotador, que de vegades les circumstàncies són adverses, però el resultat és molt gratificant i cada vegada menys feixuc. Ànims!!! Tutors de 2n de Primària

El pas següent va ser elaborar un índex on quedessin reflectides totes les preguntes que els alumnes s'havien qüestionat. També vàrem delimitar el temps i planificar com portaríem a terme el projecte. Els nens i nenes es van distribuir en grups i cadascú va treballar un aspecte de l’índex. Uns es van dedicar a la visió històrica (què hi havia abans, motiu pel qual es va construir la Font), altres a la Font pròpiament (arquitecte, funcionament...), uns altres als edificis i construccions de la muntanya de Montjuïc i, finalment, un darrer grup va treballar els jardins. La feina que s´havia de fer ara era recollir dades, seleccionar-les i ordenar-les. Els nens varen buscar inforinformació a casa i a l'aula d´informàtica per Internet.


DIA DE LA FAMÍLIA

30è Dia de la Família

es 20


DIA DE LA FAMÍLIA

es 21


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària A l’ordinador també van veure petits vídeos de la Font en funcionament, es varen passejar pel web del Museu d ´Art de Catalunya i van veure, a través de la guia urbana de Barcelona, el plànol de Montjuïc i la seva ubicació dins la ciutat. Mentre treballàvem, havíem de tenir molt presents els objectius que ens proposàvem assolir. Només us n’esmento alguns: - Saber què han representat per a Barcelona esdeveniments com l’Exposició de 1929 i les Olimpíades de 1992. - Reconèixer les principals instal·lacions de la muntanya de Montjuïc i els seus usos. - Identificar sensacions que produeix l’aigua en les persones (de frescor, de bellesa…). - Observar i buscar informació indirectament mitjançant fotografies i recursos tecnològics (Internet). - Participar activament i fer-se entendre oralment en l’exposició dins el grup classe. - Mostrar interès per la conservació de la natura i el coneixement del propi país.

PREMIS DELS JOCS FLORALS A 3r Cançó de primavera La primavera ja ha arribat i molt alegres ens hem posat. Surten les roses i totes les flors són molt boniques de tants colors! Una sant Jordi n'agafarà i a la donzella li regalarà. És l'abril el meu mes preferit perquè ja puc guardar l'abric. Aquesta cançó ja s'ha acabat espero que també us hagi agradat! Aleix Parra, 3r de Primària A

La primavera, les flors i el Barça Que bonica és la primavera que les flors esvera.

es

Les margaridetes fan molt bona olor i a les abelletes els atrau la seva blancor.

22

Les coloraines dels clavells alegren els balcons dels vells. En aquesta fase, anomenada de desenvolupament del projecte, em vénen a la memòria els versos de Machado: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar…”, perquè és l´alumne qui construeix el seu propi coneixement. El projecte ha estat interdisciplinar, és a dir, ha abraçat totes les àrees de coneixement. Així, per exemple, els alumnes han treballat la comprensió de textos i la memorització d’una poesia (llenguatge), han fet problemes i han escoltat música relacionada amb la Font màgica (matemàtiques i música); han dibuixat Montjuïc des de la finestra de la classe, han realitzat murals (plàstica i medi) i a Educació Física han participat en proves de resistència, velocitat i relleus. A la fase final, l’alumne ha hagut de comunicar i treure conclusions i ha hagut de saber sintetitzar allò que ha après, així com avaluar el resultat de la feina realitzada. Quan el nen treballa per projectes s’ha de sentir a gust, espontani, imaginatiu alhora que ha d’aprendre a pensar, a dubtar, a fer-se preguntes, a saber comportar-se treballant en petit i gran grup donant importància al diàleg per arribar al coneixement de forma compartida. Emy Cuéllar, tutora de 3r de Primària C

Els nenúfars de l'estany van florint d'any en any. Es desperta el gira-sol amb l'alba del sol. La flor blaugrana a la primavera té gana i amb el seu encant es col·loca al capdavant. Marc Llambrich, 3r de Primària B

La veritable història de sant Jordi i el drac Sempre ens han explicat que sant Jordi va matar el drac amb una llança. Les darreres investigacions han descobert que el drac no va morir així, sinó d'una manera no tan violenta. La veritat és que sant Jordi el va fer córrer per tot el bosc mentre s'amagava darrere dels arbres com si jugués a fet i amagar. Després sant Jordi tocava el timbal cada vegada que el drac volia dormir. També li ficava branques amb fulles a les


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària orelles per fer-li pessigolles. Un dia el drac va caure de cop. Diuen que es va morir de cansament, de nervis i de riure. No sabem per què sant Jordi va voler presumir que va matar el drac amb una llança. Víctor Sànchez, 3r de Primària D

TREBALL PER PROJECTES A 4t Els alumnes de quart de Primària durant aquest any treballem el projecte sobre els boscos. El treballem mitjançant una plataforma a partir de la qual ens comuniquem amb nens i nenes d'altres escoles. Aquí pengem les nostres aportacions sobre la temàtica i els nostres dubtes. D'aquesta manera fem el projecte més complet i per a tots nosaltres es converteix en una manera més divertida de treballar.

L’ocell que es va trencar l’ala Hi havia una vegada un poble que es deia Cabrils, on vivien una colla de gamberros que tiraven pedres als ocells. Un dia, van tirar una pedra al príncep reial ocell. Al seu plomatge tan preciós es veia un morat. Un bon dia el príncep reial va fer venir un savi i li va preguntar: "És normal que trigui tant a marxar?" I el savi li va respondre: "No, és un morat misteriós, per això has d'anar a buscar la Primavereta que està en un turó i hauràs de superar tres proves." Dit i fet. Va anar volant fins al turó. En arribar, cansat com estava, em vaig tirar al terra i, de seguida, la vaig veure. Em va dir: "Vinga, anem per feina. La primera prova consisteix a passar per sobre del pont llevadís. Vés en compte, hi ha foc! Hi ha un enigma." Al principi vaig pensar que no ho superaria, però vaig fer el cor fort i vaig fer un pas endavant i no va passar res. Aleshores vaig comprendre l'enigma. L'enigma era que a sota hi havia un vidre i, per tant, el foc no em podia tocar. Llavors vaig passar tranquil·lament. En passar vaig cridar: "He superat la prova!." Llavors Primavereta em va dir: "Felicitats, però has de superar dues proves més." La segona prova consistia a recollir les flors següents: tres roses, quatre clavells i cinc campanetes. Aleshores vaig treure les ulleres de sol i vaig veure que em marcaven les plantes correctes. Total, vaig superar la prova i vaig cridar: "He superat la prova!" "Molt bé, l'última prova consisteix a passar pel camí, vés en compte de tant en tant en surt foc!" Llavors em vaig quedar observant cada quan sortia foc. Aleshores vaig comprendre que s'havia de creuar ballant un rap i, evidentment, vaig superar l'última prova. Llavors em vaig mirar l'ala i el morat ja no hi era. Aleshores me'n vaig tornar a casa molt content. Júlia Puigdomènech, 3r de Primària C

es 23


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

Fem classes d’informàtica als alumnes de P5 El dimarts dia 18 de maig del 2010 vam fer una classe molt divertida amb els nens i nenes de P5. Els vam fer classe d'informàtica als petits! La feina que havien de fer els nens i nenes de P5 era un dibuix amb el Paint. A en Pol i a mi ens van tocar dos nens, l'Emili i en Jordi. Ens va costar molt començar a fer el dibuix perquè no ens decidíem. Els vam ensenyar totes les eines del Paint i, al final, van dibuixar un avió molt divertit. Quan es va acabar l'hora d'informàtica vam imprimir el dibuix, i l'Emili i en Jordi cap a la classe ben feliços van anar.

Em va agradar molt poder ajudar a fer un dibuix amb el Paint als nens dels Elefants de P5. Jo vaig ajudar un nen que es diu Joan i una nena que es diu Mariona. El Joan és molt simpàtic, però bastant trapella, i la Mariona és tímida i riallera. El dibuix que vam fer era un drac vermell que caminava de quatre grapes. Encara que era la primera vegada que feien servir el Paint, ho van fer força bé. M'agradaria poder fer-ho més vegades i així poder ajudar els nens petits a fer servir l'ordinador. Jordi Pruñonosa, 5è de Primària

Ferran Camacho, 5è de Primària

es 24

L'experiència va estar molt bé perquè ensenyar a nens petits a fer coses amb l'ordinador (una activitat que ens agrada) és molt divertit. També el Paint es l'activitat més indicada per a nens petits, perquè dibuixar agrada molt en aquesta edat i també és fàcil d'ensenyar. Nosaltres els vam fer dibuixar un sol amb un núvol perquè és un dibuix senzill per començar.

Hola, me llamo Ricardo. Mi clase ha hecho una actividad diferente. Nosotros hemos tenido que dar una clase de informática a los niños de P5. Ha sido una cosa muy interesante, hemos pasado de alumnos a profesores. Los niños eran muy guays, trabajaban bien. ¡Me ha gustado mucho esta actividad! Ricardo Westerman

Marc Garcia, 5è de Primària


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

Expliquem contes als nens i nenes de P5 L’ESPONJA NETEJAPORCS

L’ARMARI MÀGIC

Hi havia una vegada, una granja de porcs que es deia Grangerous Pernilo, i, com que els seus amos no eren gaire nets, no els netejaven mai. Un dia, els senyors de la granja, van veure que a la tele anunciaven un concurs anomenat El Porc Bonic, i que pretenia presentar els porcs més bonics de les granges i, qui guanyés el concurs, li regalarien 10.000 $. Els dos grangers van anar volant a apuntar-s'hi, i després, es van enrecordar d'un petit problema: els porcs estaven molt bruts. Ells estaven segurs que el premi havia de ser per a ells, i per això, van anar cap a la botiga més propera a comprar una esponja. Després de buscar la que els pogués fer utilitat, van elegir-ne una de ben gran i bonica a un preu molt raonable.

Hi havia una vegada un nen que volia un armari i va anar a una botiga i es va comprar un armari que per a ell era especial.

L'esponja va estar molt contenta que l'elegissin, però, quan va arribar a la granja, va notar que l'ambient no era gaire "perfumat". A l'esponja, no li va agradar gaire (per no dir gens) que l'estampessin en el cos del porc i la comencessin a refregar d'un extrem a l'altre. Al cap d'una mitja hora netejant porcs, l'esponja va quedar bruta i lletja, i això, no li va agradar gens. Al cap d'uns quants dies, durant els quals la seva única missió era anar netejant de porc en porc, va arribar el dia del gran concurs. La primera granja a començar a exhibir els seus porcs va ser una granja estrangera que no netejava gaire bé el seu bestiar, i com que els seus porcs encara tenien fang, la van desqualificar. La següent era una granja bastant propera al lloc on es feia el concurs, en direcció nord per ser exactes, però tampoc no va tenir sort, perquè els porcs tenien les dents brutes. Així van anar passant granges de porcs, però cap no tenia la sort de tenir els porcs més nets: que si té les cames enfangades, que si té les orelles blaves perquè se'ls hi devia haver caigut un pot de tinta, entre que si quès i històries rares, es van anar eliminant totes les granges, fins que només en va quedar una: la granja Grangerous Pernilo. Després que els jutges es miressin amb atenció tots els porcs d'aquella granja… Sí, van acabar guanyant el concurs! Els jutges els van donar les gràcies per haver participat i també aquell gran premi que s'havien merescut. Tot i això, un dels jutges va preguntar a un dels propietaris de la granja amb què havien netejat els porcs, i els va demanar de quedar-se l'esponja com a record de tots els participants que havien anat a aquell concurs. Els senyors li van regalar entusiasmats, i l'esponja, molt contenta de tenir uns nous amos, al cap d'uns dies, es va tornar famosa per ser l'esponja més ben polidora de totes les esponges del món. Jan Soler, 5è de Primària

Se’l va emportar a casa seva i a la nit sentia sorolls com si algú parlés. Es preguntava d’on venien els sorolls i es posà a buscar. Al final va descobrir que els sorolls venien de l'armari, encara que dins l'armari no hi havia res que pogués fer aquell soroll. Va anar a dir als senyors de la botiga que l’armari parlava, però no el van creure. Un dia el nen estava a casa seva amb l’armari quan, de sobte, un remolí de vent es va emportar el nen i l'armari. El nen estava a punt de caure en un llac ple de cocodrils quan, de cop i volta, l’armari es va convertir en un vaixell de fusta i va salvar el nen. L’armari màgic anava disparant als cocodrils els objectes que el nen havia ficat dins seu. Les persones del poble ho van veure i es van adonar que el nen deia la veritat i que l’armari era màgic i van decidir que l’armari i el nen podrien anar a lluitar contra el perillós drac del vent que provocava els remolins de vent. Llavors, l’armari es va convertir en una moto de fusta, el nen va pujar-hi i se'n van anar a lluitar contra el drac del vent. Després d’un llarg camí, van arribar a la cova del drac. L’armari va començar a escopir els objectes que hi havia guardat el nen, però no n’hi havia prou ja que el drac era molt fort. El nen va tenir la idea de recarregar l’armari amb moltes roques i així l’armari les podria escopir contra el drac amb molta força. Al final, van guanyar el drac de vent i mai més no van haver-hi aquells perillosos remolins en el seu poble. En agraïment, van fer una estàtua de l’armari amb el nen i la van posar al mig de la plaça més important del poble. Javier Sagalés, 5è de Primària

es 25


NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

L’alumne Miquel Lara, de 6è D, queda sisè de Catalunya en el concurs d’anglès THE FONIX Fa alguns mesos la nostra professora d’anglès ja ens havia comentat que un dia hauríem de fer una prova de nivell per presentar a un de nosaltres a el concurs d’anglès THE FONIX. Ens va explicar que seleccionarien cinc persones de tot 6è i que una d'elles aniria a la segona fase. Estava una mica neguitós. Un dia, fent plàstica, de sobte la “teacher” (la meva professora d'anglès, ens agrada dir-li “teacher”) va entrar a la classe i em va cridar. La vaig acompanyar fins al despatx del Xavi Ocaña, el cap d'Estudis, on hi havia quatre persones més. Primer de tot el Xavi ens va felicitar a tots i després va dir que jo havia estat escollit per anar-hi!

es 26 Al cap d'un temps vaig anar a la segona fase i allà em vaig reunir amb la “teacher” i el Xavi acompanyat dels meus pares. Hi havia un munt de nens i nenes allà a l'INEFC on es va celebrar la segona fase. Vaig accedir amb el meu pare amb el DNI, el vam ensenyar i vaig entrar a una sala d'actes molt gran on unes noies ens donaven les instruccions en anglès. L'examen tenia la seva dificultat i era sobre cent punts. Eren pupitres individuals i hi havia moltíssima gent: a l'esquerra de la sala tots els nens de sisè i a la dreta els de cinquè. Em vaig posar una miqueta nerviós ja que hi havia gent que, mentre esperàvem, estava conversant en anglès amb molta facilitat. En sortir m'estaven esperant els meus pares, la “teacher” i el Xavi. Tots volien saber com m'havia anat. A l'escola tothom no em parava de dir que l'havia de guanyar, que com era, etc. Notava la gran escalfor dels companys, tots m'encoratjavem a seguir i fer-ho molt bé. Al cap d'un mes vam saber els resultats, jo era el cinquè de Barcelona! I d'aquesta manera passava a ser finalista. Tothom no em deixava d'animar i de donar-me un suport que em feia sentir menys nerviós. Els pares, els amics, els professors, tothom em felicitava, ja que, fins i tot ho havien anunciat al web de l'Escola. Jo estava molt content i satisfet.

Llavors va arribar el dia, vam quedar altra cop els meus pares, la “teacher” i el Xavi a la porta del recinte. Jo tornava a sentir una mica de nervis. Hi havia molta gent i això m'estressava. Al cap d'una estona vam entrar un altre cop amb el meu pare i ens vam posar a una cua molt llarga. Hi havia finalistes de totes les edats. Vaig entrar a una mena de sala d'actes on hi havia butaques i, per cursos, ens hi assèiem. Jo vaig estar parlant amb unes noies de Lleida i de Tarragona i, per no posar-nos nerviosos, vam xerrar de temes escolars, etc. Jo, però, vaig notar neguit en la seva forma d'actuar. Llavors em tocava a mi, però ens van dir que era per parelles i una noia es va aixecar també i vam anar a una sala. Hi havia dues noies, una que apuntava i una altra que feia les preguntes. Van començar preguntant-li a la meva companya, que es veia molt segura, sobre informació personal, on vivia, com era la seva família, quina era la seva escola, etc. Al principi vaig pensar que no semblava gaire difícil, però després van fer preguntes més complexes. Llavors vaig tornar a posar-me una mica nerviós. Després va ser el meu torn. Vaig respondre amb seguretat encara que alguna vegada vaig haver de pensarm’ho. No va ser tan fàcil com pensava, a més aquella noia tenía un anglès excel·lent. Vam passar tres passadissos i vam entrar en una altra sala, ens vam asseure individualment i vam començar la part escrita. Era molt més difícil que l’anterior, però ho vaig respondre tot encara que en algunes coses vaig dubtar una miqueta. Va ser molt llarg, però vaig acabar abans del temps previst. Al cap d'un mes i poc més, un dia la meva mare va mirar al la web els resultats: era el SISÈ de Catalunya! Em vaig quedar de pedra, era impressionant la il·lusió que em feia. A l'Escola tot eren felicitacions dels amics. Ah! el primer premi se'l va endur la noia que havia fet la prova oral amb mi. Em va agradar molt i espero que si es torna a presentar l'oportunitat d'anar-hi, hi pugui participar i tornar a representar l'Escola Pia. Miquel Lara, 6è de Primària D


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

Un trimestre ple d’intercanvis CÀSTIAS, LA NOSTRA SEGONA ESTADA A FRANÇA

INTERCANVI AMB METZ Interview a Mme Elsa Teixira

Els dies 23, 24,25 i 26 d'abril han estat uns molt bons dies. Els alumnes de segon d'ESO d'Aula Europea hem estat a Càstias (en francès, Castries), amb els nostres corresponents francesos i les seves famílies, de les quals, la majoria de nosaltres, hem rebut un generós tracte i bona atenció. En efecte, ens hem integrat perfectament a la vida dels francesos, com per exemple, a l'hora de preparar el sopar, anar al supermercat, donar una volta en bici o contribuir, en general, a la seva vida diària. Ens han fet sentir com a casa nostra. No cal oblidar tampoc els bons moments en grup, espanyols i francesos, amb molts riures i bromes, traduint-nos els uns als altres. Hem après moltes paraules que s'utilitzen bàsicament a casa, d'altres referents a l'àmbit escolar i d'altres que s'utilitzen diàriament.

Nous nous trouvons dans la salle de Mme Teixeira qui assure ses cours d'espagnol avec tous ses élèves. EPS (Escola Pia de Sarrià): Êtes-vous d'accord pour répondre à quelques questions? ET (Mme Elsa Teixeira) : Oui, bien sûr. EPS: Comment vous vous appelez? ET : Elsa Teixeira. C'est un nom d'origine portugaise. EPS: Depuis combien de temps travaillez-vous dans ce Collège? ET: J'y ai travaillé une première fois pendant deux ans. De 2000 à 2002, et maintenant j'y suis depuis 2007. EPS: Vous êtes-vous toujours occupé des échanges? ET: Oui, depuis que je suis dans le Collège j'ai la responsabilité de la Section Euro. Donc, de l'échange.

es 27

EPS: Est-ce que vous faites d'autres échanges ? Dans quels pays ? ET: Oui, notre Collège réalise aussi un échange avec l'Allemagne. EPS: Quels sont les avantages de faire un échange? ET: Il y en a plusieurs: les élèves progressent en espagnol; ils voient d'autres aspects culturels; certains découvrent une grande métropole comme Barcelone pour la première fois. Cela leur permet de connaître une autre façon de vivre et aussi de réaliser des activités qui sortent de la routine de la classe. L'échange devient alors l'occasion de quitter le cocon familial pour s'intégrer au sein d'une autre famille, ce qui peut être constructif pour de futurs citoyens.

Durant aquesta estada hem fet molts amics. Les visites han estat molt entretingudes: hem anat a Aigües Mortes, al Château de Castries a fer una gimcana i hem visitat la ciutat, però el millor per a mi ha estat Montpeller. Resumint, crec que quatre hores i mitja de viatge d'anada i de tornada han valgut molt i molt la pena! Dúnia Serra, 2n d'ESO D

EPS: Et les inconvénients? ET: Il y a beaucoup de travail de préparation, ne pas négliger non plus les classes qui restent. On doit aussi essayer de faire participer d'autres professeurs volontaires, ce qui n'est pas toujours évident. C'est une grande responsabilité de partir avec des ados. Nous rencontrons des problèmes qui exigent une solution rapide et efficace. De plus, je dois organiser ma vie familiale, je laisse mes deux enfants (onzeans et neuf ans) pendant onze jours.


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària EPS: Personnellement, qu'est-ce que vous aimez le plus de l'échange avec l'Espagne? ET: C'est une satisfaction personnelle de voir comment les élèves s'épanouissent. EPS: Êtes-vous contente des élèves espagnols? Pourquoi? ET: Oui, parce que vous êtes sympathiques et j'apprécie l'effort que vous faites, étant Catalans, pour parler en Espagnol. Mais j'aimerais pouvoir vous connaître plus profondément. EPS: Avez-vous une bonne relation avec vos collègues espagnols? ET: J'ai une bonne relation avec eux parce que l'on travaille ensemble depuis longtemps. EPS: Qu'est-ce que vous en pensez de notre collège? ET: Tous les élèves qui travaillent dans ma classe d'Espagnol restent admiratifs devant les panneaux de photos qui illustrent les échanges. La photo de l'Escola Pia surplombe l'ensemble et suscite la stupéfaction des élèves ainsi que des parents qui viennent aux réunions. C'est une architecture impressionnante.

es 28

INTERCANVI AMB BALTIMORE Day one Aquest viatge el vam fer l'última setmana d'abril. El primer dia, en arribar a l'aeroport estàvem tots molt EXCITED! Ens n'anàvem als Estats Units! Vàrem haver de passar molts controls, però finalment estàvem dins de l'avió volant cap als EUA. En arribar a PHIPLADELPHIA, vam tenir mala sort. Ens va tocar l'home més lent del món al control de passaports! Finalment, quan el vam passar, vam anar a agafar un altre avió cap a BALTIMORE! Però, ANOTHER PROBLEM! Hi havia una cua immensa! Però, per sort, les nostres TEACHERS ho van solucionar i ens vam colar! Jajajaja. Ja estàvem dintre d'aquell avió, i quin avió! Era súper petit, i totes les turbulències es notaven un munt! Sort que només va ser mitja horeta... Per fi! Ja érem a BALTIMORE CITY!, però, plovia! Ens van venir a buscar les famílies, vam anar a casa i suposo que tothom va sopar, es va presentar, etc.

EPS: Voilà ; nous avons fini. Nous aimerions bien vous prendre en photo. ET: Bien sûr. Je vous propose d'aller la faire au CDI, où vos correspondants ont réalisé une exposition de panneaux sur les différentes sorties à Barcelone au mois de mars.

Day two Vam quedar tots en aquella petita escola: GREENMOUNT SCHOOL. Vam fer una mica de presentació, i els més petits ens van donar la benvinguda. Tot seguit vam anar a fer un TOUR per BALTIMORE CITY!,, ja que era una ciutat desconeguda per a nosaltres. Estàvem bastant emocionats. Vam anar a l'ORIOLE'S STATE! Ens van portar a diferents barris, vam anar per la ciutat per grups... Crec que el que més va agradar va ser el port, davant de l'edifici THE TOP OF THE WORLD! Quan ens van venir a buscar les famílies, alguns vam quedar per anar al MALL després. Era impressionant aquell centre comercial, enormement enorme! Ja us ho podeu imaginar: SHOPPING A FULL, i això només el primer dia. Ens vam acomiadar i cadascú cap a casa seva (casa als EUA). Day three Va ser un dia molt SHORT, ja que sortien a les 3 de l'escola. Allà quan estàs a vuitè tens un treball, així que cadascú va acompanyar el seu PARTNER al seu WORK. I no se sap res més de què va fer cadascú. Alguns van anar al cinema i d'altres al centre comercial.


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària Day four-five WEEKEND! YEEES! Per fi NEW YORK CITY (en el meu cas i d'altres també)! Ja us podeu imaginar l’EXCITED que estàvem tots els que anàvem a aquesta increïble ciutat. Aquí sí que molt SHOPPING sense parar, el més SHIT va ser que diumenge va ploure, però va ser el dia que vam tornar a Baltimore. Day six OOOUUUH YEAAH! PHILADEPHIA CITY! Estàvem super mega entusiasmats, una altra ciutat per conèixer! Vam anar a agafar l'autocar i cap a Filadèlfia! Doncs tot el dia plovent... Quin rotllo! I tampoc no va ser tan guai com pensàvem ja que amb el MISTER FLEXER ens vam avorrir més.... Buuuf!. Però al final tot es va arreglar. Ens van portar a un mercat i ens van deixar anar per lliure. Ja us ho imagineu, tot de FAST FOOD, però, també hi havia una mica de fruita! En tornar estàvem tots molt cansats i cap a casa! Day seven Aquest dia sí que va ser guai de veritat, ja que vam anar a WASHINGTOOOOOOON! En arribar tots estàvem ansiosos per la WHITE HOUSE! I en menys d'un minut hi érem al davant. Us juro que em sentia dintre d'una pel·lícula, tantes vegades que l'hem vista en fotos, pantalla… Tot seguit la MISTER ELAINE ens va portar a tots el memorials de Washington. No sabeu el que vam caminar! Buuf! Jo crec que ens vam aprimar un quants quilets..Jjajajaj... Va estar bé. Després WE HAD LUNCH! I tot seguit al museu dels indis, això ja va ser una mica més rotllo... Però teníem ànims ja que TONIGHT... partit dels ORIOLES! En arribar a Baltimore vam anar a sopar, alguns ho van fer junts. Tot seguit ORIOLES STATE! YEAAH! Va ser emocionantíssim el partit, tot era una americanada. Us juro que era com a les pel·lícules; l'home que passa per les graderies amb les bosses de cacauets... Jajjaja, quina gràcia! Vam acabar tots cansadíssims i vam anar a casa. Day eight TODAY CLASS... Molt avorrit! Jajaja però tot seguit cap a ANNAPOLIS! Va estar bastant bé, ja que ens van deixar sols per la ciutat, i a algun museu vam anar, però en general bé. Estàvem tots amb baix ànim ja que l'endemà era l'últim dia. En arribar a Baltimore les noies del grup vam voler anar al MALL a fer l'últim SHOPPING! I així va ser... Vam acabar de comprar-ho tot. Després ens van fer una festa de comiat IN WILL'S HOME. Ens ho vam passar molt bé! Després cap a casa a fer la maleta! :( Day nine-ten: LAST DAY :( Ens vam llevar per trobar-nos a l'escola, vam fer una mica de classe i tot seguit WE ATE PIZZA! Vam fer la nostra última passejada per aquells llocs tan americans i, acte seguit, cap a l'aeroport; ens esperava un llarg viatge cap a Barcelona! Maria Rodriguez, 2n d’ESO C

INTERCANVI AMB SUÈCIA By Marta Farrés & Dani Sánchez 22 - 28 d'abril del 2010 Els dos professors que vam acompanyar els 11 alumnes de l'Escola Pia de Sarrià vam enviar uns quants e-mails, tipus diari, sobre les experiències viscudes a Suècia. Aquí en teniu una adaptació. Dijous 22 d'abril. Vàrem marxar amb autocar cap a Girona, a les 7. Després d'uns quants dies d'incertesa, per culpa de les ASH del volcà EYJAFJALLAJÖKULL, podíem emprendre el viatge. Un cop a la capital gironina, ens esperava l'avió de Ryanair i torna a fer el CHECK-IN , mitja hora de cua, perquè no val només fer-ho on-line tal com diuen en el seu web... (i dic jo, per què ens ho fan tornar a fer???). Un cop passades les maletes, avís, només 13 kg. La mitjana de les nostres en feien uns 18, vaja...però no ens van fer pagar res d'extra perquè nosaltres érem els primers viatgers cap a Suècia després de la crisi del volcà vajafalocul. Tot un detall. Avís i cap a l'avió, sense FINGER, això no seria problema si l' avió estigués aparcat, o com es digui, ben a prop, però no, camina que caminaràs i a córrerrrrrrrrrrr, que les localitats no estan numerades!!! I seus tal com vols, segons arribes i si hi ha seient lliure, l'ocupes i la gent deixa el "bolso" o la jaqueta guardant pels seus companys de viatge, igual que a missa, i que et diuen que sí, que sí, que està ocupat, i on és la persona et preguntes, perquè poc espai té per moure's o anar-se'n a donar un tomb i ja et toca cap al mig-darrere, que no,que nosaltres volem anar tots junts i endavant! Bé, finalment ho hem aconseguit!!! Avui ha estat la primera vegada que en Dani ha escoltat l'hostessa quan ha fet les indicacions per a casos d'emergència. És clar, he pensat, la sueca era una model espectacular! Després de tenir un bon vol arribem a SKVASTA AIRPORT, a 2 hores d’Estocolm, ON TIMING, això sí, amb un aterratge de canto i mig, nevant, amb una forta ventada, i un cel ben fosquet, no sabem si de les ASH del volcà o és que aquí el cel de fred és així. Perquè només baixar de l'avió notem que som al paral·lel 60ºN. Agafa l'abric, no fos que et refredessis, 3 ºC!!! WELCOME dels nostres amfitrions a la TABY FRISKOLA , prop d’Estocolm. Els alumnes s'han retrobat amb els seus PARTNERS, que ja eren tots coneguts doncs al març van ser a Barcelona. Deprés de les abraçades i alegries han marxat amb els seus familiars respectius i ens hem acomiadat d'ells fins l'endemà . Nosaltres cap a l'hotel. I, de moment, el que hem vist, pel centre de la ciutat, força interessant.

es 29


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària Barça, fan bé...Eh, amb l'Zlatan. En Dani, mira per internet què fa l'Espanyol. Em sembla que no anem bé...fa unes cares... La diada de Sant Jordi a Estocolm és un altre capítol. Evidentment li he regalat un llibre al Dani. Els nois catalans ens regalen una rosa a cadascuna de nosaltres i a les sueques. Explicar-los la llegenda, és tot un número, que el fa en Dani. Que si DRAGONS, que si PRINCESS, que si BLOD!!! Molta curiositat i cares d' il·lusió !!!

Estem al carrer Olof Palme, a tocar de la placa conmemorativa del lloc exacte on va morir. A la recepció del nostre hotel ens donen la clau, el codi d' entrada, dues tovalloles, tres llençols, una coixinera, la funda nòrdica (ja entenem d'on ve el nom), i cap a l'habitació. Ara intentem escriure el primer mail i estem buscant els accents, la ce trencada, res de res. En canvi, si vols, tens uns quants tipus de dièresi, versió senzilla o doble!

es 30

Després, una mica TIREDS, la veritat, cap a fer un volt. Observem que la majoria dels noms acaben en Holm, Son, Nstad. Sopem amb la Karstin, la directora de la Taby Friskola; el seu marit, en Birger, que és l'administrador de l'escola, i el professor de castellà, en Tore. Amabilíssims. Hem sopat molt bé i nosaltres hem fet veritables esforços per no llençar-nos directament a la safata del pa, o bé menjar-nos les flors de la taula si tenim en compte que l'última vegada que havíem ingerit aliments sòlids eren les 10 del matí a Girona! Quin sorollet l'estómac!

Anem pel 3r dia! Estem cada cop més TIRED! Caminem, visitem, correm d'un lloc a l'altre, anem en ferri com qui va amb el 64, fem tantes coses que perdem el compte! Cal dir-vos que en aquesta zona del planeta, es nota que s'acosta el sol de mitjanit, a les 10 del vespre encara és de dia i a dos quarts de quatre de la matinada entre la llum del sol per les finestres com si fossin les 12 del migdia. Es fan molt i molt llargs els dies, aquí. Iujuuuu que m' acaben de dir que el Barca ha guanyat!!! I el Madrid??? No en saben res., Els suecs només saben del

Arribem a l’escola. Primer impacte. Tots es treuen les sabates!!! Quan veig que seuen, en uns bancs a l'entrada, profes i alumnes, amb tota naturalitat, i se les treuen i van amb mitjons per tota l’escola, fem la primera pregunta. Això es fa sempre? Sí. Ens comenten que no volen soroll, és més higiènic, i tens sensació de tranquil·litat igual que quan estàs a casa. Mentre mirava, pensava, a Sarrià seria possible? La idea és curiosa si més no. D'entrada amb els carrers que tenim, les soles de les nostres sabates, algunes, de bon matí, van amb recordatoris que alguns amos no guarden els regals dels seus PETS, estimats gossos. I aquells que porten forats als mitjons? Com ho dissimulen? Que sempre hi algú a qui li surt el dit gros... I els que porten mitjons, tipus "ejecutivo"? Que hi ha zones on es fàcil que te'ls enganxis! A més, pensava, on les deixaríem? A recepció, i anem per tota la rotonda de l'escola descalços??? Potser al CES? Som unes 1.500 persones; hauríem de fer grups. A les secretaries d'etapa? Davant la Coro i la Marta? O les posem en un quartet, per exemple, a la saleta de la fotocopiadora? Que només hi falten les sabates! S'accepten idees...

Vam estar en un classe de MATHS amb SMARTBOARD, la pissarra intel.ligent. Sense paraules. Vam provar-la. Pensem...aviat ens arribarà aquesta tecnologia!!! Després vam dinar a l'escola. Eren les 11.30! Just quan nosaltres, a la nostra terra, acabem d'esmorzar!!! Self-service, silenci ab-


NOTÍCIES DE LES ETAPES

solut, i ordre que donava gust. Sense sabates, també, al menjador. Havent dinat ens obsequien amb un concert fet pels alumnes. Ens han cantat unes quantes cançons de moda. Francament, ho han fet molt bé!!!

A la tarda ens va rebre el MAJOR,l' alcalde de Täby, del partit conservador. Clenxa a la dreta, CASUAL WEAR, i dues diapos. Només. Ens va explicar una història, rotllo econòmic del PIB, etc. Ens va quedar clar que SPAIN IS DIFERENT! Quin descobriment! Els alumnes, alguns, varen fer preguntes. I a la segona ja en tenia prou i ens va acomiadar! FREE TIME i cadascú amb els seus PARTNERS. Nosaltres, el Dani i jo, anem amb els altres professors a sopar a un lloc anomenat TAPAS BARCELONA. Que fort, quan ho va dir el Birger, pensava que no ho havia entès. Doncs sí, es deia així. Vam anar-hi! La decoració catalana, amb rètols de Barcelona... Però amb uns tocs de diferents autonomies. Moltes banderes del Barça, del Betis. El Dani en va veure una de l' Espanyol -encara està emocionat-, del Madrid...Alguna d'Aupa Osasuna, de toros, de flamencos. Crec que porten una “empanada” que no s'entenen. Que no, que no, els deia jo, que el toro i l'Osasuna, res de res... que això no són símbols catalans!

porània i música de Ravel, el Bolero. GALLINA DE PIEL. Un teatre molt semblant al nostre Liceu, un marc incomparable. Els alumnes també han vingut i estem encara tots emocionats. Hem estat, al matí, per l'OLD TOWN, ON WALK, una hora llarga, després al VASA MUSEUM, edifici fet especialment per acollir el vaixell de la marina sueca enfonsat del segle XVII. Ens ha agradat força. Hem anat a dinar a Skansen, al costat del parc d'atraccions d’Estocolm, amb una mostra de cases de tot el territori suec, tipus Poble Espanyol, i animals nomes típics de Suècia, això és el que diu el prospecte, però hem vist cocodrils, mandrils, óssos. No sabíem que els tinguessin per allà. Les nostres alumnes fins i tot han filmat les gàbies dels óssos per captar la manera com anaven reaccionant els animalons. Molt tendre. Millor que siguin a la gàbia.

es Mentre descansàvem el Dani s'ha aixecat per anar a llençar un paper, i s'ha donat una trompada contra un fanal. Primer ens hem pensat que era una broma, però tot seguit l'hem vist estabornit i amb marques que delataven un cop descomunal...Ja està millor! Hem dinat en un lloc SO FASHION, el disseny suec té fama per moltes raons!!! I on es menja, de veritat, molt bé. Observem, un cop més, la gent: són realment oberts, hospitalaris, riallers...

El VOLCANO JAMÖVÄÄÄÄNFAKÄÄUL, o com es digui, que aquí en diuen d'unes maneres molt diverses, ens està fent la guitza, doncs diuen que torna a treure més ASH!!! I que no saben si tancaran l'espai aeri.

Dissabte. Us podem escriure perquè acabem d'arribar de l'òpera d’Estocolm. Brutal PERFORMANCE, danca contem-

Aquests tres últims dies han estat molt i molt bé. Aprofitats a tope. ON SUNDAY vam anar a Valkshom, una illa de l'archipelago suec, amb ferrI (com si fos el 22) que és un mitjà de transport habitual, ja que en tenen 34.000, d'illes!!! Una

31


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària volteta i tornada cap a Estocolm. Dinar a un RESTAURANG ( en suec, acabat amb g),les famoses MEATBALLS, mmm. Brutals! Però que bé que es menja a Suècia! Ens ha agradat molt el detall decoratiu a la paret...

Tarda de SHOPPING. Ens trobem els alumnes per l'avinguda principal de DROTTNINGGATAN, vaja, com Portaferrissa als voltants de Nadal. Tarda de perdre's pels carrers de l'OLD TOWN, de cafè, de mirar paradetes de trastos vells a la plaça Major, i de milers de coses. Al matí, ens expliquen, la majoria d'ells han anat al parc d atraccions amb els PARTNERS. L’Helena Ramon va perdre, ahir, la cartera a l'Òpera i avui l'ha recuperada, amb els diners i tot!

es

tes n'han fet alguna d'agosarada. Li han preguntat perquè els suecs han de pagar la boda reial de la princesa Victòria i els impostos, en canvi, no es fan servir per a altres coses? La diputada ha llençat pilotes fora. Després anada a la plaça de Stortoget, meravellosa, de veritat. Vegeu les fotos...

I per fi el canvi de guàrdia davant la plaça del Palau Reial, fent de guiris totalment, i que aquests suecs tenen feina a tope, ja ho veig. Se'ls casa la princesa gran, al juny, i està tot en obres, la catedral, la plaça, i "vandecul", mira el mateix nom que el volcà islandès, jaja. Ah i la nena, la petita dels reis, es veu que al nòvio "l'han pillat" amb una noruega i ha trencat el compromís. Diuen que ha marxat a NY per oblidar. I estan amoïnats. Aisshhh.

32

El dilluns a l'escola. Partit de futbol amb els suecs. Hem guanyat 12 a 2. POOR... Han jugat també, el Dani i el Birger. Curiosament els suecs, més d'un, portava la samerreta culé de l'Ibra! Hi ha una cosa més que no us havíem dit. Pels que no heu estat a Suècia: Us expliquem, resulta que diuen que a Suècia tots parlen l'anglès!!! Però qui ho ha dit això??? Us ho confirmem, no és del tot veritat. Parlen anglès, sí, sí, i els qui ho fan, molt bé, però no tots el dominen. El que més ens ha agradat ha estat comprovar que els nostres alumnes, sí que el dominen. Ha estat tot un plaer poder-los sentir en aquesta llengua.

Després amb tren cap a Täby. La veritat és que el transport públic va ON TIMING. Trens, ferris, busos... Paguen molts impostos, ens explica la Karstin, doncs... que es noti, no? Ahir visita al Parlament suec, edifici neoclàssic per fora i ultra modern per dins. Debat del ministre d'ENVIRONMENT i ningú escoltant, només nosaltres. Ell, que és suec, parlava suec. És clar. Nosaltres fent cares d'entendre-ho tot. Ens ha acompanyat tota l'estona una diputada i les explicacions ens les ha fetes en anglès. Quan hi hagut torn de pregun-

Una dada curiosa. Els suecs són molt avançats, sí, en algunes coses, però no hem vist a l'escola de Täby, que reciclessin, tot va a la mateixa brossa, orgànic, plàstic, paper, embolcalls...! I nosaltres preguntant on són les diferents bosses??? UFFF, quina il·lusió dir-los que nosaltres, a Sarrià, SÍ! Que aquí tenim el costum de reciclar, separar, etc. I que ho fem des de fa molts i molts anys! Ah, i els fulls? No són de paper reciclat! Vaja, nosaltres, sí! Per acomiadar-nos de l'EXCHANGE, la Karstin i el seu marit ens han convidat al seu FLAT amb un BREAKFAST esplèndid.


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària Ha estat una estona agradable i hem pogut veure com hi ha bona sintonia entre els participants. Darreres hores... La tornada ha estat una mica llarga, ens dóna permís el volcà i sortim a les 3 del matí de l'hotel, 2 hores cap a SKVASTA AIRPORT, amb autocar, la majoria dels nostres alumnes dormint, ja que havien fet un party de comiat de la qual encara ara no s'han refet, i a les 7.30 vol de Ryanair cap a Girona. 3 hores més . Després autocar, AP-7 cap a l’estació del Nord. Viatge amenitzat amb els tifosi de l'Inter cantant a "grito pelado", no sé què de Julio César. Que al vespre hi ha partit!

‘MURDER MYSTERY’ TEATRE EN ANGLÈS A L’ESO On the 29th April, all the students of third and fourth of ESO went to the school's theater to see Murder Mystery. A play starred by real English actors. The breaking-routine play started with the presentation of the actors in very understandable English. In fact, the whole play was written and performed in very clear English, which helped the public to follow the story.

I nosaltres , que només som 12, perquè el Dani, ja sabeu que és perico, intentem cantar el nostre himne. Desganyitats, no aconseguim que ens sentin. Ells guanyen. Total, a les 14.00 a casa. Estocolm-Barcelona, 11 hores. Res, frescos com una rosa de SANT JORDI! Per acabar, no volem oblidar-nos de donar les gràcies als nostres alumnes. Han estat uns companys de viatge fantàstics, són un bon exemple, han estat tots els dies molt col·laboradors i agradables. Dóna gust veure'ls com es mouen, com actuen, com comparteixen qualsevol cosa. N'estem orgullosos!!! Fins aviat!

The story was set in an old English mannor house and told the affairs of an aristocrat family and their servants. After one hour and a half, people had time to participate in the play; two students joined the actors on stage and got involved in the play as investigators of the murder. They were a bit nervous but it was fun!

Martandstat i Daniholm

UNA VISITA PER SUCAR-HI PA! El 19 de març ens van visitar uns alumnes de Burdeus aprofitant l'estada que feien a Barcelona. Els alumnes d'Aula Europea de tercer els vàrem rebre a l'Auditori, on vam intercanviar informació sobre la seva escola i la nostra... Després vam explicar-los la història del pa amb tomàquet i vam poder degustar-lo plegats, als menjadors de l'Escola. Jo vaig agafar tres talls de pernil i me'n vaig fer un entrepà boníssim! Tot seguit els vàrem ensenyar algunes de les instal·lacions de l'Escola: l'hort, el CES... I fins i tot vam pujar al campanar (més d'un tenia vertigen). Vam viure un dia diferent i vam tenir una oportunitat més per posar en pràctica el francès. Alfred Subietas, 3r d'ESO B

At the end, the actors spoke to the audience and we had the chance to ask different questions: personal questions to the actors or about the play. Every student in the room enjoyed the performance and they can't wait for the next time Blue Mango Theatre comes to our school for another show! Marc Belmonte, 4t d’ESO D

es 33


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

INTERCANVI AMB HOLANDA El dia 22 d'abril, el grup de 24 alumnes de 1r de Batxillerat participant a l'intercanvi amb Holanda, juntament amb els professors Julià Hinojosa i Anna Roig, vam agafar un avió in extremis cap a l'aeroport d'Amsterdam. Malgrat algunes turbulències, vam tenir un vol plàcid i el volcà islandès no ens va molestar. A Amsterdam-Schipol vam retrobar-nos amb els nostres partners holandesos i amb les seves famílies. Cap de nosaltres s'imaginava que passaríem una estada tan sorprenent i agradable.

també s'havia de pedalar per desplaçar-se. Els més valents es van llençar a l'aigua! Després vam estar prenent el sol, jugant a cartes, escoltant música i fent la migdiada. Diumenge era el dia que teníem lliure. El grup es va partir en dues meitats. Mentre uns van anar a un parc aquàtic, els altres van anar a un parc d'atraccions normal. De totes maneres, més tard, la majoria ens vam retrobar. El dilluns vam marxar cap a Scheveningen, una població situada a la platja, que malgrat el fred i el vent, la vam gaudir des de l'interior d'un McDonald’s. A continuació, vam fer unes partides a la bolera acompanyats dels professors, que no van atrevir-se a jugar! A les sis ens vam tornar a trobar tots a l'escola per sopar amb les famílies i amb els professors. Sí sí, a les sis de la tarda. L’endemà vam anar amb bus a la capital, Amsterdam. Després de passejar per la turística ciutat europea, comprar mil i uns records, visitar el museu d’Anne Frank (on ens vam trobar companys de l'Escola Pia de Balmes!) i quedar embaladits al Barri Vermell, vam tornar cap a casa. L'últim dia del meravellós intercanvi vam fer uns partidets de futbol, bàsquet i hoquei a l'escola, i a dos quarts de cinc ens vam trobar a l'aeroport d'Amsterdam per despedir-nos. Entre llàgrimes i abraçades, vam dir adéu als nostres companys holandesos i vam tornar cap a Barcelona. El volcà islandès no va dignar-se a tornar a entrar en erupció i, per tant, no vam poder gaudir de dies extra d'intercanvi.

es 34

El primer dia vam visitar l'escola Veurs Lyceum on ens van fer un tastet del menjar típic d'allà. Amb les stroopwaffels encara a l'estómac vam anar a fer una visita a Leidschendam, la població on ens trobàvem. El segon dia, la diada de Sant Jordi, el vam dedicar a fer feina. Enlloc de comprar roses i llibres vam cuinar i vam debatre en anglès sobre un tema molt polèmic: la immigració. Aquest mateix dia vam agafar el tramvia cap a Den Haag, La Haia. Al vespre, l'escola havia organitzat una discoteca compartida amb alumnes txecs que estaven també d'intercanvi. Malgrat les poques ganes generals ens ho vam acabar passant bé (alguns més que d'altres). El dissabte ja vam començar seriosament amb l'intens ritme que perduraria al llarg de tota la setmana. Agafant les bicis, el transport per excel·lència del país, vam anar d'excursió a de Vlietlanden, un llac on vam llogar unes barquetes que, per si no n'havíem tingut prou amb les bicicletes,

Sembla impossible que Catalunya i Holanda siguin tan diferents estant tan a prop en el mapa. Els holandesos tenen trastocat el rellotge de la gana, no fan cap àpat contundent, simplement no paren de menjar el que ells en diuen "snacks" durant tot el dia. Més d'un ens hem engreixat uns quants quilos durant la nostra estada! Tot i passar-se el dia menjant per la ciutat, els carrers de les ciutats estaven sorprenentment nets sense haver-hi ni una sola paperera (que curiós!). Tothom es mou amb bici, la gent és molt civilitzada, malgrat la fama que puguin tenir. Tot és verd i tranquil i són gent molt divertida, simpàtica i afable. A tots se'ns farà realment complicat oblidar aquest viatge, el qual la gran majoria de nosaltres i dels holandesos ens agradaria repetir.


NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

I MOSTRA DE RECERCA JOVE SARRIÀ - SANT GERVASI El Consorci d'Educació i l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb els serveis educatius (CRP) i districtes de la ciutat, han iniciat el projecte Impuls a la recerca amb l'objectiu de potenciar, coordinar i difondre les iniciatives que s'estan duent a terme a la ciutat pel que fa a la recerca en l'educació.

cada a la dinàmica de fluids viscosos a través d'un medi porós. Autor: Jordi Casacuberta. Director: Julià Hinojosa. L'alumnat, per exposar treballs, va organitzar el seus espais/estands i va atendre els visitants durant tot el matí. Al mateix temps, hi va haver una conferència sobre recerca a Secundària a càrrec de Joaquim Rios i uns tallers de descoberta de la UPC, als quals van assistir un grup d'alumnes de primer de Batxillerat de la nostra Escola.

Una de les accions més representatives és la celebració de la II Mostra de Recerca Jove a BCN que es durà a terme en el marc de la Festa de la Ciència que organitza l'Institut de Cultura de Barcelona el 12 i 13 de juny. En aquesta Mostra participaran els treballs de Batxillerat seleccionats a cada districte que destaquin per l'aplicació de metodologies de recerca. En aquesta mateixa línia, el Centre de Recursos Pedagògics i el Districte de Sarrià - Sant Gervasi, amb la col·laboració dels coordinadors i coordinadores pedagògics dels centres de Secundària, organitzen la I Mostra de Recerca Jove de Sarrià - Sant Gervasi.

es

Aquesta Mostra, que va tenir lloc el 15 d'abril passat, és una exposició que vol donar a conèixer els treballs que du a terme l'alumnat de Batxillerat dels centres educatius del nostre districte per tal d'impulsar les seves habilitats comunicatives i argumentatives, estimular i valorar l'esforç i afavorir l'intercanvi de suggeriments i idees entre els participants.

35

Desenvolupament de la jornada :

El jurat (format per diferents persones: un/a representant del SE-CRP, tres representants del professorat de la zona, un representants de la UPC, un representant del districte i un representants del Consorci d'Educació de Barcelona) ha triat els tres treballs seleccionats del districte que participaran a la Mostra de la ciutat (mes de juny) i els dos de la nostra Escola han estat escollits per participar-hi.

La nostra Escola va presentar dos treballs a la mostra: - No consumeixes tabac, ell et consumeix a tu: estudi experimental sobre el tabac, els seus efectes nocius i les característiques dels joves fumadors. Autors: Alex Mesa i Oriol Navales. Directora: Marta Martí - Simulació gaussiana aplicada a processos reals: simulació informàtica imecànica de dispersions de tipus gaussià apli-

La propera cita és la Mostra de Recerca Jove a BCN en el marc de la Festa de la Ciència organitzada per l'Institut de Cultura de Barcelona els propers 12 i 13 de juny al parc de la Ciutadella, on els 30 treballs seleccionats es recolliran en una publicació i els 10 finalistes optaran a un viatge a l'Expo-Sciencies Europe 2010 (Moscou) o a les Vacances Científiques (Madrid).


ESCOLA VERDA

Conferència Catalana per Infants i Joves sobre Medi Ambient UN PROCÉS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL DE GRAN ABAST El divendres 9 d'abril es va celebrar la Conferència Catalana per Infants i Joves sobre Medi Ambient al Centre Unescocat de Catalunya. Hi van participar un total de 55 persones: 39 nois i noies d'entre 12 i 16 anys, 12 professors i professores i 4 persones organitzadores, que formaven part de la xarxa de xarxes que s'ha creat per coordinar aquest procés. Entre elles 4 alumnes representants de la nostra Escola: Marc Belmonte, Maria Bernadich, Berta García i Ferran Rivas, de 4t d'ESO. El procés està emmarcat en la Conferència Internacional per Infants i Joves sobre Medi Ambient “Cuidem el Planeta”, que tindrà lloc a Brasília (Brasil) del 5 al 10 de juny del 2010.

taran les idees acordades a un esglaó superior. La Conferència Europea s'inicia en un espai virtual i es culminarà l'acord en la mateixa Conferència Internacional, que serà també l'espai per debatre amb totes les delegacions internacionals la Carta de Compromisos "Cuidem el Planeta". El projecte, per tant, no es limita a l'organització d'un esdeveniment global, sinó que es tracta d'un procés d'educació ambiental de gran abast. El cas català Al mes de febrer, la Comissió Organitzadora de la Conferència Catalana es va posar en contacte amb les xarxes d'escoles catalanes per presentar el procés i convidar els centres educatius de Catalunya perquè hi participessin. En aquell moment van haver-hi 13 escoles que es van mostrar interessades a començar a treballar amb compromisos locals als seus centres. A partir de la documentació facilitada per l'organització internacional i altra documentació d'elaboració pròpia, els centres van iniciar les seves conferències locals.

es 36

A la Conferència Internacional es reuniran al voltant de 600 joves de 12 a 15 anys dels 5 continents per discutir sobre les problemàtiques ambientals i per fer propostes d'accions locals i globals de defensa del medi ambient. Es tracta d'una iniciativa que pretén donar a les noves generacions una alternativa per protegir el planeta que heretaran. La iniciativa del Govern brasiler, mitjançant el seu Ministeri d'Educació, té la metodologia següent: durant el mes de febrer, els països participants han organitzat conferències locals als centres escolars, on alumnat i professorat ha tingut l'oportunitat de debatre els desafiaments davant del canvi climàtic, a més d'assumir responsabilitats d'accions locals. El pas següent és celebrar la Conferència estatal, amb la possibilitat de fer-ne una intermèdia de regional. Aquest és el nostre cas, on les comunitats autònomes participants han celebrat la seva pròpia Conferència. En cada esglaó, s'escullen els delegats que representaran i que por-

El 9 d'abril va ser la data designada per celebrar la Conferència Catalana i posar en comú tot el que les escoles havien treballat. Després de rebre i entregar la documentació, presentar el programa i els objectius, 8 centres van exposar com havien fet les seves conferències, quins eren els compromisos que havien adoptat i quines accions havien pensat per assolir-los. Les experiències eren semblants a l’hora de tractar la reducció dels residus, la creació d'espais verds, l'estalvi energètic o altres temàtiques més innovadores. Mentrestant, els protagonistes de la Conferència, els nois i noies assistents, valoraven l'exposició dels seus companys, per després poder escollir els delegats que els representaran a la Conferència Internacional del Brasil. L'hora d'esmorzar va servir per fer una pausa i rebre la periodista Pilar Sampietro, del programa Vida Verde de Radio Nacional de España, que va venir a fer entrevistes a alguns dels participants; un dels entrevistats va ser Ferran Rivas. Després de la pausa, els centres van poder votar 2 cartells, dels 23 que s'havien presentat. Aquests es penjaran a l'espai web de l'Estat espanyol, es presentaran a la Conferència Europea i, amb una mica de sort, podran anar a la Conferència Internacional. La Carta de Compromisos Catalana, pendent d'aprovar i validar pels joves conferenciants de forma virtual, serà el full


ESCOLA VERDA

de ruta del procés català, que inclourà els compromisos que van prioritzar els joves participants, sobretot pel que fa a aspectes de reducció de generació de residus, de paper, d'energia i d'aigua, i també sobre la disminució d'emissió de CO2, recuperació de zones verdes i conservació de la biodiversitat i potenciació del consum responsable i sostenible.

Entre el 5 i 8 de maig s'està preparant el Seminari europeu, on, per mitjà d'un fòrum virtual, els delegats i delegades conversaran sobre els compromisos europeus, debat que fi-

nalitzarà al Brasil, amb l'aprovació de la Carta Europea de Responsabilitats i d'Acció. La cita a Brasília és del 5 al 10 de juny, on les veus dels nois i noies es faran sentir per debatre els problemes ambientals a escala mundial i per comprometre's a enfrontar-s'hi, amb la base de la participació democràtica, on l'opinió dels joves és respectada i valorada. S'assumiran responsabilitats individuals i col·lectives per promoure una millor qualitat de vida local i planetària i s'elaborarà la Carta de Compromisos Internacional, que es presentarà a l'ONU i als ministres dels països participants. Es preveu una participació d'unes 1.000 persones entre nens i nenes, joves, acompanyants, convidats i equip tècnic. Aquest acte serà una oportunitat per compartir reflexions i accions amb joves de tot el món sobre reptes socials i ambientals claus per al futur del nostre planeta. I després, el procés continua, ja que la finalitat última és que es generin estructures i xarxes estables de participació i acció dels joves, en l'àmbit regional i mundial. S'ha de potenciar la creació d'aquests espais transformadors i tan enriquidors per als joves, que fomenten i motiven la reflexió i l'acció.

es 37

Diploma de participació de l’Escola a la Conferència.


RACÓ DEL CES

PROGRAMA D’ACTIVITATS CES ESTIU 2010 ESTADES D’ESTIU

ny al 4 de juliol

del 28 de juny al 30 de juliol

Activitat adreçada a qui vulgui practicar tot tipus d’esports sense una especialització determinada i amb una connotació lúdica i recreativa. Esports usuals (bàsquet, tennis, futbol, handbol), esports alternatius, psicomotricitat, jocs de taula i tallers. Natació i activitats aquàtiques. Rotatiu: jocs en anglès. Excursió setmanal. Edats: de P3 a 6è de Primària. Dates: hi haurà 5 torns setmanals: - Del 28 de juny al 2 de juliol - Del 12 al 16 de juliol - Del 5 al 9 de juliol - Del 19 al 23 de juliol Horaris: Tot el dia: de 9.00 a 17.00 Matí: de 9.00 a 13.00 Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17.00 a 17.30 (inclòs en la quota).

- Del 26 al 30 de juliol

Preus per setmana:

es 38

NRE. DE SETMANES 1 setmana 2 setmanes 3 setmanes 4 setmanes 5 setmanes Reserva de plaça: 100 €

TOT EL DIA 172 € 302 € 437 € 530 € 603 €

MATÍ 87 € 160 € 220 € 269 € 302 €

Procés d’inscripció: a partir del 14 d’abril. - Reunió informativa: dijous 17 de juny a les 18.00 a l’Auditori de l’Escola.

CAMPUS ESPORTIU SETEMBRE de l’1 al 6 de setembre Activitat lúdica i esportiva. Esports usuals i alternatius. Natació. Tallers i expressió corporal. Edats: de P3 a 6è de Primària. Horaris: Tot el dia: de 9.00 a 17.00 Matí: de 9.00 a 13.00 Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17.00 a 17.30 h. (inclòs en la quota). Preus per setmana: Tot el dia: 125 € Matí: 63 € Reserva de plaça: 40 € Procés d’inscripció: del 22 d’abril al 30 de juliol.


RACÓ DEL CES

CAMPUS DE FUTBOL I BÀSQUET

del 27 de juny al 4 de juliol

Es tracta de 8 dies de tecnificació esportiva (bàsquet i futbol), de preparació física específica. Adreçat a nens i nenes que vulguin viure l’esport en un entorn diferent. També s’hi farà natació i activitats aquàtiques. Edats: de 3r de primària a 4t d’ESO. Horari de trobada: els alumnes hauran de ser al Collell (a prop de Banyoles) el diumenge 27 de juny de 16.00 a 18.00 Horari de tornada: arribada en autocar a l’Escola Pia de Sarrià el diumenge 4 de juliol a les 18.00 Preu: 390 € - Reserva de plaça: 195 € - 2n pagament: 195 € Procés d’inscripció: - Del 14 d’abril al 18 de juny. - Reunió informativa: dilluns 21 de juny a les 18.00 a l’Auditori de l’Escola.

ESTADES DE FUTBOL I BÀSQUET

del 5 al 30 de juliol

Oferta d’aprenentatge i tecnificació esportiva. Adreçada a nens i nenes que vulguin fer una especialització esportiva en bàsquet o futbol. També s’hi farà natació i activitats aquàtiques. Edats: de 2n de Primària a 4t d’ESO. Dates: hi haurà 4 torns setmanals: - Del 5 al 9 de juliol - Del 19 al 23 de juliol - Del 12 al 16 de juliol - Del 26 al 30 de juliol Horaris: Tot el dia: de 9.00 a 17.00 (dinar inclòs). Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17.00 a 17.30 (inclòs en la quota). Preus per setmana: 1 setmana: 146 € 2 setmanes: 270 € 3 setmanes: 374 € 4 setmanes: 478 € Reserva de plaça: 100 € Procés d’inscripció: a partir del 14 d’abril. - Reunió informativa: dilluns 21 de juny a les 18.00 a l’Auditori de l’Escola.

es 39

CAMPUS D’HOQUEI SOBRE PATINS EN LÍNIA del 5 al 16 de juliol Campus de tecnificació d’hoquei sobre patins en línia amb jugadors d’elit. Edats: de 2n de Primària a 3r d’ESO. Dates: hi haurà dos torns setmanals: - Del 5 al 9 de juliol - Del 12 al 16 de juliol Horaris: - Tot el dia: de 9.00 a 17.00 (tot inclòs). - Horari d’acollida: de 8.15 a 9.00 i de 17 a 17.30 (inclòs en la quota). Preus per setmana: 1 setmana: 156 € 2 setmanes: 280 € Reserva de plaça: 100 € Procés d’inscripció: a partir del 14 d’abril. - Reunió informativa: dimarts 15 de juny a l’Auditori de l’Escola.

Anima-t’hi! Club Escolapis Sarrià Tel.: 932 118 708 sarria.ces@escolapia.cat http://www.cescolapissarria.cat


L’ENTREVISTA: Des de l'any 2000, 39 mestres de tota l' Escola Pia de Catalunya han pogut anar al Senegal amb una iniciativa de la Fundació Educació Solidària (FES) que intenta donar a conèixer i fer descobrir als professionals de les nostres escoles la promoció de les iniciatives educatives que la Fundació porta a terme en les àrees més necessitades. La idea és que els mestres vegin de ben a prop com es treballa al Senegal i puguin transmetre-ho als seus companys en un entorn més proper, ajudant a la feina de sensibilització i difusió d'aquesta cooperació tan necessària. Aquest any, una de les mestres que ha visitat el Senegal és Montse Castells i Solanes, que fa 27 anys que treballa a l'Escola i que actualment és tutora de 5è de Primària. Què t'ha semblat l'experiència d'aquest viatge? Per a mi ha estat una experiència molt positiva, única, altament motivadora i una vivència real i actual dels "valors escolapis". Quants mestres hi heu anat? De quines escoles? Aquest any, com tots els altres, hi hem anat 4 mestres, ja que per aspectes pràctics de mobilitat (cabuda d'un vehicle) resulta més còmode. Els mestres amb els quals he conviscut durant aquesta estada són de diferents escoles de Barcelona: E.P. Balmes, E.P. Sant Antoni i Nostra Senyora (E.P. Diputació) i tots ells treballen amb alumnes de Secundària i Batxillerat. Ja us coneixíeu d'abans o us heu conegut al Senegal? Jo només coneixia una de les mestres, però abans de marxar, vam tenir un parell de trobades per parlar i planificar tota una sèrie de qüestions pràctiques (vacunacions, farmaciola, petits obsequis per a les cases que ens acollien...). Heu pogut veure el projecte educatiu que la FES porta a terme al Senegal. Què és el que més t'ha sorprès? Crec que ho hem vist "tot i més", ha estat una "marató" molt intensa, profitosa i enriquidora en tots els aspectes. El que més m'ha sorprès ha estat veure com havien tirat endavant tots aquells projectes que ja sabia que existien perquè hi havíem participat en diferents Dia de la Família. Tenia molt presents els dibuixos dels programes, el que havíem parlat amb els alumnes a les sessions de tutories i tot allò estava allà, gairebé com ho havia imaginat, i realment són molt bons projectes, ja que afavoreixen la formació i el creixement personal de molts nois i noies; per exemple: la fàbrica de confitures, el taller de costura, la granja-escola... D'altra banda és realment exemplificant veure la feina que dia a dia, i any rere any, fa un grup d'escolapis que ha permès tirar endavant tots aquests projectes que han contribuït a l'alfabetització de molts infants, a la formació professionalitzadora dels joves i a les activitats de lleure per a petits i grans. La Fundació també treballa a Cuba, Mèxic, Guatemala i Bolívia, però al Senegal és on té el major nombre d'alumnes, més de tres mil. Heu pogut fer-los alguna classe? Hem visitat moltes escoles i hem entrat a saludar a moltes aules. Amb els més petits hem pogut veure com treballen i

de quins recursos disposen els mestres (pissarra, guix blanc i guixos de colors). Amb ells hem cantat cançons (franceses) i els hem acompanyat amb el ritme del seus balls (la nostra psico). Quan hem estat amb els més grans, ens hem presentat i els hem explicat una mica quina era el motiu de la nostra estada. Després eren ells qui preguntaven el que realment els interessava: com són els nostres alumnes, si hi ha possibilitat de treball al nostre país, com vèiem les seves instal·lacions...

Què és el que et ve més de gust transmetre als teus companys de l'experiència d'aquest viatge? Després de la vivència d'aquests dies al Senegal, immersa en la quotidianitat de les comunitats escolàpies d'aquell país, crec que tenim bons motius per seguir treballant des d'aquí en la transmissió als nostres alumnes dels grans valors universals com la solidaritat, la justícia i l'esperança, ja que entre tots podem fer molt bona feina. Teniu pensat treballar a classe per sensibilitzar els nens sobre tot el que heu pogut veure al Senegal? Sí, en realitat tenim moltíssimes fotografies que cal ordenar i organitzar per poder donar una bona informació de totes les activitats que es realitzen allà, i així motivar i sensibilitzar el major nombre d'alumnes i famílies que sigui possible per tal que col·laborin amb la FES. Com ho fareu? Intentarem muntar un Power-point, ja que una imatge val més que mil paraules. Les sessions de tutories, les campanyes de sensibilització, el Dia de la família, els claustres de professors... seran una bona ocasió per presentar-lo als alumnes, pares i mestres. Però per a això caldrà esperar al proper curs, ja que no són activitats d'un moment puntual, sinó projectes sòlids i dinàmics en el temps. Moltes gràcies, Montse! Anna Pérez


Revista Juny 2010