Revista Es, juny 2011

es

Escola Pia de Sarrià

núm. 121 :: juny 2011

El 31è Dia de la Família Convertir la nostra diversió pàg.26 en un fet solidari

L’Escola de Família Orientacions per a la millora de l’acció educativa familiar pàg. 28

L’Entrevista Josep M. Arbusí, Director gerent

pàg. 108

SUMARI

Juny 2011 I núm. 121

EDITORIAL M’exalta el nou, m’enamora el vell Olor d’estiu Matats, pringats i pilotes

es 2

3 3 5 6

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL VI Assemblea de l’Escola Pia Catalunya El Projecte de Pastoral Sobre el finançament de l’escola concertada Què és la carta de compromís educatiu?

8 8 9 10 11

COMPARTIR VALORS Compartint celebracions El voluntariat L’antídot és l’educació Els grups Mou-te Campanyes solidàries

14 14 17 18 20 24

L’ASSOCIACIÓ I TU El 31è Dia de la Família Escola de Família Activitats Comunicació

26 26 28 30 31

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació infantil Educació primària Educació secundària: ESO i batxillerat Cicles formatius Premis, concursos i Jocs Florals

32 32 40 58 80 82

Edició Consell de Redacció Redacció i Producció editorial Disseny Gràfic Impressió i maquetació Cap d’Estudis d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària Cap d’Estudis dels Cicles Mitjà i Superior de Primària Cap d’Estudis d’ESO Cap d’Estudis de Batxillerat Directora Pedagògica Responsable del CES Dipòsit Legal Nombre d’exemplars

ESCOLA VERDA CENTRE FORMADOR D’ALUMNES EN PRÀCTIQUES La nostra Escola, un centre formador d’alumnes en pràctiques

96

99 99

EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ Jornades gastronòmiques europees Treballem hàbits L’escola recicla les restes de menjar: fem compostatge

100 100 100

MEDIATECA Què llegir aquest estiu?

102 102

ELS COMPANYS PREJUBILATS Entrevista als companys prejubilats

103 103

EL RACÓ DEL CES

107

L’ENTREVISTA

108

101

Associació de Mares i Pares d’alumnes de l’Escola Pia de Sarrià Anna Carmona, Josep M. Arbusí, Joan Guitart, M. Luz Celaya, Àngels Zamora, Montse Díaz, Montse Martori i Marta Ferrer.

Escola Pia de Sarrià Immaculada, 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704 Dragunet d.sign Sprint Copy, S.L. Rosa M. Roca Xavi Ocaña Tere Prats Anna Rosés Gemma Ferrer Mamen Matesanz B-41.015-1968 1.800

Les opinions expressades pels colaboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

EDITORIAL

“M’EXALTA EL NOU, M’ENAMORA EL VELL” L’antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: M’exalta el nou i m’enamora el vell.

J.V. Foix Aquest conegut vers del poeta J.V. Foix m’ha inspirat els pensaments, a primera vista contradictoris, que voldria expressar en aquestes línies de la nova i vella revista ES, nova en el seu format i vella en la seva història.

El nou i el vell, el blanc o el negre, el dia o la nit, la soledat o la companyia, el soroll o el silenci, el sí o el no... són termes aparentment contradictoris tot i que, amb una mirada profunda, ens adonarem que poden ser alhora complementaris.

Aquests darrers mesos he estat vivint experiències que em refermen en la creença de la necessària convivència entre el nou i el vell, la transferència de coneixements, la diferència, la integració, la barreja, la multiculturalitat, la multidisciplinarietat...

Precisament aquest curs escolar ha estat marcat per reflexions, canvis i renovacions importants en la institució escolàpia i també a la nostra Escola de Sarrià, a la qual, com a pares, hem confiat l’educació dels nostres fills i filles. Seguint la idea del poeta de Sarrià, intentaré fer-vos-en un breu resum.

El passat 25 i 26 de març, l’Escola Pia va celebrar l’Assemblea de les institucions educatives, la qual ha suposat un procés d’anàlisi i reflexió profunda. En l’Assemblea, hi prenen part els directius, els mestres, el PAS i els pares i també els alumnes... Tots i totes amb responsabilitats diferents, però amb una mateixa missió: determinar les polítiques educatives que marcaran el proper quadrienni.

Aquesta ha estat la VI Assemblea, la qual cosa indica que ja fa més de 20 anys que les escoles es guien sota uns criteris comuns i m’agrada, com a mare, pensar que hi ha un llarg recorregut fet, una experiència sòlida, una Missió ben definida. Però també m’il·lusiona que no sols es viu del passat, sinó que cada 4 anys l’Escola Pia se sotmet també a una avaluació, a un recomençar i es replanteja nous objectius i nous reptes en l’àmbit educatiu. Les famílies també hi hem pres part de manera activa presentant una de les quatre polítiques aprovades: Escola i Família, un projecte compartit.

Aquesta aportació representa quelcom innovador perquè les famílies prenen part del Projecte Educatiu de l’escola on s’eduquen els seus fills.

Dies després, durant la Setmana Santa passada, se celebrava el Capítol Provincial, màxim òrgan de govern de l’Escola Pia de Catalunya. El Capítol és una realitat amb molta història i regulada canònicament. Té tres finalitats principals: l’estudi de la situació actual de l’Escola Pia i de les seves comunitats i obres, tenint en compte l’anàlisi dels diferents responsables d’aquestes; l’elecció del pare provincial i els seus assistents, o sigui l’Equip de Govern, i la planificació de les línies d’actuació per als propers quatre anys.

El Capítol és vell si ens fixem en la seva història, molt valuós perquè si la institució ha arribat a fer camí és, en bona mesura, pels processos de revisió i reorganització que ha anat fent al llarg del temps. Però com ens diu el poeta, a nosaltres ens “exalta el nou” i aquest Capítol ha comptat, per primera vegada, amb una participació activa d’alguns laics compromesos amb l’obra escolàpia.

El resultat d’aquest Capítol Provincial ha estat optar per atrevir-se a trobar nous camins per als nous reptes, per no quedar-se mirant el passat, sinó per afrontar el futur amb compromís decidit respecte als més desafavorits.

S’han aprovat dues línies generals, la primera es refereix a la reorganització de l’Escola Pia per ser més coherent, més participativa, més àgil i per permetre una major implicació de laics i laiques. La segona vol refermar el Projecte Educatiu Social i de Presència escolàpia. Una vella institució de més de 400 anys d’història vol reorganitzar-se per adaptar-se a les noves realitats socials tot i ser un projecte ja existent. Això requereix una nova aposta decidida i compromesa, fidel a l’esperit calassanci: atendre les necessitats adaptant-se a les noves realitats socials (varietat cultural, religiosa, lingüística...).

es 3

EDITORIAL

Un arbre d’arrels centenàries creixent amb noves branques, una institució amb una història decidida a renovar-se d’acord amb els nostres temps.

I com a anècdota us explicaré que els membres capitulars s’asseuen per ordre d’edat, del menys jove al més jove...

Cabells blancs, cabells grisos, cabells que anaven canviant la tonalitat. I tota aquesta escala em va suggerir un conjunt d’experiència, saviesa, maduresa, reflexió també barrejada amb energia, il·lusió, gosadia... Tot un conjunt de qualitats humanes reunides en una mateixa sala capitular: el nou i el vell altra vegada en el meu pensament. I parafrasejant el poeta Foix, jo pensava “m’exalta el nou”: laics i religiosos junts, “m’enamora el vell”: Capítol Provincial

es 4

Membres participants en el Capítol Provincial.

I ara, si ens apropem a la nostra Escola de Sarrià, veurem que aquesta ha viscut canvis importants. Com sabeu, aquest curs hem donat la benvinguda al nou director, Josep M. Arbusí, i també a alguns membres de l’Equip Directiu. Noves persones al capdavant de l’Escola. Però alhora recordem amb estimació Miquel Garcia, director, durant més de 14 anys, a qui agraïm de cor la seva dedicació i fidelitat a l’Escola.

Una mirada més atenta al nostre dia a dia, a la nostra quotidianitat de pares i mares em fa pensar cada matí que “m’encanten” aquests petits alumnes de P3 quan temorosos i alhora il·lusionats trepitgen per primer cop el Parvulari, però també “m’enamoren” els veterans nois i noies de Batxillerat quan passegen per l’Escola com si fos casa seva, sabent que això se’ls acaba.

I quan passejo per l’Escola m’agrada veure el Parvulari amb instal·lacions tan noves, amb la llum, el color, els dibuixos, els murals, les joguines..., però també m’enamoren les aules més velles dels batxillerats, les escales centrals, la Sala d’Actes i les parts més antigues de l’Escola.

M’encanta trobar pares i mares joves acompanyant els fills fins a l’aula, però també m’agrada trobar-me pares i mares amb alguns cabells blancs que encara s’apropen a l’Escola per fer l’entrevista amb el tutor o la tutora dels seus fills.

I m’il·lusionen els mestres novells, que fan classe per primera vegada, que confien en la institució i que fan un camí personal i professional a l’Escola. Però també em tenen el cor robat els mestres amb més de 25 anys d’experiència, i m’emociono sempre en veure l’homenatge que fa l’Escola, per Sant Josep de Calassanç, a tota una vida al servei de la institució quan es jubilen.

Quins pensaments més contradictoris, puc ben dir que a mi, com al poeta, m’exalta el nou i m’enamora el vell!

Anna Carmona Presidenta de l’AMPA

EDITORIAL

OLOR D’ESTIU Acabem un altre curs escolar i és un bon moment per fer reflexions i per seguir parlant del món educatiu.

La nostra comunitat educativa és una gran família, com vam tornar a comprovar el passat 14 de maig amb l’èxit de la celebració del 31è Dia de la Família. Tots compartim esforços per enfortir la vida dels nostres alumnes, els vostres fills; treballem amb afecte, visualitzem un món de valors a casa i a l’Escola, aportem coneixements, col·laborem en la construcció d’un sistema social, impulsem l’educació, integrem la tecnologia, ens preocupem per la situació de crisi econòmica... i sobretot, sobretot, ajudem els infants i joves a créixer i els donem la formació bàsica que el dia de demà els serà necessària per administrar els nostres recursos.

Algunes de les eines que solem utilitzar els educadors de l’Escola en la nostra tasca diària són: • Una filosofia de vida que dóna coherència al nostre quefer diari.

• Comprensió amb la diversitat de personalitats, caràcters i capacitats del nostre alumnat.

• Amor i estimació cap a tots i cadascun dels infants i joves, com a exemple de la nostra resposta emocional cap a allò que valorem en gran manera i que constitueix una font de satisfacció.

• L’orientació necessària per triar les opcions més adequades als seus interessos i les seves aptituds, d’acord amb les ofertes acadèmiques i professionals que hi ha, tant durant l’escolarització com en l’accés a estudis o activitats posteriors.

• Comunicació efectiva, és a dir, explorar les condicions que fan possible que la comunicació i el diàleg amb l’alumnat siguin profitosos i eficaços.

• Comunicació valorativa cap a la comprensió del seu entorn.

• Afectivitat necessària perquè tota persona formi el seu món emocional i domini, per exemple, els neguits, les pors, la tristesa, la ràbia, l’alegria, l’amor...

• Visió de futur del fet educatiu a partir del diàleg i de l’argumentació.

• El Document de civilitat per ensenyar civisme, bona educació, sentit del deure, urbanitat, bones maneres...

Allò que de petits en dèiem “modos”.

Tot i això, la realitat ens ensenya que els nostres objectius no sempre surten com desitgem, sinó que hi intervenen molts factors de diferent índole que alteren els processos educatius i, a vegades, els allarguen o els interrompen. És en aquests moments de debilitat i d’incertesa que tots els que estem implicats en el projecte d’educar hem de fer front comú, treballar units per redreçar la situació no desitjada, insistir en els encerts, rectificar els errors i encarar el futur amb optimisme.

Dins d’aquest plantejament, l’aparició del conflicte és ben rebuda, perquè ens permet activar la nostra acció educativa.

El conflicte ens crea dubtes i ens ajuda a progressar. Per tant, a l’Escola podem acollir el conflicte, buscar entre tots estratègies per solucionar-lo i mantenir viva l’esperança que aquesta solució també es pot exportar a altres àmbits de la societat.

En les interaccions amb els alumnes sorgeixen les fragàncies. L’aroma de mestre se sent quan plantem les llavors del saber, quan actuem amb els alumnes amb tendresa, amor, estimació, comprensió, amistat. Es flaira l’olor de mestre quan som unes persones que facilitem, quan som uns intermediaris accessibles, quan dediquem als alumnes totes les nostres energies per ajudar-los quan els costa seguir les explicacions de classe, quan a vegades ens cal suportar la seva cridòria, el seu desinterès, la seva falta d’ànim. Se sent l’olor de mestre quan els parlem dels seus esports favorits, quan els reprenem a temps i els imposem una disciplina dolça i ferma, quan sabem dir-los sí i quan sabem dir-los no. Es flaira l’olor de mestre quan cantem amb ells i els expliquem contes; quan ens hi apropem i escoltem les seves queixes i els seus problemes; quan els encoratgem, els animem o els consolem en els moments tristos; quan som simpàtics amb ells. Se sent l’olor de mestre quan ens preocupem per millorar i aprendre a ser mestre, amb humilitat i senzillesa les vint-i-quatre hores del dia i quan els ensenyem a potenciar l’aroma de les virtuts humanes i cristianes. Fem olor de mestre quan els ensenyem a fer el bé i a evitar el mal, quan som coherents amb el que diem i amb el que fem i quan els ensenyem a perdonar i a no odiar.

es 5

EDITORIAL

Ens agradaria sentir-nos feliços perquè tots els nostres alumnes ens diguessin: “Fas olor de mestre!”.

Sigui aquest només un exemple de la nostra voluntat de servir millor els nostres infants i joves. Però vull deixar molt clar que aquesta és una responsabilitat compartida i que ningú no pot rentar-se’n les mans ni mirar cap a l’altre costat, perquè cada adult és un representant del món davant de les noves generacions.

Que les olors de l’estiu us siguin molt favorables!

Josep M. Arbusí Director gerent “Som convidats de la vida. En aquest petit planeta en perill hem de ser hostes... Aprendre a ser el convidat dels altres i a deixar la casa en què un ha estat convidat una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que un l’ha trobada. Crec que és la nostra missió, la nostra tasca”. George Steiner.

MATATS, PRINGATS I PILOTES Els futbolistes i la majoria d’esportistes parlen sovint del sacrifici i expliquen com s’han d’abstenir de molts plaers per viure centrats en un únic objectiu per tal d’assolir els màxims resultats. Saben prou bé que l’èxit i les victòries no s’assoleixen sense esforç. És cert que no n’hi ha prou amb l’esforç, però sense esforç no es pot arribar enlloc.

L’esforç no és un fi en si mateix, sinó un mitjà necessari per assolir determinats objectius. El que dóna sentit a l’esforç és el resultat final. Només es pot assolir un determinat fi, de l’ordre que sigui, mitjançant l’esforç.

es 6

I això serveix tant per a la vida intel·lectual, com per a la vida social, professional i esportiva. Si treballem per desenvolupar unes determinades habilitats podrem aconseguir expressar-les en la nostra vida.

A vegades ens volen vendre que les fites es poden assolir sense esforç; que podem adquirir coneixements nous, aprendre un idioma sense haver d’esforçar-nos; que podem mantenir una amistat sense fer cap esforç, o que és possible guanyar una cursa sense sacrifici.

Expressions com “aquest és un matat”, referides a la persona que treballa de valent, són freqüents entre els nostres joves i, també, entre els que no ho són tant.

I tots sabem que no hi ha cap persona que hagi destacat en el món de l’art, de la cultura, de l’esport… que hagi aconseguit el nivell d’excel·lència que té en el seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi de constància en el treball.

L’esforç és el que ens permet estirar al màxim les nostres capacitats.

Un altre valor que ha d’anar de bracet amb l’esforç és la responsabilitat.

Però la paraula “responsabilitat” tampoc no és gaire popular entre els nostres joves. Deu ser perquè els mestres i els pares ens passem el dia fent discursos sobre la responsabilitat quan renyem o volem que l’altre s’adoni del seu error i poques vegades en parlem quan la conseqüència de l’acció és un premi o un mèrit? És fals creure que respondre d’una cosa davant dels altres (això vol dir ser responsable) ens fa anar en contra de la pròpia llibertat. Ambdues coses van unides: sense llibertat no hi pot haver responsabilitat. Només qui actua per coacció o complint els mandats d’algú està exempt de responsabilitat.

I també se sol creure que la responsabilitat i la diversió són incompatibles. Sembla que una persona responsable no sap divertir-se.

Si a qui s’esforça l’hem elevat a la categoria de “matat”, al responsable l’hem batejat, socialment, com un “pringat”.

La responsabilitat és la facultat que tenim per prendre decisions i per acceptar les conseqüències que se’n derivin. I, per sort o per desgràcia, tots, en aquesta vida, des de ben petits, prenem decisions constantment. Quan som petits prenem decisions petites i que afecten un nucli reduït de persones. A mesura que creixem, les decisions també creixen. Però siguin grans o petites, cadascuna d’elles té les seves conseqüències.

EDITORIAL

En la presa de decisions ens podem equivocar o podem encertar. Però un cop l’hem presa no podem mai eludir-ne les seves conseqüències. I els únics responsables d’aquestes decisions i de les seves conseqüències som cadascú de nosaltres.

Hi ha un tercer valor que ha d’acompanyar l’esforç i la responsabilitat: el respecte. I, també, com no, existeix també una manera de desqualificar-lo.

Ens referim al respecte en general: cap a les persones, les normes, les coses, l’entorn…

Cal respectar les persones: a vegades pensem que les persones agressives en el tracte, les persones que intimiden els altres, són persones fortes. La veritat és que és tot el contrari: actuen així perquè són dèbils i tenen por. I així, insultant i fent sentir malament els companys que són més febles, aconsegueixen guanyar-se un lloc entre el grup.

Tots volem ser respectats, però només les persones tolerants són capaces de respectar. La intolerància, que no és altra cosa que l’expressió de la por o el desconeixement, no ens permet ser respectuosos amb els altres.

Respectar les persones, però també les normes. Perquè el respecte a la llei no és altra cosa que el respecte a un mateix.

Com va dir William Pitt, polític britànic del segle XVIII, “on acaba la llei (les normes) comença la tirania”. Les normes regulen la nostra vida social i ens protegeixen contra les injustícies. No hi ha ningú que vulgui patir injustícies.

Si el que s’esforça és un “matat” i el responsable és un “pringat”, el que és respectuós amb les normes, amb els companys i els professors… és un “pilota”.

En el millor dels casos “MATAT”, “PRINGAT” i “PILOTA” no deixen de ser simples expressions col·loquials perquè tots coneixem els beneficis del valor de l’esforç, la responsabilitat i el respecte. De fet, si mirem enrere i analitzem els nostres errors o els nostres encerts, els moments dolents o bons que hem viscut (aquells que depenen de nosaltres, evidentment) veurem com aquests tres factors hi han tingut un paper fonamental. Però a vegades ens deixem portar per la debilitat, o per la comoditat, o per la por de ser “titllat” de matat, pringat, pilota… I aleshores és quan apareix el fracàs.

Ara, però, hem de viure i, per tant, mirar endavant. Perquè, tal com deia Kierkegaard, la vida només pot ser compresa mirant cap enrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant.

Gemma Ferrer Directora pedagògica

es 7

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

VI ASSEMBLEA DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA

2. Aconseguir una organització de les IIEE més flexible, oberta, disposada a treballar en xarxa, eficient i creativa que permeti donar resposta als reptes de l’escola del segle XXI.

Els passats 25 i 26 de març, Terrassa va ser el punt de referència de l’Escola Pia de Catalunya. Més de 180 persones lligades a les institucions educatives (en endavant, IIEE) de l’Escola Pia de Catalunya van participar en aquesta trobada per debatre i aprovar les polítiques a seguir els propers 4 cursos escolars.

Com a membres amb dret a vot, hi van assistir: la Congregació Provincial, la Coordinació Institucional, el secretari general, dos caps d’Àrea de l’Equip de Gestió, els directors gerents de les 19 IIEE, una trentena de membres dels equips directius, presidents de les associacions de pares i mares, el president de la Federació d’associacions de pares i mares, delegats d’alumnes, representants del PAS

Elaborar una proposta d’organització de les IIEE que es fonamenti en una utilització flexible dels recursos, de l’espai i del temps, que prioritzi el treball per competències, l’ús de metodologies interdisciplinàries i globalitzadores, i que augmenti el seu caràcter inclusiu.

Promoure a l’Escola Pia un model d’organització obert, que permeti treballar en xarxa i que afavoreixi l’adaptació a la diversitat i a les necessitats educatives de l’entorn.

També es va donar suport a les polítiques que pares i mares i alumnes havien elaborat per a aquesta Assemblea, i que es comprometen a portar endavant per al mateix període de temps:

i representants dels docents. Com a convidats, també van participar-hi els escolapis lligats a la vida de les escoles, personal de l’Equip de Gestió i representants d’altres institucions del nostre entorn.

es

En aquesta trobada es van presentar les aportacions dels

8

ses a votació, de manera que el document resultant de

diversos estaments perquè fossin considerades i sotmel’Assemblea serà un compromís de les institucions de l’Escola Pia de Catalunya que cada centre adaptarà segons la seva realitat socioeducativa i territorial amb un missatge comú: seguir educant en coneixements i en va-

3. Desplegar el “Projecte Compartit” en tot l’àmbit de les IIEE dels centres docents.

Desplegar els objectius del “Projecte Compartit” entre famílies i docents a partir del pla d’acció propi de cada centre en el context del desplegament del “Projecte Compartit” institucional de l’Escola Pia. 4. Enfortir la participació de l’alumnat en la vida del centre i formar-lo personalment seguint els valors de l’Escola Pia de Catalunya i cohesionant internament la institució.

lors.

NOVES POLÍTIQUES PER AL QUADRIENNI 2011-2015 Aquestes polítiques comunes, que es concreten en objectius, són:

Definir el paper dels delegats d’alumnes a les IIEE, especificant els seus àmbits d’actuació tant individualment com dels seus òrgans de coordinació, donant-los eines per facilitar la seva funció, contribuint així a la millora de la cultura associativa i democràtica.

Desenvolupar un major sentiment d’institució en els alumnes i fomentar en l’aprenentatge els valors de l’Escola Pia de Catalunya.

1. Treballar, des de totes les etapes i tots els estaments de l’escola, les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la convivència.

Treballar amb tot l’alumnat els aspectes emocionals, de dimensió interior i les habilitats socials, de manera sistemàtica, dins i fora de l’aula, per millorar la convivència i aconseguir un clima d’escola harmònic i serè.

Integrar, en totes les àrees, el treball de la dimensió social, emocional i interior de les persones, en el marc del pla d’acció tutorial i pastoral amb la participació activa de tota la comunitat educativa.

ALTRES ASPECTES DE LA VI ASSEMBLEA Prèviament a aquesta tasca, l’Assemblea va avaluar la feina feta durant el quadrienni que ara finalitza. D’una banda, es va valorar la tasca feta pel Secretariat de les IIEE, pel Consell de les IIEE i pel secretari general en aquest temps, però també el grau d’acompliment dels objectius i les polítiques de la V Assemblea.

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

EL PROJECTE DE PASTORAL En l’Assemblea també es va aprovar el document Opció Pastoral a l’escola.

De tots els trets que ens identifiquen com a Escola Pia, aquesta darrera Assemblea ha subratllat de manera especial els nostres valors escolapis, el nostre caràcter d’escola cristiana, allò que definim com a Pastoral. I ho ha fet aprovant una política per al proper quadrienni que fa referència a aquests aspectes, però també amb el document Opcions pastorals.

El document Opcions pastorals és una concreció en deu indicadors que pretenen actualitzar i sistematitzar tot allò que, des de fa temps, es treballa entre totes les nostres escoles i, que sense voler imposar cap uniformitat, han

Aquests indicadors impliquen a tothom. No són deures ni reptes per als equips de Pastoral de les escoles. Són deures i reptes per als equips pedagògics, organitzatius i representatius de l’escola.

Són deu indicadors per a un sol repte: 1. L’escola té una especial cura per promoure el respecte per totes les persones, ja siguin alumnes, docents, els qui treballen en àmbits de l’administració i serveis, pares, monitors... i valora especialment les actituds d’acolliment i empatia.

2. L’escola assumeix el compromís vers un món més just i sostenible, que ens fa actuar pensant en els altres, per millorar la societat i tenint cura en la pràctica quotidiana de tots aquells aspectes que ens permeten optimitzar i reduir el consum de recursos.

d’ajudar-nos a caminar en la direcció institucional assenyalada en el Pla conjunt de Pastoral de l’Escola Pia de Catalunya en relació amb el marc escolar. Tenim nous compromisos clars i avaluables per aquests propers anys.

Quan posem de relleu aquests trets identificatius no ho

3. L’escola en totes les etapes educatives destina una estona diària per desenvolupar activitats relacionades amb la descoberta i l’aprofundiment de la dimensió interior.

També treballa aquesta dimensió personal i interpersonal des de les diferents matèries del currículum.

fem per mirar enrere o enyorar temps passats. Al contrari, ho fem segurs que aquesta és la millor manera que tenim per educar també avui. L’Escola cristiana no és altra que la que assumeix el compromís de situar la humanització com el seu primer objectiu: aconseguir que els seus alumnes, educadors, docents… siguem persones compromeses amb els altres i per als altres. Això no és nou, per al cristianisme no hi ha res més sagrat que la persona humana.

Quan parlem de Pastoral, doncs, no parlem de misses,

4. L’escola imparteix l’àrea de Cultura Religiosa, en tots els cursos des de primer de Primària fins a primer curs de Batxillerat. L’objectiu d’aquesta matèria és que els nois i noies coneguin de manera crítica i reflexiva com és el món de la religió i com són les religions del món, enteses com a possible font d’alliberament i de plenitud de vida. Estem segurs que aquest coneixement afavoreix el respecte i ajuda a entendre la complexitat del món.

dogmes o rituals, sinó que parlem de ser, d’aprendre a ser per a l’altre i amb l’altre. Posant primer qui més li costa i menys té. No oblidem que, per la mateixa definició d’Escola Pia, la Pastoral a casa nostra ha de tenir la clara voluntat d’incloure tot l’alumnat, no per voler-lo convèncer ideològicament o espiritual, sinó perquè assumim el compromís inqüestionable d’ajudar els alumnes a créixer com a persones compromeses en la construcció d’un món més humà, més just i més solidari.

Aquesta idea clau es concreta en el document aprovat per l’Assemblea i ho fa en deu indicadors que tenen la mateixa importància. No són indicadors que periòdicament hagin de passar auditories per aparentar o fer d’aparador.

Només tindran sentit si ens ajuden a la reflexió i fem tot el possible perquè esdevinguin el nucli, l’essencial, la credibilitat de la nostra escola. Són per ser viscuts, per fer-los vius en la realitat quotidiana de l’escola.

5. L’escola garanteix que a totes les etapes es realitzen activitats de treball cooperatiu i d’altres activitats a favor de la solidaritat, la pau, els drets humans i la transformació social.

6. L’escola ofereix moments de celebració dins l’horari escolar, en dies significats de l’any: inici de curs, Sant Josep de Calassanç, Nadal, DENIP, fi de curs... Han de ser celebracions bàsicament festives on tot l’alumnat i tot el professorat se sentin còmodes i es faciliti una vivència de festa tot promovent la reflexió.

7. L’escola té un pla de formació sobre voluntariat per als alumnes majors de setze anys i fa propostes, dins o fora l’escola, per poder oferir als alumnes fer tasques com a voluntaris. Per això a l’escola es treballa en xarxa amb entitats locals que actuen explícitament per millorar l’entorn natural, sociocultural i espiritual.

es 9

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

8. L’escola garanteix que s’ofereix a tot l’alumnat de cicle superior de Primària, ESO, Batxillerat i FP, i als antics i antigues alumnes, la possibilitat de participar en grups de reflexió, de creixement personal i en comunitats cristianes on s’aprofundeixi en el compromís evangèlic i es comparteixi, posant-los alhora a disposició els espais i els recursos necessaris.

9. L’escola ofereix grups de formació, reflexió i acció, destinats a totes les persones que treballen a l’escola i a tots els pares i mares dels alumnes. Dóna també la possibilitat de participar en grups i en comunitats cristianes on es comparteix el compromís evangèlic i s’hi aprofundeix.

10. L’escola, en la selecció del personal, té present a més dels aspectes tècnics de la persona que vol contractar, la seva identificació amb la missió educativa, la seva implicació en àmbits del voluntariat: en l’acció social, el lleure educatiu, la marginació i la seva capacitat per poder acompanyar persones, així com el seu compromís personal per a la construcció d’un món més just.

ta revisió dels mòduls no es faci, es promoguin fundacions o associacions que procurin captar fons. L’ordenament jurídic empara, i fins i tot promou fiscalment, les donacions a entitats sense afany de lucre que poden tenir, entre les seves finalitats, donar suport a l’escola. Res no impedeix divulgar aquestes entitats, i que aquestes sol·licitin donacions per finançar-se. No cal dir que, pel seu caràcter, i d’acord amb la legalitat, aquestes donacions són voluntàries, tot i que són imprescindibles per al manteniment de l’activitat de les escoles.

Com bé sabeu, per les reunions informatives de preinscripció, el finançament de l’Escola Pia Sarrià-Calassanç és mixt. El concert educatiu que tenim amb l’Administració educativa finança parcialment el currículum obligatori i el Batxillerat (52%) i la resta és finançat per les famílies de l’alumnat, mitjançant l’aportació voluntària que es fa a la Fundació de l’Escola Pia (26%) i la facturació per serveis i activitats complementàries (22%); per això diem que és mixt o compartit. El cost d’una plaça escolar de mitjana (sense la mitja pensió) queda distribuïda així:

Tots els aspectes descrits es tindran presents també du-

es 10

rant el procés de desenvolupament professional.

SOBRE EL FINANÇAMENT DE L’ESCOLA CONCERTADA Els centres privats concertats no poden percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments que tenen caràcter gratuït, i que són els que corresponen al currículum oficial (per exemple, a l’Educació Primària són 5 hores diàries).

Cada euro que entra a la Fundació s’aplica a un concepte concret de l’escolarització dels nostres alumnes. A continuació us fem un desglossament per cada 100 euros:

La Llei deixa excloses expressament d’aquesta categoria les activitats complementàries (sisena hora...), les extraescolars i els serveis escolars (menjador, medicina escolar, gabinets psicopedagògics...), per als quals es poden establir quotes que han de ser aprovades pel Consell Escolar.

En aquests casos, si bé l’ús dels serveis i la participació en les activitats són voluntàries, no es pot dir, en sentit estricte, que la quota també sigui voluntària. La quota esdevé obligatòria, si bé només per a aquells alumnes que volen fer ús dels serveis i de les activitats.

D’altra banda, el fet que el finançament públic que reben aquests centres sigui insuficient (insuficiència reconeguda per la mateixa Administració, i feta palesa en el Pacte Nacional per a l’Educació) els obliga a cercar altres suports. En aquest sentit no és estrany que, mentre aques-

Els cost diferencial no cobrat en les activitats complementàries de les activitats aquàtiques d’Infantil i de Primària està inclòs en la partida “Piscina, activitats aquàtiques”.

Sense l’aportació voluntària, però imprescindible, l’Escola no podria tirar endavant el Projecte Educatiu; tindria un dèficit del 26%.

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

Si desitgeu rebre més informació, podeu concertar una visita amb el director financer de l’Escola, Marcel Massa.

QUÈ ÉS LA CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU? Partint de les referències que conté la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), sobre la necessitat de promoure compromisos educatius entre escola i tutors legals amb la voluntat de millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC) aprofità per anar més enllà i introduí la carta de compromís educatiu. Aquesta es preveu com una eina per potenciar la participació de la família en l’educació dels seus fills (ja no s’hi parla únicament de rendiment acadèmic), per la qual cosa es demana específicament que s’hi concretin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte per al desenvolupament de les activitats educatives del centre.

Amb la publicació del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, encara es féu un pas més i no tan sols s’hi demana que la família participi, sinó que els compromisos que s’avinguin a adquirir les famílies i el centre, mitjançant aquesta carta de compromís educatiu, siguin els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i les del centre educatiu.

COM ES CONCRETA EL CONTINGUT D’UNA CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU? • Elaboració de la carta: El Decret d’autonomia dels centres determina que els compromisos mínims als quals ha de fer referència la carta de compromís educatiu han de ser: • Seguiment de l’evolució de l’alumnat.

• Acceptació dels principis educatius del centre.

• Respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a les lleis.

• Adopció de mesures correctores en matèria de convivència.

• Comunicació entre el centre i la família.

A partir d’aquests continguts mínims, en el marc del respecte als drets i les llibertats de les famílies, tenint en compte les orientacions elaborades pel Departament d’Ensenyament i, òbviament, en concordança amb el projecte educatiu propi, la titularitat de l’escola és qui n’elabora el contingut, el qual haurà de ser aprovat pel Consell Escolar.

• Qui la signa: per una banda, la signen el pare i la mare o qui sigui el tutor legal de cada un dels alumnes i, per l’altra, la signa l’escola, representada pel director gerent, ja que és qui en representa la titularitat. De la carta signada, n’ha de quedar constància documental al centre i a mans de la família.

QUAN SE SIGNA LA CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU? • Alumnat de nova incorporació: tots aquells que s’incorporin a l’escola a partir del curs 2011-2012 han de signar la carta de compromís educatiu en el moment de formalitzar la matrícula.

Atès que la carta de compromís educatiu substituirà el document que signava la família conforme coneixia i acceptava diverses condicions específiques de l’escola (el Caràcter Propi, el Projecte Educatiu, que a Escola Pia s’hi cursa cultura religiosa, etc.), tot i que la seva signatura només és preceptiva en els ensenyaments d’educació infantil i educació bàsica, caldrà que se signi en totes les etapes que s’imparteixen al centre.

• Alumnat ja matriculat al centre: és cert que la normativa determina que s’ha de tenir la carta de compromís educatiu de tot l’alumnat del centre, però tenint en compte que l’Escola Pia fa anys que demana la signatura d’un document propi on la família accepta uns compromisos en el moment de matricular els fills al centre, de moment, no demanarem la signatura del document a aquells que ja estan matriculats al centre.

• Actualització: caldrà fer una actualització del compromís adquirit, com a mínim al principi de cada etapa.

Si bé la normativa parla d’actualització “de la carta”, entenem que es refereix a una actualització dels compromisos que conté, i això es podria fer mitjançant la signatura d’un simple recordatori del contingut o, si s’ha determinat d’introduir algun canvi en el model de carta utilitzat per l’Escola Pia, mitjançant la firma del nou document.

es 11

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA:

CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

A ____________, el dia ___ de _______ de 20__

__________________________________________, en qualitat de representant del centre educatiu Escola Pia _______ a aquests efectes, i ________________________ i _____________________________, en qualitat de pares o tutors legals de l’alumne/a ____ ____________________________________ , de l’etapa

es 12 Educació infantil

Educació primària

Educació secundària obligatòria

PQPI

Batxillerat

Cicles formatius

conscients que l’educació implica l’acció conjunta de la família i de l’escola, signem aquesta carta de compromís educatiu, tot acceptant els següents

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

COMPROMISOS • Reconèixer-nos mútuament l’autoritat, la responsabilitat i la capacitat educativa que a cadascú correspon. La dels progenitors o tutors legals, prioritàriament, en l’àmbit familiar, i la del professorat , en el marc escolar, especialment pel que fa a les qüestions acadèmiques i de convivència.

• Abordar les possibles diferències des del respecte a l’autonomia de cada àmbit i el diàleg, sense menystenir mai l’autoritat d’uns i altres davant de l’alumne o alumna.

Així mateix, l’escola es compromet a: • Informar la família sobre el Projecte Educatiu del Centre, incloses les Normes d’Organització i Funcionament, el Caràcter Propi i l’Estil Metodològic de l’Escola Pia de Catalunya.

• Oferir uns continguts i una metodologia d’ensenyament que procuri estimular el progrés de l’alumne o alumna vers l’obtenció dels millors resultats acadèmics, d’acord amb les seves capacitats.

• Procurar una adequada orientació personal, acadèmica i professional al llarg de tota l’escolaritat.

• Adoptar les mesures educatives que estiguin al nostre abast per atendre les necessitats específiques de l’alumne o alumna i mantenir-ne informada la família.

• Oferir unes activitats complementàries, uns serveis i unes activitats extraescolars que contribueixin al complet desenvolupament de l’alumnat.

• Dur a terme activitats educadores que contribueixin a desenvolupar els hàbits i valors expressats en el Caràcter Propi i oferir la possibilitat de creixement personal i de viure la fe cristiana en temps extraescolar.

• Mantenir comunicació regular amb la família per informa-la de l’evolució acadèmica i personal de l’alumne o alumna i per oferir-li informació per a treballar de manera coordinada, entre d’altres, mitjançant reunions i entrevistes personalitzades amb el tutor o tutora.

• Facilitar informació a la família sobre aspectes generals de l’escola, quan escaigui.

I, de la mateixa manera, la família es compromet a: • Respectar de manera activa el Caràcter Propi i el Projecte Educatiu del Centre, els quals coneixem i acceptem, tant pel que fa a les activitats curriculars com a la proposta d’activitats complementàries que fa l’escola en el marc del seu projecte pedagògic i organitzatiu, tot maldant per compartir al màxim els criteris educatius, especialment en relació a l’oferta expressada en l’Estil Metodològic d’Escola Pia de Catalunya.

• Permetre que el fill o filla realitzi les activitats educatives complementàries, definides per la direcció del centre i aprovades pel Consell Escolar, en el marc de l’horari escolar establert.

• Permetre que pugui realitzar activitats fora del recinte escolar, acompanyat del seu tutor o tutora o d’un altre educador designat per la direcció, en el marc de les accions educatives previstes i aprovades en el Pla Anual del centre.

• Comunicar a l’escola les variacions de dades o situacions peculiars que tinguin a veure amb l’educació del fill o filla, o amb la relació família-escola, sota l’empara d’allò prescrit a la normativa de protecció de dades personals.

• Respectar els mecanismes establerts i els canals oportuns per a la comunicació amb l’escola, atendre en un termini raonable les peticions d’entrevista o de comunicació que li formuli l’escola i participar en les reunions i activitats per als pares i mares o tutors legals que convoqui l’escola.

• Consentir que el fill o filla cursi cultura religiosa, en el marc del Projecte Educatiu del Centre.

• Abonar puntualment les quotes i aportacions establertes conforme a la normativa vigent.

• Ser conscients de la insuficiència econòmica del concert educatiu que l’escola té subscrit amb l’Administració educativa pel manteniment econòmic de l’escola i a atendre les aportacions voluntàries que es puguin proposar per compensar aquesta mancança.

• Acceptar que el català és la llengua emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’escola, en el marc del Projecte Lingüístic de l’escola, tenint present que aquest preveu que l’alumnat assoleixi el ple domini del català i del castellà quan finalitzi els estudis obligatoris.

• Adquirir aquell material que el centre pugui considerar necessari per al desenvolupament de l’activitat docent, en el marc del Projecte Educatiu del Centre.

• Procurar la major coherència entre els hàbits, normes i valors promoguts en l’àmbit familiar i els que promou l’escola, especialment pel que fa a una actitud positiva i activa del fill o filla davant l’aprenentatge i l’estudi, la convivència respectuosa i d’altres aspectes de la vida del centre, tot fomentant la responsabilitat personal i el respecte a totes les persones que integren la comunitat escolar.

• Informar el fill o filla sobre el contingut d’aquests compromisos i instar-lo a respectar les normes de funcionament del centre, en particular aquelles que afecten la convivència escolar i el bon desenvolupament de les classes i activitats.

I, perquè així consti, signem aquesta carta de compromís educatiu.

El centre

La família (pare, mare o tutor/a)

Signatura

Signatura

es 13

COMPARTIR VALORS Celebracions

PRIMERA COMUNIÓ Recordo sobretot quan vaig rebre el pa, em vaig sentir diferent, em va agradar molt. També vaig estar en família.

Va ser un dia molt especial.

Verónica Girón, 4t de Primària A El que em va agradar més va ser el mossèn Enric Canet, va ser un home molt simpàtic i a mi em va treure la vergonya. Aquell dia se’m va trencar el vestit.

Marta Nestares, 4t de Primària A 4t de Primària A.

A mi m’ha agradat molt la catequesi, les professores eren molt simpàtiques. El dia de la celebració m’ho vaig passar molt bé.

Hugo Alegret, 4t de Primària C Me’n recordo de molts moments inoblidables com la comunió, la festa amb tota la família. La família que tens lluny va assistir per animar-te en un dia molt especial. Un dia en què tothom estava nerviós, però al final va ser un dia inoblidable.

Mariona Forrellad, 4t de Primària C

es 14

4t de Primària B.

Per fer la comunió, em vaig preparar fent la catequesi amb els meus companys de catequesi: el Berna, la Berta, l’Anna, el Nico, el Dani i, la més important, l’Anna, la meva catequista. Quan vaig fer la comunió i vaig rebre el cos de Déu ja em sentia més a prop de Jesús.

Didac Baraza, 4t de Primària B La comunió m’ha ajudat a millorar com a persona seguint el camí de Jesús.

Anna Funke, 4t de Primària B Aquests dos anys de catequesi ens hem estat preparant per a la primera comunió. Hem après moltes coses que deia Jesús, com per exemple: tots ens hem d’estimar, compartir, ajudar... i que estem i estarem sempre amb Jesús.

Isabel Tudurí, 4t de Primària D

4t de Primària C.

Quan em van donar el pa, sabia que Jesús estava al meu costat. Vaig pujar els dos esglaons de l’església i em van donar el pa, mmmm... que bo. Vaig baixar ple de vergonya i, és clar, mirant al terra.

Jordi Rende, 4t de Primària D

4t de Primària D.

COMPARTIR VALORS Celebracions

LA VISIÓ DELS CATEQUISTES La meva experiència com a catequista ha estat molt satisfactòria. Aquesta no és la meva primera experiència que en tinc, perquè ja vaig col·laborar-hi quan el meu fill gran també es va preparar per rebre la primera comunió i he de reconèixer que una altra vegada, tres anys després, he tornat a tenir les mateixes sensacions: aconseguiré tranmetre i fer entendre als nens i nenes els valors cristians?, tindrem, el grup, l’empatia necessària?...

Després tot resulta més fàcil.

L’experiència ha estat molt gratificant tant per a mi com per a la Judit. Ha estat motivador per a la Judit veure el seu pare contribuint en una activitat de l’Escola “com si fos un mestre més”, de forma regular i amb altres companys de classe; i interessant per a mi integrar-me per un moment en el dia a dia de l’Escola com si en formés part. És un bon exemple de col·laboració entre les tres potes de l’educació: l’escola, els nens i la família.

Andreu Altès

La preparació que ens fan a nosaltres és molt important i aquí cal agrair l’esforç de la Concha per fer-nos desaparèixer certes pors de com saber donar resposta a preguntes “no fàcils” dels nens i, per tant, intentar transmetre seguretat i poder buscar exemples. Un altre fet que, per a mi, és molt gratificant és la sensació de complicitat que s’arriba a assolir amb el grup. Jo m’he sentit estimada i això fa que les dificultats es puguin superar molt millor.

Cristina Castells

Quan em van plantejar per primer cop la possibilitat de fer de catequista, em vaig sentir il·lusionada, però al mateix temps una mica neguitosa. Podia imaginar l’experiència positiva que això em suposaria, però també em venien al cap les pors de pensar en tota la responsabilitat que agafaria en la formació del grup de nens que m’assignessin. Amb tot, animada per altres mares que ja ho havien estat, vaig decidir tirar endavant i ser catequista… i això és el millor que vaig poder fer!

La meva experiència ha estat molt enriquidora tant per a mi com per al meu fill, i em sembla que també per a la resta d’alumnes. Ells han après a conèixer una mica més Jesús i els valors cristians i a entendre, més enllà de la pròpia història, fets que va viure Jesús. Ha estat molt interessant l’ús dels símbols per tal de fer aquest camí. Al meu grup, el primer símbol que vam fer servir és el camí per la muntanya. Vaig explicar-los que la preparació per a la comunió era com una excursió i que la celebració de la primera comunió era la “meta”. Que pel camí havíem de fixar-nos en algunes coses, havíem de saber identificar Jesús pel camí... Crec que aquest símbol els ha servit per entendre el perquè de la preparació.

Ana de Mir Mi experiencia como catequista ha sido muy positiva por varias cuestiones. He podido compartir con mi hija y sus compañeros la ilusión de preparar la comunión, también he compartido con los niños, con otros catequistas y con los responsables de catequesis momentos que siempre recordaré y, por último, me quedo también, por supuesto, con el cariño que he recibido durante estos dos años de los niños que he tenido en el grupo. Muchas gracias.

Laura Tejedor El ser catequista me ha dado grandes satisfacciones, quizás la mayor: el poder profundizar en la mentalidad de los niños y comprenderlos. Un día les expliqué quién era el papa y entonces uno de lo niños, espontáneamente, me dijo: “Entonces el papa es más importante que Messi.” El papa había entrado en su mundo y ya era más importante que su ídolo. Aquel día me sentí útil.

Víctor Sanahuja

Compartir les estones de catequesi amb els companys del teu fill, ser còmplice d’algunes de les seves històries, sentir-te a prop d’ells, veure com canvien i com creixen en valors durant els dos anys que dura la catequesi, observar com fan pinya entre ells, viure amb ells la preparació d’un dia tan especial en la seva vida… Tot això és el que m’he endut i tot això no té preu. I no tinc cap dubte que, quan arriba el dia de la primera comunió, no vius solament la del teu fill, sinó la de cada un dels teus nens amb els quals has compartit aquest camí de formació. És un dia immensament feliç i reconfortant!

Passat un temps, et sents unida d’una forma especial a aquells nens amb qui vas compartir tantes tardes de divendres… És veritat, i ho agraeixo moltíssim, que perquè això sigui possible, hi ha al darrere tot un grup de gent que setmana rere setmana t’ajuda, t’anima, et prepara i fa que tot sigui molt més fàcil.

I ara, novament, comparteixo camí i excursió (com diem als nens) amb un nou grup. Aquest cop no hi ha hagut dubtes, només una gran il·lusió per poder repetir una experiència tan enriquidora i gratificant.

Núria Collado Ser catequista ha estat una gran experiència: no només perquè quan veus que el que expliques i convius amb el teu grup (som un equip, al final!) fa efecte entre ells, sinó també pel fet personal que és conèixer una altra faceta dels nens: la que els fa reflexionar i pensar les coses (dins del que cap, tenint en compte que la catequesi és un divendres a la tarda!), almenys, per intentar-la entendre d’una manera diferent!

Lluïsa Serrallach

es 15

COMPARTIR VALORS Celebracions Quería agradecer la oportunidad que nos ha ofrecido el colegio desde la Pastoral para poder colaborar estos dos años en la catequesis de primera comunión. Hemos recorrido un largo camino juntos: David, Eduard, María, Marta y Jorge. En el viaje no estás solo, te acompañan Concha, Josefina, el padre Jesús, Toni y los demás catequistas. Algunas tardes de viernes acabé agotado pero la mayor parte del tiempo hemos aprendido de Jesús.

Me ha servido para profundizar en aspectos que tenía olvidados, realmente el catequista se ha convertido en catecúmeno.

Es una experiencia inolvidable para mi formación cristiana. Aconsejo a los padres y madres que tengan un hijo o hija en esta etapa que se comprometan en la formación de los niños y en la de ellos mismos.

Joaquín Soler Ha sido una gran experiencia, muy gratificante. Espero haber sabido transmitir a los niños los valores que Jesús nos enseñó y que a mí me han acompañado siempre.

Choni Almazán

CONFIRMACIÓ El divendres 13 maig reberen el sagrament de la confirmació, de mans de Joan Godayol, bisbe emèrit de la diòcesi d’Ayaviri (Perú), l’Alfred Subietas i el Santi Pons de 4t d’ESO i el Roger Gordó, el Ferran Carnicero, l’Àlex Herrero i el Javier Tinoco de 1r de Batxillerat.

MANIFEST dels nois que van rebre el sagrament de la confirmació: Com a joves que vivim en una societat consumista, en la qual busquem aconseguir les coses de manera fàcil i sense esforç, en la qual s’estan perdent valors tan importants com l’empatia, la solidaritat o la igualtat entre humans (o se’ls està traient importància), constatem que en el nostre món hi ha moltes desigualtats i que en som conscients.

es 16

Dit això, proclamem que somiem en una altra manera de viure, on cada vegada hi hagi menys injustícies i més espai per a aquells que no tenen veu. Un món en el qual tothom pugui gaudir dels seus drets, però també on ha de ser responsable dels seus deures.

Així doncs, ens comprometem a treballar per seguir creixent com a persones i per seguir lluitant per un món millor, tot aprofundint en la nostra fe i la nostra dimensió interior, amb l’esperança que aconseguim entre tots un futur millor.

Finalment, voldríem donar les gràcies a tothom present, especialment a totes les persones que ens han acompanyat en aquest temps de la nostra vida (família, Escola...) i sobretot a l’Església, que avui ens acull per convidar-nos a rebre aquest sagrament. Moltes gràcies.

Els alumnes que van rebre la confirmació el 13 de maig.

COMPARTIR VALORS El voluntariat

VOLUNTARIAT DE 1R DE BATXILLERAT AMB ESCOLAPIS GRANS Un grup d’alumnes de 1r A i D de Batxillerat han acompanyat durant aquest any alguns escolapis grans a passejar pel nostre barri.

Els escolapis que viuen a la Residència de Santa Eulàlia, molt a prop de la nostra Escola, ja són molt grans i tenen dificultats de mobilitat. Per això alguns alumnes han dedicat part del seu temps a xerrar i passejar amb ells tots els dilluns d’aquest curs.

El dimarts dia 24 de maig vam fer un dinar per celebrar aquesta acció amb què tots hem sortit guanyant. Els alumnes hem après moltes coses i els escolapis han pogut conèixer les inquietuds dels joves i explicar-los coses molt interessants: hi ha escolapis que han viatjat molt i han conegut moltes persones. El pare Tort, que ha seguit els nois i noies en aquest voluntariat, va portar un pastís de Santiago que fou molt celebrat i ben tallat pel David.

El David talla el pastís de Santiago que portà el pare Tort.

Alguns comentaven: Ens sentim molt bé, perquè els avis estan molt agraïts i et fan companyia.

David Espinós Es passen el dia donant-nos les gràcies, són molt agraïts.

Maria Bernadich

es 17 Foto de grup a la Residència de Santa Eulàlia.

ALS QUE FAREU 1r DE BATXILLERAT L’ANY QUE VE US ANIMEM A PARTICIPAR EN AQUESTA INICIATIVA!

VOLUNTARIAT AMB NOIS I NOIES Durant aquest curs alumnes de Batxillerat i 4t d’ESO han fet un servei com a catequistes de primera comunió, monitors dels grups Mou-te o bé animant amb la música les diverses celebracions.

Han estat molts nois i noies els que han optat per aquesta opció i crec que val la pena agrair-los la seva disponibilitat, la seva alegria i empenta, les ganes de fer coses per als altres i també les ganes de viure plenament i amb sentit.

Hem tingut la Gina, l’Íñigo, l’Adolfo i el Nil fent de catequistes; l’Ariadna, l’Annabel, el Julen, el Marc, la Marta, Alumnes voluntaris amb Josefina Jou, Toni Egea i Roger Rovira. la Berta i l’Ignasi que, juntament amb algunes mares i el Roger Rovira, han portat el Mou-te de Primària. I també l’Adrián, el Gonzalo, la Laura, la Clara, l’Helena, l’Anna de Dueñas, l’Anna Grau, l’Àlex, el Toti i el Víctor que, liderats pel Jordi Vilar, han animat els grups Mou-te de 1r i 2n d’ESO. I, finalment, hi ha hagut els músics que ens han animat les diferents celebracions: el Julen, el Marc, la Mar, la Maria, el Josep M., la Clara i el Roger.

A TOTS ELLS MOLTES GRÀCIES I ESPEREM QUE SEGUIU VENINT A L’ESCOLA A ANIMAR GRUPS DE NOIS I NOIES!

COMPARTIR VALORS Fundació Servei Solidari

L’ANTÍDOT ÉS L’EDUCACIÓ Al món, 2 de cada 10 persones no saben llegir ni escriure.

Això fa un total de 900 milions de persones analfabetes.

Potser ja coneixíem aquestes xifres. El que potser ens sorprèn més és que a Catalunya unes 100.000 tampoc no saben llegir ni escriure, amb l’agreujant que en països amb rendes altes, com el nostre, no n’hi ha prou amb saber llegir i escriure per a la plena ciutadania.

L’alfabetització és més que conèixer la mecànica de la lectoescriptura: es tracta de comprendre el que es llegeix. Per aquesta raó, l’alfabetització d’adults estrangers va necessàriament lligada a l’aprenentatge de la llengua.

Alfabetitzar sense que l’alfabetitzat comprengui el que està llegint o escrivint esdevé una mera còpia de grafies, tractant les lletres com si fossin dibuixos.

es 18

Les dinàmiques d’aquests tipus de formació han anat evolucionant. Les persones sense alfabetitzar que conviuen a la nostra societat es divideixen en dos grans perfils. Hi ha el que ha estat alfabetitzat en la seva llengua materna, o oficial del seu país, per al qual és més fàcil el procés.

Es tracta, simplement, d’un aprenentatge de la lectoescriptura en la nostra llengua. El segon perfil el forma l’alumnat que no ha estat mai alfabetitzat; per a aquest darrer, el procés és més laboriós i difícil.

El que tu estàs fent, llegir, hi ha persones que no ho poden fer Ho donem tant per fet, que costa ser conscients de quants estímuls anem llegint al llarg del dia per orientar-

Alumna del curs d’alfabetització de la Fundació Servei Solidari.

nos: de les parades de metro o els botons d’un ascensor als anuncis i les instruccions més senzilles. Certament, la nostra societat ha fet un esforç integrador important (senyals acústics, per exemple), però alguns tràmits ben habituals, com emplenar un formulari, poden esdevenir una odissea per als que no saben llegir ni escriure.

Conscients d’això, des de la Fundació Servei Solidari posem en marxa una campanya que ens convida a veure el món amb els ulls d’algú que no sap llegir. És un flaix, no té més pretensions, per posar de manifest un fet que, de tan evident com és, queda dissolt en el nostre dia a dia.

D’altra banda, per a moltes feines o en molts contextos quotidians no es necessita llegir, no és una necessitat vital, ni intrínseca a l’ésser humà. Demana motivació, per això el procés formatiu no comença fins que a l’alumne no se li desvetlla l’interès o la urgència.

Quins són els reptes?

Hi ha un primer repte associat al fet de ser nouvingut.

Cal que l’alumne s’alfabetitzi alhora que s’esforça per aprendre una llengua, sovint, molt allunyada de la seva.

A nosaltres també ens passa. És molt diferent per a un català aprendre francès, que no aprendre alemany o rus!

Imagineu si es tracta d’urdú, xinès o wòlof!

Afegim que als alumnes que no saben llegir els manca una estratègia molt important per a la memorització, la qual, com hem experimentat tots, forma part de l’aprenentatge d’una llengua. És un cercle que es retroalimenta: si po-

COMPARTIR VALORS

dem escriure (i posteriorment llegir, posem-hi els apunts) fixem millor la memòria per avançar en la nova llengua. A la vegada, a mesura que aprenem la nova llengua, tenim més bagatge per accelerar l’alfabetització.

Un segon gran repte són les competències. Aquest treball per competències afecta qualsevol tipus d’alumne, amb independència del seu origen. Ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció que cal fer d’acord amb la dimensió social de cada situació. Avui dia, en el cas de l’alfabetització, es treballen aspectes més enllà del domini de la lectoescriptura, atenent àrees com el domini de la informàtica, el coneixement de la cultura local (en població estrangera, especialment) o unes competències prelaborals. Aquesta alfabetització, anomenada “instrumental” o “funcional”, comprèn aquelles habilitats mínimes que permeten a l’alumne adquirir altres aprenentatges. Es tracta de capacitar-lo perquè aprengui a aprendre.

El tercer repte és el mateix alumne, que és una persona adulta, amb les capacitats i possibilitats pròpies de la seva edat, amb uns ritmes i interessos d’aprenentatge molt diferents als dels nens i adolescents, amb una pròpia biografia que cal tenir present. Molt probablement ja ha intentat alfabetitzar-se en altres ocasions sense èxit, la qual cosa ha incrementat la seva por del fracàs. Tampoc no es pot menystenir la vergonya que certs alumnes poden tenir per confessar que no poden llegir. Cal considerar-los contextuats amb les seves circumstàncies. Per exemple, una dificultat subtil és entendre els paràmetres “escola”.

Ja no es tracta només d’aprendre a llegir, sinó que primer cal que l’alumne s’acostumi i comprengui què és l’entorn escola, el paper del professor, el seu com alumne, com s’hi relaciona, el material que li cal, els horaris i les dinàmiques dins l’aula...

La pobresa no és una malaltia de transmissió generacional Quan treballem amb adults, no els podem considerar aïllats del seu entorn, especialment el familiar. Cal una comprensió sistèmica de l’alumne, perquè la seva formació afecta directament el seu nucli més proper.

El nivell educatiu dels pares és un determinant de correlació de pobresa amb els fills. Aquesta intuïció segur que la compartim tots. És tan senzilla que fa cosa recordar-la.

Tanmateix, en l’actual panorama social català, cal tornar-la a posar de relleu. És tan important que ha esdevingut línia de recerca per a algunes universitats.

Invertir en l’educació dels pares i mares, dels qui tenen el paper d’adults en les famílies, és un element clau per trencar la cadena de transmissió intergeneracional de l’exclusió. Els capitals educatius i culturals són bàsics per a la progressió social. A la vegada, la família és fonamental per a la inclusió, ha d’esdevenir (més encara) un punt de referència que eviti desintegracions.

Cal capgirar aquest efecte en cadena perquè generi un cercle virtuós. La formació dels pares redunda de manera necessària en la dels nens.

Afortunadament, tu pots ser ambaixador d’aquest canvi.

Pot ser tan senzill com explicar-ho als teus. La sensibilització és un bell inici.

Ajudeu-nos perquè, vertaderament, l’educació sigui l’antídot.

Carles Gil Director de la Fundació Servei Solidari

es 19

COMPARTIR VALORS Els grups Mou-te

LA FORMACIÓ DELS MONITORS Aquest curs 9 alumnes i 3 professors de la nostra Escola han participat en la formació de monitors Mou-te a Calella. En total hi han pres part 37 alumnes de diferents

escoles pies de Catalunya. La formació s’ha desenvolupat a partir de classes teòriques alternades amb molts jocs i moltes dinàmiques. El Mou-te ja escalfa motors des del primer dia! Enguany els grups són més nombrosos que mai i el monitors estan preparats per posar l’Escola en marxa. “ÉS A LES TEVES MANS” és el lema d’aquest curs.

es 20 Formació de monitors Mou-te a Calella.

EL 10È APLEC MOU-TE El diumenge 10 d’abril els grups Mou-te de les escoles pies ens vam trobar en el 10è Aplec, organitzat enguany per l’Escola Pia Luz Casanova, a Nou Barris. Amb el lema “Fem pinya”, l’Aplec va reunir prop de 500 persones provinents dels grups de les escoles de Calella, Granollers, Sabadell, Balmes, Sant Antoni, Sarrià, Tàrrega, Balaguer i

Alguns dels participants de l’Escola al 10è Aplec.

Luz Casanova. Una pinya gegant donava la benvinguda als visitants. Després d’un bon esmorzar (coques de diferents tipus i sucs de fruita), els grups es van preparar per a la megagimcana que es va dur a terme pels parcs del barri.

Després ens vam trobar tots per celebrar que, si unim els nostres esforços i les nostres voluntats, podem aconseguir grans coses. El sol i la caloreta van acompanyar el dinar i, per acabar, hi va haver música i animació amb el grup La Belluga.

Música i animació, a càrrec del grup La Belluga.

COMPARTIR VALORS Els grups Mou-te

CELEBRACIÓ DEL DIA BLAU El 18 de novembre els alumnes de 1r i 2n d’ESO van celebrar el Dia Blau. Fou la culminació del primer projecte que han engegat els grups Mou-te del primer cicle d’ESO. Durant les primeres setmanes del curs, els nois i noies del Mou-te han anat treballant diferents aspectes relacionats amb el blau: la tristesa, la confiança... El blau, a més, és el color dominant del nostre planeta i com ja assenyalàvem a principi de curs amb el lema d’aquest any, cuidar el planeta blau “ÉS A LES NOSTRES MANS”. Aquesta iniciativa de conscienciació ecològica s’emmarcà dins de la Setmana de la Ciència.

Els alumnes i professors del primer cicle d’ESO van venir a l’Escola vestits totalment de blau. Al llarg del matí del dijous, els alumnes de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat van rodar un anunci amb l’eslògan “VISCA EL BLAU”. Aquest anunci fou protagonitzat pels alumnes de 1r i 2n d’ESO i ha estat presentat a la Mostra de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, al concurs de vídeos de Mans Unides i al Festival Internacional de Cinema Infantil i Juvenil de Barcelona.

Per fer-ho encara més especial, els professors van dedicar els primers minuts de les classes d’aquell dijous a parlar d’algun aspecte de cada matèria relacionat amb el blau.

A català i castellà, es van treballar poemes relacionats amb el blau; a anglès, es van passar cançons amb el blau com a tema principal; a naturals, es va explicar per què el cel és de color blau; a cultura religiosa, es va tractar el blau com a color sagrat per a diferents religions; a plàstica, els alumnes van fer dibuixos amb diferents tons de blau que, posteriorment, van ser exposats al passadís de 1r cicle; a l’Aula Europea, es va parlar dels barrufets; a socials, vam aprendre per què es diu que la reialesa té la sang blava, etc.

quantitats de petroli, els platejats oliosos de tota mena de productes químics, els blancs de les espumes provocades pels detergents i tota mena de colors llampants provinents dels milions de tones de plàstic que floten enmig dels oceans.

El cel de les nostres ciutats també ha perdut el blau clar, que ha quedat enterbolit per l’espessa grisor marronosa de la pol·lució ambiental. Que puguem seguir gaudint d’un horitzó blau i net que ens doni pau depèn del que fem nosaltres amb el planeta blau durant els propers anys.

Si volem que la Terra segueixi sent el planeta blau, hem de començar a moure’ns.

El blau és el color de la confiança i hem de confiar en que serem capaços de capgirar la situació. Plegats, hem d’iniciar una revolució blava que aturi la destrucció mediambiental. No podem perdre ni un minut més. Cal moderar el consum, actuar amb responsabilitat i prendre consciència que tots i cadascun dels nostres gestos compten, per petits que siguin. Al cap i a la fi, són milions i milions de gotes transparents les que acaben configurant els grans oceans blaus.

Si no ens unim per treballar conjuntament, mai no deixarem de ser unes simples gotetes transparents. No podem defallir en la nostra tasca, hem d’aconseguir sumar el màxim de gotes per acabar configurant una onada nova i imparable que netegi el nostre món de tanta deixalla.

El futur del planeta blau ÉS A LES NOSTRES MANS!

El passadís del primer cicle d’ESO es va vestir per a l’ocasió: les finestres es van decorar amb paper de seda blau i les parets es van omplir de textos blaus, imatges del planeta blau i pintures blaves d’artistes de gran renom com Picasso, Matisse, Miró, Dalí, entre altres. Les classes van quedar plenes de blau gràcies als alumnes que es van vestir de blau de cap a peus; fins i tot, alguns es van pintar el cabell o les ungles de blau. Les lentilles blaves també van triomfar.

Els monitors del Mou-te van passar per les classes a llegir el Manifest blau: Blau dia a tots i totes, ens blau donar-vos la blauvinguda al Dia Blau. Avui celebrem un dia especial dedicat a casa nostra, la Terra, el planeta blau.

Des de fa dècades, el blau de la Terra ha anat perdent color. Els nostres mars, cada dia més malalts i contaminats, estan perdent el seu blau turquesa i blau marí a favor del negre dels vessaments indiscriminats de grans

Cartell del Dia Blau.

es 21

COMPARTIR VALORS Els grups Mou-te

NIT MOGUDA Aquest any, els grups de 5è i 6è del Mou-te de l’Escola Pia Sarrià-Calassanç hem tornat a gaudir de la increïble sensació de fer nit a l’Escola. Ho heu sentit bé. Ja hem fet unes quantes edicions de l’anomenada Nit Mou-te (o Nit Moguda), en què els nens i nenes dels grups Mou-te de 5è i 6è i tot el seu equip de monitors duen a terme una experiència de convivència que comença divendres i acaba dissabte al matí. I tot dins de l’Escola! Dormir-hi i tot.

Aquest any, a més, hem tingut la idea d’amanir la vetllada del divendres 6 de maig amb la creació d’un lipdub. Un lipdub és una composició audiovisual en què la música que sona de fons és interpretada per les diferents persones que participen en la filmació del vídeo, el qual consisteix en un pla seqüència i una sola presa final. En el nostre cas, va ser una experiència d’allò més emocionant i divertida, en la qual vam poder descobrir els avantatges de treballar en grup i de crear tots junts un projecte comú. Aviat en podreu veure el resultat, que encara és en fase d’edició final. Ja us en farem arribar l’enllaç al web de l’Escola.

es 22

Més enllà del lipdub i la immensa moguda que va suposar, L’Anabel i l’Andrea. també vam trobar espais per compartir cançons i recitals de guitarra, recitació de contes i llegendes i un sopar boníssim en què cadascú havia portat alguna cosa per compartir amb els altres. Després de tot això, cap a tres quarts de dues de la nit de divendres, ja amb l’Escola tancada i nosaltres a dins, vam instal·lar-nos còmodament als espais del Mou-te, a la capella i la sagristia de l’Escola. Allà vam organitzar una bona estesa de màrfegues, coixins, de roba neta i bruta, i, és clar, de sacs de dormir… i, au, tots a fer nones!

I que bé que vam dormir-hi. No feia ni gaire fred, ni gaire calor. Alguns se’n van anar a dormir immediatament, d’altres encara es van quedar una estona desperts, tot fent-la petar. Però tothom va poder descansar còmodament i sense neguits. Va ser una nit moguda plena de respecte, pau i germanor.

Alumnes preparant el lipdub.

L’endemà, dissabte 7 de maig, ens vam aixecar després de fer el manta una estona i vam recollir tots els estris per entaforar-los dins de les bosses d’excursió. Acte seguit, vam compartir un suculent esmorzar amb sucs, llet i cacau i, quan ja érem a punt de marxar, vam posar-nos en rotllana per cantar tots junts i ben fort “L’hora dels adéus”. Com diu la cançó, en “senyal d’Amor, senyal de Pau”.

Ja ho veieu. Una experiència de vivència, convivència i de vida de grup que no oblidarem fàcilment i que tenim moltes ganes de repetir l’any que ve, en què, n’estem convençuts, “el cercle refarem i fins potser serà més gran”. I és que som els Mou-te i... no ens sabem estar quiets! Bon estiu a tothom i fins l’any que ve!

Grups Mou-te de 5è i 6è de Primària

COMPARTIR VALORS Els grups Mou-te

L’ACAMPADA A NÚRIA El 28 i 29 de maig els grups Mou-te van acampar a Núria. S’ho van passar d’allò més bé i van gaudir de la natura en el seu estat més pur.

Cantant i cantant vam anar arribant.

Celebrar la Copa guanyada ens va portar a una bona remullada!

es 23

MOU-TE amb els del MOU-TE! T’esperem!

Al cim vam pujar i, com les àguiles, gairebé vam volar.

Les tendes vam plantar per poder anar a descansar.

COMPARTIR VALORS Campanyes solidàries

LES CAMPANYES SOLIDÀRIES

2.500 € destinats a projectes que ofereixin serveis i recursos educatius i socials a infants, i per extensió a les seves famílies.

La nostra Escola col·labora des de fa temps amb diferents institucions solidàries. Durant el curs s’organitzen campanyes de recollida de roba, joguines, diners i menjar. Totes les campanyes solidàries han estat un èxit! En temps de crisi i quan és més necessari, les famílies de l’Escola responen a la crida i s’hi impliquen més que mai. Moltes gràcies a tots i totes per fer-ho possible un any més!

LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE ROBA Aquest any, la tradicional campanya de recollida de roba per a la Fundació Formació i Treball ha tornat a demostrar la solidaritat de tota la comunitat educativa de l’Escola. Amb aquesta campanya estem contribuint al projecte social de la Fundació Formació i Treball, que té per objectius:

2.500 € destinats a projectes de formació adreçats a persones dels anomenats Tercer i Quart Món, principalment a persones immigrants.

• La formació i la inserció laboral de persones amb dificultats personals i socials que intenten aprendre uns hàbits que els ajudin a incorporar-se al mercat laboral.

es

• El lliurament social de roba i mobles a famílies sense recursos econòmics, així com als infants necessitats.

24 1.200 € destinats a projectes de caràcter pedagògic i social per als veïns del barri amb més necessitats.

De part de la Fundació Social del Raval, del Servei Solidari i del Casal dels Infants, MOLTES GRÀCIES A TOTS!

LA CAMPANYA “NADAL PER A TOTHOM” HA ESTAT UN ÈXIT! La campanya “Nadal per a tothom” a l’Escola ha tornat a ser un èxit de participació. S’han recollit 6.200 euros, 1.300 euros més que en la campanya anterior!

De part de la Fundació Social del Raval, del Servei Solidari i del Casal dels Infants, us agraïm de tot cor la vostra col·laboració i us volem fer saber que aquests diners es destinaran a diferents projectes socials que duen a terme les tres institucions:

COMPARTIR VALORS Campanyes solidàries

LA CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS

LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES

La campanya de recollida d’aliments per a la Fundació Banc dels Aliments pretén que els alumnes prenguin consciència de la pobresa a la nostra ciutat i del dret a l’alimentació, a més de conèixer la lluita que la institució fa contra el malbaratament alimentari. Enguany, tal com ens va demanar la Fundació, només hem recollit pasta alimentària i n’hem aconseguit 987 quilos!

Durant els dies previs al Nadal es van recollir joguines a l’Escola per ser repartides a les famílies amb pocs recursos des del grup de Cáritas que treballa a la parròquia de la Sagrada Família.

Per transportar-les, va caldre omplir 6 cotxes fins dalt de tot, superant així la quantitat recollida l’any passat. Totes les joguines van ser revisades per un equip de voluntaris de 4t d’ESO, que es va encarregar de seleccionar només aquelles joguines que estiguessin en perfecte estat.

CELEBRACIÓ DEL DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la Pau) Alumnes de 6è de Primària carregant el camió del Bancs dels Aliments.

A part de la campanya de recollida d’aliments de l’Escola, alumnes de Batxillerat han participat activament en el Gran Recapte d’Aliments, organitzat pel Banc dels Aliments. Gràcies a ells, i a la resta de voluntaris, el Banc dels Aliments ha superat amb escreix el seu objectiu i ha recollit un total de 411.687 quilos d’aliments a Catalunya.

LA MARATÓ DE TV3 Els alumnes de l’Escola han participat activament en La Marató de TV3 destinada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Els exalumnes Xin Xin Lin i Daniel Alcayde, de la promoció 2004-2005 i actualment estudiants dels últims cursos de Medicina, han impartit una conferència divulgativa sobre les lesions medul·lars i cerebrals adquirides amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat de 1r de Batxillerat i de fomentar la seva participació a La Marató.

Els alumnes de 6è de Primària B varen participar-hi recollint diners entre tots els components de la classe (27 alumnes). Aquesta proposta, feta pels mateixos alumnes, va ser un èxit de participació a l’aula i, en un mes, van recollir 420 euros, trets dels seus estalvis i d’alguna aportació familiar.

Cada 30 de gener commemorem l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, una persona excepcional que ens mostrà com lluitar sense armes a favor de la pau. Enguany, i amb el lema “Què fas amb les teves mans per a la pau?”, la celebració va tenir lloc el dia 28 i tots els alumnes van mostrar el seu compromís amb la pau.

Els nens i nenes de P3, P4 i P5 van compartir les cares somrients. Hom somriu quan se sent feliç. I ells han trobat moltes coses que es poden fer amb les mans i fan felices les persones, per això ens saluden amb aquestes cares contentes i somrients, i van decorar l’Escola amb la pintura de les seves mans. Els nens i nenes de 1r i 2n de Primària ens van preparar les mans per saludar-nos i recordar-nos que les nostres mans poden fer el bé.

Els alumnes de 3r van fer uns vaixells de paper i hi van posar missatges de pau. Qui sap si un dia, riu avall, podrien arribar a les mans d’algú que necessita escoltar-los. Els de 4t van fer caixes de paper amb missatges de pau a dins.

Els més grans, de 5è, 6è i l’ESO, van fer tirallongues de grues.

Les grues són uns ocells camallargs i esvelts que gràcies a una nena han esdevingut símbol de la pau. I els alumnes de Batxillerat van aportar un símbol contra la violència de gènere i contra les guerres.

Acte de celebració del DENIP al pati Central de l’Escola.

Certificat de col·laboració dels alumnes de 6è de Primària B a La Marató de TV3.

Els vaixells de paper amb mis- Les tirallongues de grues han satges de pau dels alumnes de esdevingut símbol de la pau.

3r de Primària.

es 25

L’ASSOCIACIÓ I TU EL 31è Dia de la Família

CONVERTIR LA NOSTRA DIVERSIÓ EN UN FET SOLIDARI L’AMPA i l’Escola van organitzar el 14 de maig el 31è Dia de la Família, una tradició ja molt arrelada a la nostra Escola, amb un fi solidari de cooperació i desenvolupament amb el Tercer Món. Aquesta vegada, i amb el lema “Enfilem el futur”, el projecte escollit ha estat el Centre de promoció de la dona.

Taller de costura i taller de conserves d’aliments a Sam Sam, prop de Dakar (Senegal). És una jornada en la qual compartim família i escola, una de les experiències educatives més importants per a la nostra Escola, la mostra d’uns valors humans. És una gran festa, la nostra Festa Major, un dia ple d’alegria, felicitat i ganes de passar-s’ho bé. Un dia on les rialles i corredisses dels nens omplen l’espai de l’Escola.

Un dia que comença mesos enrere amb la col·laboració de tothom: personal de l’Escola, docents, pares, mares, alumnes... i que es trasllada més enllà de la nostra institució, amb els obsequis i els donatius d’empreses vinculades d’alguna forma amb tots nosaltres.

es 26

És meravellós veure com va sortint de tots els racons gent amb ganes d’ajudar, i és també fantàstic veure com es prepara aquest gran dia de germanor. El Dia de la Família és un esdeveniment que ens agrupa i ens relaciona a tots, s’aconsegueix crear un espai on els nostres fills tenen l’oportunitat de veure un treball en xarxa, d’equip, d’amistat, de cooperació, de generositat; un espai on es permet mostrar els valors que volem que siguin els fonaments dels nostres fills.

Hem estat molts els que hem gaudit d’aquest Dia, amb un ampli ventall d’activitats que han permès fer el que més ens agrada: cantar, practicar esport, jugar a escacs, ballar, guanyar premis en la nostra extraordinària tómbola... Tots ens ho hem passat molt bé i hem aconseguit el més extraordinari del nostre Dia de la Família: convertir la nostra diversió en un fet solidari!

En l’edició del Dia de la Família d’enguany s’han recollit 11.934,53 euros. Gràcies a tots vosaltres, el Centre de promoció de la dona podrà oferir formació a més d’un centenar d’alumnes. El projecte també beneficiarà, indirectament, les famílies de les noies que reben formació en el Centre, així com a tots els proveïdors i distribuïdors que hi venen les seves matèries primeres.

El projecte de l’any passat: la ludoteca a Guanabacoa En el 30è Dia de la Família, celebrat l’any passat, es van recollir un total de 9.83,28 euros. El diners aportats s’han destinat al manteniment de la ludoteca de Guanabacoa, població situada a pocs quilòmetres de L’Havana (Cuba). Amb la vostra col·laboració, la ludoteca atén la petita infància, permetent al mateix temps que les mares o germanes grans puguin anar a treballar o a formar-se mentre els seus fills hi aprenen i hi juguen.

Des de l’AMPA, i de part de la Fundació Educació Solidària, us volem agrair a tots la vostra col·laboració i implicació en cada projecte any rere any.

Comissió del Dia de la Família

Aula o sala de jocs de la ludoteca de Guanabacoa

L’ASSOCIACIÓ I TU EL 31è Dia de la Família

EMPRESES COL·LABORADORES ABACUS SCOOP AENA AGILMIC AIGÜES DE BARCELONA AIR NOSTRUM ALESPORT, SA AÑIL JOYERÍA AQUARIUM DE BARCELONA ARAMARK SERVICIOS DE CATERING, SLU ARCASA ARTESANIA DE CATALUNYA ASCENSORES ERSCE, SA ASPROSEAT BABBI, SRL BAYARD REVISTAS, SA BIMBO BIOGEN IDEC BRAUNAU REGEL, SL CAFÉ BAR TEIMA, SCP CAFÉS TUPINAMBA CAFÉS UNIC CALZADOS ALVARO CAPRABO CATALANA OCCIDENTE CATALUNYA CAIXA CEBADO CENTRO DE FORMACIÓN INTERNACIONAL CENTRAL BORNE CHOCOLATES SOLÉ, SA CHUCHES MAITE CLINICUM SALUT CLUB ESCOLAPIS SARRIÀ (CES) COBEGA SA COCA-COLA COMERCIAL ARGE CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT CONSTEL CRESPO & CASTAÑERA, SL CRM3 DAMEL DANIEL ROSAS, SA DANONE DISCER SA-DAMM DISFRUTA & VERDURA DIVERMÀGIC E.R.I. DIDACTIC, SL ECKES GRANINI IBÉRCIA, SA EDITORIAL BROMERA EDITORIAL CASALS, SA EDITORIAL CLARET, SLU EDITORIAL DON BALON EDITORIAL VICENS VIVES ERLISO ESCOLA CATALANA D’ ESPORTS MUNTANYA EXCELLENCE FARGGI FERRERO IBÉRICA FERSPRAT, SA FIATC-ASSEGURANCES FIESTA FONDEVILA XARCUTERS FONT D’OR FORNET D’EN ROSEND FRIESLANDCAMPINA FRIMAN FRUTAS ANTONIO FUNDACIÓN CRISTO TRABAJADOR GALLINA BLANCA GAS NATURAL FENOSA GESESA, SL

GINÉS SÁNCHEZ GO CASUAL -NICE THINGS GRUPO VIDELA HENKEL IBÉRICA, SA HERMANOS SANAHUJA, SL HERMES EDITORIAL GENERAL, SA HOSPITAL CLÍNICO VETERINARIO DE CARDEDEU HOSPITAL DE MOLLET IBERFLAVOURS INDUSTRIAS BETER, SA INOXCROM, SA INSFRED, SA INSTITUTO MARQUÉS ISLA FANTASIA JORDI LABANDA JUVE Y CAMPS L´ETOILE BLUE LA CAIXA L’ART DEL PA LAYS MAC MILLAN MAPFRE MARLIN EXESS, SL MARTO MAGIC MATIAS MASSO, SA MATUTANO SNACK VENTURES, SA METROPOLITAN SPORT CLUB MIGUEL ANGEL ALONSO MARTÍNEZ MOVISTAR NESTLÉ NORTEHISPANA NOUDISCAT OBRA SOCIAL CAIXA PENEDÈS ÓPTICA TURÓ PALSON PANINI ESPAÑA, SA PANRICO PARC AVENTURA PEIXESCOT, SL PERE ROMEU PORT AVENTURA PROMOTION GIFT HOUSE PROVEEDORA ESCOLAR, SA RACC RADIO WATT, SA RANDOM HOUSE MONDADORI RBA LOGISTICA & DISTRIBUCIÓN, SL RECALL REPROGRAFÍA INDUSTR. CATALUNYA S’2D SANTANDER CONSUMER FINANCE SCHEWPPES SCHINDLER, SA SERV. PSICOLOGIA APLIC. LABORAL (SEPAL) SIMON, SA SKATING CLUB DE BARCELONA SONIFER, SA Moltes gràcies a totes les STREET SURFER famílies que també hi SUMINISTROS CR han col·laborat TECNITOYS JUGUETES, S.A. TV3 generosament. A tothom, VICEVERSA EDITORIAL el nostre WENCES GUSO, SL reconeixement.

WRIGLEY CO La Comissió del Dia de la Família

es 27

L’ASSOCIACIÓ I TU Escola de Família

EL PROGRAMA DE L’ESCOLA DE FAMÍLIA L’Escola de Família és una iniciativa de l’Associació amb la finalitat d’oferir a les famílies orientacions per a la millora de l’acció educativa familiar. El programa d’aquest curs s’ha organitzat en seminaris, tertúlies educatives i conferències.

Els seminaris consten de vuit hores de formació repartides en quatre sessions. La metodogia emprada es basa en la informació i formació per part d’un expert reconegut i posteriorment en la reflexió i el treball en grup per compartir experiències. Es tracta, doncs, d’una dinàmica oberta i participativa. Enguany s’ha organitzat el seminari “Educar infants”, a càrrec de Catalina Munar; el seminari “Tan sols ho sap el vent… De l’educació en família”, impartit per Juanjo Fernández, i el seminari “Educar adolescents”, a càrrec d’Eva Bach.

La conferència “Aspectes importants i bàsics per a l’educabilitat a P3” va ser molt interessant i molt profitosa.

es 28

Les tertúlies educatives, à carrec de professionals, s’organitzen en sessions d’una hora i mitja i els temes que s’hi tracten són independents. Enguany hem parlat dels límits i hàbits, i de la lectura i escriptura a l’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària, i de l’optimització de les habilitats per millorar els resultats als cicles Mitjà i Superior de Primària. “El meu fill s’ha enamorat” i “Què en fem, de les emocions?” han estat les tertúlies educatives adreçades als pares i mares d’alumnes de Secundària.

“EDUCAR INFANTS” El mes de novembre vam dur a terme la quarta edició del seminari “Educar Infants”, promogut per l’AMPA i adreçat a les famílies d’Infantil i Cicle Inicial de Primària.

Les nostres trobades setmanals, amb pares i alguns mestres, van ser un espai de reflexió sobre el paper que tenen els pares en l’educació dels fills.

Vam comentar les característiques evolutives dels tres als dotze anys i vam abordar detalladament els temes de la vida emocional de la família, els vincles afectius, la importància dels límits i la intel·ligència emocional.

Vàrem reflexionar sobre els moments crítics i les situacions difícils que apareixen en el complex i fascinant procés de criar els fills, així com les millors maneres per poder-los superar.

Vam poder tractar el tema de la diversitat en les famílies d’avui en dia, els nous models de parentat i la importància de la connexió emocional i de la comunicació entre pares i fills; en tots els casos, com a base de la salut

mental, el benestar i la motivació per als aprenentatges.

Les aportacions per part dels pares, els quals van compartir amb el grup les seves experiències, les seves preocupacions i els seus dubtes, van enriquir el contingut de les sessions i la dinàmica del seminari.

Catalina Munar Psicòloga clínica

“VACANCES O VAGÀNCIES?” A l’estiu es multipliquen els “cants de sirena” que arriben amb tota la força del bon temps: el sol, la llum, la platja, els dies que s’allarguen, les nits càlides que fan venir ganes de sortir... Tot plegat complica molt mirar-se amb “carinyo” qualsevol obligació —com ara els estudis— que impliqui concentració, quietud, silenci, esforç intel·lectual...

Però hem de recuperar la perspectiva, així que utilitzarem les nostres poderoses eines. Recordeu? L’EduBalança que ens permet decidir què és més educatiu segons les característiques dels nostres fills, i el barret APA (“Aquí Puc Ajudar!”), ple de les nostres pròpies qualitats i dels nostres propis talents.

Els heu agafat? Sí? Doncs ara deixeu-me que us expliqui algunes coses sobre les vacances. Si mireu enrere a les vostres pròpies millors vacances, pot ser que apareguin algunes característiques comunes: la importància de la presència familiar, el temps llaaarg, les coses senzilles que esdevenien tan agradables, el fet que tot podia ser i era una aventura…

Diu el Cohèlet, a la Bíblia, que “hi ha un temps per a cada cosa”, i que “cada cosa té el seu temps”. Així passa també amb el temps de vacances. Hauria de ser: • Un temps per conviure, no per aïllar-se (per tant, un bon moment per a una experiència de colònies o campaments).

• Un temps per educar-se, no per embrutir-se (per tant, no deixem que estar-davant-una-pantalla-laque-sigui esdevingui l’única activitat de molts dies).

• Un temps per gaudir, no per angoixar-se (per tant, no ens passem amb un munt de quaderns de vacances: el que ens ha recomanat l’escola, un altre que hem comprat nosaltres, i un especial d’anglès, i...).

• Un temps per descansar, no per estressar-se (per tant, no ens atabalem si el ritme vital s’altera una mica, i es lleven més tard —sempre que no sigui perquè nit rere nit surten, que no seria gaire recomenable!—).

• Un temps flexible, no un temps hiperocupat (per tant, compte si fem un viatge, que no tinguem tots els minuts del dia pautats i haguem d’anar corrent tot el dia!, un hauria de poder-se “avorrir” en algun moment durant les vacances).

Com sabrem que són unes bones vacances? Examinant uns indicadors. Són unes bones vacances aquelles que permeten que es produeixi creixement de l’autonomia (quan

L’ASSOCIACIÓ I TU Escola de Família acaben les vacances han crescut, però, sobretot, s’han fet més “grans”), experiències de convivència (amb altres nens i nenes... i amb nosaltres, els seus pares!), educació de la sensibilitat (amb contemplació de paisatges, visites a llocs culturals i, sobretot, desconeguts!), actituds de solidaritat i capacitat de compartir (han compartit el seu temps, l’aliment...? Han tingut ocasió d’oferir-lo amb gratuïtat?), creixement de la iniciativa i la creativitat (preparació de festivals, construcció de cabanes, realització de projectes en colla...), actituds de compromís, tolerància, obertura (el contacte amb persones d’altres procedències, altres cultures, altres escales de valors...), el conreu d’aficions (esport, maquetes, música, lectura, dibuix...), respecte a l’entorn (la natura, el patrimoni arquitectònic...).

Doncs bé, utilitzeu les vostres eines. Utilitzeu totes les vostres qualitats, les que hi ha en el vostre barret APA perquè, segons com siguin els vostres fills, fent servir l’EduBalança, construïu unes bones vacances, unes vacances educatives, que no vol dir “escolars”. Els quaderns de vacances estan molt bé (i si l’escola en recomana algun, endavant), però que no marquin tooootes les vacances: establiu uns dies i uns moments per fer-los, i prou. Pot ser molt més educatiu que feu servir activitats quotidianes de les vacances: que escriguin targetes postals —i cartes!— als avis si marxeu fora (que bonic rebre una carta en aquest temps de correus electrònics!); que calculin el que va sumant tot el que compreu en una estona de “súper”; que dibuixin un paisatge completament nou, que elaborin un petit vocabulari si aneu a un país amb una llengua diferent; que mirin sobre l’atles o sobre un mapa on aneu, quant temps podeu trigar, si el camí puja o baixa; que recullin unes quantes herbes, fulles, flors i facin un petit herbari; que us preparin un miniconcert de cinc cançons amb els germans, els cosins, els amics; que facin castells de sorra amb motlles de plàstic, amb pots de iogurt, i apliquin el que saben de geometria, d’història i arquitectura (per què no intentar una piràmide?); que projectin i realitzin, que projectin i realitzin, i així es realitzaran ells mateixos.

I sobretot, recordeu que no hi ha recompensa més gran per als vostres fills que el fet que estigueu AMB ells i PER A ells. De debò. Volen passar temps amb vosaltres, i creieu-me que més endavant recordaran cada castell de sorra que vau ajudar a construir o admirar, cada cançó que vau acompanyar, cada anècdota que vau viure i que us va fer petar de riure...

El Cohèlet diu “hi ha un temps per a cada cosa, i cada cosa té el seu temps”, i afegeix “...i passa de llarg”. Que no us passi de llarg aquest estiu. Viviu-lo en família: que aquests siguin els vostres “deures”!

Una abraçada... i bones vacances a tots!

Juanjo Fernández Ensenyo, escric... i xerro!

Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Filologia Romànica, i mestre info@juanjofernandez.com twitter@juanjofdezsola

Seminari “Tan sols ho sap el vent... De l’educació en família”.

Tertúlia “Optimitzem habilitats per millorar els resultats”.

CONSTRUINT PONTS ENTRE GENERACIONS A l’adolescència, els nostres fills i filles segueixen necessitant que els marquem un nord i que esdevinguem per a ells un bon referent. Molts pares i mares ho tenim clar, però, a la pràctica, ens costa exercir una autoritat amorosa, generadora de proximitat i confiança, prou ferma i flexible alhora, i adaptada al moment complex i convuls que aquesta etapa representa.

Una de les coses que més ens hi pot ajudar és mirar amb bons ulls els nostres propis pares. Ser capaços d’agrair el llegat dels nostres grans, amb les seves llums i les seves ombres, els seus encerts i els seus desencerts —que gairebé segur que els van tenir, com els tenim nosaltres—, ens revesteix d’un plus d’autoritat i ens atorga una gran força per educar.

Un dels exercicis més entranyables, convenients i efectius que podem fer és recobrar missatges amb valors essencials atemporals, que ens van ensenyar els nostres pares, avis i mestres i que ens han ajudat a ser persones, i passar-los als nostres fills i filles com la flama sagrada de la Vida, com un gran tresor que ells hauran de saber passar, també, a les generacions següents.

Al seminari del novembre passat, vàrem poder comprovar que cada vegada que desqualifiquem els nostres grans, ens desqualifiquem a nosaltres mateixos. I cada vegada que els mirem amb amor i gratitud, els dignifiquem a ells i ens dignifiquem nosaltres mateixos davant dels nostres fills. Per això, animo els pares i mares a construir ponts entre generacions, a teixir els fils que uneixen passat, present i futur i que conformen una gran xarxa amorosa en la qual podran sostenir-se els nostres fills i les generacions venidores.

Eva Bach Pedagoga, escriptora i mare de l’Escola evabach@winsartorio.com

es 29

L’ASSOCIACIÓ I TU Activitats

EL CURS DE CUINA DE NADAL El 13 de desembre del 2010 tingué lloc el Curs de Cuina de Nadal, a la cuina de l’Escola, a càrrec de Ferran Caparrós, xef i propietari de l’Ot Restaurant (Barcelona), de 1998 a 2009, un restaurant recomanat a la Guia Michelin els últims 11 anys. Actualment assessora diferents cartes i plans de treball de restaurants i és l’encarregat de dur a terme l’obertura del restaurant Las Brasas (Barcelona). La seva magnífica trajectòria professional inclou, entre altres, de 1993 a 1997 la pastisseria Escribà; la campanya Cuina al mercat, realitzant demostracions de cuina a diferents mercats de la ciutat l’any 2005, o la campanya de Turisme de Barcelona per promocionar la ciutat arreu del món l’any 2007.

El curs va tenir, com és habitual, un gran èxit. Ferran, juntament amb els seus dos ajudants, va explicar l’elaboració de cada plat de manera molt clara i amb tota mena de detalls. També ens va explicar la tècnica per fer “aire” i va donar possibles variants dels plats quant als ingredients. Us esperem al proper Curs!

Menú del Curs de Cuina de Nadal 2010 Aperitius: Llagostí en tempura de taronja i maionesa de cibulet Caputxino de carxofes i foie Primer plat: Vichyssoise de cacauets amb vieira de ceps i ceba Segon plat: Magret d’ànec amb remolatxa, espinacs, sàlvia i llardons d’ànec

es 30

Postres: Sopa de torró amb fruits vermells, poma i castanyes Magret d’ànec amb remolatxa, espinacs, sàlvia i llardons d’ànec.

SORTIDA AL TEATRE: ‘SKRIBO, UNA AVENTURA CAL·LIGRÀFICA’ Aquesta és la ressenya i l’opinió d’un pare que assistí a la sortida teatral organitzada per l’Associació per veure la representació Skribo, una aventura cal·ligràfica, adreçada a nens de la nostra Escola, a l’Auditori del CaixaForum de Montjuïc i a càrrec dels Comediants.

El planeta anomenat TecnoLive té la tecnologia més desenvolupada de la galàxia. Tot funciona amb ordinadors; i antigues activitats, com l’escriptura i la lectura, han estat oblidades. Però tot canvia quan una tempesta elèctrica deixa el planeta sense els ordinadors, sense tecnologia.

Els coneixements estan enregistrats en un llibre, l’Enciclopèdia de com funcionen totes les coses, que ja ningú no sap llegir. La bibliotecària, Neula, que guarda amb molta cura tots els llibres, serà l’encarregada d’anar a cercar en un satèl·lit proper algú que sàpiga llegir i ensenyar als habitants de TecnoLive com fer funcionar totes les coses.

El cavaller Zeta, del satèl·lit de les Lletres, serà l’escollit per a aquesta missió. Però aprendre a llegir i a escriure és un esforç que no tots volen fer. La noia anomenada Alfa és la primera alumna seleccionada per aprendre a fer-ho i ensenyar-ho als altres ciutadans de TecnoLive.

Embolics, enganys i amor a les lletres formen part del desenvolupament de la funció. Amb moltes cançons vam realitzar un viatge per la història i vam aprendre els tipus d’escriptura, els signes, els diferents alfabets i els orígens dels llibres.

No podem oblidar el plaer, la curiositat de llegir i l’esforç d’escriure.

Joaquín Soler

L’ASSOCIACIÓ I TU Comunicació

COMUNICACIÓ DE L’AMPA Amb la posada en marxa del web de l’AMPA, aquest curs escolar s’ha completat una important etapa en l’àmbit de les activitats de comunicació de l’Associació. Mitjançant aquesta nova eina, s’ha posat a l’abast de tots nosaltres informació útil per conèixer l’Associació i les activitats que aquesta realitza.

En aquest nou contenidor, hi podeu trobar documentació sobre l’organització, els objectius o les tasques de l’AMPA, però també informació periòdica i actualitzada sobre les activitats concretes que s’organitzen des de les diferents comissions. En són alguns exemples, la informació sobre els seminaris i les tertúlies del programa de l’Escola de Família, les col·laboracions amb el voluntariat dels grups Mou-te o altres activitats destacades com el Dia de la Família o el Curs de Cuina de Nadal.

La plana principal del web de l’AMPA.

També durant aquest curs i aprofitant aquesta tecnologia, s’han posat en marxa dues novetats que volen difondre, en aquest cas, el recull i l’opinió d’allò més destacat a l’entorn de l’Associació i de l’Escola. Es tracta de la publicació digital del nou Butlletí de l’AMPA i de la revista ES, que també conservarà la seva edició anual en paper.

El Butlletí el podeu trobar a l’espai “Butlletí de l’AMPA” del web i també es farà arribar per correu electrònic en format Newsletter. És d’aparició trimestral i hi podreu trobar totes les edicions publicades a l’espai esmentat.

La revista ES, de caràcter anual amb el recull i l’opinió del més destacat a l’Escola i a l’AMPA durant l’any escolar, mantindrà la seva edició en paper coincidint amb l’acabament del curs al mes de juny. La revista compta, tanmateix, amb un espai propi al web, en el qual es pot trobar en format digital el darrer número publicat i tots els anteriors per ser consultats en qualsevol moment i des de qualsevol ordinador o aparell que ho permeti.

Amb vista al proper curs, volem seguir aprofundint i millorant per fer-vos arribar totes les novetats i informacions d’una manera propera i eficaç per tal que pugueu participar-hi i opinar de tot allò que es duu a terme a la nostra Associació, l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Pia de Sarrià. Bon estiu i fins la tornada!

Comissió de Comunicació de l’AMPA www.ampaepsarria.cat www.ampaepsarria.es

es 31 La revista ES en format digital.

Butlletí del segon trimestre.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

EL PRIMER ANY A L’ESCOLA: LA IMPORTÀNCIA DELS HÀBITS Els hàbits són pautes de comportament que ajuden els infants a estructurar-se, a orientar-se i a formar-se millor.

També en diem “rutines” pel caràcter estable, quotidià i molt pautat amb què les duem a terme. Mantenir una mateixa seqüència de fets i activitats diàries els proporciona un marc estructurador que els permet reconèixer i organitzar l’entorn.

Això els afavoreix: • Des del punt de vista emocional i afectiu: la repetició i l’ordre en els esdeveniments els aporta seguretat. El fet de no saber què succeirà a cada moment representa una font important d’angoixa per als nens quan arriben per primer cop a l’Escola.

es 32

• En l’àmbit cognitiu: mantenir una seqüència estable de fets i activitats que els permeti anticipar allò que després acaba succeint produeix un efecte de comprensió de l’entorn. També els permet anar lligant unes activitats amb les altres. La successió ordenada i diària d’aquests esdeveniments facilita la vivència del temps i la formació de nocions temporals.

• He de tenir cura de les meves coses: la motxilla, la bata, l’abric i deixar-ho tot al seu lloc. Per ajudar-me, a casa em posen una veta i el meu nom a les peces que he de penjar.

• M’he d’organitzar l’esmorzar: desembolicar-lo, posar aigua al got. I després recollir-ho tot.

Porto roba que em permet anar al lavabo sense necessitar ajuda.

• Aprenc a rentar-me les mans i a mocar-me tot sol.

• Menjo tot sol.

HÀBITS DE TREBALL • Estic atent: sé escoltar quan ens expliquen alguna cosa.

• Acostumo a seure correctament.

• Ajudo a crear un ambient tranquil, sense crits ni corregudes, per poder treballar tots millor.

• Poso interès per treballar bé i net.

• Sé on he d’anar a buscar el material, el tracto bé, l’ordeno i el retorno al seu lloc.

• Sóc responsable i poso interès a fer bé el meu càrrec i les tasques que tinc encomanades.

• Tinc curiositat i interès per aprendre coses noves.

HÀBITS DE SOCIABILITAT • En l’àmbit de les capacitats de relació: acceptar la pauta i el ritme de la vida quotidiana a l’aula i integrars’hi amb normalitat és un exercici de convivència i d’adaptació a l’entorn social.

• Des del punt de vista de les habilitats motrius: la repetició de les activitats i els comportaments els ajuda a assolir-los. En un primer moment, posar en pràctica nous comportaments demana un alt grau d’atenció i concentració per part seva. Amb la pràctica, l’experimentació, l’assaig i l’error, amb l’ajuda de l’adult afavorint la seva actuació, acaben perfeccionant el comportament, i assoleixen les habilitats implicades fins a incorporarles com a hàbits. Un cop assolits els hàbits, els poden dur a terme autònomament.

Per instaurar un hàbit es necessita que: • L’adult tingui una relació afectiva amb el nen.

• El nen comprengui el que se li demana.

• L’adult mantingui una actitud estable i equilibrada davant les respostes del nen.

• Es demani d’una manera constant i sistemàtica.

• El nen experimenti l’èxit, aconsegueixi allò proposat.

HÀBITS D’AUTONOMIA • Aprenc a posar-me i a treure’m la bata i la jaqueta, a cordar-me els botons.

• Aprenc a parlar de manera ordenada, no tots alhora: escolto els altres quan parlen i sé esperar el meu torn per poder parlar.

• Sé compartir el material de la classe amb els meus companys.

• Saludo quan arribo dient “bon dia”, “bona tarda”... i m’acomiado quan me’n vaig.

• Sé demanar bé les coses, dient “si us plau” i “gràcies”.

• Intento resoldre els conflictes sense baralles.

Com a mestres, els hàbits són l’objectiu principal del curs, per això hem de crear unes rutines que n’afavoreixin l’adquisició. La posada en pràctica d’aquestes rutines escolars no suposen únicament una estructuració didàctica, és molt més que això. Estem oferint als nens i nenes alguna cosa més que pautes. Mitjançant l’adaptació a les rutines i el seguiment d’aquestes, els infants van coneixent l’entorn que els envolta, superant les seves pors de les coses desconegudes, descobrint que és el que ve després i proporcionant-los la seguretat i la confiança necessàries per a una bona adaptació a l’Escola i un bon desenvolupament de l’autonomia personal. Desenvolupen també el coneixement d’estructures temporals i nocions seqüencials, com abans i després, avui i demà.

Les nostres rutines diàries són: 1. Arribada. Inclou l’entrada dels nens a l’aula, entrar sols i amb la motxilla posada, penjar les seves coses al penjador, posar-se la bata i treure l’esmorzar.

2. Bon dia! Després d’escoltar la música que marca l’inici

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil del dia, seiem tots a la rotllana. Passem llista, per veure qui ha vingut. Després ens diem “bon dia” escoltant una cançó.

3. Escollim el maquinista. La mascota de la classe el tria.

Treballem el seu nom i li fem un collar.

4. Què farem avui?(Activitats del dia) Enganxem a la pissarra les imatges del que farem.

5. Esmorzar i estona de joc. Els nens i les nenes que porten esmorzar seuen a taula i els altres poden jugar una estona. D’aquesta manera ens familiaritzem amb els companys i l’espai.

6. Activitats d’aprenentatge. Són activitats individuals o col·lectives, a la taula o la rotllana. Normalment treballem per racons (de joc i d’aprenentatge).

7. Esbarjo. Sortim al pati cap a les 12. Segons el temps, anem a un espai o a un altre.

8. Rentar-se les mans. Tornem a l’aula i ens preparem per anar a dinar.

9. Dinar. Junts a la Sala Gran, després d’escoltar la cançó “bon profit”, mengem.

10. Migdiada. Amb música relaxant, ens estirem als llitets i descansem.

11. Activitats d’aprenentatge. Activitats individuals o col·lectives, a la taula o la rotllana. Normalment treballem per racons (de joc i d’aprenentatge).

12. Berenar.

13. Sortida. Recollim, ens traiem la bata, ens posem la jaqueta i ens preparem perquè ens vinguin a buscar.

Joan Miró era un artista. Va néixer a Barcelona i va morir a Mallorca. Feia pintures, escultures, mosaics i tapissos. Els colors que més feia servir eren el vermell, el blau, el groc i el negre i les formes que dibuixava eren estrelles, llunes, ratlles i punts.

Un cop après tot això ja estàvem preparats per poder començar a pintar com ell.

Vam fer servir diferents tècniques: pintura, ceres, paperets de colors, llanes...

Els quadres que vam fer amb pintura són: L’or de l’ atzur, El personatge davant del sol, La sèrie de blaus, El Jardí i L’autoretrat.

Amb llanetes de colors vam fer el tapís de la Fundació, però el que més ens va agradar va ser poder pintar amb la mà, el peu, els dits, amb esprais i amb escombres!

Per acabar el projecte vam fer una visita cultural al Parc de l’Escorxador, on hi ha l’escultura Dona i Ocell. La vam observar molt i molt bé per poder-la pintar a l’Escola.

Ens va quedar tan bé, que la vam posar com a portada del nostre projecte.

Ens ha encantat fer de Joan Miró!

Les mestres de P3

33

Aquestes rutines, que a l’Escola treballem diàriament, és important que tinguin continuïtat a casa. A mesura que els infants van assolint els diferents hàbits se senten més segurs, tranquils, equilibrats i amb ganes d’aprendre. Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorarlos és per a ells una motivació important i necessària per continuar avançant.

D’aquesta manera els nens i les nenes de P3 creixem i ens fem grans, aprenem molt i som capaços de fer moltes més coses sols!

Les mestres de P3 Els nens i nenes de P3 al Parc de l’Escorxador.

EL PROJECTE DE JOAN MIRÓ Els nens i nenes de P3 hem fet un projecte sobre Joan Miró.

Les Marietes, les Papallones i les Formigues no n’havíem sentit a parlar mai d’aquest home, però les mestres ens van ensenyar unes fotografies plenes de colors i ens vam animar a conèixer-lo.

Primer de tot, vam seure a la rotllana i vam decidir què en volíem saber: qui era, què feia, com pintava, quins colors i quines formes feia servir...

Tot seguit, a casa, juntament amb els pares i germans, vam buscar informació i fotografies per poder-ho explicar als nostres companys. Un cop cadascú de nosaltres va ensenyar el que havia trobat, en vam fer un racó a la classe.

es

Els nens i nenes de P3 i l’escultura Dona i Ocell.

Pintant amb escombres.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

TREBALLEM LA LLANA Hem anat a una granja on hi havia molts animals: ovelles, porcs senglars, cavalls, gallines…

Nosaltres hem anat a veure el procés de la llana i per això l’animal protagonista ha estat l’ovella. Hem fet diferents activitats amb la llana i hem après d’on ve.

Primer l’hem poguda tocar i després l’hem cardada amb uns raspalls especials. Després, amb colors, l’hem tintada i hem fet un treball manual amb llana que ens ha quedat molt bonic.

Hem après d’on surt la llana dels jerseis, els guants, les bufandes...i ens ho hem passat molt bé.

Les mestres de P4

es 34

La classe dels Ànecs.

La classe dels Dofins.

Cardant la llana.

La classe dels Esquirols.

Tocant les ovelles.

Tintant la llana.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

L’EDUCACIÓ FÍSICA DE BASE A P4 I P5 L’Educació Física de Base principalment es fonamenta en el joc. Els nens i nenes aprenen mitjançant el joc i es fa una educació per al joc d’una manera organitzada, lúdica, dinàmica i participativa en la qual es comença a treballar d’una manera social, col·laboradora i cooperativa fent que tots comencin a respectar les normes que estableixen els jocs perquè tothom hi pugui jugar.

Es tracta d’ensenyar per mitjà del moviment i que cada nen i nena desenvolupi les seves qualitats i capacitats motrius de la manera més adient possible.

Els tipus de jocs que es fan a l’Educació Física de Base són: • Jocs de presentació i de coneixement del grup.

• Jocs d’estima i confiança.

• Jocs de percepció i discriminació sensorial.

• Jocs d’expressió corporal.

• Jocs d’organització en l’espai i en el temps.

• Jocs d’animació.

• Jocs de tornada a la calma (grups en rotllana i d’altres).

Tots els tipus de jocs esmentats no requereixen gran material i és per aquest motiu que els nens els poden aplicar en qualsevol moment i en qualsevol espai.

L’èmfasi en l’aprenentatge a partir de la cooperació en Educació Física ajuda a mirar a cap una altra manera d’educar.

Ens allunya de certs models socioculturals com és el model competitiu. Es tracta d’incloure no d’excloure, i ens apropa cap a una dinàmica de l’aprendre a compartir i a respectar els companys, a desenvolupar-se com a persones, creant un clima agradable i establint una relació social positiva abans, durant i després del joc.

“El joc infantil és un mitjà d’expressió, instrument de coneixement, factor de socialització, regulador i compensador de l’efectivitat, un instrument efectiu de desenvolupament de les estructures del moviment; en una paraula, és el mitjà essencial d’organització, desenvolupament i afirmació de la personalitat.” (Zapata, 1988) Iolanda Merino Mestra d’Educació Física

Classe d’Educació Física de Base.

es 35

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

LA SETMANA COMENIUS DE COOPERACIÓ ESCOLAR La setmana del 2 al 9 de maig hem celebrat a l’Escola la Setmana Comenius de cooperació escolar. Durant aquests dies, hem treballat amb els alumnes del Parvulari i del Cicle Inicial de Primària diferents aspectes de la dimensió europea.

D’una manera lúdica, els alumnes han ampliat els seus coneixements sobre la realitat europea i la seva diversitat de cultures, llengües i costums.

A les aules, hem situat casa nostra i altres punts d’interès al mapa. També hem après que compartim l’euro amb molts altres països d’Europa. Hem parlat sobre els orígens de la Unió Europea i l’adhesió de nous països fins arribar als 27 que avui conformen aquest espai, del qual nosaltres som part.

Al Menjador, també s’ha viscut aquesta festa europea amb menús de diferents països de la Unió. Els nostres alumnes han gaudit de típics plats europeus com la vichyssoise, les salsitxes de Frankfurt, les escalopes a la milanesa, el iogurt grec i, fins i tot, el tradicional “fish and chips” anglès.

El divendres, després d’aquesta Setmana tan intensament europea, els nens i les nenes s’han emportat a casa la bandera europea que han elaborat ells mateixos.

es 36 Hem situat casa nostra i altres punts d’interès al mapa.

Hem parlat sobre els països que conformen la Unió Europea.

Hem treballat la diversitat de cultures, llengües i costums.

Cada nen i nena ha elaborat una bandera europea.

Els alumnes han ampliat els seus coneixements sobre la realitat europea.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

LES CONVIVÈNCIES DE P5 A LA FARGA DEL MONTSENY Els nens i nenes de P5 hem passat 3 magnífics dies de convivències. L’experiència ha resultat molt positiva i enriquidora.

El Drac Bernat ens ha preparat moltes activitats força interessants com ara: anar a la granja, portar les oques a passejar al riu, fer perfums i, fins i tot, fer un panet.

No ens podem pas queixar ja que el bon temps ens va acompanyar i no vam estar ni un moment quiets.

Amunt i avall, als camps de futbol o als gronxadors, fent cabanes o ballant... Va ser molt divertit compartir uns dies tan genials amb els nostres companys i companyes.

A les nits el Drac Bernat ens preparava sorpreses i, un cop teníem les dents ben netes, cap al sac a dormir.

Els tres dies ens van passar volant i tots ja estem esperant tornar a viure una nova aventura.

Girafes, Elefants i Balenes

A les nits, el Drac Bernat ens preparava sorpreses.

es 37

Vam fer un panet.

Uns autèntics jardiners.

A la granja hi havia molts animals.

Passejant les oques.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

CELEBRACIONS Les fotografies de les celebracions, visites culturals i excursions es poden consultar a l’àlbum fotogràfic de l’Escola, al menú de l’esquerra de la plana principal del web, a l’apartat “Publicacions /Àlbum fotogràfic”.

es

A Can Fusteret, tots dúiem una samarreta amb el nostre nom.

Can Montcau era ple d’animals.

Els nens vam numyir una vaca a Can Montcau.

Els pollets també van rebre moltes atencions.

Els Ànecs de P4 recullen mandarines.

Visita a la infermeria de l’Escola.

La festa del color groc.

La classe de les Papallones a Can Montcau.

Visita a la cuina de l’Escola.

Fent cagar el Tió.

La classe de les Formigues a Can Montcau.

Treballem la tardor a P3.

La festa del color vermell.

La festa del color blau.

Observant la fruita de l’ametller.

38

NOTร CIES DE LES ETAPES Educaciรณ Infantil

Excursiรณ a Can Fusteret.

La festa del color verd.

La festa del color rosa.

La celebraciรณ de Carnestoltes.

Tots els infants van entregar la carta als patges reials.

es 39

Dofins i Esquirols al funicular de Vallvidrera.

Animaciรณ musical durant la festa de Carnestoltes.

La visita al Museu Egipci.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria

es 40

ESTIMAR LA MÚSICA AL CICLE INICIAL

EL PROJECTE GEA CONTINUA ENDAVANT AMB NOUS TALLERS

La Música a Cicle Inicial es basa en una pedagogia musical activa, la qual cosa vol dir: no ensenyar música, sinó fer música amb els nens i les nenes.

GEA és un projecte d’aprenentatge i servei, una acció educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei dins la comunitat educativa escolar. En un sol projecte, els participants aprenen a partir de l’experimentació i l’experiència, amb la finalitat de compartir coneixement i valors.

Cada classe està dividida en cinc parts. La primera és l’audició o visionat. Els nens escolten i, algunes vegades veuen, cançons de temàtiques i d’estils molt diferents.

Partint de la música “clàssica” fins a grups de rock més o menys actuals. Abans de l’audició hi ha una petita explicació per saber quin és l’origen i quins trets característics té aquest tipus de música. Posteriorment, els nens formulen les preguntes que creuen necessàries. La segona és el cant. Cantem cançons de tota mena, des de tradicionals catalanes fins a d’altres d’autor. En cada cançó intentem interpretar allò que estem cantant, fent un petit estudi de la lletra i, si és possible, una representació física d’aquesta. A vegades afegim instruments de petita percussió o orff per acompanyar. La tercera part és la dansa. En aquesta fem, bàsicament, danses tradicionals catalanes i algunes de medievals. La quarta part és la relaxació. Els nens i nenes s’estiren a terra amb una música més aviat lenta i imaginen coses, ja sigui amb premissa o sense. Finalment seiem a terra i cada nen expressa el que ha sentit o imaginat durant la relaxació. Els altres escoltem amb atenció. Així doncs, els nens i nenes poden ser capaços d’expressar els sentiments o les emocions que els suggereix allò escoltat i, posteriorment, crear. La capacitat creativa de cada nen li permet elevar-se més enllà de les fronteres personals, descobrint noves possibilitats que, potser, ni el mateix nen coneixia.

L’objectiu principal és que els nens i nenes arribin a estimar la música i que sigui una experiència vivencial.

Aquest és un dels camins per poder adquirir tot allò positiu que comporta la música i que està íntimament lligat als valors ètics i morals que han regit la nostra societat durant molts anys.

Jordà Abrodos Mestre especialista de Música

El projecte optimitza l’ús dels espais i recursos naturals de l’Escola perquè els alumnes puguin estudiar els continguts de la natura d’una forma vivencial i amb la voluntat d’interactuar entre els diferents nivells educatius i potenciar la coordinació entre el professorat de diferents etapes de l’Escola optimitzant recursos humans i materials.

La realització de diferents tallers preparats per alumnes d’ESO i Batxillerat per a alumnes d’Educació Infantil i Primària es fonamenta en un procés d’aprenentatge que es basa en la recerca, l’acció, la reflexió i la responsabilitat i fomenta els valors de l’educació basada en la vivència i la construcció d’hàbits.

Els alumnes emissors practiquen les habilitats de planificar, organitzar, gestionar, difondre, avaluar i posar al servei dels altres capacitats individuals i autonomia personal. També augmenten la capacitat de treball en equip dialogant, pactant, cedint, aprenent a tenir amabilitat i paciència i exercitant habilitats comunicatives.

Durant el darrer any es van engegar els primers tallers basats en l’aprenentatge i servei, i durant aquest curs n’hem començat de nous: dibuix, compostatge, perfums, papallones, treball al bosc, estació meteorològica, i evolució i cèl·lules.

EL TALLER DE PERFUMS Alumnes de 1r de Batxillerat que cursen la matèria de Química han fet el Taller de Perfums a nens i nenes de 2n de Primària. Cadascuna de les classes de 2n ha fet colònies amb les seves aromes: farigola, romaní, menta i espígol.

Taller de Perfums de la classe Romaní.

Classe de Música.

Taller de Perfums de la classe Taller de Perfums de la classe Menta. de Farigola.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària

EL TALLER DE LA CÈL·LULA Els alumnes de 2n de Batxillerat del seminari de Biologia fan de monitors dels alumnes de 6è de Primària. Al Taller de la Cèl·lula els han ensenyat a fer preparacions microscòpiques per observar cèl·lules vegetals.

Els de 6è estàvem estudiant la cèl·lula i el microscopi òptic, entre altres coses, però a part teníem una taula d’activitats anomenada “graella”, on hi havia les activitats encomanades als alumnes. N’hi havia una que deia que havíem de “saber” utilitzar el microscopi. Amb això, els alumnes de Batxillerat van aprofitar per ensenyar-nos el que sabien i ens van posar de mostra la capa d’una ceba. Vam anar a una classe de l’ESO on es feien experiments, demostracions, etc. És a dir: coses de química. La nostra classe es va dividir en dos grups. Ens van mostrar els líquids que s’afegien a la capa per veure-la prou bé al microscopi, el procés, les fotografies... Al principi va haver-hi un moment en què justament la part que semblava més fàcil era bastant complicada, perquè s’havia de posar la ceba en una plataforma de plàstic i s’enganxava a les pinces i tota l’estona la capa s’arrugava o era massa petita!

Ens van explicar totes les parts d’una cèl·lula.

Van ser molt interessants els líquids, ja que eren d’un color blau i groc i de molts altres colors, però que no els vam utilitzar. A mesura que anava passant el temps i l’explicació ens anàvem apuntant en un full cada situació o cosa que passava. En algun instant parlàvem d’algun tema que no tenia res a veure amb l’activitat, però així es feia més interessant. Finalment ho vam veure amb el microscopi i vam veure la cèl·lula de la ceba. Com que els de Batxillerat eren els que ens ensenyaven el tema del microscopi, nosaltres ho miràvem a l’ordinador, que estava connectat a l’aparell. Els nois que ens van fer la classe eren molts simpàtics i agradables i alguns ja ens coneixíem les cares.

Alba Escarrà, 6è de Primària C

simpàtics ens van rebre. Ella es deia Cristina i ell, Marc.

Quan estàvem tots al laboratori ens vam dividir en dos grups: uns vam anar amb la Cristina i uns altres, amb el Marc. Jo, que vaig anar amb la Cristina, vaig aprendre molt. Ens va dir més exactament encara que el Xavi on estaven totes les parts de la cèl·lula: membrana, citoplasma, material genètic (o també ADN), mitocondri, ribosoma, vacúol, etc. Més tard vam tintar amb una tinta especial una pell de ceba. Després la vam deixar eixugar i la vam mirar pel microscopi. Va ser molt emocionant. A l’hora de marxar ningú no volia tornar a classe.

Alumna de 6è de Primària D

Vam observar la cèl·lula a l’ordinador, que estava connectat al microscopi.

Al segon trimestre, vam fer el Taller de la Cèl·lula amb els alumnes de Batxillerat de la nostra Escola. Primer vam anar al laboratori de Batxillerat, al quart pis, on ens van explicar totes les normes del laboratori. Després vam començar a fer aquest projecte amb alumnes de Batxillerat que no coneixíem de res. El primer pas era agafar una ceba i tallar-li un tros molt fi per veure bé totes les parts que ens havien explicat a l’aula. Li vam posar un colorant de color blau. Després vam posar la nostra mostra al portaobjectes i la vam cobrir amb el cobreobjectes. I finalment la posàrem al microscopi òptic i la observàrem.

Ens ho vam passar molt bé amb l’ajuda dels alumnes de Batxillerat.

Pablo Tárrega, 6è de primària B

Vam afegir líquids a la capa per veure-la bé al microscopi.

Quan estàvem estudiant el tema de la cèl·lula a Medi, el Xavi, el nostre professor de Medi, ens va dir que aniríem al laboratori de Batxillerat i que uns alumnes ens ensenyarien a mirar cèl·lules amb un microscopi. Tots ens vam posar molt contents. Ens feia molta il·lusió. L’endemà tots volíem que arribés ja el Xavi per poder pujar al laboratori. Quan vam ser a dalt, una noia i un noi molt La capa d’una ceba va servir de mostra.

es 41

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria

EL TALLER DE DIBUIX

EL TALLER DE LES PAPALLONES

Els nens i nenes de 5è i 6è de Primària van ensenyar a utilitzar les eines d’un programa de dibuix als alumnes de P4 i P5, respectivament. Van dibuixar molt bé i es divertiren molt.

El Taller consisteix a fer diferents activitats a l’aire lliure, al Jardí de les Papallones, amb els nens de primer de Primària, per tal de transmetre’ls coneixements sobre les papallones i la natura. En concret, són quatre activitats diferents de 15 a 20 minuts cadascuna per tal que els nens adquireixin, de manera lúdica, alguns coneixements bàsics sobre les papallones i el seu hàbitat.

EL TALLER DE L’ESTACIÓ METEOROLÒGICA Els alumnes de 3r d’ESO ens van preparar unes activitats per conèixer l’estació meteorològica de l’Escola. Vam agafar les dades recollides per l’estació situada en una de les torres de l’Escola. Els alumnes ens van explicar coses molt interessants sobre el penell, l’anemòmetre, el pluviòmetre... Van ser molt amables amb nosaltres i tots plegats vam gaudir molt.

Alumnes de 4t de Primària

El Jardí de les Papallones.

DE LES TIC A LES TAC Sentim molt sovint parlar de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), però en l’àmbit educatiu, i per tant, a l’Escola, el més important són les TAC (tecnologies de l’aprenentage i el coneixement).

es 42 L’estació està situada en una de les torres de l’Escola.

Vam agafar les dades recollides per l’estació.

EL TALLER DE L’EVOLUCIÓ Alumnes de 4t d’ESO que duen a terme el Projecte de Recerca de condicionar el Museu, identificar els exemplars animals que encara no estan identificats i esbrinar-ne la classificació taxonòmica han fet un Taller sobre evolució amb alumnes de 4t de Primària.

Museu de l’Escola.

També s’han habilitat alguns dels espais naturals de l’Escola per poder-hi realitzar qualsevol tipus de pràctica educativa, des d’una tutoria fins a una lectura o un treball de ciències experimentals. Un d’aquests espais és l’anomenat Jardí de les Papallones, que disposa de taules que poden ser utilitzades per un grup classe així com de material adequat per a l’observació de la natura.

Mentre les TIC són els mitjans tecnològics que utilitzem per comunicar-nos, les TAC són els recursos que ens possibiliten gestionar el coneixement. És a dir, si parlem de TIC ens referim als suports tecnològics i si parlem de TAC parlem de metodologies. Per exemple, les TIC possibiliten als nostres alumnes obtenir molta informació sobre un tema concret, les TAC ens serveixen per ensenyar-los a seleccionar la informació que tenen a l’abast.

Ningú no qüestiona si actualment els nostres alumnes han d’utilitzar ordinadors, si han de tenir accés a Internet…, però si aquests recursos són un simple substitut del paper i el llapis i dels llibres, no haurem aconseguit res. Els alumnes faran el mateix que fèiem nosaltres, d’una manera més còmoda, més ràpida, però seguiran cometent els mateixos errors (i possiblement més grans) que els que fèiem nosaltres quan estudiàvem. Ensenyar a llegir no vol dir saber reconèixer les lletres, va molt més enllà: vol dir entendre el significat del que llegim, detectar errors, distingir les tipologies textuals, gaudir de la lectura, seleccionar, desestimar… Per aconseguir que una persona assoleixi fer tot això cal que li ensenyem a ferho. I aquesta és la nostra feina.

Com la història de l’ou i la gallina, una cosa no pot ser abans que l’altra, ambdues han d’anar alhora. No podem aplicar les TAC si no tenim els mitjans que ens possibiliten

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària les TIC, però si tenim les TIC i no les utilitzem adequadament, no aplicarem les TAC. Per aquest motiu, a l’Escola, ens hem plantejat el procés de manera paral·lela: hem posat els mitjans TIC i els mitjans TAC. Els mestres no podem aplicar les metodologies sense els mitjans tecnològics, però tampoc no podem utilitzar els nous mitjans per seguir ensenyant com fins ara. Estem dotant l’Escola de canons, pissarres digitals, ordinadors, accés a Internet…, però, sobretot, els mestres estem fent formació en ABP (aprenentage basat en problemes), webques, wikis, xarxes socials…

Segurament és la primera vegada a la història que alumne i professor estan tan propers i tan allunyats alhora.

Tan propers perquè aprenem junts a utilitzar uns mitjans (molts dels nostres alumnes tenen a l’abast més mitjans tecnològics que nosaltres mateixos), però molt llunyans perquè els nostres interessos i les nostres urgències són molt diferents i ens adonem que, massa sovint, no saben com gestionar-ho.

El que està clar és que no és una opció, quelcom que podem incorporar o desestimar: és una urgència social i, per aquest motiu, l’Escola ha de prendre les regnes i canalitzar tots els avantatges que les noves tecnologies ens proporcionen ja que ens faciliten les tasques més rutinàries i ens permeten dedicar més temps a les més significatives.

Gemma Ferrer Directora pedagògica

LES PISSARRES DIGITALS Aquest any, a totes les aules del Cicle Superior de Primària, hem instal·lat pissarres digitals interactives.

La pissarra digital interactiva (PDI) és una eina molt útil en la tasca diària a l’aula, per la qual cosa ha tingut una gran acceptació en l’activitat docent. La seva utilització no implica necessàriament que es faci servir com a eina multimèdia; també es pot utilitzar només com a pissarra tradicional. La facilitat d’aplicació que té fa que no calgui una formació prèvia per fer-la servir: totes les eines són molt intuïtives, només amb un petit moviment podem inserir imatges, sons, vídeos, etc. És un avenç important respecte als altres recursos que s’han usat amb anterioritat: làmines, diapositives, televisió, radiocasset... El fet d’utilitzar el llapis electrònic o fins i tot el dit directament sobre la superfície dóna un plus al nostre treball.

A més, permet que mentre estem drets puguem interaccionar amb els nens i nenes d’una manera directa i no estiguem davant la pantalla de l’ordinador, cosa que ens fa perdre aquesta connexió amb el grup classe.

L’ensenyament interactiu implica l’ús d’estratègies que estimulen i motiven els alumnes, els quals aprenen més i amb més eficàcia.

No hi ha dubte que la utilització dels recursos multimèdia és un avantatge respecte als que hem fet servir fins ara i, com que no tenen una dificultat afegida perquè usar-los és molt senzill i intuïtiu, l’èxit està gairebé assegurat. Els resultats d’estudis recents confirmen que quan s’ha fet servir la PDI com a eina d’aprenentatge a l’aula durant un temps, i es troba integrada a la pràctica docent diària, hi ha una correlació positiva entre el seu ús i els resultats de l’alumnat tant en la motivació com en l’aprenentatge.

En el nostre cas, amb menys d’un any d’experiència, encara no podem dir que tenim les pissarres completament integrades a la nostra pràctica diària, però sí que hi ha un nivell molt alt de satisfacció per part de professors i alumnes respecte de totes les activitats fetes amb les PDI fins a dia d’avui.

QUÈ SÓN LES PDI? Les pissarres digitals interactives són bàsicament un dispositiu de presentació que interactua amb un ordinador.

Les imatges de l’ordinador es mostren a la pantalla per mitjà d’un videoprojector i es poden manipular i controlar mitjançant un llapis o marcador, o directament amb el dit.

Com a avantatges generals en podem destacar els següents: • Eina neta i atractiva: no hi ha pols ni desordre en els elements que es fan servir.

• Augment de la motivació dels alumnes; les classes són més atractives.

• Més participació i interacció de l’alumnat.

• Adaptació dels recursos a qualsevol àrea i nivell d’aprenentatge.

• Treball amb metodologies diferents: individual, treball cooperatiu, per grups...

PER QUÈ TENEN TANT D’ÈXIT? Sempre que es disposi de les infraestructures tecnològiques adequades, les PDI possibiliten tenir d’una forma senzilla i àgil: • Presentacions més atractives gràcies a la utilització de colors, marques i línies de diferents amples i mides.

• Accés immediat a la informació.

• Utilització de les eines multimèdia: Internet, vídeo, àudio, imatges...

• Interacció amb altres perifèrics, com el lector de documents o la càmera de vídeo.

• Adaptació als diferents estils d’aprenentatge: aprendre amb el tacte, el so o la imatge motiva l’alumnat.

• Aprenentatge a distància: diverses persones poden connectar-se des de més d’un lloc i al mateix temps.

es 43

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria • • • •

Utilització per a alumnes amb dificultats motores.

Exposició de treballs personals fets amb anterioritat.

Correcció col·lectiva més eficaç.

Emmagatzematge de la feina feta; al final d’una activitat el treball resultant pot ser imprès i distribuït, i també es pot guardar i recuperar-lo més endavant.

• Reutilització i/o modificació de les activitats fetes pel professor o per altre professorat.

• Font de recursos multimèdia il·limitada.

Les possibilitats, els recursos que ofereixen les PDI són molt nombroses. I encara no les hem fetes servir totes.

Hem de tenir present que a les classes disposem de PDI, però els nens i nenes no tenen els ordinadors portàtils (1x1). Aquest segurament ha de ser el pas següent. Però per fer-ho, cal integrar i consolidar a l’aula part de la proposta descrita anteriorment. Les activitats més consolidades amb les PDI a les nostres aules són les següents:

o programa d’exercitació específic). Tots poden intervenir exposant-ne els dubtes, idees i objeccions.

I què ens queda per fer? Doncs una pila de coses: consultes en línia, fer un bloc de classe, construir documents col·laboratius trets de webs o wikis temàtics, fer debats amb exercicis col·laboratius (activitats interactives), videoconferències a l’aula…

La PDI és una eina educativa de gran abast, que s’adapta a una àmplia gamma de temes i edats.

No us puc dir altra cosa que el nivell de satisfacció és molt alt. I això penso que és la millor notícia perquè ens permetrà anar avançant en aquest món de les tecnologies que cada vegada evoluciona més ràpidament…

Xavi Ocaña Cap d’estudis dels Cicles Mitjà i Superior de Primària

Model expositiu El mestre fa una exposició d’un tema amb l’ajut dels recursos multimèdia i de la PDI. L’alumnat atén, pren notes, fa preguntes i respon les que pugui fer el professor.

es 44

Modelatge És bàsicament una presentació en què es mostra com fer alguna cosa o en què s’utilitzen les eines d’un programa.

La interactivitat fa que sigui molt atractiu i eficient. Com que es pot executar l’aplicació des de la PDI, usant tant el dit com el ratolí, és fàcil demostrar les característiques importants del programari. La possibilitat de fer-hi anotacions a sobre fa que sigui possible assenyalar els trets importants del programa.

L’ús de les PDI augmenta la motivació dels alumnes i les classes són més atractives.

Treball col·lectiu Els alumnes fan aportacions i les reflecteix a la pissarra com a síntesi del treball. Cada grup o alumne fa una part o aspecte de l’activitat.

• Font d’informació a classe. Amb l’ajuda dels cercadors i de la PDI en qualsevol moment es poden ampliar les informacions o indagar sobre nous aspectes que sorgeixin espontàniament a la classe. El mestre i l’alumnat busquen la informació i la comenten al grup.

La mestra fa una exposició d’un tema amb l’ajut dels recursos multimèdia i de la PDI.

• Presentació de treballs per part de l’alumnat. Amb la PDI a classe, els alumnes presenten els seus treballs en forma d’esquemes, presentacions o presentacions multimèdia. Poden fer-se de manera individual o en grup. És molt motivador per a la resta de la classe, atès que facilita la participació dels que volen corregir o afegirhi coses. Es fomenta l’expressió oral i l’argumentació.

• Correcció d’exercicis. El mestre i els alumnes poden presentar i comentar els exercicis que han fet en format digital (document de text, presentació multimèdia

Totes les aules del Cicle Superior de Primària estan equipades amb pissarres digitals interactives.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària

RESULTATS DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES Els resultats de la prova de nivell que van fer els alumnes de sisè de Primària els dos cursos anteriors a l’actual, reflecteixen que, a Catalunya, un de cada cinc i després un de cada quatre alumnes no té les competències bàsiques per passar al següent cicle de l’ensenyament obligatori, la Secundària. Uns resultats millorables.

Aquestes proves avaluen, bàsicament, la competència comunicativa i la competència matemàtica. Són útils per confirmar-nos que anem pel bon camí en alguns punts i també ens fan prendre mesures per millorar quan els resultats no són gaire favorables.

En general, com a Escola estem satisfets dels nivells d’assoliment global de les competències avaluades, tenint en compte que la prova mesura uns coneixements bàsics i no uns nivells d’excel·lència. Amb una puntuació sobre 100, en què 70 marca el llindar de l’aprovat, els alumnes de la nostra Escola de sisè de Primària han tret 75,56 punts de mitjana a la prova de català; 78,65 a la de castellà; 82,95 a la d’anglès i 84,44 a la de matemàtiques. Aquests són els resultats del curs 2010. Els resultats dels curs actual, 2011, en el moment de tancar la revista, encara encara no han sortit publicats.

Dels resultats es poden desprendre moltes lectures, i interpretar-los sempre és enriquidor. Tot i que no és l’única finalitat, trobo interessant treballar per aconseguir l’excel·lència amb els alumnes de la nostra Escola. Tal com ens va dir sant Josep de Calassanç, “tant de bo que tots comprenguessin quina cosa tan bona és educar bé els nois...”, el gran repte és doncs saber adequar aquest missatge al moment present. Fer procés; actuar per avançar, per ajudar a créixer les persones, en el sentit més ampli de la paraula. I estar molt atents a les noves necessitats que es vagin detectant, als diferents ritmes i intensitats de cada realitat i anar definint cada dia millor el nostre treball escolar. Saber treure el millor rendiment de cada alumne vol dir, en definitiva, treballar per aconseguir un alt nivell d’excel·lència. I treballar d’aquesta manera s’ha de traduir necessàriament en una millora dels resultats, en general.

Els resultats individuals de cada alumne són un indicador més que ens ajuden en l’avaluació global de l’alumne; hem de tenir present però que són producte d’una prova d’un dia. Els resultats globals han de ser útils per plantejar-nos millores. Aquests resultats ens possibiliten un espai d’anàlisi i reflexió en equip per prendre decisions de millora que impliquen tota l’etapa, no només sisè de Primària. Fa un parell d’anys, en l’àrea lingüística, vam creure convenient avançar i aprofundir en el tema de l’expressió escrita i els dictats. Per tant, pel que fa a la competència comunicativa, vam cercar noves maneres de fomentar l’atenció per millorar la comprensió i l’ortografia. Aquest aspecte més comunicatiu, l’expressió oral i escrita, actualment el tenim en compte en totes les àrees. Dins de l’àrea matemàtica estem valorant la conveniència de treballar abans de final de curs el tema dels percentatges i de les superfícies. Vàrem acordar donar especial importància al treball sistemàtic i freqüent

dels aprenentatges bàsics de la llengua i de les matemàtiques ja que aquest fet capacita els alumnes per aprendre d’una manera més autònoma i més eficaç. Amb aquest treball es pretén millorar el treball per competències i potenciar la motivació, la seguretat i l’eficàcia de la utilització d’aquestes eines absolutament transferibles a tots els aprenentatges que estan fent i que faran al llarg de la vida. Es treballa en els cicles Mitjà i Superior de Primària i ho anomenem “pràctiques bàsiques”.

Personalment m’ha tocat col·laborar en el procés d’aplicació i correcció de les proves d’altres escoles. Aquest fet m’ha permès veure que alguns dels problemes que tenim a les nostres aules són bastant semblants als d’altres escoles: la falta d’atenció i el poc interès per l’ortografia, per exemple. Hi ha, doncs, uns punts per millorar que són comuns a totes les escoles. I nosaltres ja hem començat a fer algunes actuacions per tal de millorar-los.

es mates castellà català anglès Resultats del curs 2009-2010

Crec que aquest tipus de prova és útil si considerem que les competències s’assoleixen a partir del treball que es fa des de cada àrea. Els continguts de cada àrea donen significat a les diferents competències. A l’hora de plantejar-nos com treballem i què és el que pretenem amb el que ens proposem fer, hem de pensar en quines activitats contribuiran més a l’assoliment de les competències.

Per tant aquestes proves són un indicador més del grau d’assoliment que tenen els nostres alumnes i ens orienten de si hem de treballar en aquesta línia.

I pel que fa a la difusió dels resultats, els pares teniu el dret a rebre la informació referent als vostres fills, com també sembla important que, d’alguna manera, tingueu informació general dels resultats de l’Escola. Veureu però, amb les gràfiques que us mostrem a continuació, que des del Departament d’Educació només ens han fet arribar dues informacions: els resultats de la nostra Escola i la comparativa amb els resultats generals en l’àmbit de Catalunya. No disposem d’informacions de les escoles “veïnes”, ni d’altres amb nivells socioculturals semblants.

Des del mateix Departament d’Educació ens recorden que la finalitat de conèixer els resultats és per fer-ne anàlisis per a la millora i no pas establir “rànquings” de qualitat públics. Si disposéssim de tots els resultats potser es crearia uns espècie de competició entre escoles i deixaríem de banda l’objectiu fonamental de la nostra tasca: crear persones útils per a la societat.

Xavi Ocaña Cap d’estudis dels cicles Mitjà i Superior de Primària

45

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria

VISITEM LA CASA MILÀ La primera setmana del mes de maig del 2011, el curs de 1r de Primària va visitar la Casa Milà (La Pedrera).

Es va fer un taller per conèixer bé l’edifici i la seva història, i així completar les activitats de Plàstica relacionades amb l’arquitecte Antoni Gaudí.

Tutores de 1r de Primària

• Ens han ensenyat a estudiar i que, per aprendre, has d’esforçar-te molt.

• M’agrada treure bones notes als exàmens, tenir molts amics, els professors i la classe.

• El curs de segon jo crec que ha estat molt divertit i hem après molt.

• A mi m’agrada anar a l’escola perquè treballo cada dia i a mi m’agrada aprendre.

• La veritat és que ens ho passem molt bé. Al pati ens ho passem súper, súper bé. És un curs màgic.

• El curs de segon és difícil i divertit.

• El curs de segon m’ha agradat molt i hi tinc molts amics.

• Me gustó cuando fuimos al metro.

L’opinió del Joan.

es 46

L’opinió del Jordi.

ELS NENS DE 2N OPINEN • La veritat és que m’ha agradat tot i sobretot estar amb vosaltres, Núria, Mery, Mariví i Mauri.

• M’han agradat molt les Matemàtiques. Amb els professors m’ho he passat molt bé i he après un munt de coses.

• M’agraden els alumnes de la meva classe perquè són bons companys.

• El que més m’ha agradat va ser les convis amb l’excursió que vam fer.

Visita al metro de Barcelona.

• A mi “lu que” m’ha agradat més han estat les mates; ens han explicat moltes coses “de noves” com les restes portant-ne, poemes, cançons, tallar “tronges”, peix i carn i ens ho hem passat molt però molt bé. He fet molts amics nous.

• M’ha agradat fer els diàlegs d’anglès.

• M’ha agradat molt el projecte de pel·lícula i els dinosaures.

• De les colònies, em va agradar quan vam baixar per la corda i el paraigües gegant.

Les convivències de 2n de Primària.

El paraigües gegant.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària • Hemos hecho un perfume que me ha encantado y Plástica también me ha gustado mucho.

Moltes gràcies a tots i a totes.

Fins al proper curs!

Una forta abraçada!

Nens, nenes i mestres de 2n de Primària Romaní.

Farigola.

Menta.

ELS EXPLORADORS DE CONTES I CRÍTICS DE LLIBRES Aquest any el pare Sadurní Tudela, escolapi, ens ha deixat uns llibres a cada classe perquè els puntuem. Els títols dels llibres són: Lila i el secret dels focs En Jim botó i en Lluc el maquinista El senyor Silvestre Anna Frank Són llibres molt entretinguts. A mi el que més m’ha agradat ha estat el d’Anna Frank, perquè es basa en fets reals i és un llibre per a adults que han transformat perquè els nens també en gaudim.

També m’ha agradat molt el llibre d’En Jim botó i Lluc el maquinista, que tracta d’uns amics que marxen del seu país en busca d’aventures.

Exploradors de contes de 5è de Primària.

Espígol.

Lila i el secret dels focs tracta d’una nena que vol aprendre a fabricar focs d’artifici. I el llibre titulat El senyor Silvestre explica la vida d’un senyor de camp que passa uns dies a la ciutat. És molt bona idea que ens portin llibres i els valorem perquè així saben “l’opinió dels clients”.

David Andrés, 5è de Primària C En Josep ens diu que Maneres de viure per sempre és un relat que va d’un noi i el seu amic amb leucèmia. Ens diu que cal gaudir de la vida al màxim.

El Raúl ens explica que La invenció de l’Hugo Cabret és un bon llibre i que val la pena llegir-lo per la seva gran qualitat.

La Patricia ens diu que Les bruixes tracta d’un nen i la seva àvia, els quals s’enfronten a la reina de les bruixes. És un llibre molt agradable de llegir.

es 47

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria Jo he llegit el llibre No, no i no! És un llibre que tracta d’una nena a qui se li mor l’àvia, amb qui vivia, i ha d’anar a viure amb el seu pare i la seva dona. Primer és un llibre una mica trist, però també parla de que cal superar les dificultats i això és interessant. Àlex Hostench, 6è de Primària A Aquest any, mentre estàvem a classe, ens van portar quatre llibres. Nosaltres, no sabíem per què eren. Els mestres ens van explicar que eren per fer d’exploradors de contes.

Maneres de viure per sempre No, no i no!

Les bruixes La invenció de l’Hugo Cabret A la classe, penjada a la paret, tenim una cartolina amb el nom i la portada de cada llibre. Allà, has de posar la data del dia en què tries el llibre, la data del dia en què t’acabes el llibre i la nota que li posaries.

es 48

Només llegeixes si tu vols, ja que no és obligatori, però els professors (com és normal) ens van dir que ens recomanaven llegir, ni que fos un llibre. A més, són llibres recomanables per a la nostra edat. N’hi ha un de fantasia, un de trist, un de dibuixos i poca lletra i un de l’adolescència. Són distrets i tots diferents. És una activitat molt interessant ja que així aprenem a gaudir de la lectura. Llegir és interessant!

Maria Querol, 6è de Primària C

Últimament, els alumnes de 6è estem tenint el gust de llegir uns llibres fantàstics. Un “club” anomenat Exploradors de llibres ens ha ofert a cada classe 4 meravellosos llibres que ens hi fan entrar.

Els llibres estan carregats de misteri, emoció i moltes vegades també de tristesa (alguns més que altres), però la qüestió és que la lectura va bé per enriquir el nostre vocabulari. A 6è de Primària D, ens han tocat uns llibres titulats: Maneres de viure per sempre. Va d’un nen que té una malaltia i, al final del llibre, mor (molt trist).

No, no i no! Tracta d’una nena que s’enfada amb el seu pare i es tanca a la seva habitació per fer vaga de viure.

Les bruixes. Tothom el jutja per la portada, però està molt bé.

La invenció de l’Hugo Cabret. En aquest llibre la majoria de pàgines estan ocupades per dibuixos, tots en blanc i negre (fets amb llapis), però molt bonics.

Bé, això és la meva opinió sobre Exploradors de llibres.

Mar Matutano, 6è de Primària D

LA JORNADA D’ESPORT I CONVIVÈNCIA La Jornada d’Esport i Convivència és, per a molts, una de les millors experiències del curs de 6è. Donem gràcies a l’Escola per deixar-nos escollir amb qui vols jugar i quin dels esports que et proposen vols fer. Pots triar diferents esports que t’agradin o que vulguis aprendre: des de jocs i activitats d’aigua fins a esports amb raquetes o amb bicicleta. Llàstima que algunes places són limitades, però, si esculls un esport que t’agradi i bon equip està garantit que t’ho passaràs molt bé. A més d’anar amb nens de les altres classes que han escollit el teu esport, pots fer molts amics, ja que participes en tornejos o activitats amb les altres escoles pies de Catalunya!

Ens agradaria que la trobada comencés més tard perquè ens hem de llevar molt d’hora.

En acabar, si tens gana... hi ha un pica-pica col·lectiu amb els nens de l’Escola o amb els amics que has fet allà!

Alumne de 6è de Primaria A La Jornada d’Esport i Convivència a Sitges va ser molt divertida i interessant. Vam haver de despertar-nos d’hora per sortir de l’Escola aviat, perquè Sitges no està gaire a prop de Barcelona i havíem de ser-hi a les nou del matí.

Quan hi vam arribar ens vam trobar amb altres escoles pies de tot Catalunya, venien de tot arreu: Caldes, Calella, Moià, Tàrrega i molts altres llocs. Cadascú havia d’anar a un lloc o a un altre per fer les activitats, que ja sabíem quines eren, perquè a classe havíem decidit on anava cadascú. Però, no tothom podia anar a l’activitat que volia. Després, vam anar a dinar en un parc, mentre ens explicàvem les nostres experiències en cada activitat. En finalitzar el dinar, vam escoltar uns senyors que feien música. Després, cap als autocars per anar cap al col·legi. Va ser un dia esgotador. Jo crec que va ser una bona experiència: ens vam divertir i fins i tot vam fer nous amics d’altres escoles.

Eduard Casadevall, 6è de Primària B

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària

LA FIRA DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ Els nens i nenes de 6è de Primària han tingut el luxe de poder fer molt feliços molts nens i nenes de 1r a 4t de Primària. Arran de la celebració del nostre patró, sant Josep de Calassanç, vàrem organitzar la Fira. A l’Escola, un dia vam preparar tot el necessari per poder divertir molts infants amb diverses paradetes.

El dia va arribar, i tots els nois i noies de 6è estaven molt alegres; la façana de l’Escola la veien amb un to més vermell del que estaven acostumats, tractaven a tothom de manera diferent, més suau i agradable. No hi havia dubte avui tenien la celebració.

La setmana de sant Josep de Calassanç és una setmana molt especial, tant per als nens de 5è i 6è, que preparen la Fira, com per als nens que hi participen. El passadís de Cicle Superior es veu ple de totes les parades lúdiques que s’han estat muntant durant la setmana. Aquesta festa la fem perquè sant Josep de Calassanç és el fundador de l’Escola i li fem un petit homenatge. Els nens més grans fem això als petits igual que sant Josep de Calassanç va dedicar el seu temps perquè els nens que no podien anar a l’Escola hi poguessin anar i aprendre. Als grans ens agrada molt preparar això, perquè ens agrada fer manualitats, però encara ens agrada més veure les cares d’il·lusió que tenen els nens petits quan veuen les atraccions que els hem preparat.

es 49 Els jocs estavan fets amb cartró.

La paradeta de maquillatge.

Quan va arribar l’hora, tots vàrem baixar cap al pati Central, on ens trobaríem tots junts. Ho vàrem muntar de manera que totes les activitats es poguessin veure. Com que hi havia moltes ventades algunes coses se les emportava el vent, però a molts els era igual, així es divertien.

Quan arriba el dia tan esperat (la Fira), les escales per baixar al pati on es munten les paradetes es col·lapsen.

Tant els nens que les munten com els nens que hi participen estem igual de nerviosos perquè volem que comenci la diversió!

El moment arribà. Observar els rostres dels nens, tots plens de felicitat, ens feien estar el doble d’orgullosos.

Hi havia tota mena d’activitats, des d’un túnel del terror fins a una paradeta de pintar ungles i de maquillatge.

A més d’aquests dos tipus de activitats, també es podia gaudir de tirar bitlles, jugar al “toca-toca”, practicar la pesca, fer punteria, jugar a un minigolf, i molt més!

Sobretot impressiona veure els nens de Parvulari. Quan veuen tota aquella gentada i aquelles atraccions tan meravelloses els fa vergonya començar a passar-s’ho bé!

Però, quan s’acostumen i treuen el seu dimoniet de dintre, arrasen amb totes les parades. A l’hora de marxar, ningú no se’n vol anar a la classe i tothom vol seguir jugant, però, com totes les coses divertides, la Fira també s’acaba.

Claudia Andreu i Paula Gutiérrez, 6è de Primària A

Finalment, veure com els nens se n’anaven ens feia estar una mica tristos, però molt orgullosos perquè vèiem les cares totes contentes, algunes pintades, fins i tot! També alguns amb premis que s’havien guanyat. Realment va ser una estona inoblidable. Vàrem acabar amb el nostre objectiu: deixar el pati Central en perfecte estat, com estava abans.

Vàrem anar a dinar, tots molt satisfets. Era l’últim any que podíem divertir-nos amb aquesta activitat, i no ens ho pensàvem dues vegades a l’hora de definir-la com a extraordinària.

Alumnes de 6è de Primaria D

La Fira es va fer al pati Central de l’Escola. És un bon lloc, ja que hi ha molt d’espai. Els grans vam estar molts dies preparant-la. Va haver-hi molt bones idees; des de tocatoques amb menjar fins a dianes amb pilotes. A nosaltres ens va fer moltíssima il·lusió preparar la Fira mentre que als petits els va aparèixer aquesta il·lusió en veure totes les atraccions i en saber que els les preparàvem. Creiem que tothom s’ho va passar molt bé.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria A cadascuna de les classes de 6è es van fer sis grups de quatre o cinc membres. Cada grup va tenir dues o tres idees i les que no es podien fer es descartaven. Si hi havia alguna idea repetida, entre grups, s’havia de triar qui ho feia mitjançant sortejos com ara endevinar números, “chino-loco”, pedra-paper-tisores... Va haver-hi grups de diferents classes que es van haver d’ajuntar l’últim moment, ja que tenien idees similars i tenien pensat muntar-les al mateix lloc.

LES CONVIVÈNCIES DE 4T DE PRIMÀRIA A CAL GORT Les convivències van ser molt divertides i sempre les recordarem com una experiència inoblidable. Vam sortir de l’Escola en autocar cap a la Pobla de Cérvoles. Quan ja estàvem cansats del viatge, vam fer una paradeta curta per esmorzar.

En arribar a la Pobla ens vam dirigir a Cal Gort amb les nostres bosses, vam pujar a les habitacions i tot seguit ens vam reunir en una gran terrassa per escoltar les normes i fer un joc d’amistat.

Els jocs al pati cobert.

Recordem el menjar, que era boníssim i sobretot el berenar. Els llits eren molt còmodes.

Durant aquests dies vam fer tallers molt interessants i divertits. En el d’apicultura, protegits amb un vestit especial, vam observar les abelles de molt a prop; va ser força interessant. En el taller de llana vam fer una polsera.

També vam fer ametlles garapinyades, una espelma amb la cera de les abelles i un herbari.

es

Els professors ens van organitzar jocs molt divertits.

50 Olimpíades escolars en diferents activitats.

Quan van acabar aquests dies, que sempre recordarem amb il·lusió, vam tornar cap a casa.

Alumnes de 4t de Primària

La Fira va ser molt divertida perquè hi havia moltes coses divertides com la dels globus i la de les pilotes. Però el túnel del terror em va espantar bastant i em va fer molta por entrar-hi.

Opinió d’un dels més petits (7 anys). Àlex Tudoras, 6è de Primària B Per Sant Josep de Calassanç vàrem fer vàries coses durant tres dies fantàstics. El primer dia vàrem córrer una cursa per l’Escola, la cursa de Can Colapi. Després vàrem fer una xocolatada amb coca i xocolata desfeta. El segon dia vàrem anar al pati cobert per fer la Fira als petits de Parvulari, després de moltes sessions de plàstica. Els jocs estaven fets amb cartró, pintats amb pintura, i molts més materials.

La foto de grup.

Primer van venir els de P3 i P4. Al cap d’una estona de joc se’n van anar i van venir els de P5. L’endemà vàrem fer les olimpíades escolars amb diferentes activitats com salt de llargada, salt d’alçada i uns relleus classes contra classes.

Aquests tres dies van ser els millors, van ser fantàstics!

Inés Sabaté i Elsa Rodríguez, 5è de Primària D

Vam fer una paradeta per descansar de l’autocar.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària S’hi poden fer tallers i diverses activitats. Alguns d’aquests tallers se centren en la recreació de com vivien els homes primitius, com caçaven, on vivien i de què s’alimentaven.

En el Taller de la Caça pots fer pràctiques de tir amb arc, amb un tipus d’arc de fusta, molt rudimentari com el que devien fer servir els nostres avantpassats. Un estri molt curiós, que utilitzaven en la cacera, era el brunzidor, que servia per atreure els animals. Un altre dels tallers era sobre les seves llars i les eines que feien servir en la seva vida quotidiana. Les cases eren molt senzilles, fetes de branques, troncs i fang que els aïllaven de la pluja i el fred. Les eines eren totes fetes a mà a partir de materials naturals, com ara pedres, ossos i fustes.

El que més ens va agradar va ser el taller de les abelles, perquè vam veure com era un rusc d’abelles per dintre, com treballen i com fan la mel.

Ja ho sabeu, si algun cap de setmana no teniu plans, les Coves del Toll poden ser una grata sorpresa!

Bruno Gumà, 5è de Primària B El 10 de maig, tots els alumnes de 5è vam fer un “viatge en el temps”. La “màquina” que ens hi va portar s’anomena “autocar”. Realment, va ser un viatge inoblidable.

El menjar era molt bo, sobretot les croquetes.

Com que nosaltres formem part de 5è B, us explicarem què va fer la nostra “tribu”. Vam matar un cérvol amb fletxes (important: el cérvol era de fusta, evidentment; nosaltres no maltractem animals). Després vàrem visitar les Coves del Toll. Hi vam trobar avantpassats nostres. Hi havia moltes estalactites i gerros de ceràmica. També hi havia excrements de ratpenats (no prehistòrics). Després vàrem fer un brunzidor (un tros de fusta lligat a una corda que, en girar ràpidament, fa soroll) per poder comunicar-nos amb les altres “tribus”. Seguidament vam visitar unes cabanes fresquetes, que imitaven cabanes prehistòriques reals.

Us recomanem que visiteu les Coves del Toll. Us retrobareu amb el vostre ésser... d’abans.

Isabel Henriques i Sílvia Casacuberta, de 5è de Primària B

GIMCANA

El futbolí humà va ser molt divertit i amb el joc de la mòmia vam riure molt.

IMPRESSIONANTS, AQUESTES COVES! Ben a prop de Moià (un petit poble de Catalunya), hi ha unes coves anomenades les Coves del Toll que són fascinants. Una bona opció per a una sortida familiar, un diumenge al matí, per descobrir l’art de la prehistòria.

Estem molt contents d’haver participat en una gimcana que ens van preparar els alumnes de Cicles Formatius. Ens ho vam passar molt bé, ja que les activitats eren molt divertides i anàvem barrejats amb les altres classes de 6è. Així podem millorar la nostra relació amb persones amb qui no ens relacionem tan sovint.

Hi havia diferents tipus de proves, com la carrera de sacs, el llançament de sabates a porteria o la guerra d’aigua. Trobem que els alumnes més grans han estat molt generosos per preparar-nos aquestes activitats.

Jordi Pruñonosa i Pol Soler, 6è de Primària A

es 51

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria

EXCURSIÓ A LA FAGEDA Vam anar de visita a la fàbrica de La Fageda, que es troba a prop d’Olot.

Abans d’entrar a La Fageda vam veure la granja. Ens van explicar moltes coses: quantes vaques tenen; que totes són de raça holandesa; que a la granja només tenen vaques i vedells; que als vedells, quan són petits, se’ls posa una crema perquè no els creixin les banyes; que els mascles que neixen els deixen créixer una mica i després els venen; que separen les vaques embarassades de les altres... i moltes coses més!

3r de Primària A.

A la cooperativa vam veure com fan els flams, els gelats, la nata, els iogurts... i ens van deixar provar-ne un. Després vam veure una pel·lícula.

Va ser un dia molt divertit i ens ho vam passar molt bé!

Alumnes de 3r de Primària 3r de Primària B.

es 52

3r de Primària C.

3r de Primària D.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària

L’ORQUESTRA VA DE FESTA “L’orquestra va de festa” és una orquestra que ens ensenya els carnavals de diferents països. Surten diferents tipus de disfresses.També ens ensenya els noms dels instruments i com sonen. N’hem fet dibuixos. És una experiència inoblidable!

Alumnes de 3r de Primària

Dins del Port Vell, a prop de la Barceloneta, al costat del mar, s’hi amaga un Museu ple d’informació sobre la història de Catalunya. Tots els alumnes sabíem que anàvem a un Museu. Però quan vam entrar-hi, pensàvem que era un palau, per l’edifici, pels seus acabats o per les seves dimensions. Això ja ens va fer canviar els pensaments, però més endavant, quan ens van començar a explicar la història de forma teatral, ja ens va acabar d’encantar. Ens van explicar moltes coses, com per exemple: com eren les cases dels pagesos, com s’ho feien per saber quan fer la collita, la Guerra dels Segadors, els estaments socials i moltes altres coses. Va ser interessant i divertit i vam aprendre moltes coses. És un Museu molt recomanable.

Carles Llorens i Javi Roset, 6è de Primària B Un dia, les classes de 6è C i D van agafar l’autocar i van anar a la Barceloneta, justament al Museu d’Història de Catalunya. La nostra classe primer de tot va anar a passejar pel passeig Marítim i vam tornar per fer la gran visita al Museu.

Primer, el senyor que ens va fer l’explicació per per tenir una visió ràpida de la història de Catalunya ens va fer passar per tota la història abans de les dues que ens tocaven.

I..., va començar l’explicació de les dues històries: moderna i contemporània. El senyor, per fer més divertit el resum, va fer que els alumnes de la classe fossin un personatge de cada època. No van tenir tot el temps desitjat, però els alumnes de la nostra classe s’ho van passar estupendament bé. Vàrem tornar a l‘Escola, vam dinar, vam fer les dues últimes hores de classe i vam tornar a casa feliços del gran dia que havíem passat tots junts.

Aleix Vila, 6è de Primària D

Diferents dibuixos de “L’orquestra va de festa”.

EL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA La nostra visita al Museu d’Història de Catalunya va ser sorprenent. Jo pensava que no m’ho passaria bé, però vaig canviar d’idea quan em van ensenyar les imatges amb les quals ens identificaríem i utilitzaríem per representar nosaltres mateixos personatges històrics com el rei absolut o els bandolers. A mi em va tocar representar Felip IV. Als meus companys i a mi ens va agradar aquella visita. Ja ho diuen, les aparences enganyen.

Jordi Pruñonosa, 6è de Primària A

Tot va començar amb la visita turística que ens van oferir els monitors del Museu d’Història de Catalunya. En baixar de l’autocar, ens vam reunir amb el nostre tutor corresponent, i vam emprendre la nostra visita. Tot i que el concepte “museu” no ens entusiasmava, ens vam adonar que allà era tot més divertit.

Vam començar per una petita descripció de l’edat moderna, i tot seguit ens vam posar a la pell dels personatges de l’època mitjançant l’explicació: cada un tenia una targeta amb el nom d’un treball, un lloc o un personatge important. Així doncs, mentre els monitors anaven explicant diferents fets de l’època, a qui li tocava representar aquell paper, s’aixecava i el duia a terme. Per altra banda, també fèiem diferents jocs sobre aquest tema, eliminant certes persones que no complien les normes que exigia el personatge que representava el dictador: si ell deia que se n’anessin del país els pagesos que duien la roba verda, ells quedaven eliminats. Un altre fet curiós que vull destacar era el plantejament del Museu: la ma-

es 53

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primaria jor part de les figures exposades eren màquines, un bon nombre de les quals tenien moviment, ja que, en prémer un botó, la màquina realitzava la seva funció.

Al final de tot, els monitors ens van deixar en una gran i extensa sala amb el nostre professor i vam visitar la resta del Museu pel nostre compte. Al Museu, també hi havia uns interessants aparells que contenien sons que et posaven a la pell dels homes representats a les imatges.

Va ser una visita amb què ens ho vam passar tots molt bé i, sens dubte, se’ns farà a tots molt difícil d’oblidar.

Jan Soler, 6è de Primària C

LA CANTATA ‘PESSIGOLLES’

es 54

Una feina encisadora Ricard Gimeno, professor de Música de l’Escola, i jo ja fa uns quants anys que col·laborem en l’encisadora feina de fer cantates i cançons. Quantes n’hem escrit?... No sabria dir-ho... Moltes! De cantates, de moment, n’hem fet set: El ratolí electrònic (2003), La síncope perduda (2004), Pessigolles (2005), Bruixes (2006), Polsim de papallona (2008), El peix Irisat (2009, a partir d’un conte de Marcus Pfister) i Max i els mags (2010). Per a nosaltres, totes són entranyables, cadascuna amb les seves anècdotes i curiositats. Totes, fermament, estimades. Algunes les hem escrites per encàrrec (una escola de música que vol celebrar d’una manera més distingida un aniversari especial...) i d’altres, com és el cas de Pessigolles, s’han anat gestant així, senzillament, sense més.

Així es va fer Pessigolles Fa pocs anys vaig escriure un conte que es titulava El ninot de cartró. En Ricard es va interessar per la història i em va suggerir que el transforméssim en una cantata infantil. Aquest és l’embrió de Pessigolles. Primerament, doncs, vaig modelar el conte per obtenir un text en format teatral. Després, conjuntament, analitzàrem l’escrit per descobrir-hi els llocs on podrien encaixar millor les cançons. Un cop decidits, vaig començar a escriure les lletres segons anava sorgint la inspiració. Aleshores, en Ricard cercava la música més adequada, atenent, per sobre de tot, a l’esperit implícit o a les emocions que volíem promoure amb aquella cançó. Sovint em retornava el text amb algun suggeriment de millora o indicant-me que alguna paraula s’havia de substituir perquè no tenia l’accent prosòdic en la posició adient. Així, a poc a poc, van anar naixent les cançons “Màgia”, “Tu no”, “Un nus al cor”, “Tants caps, tants barrets”, “Somriure”, “Ninot de cartró”, “Pessigolles”, “Molt bon dia” i “Xuta”, que tan brillantment van interpretar els alumnes de 5è de Primària el proppassat dijous dia 2 de juny.

Així es va preparar Pessigolles En Ricard, al començament d’aquest curs, em va comentar que els alumnes de 5è aprendrien, enguany, les cançons de Pessigolles i que volia representar la cantata al mes de maig. Em va agradar el repte i em vaig proposar d’encomanar la il·lusió als meus alumnes. La veritat és que va ser fàcil, ja que a la majoria els encanta el teatre i certament alguns tenen moltes qualitats per a la interpretació. El procés va ser lent, reposat. Es va fer un càsting per decidir els diferents papers; es va repartir, amb bastant de temps, la història per tal que poguessin memoritzar els diàlegs corresponents i es va proposar al grup de nenes que inventessin una coreografia per a la cançó “Xuta” ja que podria ser un complement idoni. Es van distribuir els assajos de les diverses escenes per setmanes i es van dedicar alguns patis del migdia a la pràctica de la interpretació i dels moviments escènics. Quan s’anava acostant el dia de l’estrena es van anar recollint o construint els elements que havien de recolzar l’escenificació: la caixa gran per amagar-hi en Pessigolles, els regals de la botiga, el cartell amb la paraula ”joguines”, la bossa del pa... Les famílies van contribuir-hi preparant les peces de roba que havien de portar els actors: el vestit de Pessigolles, l’americana i els pantalons de l’home misteriós, els vestits de la Cèlia, d’en Ramon... A tots, moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració.

I el dia 2, quan es va obrir el teló, vau estar genials i jo vaig notar alguna cosa a la panxa, a sota el coll... i rere el clatell vaig sentir una dolça esgarrifança. No sé si era l’energia que transmetíeu tots sobre l’escenari o eren les “pessigolles” que es van anar estenent per tot arreu.

Jesús Nieto Tutor de 6è de Primària D Opinions dels protagonistes de Pessigolles En Pessigolles Jo vaig fer de Pessigolles, un enigmàtic ninot de cartró amb una rialla d’orella a orella. Tots estàvem molt neguitosos ja que cap de nosaltres tenia cap tipus de experiència. Però el mèrit no és pas tot meu, sinó de tota la gent que ha fet que aquesta obra de teatre fos possible.

Emma Torras Els germans Jo sóc en Josep, el noi que ho passa tan malament per poder trobar amics. Fent aquest paper m’ho vaig passar molt bé, no sols a l’actuació, sinó també als càstings, als assajos i sobretot el dia de l’estrena, que va sortir estupendament bé. Això ho sé perquè molts professors, fins i tot el director, ho van dir. Finalment, tots els assistents van aplaudir i nosaltres vam saludar, ens vàrem canviar de vestimenta i vam tornar a les respectives cases, somrient, com si ens haguessin fet pessigolles al cos.

Aleix Vila

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Primària Hola, sóc la Laia de l’obra Pessigolles, la que vàrem representar 6è D i cantar tot 5è el passat dijous 2 de juny del 2011. Jo feia de la germana petita d’en Josep, el protagonista. Tracta d’un nen que, junt amb la seva família, es trasllada a un altre indret lluny. A en Josep fer amics se li fa una feina molt feixuga ja que, al principi, com que ningú no el coneix, no li fan cas.

Mar Matutano Els pares Jo em vaig presentar com a voluntari per fer el càsting del personatge del Ramon i vaig tenir la sort que m’escollissin. Vaig poder experimentar com és una obra com cal, amb uns senyors músics, efectes de llum, micròfons com cal i cent persones cantant. Tots van interpretar el seu personatge com Déu mana, fins i tot els qui no parlaven. L’únic és que em vaig espantar en fer l’assaig general, ja que els micròfons s’acoblaven, però el dia de la representació tot va anar sobre rodes.

Josep Nubiola La Cèlia Qui us escriu és la Cèlia, la mare de família de la cantata Pessigolles. Va ser una experiència única i inoblidable, tots els dies, patis i classes d’assajos, les decoracions, els estudis de papers... tot era molt màgic. Els nens i les nenes de 5è van participar com a cantaires i realment s’havien guanyat el paper: ho feien perfecte. Tots els actors vàrem quedar molt satisfets. Encara que els nervis eren molts, per darrere l’escenari, tots els companys t’animaven. Però no tot va acabar aquí. Aquella mateixa tarda, l’endemà, totes les felicitacions, transmeses per familiars, amics, mestres, coneguts, ens van fer enormement feliços. La tarda del 2 de juny, ens ho vàrem passar pipa!

Vicky Rodríguez L’apuntadora Jo, en aquest cas, vaig ser escollida com a apuntadora.

La tasca de l’apuntador consisteix a ajudar els actors a recordar el text quan en escena es queden en blanc. Si us sóc sincera, no vaig haver de fer gran cosa perquè els meus companys s’ho sabien molt bé, però igualment em va agradar fer aquesta tasca. La representació va anar sobre rodes, menys per algun petit error de decorat quan un dels col·laboradors va treure una taula que no tocava, però diria que ningú del públic no se’n va adonar.

En definitiva, no només jo, sinó tots els que hi vàrem participar, vam quedar ben satisfets.

Ari Privat La botiguera Als assajos, jo personalment no estava gens nerviosa; em tranquil·litzava saber que si m’equivocava “no s’acabava el món”. Ho veia tot més de broma, més de riure, més

com un joc... però m’ho havia de prendre seriosament.

Quan ha arribat el dia, he notat que els nervis em començaven a trair. Quan m’he vestit i m’he maquillat, he intentat pensar en una altra cosa. Però quan el teatre s’ha començat a omplir... he començat a empassar saliva i a respirar profundament. Un minut abans de sortir a l’escenari, sí que m’he posat nerviosa; nens i nenes de la coral m’han preguntat si estava tot a punt. Jo no sabia com estava, per tant, els he dit que mig-mig. Vint segons abans de sortir a escena, he premut el braç del meu company Ferran, per buidar-me i passar-li els meus nervis. Llavors, ja m’ha tocat sortir. I tota l’estona sortint i entrant, sortint i entrant... Quan ha acabat, però, ja he estat més relaxada, i molt contenta per les felicitacions que he rebut, tant de pares i mares com de nens i nenes; i una de molt especial: la del director de l’obra, que és el meu tutor. No vull oblidar-me tampoc, d’agrair al mestre Ricard la seva vàlua tant professional com personal.

GRÀCIES A TOTS PER AQUEST APRENENTATGE MÉS ARTÍSTIC QUE ACADÈMIC QUE TANT M’HA FET GAUDIR! Sara Sánchez

es 55

La cantata Pessigolles.

LA DUATLÓ DE 5È I 6È La Duatló és un fet esportiu molt important per a alguns i molt avorrit per a altres. És una prova que consta de dues parts. La primera és córrer una volta i mitja a l’Escola passant pel pati Central, el camp de futbol, el pati de Cavalls i les escales principals; la segona part és nedar sis piscines de vint-i-cinc metres al Poliesportiu. És un matí diferent dels altres, però molt divertit. Ho fan els nens de 5è i de 6è. Es va amb banyador i samarreta per córrer, però, en arribar a la piscina, cadascú es treu la samarreta per poder nedar amb comoditat. El cronòmetre funciona tota l’estona, des del moment en què un arrenca a córrer fins a l’instant en què acaba el recorregut de les sis piscines. Cansa moltíssim, però tothom qui ho ha fet (tothom, tothom no, però, molta gent) diu que és una oportunitat que val la pena perquè et sents satisfet amb tu mateix d’haver aguantat. Àlex Tudoras, 6è de Primària B

DIA DE LA FAMÍLIA

31È DIA DE LA FAMÍLIA

es 56

DIA DE LA FAMÍLIA

es 57

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

PROGRAMES INTERNACIONALS

L’AULA EUROPEA DE 1R SE’N VA A CARCASSONA El dimecres 20 de maig vam sortir de l’Escola a dos quarts de nou i vam anar en autocar fins a Carcassona. Allà vam dinar i després vam fer una visita guiada pel castell. Quan va acabar la visita ens vam instal·lar a l’alberg, ens vam distribuir les habitacions i després, per fer temps abans d’anar a sopar, vam donar una volta per les muralles. Vam sopar i després vam anar a dormir.

El dijous ens vam despertar, vam esmorzar i vàrem tenir tot el dia lliure per passejar, per fer les activitats del Treball de Síntesi i per completar la gimcana. A les cinc vam anar a la casa encantada o del terror. A la nit, després d’haver sopat, vam anar a un mirador de l’autopista, on vam poder veure Carcassona de nit i il·luminada.

es 58

El divendres ens vam aixecar molt aviat, vam fer les maletes i ens va venir a buscar l’autocar per portar-nos a Cotlliure, on vam estar passejant i acabant la gimcana durant tot el matí. Vam dinar en un restaurant i cap a les tres vam agafar l’autocar per tornar cap a Barcelona.

Ha estat una experiència molt divertida i que creiem que ha agradat a tothom.

Georgina Fornés i Marta Monteverde, 1r d’ESO A

INTERCANVI AMB POLÒNIA Els polonesos van venir a Barcelona el 20 de març a les quatre, però estava previst que arribessin a les tres de la tarda. En arribar, vam agafar-los les maletes i després vam anar a fer activitats per conèixer-nos millor. Després cadascú se’n va anar a casa seva amb el seu corresponent. Durant els dies següents van anar a treballar a la Mediateca per preparar una feina que consistia a fer un Power Point sobre els llocs que havien visitat els polonesos (Sitges, Montserrat, la Sagrada Família…). També vàrem fer un diccionari català-anglès-polonès. L’últim dia, tots junts, vàrem fer una competició esportiva. El comiat va ser el dia 26 a les onze. Nosaltres pensem que tothom s’ho va passar molt bé i és molt interessant tenir amics d’altres llocs del món que viuen de manera diferent. Ara, a partir del dia 3 de juny i fins al 10, nosaltres serem a Polònia i tornarem a compartir noves experiències.

Fran Aguilar, Roc Borrell i Pol Espinós, 1r d’ESO C

Els alumnes que han participat en l’intercanvi.

INTERCANVI AMB PIA Entre el 10 i el 13 de maig, 48 alumnes de 2n d’ESO hem anat d’intercanvi a França; 22 a la població de Pia, a tocar de Perpinyà; i la resta a Càstias, a pocs quilòmetres de Montpeller. Els que hem estat a Pia ens hem sentit molt ben acollits, tant per l’escola com per les famílies. Ens hem portat molt bé amb els nostres companys francesos i la llengua no ha estat cap impediment per fer-nos amics.

Aquest intercanvi s’emmarca dins del Treball de Síntesi de Francès. Per això, durant l’intercanvi, hem recollit molta informació sobre els diferents llocs que hem visitat, hem escrit una memòria del que hem fet cada dia i també hem realitzat una presentació oral en francès sobre la nostra Escola i també sobre Barcelona, Catalunya i la nostra cultura. Val a dir que ens va quedar força bé.

Entre les activitats que hem dut a terme durant l’intercanvi, destaquem la visita al palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà o la mateixa ciutat de Perpinyà, amb una història ben lligada a la nostra. Ens hem fet un fart de veure senyeres per tot arreu. Els rossellonencs se senten orgullosos del seu passat català i reivindiquen contínuament la seva identitat. La veritat és que ens hem sentit com a casa.

També ens va impressionar molt la visita a la Maternitat d’Elna. Allà ens van explicar l’exili republicà del 1939.

Molts catalans van haver de fugir cap a França per evitar les represàlies de l’exèrcit franquista i van acabar en camps de concentració com el d’Argelers. L’edifici de la Maternitat d’Elna es va convertir en un símbol d’esperança per a milers de dones que van poder donar a llum en unes condicions mínimament dignes, lluny de l’horror dels camps.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat A Cotlliure vam fer una gimcana per descobrir la població i vam visitar la tomba d’Antonio Machado. Cotlliure és una població costanera preciosa, amb carrerons molt ben cuidats plens de botiguetes.

Aquests quatre dies ens han passat volant. Hauríem volgut quedar-nos més temps. De ben segur que seguirem en contacte amb els nostres nous amics i amigues. A l’hora de marxar, plors i abraçades; i també algun cor trencat.

Ens enduem un molt bon record de l’intercanvi. Visca el Rosselló i visca les creps!

Alumnes de l’intercanvi a Pia de 2n d’ESO

L’estada a Barcelona va ser molt diferent dels 10 dies que després vam passar a Metz. I és que a Barcelona ens vam començar a conèixer; vam descobrir-nos els uns als altres i vam encetar la idea d’anar fent grup. Però, és clar, a Metz, com que ja ens coneixíem d’abans, a poc a poc, vam anar agafant confiança... Suposo que, per això, un cop acabada l’estada a Metz, ens costava acceptar que haguéssim de marxar per tornar cap aquí.

Ei, no perdem de vista que va ser un intercanvi d’allò més mogut i enriquidor. I si no em creieu, mireu tot el que vam arribar a fer mentre els francesos van ser a Barcelona.

Vam visitar llocs com el Museu de la Música, l’Auditori, les Rambles, el Port, Montserrat, Sitges, el Barri Gòtic, el Park Güell…

Ja us podeu imaginar, doncs, que van ser deu dies molt intensos i fantàstics. Després de tots els moments viscuts a Barcelona vam estar aproximadament 4 mesos sense veure’ns: ells a Metz i nosaltres a Barcelona…, a 4.000 km de distància i desitjant tornar a veure’ns…

I, finalment, el gran dia va arribar. El 4 d’abril del 2011, vam arribar a Metz i allà tot va tornar a tenir sentit: seguíem sent els mateixos de feia 4 mesos, però l’alegria de tornar-nos a veure era massa gran per ocultar-la. A més, vam tenir l’oportunitat de conèixer-nos cada cop millor els uns als altres i vam poder consolidar aquests vincles de confiança i d’amistat que encara ara mantenim amb tots ells.

Diferents moments de l’intercanvi a França.

INTERCANVI DELS ALUMNES DE 3R D’ESO D’AULA EUROPEA AMB EL COLLÈGE JEAN BAUCHEZ DE METZ Van ser només 20 dies d’intercanvi, però aquests 20 dies ens van donar temps de sentir tot tipus de sentiments, de passar moments genials, de riure, de cantar i, sobretot, d’aprendre. Sempre recordaré aquell 13 de novembre del 2010. A ells, als francesos, encara no els coneixia, però tenia el pressentiment que serien unes magnifiques persones i que serien inoblidables. Suposo que tots ens vam despertar amb la mateixa curiositat de com serien, i amb moltes ganes de conèixer-los… I, això sí, i sobretot, amb moltes ganes que apareguessin per la porta de l’aeroport, on tots els espanyols els esperàvem.

I, és clar, allà a Metz, tampoc no vam parar quiets. Vam visitar Les Trinitaires (un espai cultural i musical de primera línia), l’Arsenal (l’auditori de Metz, dissenyat per Bofill), el Centre Pompidou de Metz (inaugurat l’any passat) així com la catedral de Metz (anomenada la Llanterna de Déu). Igualment, no cal oblidar la gimcana musical, la rencontre sportive i la visita a Estrasburg i al Parlament Europeu. Déu n’hi do, quin bon ritme que portàvem!

Però tot el que té un principi, també té un final. Malauradament, era inevitable… I un cop més, els 10 dies van tornar a passar massa de pressa, i va arribar el dia del comiat. Va ser molt dur. Cadascú es va emocionar a la seva manera, però en general a ningú no li agradava pensar que tot allò s’havia acabat, potser per sempre.

Eren tres quarts d’onze del dia 13 d’abril del 2011 i ja érem de nou a l’aeroport de Luxemburg, esperant l’avió que ens tornaria al lloc on tot va començar: a Barcelona.

L’intercanvi ens ha ensenyat molt a tots. Ha estat una experiència de convivència plena de moments inoblidables viscuts en companyia de persones igualment inoblidables.

Paula Baraza, 3r d’ESO B

es 59

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

INTERCANVI AMB NIMES El día 25 de marzo salimos hacia la ciudad francesa de Nimes. El viaje fue extenuante, aunque agradable. Ese mismo día nos encontramos con nuestros correspondientes franceses y sus respectivas familias. Al día siguiente cada uno pasó el día con la familia, aunque la mayoría de las chicas lo pasaron de compras. Aquella misma noche hubo una fiesta que empezó alegremente y que se fue animando cada vez más a medida que la noche avanzaba.

El clímax llegó cuando hubo una fugaz intervención (y nunca mejor dicho) por parte de las dos profesoras, que entraron en el local para darnos las buenas noches. Al día siguiente las chicas se quedaron durmiendo y los chicos fuimos a hacer una partida de paintball. Los franceses recibieron una buena paliza de nuestra parte: no les quedó más remedio que rendirse ante nuestra superioridad táctica.

Durante toda la semana estuvimos trabajando con los ordenadores, haciendo prácticas de biología y visitando monumentos famosos de Nimes y de la cercana ciudad de Arlés.

es 60

El día de carnaval (se celebra más tarde en Francia) fue más llamativo de lo que esperábamos. Era un verdadero espectáculo. Todo el mundo llevaba algún disfraz original para la ocasión y sobre todo lo que más sorpendía era el ambiente. No hay ninguna sensación que se pueda comparar con el impacto de los huevos que nos dedicábamos a lanzar algunos españoles contra los franceses que no se habían tomado la molestia de conseguir un disfraz.

La cena de despedida comenzó con una instructiva charla sobre civismo y comportamiento dentro del establecimiento y sobre las nefastas consecuencias que podía tener un comportamiento salvaje. Con todo, la cena fue inolvidable y sirvió para sellar nuestra amistad con los franceses. El viaje de vuelta se hizo corto y llegamos a Barcelona sin problemas.

Ignacio Bergillós, Mireia Chamorro i Karen Wells, 4 d’ESO C

Los alumnos en Nimes.

El día del Carnaval.

L’INTERCANVI BARCELONA-TÄBY Actualment, l’Escola Pia de Sarrià es caracteritza per ser internacional i, per tant, cada any es realitzen diversos intercanvis amb la resta del món. L’intercanvi amb Suècia és el segon any que es fa, i l’èxit d’aquest ha estat immediat.

Com en tot intercanvi, sempre hi ha un tema sobre el qual es treballarà a fons. Aquest any el nostre tema ha estat la immigració. Personalment, m’ha agradat molt treballar sobre la immigració, ja que és molt actual i gràcies a això vam poder realitzar dues visites. Una, al Parlament, on un membre d’un partit polític conservador suec ens va fer una xerrada i la segona visita va ser a una escola d’immigració on vam fer un debat amb els alumnes suecs de l’intercanvi i amb un parell d’alumnes i mestres del centre. També m’ha semblat un treball molt interessant ja que en les dues visites vam poder formular preguntes i donar la nostra opinió.

D’altra banda, cal destacar les diferents visites turístiques que es van fer tant a Barcelona com a Suècia. Els suecs durant la seva estada van poder conèixer a fons Barcelona gràcies a visites com la del Barri Gòtic, la Sagrada Família o el Park Güell, que va ser la que vam realitzar alumnes suecs i catalans junts. Així mateix, van tenir la gran oportunitat de visitar les muntanyes de Montserrat i la famosa ciutat de Sitges.

A Suècia vam poder visitar els racons més emblemàtics de la petita ciutat de Täby. També vam visitar Estocolm, on vam poder passejar pel barri gòtic, vam visitar la catedral, el famós museu Nobel, el Parlament i l’últim dia vam poder gaudir del fantàstic ballet suec.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat Una part molt important d’un intercanvi és la millora i la utilització de la llengua estrangera, en aquest cas l’anglès. Opino que aquest intercanvi és perfecte per millorar l’idioma i sobretot per posar-lo en pràctica ja que la gran majoria de suecs no saben parlar ni castellà ni català.

Quant a la convivència amb els suecs, ha estat genial i, tots plegats, tant suecs com catalans, hem fet un grup molt unit.

qualsevol cosa i de qualsevol manera cada, aproximadament, dues hores. Els “àpats” —si així se’ls pot anomenar— consistien en una dieta pobra, a base de patates fregides en mantega i croquetes enormes de gust indeterminat.

El mitjà de transport habitual eren les bicicletes. Tothom anava en bicicleta amunt i avall. Molts de nosaltres, no tots (però la gran majoria), vam anar a l’escola en bicicleta. Fins i tot vam fer una excursió en bicicleta fins a un llac molt gran on hi havia un munt d’ànecs i oques.

Per acabar, simplement vull afegir que per a tots els alumnes catalans ha estat una experiència que mai no oblidarem i que la recomanem a tothom.

Frank Robert, 1r de Batxillerat D

El mitjà de transport habitual eren les bicicletes.

L’alumne suec entre dos alumnes de l’Escola.

BUILDING BRIDGES ACROSS EUROPE El passat dijous 7 d’abril, els participants a l’intercanvi amb Holanda de 1r de Batxillerat vam agafar un vol cap a Amsterdam. El vol va ser molt relaxat i, només arribar, els nostres partners holandesos ja ens esperaven. Les nostres famílies d’acollida, però, vivien prop de la Haia.

Per tal d’aprendre millor l’anglès, vam participar en el projecte anomenat Building Bridges Across Europe, mitjançant el qual ens situàvem en un paper en què nosaltres érem polítics i havíem de crear un partit, exposar les nostres idees, argumentar-les i després debatre-les.

Vam visitar un munt de llocs interessants com, per exemple, la ciutat d’Amsterdam, on vam passar quasi un dia sencer. Pel que fa a monuments, vam veure el Tribunal Internacional de la Haia, un quadre molt especial en què et situaves al centre d’una sala i el quadre estava situat al teu voltant: tenia forma corba i descrivia un cercle al teu voltant. També vam veure el museu van Gogh i vàrem fer un taller de pintura en què havíem de pintar com ho feia aquest pintor. En general l’experiència va estar molt bé.

Això sí, l’única cosa que no va estar gaire bé va ser la gastronomia. No hi havia horaris per menjar i es menjava

En definitiva, si fem balanç, el viatge va ser divertit alhora que educatiu. Tenia l’equilibri perfecte. El dia lliure vam anar fins i tot a un parc d’atraccions! La tornada també va ser molt tranquil·la i vam arribar a la nit a l’aeroport del Prat en un vol molt tranquil. A molts ens va saber greu que s’hagués acabat tan aviat! Una experiència molt recomanable.

Javier Gallardo, 1r de Batxillerat A

PROGRAMA D’INTEGRACIÓ AL CANADÀ A principis d’aquest curs, 19 alumnes de l’Escola Pia de Sarrià vàrem anar al Canadà en un viatge d’integració escolar a British Columbia. Aquest programa consisteix a passar 10 setmanes amb una família canadenca per tal d’aprendre més anglès, per aprendre a conviure amb gent d’altres cultures i adquirir noves experiències.

Les famílies són escollides per un coordinador que té en compte les necessitats de l’estudiant i les de la família per tal de crear una bona convivència. Un cop allà ens divideixen per zones i anem a l’escola que ens queda més a prop. A l’escola, hi assistim com si fóssim alumnes canadencs, només hi ha una assignatura que diferencia els alumnes internacionals dels canadencs: l’ESL (English as a Second Language). El currículum de l’escola, quant a matèries, és adaptable a cada estudiant. Te’n donen unes d’obligatòries: ciències, matemàtiques, anglès i educació física; i unes altres d’optatives que pots escollir tu ma-

es 61

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat teix: teatre, coral, cuina, guitarra, Woodwork (manualitats de fusta), ceràmica i escultura, espanyol, francès, reparació de cotxes, etc.

No tot era treball i més treball, també teníem alguna sortida de tant en tant. Per exemple: vàrem anar a la Grouse Mountain, per Halloween vam anar a un parc d’atraccions que es diu Playland on hi ha tota mena d’atraccions i també vam fer alguna sortida a la ciutat de Vancouver.

Cadascú amb la seva escola també en feia.

Com que en tot viatge sempre hi ha aventures, en aquest també. L’últim dia, quan agafàvem l’avió per anar cap a Londres per després fer escala per anar a Barcelona, vam tenir molts problemes. Primer de tot ens van endarrerir el vol mitja hora. Quan vàrem haver embarcat, ens van retenir aproximadament una hora. Un cop ens vam haver enlairat van començar els problemes grans: es va incendiar una turbina del motor de l’ala. Llavors vam haver de tornar a l’aeroport de Vancouver, on British Airways ens va pagar tres dies a l’hotel a l’hotel Marriot de Vancouver. Després de tots aquests dies a l’hotel finalment vam poder tornar sense problemes a casa.

Maria Planas i Alfred Subietas, alumnes de 4t d’ESO

es

Quan vam arribar a Ottawa les nostres “host families” ens estaven esperant i vam marxar cap a les nostres llars temporals. Com que era la tarda i el viatge havia estat molt pesat no vam fer gaires coses.

Els matins dels dies entre setmana havíem d’anar a una mena de col·legi on hi havia estudiants d’arreu del món i a les tardes anàvem a fer una excursió que cada dia era diferent.

El primer dia ens van explicar com funcionaven les classes i les visites que havíem de fer durant la nostra estada al Canadà. La primera sortida va ser un tomb en bus per Ottawa a partir del qual vam poder veure moltes coses, però el que em va semblar més interessant va ser veure els edificis del Parlament.

El segon dia vam anar a Byward Market, que és un barri on hi ha un mercat i que és ple de tendes on es poden comprar objectes de tot tipus.

La tercera visita va ser al Museu de les Civilitzacions, on vam poder veure unes exposicions sobre les tribus índies que van viure al Canadà fa anys, i després vam veure una pel·lícula en 3D al cinema del Museu.

El dijous va ser festa perquè era el Canada Day. Aquell dia vaig anar a celebrar-lo als voltants de Parliament Hill, on vaig poder observar que hi havia molta gent. Aquell dia se celebraven concerts, visites...

62

Els dies següents vam fer moltes més activitats a la tarda: vam anar al Calypso Waterpark; a l’Upper Canada Village, que és un poble on la gent viu de la mateixa manera que fa molts anys; vam anar en bicicleta per un carril bici molt llarg i agradable; vam anar al Laser Tag, que és un edifici on vam jugar a un joc làser i a un minigolf en l’obscuritat...

Alumnes que van participar en el programa d’integració al Canadà

SUMMER IN CANADA Tots vam quedar a l’aeroport del Prat amb les maletes al matí. Quan va ser l’hora, vam acomiadar-nos dels pares i vam anar a facturar les maletes i vam haver d’esperar el nostre vol. El vol era cap a Amsterdam i allà vam agafar un altre vol cap al Canadà, però per arribar a Ottawa vam haver d’agafar un autobús que vam compartir amb altres persones que també hi anaven.

Jo penso que les dues millors sortides van ser quan vam anar a fer Ziplining, que és un lloc en un bosc on hi ha uns circuits dalt dels arbres (no hi ha perill perquè portes arnès) que a vegades són tirolines, algunes d’elles bastant llargues i altes.

L’altra sortida que em va agradar més va ser la sortida a les Niagara Falls, que en aquest cas va ser una excursió que va durar dos dies. Allà vam visitar no solament les cascades del Niàgara, sinó també Toronto.

La meva opinió és que aquesta estada al Canadà ha estat de les millors experiències que he tingut perquè m’ha tocat una família molt simpàtica, la qual vaig considerar com si fos la meva de veritat i he de dir que recordaré aquesta estada no solament per l’experiència viscuda amb la meva host familiy, sinó també perquè allà vaig

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat veure com la selecció espanyola de futbol va guanyar el Mundial a Sud-àfrica.

Victor Cámara, 4t d’ESO B

EL RACÓ COMENIUS COMENIUS: YES, WE CARE! 2009-2011 Des del setembre del 2009, l’Escola participa en el nou projecte Comenius: Yes, we care! Making Citizen ship and Democracy meaningful to young people in Europe.

Aquest projecte, adreçat als alumnes de Secundària, pretén desvetllar en els joves l’interès per participar en les institucions democràtiques i reconèixer la importància que aquestes tenen en la vida quotidiana. El projecte, del qual som centre coordinador, compta amb 7 altres escoles associades: una a Finlàndia, dues a França, dues a Itàlia, una a Holanda i una altra a la República Txeca. La primera trobada de professors tingué lloc a l’octubre del 2009 a Hranice, Txèquia, i la segona a l’octubre del 2010, a Barcelona. La primera trobada d’alumnes tingué lloc al maig del 2010 a Pia, França, i la segona, al maig del 2011, a Hranice de nou.

La classe Comenius Mobilities 2011.

L’any passat ens van proposar passar tres mesos a Rombas, França, amb una família d’acollida. Era un repte, però vam decidir arriscar-nos i vam acceptar. Ara, cursant ja 4t d’ESO i havent acabat aquesta experiència, us volem explicar com va anar tot...

Encara sent agost vam haver de deixar els nostres pobles d’estiueg i ens vam dirigir cap a l’aeroport. Molt nervioses però a la vegada curioses per conèixer el lloc on passaríem tres mesos de les nostres vides, ens vam acomiadar i vam agafar l’avió.

Les dues primeres setmanes les vam dedicar a conèixer les nostres famílies d’acollida i adaptar-nos a la nova vida. Van ser bastant difícils, sobretot la primera setmana a l’escola francesa, ja que no coneixíem a ningú i estàvem en classes separades. Tot i això, a poc a poc, vam anar fent amics i aviat vam estar completament integrades.

Aquesta experiència ens ha ajudat molt a créixer com a persones, a madurar i a conèixer una altra cultura. També hem establert amistats que mai no oblidarem, que ens han fet viure moments increïbles, deixant de banda les nostres diferències.

Sobretot, volem donar les gràcies a les dues magnifiques famílies d’acollida que, sense rebre res a canvi, van fer el màxim possible perquè ens sentíssim un membre més de la família.

COMENIUS MOBILITIES PROGRAMME A ROMBAS

Tot i que hi ha hagut moments difícils, els bons sempre han anat per davant i ha valgut la pena. Així és que no tingueu por i animeu-vos a participar-hi!

Mima Salafranca i Laura Sesé, 4t d’ ESO B

Les alumnes de 4t d’ESO Mima Salafranca i Laura Sesé han participat des de finals d’agost en el primer programa de mobilitats individuals Comenius subvencionat per la Unió Europea. Les alumnes han estat a Rombas (França) 12 setmanes durant les quals han assistit a classes a Cité Scolaire Julie Daubié de Rombas i s’han allotjat a casa d’una família francesa. El centre francès també ha acollit dos alumnes de l’escola Tenente Giovanni Corna Pellegrini d’Iseo, Itàlia. A principis de gener, la nostra Escola rebé la visita de dos alumnes francesos que s’integraren a les classes de 4t d’ESO.

Durante estos tres meses en Barcelona, he pasado más cosas buenas que malas. Primero me gustaba mucho visitar la ciudad como Monjuïc, el puerto, las Ramblas, plaza Catalunya, el mar, la Sagrada Familia, el Camp Nou...

Creo que he visto casi toda Barcelona, pero tengo sitios que he preferido más, como el Park Güell, las Ramblas y la zona del mar. Segundo, me gustaba también la escuela: muy bonita, con gente muy simpática. Los horarios son diferentes a los de Francia y aquí acabamos el cole a las 2 el viernes, mientras que en Francia acababa el sábado a las 11. Así, aprovechaba para salir con los amigos

es 63

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat o estar con la familia, o visitar cosas. Aquí en Barcelona, el ambiente está muy guay. Siempre hay gente en las calles, salen hasta más tarde. Además, existen muchas discotecas para los jóvenes de dieciséis y en Francia muchas menos. Un día fuimos y fue muy chulo. Lo que me ha gustado mucho también es conocer gente nueva, una nueva familia tan agradable, nuevos amigos que no puedo olvidar. Supongo que Mima vendrá a mi casa este verano: ¡ESPERO QUE SÍ!

Además, he estudiado muchísimo el castellano: ahora lo entiendo casi todo (menos algunas palabras) y al principio no mucho. Ahora cuando no sé algo puedo preguntar y la gente me entiende. Ya sé utilizar el metro y todo para ir por Barcelona. Pero, una cosa menos buena es el catalán porque quería aprender solo el castellano, pero, al final, ahora, entiendo el castellano y un poquito de catalán porque se parece al castellano o al francés.

es 64

Una cosa un poco difícil son los deberes, las clases también (sobre todo al principio porque no las entendía mucho). Además había las Sociales en inglés, porque los españoles las estudian en inglés (esta lengua, además, mis compañeros la llevan estudiando desde los tres años y nosotros más o menos desde los diez).

venía a casa para jugar a la Play o algo así. Me gustaba también ver los partidos de voleibol de Laura. Ella es muy buena en voleibol. Hay mucho ambiente.

Las cosas que no me han gustado es que tenía que hacer los deberes de Francia: a veces, había muchos, por tanto, al principio fue un poco difícil de organizarse pero después, con el tiempo, fue fácil. En clase trabajé mucho en Mates y en Inglés con las exposiciones. No me gustaba hacer Natación el viernes a las 8.30 porque estamos muy cansados.

Pero es una aventura que hay que hacer. A mi me encantaría volver de nuevo para repetirla pero no sé si podré porque ya la he hecho una vez. Durante las vacaciones, quisiera volver para ver la familia con quien estaba y a lo mejor los amigos pero es seguro que mantendré el contacto con los amigos a través del Facebook y el móvil.

Sobre todo, viva Barcelona.

Ahora tengo ganas de volver a Francia para ver a mi familia, mis amigos y toda la gente que conozco y hacer una fiesta con ellos. Lo que me ha gustado también es escuchar y entender el catalán. Cuando llegué aquí no entendía nada de catalán pero ahora sí.

Anthony de Luca, alumne Comenius Mobilities francès

Para terminar, si pudiera volver a hacer una vez más estos tres meses, querría volver porque es una experiencia única, que nunca olvidaré.

Megane Thill, alumna Comenius Mobilities francesa

L’alumne francès Anthony de Luca.

L’alumna francesa Megane Thill.

Durante estos tres meses, hay muchas cosas que me han gustado. Me ha gustado hacer nuevos amigos. Son muy simpáticos los alumnos. Hay gente con quien he hablado mucho más que con otra. He reído mucho con los chicos de mi clase y esto me ha encantado. Lo que me gustaba también es Barcelona, la ciudad: es una ciudad muy grande y muy famosa. Hay siempre algo que hacer, no podemos pasar un fin de semana sin hacer nada: podemos ir a la playa, ver muchas cosas como por ejemplo la Boqueria, el puerto, las casas de Gaudí...

Tenía una familia muy amable, simpática. Me llevo muy bien con Laura y su hermana pequeña. Con su hermano también. Muchas veces, un amigo del hermano de Laura

Notícia publicada a Le Républicain Lorrain.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

L’AJUDANT COMENIUS ÉMELINE MARTIN El dissabte 23 d’octubre vam donar la benvinguda a l’Émeline Martin, l’ajudant Comenius procedent de França que ha treballat a la nostra Escola fins al mes de maig del 2011. L’Émeline s’ha integrat a la plantilla de professors i professores del centre i ha col·laborat en les diferents classes de francès de Primària, Secundària i Batxillerat. A més, ha participat activament en tots els projectes internacionals que l’Escola organitza al llarg del curs.

Cuando llegué a la Escuela por primera vez, me quedé impresionada por el edificio y la cantidad de personas que trabajaban y estudiaban aquí. Además, me sentía perdida con los idiomas (ya sea el catalán o el castellano) y con todos estos pasillos y escaleras. Pero poco a poco, durante el primer mes, empecé a habituarme a las costumbres, a las diferentes lenguas y a las diferentes maneras de enseñar de los profesores.

Tuve suerte de descubrir dos niveles distintos de educación: el de Primaria, con Béatrice Beaumont, y el de la ESO y el Bachillerato, con Helena Pàmpols. Gracias a ellas, me integré muy rápido en las clases, estaba con ellas y ayudaba a los alumnos por mi posición de nativa francesa, con mi acento, mi conocimiento de la lengua y mi cultura. Acabo este año con dos intercambios en Francia, con los alumnos de 2º de ESO a Castries y con los de 1º de ESO a Carcassonne. Esto marca el fin de mi aventura en esta Escuela.

He mejorado mucho en cuanto al idioma: ahora puedo hablar en castellano y entender más o menos el catalán.

A nivel pedagógico y cultural, descubrí Barcelona y Cataluña, su idioma, su historia, sus costumbres y su equipo de fútbol.

Estoy muy contenta de mi estancia, he aprendido mucho, ha sido una experiencia excepcional. Gràcies a tothom per aquest any! Émeline Martin, ajudant Comenius francesa

TREBALL DE RECERCA SPRING DAY IN EUROPE - COMENIUS PROJECT YES, WE CARE! 2011 Setze alumnes de 4t d’ESO vàrem triar com a Treball de Recerca: Spring Day - Comenius Project Yes, We Care!, en el qual hem treballat moltíssim durant tot el curs!

Al principi de curs, vam començar a comunicar-nos amb els altres alumnes de les escoles europees, fent una petita introducció personal: com som, què ens agrada fer, etc.

Per Nadal vàrem haver de pensar una manera original de desitjar bones festes a la resta d’amics europeus. Vam decidir fer un vídeo amb diapositives, explicant què era per a nosaltres el Nadal, amb fotos de tots nosaltres amb barrets de Pare Noel. Va ser molt divertit.

Més tard, ens vam dividir en dos grups: uns van fer un vídeo mostrant la nostra ciutat, Barcelona, amb tots els seus monuments i els llocs més emblemàtics, i els altres van fer un vídeo promocionant la nostra Escola. Així, mitjançant aquests vídeos, els altres alumnes de la resta d’Europa, podien acabar de conèixer-nos.

Després d’acabar els vídeos promocionals, vam iniciar el treball més feixuc. Ens vàrem dividir en quatre delegacions i cadascuna representava un país diferent: Holanda, Espanya, Finlàndia i Itàlia. A cada delegació se li va assignar un tema per treballar i vàrem estar gairebé dos mesos fent recerca sobre aquests temes per després defensarlos al Council of Ministers.

Alumnes de 4t d’ESO

COUNCIL OF MINISTERS El divendres dia 6 de maig va tenir lloc a la nostra Escola, la nostra defensa del Treball de Recerca, en el qual vam treballar durant tot l’any.

Aquest Treball el vam realitzar en anglès dins del projecte europeu Comenius Yes, We Care! Els nostres propòsits principals eren fer veure que érem polítics i els grups en què ens dividíem eren delegacions de la Unió Europea, on cadascuna tractava temes actuals com ara: la salut, la immigració, el medi ambient i la dona a Europa. Després d’haver acabat el nostre treball escrit (speech), era l’hora de la nostra defensa oral, o també Council of Ministers.

En aquest dia, ens vam vestir com si fóssim ministres del Consell Europeu. Semblàvem tots executius! Anàvem molt, molt mudats i realment fèiem goig!

Émeline Martin.

es 65

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació secundària: eso i batxillerat Vam tenir una estoneta per preparar-nos la defensa i més tard vam asseure en una taula preparada amb tot de banderes de la Unió Europea i la nostra professora, Mònica Fernández, era la chair woman, qui donava el torn de paraula i les indicacions oportunes. Un cop acabats tots els speech vam fer una mena d’esmorzar amb tots els plats típics de les diferents delegacions: Itàlia, Finlàndia, Espanya i Holanda. Vam menjar una miqueta de tot mentre preníem unes quantes fotografies de la preparació i decoració d’aquests plats, ja que estaven decorats amb banderetes dels diferents països.

Finalment, després del petit break vam arribar al punt final del nostre Council of Ministers: la presentació dels preambles & proposals, problemes i propostes per solucionar-los de les diferents delegacions. Durant una hora vam estar negociant quines proposals eren acceptades i quines eren rebutjades. A la delegació espanyola juntament amb l’holandesa, els van aprovar totes les propostes exposades. En canvi, tant a la delegació italiana com a la finlandesa només els van aprovar la meitat de les propostes, un 50%.

es 66

El Council of Ministers ens va ocupar tot el divendres excepte l’última classe. Va resultar molt bé i vam concloure que no és tan fàcil com es pensa poder imposar unes lleis i vam poder viure per nosaltres mateixos com és de complicat ser polític i haver de decidir per tot un país, intentant que hi hagi beneficis per a tothom!

Alumnes de 4t d’ESO

estan integrats en el nostre currículum. Pensem que la realització d’aquests exàmens és plenament d’acord amb el projecte lingüísitc del nostre centre, i que contribueix a un millor coneixement i domini de la llegua anglesa per part del’alumnat.

Cambridge ESOL proposa una sèrie completa d’exàmens, els quals estan dissenyats per avaluar el coneixement de la llengua anglesa de nois entre 7 i 17 anys (aproximadament) i per reforçar-ne l’aprenentatge.

Els resultats obtinguts fins ara han estat d’allò més satisfactoris: cada any augmenta el nombre de participants i el percentatge d’aprovats.

NIVELL Starters Movers Flyers KET PET FCE

2008-2009 93 86 74 89 86 79

2009-2010 100 91 92 92 89 100

PERCENTATGE D’APROVATS 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 1

2008-2009 2009-2010

Starters

Movers

Flyers

KET

PET

FCE

Enguany hem realitzat les proves a mitjans maig i fins a finals de juny no sabrem els resultats, però de ben segur que seran d’allò més satisfactoris!

ELS EXÀMENS OFICIALS EXTERNS EXÀMENS D’ANGLÈS CAMBRIDGE Com ja hem informat en altres ocasions, l’Escola va iniciar, el curs 2007-2008, un Pla de Millora de l’Aprenentage de les lengues Estrangeres. Un dels objectius que estableix el Pla és que els alumnes es familiaritzin amb exàmens oficials externs a l’Escola. Des del curs 2008-2009, els exàmens Cambridge ESOL (la divisió d’idiomes de la universitat de Cambridge per a parlants d’altres llengües)

Simulacre dels exàmens Cambridge a la Sala d’Actes.

Queralt Pintó Mestra especialista d’Anglès

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

EXÀMENS DE FRANCÈS: DELF I SELECTIVITAT

L’ANGLÈS ARRIBA A LES SOCIALS DE 4T D’ESO

L’Escola Pia Sarrià treballa per ser una escola multilingüe, atès que el coneixement i l’ús de diverses llengües és un eix transversal de la nostra proposta de qualitat i innovació educativa. Amb aquest fi i pel que fa al francès, la nostra segona llengua estrangera, estem potenciant els intercanvis amb escoles franceses i les estades a França, estem revisant les programacions i les metodologies d’aula, etc. I, a més, incentivem la presentació dels alumnes a proves externes, les quals els permetin assolir titulacions atorgades per institucions de prestigi.

Les matèries impartides en llengua anglesa, a més de la pròpia matèria d’Anglès, ja abracen els quatre cursos de l’ESO. L’experiència va començar fa quatre anys amb la Música de 1r. A 2n, la Cultura Religiosa i alguns temes de Socials van donar continuïtat al projecte. L’any passat, l’assignatura de Física i Química de 3r s’afegí al club. I enguany, les Socials de 4t tanquen el cicle amb la primera promoció d’alumnes que ha rebut classes en anglès al llarg de tots els cursos de l’ESO.

En aquest sentit, des de fa vuit anys, l’Escola prepara els alumnes per superar amb èxit els exàmens del Diplôme d’Études en Langue Française (DELF), atorgat pel Ministère Français de l’Éducation Nationale. La certificació de la competència lingüística en francès per part d’aquest organisme extern reconegut és, sens dubte, la millor garantia de qualitat que podem tenir.

Els alumnes que segueixen l’itinerari d’excel·lència d’Aula Europea a l’ESO i els alumnes que cursen Francès a 4t d’ESO i a 1r de Batxillerat es presenten, al juny, als exàmens A1, A2, B1 i B2, segons el nivell de cada alumne.

Els resultats, no només satisfactoris, sinó excel·lents, al llarg d’aquests anys avalen la feina feta i ens estimulen per seguir treballant en aquesta línia. Enguany, a més, alguns alumnes de 2n de Batxillerat s’han presentat, també, a la prova de francès de selectivitat.

NIVELL

PRESENTATS

DELF A1

1

100 %

DELF A2

21

100%

DELF B1

4

100%

DELF B2

2

100%

Resultats dels exàmens del 2010

Helena Pàmpols Professora d’Aula Europea i Francès

% APROVATS

Ester Griñó, llicenciada en Llengües Germàniques, és la professora responsable d’aquesta matèria. L’any passat ja formava part de l’Equip Docent de l’Escola i donava classes d’Anglès a Primària i Castellà a Secundària. Quan se li va proposar d’impartir les Socials de 4t en anglès, li va semblar molt bé, ja que a l’Escola on havia treballat abans ja ho feia.

Per dur a terme aquest projecte, Ester ha seguit un nou mètode d’aprenentatge que es diu CLIL, que significa Content Language Integrated Learning. Aquest mètode persegueix un doble objectiu: ensenyar una matèria en una llengua estrangera i aprendre continguts i anglès al mateix temps.

El llibre de Socials que s’utilitza s’ha hagut d’encarregar a una cooperativa editorial del País Basc que ofereix serveis pedagògics a les ikastoles (escoles en què l’ensenyament es realitza en eusquera). Els responsables ens han explicat que ja fa dos anys que van treure aquest llibre, íntegrament en anglès, i que n’han fet la quarta edició.

Originalment es va fer pensant només en el currículum basc, com a part del projecte multilingüe, però després van treure edicions adaptades als currículums d’altres comunitats perquè tothom en pogués fer ús. Al llibre s’ha incorporat una webquesta www.ostadar.net/webquest/ conflicts amb nombrosos recursos d’àudio i també una guia didàctica.

Aquest llibre forma part del projecte Eleanitz (multilingüisme), que pretén fomentar el coneixement i l’ús de la llengua anglesa des dels 4 anys fins al Batxillerat. Aquest projecte ha estat guardonat amb diferents premis en l’àmbit europeu. Més de 80 escoles del País Basc utilitzen aquest llibre; també s’utilitza a Catalunya, Andalusia, Astúries i Cantàbria. El 2002 la Universitat del País Basc va fer un estudi sobre els primers alumnes graduats a l’ESO que havien seguit tot el projecte des dels 4 anys.

Els resultats foren sorprenents, ja que quant a domini dels continguts, aquests van treure millors resultats que aquells alumnes que havien cursat la materia en la seva llengua materna.

es 67

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat Alguns alumnes de 4t d’ESO de Sarrià que fan History opinen que és una materia ja prou difícil de seguir en català. També pensen que hi ha altres maneres de reforçar l’idioma i que potser no caldria fer tot el temari en anglès per trobar un equilibri entre l’ús d’aquesta llengua i l’assimilació dels continguts d’història. Malgrat tot, majoritàriament, asseguren que s’estan adaptant força bé a la matèria i el resultat final de l’esforç és satisfactori.

La incorporació progressiva de l’anglès en l’ensenyament forma part del Pla de Millora de l’Aprenentatge de Llengües Estrangeres que la nostra Escola va dissenyar per al període 2007-2014. Ja fa anys que l’Escola Pia de Sarrià compta amb l’Aula Europea, els agrupaments flexibles d’anglès i els cada vegada més nombrosos intercanvis amb altres escoles. Els professors d’anglès afirmen que han notat una millora considerable de nivell des que es duu a terme aquest Pla. Com ja hem dit abans, aquest any acaba l’ESO la primera promoció que ha completat els 4 anys del programa d’integració de l’anglès.

Congratulations!

Maria Bonsoms, Tomàs Riera i Marina Román, 4t d’ESO C

es 68

LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES A L’ESO Aquest curs hem iniciat uns canvis en les activitats complementàries que tradicionalment impartíem. Tots els alumnes, a cada curs de l’ESO, realitzen dues activitats complementàries de durada quadrimestral. Durant un quadrimestre, el primer o el segon, segons el grup, fan obligatòriament Pisicina, però, l’altre quadrimestre l’oferta ha variat. Fins ara fèiem només Informàtica, però els contactes amb altres escoles canadenques i europees ens van animar a iniciar l’experiència. Així doncs, ara, durant el quadrimestre que no es fa Piscina, els alumnes fan 4 matèries al llarg de tot l’ESO: Informàtica i Costura a 1r i 2n, i Cuina i Bricolatge a 3r i 4t. Aquests aprenentatges, que habitualment s’ensenyaven a casa, a poc a poc s’han anat perdent. Si no, pensem si algun de nosaltres ha ensenyat als seus fills a cosir-se un botó o fer-se una vora o a penjar un quadre i que quedi recte... De moment l’experiència està resultant positiva i creiem que de gran utilitat. A més, tenim els alumnes majoritàriament entusiasmats.

Per poder realitzar aquestes activitats s’ha adequat dues aules al 4t pis: una de Cuina i Costura i una de Bricolatge.

Isabel Clavero i Cisco Herrera van acceptar amb moltes ganes i il·lusió el nou repte i ens expliquen directament el que fan.

L’AULA DE BRICOLATGE A l’Aula de Bricolatge duem a terme l’activitat complementària del mateix nom. Per aquesta Aula passen tots els alumnes entre 3r i 4t en grups de 15, en combinació amb la matèria de Cuina, també novetat d’aquest curs.

Els alumnes aprenen a fer petites reparacions domèstiques.

Amb aquest projecte volem que els alumnes aprenguin a fer petites reparacions domèstiques que en algun moment ens poden solucionar un problema. De vegades, es presenta a casa alguna petita avaria en el moment més inoportú (aplicació directa de la coneguda Llei de Murphy): en cap de setmana o al mes d’agost, és a dir, quan el professional que el pot resoldre no està disponible.

Panell amb instal·lació elèctrica.

També volem donar a aquesta activitat un caire educatiu (no podia ser d’altra manera), valorant la importància de la feina ben feta, la cooperació davant d’un problema, la iniciativa per resoldre imprevistos...

Per dur a terme aquest projecte hem instal·lat a l’Aula quatre panells, cadascun amb una temàtica.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat Un panell amb instal·lació elèctrica, on els alumnes aprenen a canviar un fluorescent, una bombeta convencional o una bombeta halògena, a reparar o canviar un endoll o un interruptor, a fer allargadors de cables elèctrics o d’antena...

Els recursos materials i la infraestructura instal·lada per l’Escola a l’aula són: dues cuines, dos forns, tres piques per fregar, una nevera, un microones, tres batedores… a més tots els estris necessaris per cuinar.

Un segon panell amb instal·lació de lampisteria, on poden practicar com reparar i canviar una aixeta o muntar i desmuntar un desguàs de la pica.

Un grup d’alumnes a l’Aula de Cuina.

Els alumnes aprenen a posar una prestatgeria, penjar un quadre, tapar el forats de la paret o pintar.

Panell amb instal·lació elèctrica, on els alumnes aprenen a canviar un fluorescent, una bombeta convencional o una bombeta halògena, etc.

Els alumnes confeccionen, en grups de quatre, un plat preparat amb ingredients naturals que, un cop acabat, presenten amb gran creativitat, li fan una foto i se’l mengen.

es

El tercer panell, que disposa de tubs de coure de diferents mides, com els que tenim a casa per a les conduccions d’aigua o calefacció, on els alumnes poden practicar la soldadura amb bufador de gas, que ens permetria reparar petites fuites d’aigua.

I un darrer panell, on els alumnes han de posar una prestatgeria, penjar un quadre, tapar el forats de la paret o pintar. També aprenen a reparar el pany d’una porta, a entapissar una cadira, etc.

Iniciem, doncs, aquest projecte amb molta il·lusió i amb l’esperança que sigui útil per als nostres alumnes, a la vegada que educatiu i divertit.

Cisco Herrera Professor de Bricolatge

L’AULA DE CUINA I DE COSTURA Aquest curs es va pensar que els alumnes havien de sortir de l’Escola sent capaços de fer les tasques bàsiques de supervivència que requereix una llar: cuinar, cosir i planxar. Així va sorgir la iniciativa de fer un quadrimestre de Costura i Planxa a 1r o a 2n d’ESO i de Cuina a 3r o a 4t d’ESO. Aquestes classes es fan a l’Aula de Cuina i de Costura de l’Escola.

69

Dues alumnes menjant les creps que han fet.

Finalitzat el quadrimestre, cada alumne ha d’entregar el seu quadern de cuina amb totes les receptes dels plats realitzats acompanyades de la fotografia corresponent.

El equipaments a l’espai de Costura de l’Aula són: sis planxes de vapor, sis posts de planxar, robes, fils, agulles de tot tipus, tisores, didals, botons, cremalleres...

Durant el quadrimestre, cada alumne confecciona una labor amb diferents punts de costura. Després aprèn a passar bastes, a fer una costura i una vora i a cosir botons.

A continuació cada alumne decideix si vol confeccionar un coixí de 35 x 35 cm, un estoig o un portamonedes, tot amb la cremallera corresponent. Si tenen temps, poden confeccionar-ne més d’un.

A la professora li ha sorprès que aquestes dues matèries hagin estat tan ben acollides pels alumnes, i que agradin tant als nois com a les noies.

Isabel Clavero Professora de Cuina i de Costura

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

LA MÚSICA A SECUNDÀRIA Enmig de totes les matèries, amagada en una Aula del quart pis, en un raconet, hi trobem la Música.

Què hi fa, tan apartada de la resta de matèries? Anys enrere compartia espais amb les altres, però ella és una mica especial; veureu per què:

El diari ARA es va fer ressò d’una classe de cuina la nostra escola.

es 70

Aquest any els alumnes de 3r d’ESO han tingut el privilegi de provar una nova matèria que tantes passions ha despertat entre tot l’alumnat: Cuina. Sí, sí, ho has llegit bé: Cuina. I és que és normal preguntar: què?, com?, de veritat? Doncs sí, de veritat, i no podem dir pas que ha estat un fracàs; no, més aviat tot el contrari: ha tingut molt bona acollida entre tots els alumnes del curs, els quals després de cada classe, surten la mar de contents pel plat que acaben de preparar. I és que tan un dia poden cuinar un primer plat com la setmana següent unes postres, les quals, molts, després proven a casa ells mateixos.

La professora, que anima molt els alumnes per millorar, proposa un plat diferent cada dia i tot seguit els alumnes es posen a la feina: preparen els ingredients del plat i el cuinen en una hora. Després, quan ja l’han acabat, li fan una fotografia que han de posar en una llibreta junt amb els ingredients i la preparació del plat. La veritat és que els alumnes es decanten més per preparar coulants que no pas un arròs tres delícies o una truita. Això sí, les patates braves sí que s’han guanyat un lloc entre els plats més preferits. Amb tot, encara que els primers i segons plats no triomfin gaire, també tenen molt bones crítiques, malgrat que potser no tant com la recepta dels bunyols o del pa de pessic.

La finalitat d’aquesta matèria és bàsicament que els alumnes tinguin una mica de traça a la cuina i fer que puguin preparar-se qualsevol cosa si algun dia estan sols a casa. No obstant això, els nois i noies de 3r ho han viscut d’una altra manera. Han descobert com de divertit pot ser cuinar, com d’entretingut pot ser preparar un plat i, sobretot, com de satisfactori és veure que has sabut preparar un bon sopar. Així és, la cuina ha despertat moltes passions.

Blanca Pierres, 3r d’ESO B

Parla en anglès a 1r d’ESO. Primer pot semblar que no ens en sortirem, però a mesura que passa el curs la cosa millora! A qualsevol curs li agrada fer soroll: s’entesta a sonar hora sí, hora també… i no li fa cap vergonya passar del clàssic al modern, de les veus rogalloses als violins més melòdics. O bé, a 2n d’ESO, fa sonar la flauta (al començament fa una mica de mal de cap, cal reconèixerho!) I aconsegueix tenir un repertori força exportable que, pels volts de Nadal, es presenta davant la resta dels alumnes. També a 2n, 3r i 4t dóna la mà a les noves tecnologies, i així tan aviat es converteix en una banda sonora per a una pel·lícula com en un jingle per a un anunci.

Té tant ritme que, a 1r d’ESO ens fa ballar; ja sigui danses tradicionals com alguna cosa més energètica. Aquest curs, a 4t d’ESO, se’ns ha posat una mica gallet i ha volgut fer teatre, fins i tot cantant i tocant en directe…

Ja es veu que no és com les altres, i que necessita el seu espai, amb els seus instruments, els faristols, els altaveus, els ordinadors…

Però és que, a més, és capaç de treure coses dels alumnes que no sabíem que tenien. Això és més fàcil de veure a 2n d’ESO, on es fa la música com a matèria opcional, i a 4t d’ESO, on els alumnes acostumen a triar-la perquè tenen interès a seguir un itinerari artístic. Aquell alumne que potser passa desapercebut a classe i que —horror!— és molt dolent en Mates, resulta que canta d’allò més bé, o que sap tocar la guitarra i ens deixa bocabadats.

La música s’ho passa força bé, a la seva Aula del quart pis, i us convida a que l’aneu a veure. Vindreu?

Georgina Berge Professora de Música

LES TUTORIES A L’ESO I AL BATXILLERAT El Pla d’Acció Tutorial conté la planificació i l’organització de les tutories grupals. Les activitats de tutoria que es realitzen a cada nivell de Secundària estan agrupades en cinc àmbits:

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat • Activitats funcionals i organitzatives (normativa del centre, civilitat, elecció de delegats, assemblees, organització de festes, convivències, etc.).

• Activitats de creixement personal i social (autoconeixement, habilitats socials, drogodependènces, sexualitat, trastorns d’alimentació, consumisme, educació per a la pau, temes ambientals, ús de noves tecnologies, etc.).

• Activitats tècniques i metodològiques (estratègies d’aprenentatge, autoavaluació, avaluació del grup, revisió del procés d’aprenentatge, etc.).

• Activitats vocacionals i professionals (sortides acadèmiques, sortides professionals, visites a les universitats, coneixement del món universitari, coneixement del món laboral, sessions informatives, presa de decisions, etc.).

• Activitats ètiques i religioses (debats i conferències sobre temes transcendentals, voluntariat, preparació de celebracions i de campanyes i participació en les celebracions i en les campanyes, etc.).

El Departament d’Orientació Escolar (DOE) col·labora amb els tutors planificant i coordinant les activitats que requereixen la intervenció de professionals o institucions externes. Aquestes activitats poden ser tallers, xerrades, conferències, teatres, taules rodones, sortides... on els alumnes participen de manera més vivencial, estimulant així la reflexió i l’esperit crític.

Les principals activitats gestionades pel DOE que es realitzen a Secundària estan relacionades amb els temes següents: 1. Educació per a la salut: drogodependències 2. Educació per a la salut: afectivitat i sexualitat 3. Educació per a la salut: alimentació i nutrició 4. Educació emocional 5. Educació en l’ús de noves tecnologies 6. Orientació professional A l’ESO, aquestes activitats estan planificades de forma transversal, de manera que a cada nivell es treballa el mateix tema amb un grau d’aprofundiment creixent i adequat a l’edat.

71

Aquestes activitats són les següents: TEMES

1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t ESO

Drogodependències

Programa“PASE” (prevenció del tabac)

Programa “Sobre canyes i petes” (tabac i cànnabis)

Programa “Sobre canyes i petes” (alcohol)

Obra de teatre No

Xerrada sobre pressió de grup

Sessió informativa (prevenció de l’alcohol)

Afectivitat i sexualitat

Programa “Canvis”

es

Xerrada I sobre els aspectes legals de les drogues

Xerrada II sobre els aspectes legals de les drogues

Sessió informativa a càrrec de la llevadora del CAP del districte

Programa “Parlem-ne, no et tallis”

Obra de teatre Que sí, vida

Taller sobre les rela cions abusives “Els paranys de l’amor” Visita al CAP del districte: Taller de sexualitat

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat TEMES

1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t ESO

Alimentació i nutrició

Xerrada sobre alimentació equilibrada

0

Xerrada i taller sobre transtorns alimentaris

Sessió informativa sobre la conducta i els hàbits alimentaris

Educació emocional

Ús de noves tecnologies

Taller sobre assetjament escolar

Taller “Relacions entre iguals” Sessió informativa I sobre l’ús adequat d’Internet i les noves tecnologies

Sessió informativa II sobre l’ús adequat d’Internet i les noves tecnologies Exploració psicopedagògica (aptituds, personalitat i interessos professionals)

Orientació professional

Visita a Porta22: noves professions Taller “El racó de l’orientació” Taula rodona amb alumnes de 2n de Batxillerat

es 72

Al Batxillerat, el pla d’orientació professional pren especial importància i el DOE gestiona activitats relacionades amb les sortides acadèmiques i el coneixement dels diferents graus i universitats, així com algunes activitats relacionades amb els valors.

Tema

1r Batxillerat

2n Batxillerat

Orientació Professional

Sessió informativa “El món universitari” UPF

Sessió informativa “Elecció d’un itinerari formatiu. El camí cap a la professió” EDUCAWEB

Sessió informativa “Publicitat i imatge de marca” IQS

Sessió informativa “Universitat 2011: Bolonya, l’espai europeu d’educació superior” UPF

Conferència en anglès.

“Business Communication”.

UNIVERSITAT DE NAVARRA

Conferència “L’art de la paraula: com parlar en públic” UNIVERSITAT DE NAVARRA

Treball a l’aula: “Els estudis universitaris i els CFGS”

Sessió informativa “Informació sobre els estudis de Grau” URL. IQS.

Conferència “Vida universitària” UNIVERSITAT ABAT OLIBA.

Sessió informativa “Informació sobre els estudis de Grau” UPF Conferència “Elecció de carrera, elecció de professió. U. ABAT OLIBA Treball a l’aula. Informació sobre els estudis de Grau. UB Visita per grups d’interessos a ESADE, UB, UIC, UPF, UAB, UPC

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat Tema

1r Batxillerat

Drogodependències

Xerrada vivencial “Stop al cop”.

GAME OVER”

2n Batxillerat

Xerrada vivencial “Una malaltia anomenada alcoholisme” Afectivitat i sexualitat

Conferència “Sexualitat i afectivitat”

Xerrada “Violència masclista. Com comença tot?”

Educació emocional

Xerrada “Prevenció de les conductes discriminatòries. La importància de saber conviure”

Xerrada “Prevenció de les conductes discriminatòries. La importància de saber conviure”

Valors

Sessió informativa “La Marató de TV3”.

Xerrada “Els valors dels joves en el món actual” ESADE

Totes aquestes activitats són valorades pels alumnes, per l’equip de tutors, per al cap d’estudis i pel DOE per tal de decidir si es mantenen per al proper curs, si cal fer-ne alguna modificació o bé si cal substituir-les per altres.

Departament d’Orientació Escolar

TENS DUBTES? ADREÇA’T A LA CONSULTA OBERTA El projecte Salut i Escola neix d’una iniciativa entre el Departament de Salut i el d’Educació de la Generalitat de Catalunya, els quals, després de veure que els nois i les noies no anaven als centres de salut i veient les necessitats que en aquesta edat hi ha respecte de la salut, van veure prioritari que tinguessin algú a qui recórrer en cas de necessitar-ho. El que s’ha fet és apropar el sistema sanitari a les escoles. Xavi Barba ens ho descriu així: “Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.”

Xavi Barba és infermer especialitzat en Infermeria Psiquiàtrica i Salut. Ja fa tres anys que áquesta iniciativa es duu a terme a la nostra Escola. La consulta és individual o per parelles, i està oberta els dimarts de 14.30 a 16.30.

A la porta de la consulta hi ha les hores de visita disponibles.

Xavi ha vist a vegades la necessitat de comentar algun cas amb el tutor o els pares, però afirma que mai no ho ha fet sense el consentiment de l’alumne, és a dir, que fins que l’alumne no li ha donat permís, ell no ha dit res a ningú. “Això és un dels pilars de la meva feina: la confidencialitat.”

Cada final de curs es recullen les dades que s’han obtingut de les consultes (cap dada privada de ningú, evidentment) i, en resum, el que es veu és que el tipus de consultes que més es fan són les relacionades amb les drogues

en general, incloent-hi tabac i alcohol; sobre sexualitat, és el segon tema més preguntat, i l’alimentació, que és el tercer. Després també hi ha alumnes amb dubtes molt específics relacionats amb la seva parella, amb la seva família, amb els canvis físics en l’adolescència, etc.

Cada any, Xavi Barba entra a diferents classes de l’ESO a fer alguna xerrada sobre els temes que preocupen. Moltes escoles participen en aquest projecte, ja que creuen que podran ajudar molts alumnes. Sarrià-Sant Gervasi ha estat l’últim districte que s’ha adherit al projecte, atès que en altres districtes necessitaven aquest servei més que nosaltres.

Xavi opina que és una sort disposar d’aquest recurs: “Heu de saber que hi ha moltes escoles on la consulta oberta no existeix, i considero realment que és una falta de responsabilitat no voler apropar el sistema sanitari als joves. És una opció de cada escola adoptar el programa, i la vostra ha esta precisament una de les que més fermament ha apostat perquè s’hi implantés, ja que ha cregut sempre en els beneficis que us podia aportar a vosaltres.”

Claudia Font i Rosa Mañoso, 4t d’ESO

es 73

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

‘EL PUNT I COMA’ El curs 2007-2008 naixia la revista Punt i Coma, una publicació elaborada pels alumnes de 4t d’ESO que informava sobre l’actualitat de l’Escola i parlava de temes d’interès per als estudiants de Secundària. Ben aviat es va convertir en tot un referent informatiu per als alumnes del tercer pis de la nostra Escola.

L’any següent, el Punt i Coma va augmentar el tiratge i el nombre de pàgines i, al curs següent, arribava l’edició a tot color. Les entrevistes, les crítiques, els articles d’opinió, els reportatges i les notícies d’actualitat eren seguides i esperades pels alumnes de l’ESO i el Batxillerat, els quals trobaven en aquesta publicació una informació interessant, veraç i actual del seu entorn immediat.

I MOSTRA AUDIOVISUAL DE L’ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ El passat dijous 26 de maig va tenir lloc la I Mostra Audiovisual de l’Escola Pia Sarrià-Calassanç. Els assistents van omplir la Sala Polivalent per visionar i valorar els millors treballs realitzats pels alumnes de 2n de Batxillerat dels cursos 2009-2010 i 2010-2011. Els premis del Jurat van recaure en els projectes titulats Apatxe, Excalibur i Reminiscència. Els dos últims, a més, van rebre també el premi del públic, juntament amb Tu pots ser el següent.

Salvador Dalí va fer acte de presència per recordar que l’ou és el símbol del geni creatiu.

es 74 Punticomet.

Enguany, el Punt i Coma ha canviat el format i ha esdevingut un bloc. El seu format digital ha permès guanyar immediatesa i disminuir l’impacte mediambiental, ja que s’ha pogut prescindir del paper i la tinta. A més, aquest any, el Punt i Coma ha estat reconegut a la IX Mostra de Comunicació Blanquerna (URL) com a millor portal informatiu per la varietat de continguts, la claredat de la informació i la bona utilització dels elements multimèdia.

Hi podeu accedir clicant a la pestanya “Publicacions” del web de l’Escola o directament des de www.punt-i-coma. blogspot.com.

Durant l’acte es va reivindicar el paper dels ous en la història del cinema i es va fer un repàs de les escenes més famoses del cel·luloide protagonitzades per ous: Alien, Ghostbusters, Angel heart o Happy feet, entre altres.

Salvador Dalí va fer acte de presència per recordar que l’ou és el símbol del geni creatiu.

Josep Maixenchs, fundador de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), va aplaudir el talent dels autors i la qualitat dels treballs presentats a la Mostra. També va apuntar la importància d’apostar decididament per l’educació en l’audiovisual a l’Escola i es va felicitar pel seu retorn a l’edifici que va veure néixer l’ESCAC. Va recordar el pas de primeres figures del cinema per la nostra Escola, com Pedro Almodóvar, Julio Medem, Isabel Coixet, entre molts altres.

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA Del 15 al 19 de novembre ha tingut lloc la Setmana de la Ciència a l’Escola amb l’objectiu d’atraure l’interès dels alumnes d’ESO envers la ciència i la tecnologia.

Amb aquest motiu, hem organitzat diverses activitats: una conferència, a càrrec de Pablo Nueno, catedràtic de Bioètica de la Universitat Abat Oliva; la vídeoconferència “La biodiversitat a Catalunya”, a càrrec del professor Martí Boada, l’excursió al delta del Llobregat i la visita a Expominer.

Josep Maixenchs, fundador de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, durant l’acte.

L’èxit de la Mostra n’assegura una segona edició més ambiciosa per a l’any vinent, que obrirà la participació a totes les escoles pies de Catalunya.

Jordi Vilar Professor d’ESO i Batxillerat

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

ELS TREBALLS DE RECERCA Durant el segon trimestre del curs, els alumnes de 2n de Batxillerat han fet la defensa oral, davant d’un tribunal, del Treball de Recerca. S’han pogut escoltar treballs molt interessants, fruit de la investigació tenaç.

Tribunal format per tres professors tot escoltant la defensa d’un Treball de Recerca.

es El Centre de Recursos de Sarrià-Sant Gervasi ha publicat el Treball d’Ana de Dueñas.

Un altre dels treballs destacats és el titulat “Dáktylos”, de la Raquel Muñoz, que ha estat presentat al Premi PRBB de recerca en ciències de la salut i de la vida per a estudiants de Batxillerat. La Raquel ha fet un estudi sobre la correlació entre les empremtes dactilars entre germans i entre els membres d’una família. El seu treball ha estat exposat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

L’alumne Marc Espresate defensant el seu Treball de Recerca.

Alguns dels treballs s’han presentat i s’estan presentant als diversos concursos que convoquen les universitats o altres institucions. Destaquem el Treball ”Papallones, font de vida”, d’Ana de Dueñas, que ha quedat finalista a la Mostra de Recerca Jove a Barcelona. El veredicte se sabrà en el marc de la Festa de la Ciència que organitza pròximament l’Institut de Cultura de Barcelona. El Centre de Recursos de Sarrià-Sant Gervasi ha publicat el treball de l’Ana.

Exposició dels Treballs de Recerca al Centre de Recerca Biomèdica.

75

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

CONVIVÈNCIES A LA CERDANYA DE 2N D’ESO Els alumnes de segon d’ESO, a finals de febrer, vam anar a la Cerdanya a gaudir de quatre dies plens d’emoció, activitats i convivència.

El bon temps que vam tenir va fer els dies encara millors, ja que vam poder esquiar a la Masella sense cap inconvenient. Vam fer tota mena d’activitats (tirolina i escalada) i també vam anar a visitar Puigcerdà. La visita a Puigcerdà ens va agradar molt, ja que ens van deixar temps lliure per poder passejar pel poble i poder menjar creps i prendre un gelat.

Els monitors eren molt simpàtics i amables amb nosaltres. Els bungalous ens van agradar molt: eren bastant grans i disposaven de dues habitacions, un lavabo i un menjador compartit amb una cuina. El menjar era bo, encara que alguna cosa no ens va agradar gaire.

es 76

Cada nit fèiem diferents coses. La segona nit vam fer karaoke. Va ser divertit, encara que molta gent estava una mica afònica. L’última nit varen fer que la recepció del càmping es convertís en una discoteca. Els professors van ballar amb nosaltres, va ser molt divertit.

En definitiva, van ser unes convivències increïbles i inoblidables; ens ho vam passar molt bé i l’estada va millorar la convivència.

Marta Álvarez i Margit Paredes, 2n d’ESO B

L’estada ha millorat la convivència.

Vam poder esquiar a la Masella.

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

CONVIVÈNCIES A MADRID DE 4T D’ESO Del 16 al 20 de maig, els alumnes de 4t d’ESO vam marxar de convivències a Madrid. Les convivències van començar amb un viatge d’anada de tres hores en AVE, un mitjà que poques persones havien utilitzat fins llavors, i que va agradar a tothom.

Aquella mateixa tarda, després de deixar les maletes al càmping, vam anar a fer una visita guiada per Segòvia.

Tot i que es va fer feixuga, al final ens va agradar a la majoria de nosaltres. Al vespre no vam fer gresca, ja que estàvem esgotats de tot el dia.

L’endemà vam agafar l’autocar i vam marxar cap a Madrid, ja que el càmping estava situat als afores. Un cop allà, vam fer una visita guiada per l’arquitectura del Paseo del Prado. Aquesta visita guiada va ser la millor que vam fer durant totes les convivències, gràcies a la qualitat dels guies i les obres que ens van ensenyar. A la tarda vàrem tindre estona lliure, i la majoria de gent va anar a prendre un gelat a la Plaza Mayor o de compres. També, algunes persones van aprofitar per quedar amb persones que viuen a Madrid i feia temps que no veien. Com a anècdota del dia, podem dir que, a la Plaza Mayor, hi va haver un corrent d’aire molt fort i es va emportar molts para-sols. Aquest dia, a la nit, la majoria de persones van cuinar espaguetis o tortel·linis.

L’endemà, al matí, vam anar a fer una visita guiada per l’Escorial i vam tindre tota la tarda per fer el que volguéssim dins del càmping. Molta gent va aprofitar per banyarse a la piscina, tot i que no feia gaire bon temps. A la nit, vàrem anar a Madrid a veure Los Miserables, un musical que en general va agradar molt a la gent.

Els alumnes de 4t d’ESO a Madrid.

Dijous va ser el millor dia, ja que vam anar al parc temàtic de la Warner Bros. Com que moltes persones van abusar de les atraccions amb loopings, van acabar molt marejades i no varen tornar a pujar a aquest tipus d’atracció. El temps no ens va acompanyar gaire aquell dia, ja que per la falta de sol gairebé ningú no va pujar a les atraccions d’aigua. Aquella nit, tot i el cansament de tothom, gairebé tots vàrem anar a la discoteca del càmping, Excalibur. La discoteca la vam començar compartint amb altres nens d’altres escoles de 6è de Primària, però per culpa d’una infecció que van tindre alguns d’ells, ens vam quedar sols a les dotze. Els que ens vam quedar, vam sortir d’allà a les dues, ja que els professors no ens van deixar més temps.

L’endemà ens vam aixecar molt aviat per acabar de fer les maletes i poder deixar el càmping de l’Escorial. Durant el matí, vàrem fer una visita guiada pel parc del Retiro, amb els guies de dimarts. Algunes persones van aprofitar per passejar o per anar en barca. A la una, havíem d’anar camí de l’estació d’Atocha per agafar el tren de tornada a casa. Va haver molta diferència entre el camí d’anada i el de tornada, ja que a l’anada tothom estava molt il·lusionat i ningú no va dormir i, en canvi, al de tornada, tothom es va posar a dormir i l’ambient ja no era de festa.

En tornar a casa, la majoria de gent estava tan cansada que se’n va anar a dormir molt aviat, pel cansament de tots els dies.

Si haguéssim de qualificar les convivències amb alguna paraula, seria: perfectes!

Jordi Conesa, Mireia Chamorro i Pol Gimeno, 4t d’ESO C

es 77

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

EL VIATGE DE 2N DE BATXILLERAT El passat dia 20 de febrer, els alumnes de 2n de Batxillerat, acompanyats pels tutors, la cap d’estudis, altres professors i dos excel·lents guies, ens vàrem embarcar en un viatge que ens portaria fins a les terres de la toscana italiana.

Després de més de 10 hores a l’autocar, amb dormida inclosa, vam arribar a la ciutat de la torre inclinada: Pisa.

El Renaixement italià ens acollí el primer dia d’Itàlia i no ens deixaria fins al final del nostre viatge.

Després de fer el primer àpat en terres italianes, ens dirigírem cap a Florència, on vàrem poder passejar pels misteriosos carrers de la ciutat.

Al matí següent, i ja amb les piles carregades, vàrem visitar des de la imponent cúpula del Duomo de Florència fins als museus més famosos del nord d’Itàlia: l’art dels l’Uffizi i el David de Miquel Àngel a l’Acadèmia.

es 78

Això no era més que el començament. L’endemà vàrem haver de llevar-nos d’hora per enfilar camí cap a Siena.

Ja a la ciutat, vàrem poder comprovar-ne amb els nostres ulls la medieval estructura. Després de passejar per uns estrets carrerons entre velles cases de pel·lícula, vàrem arribar a la Piazza di Campo, on se celebra la mundialment famosa carrera de cavalls del Palio. Allà vàrem poder pujar a la Torre del Mangia ascendint 102 metres fins al seu cim, on vàrem observar la ciutat a vista d’ocell.

Després de dinar, altre cop pasta al dente, vam retornar a Florència, on ens esperava una nit d’allò més musical:

Els alumnes de 2n de Batxillerat a Itàlia.

vam anar de festa, i quina festa! A la discoteca vàrem poder posar a prova les nostres habilitats de ball sobre la pista.

L’endemà vam sortir cap a Lucca deixant enrere la ciutat que ens havia acollit durant tres nits. Ja a l’emmurallada ciutat, vàrem visitar els meravellosos edificis que en ella hi ha construïts: el Duomo di San Martino o l’esculpida església de San Michele. Després de provar les creps de la ciutat, ens posàrem en ruta per arribar a Sanremo, la qual es podria qualificar de ciutat fantasma.

Després de sopar vam intentar buscar algun local de ball però fou missió imposible: quasi tot estava tancat i al final vam trobar alguns locals de copes oberts en els quals ens serviren exquisidament. Alguns companys es van banyar a les fredes aigües del Mediterrani i d’altres tornàrem a l’hotel on vàrem continuar la festa: carreres pels passadissos, partides de pòquer... En fi una nit que no volíem que s’acabés.

I ja l’últim dia, sortírem del nord d’Itàlia per entrar a Mònaco: la ciutat dels luxes. Porsches, ferraris, el Grand Casino o el palau reial foren algunes de les meravelles que vàrem poder observar mentre passejàvem fins al mirador des d’on observàrem una ciutat de gratacels amb un port ple de grans iots.

Així, continuàrem la nostra ruta per terres gal·les fins arribar a Barcelona. Esgotats i tristos perquè el viatge havia acabat, una nova inoblidable experiència sumàrem al nostre record.

Nil Prat, 2n de Batxillerat A

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Secundària: ESO i batxillerat

TREBALL DE CAMP DEL TREBALL DE SÍNTESI Els dos grups del Cicle Formatiu de Grau Mig de Tècnic en Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural han passat 4 intenses jornades a la comarca de la Cerdanya realitzant la part més pràctica del seu Treball de Síntesi. Aquest treball de camp, que tanca el curs, posa l’alumnat en situació real ja que han de dissenyar un producte turístic lluny dels espais habituals de classe.

Els alumnes tenen l’encàrrec d’elaborar per grups un projecte que, constituïts com a empresa de serveis, oferti 4 dies d’activitats entre les quals ha d’haver-hi excursions a peu, a cavall i en bicicleta, amb tots els serveis de transport, allotjament, materials i guiatges inclosos.

cavall, malgrat la considerable i de distància, permetia gaudir junt amb l’animal de les vastes extensions cerdanes camps, prats i rius. El ral·li fotogràfic, presentat en format competitiu, era una cursa d’orientació en bicicleta per parelles en què calia trobar les localitzacions d’unes fotografies donades i reproduir-les. La cursa d’orientació, amb l’al·licient de la nocturnitat, que li confereix també dificultat, exigia altes dosis de concentració en ple esforç en un traçat urbà per la vila de Puigcerdà. I el geocerca, el nou esport que es basa en la utilització del GPS, demanava un alt grau d’utilització dels aparells i d’estratègia.

La ruta a cavall.

La foto del grup.

El treball de camp realitzat s’emmarca dins la necessària prospecció del terreny que un guia ha de fer per poder elaborar propostes. Alhora, serveix per valorar el grau d’assoliment de les competències professionals del nostre alumnat, especialment pel que fa a la seva autonomia i capacitat d’adaptació al terreny i les condicions ambientals. És, doncs, una feina feixuga que exigeix altes dosis de motivació i concentració afegides al domini tècnic. Cal aplaudir l’esforç realitzat per tots els assistents i la seva completa implicació.

Ruta en bicicleta per terrenys molt variats.

Repartits en 4 grups de 15 integrants que van rotar per a les activitats en el decurs de l’estada, els alumnes van enfrontar-se a una ruta en bicicleta de muntanya, una altra a cavall, un ral·li fotogràfic, una cursa d’orientació nocturna i un geocerca. La ruta en bicicleta, llarga i amb un fort desnivell, transitava per terrenys tan variats com carreteres, pistes, corriols i trialeres exigents. La ruta a

Les estones fora d’activitats s’omplien amb facilitat amb els preparatius de les mateixes, la revisió i cura del material i dels animals, el repàs dels resultats i la molt merescuda recuperació amb els bons àpats i els excel·lents llits del Campus Cerdanya, el complex hoteler i esportiu que va servir de base per a les activitats. I encara hi havia qui s’apuntava a un partidet!

Pere Lloveras Professor del CFTE

ESTADA MULTIESPORTIVA DELS ALUMNES DE 1R D’AFE A ANDORRA Més de 60 alumnes del primer curs de Grau Superior han gaudit d’una estada multiesportiva a Andorra, al comú d’Encamp, amb l’objectiu de participar en un campus multiesportiu i compartir vivències i experiències entre l’alumnat de matí i tarda i el professorat. Els alumnes han fet un munt d’activitats esportives com aeròbic amb bicicleta, escalada de blocs, curses de muntanya, senderisme a Engolasters, futbol, bàsquet, natació... i també una visita a l’espai lúdic i termal de Caldea.

CURS D’ESQUÍ ALPÍ ALS ALPS Durant el mes de juliol passat es va portar a terme la formació de la segona promoció d’Esquí Alpí a l’estació de Tignes i a la residència esportiva de la UCPA de la mateixa

es 79

CICLES FORMATIUS

estació. Tretze alumnes i dos formadors, Vanessa Servent i David Onrubia, van dur a terme els mòduls a la gelera de l’estació alpina. Efectivament, aquesta formació de règim especial es realitza en diferents mòduls, a la nostra Escola i als Alps.

Alguns mòduls es realitzen a l’estació de Tignes, als Alps.

ALBERT BENAIGES EMPRÈN UN NOU PROJECTE A DUBAI Albert Benaigues, professor de Cicles Formatius de Futbol des de la primera promoció fins ara, emprèn un nou projecte a Dubai. Durant 19 anys ha estat director de l’Escola del FC Barcelona i ha contribuït a descobrir molts dels jugadors que meravellen al món, com Andrés Iniesta.

Li desitgem molta sort en la seva nova aventura!

ENS VISITA JAVI RODRÍGUEZ, ACTUAL CAPITÀ DE FUTBOL SALA DEL FC BARCELONA I DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA Aquest curs ens ha visitat l’exalumne Javi Rodríguez, capità de l’equip de futbol sala del FC Barcelona i de la selecció espanyola. En la seva etapa juvenil, Javi va ser jugador de futbol del Club Escolapis Sarrià.

es 80

Alumnes i formadors de l’Esquí Alpí.

TRAVESSA DE SENDERISME DE 14 KM DELS ALUMNES DE CAFEMN Els alumnes del grup B del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de CAFEMN han fet una travessa de senderisme de 14 km per la zona de Montserrat, des de Can Massana fins al Monestir de Montserrat.

Javi Rodríguez al camp de futbol de l’Escola.

ELS VALORS DE L’ESPORT: ESPORT I FAMÍLIA L’esport contribueix a formar la personalitat dels nens i les nenes en el seu desenvolupament físic i a relacionarse amb altres nens. Cal fer una diferència entre l’esport col·lectiu i l’individual, cadascun ens aporta un valors.

L’esport col·lectiu ens ensenya a no pensar exclusivament en nosaltres mateixos, ni en l’èxit personal, sinó en la unitat del grup, en la solidaritat, a fer amics i en el recolzament de l’altre i amb l’altre. Saber acceptar els resultats ensenya a saber guanyar i a saber perdre.

El bon temps va acompanyar en la travessa per Montserrat.

CICLES FORMATIUS

La funció dels pares i tècnics és saber elogiar els infants en la victòria i també en la derrota, premiant l’esforç i la participació.

PPA. Hem gaudit molt, tant de les activitats com de l’alta implicació dels alumnes.

L’esport individual ensenya a tenir responsabilitat, disciplina i desenvolupament personal davant d’un objectiu.

Cadascú és responsable de si mateix i l’esperit de millora ens fa créixer en el dia a dia.

El que aprèn el nen o la nena no tan sols li servirà per al desenvolupament físic, sinó també per al personal, formant-los en els valors de l’esport, com ara l’entrega, la superació, el sacrifici, el joc net i el comportament en habilitats que els serviran per a la seva futura vida adulta.

La piscina, un espai més per a la formació.

es

Cal transmetre valors gaudint de l’esport en família.

El vincle que es crea quan es fa esport en família és important i positiu, si entenem aquest moment com quelcom recreatiu on l’objectiu és gaudir de la pràctica esportiva. No s’ha de cercar una finalitat competitiva ni de rendiment entre pares i fills. Aquesta finalitat comporta el perill de l’abandonament de la pràctica esportiva.

Molts pares i mares volem mostrar la nostra destresa, el nostre entrenament o el nostre rendiment cap als nostres fills i això és el perill! Cal gaudir de l’esport en família per transmetre valors entre mares i pares i el seus fills.

Natalia Astrain Professora del CFTE

SORTIDA DELS ALUMNES DE PPA A BAGÀ L’estada dels alumnes de PPA (Preparació per a les Proves d’Accés) als Cicles Formatius de Grau Superior, realitzat els dies 20 i 21 d’octubre a Bagà, s’ha caracteritzat per la intensitat.

L’objectiu perseguia mantenir el treball en les competències emocionals i trencar la costosa rutina que ens acompanya durant el curs. Per això, hem anat fins a Bagà, en un entorn privilegiat i amb una meteorologia favorable.

L’activitat formativa ha combinat continguts de competències emocionals i continguts d’activitats esportives relacionades amb els cursos que precedeixen i segueixen el

81 Consultant la programació d’activitats formatives.

El grup de PPA.

SUPORT VITAL BÀSIC I DESFIBRIL·LACIÓ EXTERNA AUTOMÀTICA Aquest curs l’Escola ha incorporat un aparell desfibril·lador amb l’objectiu d’actuar en el cas que es produeixi una aturada cardiorespiratòria. L’any passat es va impartir-ne la formació i, durant aquest curs, el professorat d’Educació Física de Cicles Formatius, els tècnics esportius del CES i els monitors de Menjador de l’Escola han realitzat un curs per tal de reciclar-se.

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

ISABEL HENRIQUES, SEGONA EN EL IV CONCURS THE FONIX L’alumna isabel henriques, de 5è de primària, ha estat segona en el concurs d’anglès interescolar de catalunya the fonix.

The fonix és una iniciativa que pretén complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de catalunya i s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, atesa la importància que té en la societat actual.

El concurs està organitzat per international house barcelona i per la fundació catalana de l’esplai i compta amb el suport de la secretaria general de polítiques educatives del departament d’ensenyament de la generalitat de catalunya com a activitat organitzada en el marc d’iniciatives socials d’accions d’entorn i d’activitats vers l’excel·lència i en el del pla d’impuls de la llengua anglesa als centres educatius catalans.

es 82

It all started when our english teacher told us that we had to do an exam called the fonix. She explained for what this exam was for. It was an exam of 3 or 4 pages filled with questions. The questions were easy (for my level). The next week they told us the results of our class. Only 2 students from each class could go to see who would go to the real exam of the fonix (with the other schools that participated). We went to talk with xavi ocaña and queralt pintó (our english teacher) and they chose 1 student from each grade. I was chosen of the students of fifth grade. I felt very happy.

The exam: it was on a saturday 26 of march. When we started the exam i answered everything. It was a reading and writing test of 5 pages.

Some days later (or maybe a week) my teacher came to the class and called me to talk, so i went out and she told me that i got first place of all barcelona. I got super exited. I knew that the next exam would be an oral test.

The day of the exam (saturday 14 of may) i went to the place where the exam would be. I sat in a room and practiced with a boy next to me asking some questions about sports. They called pairs, a boy and i were the last pair. We passed the oral test and then we had to do the reading and writing test. The test was about sports.

When everybody finished the test we went to our parents and when we got out of the hallway everybody clapped, i felt like if i was famous.

Now i know the results and i am 2nd of all catalonia. I am really happy and exited to go to the english summer camp (that was the prize for the people that were in 2nd place).

Well that is everything about the exam of “the fonix”.

Isabel henriques

ALUMNES D’ESO GUANYEN NOMBROSOS PREMIS EN EL CONCURS OPERACIÓN ÉXITO Els alumnes Xavi Escaich, Paula Martín, Pablo Juez, Marta Monteverde, Àlex Tallada, Anna Garcia, Eduard Valero (1r d’ESO A) i Gerard Escaich ( 3r d’ESO B) han participat de forma voluntària en el concurs Operación Éxito i han aconseguit nombrosos premis com ara una impressora, un portàtil, una càmera web, teclats d’ordinador, auriculars, Mp3…

Operación Éxito és la plataforma d’Edutainment International a partir de la qual l’alumnat pot preparar-se diferents matèries i participar en proves en línia basades en els preceptes de PISA. Es tracta de respondre una sèrie de qüestions que porten a acumular punts amb els quals es poden guanyar premis que recompensen l’esforç. És una bona iniciativa per motivar els alumnes a repassar els continguts de les diferents matèries.

MARIA MONFORT GUANYA UN TERCER PREMI DEL CONCURS DE RELATS BREUS DE COCA-COLA L’alumna Maria Monfort, de 2n d’ESO D, ha guanyat, d’entre 33.000 participants, un dels tercers premis del Concurs de relats breus que convoca la multinacional Coca-Cola.

PAULA PODRÍGUEZ PREMIADA AMB EL SEGON ACCÈSSIT DEL VII CONCURS DE RELATS-CANGUR L’alumna Paula Rodríguez, de 1r de Batxillerat, ha estat premiada amb un accèssit en el VII Concurs de Relats convocat per la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu del Concurs és premiar relats de contingut relacionat amb el món de les matemàtiques.

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

CINC

Quina felicitat inundava els seus ulls i la seva ànima quan

La Maria inspira profundament per després buidar els seus pulmons pausadament, un sospir que ha durat no menys de Cinc segons. Concentra la seva mirada cap a l’escriptori regirat, replet de papers, llibres i altres utensilis d’estudi. Dirigeix un dels seus Cinc dits cap al

les cases esperant el vint-i-Cinc de desembre. Però so-

muntet de restes de goma d’esborrar que ha acumulat

esperava aquell dia!

les llums de Nadal adornaven els carrers, les botigues i bretot el dia que marcava la felicitat completa de tot un any era el tan esperat Cinc de gener. El dia en què Ses Majestats els Reis de l’Orient arribaven a cadascun dels racons del planeta carregats de regals i il·lusions. Com

en una cantonada. Abans de llençar-los a la paperera, dibuixa un número Cinc. Cinc sospirs més se succeeixen,

Quan va arribar al col·legi i les línies i els pals eren avor-

aquesta vegada més curts, abans que decideixi posar or-

rits, va aparèixer per fi el Cinc, li sortia perfecte. Primer

dre a aquest caos i a la seva ment. Agrupa els folis, els

començava per la línia horitzontal, després la curteta

compta i es diu: “Cinc folis plens d’exercicis i tan fets

vertical i després la mitja rodona. Sor Josefa, que era la

boles, arrugats a la paperera...” La seva ment necessita

seva professora, li deia que el Cinc era un guàrdia amb

descansar, però... no pot, necessita un Cinc! Un Cinc per

gorra i panxa, i ella reia.

aprovar l’assignatura, només un Cinc! Necessita aquest número que ha marcat moltes etapes de la seva vida i

Després va aprendre infinitat de cançons que repetia una

que la majoria de vegades li ha portat alegries.

vegada i una altra saltant a la corda. Va recordar-ne una en aquest moment, una cançó que va ser molt important

Per què no va calcular bé? El problema donava nou coma

en les estones d’esbarjo i en aquesta etapa de la seva

Cinc i no nou. Com va poder oblidar-se del Cinc! Era im-

vida.

perdonable.

“Cinc pollets té la meva tia La seva ment va començar a volar, potser durant Cinc

un li canta, un altre li salta

minuts o potser per un múltiple d’ell. Va recordar que

un altre li juga, un altre li piula

havia d’haver nascut sobre el vint, però va esperar el fet

i un altre li balla amb alegria

que per primera vegada el Cinc aparegués a la seva vida

un, dos, tres, quatre i Cinc”

i va arribar al món un vint-i-Cinc, omplint d’alegria la seva família. El que primer es va portar a la boca van ser

Si aconseguia acabar-la i arribar a pronunciar el Cinc tot

les seves manetes, que tenien Cinc ditets, que per a ella

havia anat bé i podia seguir saltant, si no, perdia i para-

representaven Cinc xumets a triar a voluntat i la seva

va. Que important era el Cinc!

sorpresa va ser enorme en descobrir que també els seus peus tenien Cinc xumets que durant molt temps va anar

A P-Cinc va aprendre a llegir i allà es va obrir tota la seva

alternant amb els de les seves mans.

vida al coneixement. Li van ensenyar que hi ha Cinc continents, que l’abecedari té Cinc vocals, que tenim Cinc

Menjava Cinc vegades al dia, costum que segueix mante-

sentits, que un pentagrama té Cinc línies, fins i tot, que

nint i que els metges recomanen. Sempre recordarà que

les anelles olímpiques són Cinc.

tots els familiars li repetien incansablement la mateixa cançó, si volien treure-li un somriure, acompanyada del

Que bonic era el Cinc!

moviment de la seva maneta amb els seus Cinc ditets.

Que feliç es va sentir el dia que la seva paga setmanal va “Cinc llobets té la lloba

deixar de ser xavalla i es va convertir en paper. Un bitllet

Cinc llobets darrere l’escombra”

de Cinc euros que la feia important i adulta.

Era immensament feliç, quan la seva germana l’asseia a

Quan els anys anaven passant i la seva personalitat volia

la seva falda i un a un agafava els seus dits i li deia:

reafirmar-se i la seva rebel·lia es manifestava en cadascuna de les seves discussions, la seva mare sempre li

“Aquest va anar a buscar llenya, aquest va trobar un ou,

deia la frase “no li busquis Cinc peus al gat”. Què volia

aquest el va fregir, aquest el va trencar i aquest murri

dir amb aquella frase? Anys més tard li va trobar sentit

grassonet se’l va menjar”, i tot seguit li feia pessigolles a

i va saber que no havia d’intentar trobar raons ocultes

les quals ella responia amb unes riallades interminables.

en allò que era evident i simple. El gat té quatre potes i punt!

es 83

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

De sobte va recordar la seva àvia morta feia uns anys i

Esbalaí en els seus records i va pensar que el Cinc repre-

per més que va voler no va aconseguir visualitzar la seva

sentava la bondat i la gràcia de Déu, el nombre perfecte

cara, però sí que en va recordar una frase que ella utilit-

perquè... “viure” té Cinc lletres, “somni” té Cinc lletres,

zava molt sovint: “La felicitat dura Cinc minuts, gaudeix

i fins i tot “morir” té Cinc lletres, per què la vida no li

de cadascun d’ells.”

podia tornar a somriure i aconseguir aquest Cinc desitjat?

Quan va créixer i va començar a sortir amb els seus

De sobte torna a la realitat, una veu l’avisa: “Maria,

amics, la frase que cada dissabte repetia era “quedem

d’aquí Cinc minuts el llum apagat i a dormir.” Badalla de

a les Cinc”. El regal del seu primer amor va ser una flor

nou, mira el rellotge, són les dotze i Cinc. Es fica al llit i

de vellut dels xinesos de Cinc pètals que encara conser-

en Cinc minuts la son la venç. Demà aconseguirà el Cinc!

va penjada en una prestatgeria al costat del seu amulet

Paula Rodríguez, 1r de Batxillerat A

preferit, un estel de mar de Cinc puntes que va trobar passejant per la platja. Es va posar a pensar en aquestes dues figures i va recordar que a classe de ciències li van explicar que, en la naturalesa, per estètica o per funcionalitat, es dóna molt sovint la simetria pentarradial i

3 GUARDONS EN LA IX MOSTRA DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA

que en botànica la majoria de les flors tenen Cinc pètals com la seva.

L’Escola ha aconseguit tres guardons en la novena edició de la Mostra de Comunicació Blanquerna: el bloc Punt i

es 84

Després va mirar l’estel, que ja havia perdut el seu co-

Coma ha estat distingit com a millor portal informatiu

lor inicial i que ara ressaltava més la unió de les puntes

multimèdia; el vídeo Represión, d’Hugo Prat (2n de Bat-

al centre i sense saber per què va recordar el nombre

xillerat), ha estat considerat el millor vídeo artístic, i el

d’or que una vegada va escoltar a la seva germana es-

curtmetratge Apatxe, d’Adrián Giral i Àlex Flores (2n de

tudiar. Va agafar un llibre de matemàtiques i va buscar:

Batxillerat), ha rebut el primer accèssit en la categoria de

“En matemàtiques un pentacle és un estel de Cinc puntes

vídeo de ficció. Podeu veure tots els treballs presentats

dibuixat amb Cinc traços rectes. La importància radica

per la nostra Escola a www.punt-i-coma.blogspot.com.

en el fet que si prenem els Cinc segments trobats en la seva gràfica, els ordenem de major a menor i realitzem el quocient entre la longitud d’un pel que fa al següent obtenim el nombre d’or (nombre algebraic irracional, decimal infinit no periòdic) la importància del qual és enorme en la relació o proporció entre segments de rectes.” No va entendre res, tan sols que de nou el Cinc era important també per a les matemàtiques.

Cinc a zero era el pitjor resultat que havia encaixat el seu equip preferit davant el seu etern rival i que els seus companys li van recordar durant setmanes mostrant-li la

SELECCIONAT EL TREBALL DE RECERCA D’ANA DE DUEÑAS El treball de recerca “Papallones, font de vida”, de l’alumna Ana de Dueñas Puigcarbó, de 2n de Batxillerat, i dirigit per Marta Martí, ha estat seleccionat per participar en la Mostra de Recerca Jove de Barcelona, en el marc de la Festa de la Ciència que organitza l’Institut de Cultura de Barcelona.

mà oberta.

Cinc estrelles tenia l’hotel en què es va allotjar durant les

PREMIS CIRIT

últimes i irrepetibles vacances amb tota la seva família.

Alfons Carnicero i Jordi Casacuberta, que van acabar 2n Cinc, Cinc, Cinc, Cinc, Cinc...!

de Batxillerat el curs passat, han estat guardonats amb el Premi Recerca Jove (nous premis CIRIT) per fomentar

Cinc minuts és l’avís que li donaven abans d’acabar un examen, durant els quals es rebregava el cervell per intentar plasmar els últims retocs i aconseguir el Cinc desitjat. Cinc minuts és el marge que es dóna perquè l’esperin sense caure en la descortesia.

l’esperit científic del jovent.

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

LA FUNDACIÓ JOAN PROFITÓS PREMIA JAN SOLER I ROGER GARCÍA-ALZÓRRIZ

PODI EN LA XIII EDICIÓ DE LA DUATLÓ D’ALTA MUNTANYA DE QUERALBS

Jan Soler i Roger García-Alzórriz han estat guardonats en els XVIns premis de la Fundació Joan Profitós per al Foment de la Creativitat. Jan Soler, de 6è de Primària, ha guanyat en la categoria de prosa, amb el relat “Sense sortida” i el Roger García-Alzórriz, de 2n d’ESO, ha guanyat en la categoria de poesia amb “10 d’abril de 2011”.

Els alumnes de PPA de la nostra Escola Pau Martí i Joan Requeno van aconseguir el primer i segon lloc en la categoria sots 21 de la XIII edició de la Duatló d’Alta Muntanya de Queralbs. La prova combinava disciplines de bicicleta de muntanya i cursa a peu.

10 d’abril de 2011 In… Intento recordar el que l’àvia m’explicava Inimaginables històries d’una guerra cruel Innocents criatures enmig de la por i el dolor Involuntaris herois lluitant per la pau Inde…

Indescriptible postguerra de fam i amargor Indefensos els pobres i, com sempre, els perdedors Indecent abús de qui es creia guanyador Indestructible la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre honor

es 85

Joan Requero i Pau Martí.

In… Inde…

Independència!

Roger García-Alzórriz, 2n d’ESO A

La prova combinava disciplines de bicicleta de muntanya i cursa a peu.

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

JOCS FLORALS GUANYADORS DELS JOCS FLORALS A PRIMÀRIA 3R DE PRIMÀRIA PROSA I POESIA CATALANA PREMI 1r

CATEGORIA PROSA POESIA PROSA

CURS 3r de Primària A 3r de Primària B 3r de Primària C 3r de Primària D

TÍTOL “Sant Jordi” “La meva gossa” “El caçador de recompenser viatger de les galàxies” “Els pirates”

PROSA 2n

Mario Navarro Aina Oleart

POESIA PROSA PROSA POESIA

3r 3r 3r 3r

de de de de

Primària Primària Primària Primària

A B C D

“La poma enverinada” “El gat i el ratolí” “L’ós i els mesos de l’any” “El drac socarrimat”

Silvia Pardo Quim Planas Laia Gangolells Tiare Xuriguera

3r

PROSA PROSA PROSA PROSA

3r 3r 3r 3r

de de de de

Primària Primària Primària Primària

A B C D

“La hoja de otoño” “El llibre màgic” “El robatori de la joia apagada” “Wenceslao”

Claudia Gonzalez Jaume Puit “Messi” Aleix Usieda Fran Puga

4t

PROSA POESIA PROSA PROSA

3r 3r 3r 3r

de de de de

Primària Primària Primària Primària

A B C D

“Història de Sant Jordi” “El paisatge” “Per Sant Jordi” “El misteri dels zombis robots”

Anna de Fuenmayor Lídia Riba Maria Castella Marc Martínez

5è

PROSA POESIA PROSA PROSA

3r 3r 3r 3r

de de de de

Primària Primària Primària Primària

A B C D

“La família” “La sang del drac” “La ciutat màgica” “Els animals segrestats”

Albert Portabella Irene Céster Cristina Álvarez Clàudia Andrés

AUTOR Verónica Girón Dídac Baraza Berta Cabañas Victor Sánchez Carla Penella Anna Funke Alèxia Albadalejo Anna de Espona

es 86

AUTOR Júlia Guerra Irina Valls

4T DE PRIMÀRIA PROSA I POESIA CATALANA PREMI 1r

CATEGORIA PROSA PROSA PROSA PROSA

CURS 4t de Primària 4t de Primària 4t de Primària 4t de Primària

A B C D

TÍTOL “El bolquer màgic” “La fuga d’en Tedi” “La història d’un ballarí” “Germans sí, germans no”

1r

POESIA POESIA POESIA POESIA

4t 4t 4t 4t

A B C D

“Un somni primaveral” “La Primavera” “Món de colors” “New York”

de de de de

Primària Primària Primària Primària

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

2n

PROSA POESIA PROSA PROSA

4t de Primària 4t de Primària 4t de Primària 4t de Primària

A B C D

“Les vacances” “Endavant Japó” “El calendari màgic” “La princesa i el drac”

Mariona Gibert Marc Llambrich Elisabet Merino Maria Salvador

3r

POESIA POESIA POESIA PROSA

4t 4t 4t 4t

Primària Primària Primària Primària

A B C D

“Poesia de Sant Jordi” “Benvinguda primavera” “La lluna” “Un passeig matemàtic”

Javier Tió Dani Pinar Mariona Forrellad David Díaz

4t

PROSA PROSA PROSA POESIA

4t de Primària 4t de Primària 4t de Primària 4t de Primària

A B C D

“Treballar és dur” “La Maria i el drac” “L’escola Jother” “Música”

Andrea Gómez Marta Serrano Júlia Puigdomènech Helena López

5è

PROSA PROSA PROSA PROSA

4t 4t 4t 4t

A B C D

“La nina” “Els tres porquets” “L’esperit dels indis” “Els castells”

Mireia Urtasun Sandra Garcia Clara Rodríguez Gabriel Ventura

de de de de

de de de de

Primària Primària Primària Primària

5È DE PRIMÀRIA PROSA CATALANA PREMI 1r

CATEGORIA PROSA PROSA PROSA PROSA

CURS 5è de primària A 5è de primària B 5è de primària C 5è de primària D

TÍTOL “El meu avi” “La rosa de cristal” “La pissarra malhumorada” “La mina dels caramels”

AUTOR Susanna Ventura Sílvia Casacuberta Andrea Sans Inés Sabaté

2n

PROSA PROSA PROSA PROSA

5è 5è 5è 5è

de de de de

primària A primària B primària C primària D

“San Sebastian” “Els tres exploradors” “Lluita al regne des arbitenses” “Sense títol”

Juan Urquia Carla Bonet David Andrés Alejandro Martín

3r

PROSA PROSA PROSA PROSA

5è 5è 5è 5è

de de de de

primària A primària B primària C primària D

“Trucada inesperada” “El cul emmalaltit” “La fulla” “Fénix”

Oriol Novillo Mariví Soriano Jaume Rodríguez Álvaro Gaspar

PREMI 1r

CATEGORIA POESIA POESIA POESIA POESIA

CURS 5è de primària A 5è de primària B 5è de primària C 5è de primària D

TÍTOL “Sant Jordi” “ El futbol “ “El planeta blau” “La ballarina Cristina”

AUTOR Marta Ruiz Albert Andrés Sofia Ducceschi Natalia Portabella

2n

POESIA POESIA POESIA POESIA

5è 5è 5è 5è

“Estimada primavera” “Sant Jordi” “Els colors” “La primavera”

Alba Orriols Maria Guerra Miriam Rodríguez Maria Rocamora

POESIA CATALANA

de de de de

primària A primària B primària C primària D

es 87

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

PREMI 3r

CATEGORIA POESIA POESIA POESIA POESIA

CURS 5è de primària A 5è de primària B 5è de primària C 5è de primària D

TÍTOL “La primavera” i “La primavera” “La rosa” “La tardor” i “La primavera” “No sé el que faig”

AUTOR Gerard Morell i Olga Rovira Bruno Gumà Mar Prats i Natalia Moreno Miren Gil-Vernet

6È DE PRIMÀRIA PROSA CATALANA PREMI 1r

CURS 6è de 6è de 6è de 6è de

2n

6è de primària A 6è de primària B 6è de primària C

primària A primària B primària C primària D

6è de primària D

es

3r

88

6è 6è 6è 6è

de de de de

primària A primària B primària C primària D

TÍTOL “L’últim so” “La pesta negra” “Sense sortida” “Torno a Fukushima”

AUTOR Pol Soler Mariona Merino Jan Soler Ariadna Privat

“Em dic Georgina” “Els orfes” “La extraordinària vida de Roger Arthur” “El camaleó que no sabia canviar de color”

Paula Gutiérrez Javier Roset Arnau Garde Victòria Rodríguez

“El gos de l’estació” “L’assassinat del pare d’en Miky” “Jo vull, jo vull i jo vull” “El somriure maligne”

Josep Guinovart Alejandro Fernández Quim Borrell Sara Coll

POESIA CATALANA PREMI 1r

CURS 6è de primària A P6è de primària B 6è de primària C 6è de primària D

TÍTOL “El guepard” “El meu món de fantasia” “La rosa” “Potser l’amor és…”

AUTOR Xavi Parellada Ainhoa Serra Àlex Vinardell Marta Carceller

2n

6è 6è 6è 6è

de de de de

primària A primària B primària C primària D

“La meva besàvia” “La vella dona” “Sense tu” “Coses de germans”

Genís Purrà Pablo Tárrega Marta López Sara Sánchez

3r

6è 6è 6è 6è

de de de de

primària A primària B primària C primària D

“Poema a un familiar” “Primària” “Sentiments” “La rosa del meu cor”

Jordi Pruñonosa Marcel Cardona Maria Querol Joan Jané

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

ELS TREBALLS DELS JOCS FLORALS I L’OPINIÓ DELS ALUMNES Sant Jordi Amb aquest poema que us faré ben contents us posaré i amb alegria us el dedicaré.

Per Sant Jordi una rosa et regalaran i un llibre et donaran.

Una rosa bella, oh!, quina meravella!

Un llibre molt bonic, que te’l donarà el teu amic.

Sant Jordi, 23 d’abril, encara és primavera i la gent ho espera.

Ple de roses al carrer, precioses i oloroses.

La gent passeja per les ciutats amb els seus enamorats.

Sant Jordi és un sant molt alegre i tota la gent ho celebra.

Júlia Guerra, 3r de Primària A

Quan ataquen, maltracten.

Pobra gent, quin patiment, ai!, aquests pirates que malament els haurien de castigar sense menjar.

Tot i així els pirates m’agraden són divertits i molt eixerits omplen contes que diverteixen els nens.

Aina Oleart, 3r de Primària D El caçador de recompenses viatger de les galàxies Hi havia una vegada un nen de nou anys que es deia Fausto. Un dia d’escola la professora li va encarregar que anés a buscar un medicament a la infermeria. De sobte, baixant unes escales, es va trobar un alienígena que el mirava fixament. Llavors l’alienígena va obrir un portal dimensional. En Fausto estava espantat i l’alienígena el va tirar al portal. Aleshores en Fausto va aparèixer en una nau enmig d’una guerra molt ferotge a l’espai. Aleshores una nau gegant es va posar damunt de la petita nau i va aspirar la nau i en Fausto va sortir per una porta.

En Fausto va veure un home amb un vestit de cavaller amb armes.

I en Fausto va dir: ―Qui ets tu?

L’home va dir: ―Sóc un caçador de recompenses i em dic Genís.

Llavors en Fausto i en Genís van explorar les galàxies junts i es van fer molt amics.

Mario Navarro, 3r de Primària C

La meva gossa La meva gossa es diu Floc i té els ulls de color foc. És la meva amiga i s’assembla a una formiga.

Quan neva, juga; quan plou, s’eixuga.

Quan anem a la piscina sempre crida la Cristina, i quan vaig a l’escola sempre penso que està sola.

La guardonada, Júlia Guerra, i la seva tutora, Marisol Segura.

La guardonada, Irina Valls, i la seva tutora, Cristina Luque.

La guardonada, Aina Oleart, i la seva tutora, Anna Galilea.

El guardonat, Mario Navarro, i la seva tutora, Emi Cuéllar.

Irina Valls, 3r de Primària B

Pirates Hi ha pirates bons i dolents, però a tots els cauen les dents, tenen una cama de fusta i el braç amb ganxo.

es 89

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

Els escrits “El bolquer màgic” i “Món de colors” han estat seleccionats per participar en els Jocs Florals del districte: El bolquer màgic Com cada dissabte, la família Jons anava al supermercat a comprar bolquers. Un dissabte assolellat la mare Flipa va comprar uns bolquers equivocats, sense que se n’adonés. Eren uns bolquers que mai no havia comprat.

Va arribar a casa. En Deliplus, un nadó que no arribava als tres anys, es posava els bolquers al llarg de la setmana... fins al dissabte següent. Quedava un bolquer a la caixa, se’l va posar i... va començar a córrer per tota la casa. Pensava que l’empenyia una mà gran i pesada just a la part del darrere del bolquer, com si volgués portar-lo el més lluny possible sense el seu control.

es 90

Els seus pares li van dir: ―No corris tant Deliplus, que al final trencaràs alguna cosa! En Deliplus va contestar: ―Jo no corro, alguna cosa fa que pugui córrer! En Deliplus va obrir la porta i la va tancar i va deixar els pares amb un pam de nas. Va córrer per tota la ciutat fins arribar a un riu. Allà es va aturar. L’aigua era brillant i clara, es veien els peixos nedar tranquil·lament. El riu entremig de l’herba era estret i sinuós. El bolquer es va convertir en barca, amb la mateixa forma però més gran. En Deliplus tenia un altre bolquer posat. Va pujar al bolquerbarca i va navegar i navegar fins arribar a un paisatge: l’herba tenia un verd net i el cel un blau clar, feia una brisa suau i fresca mentre els ocellets cantaven contents.

En Deliplus va baixar del bolquer-barca i va veure que arribava la Blancaneus. Es va adonar que estava en un conte. Va veure passar el príncep i els set nans. Els va saludar i cridar, però no el veien ni el sentien. Va entendre que ell era com l’home invisible per als personatges. Va seguir caminant. A l’hora que s’acabava el conte en va començar un altre, el de Pinotxo. En Deliplus volia veure com Gepeto feia Pinotxo. Per això es va quedar mirant.

Però l’escena es repetia contínuament. Va donar un pas i va aparèixer una altra escena. Es va acabar un conte i en va començar un altre.

I així fins arribar a visitar 99 contes. Es van acabar els contes. Es va trobar amb el bolquer-barca. Aleshores es va adonar que havia fet la volta al món en contes infantils.

Quan va arribar a casa, els seus pares li van preguntar on havia estat aquesta estona. En Deliplus els va explicar la seva història i al final va dir: ―Mamà has comprat uns bolquers màgics. La marca “MàgicBolquers” estava amagada dintre de la caixa, però la caixa era la mateixa que sempre compres. I la mare va dir: ―Doncs seguirem comprant aquests bolquers! ―Deliplus desperta!, desperta!

Tot havia estat un somni.

Verónica Girón, 4t de Primària A

Món de colors Blanca és la neu, Blanca és la llana, Blanc és l’ocell que la pau assenyala.

Blau és el cel, Blau és el mar, Blava l’esperança que sempre ens cal.

Els alumnes de 4t de Primària guardonats amb el 1r premi en la categoria de prosa.

Vermella és la maduixa, Vermell és el foc, Vermell és el cor que batega molt fort.

I amb una paleta d’aquests tres colors puc ser la pintora d’un món molt millor.

Alèxia Albadalejo, 4t de

Els alumnes de 4t de Primària guardonats amb el 1r premi en la categoria de poesia.

Primària C

Els Jocs Florals Hi ha gent que espera la primavera per veure aquelles precioses i acolorides flors que omplen els jardins. Hi ha qui l’espera per gaudir del sol que llueix a la platja. Però a les persones que ens agrada escriure o fer manualitats, esperem la primavera sobretot per l’arribada dels Jocs Florals; és com una excusa per practicar el que ens agrada.

Els Jocs Florals són com una festa cultural, però, a la vegada, una mena de concurs per als alumnes.

Hi ha dos tipus de Jocs Florals: el literari i el tecnològic.

El literari consisteix a redactar un escrit, ja sigui poesia o prosa.

Els alumnes han de fer a l’Escola l’esborrany de l’escrit.

Tot seguit, a casa seva, han de passar-lo a l’ordinador.

L’endemà, a l’Escola, han d’entregar al seu tutor l’escrit definitiu amb el pseudònim, l’esborrany fet a l’Escola i un petit sobre que conté el nom real de cada alumne.

Els alumnes han de ser prou responsables per no deixarse ajudar més del compte pels seus familiars. S’ha de jugar net i fer-ho sol, surti millor o pitjor.

Al cap de pocs dies, el tutor comenta a la seva classe els cinc millors escrits, tant de prosa com de poesia. Uns dies més tard, tots els tutors d’un mateix grup es reuneixen per decidir els sis millors textos de cada classe: tres de prosa i tres de poesia. Però el més difícil és escollir el primer premi de cada un dels tipus d’escrit de tot el curs. Aquests participaran en diversos concursos més,

PREMIS CONCURSOS I JOCS FLORALS

competint amb alumnes de la seva mateixa edat d’altres escoles.

Passada una setmana, es reuneixen els tutors i els alumnes d’un mateix curs a la Sala d’Actes. Allà, els tutors anuncien els guanyadors i reparteixen els premis corresponents, en aquest cas diplomes i llibres.

El tecnològic té un funcionament bastant diferent: es pot fer tant per parelles com individualment.

Es tracta que en el termini establert, construeixis, dibuixis o facis un treball tecnològic: un dibuix, una casa o un ninot de plastilina, el tema no és concret. El que compta és l’originalitat, l’esforç i les ganes que hi poses.

Un cop acabats tots els treballs, els col·loquem un al costat de l’altre a les prestatgeries del passadís. Al cap de pocs dies, els tutors es reuneixen altre cop per escollir el primer, el segon i el tercer premi de cada classe.

L’aranya Durant les últimes setmanes, a l’hora de Plàstica, hem treballat els Jocs Florals dins la modalitat de Tecnologia.

Nosaltres vam pensar fer una aranya penjada d’un fil de llana blanca. Vam utilitzar: la fusta com a paret, terra i sostre; boles de porexpan per fer el cos (també inclou el cap) de l’aranya; filferro i llana groga per a les potes, plastilina per fer els ulls, “gorro” de festa i una presa envoltada per un capoll. Per acabar, pintura per pintar-la (l’aranya).

Ens va costar perquè vam tenir un imprevist (se’ns va trencar la fusta), però al final vam acabar el treball.

Ens va quedar força bé.

Marcel Figueras i Marc Asunción, 5è de Primària A

De premis, no se’n donen, però la diversió i l’entreteniment ja t’omplen i et compensen l’esforç.

Sara Sánchez, 6è de Primària D Una casa amb Jardí Ara us presentarem el nostre treball dels Jocs Florals de Tecnologia: és una casa amb jardí.

Algun material no ens va ser gaire fàcil de trobar. Primer de tot vam triar una superfície resistent per aguantar el pes de la casa. L’últim dia encara ens faltava temps, però al final ho vam aconseguir. Visca! Estàvem molt contentes de com ens havia quedat. El Dia de la Família els que tenen ulls per a les coses boniques segur que van pujar al segon pis i el van poder veure. Per si no ho sabeu el títol del nostre treball és “El jardí encantat”.

Va ser una experiència inoblidable.

Clara Molins i Alba Orriols, 5è de Primària A

El jardí encantat, de Clara Molins i Alba Orriols.

es L’aranya, de Marcel Figueras i Marc Asunción.

El robatori de joia apagada Quan l’Emy ens ho va dir, em vaig posar molt nerviós, no sabia què pensar, però amb tranquil·litat a casa ho vaig pensar.

Quan va arribar el dia d’escriure-ho, ho tenia molt clar.

Vaig escriure un conte: es titula “El robatori de la joia apagada”. Tracta d’un senyor ric a qui li roben la joia i d’un misteri molt interessant. El conte era bastant llarg.

Les professores ho van llegir i van prendre’n nota. Uns dies després va arribar el dia en què 3r es reunia en una sala i les professores anunciaven els cinc primers premis de cada classe: a la meva classe, 3r C, el 5è lloc l’ocupava la Cristina Álvarez, amb el conte “La ciutat màgica”. El 4t lloc l’ocupava la Maria Castella, amb la poesia “Sant Jordi”. El 3r lloc, jo, Aleix; en 2n lloc, la Laia Gangolells, amb el conte “L’ós i els mesos de l’any”. I, el 1r lloc, un molt bon amic meu, Mario Navarro, amb un conte molt especial “El caçador de recompenses viatger de les galàxies”. Van ser uns Jocs Florals molt divertits.”

Aleix Usieda, 3r de Primària C A l’Escola celebrem, el dia 23 d’abril, els Jocs Florals perquè és el dia de la rosa i el llibre. A la Sala d’Actes es fa l’entrega de premis després que els nens i les nenes hagin escrit un conte o una poesia. Jo vaig fer un conte que es titula “L’ós i els mesos de l’any”. Als que van quedar segons o primers els van donar un llibre. Jo he que-

91

PREMIS CONCURSOS I JOCS FLORALS

dat segona i m’han donat un llibre que es titula Darrere el pèndol i el del Mario és Xut a porta.

qui ha guanyat. Hi ha 5 premis per classe. Primer deien el cinquè premi de cada classe.

També ens van donar un diploma que posava amb els nostres noms i “Sant Jordi 2011”. Aquest diploma ha estat atorgat a, per exemple, Aleix Usieda, 3r premi en la modalitat de prosa. També als que no havien guanyat els van donar un diploma, però diferent. Quan va acabar vam anar a la classe.

Laia Gangolells, 3r de Primària C

Jo vaig tenir una gran sorpresa, havia guanyat el 5è premi, la Maria Castella el 4t, l’Aleix el 3r, la Laia el 2n i el Mario el 1r premi.

“Tothom es va alegrar pels que vam guanyar” A l’Escola celebrem els Jocs Florals perquè el 23 d’abril és el dia del llibre i la rosa. Vam anar a la Sala d’Actes a l’entrega de premis. Prèviament, cada nen redacta un conte o una poesia i després les professores decideixen

es

Em va encantar aquell dia. Va ser fantàstic. El meu conte es titulava “La ciutat màgica”.

Ens van donar un diploma de guanyadors i uns dies després, un de participació.

Tothom es va alegrar pels que vam guanyar. M’hagués agradat que les meves amigues haguessin guanyat.

Cristina Álvarez, 3er de Pimària C

GUANYADORS DELS JOCS FLORALS A SECUNDÀRIA

92 POESIA CATALANA CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREM

TÍTOL “10 d’abril de 2011” “El món perfecte”

AUTOR Roger García-Alzórriz Claudia Andrés

CURS 2n d’ESO A 1r d’ESO C

C2

1r PREMI

Blanca Pierres

3r d’ESO B

2n PREMI

“Ni el temps, els records esborrarà” DESERT

1r PREMI 2n PREMI

“Ales de paper” “Pròxima estació”

Xavier Artola Bernat Aragó

2n de Batxillerat A 2n de Batxillerat A

CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL “Portal màgic” “La nostra guerra”

AUTOR Clàudia Andrés Jordi Anglada

CURS 1r d’ESO C 2n d’ESO B

C2

1r PREMI 2n PREMI

“Un últim somni per complir” “Enyorança”

Alberta Picola Júlia Casas

3r d’ESO B 3r d’ESO A

C3

1r PREMI 2n PREMI

“Tic-tac” “Insomni”

Carlota Serarols Inés Racionero

2n de Batxillerat D 1r de Batxillerat B

C3

PROSA CATALANA

PREMIS CONCURSOS I JOCS FLORALS

POESIA CASTELLANA CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL “¡En guardia!”

“Noche nocturna del alma”

AUTOR Roger García-Alzórriz Cristina Bozal

CURS 2n d’ESO A 2n d’ESO C

C2

1r PREMI 2n PREMI

“Eres mi rosa y mi diosa” DESERT

Pablo García

3r d’ESO B

C3

1r PREMI 2n PREMI

“Poeta de sueños” “Poeta blanco”

David Castells Pol Blanco

1r de Batxillerat D 1r de Batxillerat D

PROSA CASTELLANA CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL “Nuestro mundo se muere” “El misterio de los almendros”

AUTOR Laura Bayés Elena Sanmartín

CURS 2n d’ESO B 1r d’ESO B

C2

1r PREMI 2n PREMI

“Del mediodía al ocaso” “La lista negra”

Ignacio Bergillós Marc Conesa

4t d’ESO C 4t d’ESO D

C3

1r PREMI 2n PREMI

“El síndrome de Estocolmo” “Nevando vas”

Carlota Serarols Inés Racionero

2n de Batxillerat D 1r de Batxillerat B

es

POESIA O PROSA EN LLENGUA ESTRANGERA CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL “Le mystère du Château” “My grandma’s house”

AUTOR Susana Sabater Paula Martín

CURS 1r d’ESO C 1r d’ESO A

C2

1r PREMI 2n PREMI

“The Mockingbird” DESERT

Marina Henriques

3r d’ESO C

C3

1r PREMI 2n PREMI

“The Power Within” “Wrongful Way”

Carlos Henriques Àlex Flores

2n de Batxillerat B 2n de Batxillerat D

CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL “Aerogenerador” “Pista d’esquí”

AUTOR Jordi Anglada Ignacio López

CURS 2n d’ESO B 2n d’ESO B

C2

1r PREMI 2n PREMI

DESERT DESERT

C3

1r PREMI 2n PREMI

DESERT DESERT

TECNOLOGIA

93

PREMIS, CONCURSOS I JOCS FLORALS

ARTS PLÀSTIQUES I FOTOGRAFIA CATEGORIA C1

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL “Gegants de l’Escola” “Drac”

AUTOR Cristina González Enric Casado

CURS 1r d’ESO C 2n d’ESO B

C2

1r PREMI 2n PREMI

“Jardí de flors” “San Fermín”

Paula Baraza Xavier Peribáñez

3r d’ESO B 4t d’ESO D

C3

1r PREMI 2n PREMI

DESERT “Sense títol”

Arnau Montaya

2n de Batxillerat A

PREMI 1r PREMI 2n PREMI

TÍTOL DESERT “Record”

AUTOR

CURS

Roger Camacho

2n d’ESO A

C2

1r PREMI 2n PREMI

“Catalan party” DESERT

Eduard Hinojosa

4t d’ESO C

C3

1r PREMI 2n PREMI

DESERT DESERT

MÚSICA CATEGORIA C1

es 94

CANGUR NIVELL 2 Carlos Sarró NIVELL 3 María Cortés NIVELL 4 Álvaro Sarró

PREMIS CONCURSOS I JOCS FLORALS

TIC-TAC, UNA OBRA AMB RECORREGUT Carlota Serarols, alumna de 2n de batxillerat, ha guanyat a la nostra Escola el primer premi de catalana amb la seva obra “Tic tac”. Ha participat també als Jocs Florals Escolars del dictricte de Sarrià-Sant Gervasi i ha quedat guanyadora en la categoria de Batxillerats i Cicles Formatius.

A més, la seva obra ha estat seleccionada per concursar als Jocs Florals de la ciutat, el veredicte dels quals se sabrà el proper dimarts dia 7 de juny al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

TIC-TAC No sé per què. Ni crec voler saber-ho. L’altre dia va ser el seu aniversari. Sí, un altre cop. Com l’any passat. Just feia un any de l’últim aniversari. De l’últim cop que el vaig felicitar. I semblava que feia menys! O més, ja no ho sé. Certament crec que he perdut la noció del temps en aquest sentit. Encara no em crec que ja hagi passat tot un any. Encara no he pogut gaudir del darrer aniversari, i ara tot just em trobo amb que no només torna a ser-ho, sinó que a més torna a estar a punt d’acabar. Que n’és de ràpid el temps! Ràpid i lent: segons com t’ho miris. Perquè bé que fa una estona que estic aquí escrivint i encara no ha acabat pas el gran dia. Crec que s’ha d’anar amb compte: com et despistis, s’ha acabat!

No m’agrada la paraula “compte”; la relaciono directament amb la prudència, i això és una contradicció. És difícil gaudir sent prudent. Ara estic sent prudent, perquè bé que no estic parlant amb ell, però crec sentir que perdo el temps. Més que perdre’l, se m’escapa. Ja sé que el temps no es pot agafar (ara no em preneu per ximple), però alguna manera hi haurà d’aturar-lo, de fer-lo passar més lent. Quan estudio bé que el temps passa a poc a poc, i quan miro la televisió és tot el contrari: no me n’adono. És massa fàcil afirmar que la primera és “així” perquè és més avorrida, i que la segona “aixà” perquè és més divertida, més sociable. N’estic farta d’aquests pensaments hipòcrites. Jo mateixa he comprovat que això no és cert.

Quan el miro... quan el miro es para el temps. Em perdo en la seva mirada; hi estic a gust. En aquell moment el temps passa lentíssim; tant, que no passa: s’atura.

Per aquesta regla de tres, ara, sent el seu aniversari, hauria de passar el mateix, no? Ara, com que escric pensant en ell, el temps s’aturarà, veritat? És més, ara, com que estic a gust escrivint això, els minuts seran hores, oi? Tots sabem de sobres que res d’això es farà realitat.

La realitat és ràpida, veloç. Per això a vegades, de tan ràpida com va, és imperceptible. Aquesta és la principal causa dels nostres errors. És difícil fer les coses bé quan es va ràpid. Quantes persones coneixeu que se les entén si parlen molt de pressa? Un error, és com una fotografia borrosa. És fàcil d’entendre. Si nosaltres fem una fotografia mentre estem en moviment tenim molts números que aquesta no ens surti amb nitidesa; ens sortirà moguda. Per contra, si ens aturem, muntem un trípode i pitgem el botó, de ben segur que obtenim un bon resultat.

L’error ve donat, doncs, pel temps? Rotundament, penso que no. El temps és un fenomen meravellós. Amb el temps puc veure com camina, puc sentir com parla i puc tenir l’esperança de tocar-lo algun dia. El temps està ple d’oportunitats, i les oportunitats no són errors. Amb el temps em sento capaç d’apropar-me algun dia a ell i dirli quant l’estimo. Em sento preparada per seguir endavant. O endarrere. Amb el temps tot és possible. Sense el temps res existiria. M’atreveixo a dir que nosaltres som fruit del temps. Sembla contradictori que l’esser humà, concret, provingui d’una cosa tan abstracta com és el temps. Sense cap dubte, el temps és màgic. És màgic i fa màgia. Què no es pot fer amb el temps? Tota acció, tot sentiment o tot pensament el requereix. Si us sóc sincera, m’espanta una mica que tota la meva vida estigui a les seves mans. Al temps no pots caure-li bé, o malament.

Segons quin criteri, doncs, escull el temps els segons que després nosaltres destinem a cada acció? Ja només falta dir que això és obra de l’atzar. Si fos així, em faig creus de com un món com aquest, que ha nascut en aquestes condicions, reclami constantment brots de racionalitat. És incompatible.

es 95 Carlota Serarols, llegint la seva obra a l’acte dels Jocs Florals del districte.

Però deixem-nos d’incompatibilitats; total, també les decideix el temps. Quan nosaltres diem que som incompatibles amb quelcom, som capaços de determinar amb exactitud el moment en què es dóna per primer cop aquesta discrepància? Segurament és impossible, però aquest moment ha d’existir. El temps, tan inconcret a vegades... Tot i dividint-lo en hores, minuts i segons, sovint no som capaços d’apostar per un instant o un altre.

Ja no sé què pensar. Ni en què pensar. Ni tan sols en qui.

Avui és el seu aniversari. “Avui”, adverbi de temps. Tot és temps. El temps ens determina i ens guia, ens controla i ens ordena, ens dóna llibertat i ens censura, ens castiga i ens premia; ens fa feliços, ens fa plorar, ens fa patir, ens aconsella i acompanya; ens fa forts i ens protegeix. El temps, jutge, precursor de bons moments i de desgràcies.

Precís, constant, indefinit, puntual, considerat, astut, despreocupat i calculador. Fred i calent. Gran i petit. Car i gratuït. Llarg i curt. El temps, passat, present i futur.

Poderós. Absolut i relatiu alhora. Infinit. Fugaç. Efímer.

Etern. El temps... l’únic amb el que es pot fer tot i no es pot fer res.

Carlota Serarols, 2n de Batxillerat D

ESCOLA VERDA

COMISSIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESCOLA Per assegurar els resultats associats al nostre Programa d’Acció Mediambiental, des de la comissió coordinadora, us volem informar sobre el desenvolupament de les accions fetes, activitats regulars (contínues) o esdeveniments puntuals que duem a terme per tal de donar-vos l’oportunitat de presentar iniciatives i col·laborar amb nosaltres. Tenim moltes inquietuds i ganes de treballar per al nostre entorn, per a l’Escola que imaginem des del punt de vista ambiental.

El nostre repte és potenciar la participació, la responsabilitat, la cooperació dels diferents actors i engrescar la comunitat educativa cap a una actitud positiva i constructiva.

COM TREBALLEM?

es 96

La Comissió Mediambiental de la nostra Escola està integrada per docents de diferents etapes educatives que, en reunions de treball setmanals, decidim com portar a terme el Pla d’Acció Mediambiental, definit en el nostre projecte triennal de l’Agenda 21 Escolar i del programa Escoles Verdes. Decidim quines activitats farem al llarg de cada curs escolar, en quin ordre, en quin moment és millor que les fem i de quins recursos disposem.

Al mateix temps, amb sessions de formació externes, podem: actualitzar els nostres coneixements sobre temes mediambientals diversos, conèixer nous materials i assistir a la presentació de campanyes i activitats diverses i a trobades d’intercanvi d’experiències amb altres escoles

ACTUACIONS QUE S’HAN PORTAT A TERME AL LLARG DEL CURS 2010-2011: Renovació de cartelleres Missatge: Amb cada petita acció quotidiana de cadascú de nosaltres, el nostre entorn i el planeta poden fer-se més sostenibles.

“Sigues el canvi que vols veure al món.” M. Gandhi Objectiu: Recordar que disposar de mitjans (papereres de recollida selectiva, cartells, visita del Punt Verd Mòbil Escolar, campanyes…) no són una garantia d’incorporació d’hàbits. Necessitem canviar rutines de consum com l’ús correcte de les papereres de recollida selectiva a les aules i als menjadors, estalviar energia i eliminar el paper d’alumini dels esmorzars. Són petites coses de les quals hem d’estar convençuts i hem de convèncer.

informatius: A) MOBILitza’t per la selva La nostra Escola es va adherir, el curs 2009-2010, a la campanya MOBILitza’t per la selva que organitza l’Institut Jane Goodall Espanya i que ens ha ofert, de forma senzilla i gratuïta, la possibilitat de recollir mòbils en desús (en funcionament o no). Amb això hem contribuït a: • Reutilitzar terminals i reduir la insostenible demanda dels seus components.

• Reciclar elements útils i disposar adequadament els materials tòxics, evitant la contaminació del medi.

• Recaptar fons per als programes d’educació, conservació i desenvolupament al Congo, com el del Centre de Recuperació de Ximpanzés de Tchimpounga.

Per cada 30 mòbils recollits es col·labora en la manutenció d’un ximpanzé d’aquest Centre de Recuperació. En el moment de concloure la campanya, hem recollit 213 mòbils!, i estem apadrinant tres ximpanzés: Petit Prince, Kudia i Kauka.

Els alumnes de 3r de Primària van assistir a una xerradataller, organitzada per l’Institut Jane Goodall, en el transcurs de la qual els alumnes varen fer entrega dels mòbils recollits. El taller tenia l’objectiu d’introduir els alumnes al món dels primats, descobrint-los la seva biodiversitat i les característiques que compartim i que ens diferencien i fent una aproximació a la història evolutiva de la nostra espècie.

També els alumnes van poder conèixer les activitats que es porten a terme en els centres de recuperació de ximpanzés que gestiona l’Institut Jane Goodall.

B) Cada residu al seu lloc. Campanya de reducció de l’ús del paper d’alumini.

Hem reactivat la campanya de reducció de l’ús del paper d’alumini. Durant la setmana del 21 al 25 de març d’aquest curs es va fer un recompte del nombre d’usuaris de paper d’alumini a les aules de Primària i a les escales de Secundària. Els resultats han estat els següents: al Parvulari i al Cicle Inicial de Primària, una mitjana de 8 alumnes per dia; al Cicle Mitjà i Superior de Primària, 58 alumnes al dia i a l’ESO i al Batxillerat 96 alumnes al dia.

Campanyes d’actuació

Durant la setmana del 28 al 8 d’abril s’ha fet difusió d’un petit videoclip sobre el paper d’alumini (s’hi pot accedir pel web de l’Escola, subapartat “Campanyes”, dins de l’apartat “Medi ambient”, situat al menú esquerre de la pàgina principal del web). Cada tutor ha passat aquest videoclip als seus alumnes per tal d’animar-los a evitar l’ús del paper d’alumini com a embolcall dels esmorzars i recordar-los que tenim altres opcions.

Per tal d’informar de les principals actuacions mediambientals que ha portat a terme l’Escola en l’últim trienni s’han dissenyat i exposat al passadís del primer pis tres plafons

Abans de finalitzar el curs farem un nou recompte d’usuaris de paper d’alumini. Esperem obtenir millors resultats!

ESCOLA VERDA

Activitats de recollida selectiva:

zoologia, d’elaboració de perfums, de funcionament de la nostra estació meteorològica i d’insectes i papallones.

• Reciclatge a l’Aula de Cuina, amb contenidors i bosses diferenciades: groc (plàstic i llaunes), blanc (matèria orgànica), blau (paper), gris (vidre) i negre (residus).

• Contenidors per a paper i rebuig a totes les aules i sales de treball.

• Contenidors per a plàstic i residus especials als laboratoris.

• Activitats de reciclatge de materials (Aula de Costura i decoració d’espais).

• Visita del Punt Verd Mòbil: 17 de novembre del 2010 i 12 d’abril del 2011.

El Taller de Perfums de la classe Farigola.

Sessions formatives i d’intercanvi d’experiències

El Punt Verd Mòbil Escolar el passat 12 d’abril.

Durant aquest curs hem decidit participar en l’activitat que organitza la Societat Catalana d’Educació Ambiental: Fem campanya per a la recollida de l’orgànica. Els alumnes de 5è de Primària han estat els encarregats de dissenyar i elaborar la campanya de sensibilització i d’informació sobre el tema i amb un taller pràctic, portat a terme per l’empresa Barnamil, han enregistrat uns petits videoclips que ens serviran per fer difusió de la necessitat de col·laborar tots en la separació correcta dels residus orgànics que generem a l’Escola.

També participem en la campanya Compostem i aprenem de l’Agenda 21 Escolar, que ens han cedit durant 24 mesos un compostador amb la possibilitat de quedar-nos-el en propietat. Hem assistit a un curs de formació de 4 hores de durada a l’Agenda 21 sobre l’ús del compostador i les possibilitats didàctiques que ofereix. A més, hi ha dues visites de control (maig del 2011 i 2012) per part de tècnics de l’empresa Compostadores SL, per tal d’assegurar que se’n fa un ús regular. La posada en marxa d’aquest compostador, juntament amb l’altre que ja teníem, i les activitats corresponents formaran part del projecte GEA com a activitat d’aprenentatge-servei (APS) entre alumnes de 3r d’ESO A i alumnes de P4.

C) Preservem la biodiversitat: el Museu i diversos tallers didàctics, el viatge virtual per la vegetació de l’Escola i l’Aula de Natura amb el Jardí de les Papallones.

Els alumnes del treball de recerca de 4t d’ESO han continuat, un curs més, adequant les vitrines del Museu de l’Escola.

S’han portat a terme diversos tallers didàctics on els alumnes grans han fet de monitors dels més petits: de

• Sessió formativa Pecha Kucha, una manera de comunicar la teva experiència. Aquesta sessió de formació era per conèixer la tècnica del Pecha Kucha i poder-la utilitzar durant l’acte de cloenda de l’Agenda 21 Escolar, que tindrà lloc a final de curs (7 de juny). És un format d’exposició que s’utilitza com a instrument per dur a terme presentacions de durada limitada. És un format ràpid d’exposició d’idees, projectes, dissenys... Amb aquesta pràctica, per crear un bon Pecha Kucha, cal ser molt sintètic i tenir clar què és el que es vol dir. Les imatges han d’acompanyar les idees que s’expliquen en forma d’història.

• L’1 de març, vàrem assistir al I Fòrum de la XESC, la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya, que va tenir lloc al recinte Can Massallera de Sant Boi de Llobregat. La trobada va aplegar 217 persones de 54 centres. Aquesta Xarxa de centres educatius, de què formem part per desenvolupar programes d’educació per a la sostenibilitat, va organitzar aquest I Fòrum per facilitar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i l’alumnat dels centres educatius. Per concloure l’acte es va realitzar una acció relacionada amb el Moviment R: es va representar una erra gegant i es va implicar molts ciutadans que van deixar escrits els seus compromisos per al medi ambient. Per part de la nostra Escola, hi varen assistir Montse Castells i Marta Martí i els alumnes de 5è de Primària Sandra de Moragues i Marcel Figueras. Els alumnes van explicar la seva experiència per penjar-la al nostre web i per enviar-la al Butlletí de l’Agenda 21 Escolar per ser publicada al mes de març. Aquest en va ser el redactat: Per a nosaltres va ser una experiència fantàstica.

Vàrem poder explicar el que fèiem a la nostra Escola per reduir, reutilitzar i reciclar. Ens va fer il·lusió poder explicar el projecte dels boscos que l’any passat havíem fet amb tota la classe.

es 97

ESCOLA VERDA

Els nens de les altres escoles feien coses molt interessants: mirar la llum que hi ha a cada classe, disposar d’un aparell per saber el temps que farà... Uns altres tenien un hort molt gran i un estany a l’escola, altres feien tallers per plantar plantes, etc.

També vàrem fer una recollida de bons propòsits per al medi ambient amb la gent de Sant Boi. Ens va agradar molt formar part d’una erra gegant humana.

• Es va assistir a la presentació de la guia d’educació ambiental Fauna de Barcelona. Amfibis, rèptils i mamífers, a càrrec de Sergi Garcia, autor de la guia i biòleg, i seguidament es va dur a terme una observació guiada de la fauna lliure al Parc Zoològic de Barcelona. I també es va assistir a la sessió de formació La fauna a la ciutat. Aquesta formació constava de dues sessions: Quina fauna tenim a la vora i Estratègies per fomentar-la en el nostre centre.

es 98

• Hem proposat un concurs fotogràfic per obtenir imatges de la fauna de l’Escola, per tal de treballar un dels compromisos de l’Agenda 21 Escolar que tenim pendents: l’itinerari ambiental per l’Escola. De moment es tractaria d’obtenir una col·lecció d’imatges amb la col·laboració dels alumnes.

• Es va participar en una sortida amb el professorat interessat a conèixer la finca Can Poc Oli, on hi ha l’Escola Agrària de Manresa i l’Espai de Recursos Agroecològics, un punt de referència estatal quant a agricultura ecològica. A la finca, s’hi practiquen una gran diversitat de cultius i sistemes d’energies renovables i hi ha les instal·lacions de l’Escola, on molts joves troben una sortida interessant després del Batxillerat. Ens van explicar varietats de cultiu com l’albergínia blanca i els pebrots rodons, que es treballen per reintroduir-los al mercat. Són varietats de cultiu resistent i que al llarg del temps han desaparegut. Es poden reintroduir i de moment tenen èxit en mercats locals i afavoreixen la biodiversitat. Vam visitar les diferents instal·lacions: assecador solar de fruits, herbes i llavors; cuina solar; bassa; compostador; hivernacle... Ens van regalar bosses de llavors ecològiques i un llibre sobre com reproduir-les i tractar-les a l’hort de la nostra Escola.

• Es va assistir al curs Com fer una ecoauditoria dels materials: l’exemple de l’alumini. Es tractava d’obtenir informació de com realitzar una ecoauditoria per reforçar la coherència ambiental del centre a l’Aula de l’Agenda 21 Escolar. Hem pogut comprovar com les activitats que es fan en altres centres són molt semblants a les que portem a terme a la nostra Escola. Ens queda clar que cal implicar el màxim de persones de l’Escola en qualsevol campanya, avaluar-ne els resultats i sobretot insistir-hi. Cal incorporar-ho així com a política de l’Escola, no com a acció d’un sol dia. Cal preguntar a la comunitat educativa què podem fer a l’Escola per

millorar en temes de sostenibilitat en el propi entorn.

• S’ha continuat l’assistència al curs Gestió de l’hort i del jardí del centre a l’Aula de l’Agenda 21 Escolar per tal d’introduir canvis al jardí, a l’hort o al pati del nostre centre. També ens ha semblat interessant proposar-nos fer més verd l’interior de l’edifici.

• També mantenim contactes periòdics amb la Comissió de Medi Ambient del Centre de Recursos Pedagògics del districte. Amb aquest grup de treball organitzem jornades d’intercanvi d’experiències entre professors i amb alumnes, tal com vàrem fer al final del curs passat, on cada escola elabora una proposta d’activitat mediambiental per oferir-la a la resta i on l’alumne n’és el protagonista.

El nostre centre acaba el projecte triennal 2008-2011 i presentarà la memòria de totes les accions fetes durant aquest període a l’acte de cloenda de l’Agenda 21 Escolar del dia 7 de juny al parc del Fòrum, on, a més, l’alumnat de Secundària, representant del projecte de recerca de 4t d’ESO del Museu, participarà en l’intercanvi d’experiències al nou museu Nat. Hem decidit continuar amb un nou projecte triennal 2011-2014: volem aprofitar l’oferta de l’Agenda 21 Escolar per reiniciar una nova etapa, consolidar projectes i iniciar-ne de nous. Tenim un objectiu que volem compartir: capacitar els nostres alumnes per conviure de forma més sostenible amb el planeta. Aquest objectiu no deixa de ser una de les competències que volem treballar des de l’Escola a partir del coneixement i del compromís amb l’entorn per tal de poder conviure i habitar el món.

Comissió Mediambiental

CENTRE FORMADOR D’ALUMNES EN PRÀCTIQUES

LA NOSTRA ESCOLA, UN CENTRE FORMADOR D’ALUMNES EN PRÀCTIQUES La nostra Escola, d’acord amb el seu Projecte Educatiu, sempre ha tingut una actitud d’obertura i de servei a la societat en la qual es troba inserida i de la qual ha de rebre tot allò que la pugui enriquir. Amb aquest tarannà desitja connectar amb altres entitats pedagògiques i educatives i amb les institucions oficials de l’Administració educativa per concretar accions conjuntes i oferir els espais i els equipaments necessaris per a la formació de nous docents.

Després d’haver estat centre col·laborador amb diferents universitats i escoles per acollir alumnes universitaris en pràctiques durant molts anys, l’Escola Pia Sarrià-Calassanç ha estat seleccionada com a centre formador d’estudiants en pràctiques dels graus de Mestre d’Educació Infantil i d’Educació Primària, i de Màster d’Educació Secundària i Batxillerat, Formació Professional i d’ensenyaments de règim especial, per al període 2009-2013 (Resolució EDU/2050/2009, de 25 de juny).

Ser centre formador d’alumnes en pràctiques implica comptar amb un grup de professors que estan disposats a acollir i acompanyar l’alumnat en pràctiques en el seu procés de formació. Aquests professors-tutors són docents experimentats, compromesos amb la tasca educativa i implicats en el desenvolupament dels projectes educatius del nostre centre. Les seves funcions com a tutors de pràctiques són primordials i van des de l’acollida dels alumnes universitaris fins a l’avaluació del pràcticum, passant pel seguiment i la reflexió conjunta de les pràctiques d’observació, de l’elaboració i implementació d’una unitat didàctica, de la intervenció acompanyada i de la intervenció autònoma.

Ser centre formador d’alumnes en pràctiques també implica rebre les demandes de les diferents universitats; coordinar la relació del centre amb totes elles, tenint en compte els diferents estudis i els diferents nivells del pràcticum; tenir elaborat un pla de treball de centre, amb la seva corresponent avaluació, i informar anualment el Departament d’Ensenyament dels resultats d’aquesta avaluació i dels noms dels professors que han fet de tutors, per tal de ser acreditats i obtenir la certificació d’hores corresponent.

Actualment estem en un procés de transició de les diplomatures als graus; és per això que, en els dos anys que fa que som centre formador, hem acollit alumnes que cursaven la Diplomatura de Magisteri en Educació Infantil i Educació Primària, amb les diferents especialitats de Llengua Estrangera, Educació Especial, Educació Musical, Educació Física, Logopèdia, Logopèdia i Educació Especial, i els que cursaven els graus en Educació Infantil i en Educació Primària. També han passat pel nostre centre

alumnes en pràctiques de les llicenciatures de Psicologia, Pedagogia i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), i alumnes del Màster de Professorat de Secundària en l’especialitat d’Anglès i Tecnologia. Col·laborem també amb l’Escola Solc Nou, on s’imparteixen els CFGS d’Educació Infantil i oferim la nostra experiència per formar els seus nous titulats superiors.

En total, 80 alumnes de procedència molt diversa que han completat la seva formació amb els nostres tutors.

Aquests alumnes han vingut de la Universitat Ramon Llull (URL), de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de la Universitat de Vic (UVic), de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i de l’Escuela Universitaria Cardenal Cisneros de Madrid.

Coordinació de Pràctiques

es 99

EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ

JORNADES GASTRONÒMIQUES EUROPEES En motiu de la celebració del Dia d’Europa, el 9 de maig, l’Escola ha organitzat del 2 al 9 de maig diverses activitats relacionades amb el coneixement de la Unió Europea. Des del menjador s’han proposat tres jornades gastronòmiques amb un menú típic d’alguns dels països europeus.

Un dia vam dedicar-lo a Alemanya i el menú triat va ser: amanida de patata amb salsa, salsitxa de Frankfurt i tarta de poma.

Un altre dia vam combinar plats de tres països diferents: de primer, vichyssoise (França); de segon “fish and chips” (Gran Bretanya); i, de tercer, iogurt grec.

Cartell de la Jornada Cartell de la Jornada Gastronòmica d’Alemanya. Gastronòmica d’Itàlia.

El tercer i últim dia va estar dedicat a Itàlia, i el primer plat va ser pizza (per als menuts, espaguetis), carn a la milanesa de segon i, de postres, gelat.

Durant les jornades, al Menjador es penjava el menú del dia amb la il·lustració del que hi havia per menjar. I, quan es van acabar, els alumnes van demanar fer-ne d’altres, de la qual cosa que hem pres nota per al proper curs.

es 100

TREBALLEM HÀBITS

Cartell de la Jornada Gastronòmica de França.

Al llarg del curs, des del Menjador s’organitzen dues activitats per treballar i fomentar l’autonomia adreçades a l’alumnat de 2n i de 3r de Primària. Al setembre es va iniciar l’activitat “Com mengem la fruita” amb la qual es pretenia donar les orientacions i indicacions oportunes perquè els alumnes sàpiguen com s’ha de pelar, tallar i menjar la fruita. Convé recordar que fins a 2n de Primària se serveix la fruita pelada i tallada i, per tant, a partir de 3r, han de fer-ho ells sols.

L’altra activitat, “Utilitzem el ganivet”, s’ha dut a terme durant el mes de maig. Tots els alumnes de 2n de Primària han passat per un menjador més petit on cada grup, amb la seva educadora, ha fet ús del ganivet per tallar el segon plat i la fruita, la qual se’ls dóna pelada, però no tallada.

Tots els alumnes de 2n de Primària han fet ús del ganivet per tallar el segon plat i la fruita.

EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ

L’ESCOLA RECICLA LES RESTES DE MENJAR: FEM COMPOSTATGE Les restes de l’entrepà o de la fruita de l’esmorzar i les restes del dinar es poden reciclar de forma natural mitjançant el compostatge.

El compostatge és un procés natural de descomposició de la matèria orgànica fet per bactèries, fongs, cucs i altres animalons. El resultat és el compost, un adob que es pot aplicar en conreus, horts, jardins... És el mateix que passa al bosc, on les fulles, les branques i altres restes animals i vegetals es descomposen i es converteixen una altra vegada en nutrients per a les plantes i els arbres.

A l’Escola tenim un petit compostador per reciclar les restes de menjar. Els nens de P4 han participat en aquesta iniciativa amb alumnat de 3r d’ESO, sota la coordinació de la professora de Biologia Marta Martí.

Per aconseguir un bon compost: • Necessitem seguir una dieta alimentària equilibrada que contingui de tot. En acabar de menjar, fem el rebuig correctament, ja que per fer el compost només podem fer servir les restes orgàniques. Els envasos, plàstics, vidres... no els necessitem. Així doncs, agafem una mica de rebuig orgànic i afegim fulles i branques provinents de la poda del jardí de l’Escola.

Malgrat que al Menjador ja està indicat com hem de fer el reciclatge, els alumnes de 5è han enregistrat 4 clips verds que també es difondran.

• Necessitem aigua. Cal regar una mica les restes de menjar.

• Necessitem aire (l’oxigen). De tant en tant hem de remenar la pila del compostador i airejar-la.

• La temperatura de la pila del compostatge augmenta amb el pas del temps fins als 60 o 70 graus. Després torna a baixar i això vol dir que el compost ja està fet. En aquest moment ja tenim el compost per fer-lo servir a l’hort o al jardí de l’Escola.

La nostra experiència: • Hem recollit el rebuig orgànic.

• Anem al bosc i els alumnes d’ESO ens expliquen com es fa el compost.

• Posem el rebuig al contenidor.

• Els nens de P4 expliquen el que han après i què cal fer per tenir compost.

Els nens de P4 i 3r d’ESO reciclen les restes de menjar.

es 101

MEDIATECA

QUÈ LLEGIR AQUEST ESTIU? La Mediateca us recomana, per a l’estiu, les lectures següents: Educació Infantil Animals i les seves famílies. Diversos autors. Ed. Elfos, 2010 Sóc el millor. Cousins, Luci. Ed. Parramón, 2010 Tralalí, ¡vamos a dormir! Chaud, Benjamin. Ed. Kokinos, 2010 Dogs. Gravett, Emily. Ed. Macmillan children’s books, 2009 Cicle Inicial de Primària La Zea. Gay, Michael. Ed. Corimbo, 2010 Las ovejas jamás contadas. McQuinn, Anna. Ed. Trapella Books, 2010 Cafè dolç, cafè amarg. Obiols, Anna. Ed. Proteus, 2010 Pat’s Picture. Worksheets! Smith, Ben. Ed. Macmillan, 2004 Cicle Mitjà de Primària L’oca que no volia marcar el pas. Dumont, Jean-François. Ed. Intermón, 2010.

Els fabricants de muntanyes. Pérez, Alberto. Ed. Bromera, 2010 New Year’s Eve. Palin, Cheryl. Ed. Macmillan, 2010 Las cuatro estaciones de El seto de las zarzas y otras historias.

Barklem, Jill. Ed. Noguer, 2010

es 102

Cicle Superior de Primària Cartas a Paulina. Krüss, James. Ed. Anaya, 2010 Emili i els detectius. Kastner, Erich. Ed. Animallibres, 2010 Tu dorms, jo mossego. Ghem, Franziska. Ed. Baula, 2010 Penguins.The race to the South Pole. Reimer, Luther. Ed. Macmillan, 2005 Primer cicle d’ESO El jardín de medianoche. Pearce, Philippa. Ed. Siruela, 2010 La ruta de l’huracà. Santos, Care. Ed. Abacus, 2010 Pete and the Pirates. Rabley, Stephen. Ed. Pearson, 2010 Makosa per a marimba i gralla. Hernández, Pau Joan. Ed. Bambú, 2010 Segon cicle d’ESO L’adorada Jenna Fox. Pearson, Mary E. Ed. Cruïlla, 2010 El último muerto. Lalana, Fernando. Ed. Bambú, 2010 The Queen of Death. Milne, John. Ed. Macmillan, 2005 L’esperit dels gels. Carranza, Maite. Ed. Bromera, 2010 Batxillerat i Cicles Formatius Rebelde. Cross, Shauna. Ed. Planeta, 2010 Istambul i el cavallet d’or. Espada, Suso. Ed. Cadí, 2009 Blanca com la veu, vermella com la sang. D’Avenia, Alessandro.

Ed. Rosa dels Vents, 2010 The Curious Incident of the Dog in the Night-time. Haddon, Mark.

Random House International, 2010 Mares, pares, àvies, avis...

L’arqueòleg. Gironella, Martí. Ed. Columna, 2011 Los ojos amarillos de los cocodrilos. Pancol, Katherine. Ed. La Esfera de los Libros, 2010 Dime quién soy. Navarro, Julia. Ed. Plaza&Janés, 2010 The Ice Princesa. Lackberg, Camilla. Harpercollins Pub., 2009

ELS COMPANYS PREJUBILATS

ENTREVISTA AMB ELS COMPANYS PREJUBILATS Entrevista a alguns dels companys que enguany estan prejubilats: Dídac Vega, Toni Egea, Joan Castellà, Joaquim Salleras, Manuel Ricarte, Maria Mayol i Mª Antònia Bas, .

DÍDAC VEGA Fa nou anys que treballo a l’Escola i des del primer moment em vaig incorporar a l’Administració, realitzant les tasques de comptabilitat i oficina, i també des de fa sis anys porto l’organització de la venda de roba i llibres per als alumnes.

Dídac Vega.

Toni Egea.

Joan Castellà.

Joaquim Salleras.

TONI EGEA Vaig començar a treballar al Centre Calassanç de Formació Professional el desembre de 1986.

Les tasques que he fet a l’Escola han estat diverses: professor d’Informàtica i responsable d’aquest Departament durant uns anys; professor d’Ètica i Cultura Religiosa. He col·laborat amb la Pastoral de l’Escola (primer al Centre Calassanç i després a Sarrià-Calassanç). Al Secretariat de la nostra institució, vaig formar part de l’equip del pare Carles Mascaró coordinant els responsables de Pastoral de les escoles de la zona de Barcelona. Vaig formar part de l’equip de direcció del Centre Calassanç amb Josep Maixenchs i a l’Escola de Sarrià-Calasanç amb l’equip de Miquel Garcia, en aquesta segona etapa com a responsable d’Educació no Formal i del Servei de Mitja Pensió.

JOAN CASTELLÀ Vaig començar a treballar a l’Escola Pia de Sarrià el 15 de setembre de 1975, fa 36 anys. En aquests anys he estat tutor de 2n d’EGB, de 3r d’EGB, de 5è d’EGB, professor d’Informàtica i Pretecnologia de 7è i 8è d’EGB, responsable de fer el procés de preparació i confecció dels butlletins informatitzats de notes per als alumnes i les famílies, professor de Tecnologia i Informàtica de 1r d’ESO. I els últims anys, vaig ser tutor de 5è o 6è de Primària. He estat també membre del Consell Escolar i en dues ocasions membre del Comitè d’Empresa.

JOAQUIM SALLERAS Vaig arribar a l’Escola Pia de Sarrià l’any 1979, per substituir l’amic José Mª Ortega, amb qui ja havíem treballat uns anys junts a l’Escola Virolai. Estava casat i amb un fill, i en aquells moments primava molt incrementar els ingressos personals. De seguida em vaig adonar de la molta feina engrescadora que havíem de fer el nous professors joves, i de seguida ens donaren carta blanca per innovar. L’Equip Directiu d’aleshores —Jordi Maymó, Lluís Tort, Antoni Pérez, pare Pelegrí... —va donar primacia a la iniciativa dels profes. Després d’un any de coordinador a la Primària, vaig demanar donar classes als alumnes de Batxiller, al·legant la titulació universitària i aprofitant els canvis que l’Escola i el Departament de la Generalitat introduïen a les escoles. La introducció de l’ESO i els reajustaments posteriors amb la fusió del professorat de Formació Profesional —secció que vam veure néixer— em portaria a fer de profe de Llengua Castellana especialment durant la resta dels anys. Voldria creure que els anys que vaig estar de cap de Departament de Llengua Castellana —en temps de l’EGB—, vaig ser valuós per als companys, perquè l’intent d’unificar criteris i incrementar la qualitat dels nivells em van fer viure intensament dintre de l’Escola. Actualment, tot i que el 2006 em vaig treure el doctorat en Història —amb una tesi dedicada al meu poble natal— he seguit impartint classes de Llengua Castellana, tant a l’ESO com als alumnes de Formació Professional que es preparen per a les proves d’accés a cicles superiors. La reducció de jornada laboral ha estat una vertadera benedicció: em permet compaginar el feina amb la investigació històrica i la divulgació, impulsant iniciatives culturals al meu poble, del qual mai no he perdut les arrels.

es 103

ELS COMPANYS PREJUBILATS

MANUEL RICARTE Nací el 25 de noviembre de 1949 en un pequeño pueblo (Morillo de Liena) de la Ribagorza aragonesa. Estudié Magisterio en Huesca y Filología Hispánica en la Universidad de Barcelona. Estoy trabajando en la enseñanza desde los 19 años. En nuestro colegio desde 1973. Comencé aquí en 8º de Básica, para pasar muy pronto a BUP y, cuando se empezó a impartir COU en Sarrià, a COU. Los últimos años, Manuel Ricarte.

Maria Mayol.

M. Antònia Bas. desde la desaparición del COU, estoy en Bachillerato. Siempre he sido tutor hasta que me ha llegado la prejubilación. Comencé enseñando Castellano e Historia, pero desde hace muchos años me he limitado a ser profesor de Castellano. Durante bastantes cursos, y hasta la prejubilación, he sido el jefe de Departamento de Castellano en Secundaria.

MARIA MAYOL Nascuda a Sant Feliu de Llobregat l’any 1947. Fa 33 anys que treballo a l’Escola. He estat durant 19 anys a la Secretaria, a les ordres del pare Jordi Maymó, del pare Lluís Tort, del pare Antoni Tort i finalment de Joan Francesc Soler. Quan es va fusionar l’Escola Pia de Sarrià amb el Centre Calassanç vaig passar a la Secretaria de Batxillerat i últimament a la Secretaria dels cicles Mitjà i Superior de Primària.

es 104

M. ANTÒNIA BAS Vaig començar a treballar a la recepció de l’escola quan tenia 18 anys. Venia d’un poblet de la Cerdanya, Llívia. El canvi va ser considerable tenint en compte que era la meva primera feina. L’Escola era un internat exclusivament de nois i vaig ser la primera noia a treballar-hi.

1. Com recordes la teva arribada a l’Escola?

DÍDAC VEGA: La meva arribada a l’Escola va ser l’any 2002, pels volts de sant Josep de Calassanç i ho recordo com un retrobament amb gent coneguda. Heu de pensar que jo venia de treballar vuit anys a l’Escola Pia de Diputació, i que per tant ja coneixia molta gent de l’àmbit de l’Administració i Secretaria. Per tant, em vaig trobar com a casa, tant per la gent coneguda, com per la bona rebuda que vaig tenir de tota la resta del personal.

Aquest és un bon moment per donar les gràcies a tots.

TONI EGEA: La meva arribada a l’Escola, la recordo com un “parany”. Jo treballava d’informàtic en una empresa i una amiga comuna de Josep Maixenchs (director del Centre Calassanç) i meva va aconseguir, després de molt insistir, que m’entrevistés amb Maixenchs per ajudar-lo a buscar professors d’informàtica. Jo ja veia que aquella reunió seria una mica una trampa per convèncer-me a mi (ep!, en aquell temps els informàtics eren un bé preuat).

I així va ser, perquè el do per engrescar la gent que té Josep Maixenchs i la meva manera d’entendre el món van donar com a resultat que sortís del seu despatx amb “pluri”. Juntament amb els companys que jo mateix vaig “ensarronar”, vaig deixar de veure el sol al carrer… Sort que els qui em coneixen saben que m’ho passo d’allò més bé ajudant els joves en la seva tasca de “fer-se”.

JOAN CASTELLÀ: Recordo que el curs 1975-1976 es va començar a fer 1r d’EGB a l’Escola, ja que fins aquest moment es feia al Parvulari Traiter. També com a nota

significativa d’aquest primer any va ser la mort de Franco, al novembre, i es va fer una setmana de festa a totes les escoles. Però el que més recordo d’aquest primer any és l’acollida i el bon saber fer dels companys del curs, Andreu Medina i Jaume Cases, que van aconseguir que la meva reintroducció al món de l’ensenyament fos planera i agradable, després d’un temps al món de la fàbrica i la indústria.

JOAQUIM SALLERAS: L’Escola era encara només tot de nois, i encara restaven alguns interns. Em semblava tot molt arcaic, perquè les aules eren com feus de cada professor. La disciplina era molt estricta, i els alumnes recorrien els passadissos, baixaven i pujaven les escales o arribaven a l’aula en silenci. Era molt difícil que un alumne o una família faltés al respecte d’un professor o a la institució.

MANUEL RICARTE: La Escuela era muy distinta a la actual: todavía había internado y solo era de chicos. La disciplina era, externamente, muy importante ya que se hacían filas para ir a cualquier parte o para subir por las escaleras (naturalmente en completo silencio). La enseñanza era muy memorística y el profesor impartía sus clases magistrales ante el silencio de los alumnos. De todas formas, teníamos algunos adelantos muy importantes para la época: en la Sección (se llamaba así entonces) del 2º Ciclo de EGB teníamos un circuito cerrado de televisión que, sin embargo, en muy pocas ocasiones vi funcionar.

MARIA MAYOL: La meva arribada a l’Escola la recordo per-

ELS COMPANYS PREJUBILATS

fectament. Era molt jove i tenia molta il·lusió i moltes ganes d’ésser útil a l’Escola.

M. ANTÒNIA BAS: Recordo l’impacte que em va fer la sobrietat de l’edifici, tant per dins com per fora. Hi vaig veure tanta gent... Hi havia una comunitat de 30 religiosos i tots, encara, anaven amb sotana. Tot plegat em va espantar una mica i vaig pensar que no duraria gaire. Qui havia d’imaginar que hi passaria 40 anys!

2. Destaca alguna anècdota dels teus anys a l’Escola DÍDAC VEGA: D’anècdotes, sempre n’hi ha, com per exemple el d’aquella noieta jove que em va venir a pagar un rebut i jo li vaig preguntar quin curs de Batxillerat feia, per poder cercar el rebut, i em va contestar: “No, és de P3, sóc la seva mare.” M’hagués volgut fondre.

Però no com a anècdota, sinó com una gran satisfacció va ser el dia que em van demanar si podia fer fotografies de l’arxiu històric de l’Escola. De tot: quadres, vidrieres, mobles, imatges de l’església, vitralls… Perquè ho entengueu us diré que la meva afició preferida és la fotografia i la filmació, és a dir, que vaig gaudir molt fent aquesta tasca.

TONI EGEA: En tinc moltes... però en destaco una: molts companys saben que sóc bromista i que sovint feia la broma de fer el coix. Em passejava arrossegant una cama...

Quan els companys em veien, em preguntaven: “Toni, que estàs bé? Que et fa mal la cama?” I jo els deia: “Sí, sí que estic bé; només volia que em preguntessis com estava, perquè si no, no m’hauries dit res”; i tots rèiem...

Un dia, des d’una punta del passadís llarg de la tercera planta, vaig veure la Margaret Ribé (antiga profe de Comptabilitat) a l’altre extrem. Vaig començar a fer la meva broma i no em vaig adonar que anava acompanyada d’uns pares. Quan me’n vaig adonar, vaig voler deixar de fer broma, però no vaig ser-hi a temps: m’havien atrapat caminant coix. Vaig pensar que el millor era continuar, i vaig passar pel costat de la Margaret i els pares, tot seriós, amb el meu caminar... Vaig saludar educadament i vaig continuar caminant, coix, és clar... Vull dir-vos que la Margaret no s’aguantava el riure... i els pares van dirli: “Caram, pobre senyor, està fomut, oi?...” Quina vergonya... no ho tornaré a fer!

JOAQUIM SALLERAS: Recordo el pare Maymó serenant l’arribada dels alumnes en trepitjar les escales, la preparació de les comunions per seguir la tasca humanitzadora després de la mort del pare Pelegrí, el treball d’equip junt amb Joan Castellà, Andreu Medina i Antoni Pérez, que no sols van obrir les aules a les agrupacions flexibles, a programacions quinzenals, a crear els antecedents del Dia de la Família —aleshores anomenat Día del Niño— i també les bones relacions entre companys, que fomentaven trobades familiars conjuntes. La introducció de les convivències a l’Escola —les primeres foren les de Castell de l’Areny—, em van fer sentir que el distanciament acadèmic entre profe i alumne s’havia acabat.

MANUEL RICARTE: Han sido tantas que me cuesta destacar alguna. Recuerdo algunos hechos que, desde nuestra perspectiva actual parecen inconcebibles. Por ejemplo, no solo que los profesores fumaran en clase (cosa normal hace algunos años), sino que después de un claustro se decidiera atender la petición de los alumnos y, “solo en los exámenes finales”, se les permitiera fumar, cosa que duró varios años. Cuando llegué, el tutor era el encargado de vigilar a los alumnos desde la primera hora de la mañana hasta que éstos se iban por la tarde; por tanto se tenían que vigilar también mientras comían. Una cosa hoy impensable era que en todas las mesas junto con el agua había una botella de vino blanco que podían utilizar los alumnos. Después de muchas peticiones para que quitaran el vino de las mesas de los alumnos (alguna vez, por una apuesta, alguno había llegado a clase un poco “cansado”) conseguimos que solo tuvieran agua en la mesa. Pero fue una batalla dura porque se nos decía que los alumnos ya eran mayores (13-14 años) y podían beber un poco de vino.

MARIA MAYOL: Una anècdota va ser el canvi d’escriure en castellà i passar al català tots els documents de la Secretaria (circulars, informacions, certificats...). S’ha de tenir en compte que encara que sóc catalana, la meva formació estudiantil va estar tota en castellà. També va ser extraordinària l’arribada dels ordinadors.

M. ANTÒNIA BAS: Anècdotes amb tants anys n’hi ha hagut moltíssimes i destacar-ne alguna se’m fa difícil. Conviure amb nens és una sorpresa constant i al mateix temps és un aprenentatge continu.

3. Què ha suposat per a tu treballar a l’Escola i quin record te n’emportes?

DÍDAC VEGA: Treballar a l’Escola ha estat molt positiu, he après molt, he pogut aplicar els meus coneixements i he fruït del que més m’agrada, laboralment parlant: els números, la comptabilitat, l’arxiu, l’ordre. I tot això ho he pogut tenir gràcies als companys i companyes de l’Administració. I el record que me n’emporto és aquest: el gran companyerisme que he trobat tant en el tema laboral, com en el personal, ja que la relació entre tots els del departament ha anat mes enllà de la relació professional.

TONI EGEA: Ep! Que hi continuo treballant, eh? Però en tot cas, per a mi treballar a l’Escola ha estat un luxe.

Hi he estat molt feliç, sempre m’he sentit molt estimat i sempre he pogut estimar la gent. Per a mi, això és el més bàsic.

JOAN CASTELLÀ: En aquests anys de treball a l’Escola, que és passar una bona part de la vida, hi ha hagut de tot, excepte temps per avorrir-se: els nens, els joves i els companys i companyes no m’han deixat aturar-me, m’he sentit obligat a posar-me al dia constantment.

es 105

ELS COMPANYS PREJUBILATS

es 106

M’emporto el record d’haver treballat molt i amb il·lusió intentant fer el meu petit món una mica millor.

els treballs i muntatges realitzats. Però sense oblidar els moments per llegir, caminar i gaudir de la família.

JOAQUIM SALLERAS: Els canvis produïts a l’ensenyament, especialment de tipus polític no sempre els he viscut encertadament. La introducció de noves assignatures, la munió de llibres, impressos, les fotocòpies, exàmens setmanals o quinzenals, les qualificacions interavaluatòries, les avaluacions i les repesques, la supressió dels controls després de l’estiu, l’ensenyament per ordinador i una llarga llista de novetats viscudes en aquests anys més em produïen estrès que un ensenyament conscient i relaxat.

TONI EGEA: És que això de jubilar-se, no ho sé... Potser m’he jubilat de fer classes, però no em jubilaré mai de fer de Toni. Què voleu, “Toni soy y donde me llaman voy”. Com que sempre he pogut fer el que m’agrada i vull fer, doncs continuaré fent el mateix. Ep! Mentre el cos aguanti, això sí!

MANUEL RICARTE: Trabajar en la escuela ha supuesto prácticamente todo en mi mundo del trabajo ya que casi toda mi vida laboral la he desarrollado aquí. Recuerdo con especial cariño a todas las personas ya desaparecidas que cuidaron de que, por encima de la enseñanza, primara la educación: el padre Maymó, el señor Soler y, sobre todo el señor Ferrer, que fue director de BUP durante tantos años, hasta su muerte, y que me enseñó casi todo lo que sé en el terreno de la educación. Después la enseñanza varió por los distintos planes de enseñanza, pero la educación en la juventud no ha variado; simplemente, como en todo, te debes adaptar a los tiempos. Una de las cosas más entrañables, y que te indica que alguna cosa haces bien, es cuando los alumnos que tuviste hace años y que trataste de encauzar a una salida (carrera universitaria, ciclo) vienen a visitarte y te saludan con gran afecto. No digamos la alegría que implica encontrarte entre los actuales padres de tus alumnos alguno que lo fue tuyo.

MARIA MAYOL: Treballar a l’Escola m’ha representat ferme gran professionalment, desenvolupant una feina que m’ha agradat. M’he sentit feliç de compartir la meva vida laboral amb els meus companys i els alumnes que han anat passant per l’Escola.

M. ANTÒNIA BAS: El fet de treballar amb nens ha estat el regal més bonic d’aquesta feina. Explicar en paraules el que sento per l’Escola és molt difícil, com totes les coses que surten del cor. De cor sento una gran estimació o gratitud per tots aquells que han format i formen aquesta casa. Vull donar les gràcies a tothom qui ha fet la meva feina tan agradable. M’emporto molta felicitat d’haver pogut treballar tants anys feliç gràcies a tots vosaltres!

4. Amb la perspectiva de la jubilació, què t’agradaria fer per gaudir del temps lliure?

DÍDAC VEGA: Ara que estic en període de prejubilat, puc dedicar-me a les coses que hagués volgut fer, però que per temps no era possible. Com ja he dit, la meva principal afició és la fotografia i la filmació i dedico molt temps a fer fotografies i fer muntatges de fotos, de pel·lícules i d’audiovisuals. També, si pot ser, amplio els meus coneixements d’imatge i de so i comparteixo amb els altres

JOAN CASTELLÀ: Amb vista a la jubilació, aquesta etapa per gaudir del temps, ho estic fent. Gaudeixo de la casa, tenint-ho tot a punt, vaig de compres, faig exercici físic, viatjo, i em dedico a la fotografia i al gran món de la informàtica i Internet. I sobretot no m’estresso per manca de temps.

JOAQUIM SALLERAS: Voldria continuar publicant articles i llibres sobre la història de Fraga i del Baix Cinca, seguir fent conferències a la gent d’aquella comarca que li ajudi a créixer junt amb mi en el coneixement del patrimoni cultural i històric. Actualment ja es poden consultar moltes coses meves en biblioteques i a Internet, i m’agradaria seguir en noves descobertes i publicacions.

MANUEL RICARTE: Naturalmente olvidaré la enseñanza, pero no sé si querré olvidar la educación de todo aquel al que pueda ayudar. Fundamentalmente me gustará aprovechar el tiempo libre para mi afición, que es la lectura.

Y junto a ella cultivar todo lo que implica cultura, sin olvidar el cuidado del cuerpo.

MARIA MAYOL: Personalment m’agradaria anar al gimnàs, passejar, viatjar, dedicar hores a la lectura a més de poder gaudir de la meva “néta”.

M. ANTÒNIA BAS: Quan em jubili no crec que la meva vida canviï gaire. De fet la prejubilació, com diu la paraula, és una preparació per anar-nos acostumant a organitzar el nostre temps lliure per poder fer totes aquelles coses que t’agraden i que treballant no es poden fer. I com no, de tant en tant vindré a l’Escola a veure-us perquè al cor us porto i sempre us hi portaré.

RACÓ DEL CES

ACTIVITATS MÉS SIGNIFICATIVES DEL CURS Arribem al final de temporada, ha estat llarga i plegada de bons records, emocions i sensacions (algunes més bones que altres, però de tot s’aprèn).

Sí, ha estat molt llarga i ens trobem que durant tot aquest temps ens han passat coses també increïbles. Enguany hem intentat entendre que guanyar és aprendre, divertirse i superar-se en equip.

Un cop finalitzat aquest curs 2010-2011, volem aprofitar per fer un petit, però intens, repàs d’algunes de les activitats més destacades de les diferents seccions del nostre CLUB (com sempre ho escrivim en majúscules perquè així són les persones que el formen).

El passat 22 i 23 de gener, un grup de jugadors de la Secció de Futbol de 1r d’ESO va gaudir de l’experiència de jugar al camp del Reial Club Deportiu Espanyol, a Cornellà-El Prat, participant en el Trofeu Volkswagen. Es van sentir com diu la cançó: “herois”. Però, en aquest cas, del seu Club, de la seva Escola, de l’Escola Pia Sarrià. Vam quedar campions de Catalunya i sotscampions d’Espanya.

Les menudes de la Secció de Gimnàstica Rítmica van participar per primer cop en una trobada al Pavelló de la Mar Bella i van sentir l’emoció d’una competició. El grup es deia Escolapis Blau. També hi participà el grup aleví, l’Escolapis Taronja, que va realitzar una coreografia molt dificultosa en relació amb altres escoles i clubs, utilitzant com a material el cèrcol. Tot en un dia molt especial, el 19 de març, en què van prevaler els valors esportius i la relació amb altres noies que practiquen aquest mateix esport. Feia gràcia veure nenes tan petites fent tan gran aquest esport, amb uns moviments tan rítmics i precisos.

El fred que feia a la instal·lació va quedar anul·lat pel suport i l’emoció d’uns pares i mares entregats.

Un grup d’entre 10 i 12 nedadors i nedadores de la nostra Secció de Natació, de categoria benjamí, aleví, infantil i cadet es van classificar per a les finals territorials de Catalunya. El passat 14 de maig a la piscina de l’Hospitalet van demostrar el seu treball millorant amb escreix les seves marques assolides en cadascuna de les competicions que es realitzen durant l’any escolar. En aquesta competició es troben amb escoles i clubs de tot Catalunya.

Per primera vegada a l’Escola vam organitzar els play-off de benjamí de la Lliga Catalana d’Hoquei Línia. Els nostres jugadors van quedar quarts a la lliga regular i això els donava dret a les semifinals d’aquest campionat. El 21 de maig l’Escola es vestí de gala per a la gran competició, on hi participen clubs de diferents parts de Catalunya.

El nostre equip va quedar quart i va fer una molt bona actuació.

Com cada any, la Secció de Bàsquet va tenir l’oportunitat d’assistir al Palau Blaugrana per estar a peu de pista amb els seus ídols. El dia 22 de març els nostres jugadors van presenciar en directe el primer partit de quarts de final de l’Eurolliga, que enfrontava el Barça i el Panathinaikos.

Volem destacar també l’última jornada de l’equip sènior, que va ser trepidant. És el nostre equip més veterà i el mirall dels petits. L’equip es va classificar per a les fases d’ascens, i el dia 4 de juny es jugarà recuperar la plaça de segona Catalana.

La Secció de Cros de l’Escola ha crescut aquest any. Podem dir que hem tingut un èxit absolut de participació en cadascuna de les cros que s’organitzen en l’àmbit del Consell Català de l’Esport en diferents parcs de Barcelona. El 29 de maig alguns d’ells recolliran els premis de la Challenge Cros. Tot i les temperatures a vegades adverses que s’han anat trobant en cadascuna de les cros, la força de les samarretes taronges els ha donat el suport necessari per tirar endavant i esforçar-se per arribar a la meta.

Aprofitem per felicitar-vos a tots pel vostre esforç i us animem a seguir treballant. De mica en mica s’aconsegueixen les fites. No és suficient saber, també s’ha d’explicar; no és suficient voler, també s’ha de fer, s’ha de treballar dia a dia amb esforç. Ens ve al cap un conte de Jorge Bucay, el de L’elefant encadenat, que ens fa reflexionar i veure la importància de la cultura de l’esforç. És la història d’un circ amb un protagonista molt especial: un enorme elefant que, després de demostrar dia a dia a la funció que és l’elefant més fort del món, no és capaç d’arrencar un arbre de soca-rel, no es pot alliberar amb facilitat d’una estaca i fugir. Un nen que observa tot això ho pregunta al seu mestre i al seu pare i li expliquen que l’elefant no s’escapa perquè està ensinistrat. Ràpidament el nen pensa i diu: “Si està ensinistrat, per què l’encadenen?” Passat el temps el nen descobreix la solució: l’elefant no s’escapa perquè havia estat lligat a una estaca des de molt petit, i ho havia intentat, i malgrat els seus esforços, no ho havia aconseguit. Així, finalment, un dia accepta la seva impotència i es resigna a seguir lligat, creient que no podrà mai escapar-se. I mai no es torna a qüestionar la possibilitat d’escapar-se ja que, tot i haver crescut, no torna a posar a prova la seva força...

Amb aquest conte us animem a reflexionar sobre el fet de no deixar-nos d’esforçar i treballar cada dia. L’esforç és la clau de l’èxit. I aquesta és la feina que pares, mares, entrenadors, entrenadores, monitors i monitores hem de tenir present per poder inculcar-la als nostres infants. No oblidem les paraules de Confuci: “m’ho varen explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre.” Som sempre el mirall dels nostres fills, alumnes, jugadors, i cadascuna de les accions i cadascun dels actes que nosaltres els adults fem són per a ells el model a seguir.

Només ens queda desitjar-vos unes bones vacances i esperem veure-us a tots i a totes la temporada vinent.

Club Escolapis Sarrià

es 107

ELSL’ COMPANYS PREJUBILATS ENTREVISTA Aquest curs s’han produït uns quants canvis en l’Equip Directiu de l’Escola ja que Miquel Garcia, fins ara director gerent, va ser nomenat director de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. I des del passat mes de gener ocupa el càrrec de Director general de Centres Concertats i Privats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La seva marxa ha desencadenat una sèrie de moviments que han deixat la Direcció de l’Escola Pia de Sarrià de la manera següent: Josep M. Arbusí deixa de ser director pedagògic per convertir-se en el nou director gerent; Marcel Massa es manté com a director financer, i la fins ara cap d’estudis, Gemma Ferrer, és la nova directora pedagògica. El seu anterior càrrec ara l’ocupa Tere Prats a l’ESO i Anna Rosés al Batxillerat.

Josep M. Arbusí, nou director gerent, fa molts anys que treballa a l’Escola i en coneix perfectament el funcionament i les particularitats. Els professors el defineixen com una persona propera, accessible, treballadora i amb sentit de l’humor. Ens ha rebut al seu nou despatx amb un somriure i ha tingut l’amabilitat de respondre les nostres preguntes

3. En què consisteix la teva feina?

Em toca representar l’Escola Pia de Catalunya en tots els actes de l’Escola; donar suport als actes més significatius de la vida de l’Escola en els àmbits pedagògic, cultural, esportiu i social; vetllar pel compliment dels objectius de la institució; presidir el Consell Escolar, seleccionar el personal docent i no docent; respondre de la gestió econòmica davant del secretari general i de les administracions competents; vetllar per la conservació i millora del patrimoni de l’Escola, planificar les inversions necessàries per portar endavant la missió escolar i de serveis; supervisar la confecció de pressupostos; reunir-me periòdicament, com a cap de personal, amb el Comitè d’Empresa, que és el representant laboral dels treballadors de l’Escola; respondre de la contractació i l’acomiadament de personal i de l’expulsió d’alumnes, si es dóna el cas; crear les condicions per possibilitar projectes d’innovació; tenir cura de tot el personal de l’Escola atenent-lo de forma personalitzada, promovent la seva qualificació professional i formació continuada i informant-lo de tot allò que pertoqui, i un llarg etcètera. A vegades penso: “no estaries millor a l’aula?”.

2. Què t’ha semblat el canvi?

Em vaig llicenciar en Ciències Físiques i vaig entrar com a professor d’aquesta Escola l’any 1977, fa ara 33 anys. He conegut 6 directors i queden molt pocs professors dels que vaig conèixer el primer any. He vist molts canvis en aquesta casa. Vaig començar com a tutor de 2n de BUP (l’actual 4t d’ESO) i professor de Física i Matemàtiques. Aquesta és una professió que t’ha d’agradar, perquè si no es fa molt dura, i el millor és que si no hi estàs a gust et plantegis un canvi professional. Els primers anys sempre són durs, però vaig tenir la sort de tenir al costat uns companys que em van ajudar molt, sense oblidar la meva il·lusió per fer la feina ben feta i posant el màxim esforç per preparar-me les classes perquè els meus alumnes s’ho passessin bé amb la física i les matemàtiques. Sempre m’he exigit molt a mi mateix i també als meus alumnes. A vegades era una utopia, però intentava que la paciència no m’abandonés. Amb el pas dels anys em van anar confiant tasques directives i això em va animar a fer els estudis d’un Màster de Direcció i Gestió de Centres Educatius, la qual cosa em va ser molt útil per a la tasca directiva que m’havien encarregat. Ara no dono cap classe, tot i que en tinc una certa enyorança, perquè m’ho passava bé. El càrrec de director gerent és de molta responsabilitat i això de dir l’última paraula imposa molt respecte, però quan la institució m’ho va proposar vaig dir que sí i, per tant, assumeixo la responsabilitat que em pertoca. Encara que a l’Equip Directiu prenem moltes decisions per consens, qui signa els papers de contractes, d’acomiadaments, de pressupostos, d’obres de millora, d’inversions... és el gerent. La dificultat de la presa de decisions fa molts anys que la tinc assumida, perquè quan se’m va proposar el càrrec de director tècnic de BUP, el pare Carles Mascaró, secretari general de l’Equip de Gestió de l’Escola Pia de Catalunya, ja m’ho va avisar: sempre t’acompanyarà la solitud del comandament i la pressió de l’entorn. De totes maneres dormo tranquil perquè confio en el meu equip i en tots els professionals que fan funcionar l’Escola.

Per altra banda, em plau el reconeixement que l’Escola Pia

de Catalunya m’ha fet en confiar-me aquest càrrec, i personalment ho entenc com una bona manera de completar la meva carrera docent.

4. Tens algun objectiu com a director gerent?

A l’Escola sempre cal fer coses noves. Els alumnes es van renovant, comencen nous professors, canvien les lleis educatives, es produeixen canvis a la societat i contínuament hi ha motius per proposar-se nous objectius.

Us esmento alguns dels objectius que m’he proposat: • Consolidar l’Equip Directiu i reorganitzar la direcció de la secundària obligatòria i postobligatòria.

• Seguir impulsant el Pla de Millora de l’Aprenentatge de les Llengües Estrangeres tant pel que fa a la millora del nivell de les llengües estrangeres com a l’obertura de l’Escola a experiències de cooperació amb escoles estrangeres per compartir coneixement i maneres de fer, i intercanviar no només alumnes, sinó també professors durant un període.

• Assegurar una formació de qualitat que garanteixi l’assoliment d’uns bons resultats educatius i acadèmics, per exemple amb l’avaluació de les competències bàsiques de 5è de Primària i de 3r d’ESO, la prova que es fa a 6è de Primària i a 4t d’ESO, les proves d’accés als CFGS, així com la prova de selectivitat. Sense oblidar les proves de nivell Cambridge i del DELF, que certifiquen el nivell d’anglès i de francès dels alumnes de l’Escola.

• Donar suport al projecte d’Educació Ambiental, perquè siguem tots plegats capaços de fer millor el nostre planeta. El projecte GEA és una mostra de la implicació del professorat en els diversos projectes mediambientals, com ho són les diverses activitats d’aprenentatge i servei que es van realitzant amb la cooperació d’alumnes de tota l’Escola (Taller de Papallones, fabricació de perfums, adequació del Museu de Ciències Naturals, estació meteorològica...).

• Aprofitar aquelles oportunitats que ens ofereix l’entorn, proper o no, per importar-les a l’Escola, integrar-les en el nostre Projecte Educatiu i fer-lo créixer.

• Consolidar els estudis de Formació Professional i aconseguir el màxim possible d’inserció laboral.

• Millorar la comunicació amb les famílies mitjançant l’ús del web i de la telefonia mòbil.

• Seguir modernitzant l’Escola en instal·lacions i eines pedagògiques que facilitin les activitats d’ensenyament i aprenentatge i afegeixin un plus de motivació tant a alumnes com a professors.

Finalment us vull dir que l’Escola ha de millorar contínuament, que la funció principal de la Direcció és liderar i coordinar les bones pràctiques i elevar-les al rang de normativa.

L’educació és la inversió més important quant a rendibilitat en el futur, és necessari garantir que l’Escola ofereix als seus alumnes una educació de qualitat, per tal que els futurs ciutadans tinguin una bona formació i desenvolupin les competències necessàries per enfrontar-se als reptes de la societat del demà. Però no hem d’oblidar que educar és una responsabilitat compartida i que per educar una persona cal tota la “tribu”.

Anna Massó i Helena Monte, 4t d’ESO D