Issuu on Google+

maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

es

17:14

Página 1

|

Escola Pia de Sarrià

núm 117 :: febrer 2009

Ja tenim nou logo per l’AMPA! Us presentem el logo guanyador del concurs Cercant un logo, que serà a partir d’ara la imatge corporativa de l’associació. pàg. 20-21

Programes Internacionals Comenius project: visitem Hongria i Polònia. pàgs. 17 i 26 Programa d’integració al Canadà. pàg. 37


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 2

Febrer 2009 | núm. 117 SUMARI EDITORIAL

3

Carta de la presidenta de l’AMPA Carta del Director

ACTUALITAT

5

COMPARTIR VALORS

11

L’ASSOCIACIÓ I TU

14

Escola de Família L’AMPA

NOTÍCIES DE LES ETAPES

19

Educació Infantil Primària Secundària Batxillerat

es 2

COMIAT A NÉSTOR TORRES

46

RACÓ DEL CES

47

L'ENTREVISTA: EN SINGULAR Cisco Herrera i Marta Farrés, 25 anys a l’Escola (entrevista extreta del Punt i Coma núm. 7)

Edició Consell de Redacció Redacció i Producció Editorial Disseny gràfic Impressió Responsable d’educació infantil i cicle inicial de primària Responsable de primària Responsable de secundària Responsable del Ces Dipòsit Legal Nombre d’exemplars

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de Sarrià Anna Carmona, Miquel Garcia, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón, M. Luz Celaya i Anna Pérez Escola Pia de Sarrià Immaculada 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704 Dragunet d.sign SPRINT COPY Rosa M. Roca Xavier Ocaña Gemma Ferrer Ivan Montesinos B-41.015-1968 1.800

Les opinions expressades pels col·laboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 3

EDITORIAL

Construint comunitat eduquem els nostres fills Els nostres fills necessiten referents significatius per anar descobrint el món des de l'experiència, per anar construint allò que és i serà essencial en les seves vides: el valor únic de ser persona i el valor que tenen en la societat. Aquests referents són sense dubte la Família i també l'Escola. Prendre consciència de la importància que representa ser els primers educadors ens fa veure la responsabilitat que tenim com a pares. Que darrera la paraula pare o mare hi ha preocupacions i neguits però sobre tot il·lusions i satisfaccions. La Família és la primera estructura d'acollida i té dues funcions extraordinàries per la seva magnitud: la primera, la d'assegurar la supervivència i la segona la d'ajudar a construir allò que és essencialment humà: la identitat, l'autoconcepte, l'autoestima, l'autonomia personal, el sistema de valors propis... Des dels primers moments de la vida d'un fill prens consciència de la responsabilitat i t'adones que la teva funció és imprescindible i insubstituïble. Sovint, com a pares, ens preguntem com fer-ho bé o ens qüestionem si podem fer-ho millor. De ben segur que més d'una vegada hem pensat: Com exercim aquesta responsabilitat perquè pugui donar bon fruit? Com cobrim la necessitat que tenen d'afecte, de protecció, de seguretat emocional? Com ens guanyem l'autoritat, com posem límits des de l'afecte? Com exercitem la coherència, la presa de decisions? Tots sabem que per anar construint allò més essencial en la vida dels nostres fills cal l'experiència d'estar junts, més enllà de les paraules, dels discursos, són els nostres fets els que configuren i marquen la seva personalitat i també sabem que cal diàleg, estar molt atents, escoltar per percebre sentiments i emocions. Tots comprovem que quan actuem des de l'escolta els infants se senten estimats i acceptats. Ens passa que, com a pares, necessitem orientacions i suport per superar les dificultats que van sorgint al llarg de la vida i de l'educació dels fills. T'adones que has d'actuar però no saps del cert com fer-ho, dubtes de com afrontar una determinada problemàtica: crisi a nivell familiar, separacions, canvis evolutius i et calen noves respostes, estratègies educatives per continuar el camí de l'educació dels fills. Des d'aquestes línies us vull convidar a aprofitar la tasca de recolzament a l'educació familiar que es fa des de l'Escola conjuntament amb l'AMPA i animar-vos a gaudir de les estones de convivència que se'ns ofereixen per exemple, durant els partits que juguen els nostres fills en el cap de setmana, implicar-vos com a monitors dels grups Mou-te, gaudint del voluntariat que es fa amb els alumnes de batxillerat, col·laborant en el Dia de la Família, participant en l'Escola de Família, trobades que organitzen els pares enllaç...són bons moments d'implicació familiar que es comparteixen amb d'altres famílies, estones de reflexió i diàleg, de diversió i convivència, són petites accions que ajuden a fer de l'educació una responsabilitat compartida. Busquem i trobem temps per estar amb els nostres fills, per compartir espais naturals de convivència. El canvi es produeix en les petites coses, no calen grans gestos, ni grans despeses, cal temps i dedicació. Si les famílies compartim amb l'escola un mateix projecte educatiu, l'escola pot esdevenir un bon nucli i la participació en la vida de l'escola és clau en l'educació dels nostres fills. Si el Projecte existeix enfortim-lo construint Comunitat. Comunitat vol dir que tenim un projecte comú i que som molts per fer-lo realitat.

Anna Carmona :: Presidenta de l’Ampa

es 3


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 4

EDITORIAL

VALORS?: sí, però, quants i quins? No fa massa anys que, en el món educatiu, defensar els valors era situar-te a la banda del conservadorisme pedagògic; avui, en canvi, està de moda. Com en tot moviment pendular que es produeix en el món educatiu cap dels extrems són desitjables. Intentem trobar el punt virtuós?.

es 4

Quants? No tot el que li posem l'etiqueta de valor és un valor. A vegades es confonen les normes i les actituds amb els valors. Aquesta confusió ens porta d'entrada a una saturació. Certament que les normes, les actituds i els valors estan relacionats i difícilment professarà valors aquell que no compleix determinades normes o no té entrenades unes actituds. En primer lloc, doncs, haurem de saber-los identificar i una forma primitiva de fer-ho, encara que eficaç, és descobrir que els valors tenen vocació de permanència i estan soldats amb les creences. A mesura que les societats maduren, que no vol dir que es modernitzen, les normes van canviant i també ho faran les actituds necessàries per saber viure-hi però determinats valors perduraran al llarg del procés. La norma ens fa ser individus socials, les actituds ens fan individus eficaços i els valors ens mantenen com a persones en el procés de canvi. Posar en pràctica els nostres valors ens exigeix un alt grau de compromís personal i una constant tensió entre el món i nosaltres, és l'expressió suprema de la llibertat personal. Amb això estic dient que de valors, valors, millor pocs sinó volem caure en la paràlisi, la desorientació i en la impotència per excés. Quins? La tria és personal i necessitarem un grau de maduresa per fer-ho. L'assumpció dels valors requereix fer un procés d'introspecció que no és possible si no és a partir d'una edat (capacitat) i d'una rica experiència vital. Per tant no podem pretendre que a determinades edats es tinguin determinats valors (sí conductes), i és més, el paper de l'entorn -familiar, social, escolar- no pot ser altre que el de "mostrar" ja que els valors no s'ensenyen mitjançant la paraula sinó que s'eduquen amb els fets. S'adquireixen per contagi, o si voleu per "contaminació" i gràcies a l'admiració que sentim per un comportament aliè davant una situació complexa i arriscada. En una societat laberíntica i heterogènia com la nostra, la tria es fa més complicada perquè no hi ha una sola manera de respondre a una situació. Hi ha multitud de creences que guien la resposta. Si tot plegat és tan difícil, el millor és no fer res i posar-nos en mans del nihilisme?. En primer lloc jo no he dit que educar valors (o en els valors) sigui fàcil, és molt difícil i qui digui el contrari frivolitza i enganya. Però sí que l'entorn ens pot ajudar, si es posa d'acord en considerar comuns i ineludibles determinats valors. Aquesta actitud demana humilitat (les meves creences no són ni les úniques ni les millors) i generositat (sacrifico en favor de la concòrdia). El nostre món aquest esforç ja l'ha fet proclamant la Declaració Universal dels Drets Humans que han complert el 60è aniversari. Em refereixo al seu contingut filosòfic/ideològic més que al jurídic. Consolidada aquesta base comuna i inexcusable, en el si de la nostra família i de l'escola intentarem també promocionar aquells que són més nostres i que afegirem als universals siguin els continguts en el cristianisme, en el mahometisme, en el budisme, en la ciència, en l'ateisme, en el lliure pensament, etc... Si no som capaços de fer-ho, com a mínim hauríem d'assegurar unes normes i unes actituds. Potser millor això que l'adoració d'uns déus que separen, humilien, exploten, roben, menteixen, dominen..., en definitiva, valors (contravalors) que, adormint la consciència i ridiculitzant la bondat, deshumanitzen. Res que no em faci més humà, més bo, amb mi i amb els altres, és un valor. Miquel Garcia :: Director


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 5

ACTUALITAT

Llença’t Enguany el lema que des de l'equip de pastoral hem proposat a l'Escola és “Llença’t”. Totes les celebracions d'inici de curs van expressar aquest desig. Volem animar als nostres nois i noies a atrevir-se a participar en grups, en voluntariats, en trobades... Ens sembla que tenir l'oportunitat de conèixer persones i diferents experiències enriqueix el creixement personal i ajuda a donar sentit a tot allò que anem fent amb la nostra vida.

JOVES EN ACCIÓ: EL VOLUNTARIAT A L’ESCOLA Estiu a Bolívia

Camió cap al Senegal

El Bernat, el Joan i la Maria, alumnes del CFTE (Centre de Formació de Tècnics Esportius) i ex alumna de l'escola respectivament, han participat aquest estiu en activitats de lleure amb nens i nenes i de formació amb mestres de la zona del Alto a Bolívia. Per St. Josep de Calassanç van compartir la seva experiència amb els alumnes de 4t d'ESO de l'escola.

Gràcies a la col·laboració d'alguns pares de l'escola, de moltes persones i institucions, d'alumnes, ... el mes de novembre va sortir des del'Escola un camió amb material escolar, roba, ordinadors, etc... cap a escoles de la Fundació Educació Solidària.

es 5

Lourdes També aquest estiu, sis alumnes de 1r de Batxillerat de l'escola van acompanyar malalts a Lourdes, després d'haver fet una tasca de treball al Cottolengo durant el curs. A Lourdes van ser uns dies de treball intensos i de trobada amb moltes persones, fins i tot, com devíeu veure a la pàgina web de l’Escola es van trobar a l'expresident Jordi Pujol.

Cottolengo Aquest curs molts alumnes de 4t d'ESO i 1r de batxillerat s'ha animat a col·laborar en el voluntariat per anar a fer un servei al Cottolengo. La Marta i l'Anna Padrós, dues exalumnes, fan el servei d'acompanyar-los i també el dia de St. Josep de Calassanç vam presentar aquesta experiència i la de Lourdes als nois i noies de 4t d'ESO.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 6

ACTUALITAT

Residència Santa Eulàlia Un grup de nois i noies de batxillerat cada setmana acompanyen a escolapis grans a passejar, xerrar, ... és una experiència que els ajuda mútuament a connectar-se amb la vida i el món.

Campanya recollida de Joguines - Cáritas - Parròquia de la Sagrada Família Un grup 5 de nois i noies de 3r i 4t d'ESO han col.laborat en la recollida i preparació de joguines a la nostra escola. Després de vàries setmanes de dedicar els patis a classificar, netejar i embalar joguines, el dia 24 de desembre van anar a la parròquia de la Sagrada Família a repartir les joguines entre les famílies necessitades.

han participat en diferents celebracions de pastoral de l'Escola i també en la missa del pollet.

JOVES EN ACCIÓ: GRUPS DE REFLEXIÓ Aquest curs han iniciat un camí de reflexió cristiana un bon nombre de nois i noies. Enguany hi ha tres grups a batxillerat, un grup a 4t d'ESO, un grup a 3r d'ESO, cinc grups a 6è de primària i tres grups a 5è. També han començat a treballar els trenta-dos grups de catequesi de primera comunió.

Curs de formació monitors Mou-te Enguany nou nois i noies de batxillerat van assistir a un curs de formació per ser animadors de nens i nenes durant el cap de setmana del 4 i 5 d'octubre a Calella. El curs estava organitzat per l'escola de lleure Adhara.

es 6

Explicar contes als més petits Mou-te 5è primària Els grups Mou-te de 5è van preparar un conte de Nadal per als alumnes i pares d’educació Infantil i cicle Inicial. El contes es titul·lava “Bruno, el pallaso”, i va ser representat classe per classe i també a totes les cantades de Nadales.

CAMINADA PER LA PAU

JOVES EN ACCIÓ: GRUP DE MÚSICA Un grup 5 de nois i noies de 3r i 4t d'ESO han col·laborat en la recollida i la preparació de joguines a la nostra escola. Després de vàries setmanes de dedicar els patis a classificar, un grup de joves també s'ha animat a preparar cançons i músiques per a les diferents celebracions de l'Escola. Ja

El passat 27 de novembre 36 alumnes de 4t d’ESO de la nostra escola van participar en una nova edició de la Caminada per la Pau. Aquest any ha estat organitzada per un centenar de voluntaris de Batxillerat de l’Escola Pia de Granollers. Malgrat el fred que feia (a primera hora del matí havia nevat), cap dels gairebé 800 participants va faltar a la cita. Els grups, formats per nois i noies de diferents escoles pies, esperaven estoicament el seu torn per a començar, fent-se passar el fred com podien.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 7

ACTUALITAT

De mica en mica els grups anaven sortint del punt de trobada (el parc fluvial de Granollers) per iniciar una gimcana urbana pel centre de la ciutat. Les proves, distribuïdes al llarg de tres recorreguts diferents, giraven entorn d’un personatge ben proper: l’Ariadna, una noia de quinze anys plena de dubtes sobre el seu futur, els seus sentiments, la seva família… però convençuda d’una cosa: val la pena conèixer persones, compartir amb elles bons moments i lluitar sempre per un món més just.

COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT Hem rebut el reconeixement de l'Ajuntament de Barcelona per la feina feta amb l'educació per a la sostenibilitat durant els cinc darrers cursos escolars. Amb l'esforç de tota la comunitat educativa, seguirem treballant amb la mateixa il·lusió durant el període 2008-2011.

L.G., A.Q., M.R. i O.V., Punt i Coma, núm. 7

RENOVACIÓ DEL D’ESCOLA VERDA

DISTINTIU

El passat 3 de desembre vam celebrar al CosmoCaixa de Barcelona la VII Trobada d'Escoles Verdes, un acte en el qual la nostra escola va rebre la renovació del distintiu Escola Verda per tres cursos més. D'aquesta manera renovem el nostre compromís de treballar per la millora del mediambient educant als nostres alumnes per la sostenibilitat. Volem felicitar a tothom per la feina feta.

es LA CORAL HARMONIA FA 25 ANYS La Coral Harmonia va néixer l`any 1983 a l'Escola Pia de Sarrià de Barcelona, a partir d´una colla de pares d’alumnes que es proposaren de conrear el cant coral i de gaudir de la música, tot intentant assolir un millorament tècnic i interpretatiu cada cop més acurat. Ha realitzat moltíssims concerts per tot Catalunya , principalment a Barcelona i a altres viles de tot Catalunya ( Puigcerdà , Pontons, Corbera de Llobregat, Llívia, Sant Antoni de Calonge , Alacant..) i ha actuat diverses vegades a televisió (TV-2) i a la missa a la catedral transmesa per Ràdio Estel.El passat 22 de gener van actuar a les 20 h del vespre a l'Escola de les Teressianes (c/ Ganduixer, núm. 87), i el proper diumenge 8 de febrer actuaran a les 10.30 h a la Missa que es retransmet per TVE-2. Vaparticipat a les trobades de corals de Santa Cecíli a, des del 1990 fins al 2002, i organitza trobades de corals al l´Escola des de l' any 1995, amb participació de diverses agrupacions de fora. Ha participat amb l'Ajuntament de Sarrià-Sant Gervasi. Ha participat a en les Comunions a l´Escola, fins l´any 2001 i va ser present molt activament als actes de celebració del centenari de l’Escola l’any 1994. El repertori que s'ha treballat des de l'inici inclou la música vocal des del segle XVI, cançó popular, religiosa, i cançó tradicional catalana, sense oblidar, la cançó castellana, francesa i alemanya.

7


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 8

ALUMNES NOUS

Grups nous de P3 marietes

papallones

formigues

Alumnes nous a P4, P5, 1r i

es 8

Alumnes nous a cicles mitjà i superior de primària

Alumnes

nous

a


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Pรกgina 9

ALUMNES NOUS

Alumnes nous a batxillerat

FUTBOL

PPA

FUTBOL B

es 9

CAFEMN A

CAFEMN B


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 10

ACTUALITAT

Eleccions al Consell Escolar El passat dimarts 27 de novembre van tenir lloc les eleccions convocades pel Departament d’Educació per tal de renovar la meitat de mebres de tots els Consells Escolars. Les urnes van funcionar durant tot el dia, i després del recull de les votacions la nova composició del Consell Escolar va resultar ser la següent: Director/a (President/a del consell): Sr. Miquel Garcia Casaponsa Representants de la titularitat: 1. P. Jesús Ferràndez Aragües 2. Sr. Josep Maria Arbusí Pagés 3. Sr. Marcel Massa Clastre Representants dels professors: 1. Sr. Fede Bonsoms Canet 2. Sra. Anna Miró Margarit 3. Sra. Anna Rosés Torné 4. Sra. Isabel Clavero Marti

es 10

Representants dels pares d'alumnes: 1. Sra.Yolanda Bobis Rivero 2. Sra. Mònica Amat de Broto 3. Sra. Ma. Cecília López Moreno 4. Sr. Joan Jané Marcet (rep. AMPA) Representants dels alumnes: 1. Adolfo Bujarrabal de Grandes 2. Sergi Ferreté Aymerich Suplents: Bernat Ruiz Molins Representant del personal d'A. i S.: 1. Sra. Pilar Buil López Representant de l'Ajuntament: 1. Sra. Joaquima Ferrando Aguilar

Què és el Consell escolar? El Consell Escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern dels centres educatius. Quines són les seves funcions? Les funcions principals del Consell són l'aprovació, el seguiment i l'avaluació dels

projectes que desenvolupen l'activitat educativa del centre (article 57 Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol reguladora del dret a l'educació. BOE núm. 159 - 04/07/1985). Qui forma part del Consell Escolar?

- El/la director/a del centre. - Tres representants del/de la titular del centre. - Un/a regidor/a o representant de l'ajuntament del terme municipal on es trobi el centre. - Quatre representants dels professors i les professores. - Quatre representants dels pares i les mares o tutors dels alumnes, elegits per ells i entre ells. - Dos representants dels alumnes elegits per ells i entre ells, a partir del primer curs d'ESO. - Un/a representant del personal d'administració i serveis. - L'associació de pares i mares més representativa del centre designa un/a representant en el Consell Escolar. Els alumnes poden ser elegits membres del Consell Escolar a partir del 1r curs d'ESO. - En els centres específics d'educació especial i en aquells que tinguin aules especialitzades, també forma part del Consell Escolar un/a representant del personal d'atenció educativa complementària.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 11

COMPARTIR VALORS

Fem créixer persones La comissió COMPARTIR VALORS vol convidar tota la comunitat de mares i pares de l'Escola Pia de Sarrià a compartir els valors que els nostres fills estan experimentant i que els fan créixer com a persones. Ens referim als valors socials, mediambientals, esportius i escolapis. Aquesta comissió la formen mares i pares que es posen a disposició de l'Escola per aconseguir desenvolupar tots aquests valors, i ajudar a construir una comunitat on poder experimentar-los. Des de la comissió volem ajudar a que els nens aprenguin aquests valors i els vegin com una nova manera de viure la vida. En relació als valors socials, volem facilitar l’accés dels nostres fills a totes les accions socials que l'escola posa al seu abast. La primera aproximació dels nostres fills a aquests valors es produeix dins de l'Escola. Els petits comencen aconseguint autonomia, el pas previ per poder acceptar petites responsabilitats dins de l'aula. Els nens de primària ja preparen i organitzen jocs per als nens d’educació infantil. I a secundària se'ls obre la possibilitat d’entrar en acció fora de l'Escola. el suport voluntari de mares i pares permet poder acompanyar els nens i nenes en aquestes activitats. Aquesta experimentació dels nostres fills és essencial per a la seva formació com a persones i es complementa amb la solidaritat que les famílies mostrem amb les necesstats que ens envolten. Aquí és on prenen importància les campanyes que es porten a terme amb les institucions que s’ocupen dels més desvalguts. Aquesta solidaritat a casa nostra no ens fa oblidar la solidaritat envers el Tercer Món, recolzant una iniciativa anual liderada per la Fundaicó Educació Solidària. Els valors en l'esport són un altre dels eixos fonamentals de la formació dels nois i noies. Davant d’una competició esportiva traslladem una manera d'actuar als nostres fills. L'aproximació és d'invitació i orientació. El repte mediambiental es presenta a nivell mundial. I l'educació envers els valors del medi ambient i la sostenibilitat han de ser presents des de la infància. Aquest valor, per la seva importancia, és assumit des de l'Escola en totes les accions que es porten a terme com a escola verda. Els valors escolapis conviden a les famílies a participar activament de la comunitat cristiana escolàpia. El primer pas ha estat reforçar el suport en la catequesi dels nostres fills. Aquest any ja comptem amb mares coordinadores del grup de catequistes. El segon pas, la celebració comunitària viscuda en família. I un pas endavant: compartir amb els nostres fills el seu creixement interior. Compartir com els nostres fills van coneguent la trascendència de la vida. Com des de la capacitat d'admiració, els alumnes estan començant a créixer per dins. Sou tots convidats a participar d'aquesta comissió acabada de néixer. Per a qualsevol suggeriment, demanda o comentari, podeu escriure a l’adreça de correu electrònic següent: sarria.ampa@escolapia.cat.

es 11


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 12

COMPARTIR VALORS

VALORS SOCIALS

VALORS ESCOLAPIS

Ja s'ha organitzat la borsa d'hores de voluntariat per a mares i pares, on podeu indicar el temps que teniu disponible -des d'una hora al llarg de l'any fins a dues hores setmanals- per tal de poder acompanyar les accions socials desenvolupades pels nostres fills segons la disponibilitat de temps que tinguem els pares i mares.

Aquest any ja comptem amb mares coordinadores del grup de catequistes. Moltes gràcies per la vostra feina. Ja hem aconseguit el primer pas de participació. El segon pas, ja es va viure plenament en la Missa del Pollet.

D'aquesta manera ja comptem amb un grup de alumnes que cada dijous va a fer una visita al pares escolapis que són en una residència prop de l'Escola i també s'han format uns grups que fan visites al Cotolengo cada dos divendres. S’ha de dir que hi ha algunes de les mares acompanyants que aprofiten l’estada per col·laborar fent de voluntàries. Sor Hermana Claudi, responsable del voluntariat del Cotolengo, està molt contenta amb la resposta que s’ha donat des de l’Escola. Ens ha demanat grups de fins a 12 persones, dividides en 8 noies i 4 nois. Quan arriben al Cotolengo, els voluntaris pugen a les plantes i ajuden a donar el sopar als malalts i donar-los una mica de conversa. D’altra banda, també es pot fer el voluntariat a la cuina. Ells mateixos et donen una bata per poder atendre als malalts. Volen molta puntualitat i que els avisem amb uns dies d'antelació per saber el dia en què hi anirem.

es

Com cada any, ens hem de felicitar pel suport al Casal d'Infants del Raval, i la campanya de recollida de roba.

12

Aquesta solidaritat a casa nostra no ens fa oblidar la solidaritat envers el Tercer Món. El projecte per a aquest any promou el suport per a una llar d'infants a Senegal, amb un doble efecte multiplicador: l'educació dels més petits i la incorporació de les seves mares en el mercat laboral, veritable eix de desenvolupament del país. Aquest any ha estat el quart any que celebrem l'arribada del Nadal tots junts. Un petit exemple de celebració en comunitat, viscuda per tots els nens i nenes des de ben petits. Una festa que cada any organitzarem millor i on tots hi esteu convidats i podeu dir-hi la vostra. I seguint la bona experiència de la celebració organitzada pels grups Mou-te, enguany us convidem a la primera missa familiar per celebrar l'entrada del temps de Quaresma. La missa tindrà lloc el proper dimecres 4 de març a les 19 h. I un pas més enllà: compartir amb els nostres fills el seu creixement interior. Compartir com els nostres fills estan coneixent la trascendència de la vida. Com des de la capacitat d'admiració, els alumnes estan començant a créixer per dins. I com els podem acompanyar? Aquesta aproximació és molt diferent a la que hem viscut nosaltres, mares i pares. Per aquest motiu, des de la comissió us convidem a la xerrada que ens ofereix la Teresa Guardans sobre el conreu de la interiorització, que tindrà lloc el proper 21 d'abril. Teresa Guardans és doctora en Humanitats, filòloga i especialista en una aproximació als fets religiosos adequada a les característiques i reptes de les societats del segle XXI: societats d'innovació contínua, flexibles, canviants, plurals i multiculturals, en un món globalitzat.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 13

COMPARTIR VALORS

VALORS EN JOC 10 PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

Com a pares i mares...

Quin exemple donem quan estem en públic? Com actuo davant les actituts racistes? Quan competiexen, quin rol adopto? Cidaner, crític, desinteressat, sobreprotec tor, auxiliar…? Quan competiexen, quines actituds promovem? Quan arriben d’una competició, els demano... -

Si Si Si Si Si Si Si Si Si Si

han perdut? han guanyat? han jugat molt malament? un company o companya ha comès un greu error... juga amb algú que no en sap tant… l´arbitre s´ha equivocat… l´entrenador o entrenadora s'ha equivocat… ha fet una entrada violenta o ha fet trampes… ha fet una jugada o actuació espectacular… ha estat la major part del temps a la banqueta o sense intervenir…

Com em comunico amb ells? - Quin to de veu utilitzo? - Quin canal de comunicació faig servir (mirada, contacte, veu…)? Com em relaciono amb els àrbitres o jutges? Faig una crítica constructiva: - als valors que pormouen els mitjans de comunicació? - l´us del cos femení com a reclam publicitari? - al comunisme exacerbat? Responsabilitzo als nois i noies de la cura del material? En l´activitat física en temps de lleure procuro... -

Promoure hàbits higiènics i saludables? Evitar el consumisme gratuït? No exagerar la importància de la imatge corporal? Promoure el respecte a l'entorn?

Com em relaciono amb l'equip tècnic i el professorat d'EF?

es 13


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 14

L’ASSOCIACIÓ I TU L’AMPA

TERTÚLIES EDUCATIVES: ADOLESCENTS Una de les preocupacions de la comissió d'Escola de Família integrada per membres de l'Equip directiu de l'escola i membres de la junta de l'Ampa, és ajudar les famílies a orientar i educar als fills oferint espais pel diàleg i la reflexió crítica. Per això es dissenya cada any un programa que intenta donar resposta a aquest objectiu. Les tertúlies educatives són un bon exemple. El dia 20 de gener, amb molt èxit de participació, vàrem proposar a les famílies d'ESO i batxillerat una sessió formativa que pretenia donar pistes i reflexionar sobre educació pel consum. La tertúlia tenia l'objectiu d'ajudar els pares a educar els fills perquè aquests construeixin la seva forma de pensar, actuar i sentir tenint una perspectiva crítica, activa i responsable davant el consum. - Crítica, per situar-se davant el consum amb reflexió, això comporta fer-se preguntes i elaborar respostes per exemple, sobre què és necessari i que és superficial.

es 14

- Activa, perquè puguem ajudar-los a prendre decisions. - Responsable, perquè puguem orientar-los a ser conscients que un acte de consum, és un acte de responsabilitat en el qual entren en joc els drets de l'individu i les responsabilitats que tenim pel fet de transformar l'entorn.

Josep Bonil, expert en el tema, va orientar i donar criteris per a construir models de consum. Quan més criteris tinguin els nostres fills, més fonamentades seran les opcions que prenguin alhora de decidir.

La comissió d'Escola de Família

PROPERES TERTÚLIES D’EDUCAR ADOLESCENTS: - Afectivitat i sexualitat (dimarts 24 de febrer). - Conductes de risc i consum de drogues (dimarts 24 de març).


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 15

L’ASSOCIACIÓ I TU L’AMPA JUANI MESA EXPÓSITO Juani Mesa va néixer el 1966 a Santa Cruz de Tenerife. És Doctora en Psicologia Evolutiva i de l'Educació i Sexòloga, i fa 11 anys que imparteix cursos de formació per grups de pares i mares intentant treballar la resolució de conflictes interpersonals, la millora de la convivència en família i de les relacions que existeixen entre família i escola. Aquest és el tercer any que la Juani imparteix al nostre centre el seminari "Educar adolescents". Està casada i no té fills. Ha treballat a l’aula el programa de Competència Social del Pr. Dr. Manuel Segura a diferents escoles des de 1995. Actualment l’aplica a un centre de la ciutat de Barcelona als cursos de 3r, 4t i 6è de primària i a 1r i 3r d’ESO.

Quina és l'actitud que s'ha de prendre a l'hora de resoldre conflictes a casa? Una actitud de paciència i d’afecte. La impaciència ens pot fer prendre decisions inadequades, ja que no escoltem ni pensem amb claredat. El conflicte en la família no es produeix amb qualsevol; es pprodueix amb les persones que estimem i per aquest motiu hauríem de ser més ‘exquisits’ en la seva resolució.

Podem mirar el conflicte com a quelcom útil i que ens ajuda a avançar? Efectivament, el conflicte és una oportunitat per educar, per aprendre, per avançar i créixer com a persones. Aquest és el repte del conflicte; que ens proposa créixer.

Quins són els principals problemes amb què es troben els pares i mares adolescents a l'hora d'educar els seus fills? Un d’ells és la manca de temps per compartir amb els fills/es. Els horaris laborals no ajuden a tenir i cuidar una família. També crec que no és igualitari el temps que es dedica ala família per part dels dos progenitors.Crec que és urgent socialment reequilibrar la importància tant de la feina com del poder tenir cura dels fills. S’ha de posar especial atenció quan s’està educant en soledat (per manca de l’altre, per separació o per voluntat pròpia), ja que cal més recolzament de l’entorn personal i laboral per educar. si no tenim temps per ser-hi i per educar, faltarà la supervisió, el fer-los un cop d’ull. Crec que perquè de veritat sorgeixin moments de qualitat s’han de compartir molts moments ‘normals’, inclús rutinaris i avorrits. Només amb la freqüència i la supervisió freqüents apareix ‘el moment’. Aquella anècdota o aquella història que els explicarem quan siguin una mica més grans i que ells o elles ens explicaran quan nosaltres ens fem més grans. Un altre aspecte que considero important és que les mares i pares (ja estiguin educant sols o formant equip amb l’altre progenitor) s’han de creure que són mares i pares. És a dir, no tenir por a prendre decisions, a marcar límits, a educar en valors, (ètics o religiosos, però en valors), a tenir clars els objectius educatius, i si és necessari, formar-se per

educar els seus fills/es. Crec que algunes persones tenen una baixa autoestima materna/paterna que no ajuda a educar. De la mateixa manera, cada vegada es parla més dels drets dels fills, que per descomptat ‘han de protegir i s’han de fer valer, però no es parla dels deures dels fills. I en canvi sembla que els adults tenen tots els deures i cap dret. això s’hauria de percebre socialment d’una altra manera, perquè està afectant l’educació dels fills/es. Molts apres se senten com alguns docents; sense eines per controlar i limitar ni per prendre decisions. I educar també vol dir limitar, encara que pugui sonar malament. Trobo a mares i pares que dubten sobre aspectes educatius de sentit comú. La incertesa, la inseguretat i la sobreprotecció no els estan ajudant a ser pares. M’explico: amb incertesa em refereixo a aquella sensació de que ni la ciència en general, ni la psicologia, ni l’educació en particular semblen tenir eines per educar i ensenyar i que tot, com diu la cançó, “depende”. és a dir, el que a unes famílies els ha funcionat és possible que a d’altres no els hi funcioni. Això és fals. La psicologia i l’educació ténen eines i coneixements per ajudar a reduir la incertesa d’educar a un fill o filla. I s’han de conèixer i utilitzar adequadament. I un últim aspecte, per no acotar ni fer interminable la llista, és la manca d’expressió d’afecte. a casa “sabem” que ens estimem, però jo crec que s’expressa poc. Especialment a mesura que els fills/es creixen. Els petonegem i abracem molt quan són nadons, però a mida que van creixent l’expressió de l’afecte es va reduïnt. També entre els adults. Expressem poc que ens estimem. I és necessària una expressió de les emocions i els sentiments perquè enforteix els vincles, ens ajuda a superar les adversitats, perquè ens fa sentir que no estem sols i que importem als altres. Però també necessitem educar en les emocions i sentiments per aprendre a gestionar la nostra vida emocional i conviure amb les emocions i els sentiments d’aquells qui ens envolten. Han canviat molt les coses respecte de fa uns anys, quan

es 15


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 16

L’ASSOCIACIÓ I TU Escola de Família vas començar a impartir cursos? Potser fa onze anys parlàvem més de les drogues; avui sembla que el tema, sent encara molt important, no està tan present a la nostra societat. I per suposat, no han canviat quasi gens la por, el desconeixement i la vergonya que tenen les famílies a parlar de sexualitat i afectivitat amb els seus fills i filles. Aquesta segueix sent, per mi, la gran assignatura pendent. Com podem educar les relacions? A relacionar-se se n’aprèn relacionant-se. Vull dir, que s’ha de ser allà, en la quotidianitat, convivint amb els fills i filles, els veïns, la família, els amics, els companys de feina i d’escola, etc... També oferint el nostre exemple com a adults que ens relacionem, que convivim amb els altres, que tenim conflictes, que parlem d’allò que ens passa, d’allò que ens ha passat, de com ho hem resolt, de com ho farem en un futur i dels nostres somnis. Deixant clar el que esperem del seu comportament com a fills o com a alumnes, donant indicacions concretes i amoroses.

es 16

Parles de competència social, assertivitat i resolució de conflictes com a base de la formació que dónes. Són els punts claus per mantenir una bona relació, tant a casa (entre pares i fills) com a l'escola (entre educadors i alumnes)? Efectivament, som persones perquè ens relacionem amb persones. I per créixer en les relacions s’han de dir i fer les coses des del respecte a l’altre però mantenint-nos ferms en les nostres conviccions i tenint cura dels nostres sentiments i dels sentiments dels altres. Això és l’assertivitat. És l’eina que ens permet relacionar-nos quotidianament i afrontar pacíficament els conflictes. Quan l’assertivitat preval en una persona com a estil de relació habitual i en la majoria de situacions de la vida, diem que aquesta persona es relaciona de forma competent socialment. Necessitem tant creure en allò social que actualment la competència social és una competència bàsica dins del currículum escolar. I això és una oportunitat meravellosa que ens proporciona l’Escola per parlar de com ens relacionem i per aprendre a fer-ho cada vegada millor. I si l’escola ara ho treballarà a consciència i a casa també ens posem a treballar-ho, estarem assegurant que quan els nens i nenes d’avui siguin adults seran persones capaces de viure i conviure amb els altres i d’afrontar les dificultats que els esperin.Podrem dir, quan siguem vells, que Seligman es va equivocar. Que família i Escola vam trobar a principis del s. XXI un pont pel que caminar junts i en la mateixa direcció i les dones de l’any 30 no estaran desolats per la pandèmia de la depressió. És clar que sempre ens quedarà allò imprevist, les malalties, però segurament seran capaços d’afrontar-los amb la valentia i la maduresa suficients. i això no és un somni, ara està al nostre abast com a persones, famílies i societat.

Es pot aprendre a ser assertiu? Com? Es pot i s’ha d’aprendre a relacionar-se assertivament. Ho ensenyen de manera espontània i natural milers de persones i famílies. Es dóna quan una persona primer pensa i reflexiona abans de prendre una decisió, valorant-ne les conseqüències, tenint en compte la seva escala de valors i els sentiments que això li produeix i els sentiments que produeix en l’altre, i llavors decideix parlar o actuar assumint les conseqüències de les seves paraules o dels seus actes. I ara també s’aprèn a l’escola. Existeixen diversos programes, entre ells el que va crear el Professor Manuel Segura de la Universidad de La Laguna (Tenerife) fa ja deu anys; el programa de Competència Social que tant d’èxit està tenint en centenars d’escoles de Canàries, Andalusia, el País Vasc, la Comunitat Valenciana i Madrid. Un programa que ha estat avaluat rigorosament a través de diferents investigacions tant a Tenerife com a València i a Barcelona. Quines pautes has intentat donar als pares que han assistit al seminari? Hem parlat i compartit moltes petites coses que ajuden a educar en el dia a dia. També moltes experiències en les que el bon sentit i l’afecte han aconseguit resoldre situacions difícils, però si vols que et doni una recepta ràpida, em quedo amb la frase del Pr. Manuel Segura “molt d’afecte i normes clares”. Hi ha alguna lectura que recomanis especialment i que els pugui servir de guia? Actualment hi ha molta bibliografia a les llibreries sobre com educar els fills/es. Però per no córrer el risc de no ser objectiva, recomanaré dues lectures. Una per a famílies amb nens i nenes molt petits, perquè és durant els primers 6 anys de vida on realment s’han de fer les coses de la millor manera possible i de vegades descuidem aquesta bonica etapa de la vida i només pensem en educar quan estan a punt d’entrar (o ja hi són) a l’adolescència. El llibre porta per títol "Desarrollo socioafectivo e intervención con las familias" de Núria Prat i Marisa del Río. Em sembla un llibre molt ben fet que explica cada etapa de la vida de les criatures des dels 0 fins els 6 anys, amb exercicis que poden portar a terme els pares. I l’altre és del meu mestre, el Professor Manuel Segura, adreçat a famílies i a persones de qualsevol edat, amb o sense fills, que vulguin reflexionar sobre com es relacionen i sobre com es pot millorar com a persona. El libro porta per títol "Enseñar a convivir no es tan difícil". És un llibre clar, amè i optimista, tal i com hauria de ser la bonica tasca de portar al món i educar un fill o una filla.

Moltes gràcies, Juani!! Gràcies a tu, a l’AMPA i a totes les famílies que he tingut la sort de conèixer i amb les que he compartit moments tant enriquidors a l’Escola Pia Sarrià-Calassanç!


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 17

L’ASSOCIACIÓ I TU L’AMPA

Recull d’opinions sobre el seminari "Les explicacions han estat molt planeres i pràctiques. La formadora sap conectar molt bé amb els problemes que s'expliquen". "M'ha semblat molt pràctic i molt útil en la vida diària. M'ha sorprès gratament i m'agradaria poder continuar fent seminaris d'aquest tipus". "M'ha agradat molt. La Juani ho explica amb un llenguatge molt proper i amb molt d'entussiasme". "Ha sido un seminario muy positivo y enriquecedor. Me ha permitido reflexionar y parar a pensar un poco en este día a día tan desenfrenado en la educación de nuestros hijos, y explicado por Juani ha sido muy distraído. Es encantadora. Gracias!". "Em sembla molt interessant pels que tenim fills adolescents. La Juani ho explica tot amb molta naturalitat i ens dóna pautes per tractar els nostres fills. D’altra banda, sents els problemes que tenen els altres pares i t'adones que, almenys, tots estem igual!". "Ha sido una auténtica aventura el intentar adentrarnos un poco más en la adolescencia. He visto muy claro cuales son nuestros deberes como padres y nuestros derechos y también cuales son los derechos y deberes de nuestros hijos". "M'ha permès reflexionar i compartir experiències comunes entre tots els pares. Adquirir altres maneres d'enfocar els problemes i conflictes". "Contenido muy interesante orientado a la práctica teniendo claro que no existen fórmulas magistrales. Sólo nos queda pensar que compartiendo experiencias te das cuenta de que los problemas son comunes en la familia". "Penso que l'intercanvi d'experiències i vivències és molt enriquidor. A més, la visió d'un professional del tema m'ha servit per corregir alguns pensaments erronis que tenia sobre alguns temes. L'exposició de la psicòloga ha estat molt entenedora". "Ha estat molt interessant, exposant els aspectes teòrics psicològics de l'adolescència i explicant-ho amb casos pràctics i situacions que ens podem trobar. He trobat a faltar, potser, el tractament del tema de l'alcohol i les drogues".

es 17


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 18

L’ASSOCIACIÓ I TU L’AMPA

MISSA DEL POLLET Com cada any, el 24 de desembre a les 18 h. de la tarda ens vam reunir per celebrar la Missa del Pollet. el lema del conte d’aquest any era “Nadal: un camí de solidaritat”. A mida que s’explicava la història, des de la paraula SOLIDARITAT s’anaven formant altres paraules importants del text, com podeu veure a les imatges. L’església estava plena de gom a gom i la cerimònia va ser molt bonica.

es 18

CURS DE CUINA DE NADAL Abans de Nadal, a la cuina de l'escola, el xef Antonio Romero (germà d’en Javier Romero, cap de cuina de l’Escola), del famós restaurant "El Racó d'en Cesc" de Barcelona, ens va apropar un cop més a l'art de cuinar. El menú era molt atractiu i força complert: terrina de foie amb Oporto, canelons d'ànec amb salsa de foie, terrina de bacallà amb gambes i braç de pa de pessic farcit de crema i fruits del bosc. Aquesta vegada, a més dels plats previstos, el xef ens va explicar algunes variants de les receptes originals; per exemple, tot aprofitant que ens explicava la tècnica del "filmado" per a fer la terrina de foie (tancar amb paper film per coure el foie), ens va suggerir un altre plat que es prepara de manera semblant: Rotllets de lluç i salmó; i amb les postres va fer el pastís amb crema però també ens va ensenyar a omplir-lo amb mousse de trufa o amb nata, i també a cobrir-lo de xocolata per fer el tronc de Nadal. Crec que el que més ens agrada d'aquests cursos, apart de poder seguir el procés d'elaboració dels plats pas a pas, és que els podem tastar per saber cóm ens haurien de sortir a nosaltres i, a més, així ja marxem sopats a casa!


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 19

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

Comenius project: Visitem Hongria Seguint amb el projecte Comenius, el passat mes d'octubre un grup de professors d'educació infantil i primària de la nostra escola han visitat la ciutat de Kecskemét a Hongria. Kecskemét té uns 110.000 habitants està situada a 85 Km. de la capital, Budapest. Emmarcada en un entorn rural és una ciutat molt agradable, amb poc trànsit i amb un centre històric que s'articula al voltant d'una gran plaça a on s'hi troben esglésies de diferents cultes: catòlic, ortodoxe, calvinista i jueu. Els nostres mestres han visitat la Kecskeméti Foiskola. És un parvulari amb alumnes de 3 a 7 anys (en el sistema d'educació hongarès, la primària comença a l'edat de set anys). Allà han observat l'organització de les aules, passadissos i patis, les manualitats realitzades pels alumnes i la metodologia emprada. Les aules són espaioses, acollidores i amb molta llum. La decoració consta de molts elements naturals com plantes, branques i manualitats elaborades pels alumnes. D'acord amb el seu programa i metodologia, destaca l'absència total de lletres, nombres i retolació. També els crida l'atenció el reduït espai destinat a llibres i contes. No utilitzen llibres de "text". En el sistema d'educació hongarès, la lectura i l'escriptura s'introdueixen a la primària, de manera que els nens al parvulari no tenen cap contacte explícit amb la lectoescriptura. Els mestres hongaresos remarquen que molts nens amb inquietuds comencen a llegir pel seu compte, també nens que tenen germans grans. Però al parvulari , en cap cas se'ls encoratja per tal de que ho facin.

Els mestres de l’Escola amb els mestres de Kecskeméti Foikskola.

es 19

La metodologia es basa en activitats com racons de treball, manualitats, música i gimnàstica sueca.

Als passadissos s’hi troben uns mobles amb cortinetes. Allà els alumnes hi guarden els abrics i es canvien les sabates per sabatilles tant bon punt arriben a l'escola per tal d'anar còmodes i eixuts. A Hongria, les temperatures a l'hivern poden ser bastant extremes. Un altre detall curiós que observem és com tots els nens (fins els set anys) es posen el pijama per tal de fer la migdiada. Els patis són com un gran parc sense desnivells. S'observen molts elements naturals com arbres, troncs i pèrgoles amb plantes. La metodologia està basada en activitats com racons de treball, manualitats, música i gimnàstica sueca. Es tracta d'una metodologia molt poc guiada a on el mestre acompanya l'aprenentatge del nen. En molt poques ocasions és el mestre qui diu l'activitat que cal fer, és un aprenentatge molt lliure per part de l'infant. No es fa un control exacte de les activitats dels nens, el mestre observa

La decoració consta d’elements naturals i manualitats realitzades pels alumnes.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 20

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil el que els nens van fent. L'objectiu d'aquesta etapa no és l'assimilació d'uns coneixements "curriculars", és l'adaptació del nen a l'escola, la socialització i l'adquisició d'hàbits. Els nostres mestres també han assistit a una sessió de manualitats. Es treballa amb materials naturals com fruites, fulles, .... i les activitats consisteixen en retallar, enganxar, doblegar paper, lligar cordills, fer petites estampacions, origamis, etc... Amb aquesta visita, els professors de la nostra escola han pogut observar com aquesta metodologia els funciona perfectament. Els nens estan habituats a aquesta manera de treballar i en cap cas els nostres mestres han presenciat moments de caos ni de desorganització. Els nens tenen molt clares les seves funcions, quan acaben de fer una activitat recullen el material i es dirigeixen cap a un altra activitat o espai de l'aula. Els infants aprenen des de ben petits el valor del respecte i això es percep a l'aula, on es respira tranquil·litat i harmonia.

es

Els patis són com un gran parc sense desnivells, amb arbbres, troncs i pèrgoles amb plantes.

Mª José Bellsolà Especialista d’anglès d’educació infantil i cicle inicial de primària

20 En el sistema d’educació hongarès, la primària comença a l’edat de set anys.

Amb aquesta visita, els professors de la nostra escola han pogut comprovar que els infants aprenen des de petits el valor del respecte i això es percep a l’aula, on es respita tranquil· litat i harmonia. En molt poques ocasions el mestre diu el que s’ha de fer; es tracta d’un aprenentatge molt lluire per part de l’infant.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 21

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació infantil

Iniciem els experiments: fem bombolles i descobrim el bosc Els nens i nenes de P3 hem començat aquests trimestre les ciències. Una vegada a la setmana dividim la classe en 2 grups. El primer grup ha anat amb la Míriam al bosc de l'escola, hem recollit pinyes, cargols, fulles, pedretes… i moltes coses més! Quan hem tornat a la classe hem fet les empremtes de totes aquestes coses sobre el fang. L'altre meitat de la classe, hem anat a la sala gran i hem experimentat amb l'aigua i el sabó! Hem fet moltes bombolles i hem descobert que estaven plenes d'aire! La setmana vinent canviarem! Els experiments ens agraden molt!

es 21


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

VISITA DE P4 AL COSMO CAIXA Els nens i nenes de P4 vam anar d’excursió al Cosmo Caixa i vam assistir a un taller relacionat amb els planetes, les estrelles i el cosmos. Va ser molt interessant i enriquidor. Vam aprofitar per anar al “Bosc inundat” i manipular els experiments que hi havia exposats. Ens ho vam passar molt bé!!

es 22

Página 22


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 23

NOTÍCIES DE LES ETAPES Educació Infantil

VISITA CULTURAL DELS NENS DE P5 AL POBLE ESPANYOL El divendres 21 de noviembre, els nens i nenes dels Elefants, de les Balenes i de les Girafes vam anar a fer un joc de pistes que ens conduïa a trobar el drac dels set caps. D'aquesta manera, mentre buscàvem les pistes vam anar coneixent el Poble Espanyol: els seus carrers , els edificis,…. La visita va concloure amb una obra de teatre on vam trobar el drac dels set caps. Ens ho vam passar molt bé. I apa, cap a l'escola a dinar!

es 23


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 24

CONCURS CERCANT UN LOGO

Ja tenim nou logo per l’AMPA! El passat 25 de novembre, a l’Assemblea General Ordinària de l’AMPA, que va tenir lloc com cada any a les 21 h. a l’auditori de l’Escola, es va celebrar l’entrega de premis del concurs Cercant un logo, que l’AMPA va convocar el mes de maig passat amb la fi de trobar un nou logo que representés l’associació amb una imatge més actual. Es van rebre un total de 32 treballs, i la decisió de la Junta per trobar el treball guanyador va ser molt difíci. Finalment es van triar tres treballs finalistes, i d’aquí van sortir el treball guanyador i el segon i el tercer classificats. Els premis que es van donar van consistir en txecs regal de la FNAC per als guanyadors. Des de la Junta de l’AMPA volem donar les gràcies a tots aquells que heu participat en el concurs per la vostra col·laboració i l’esforç en la realització dels treballs, que han estat tots fantàstics. I volem donar l’enhorabona al guanyador, Julen Gerrikabeitia, alumne de 1r de batx C de l’Escola, per la bona feina feta. Tot seguit us presentem els treballs finalistes i la resta de treballs presentats:

PRIMER PREMI: Julen Gerrikabeitia, 1r batx C

es 24

“Busco sobretot jugar amb els colors per representar les sigles “M” i “P” de “Mares” i “Pares”, utilitzo el rosa i el blau respectivament, dos colors que tot i que no es vulgui veure una discriminació, es poden identificar fàcilment amb els dos sexes, ja que fins fa poc, fins i tot les bates de l’Escola dels nens i nenes tenien aquesta distinció de colors. D’altra banda, he volgut representar que les dues figures del logo de l’Escola (les mares i els pares) s’agafen i fan com una porta d’entrada a l’AMPA, ja que són ells els grans membres d’aquesta associació. A més, si ens hi fixem, la forma del logo que he fet, si el mirem amb una visió general i sense entrar en detall podria semblar una “A”, que representa tant a “Associació” com a “Alumnes”. Julen Gerrikabeitia.

SEGON PREMI: María Silvia Roques (mare d’una alumna de P3 B formigues)

“La intención del diseño es representar en una iimagen la familia como núcleo indivisible y parte fundamental de una institución educativa y el arte como una herramienta para la educación de nuestros hijos. Asimismo, el diseño se inspira en la fantasía y lo irracional de las obras del pintor catalán Joan Miró, identificando, de esta manera, el logo como parte de nuestra cultura. De manera que, la composición del logo se organiza sobre un fondo de color neutro en dónde el acrónimo AMPa está escrito con un pincel. Las letras del acrónimo toman vida al representar la familia, el padre y la madre que velan por su hijo. el logo está pintado con una gama limitada de colores brillantes; azul, rojo, amarillo, verde y negro, rasgos característicos de la técnica utilizada por Miró”. María Silvia Roques.

TERCER PREMI: Albert García-Alzorriz, 1r batx C


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 25

CONCURS CERCANT UN LOGO

Alexandre Herrero

Andrea Martínez

Ângels Herrero

Anna Palau

Cristina Moret

David Vendrell

Gonzalo Subias

Alejandro merino

Alex Herrero

Andrea Martínez

David Vendrell

Ingrid Hinojosa

es 25 Joaquín Rosique

Julen Gerrikabeita

Olivia Mas

Yasmina Cardenal

Josep Mª Arnal

Julen Gerrikabeita

Olivia Mas

Albert Girau

Josep Mª Arnal

Mar Diaz

Roger Novillo

Albert Girau

MªJosep Rosanas

Adrià Canal

Yasmina Cardenal

Alejandra Coma


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 26

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

COMENIUS PROJECT AL CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA: VISITEM POLÒNIA

Aquest any, per donar resposta a un dels objectius del Pla de Millora de les Llengües Estrangeres hem sol·licitat un Comenius per al curs 2009-2011. Aquest projecte, que tindrà una durada de dos anys, es portarà a terme al cicle superior de primària. Un Comenius és un projecte d'intercanvi, en el nostre cas virtual, amb altres països d'Europa. L'objectiu és fomentar l'ús i l'aprenentatge de la llengua anglesa ja que serà l'idioma vehicular de tot el projecte. El passat mes de desembre, el Xavi Ocaña i la Queralt Pintó (cap d’estudis dels cicles mitjà i superior de primària i cap del departament de llengües estrangeres, respectivament) van anar a Polònia. Allà van conèixer als futurs "partners" de projecte, que provenien de tres països diferents: Polònia, República Txeca i Turquia.

es 26

"Aquesta trobada ens va donar l'oportunitat de definir el futur projecte i els seus objectius a la vegada que vam poder visitar altres centres educatius de primària de la zona. Va ser una experiència molt interessant, i enriquidora, tan a nivell personal com professional. Vam tornar amb moltes ganes de tirar el projecte endavant. Ja us mantindrem informats!!"

NOVETAT CURS 2009-2010 El curs 2007-2008 l'escola va iniciar el Pla de Millora de l'Aprenentatge de les Llengües Estrangeres. Seguint aquesta línia, un dels objectius que estableix el pla és la incorporació dels exàmens Cambridge dins el nostre currículum escolar. Gràcies a l'acord entre la Fundació Escola Cristiana i Cambridge ESOL Examinations, aquest curs els nostres alumnes tindran la possibilitat de presentar-se als exàmens oficials i així poder obtenir les corresponents certificacions de Young Learners (YLE), Key English Test (KET), Preliminary English Test (PET), i el First Certificate in English (FCE), Aquests exàmens seran duts a terme pels examinadors oficials de la Universitat de Cambridge i aquests es realitzaran al nostre centre escolar. Gràcies aquest acord, el preu d'aquests exàmens serà una mica més econòmic del que és normalment. Queralt Pintó Cap del Departament Llengües Estrangeres


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 27

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

Comencem les sembres a l’hort d’aquest curs

Com cada any, hem començat a sembrar els productes que després recollirem a l’hort des de la primavera fins a final de curs. Els més petits, els nens i nenes de P3, planten cols i pastanagues. Els de P4, fresons i enciams. Els de P5, raves i tomaqueres. Nosaltres, els nens i nenes de 1r de primària hem plantat alls, cebes i tulipes. I els de segon aquest curs plantaran faves i plantes aromàtiques. Anar a l’hort ens agrada molt. El mes d’octubre, el jardiner de l’escola ens va ensenyar el que era la batuda de l’ammetller, i tots vam poder agafar les ammetlles i veure com eren de ben a prop. Ja tenim ganes que sigui primavera per recollir les sembres!

es 27


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 28

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

SANT JOSEP DE CALASSANÇ A MANS DELS MÉS PETITS Els nens i nenes de 2n de primària van celebrar Sant Josep de Calassanç fent unes titelles de dit a l’assignatura de Cultura Religiosa en homenatge a la història del nostre patró.

TALLER DE PERFUMS 2n de primària El passat mes de novembre els nens i nenes de 2n de primària vam fer un taller per elaborar perfums. Aquest taller el va preparar la professora Isabel Clavero i el va dur a terme ella mateixa amb la col·laboració dels seus alumnes de batxillerat. Donat que les nostres classes de 2n tenen nom de plantes aromàtiques, cadascuna va fer el perfum corresponent a la seva planta: espígol, farigola, romaní i menta. Agraïm a la Isabel i als seus alumnes la seva col·laboració i valorem molt positivament aquesta experiència conjunta ja que va ser molt interessant, molt amena i els alumnes van gaudir molt. Esperem poder-la repetir els cursos vinents i poder realitzar altres activitats conjuntes.

es 28


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 29

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

es 29


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 30

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

EL PESSEBRE DE PLASTILINA Tot va començar amb una poesia. Aguns van fer persones: la dona que renta, el vell que té fred, la dona que fil·la… D'altres van fer tots els animals que volguessin: gallines, pollets, ànecs… Inclús vam posar-hi la figura d'un pescador! Jo vaig fer pastors, una foguera, la dona que fil·la, un pont, un arbre i l'àngel de l'anunciació. Uns nens es van posar per parelles i van fer els tres camells. I així ens va sortir un pessebre de plastelina que va quedar tant bonic com el que fem a casa. Alba Orriols, 3r A.

EXCURSIÓ A CARDEDEU Era martes día 4 de octubre. Hicimos una fila con la persona que quisimos y fuimos al autocar. Subimos y nos sentamos con el de la fila. Llegamos y nos pusimos a jugar; yo jugué con los niños de mi clase a la pelota. Hicimos un aperitivo y después de comer fuimos a pasear y llegamos al parque que estábamos antes. Jugamos mucho y nos fuimos. Oriol Morera, 3r B.

es 30

El martes 7 de octubre de 2008 fuimos de excursión a Cardedeu en autocar. En el autocar cantamos canciones. Entonces llegamos a Cardedeu y fuimos a desayunar. Y allí había un parque pero yo jugué con la pelota a fútbol. Y por último nos fuimos a visitar el pueblo. Bruno Gumá, 3r B. Cuando íbamos en el autocar yo fui con Silvia y ella se sentó en la ventana y yo en el pasillo. Cuando llegamos nos explicaron las normas y lo que se podía hacer y lo que no. Fuimos a jugar María L., Mariví, María G., Carla y yo. Ellas jugaron al stop, y yo y Conchis jugamos a bomberos. Hicimos un paseo con todo tercero A, B, C y D. Cuando fuimos a comer primero hicimos un pica-pica. Yo llevé Doritos, María L. llevó Lays, María llevó ganchitos y Mariví también. Conchis llevó palomitas y Ana y Silvia llevaron Bocabits. Después fuimos al autocar y María León y yo nos dormimos. Montse Miró, 3r B.

TREBALLEM SANT JOSEP DE CALASSANÇ:

Cristina, 3r D.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 31

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

SANT JOSEP DE CALASSANÇ Sant Josep er auna persona que creia molt en Déu, i per Sant Joseph de Calassanç es fan moltes festes al seu honor. I també va rebre moltes denúncies de senyors que no estaven d'acord i va haver d'anar al jutge. Dani Alonso, 3r D. Sant Josep volia ser sacerdot, però el seu pare no volia que es fés sacerdot, però un dia es va posar malalt i el seu pare es va posar molt trist i li va dir: "Si et poses bo et deixaré ser sacerdot". Pol Sandoval, 3r D. Sant Josep era un noi molt valent. A l'Escola es posava dalt d'una cadira i explicava totes les coses sobre Déu. Jordi Vallverde, 3r D.

Sant Josep de Calassanç era molt amable i bona persona i ajudava als nens i va fer una escola perquè els nens i nenes poguessin aprendre. David Mena, 3r D. Sant Joseph era una persona única que creia en Déu. Un dial i van regalar una campana, l'estava penjant i va caure i es va trencar la cama i llavors li deien 'cama trencada'. Òscar Sánchez, 3r D.

es

REDACCIÓ DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ Hola, em dic David i tinc 8 anys. Ara us explicaré el que em va passar a les celebracions de Sant Josep de Calassanç. No em vaig apuntar a la cursa, però quan faltava un dia vaig pensar que seria millor córrer però no em vaig apuntar. El dia de la cursa ens ho vam passar molt bé. Els animadors de 3r, però, no tant bé. Molts dels que corrien a la cursa van arribar a la classe i la Meri, la nostra profe, va donar una miqueta d'aigua als corredors perquè es milloressin. Estaven fatal! Quan estàvem tots més o menys bé vam baixar a la fira que era a les galeries del pati central. Us he de dir que la fira no em va agradar tant com els altres anys. Hi havia massa jocs de pintar cares. També us he de parlar dels altres jocs, per exemple el del túnel de les bromes pesades. A mi no em va fer gens de por. També us parlaré dels jocs; quan vam fer els equips no estava massa content en el meu, però a l'últim moment em van canviar a l'equip que m'agradava. David

Miren, 3r D.

Silvia, 3r D.

31


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 32

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

COMENÇA UN NOU CURS I deprés de tot un estiu de vacances desconnectats de la vida escolar i del grup de companys toca tornar a l' escola! Si a més resulta que ets un alumne nou la cosa se 'ns complica una mica més… Aquest podria ser una mica el pensament del mestre/a el primer dia. No només hem de donar un munt de normes, repartir materials, fer les presentacions, sinó que a més a més hem d’assegurar-nos que els alumnes nous es troben a gust i acollits. I això com es pot fer?

es 32

El millor que es pot fer davant noves situacions és preparar alguna cosa que no s' espera. I dit i fet. A l' arribar a l'ecola es van trobar les taules formant grups de quatre alumnes i com que som 24 per classe sortia rodó l'agrupament. A cada component del grup li corresponia un sobre amb una peça d'un trencaclosques que enganxades amb les dels seus companys de grup podia formar una figura determinada, A continuació la qüesitó era decidir com pintar-la. I finalment s'havia de comentar a la resta de la classe el procés i les dificultats que havien tingut per completar la feina. La conclusió de tot aquest treball ha estat molt positiva ja que des d' un primer moment el fet de participar en una activitat de grup i a més lúdica va fer que la reentrée a l'escola fos generadora de bones espectatives de col.laboració, de posibilitat de manifestar punts de vista i 'opinar, i d’aquesta manera els alumnes que arribaven nous al grup es van trobar integrats a la classe des d' un primer moment ja que no hi havia la possibilitat de que es trobessin apartats dels companys nous, donat que la previsió de com agrupar-los tenia en compte aquest aspecte. Tots vam quedar molt satifets i els treballs realitzats encara pengen del suro de la classe com a record de l'inici de curs i també dels valor que es van treballar aquell primer dia. L’equip de mestres de quart de primària


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 33

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

Projecte “Com conèixer” El projecte "Com Conèixer", al qual participen els nostres alumnes de 4t de primària, es tracta d' una activitat de treball en grup compartida amb alumnes d'altres escoles del país i de l'estranger amb l' objectiu de poder elaborar un projecte de recerca i d’informació a partir d' un centre d' interès. Enguany es farà sobre un tema de gran importància com és l’alimentació. L' inici d' aquesta experiència va ser l' any passat i va tenir lloc amb els alumnes de sisè de primària. Aquest curs ens ha tocat participarhi als de quart. Un dels objectius principals és el d' incentivar i millorar el nivell d' anglès dels alumnes, i per tant serà molt important el suport de les nostres professores d' anglès, la Queralt i la Carme. Des del punt de vista metodològic podem considerar el projecte com una aplicació del treball cooperatiu que ja fa uns quants anys que coneixem i que hem practicat a nivell de metodologia. Pel què fa a la llengua que es farà servir en el moment de donar a conèixer a la resta d'escoles els nostres treballs o les nostres qüestions a desenvolupar serà el català, quan les escoles siguin catalanes, i l' anglès en el cas que l' escola sigui estrangera, ja que dins de l' àmbit on ens relacionarem hi figura una escola xinesa, la SHATIN TSUNG SCHOOL de Hong Kong. Des del punt de vista tecnològic caldrà aprofitar les avantatges de les noves tecnologies com són l' ús dels correus electrònics, les videoconferències i Internet. Tot això, evidentment, amb el suport de la senyoreta Maite Grau i en Jose Martin ,en Pepe, que ens ajudaran a les tasques tècniques que haurem de dur a terme per poder fer l’activitat amb èxit. Respecte les videoconferències podem informar-vos que el passat dia 13 de novembre i com a experiència inicial del projecte, els nostres alumnes van participar conjuntament amb les escoles Andersen, Pau Romeva i l’Escola Projecte en una videoconferència que consistia en una presentació a la resta d' escoles dels trets més característics de cada centre així com en l’oportunitat de fer una primera declaració d' intencions de les expectatives que els suggeria el projecte a desenvolupar. Va ser una oportunitat de comprovar “en viu y en directe" les peculiaritats d'aquesta nova manera de treballar. Com que el projecte que hem de dur a terme serà de tot el curs tindrem l' oportunitat de seguir-vos informant, a part de què els vostres fills us aniran posant, de ben segur, al corrent de les activitats que anirem fent. Mestres de quart: Cristina,Isabel, Anna, Carme i J.A.Mauri

es 33


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 34

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

AJUDEM ELS NENS DE P5

CELEBREM ST. JOSEP DE CALASSANÇ

El dia 28 de novembre vam anar a l'aula d'informàtica amb els nens de P5 per ensenyar-los a pintar i a dibuixar amb un programa de dibuix . Cadascun de nosaltres vam ajudar a dos nens, i tots ells estaven molt contents de tenir nens de cinquè com a professors d'informàtica.

El passat 26 de novembre, els alumnes de 5è de primària van celebrar la diada del nostre patró, Sant Josep de Calassanç, preparant activitats lúdiques anomenades "paradetes" ( jocs, entreteniments ) per als alumnes de parvulari (P3 , P4 i P5). Bàsicament eren proves de psicomotricitat i d'altres destreses com el llançament de pilotes dins un cèrcol o forat, jocs de bitlles, el túnel del terror, el toca - toca, un circuit de trànsit amb bicicletes, pintar i dibuixar... En aquesta activitat, els menuts de l'escola van participar de bon grat i van gaudir dels diferents jocs, tots ells no competitius. De fet, només per participar-hi rebien com a premi diverses llaminadures i globus.

es 34

Als nens de P5 els agradava molt pintar animals i dibuixos fets per ells mateixos ,després els vam imprimir perquè se'ls quedessin de record . Abans que marxessin ens vam fer fotos amb ells. Quan vam acabar de fer de professors d'informàtica, els nens de P5 van estar molt contents de poder aprendre coses del programa de dibuix que no sabien, i a nosaltres ens va agradar molt compartir el que sabem amb els nens petits. Va ser una gran experiència per a tots. Ariadna, Anna, Joan i Climent (alumnes de cinquè).


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 35

NOTÍCIES DE LES ETAPES Primària

SORTIDA AL PARC NATURAL DEL GARRAF El 18 de desembre els alumnes de 5è varen realitzar una excursió al parc natural del Massís del Garraf. Allà, amb l'ajuda dels monitors i d'un audiovisual van descobrir el seu origen geològic (la seva formació i composició de roca calcària), i també els avencs (orificis verticals d'entrada, provocats al llarg del temps per l'aigua de pluja que creen coves subterrànies; alguns d'ells poden estar comunicats entre si, formant galeries per on circulen rius d'aigua subterrània; l'avenc més profund es calcula que té uns 315 metres de profunditat. La fauna típica de la zona està formada per insectes, rèptils (serps i tortugues), aus rapinyaires (l'àliga de cua quadribarrada, el falcó), mamífers (petits rosegadors: ratolí, conills...) . La flora del indret és la que correspon a un clima mediterrani de litoral, com són per exemple el margalló, la ginesta, el romaní , el pi mediterrani.... Finalment van veure l'acció de l'home en el massís, l'abocador de deixalles, anterior al nomenament com a parc natural i, que després de molts esforços es va aconseguir paralitzar i tancar definitivament. Creiem que va ser una sortida molt profitosa, on els alumnes van poder estudiar un ecosistema molt proper a Barcelona i quasi desconegut per a la majoria. L’equip de tutors de 5è de primària

SORTIDES CULTURALS A SISÈ DE PRIMÀRIA Aquest primer trimestre no hem fet moltes excursions, de fet només n'hem fet una. Però hem fet dues sortides culturals. La primera va ser el mes de novembre al Museu d´Història de Catalunya. Estàvem estudiant l´Edat Antiga i després hauríem d’estudiar l´Edat Mitjana, i per això vam anar a aquest museu. Primer vam veure un mapa de la Península Ibèrica a l´Edat Antiga i després vam veure una escena amb maniquins que representaven la llegenda de les quatre barres i ens la van explicar. Després vampujar a un cavall (de fusta) d'aquella època, era molt alt! També vam aixecar una armadura que portaven els cavallers, com pesava! Ens van ensenyar una casa per dins d'aquella època i una torre d'homenatge. Al final del recorregut vam entrar en una capella romànica que a la paret tenia esculpida el pantocràtor. Va ser molt divertit. L'altre visita cultural que vam fer va ser al Cosmo Caixa, per fer un taller que es deia: "el món de la cèl·lula". Quan vam arribar ens van deixar una estona perquè anéssim mirant el museu. Vam anar al bosc inundat. Hi havia taràntules, serps, caimans, peixos de més d'un metre i ocells de tots colors. Després van fer el taller. Primer ens van fer una petita explicació i a continuació vam veure uns microscopis molt antics. Pel microscopi es veien cèl·lules de gos, gat, rata...I el millor de tot va ser que varem veure pel microscopi un tros de ceba tallada, i un tros de tomàquet. Aquesta visita també ens va agradar molt. Carla Rodríguez

es 35


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 36

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

ENS VISITA L’ESCOLA JEAN BAUCHEZ DE METZ Del 17 al 25 de novembre van aterrar a la nostra escola els alumnes francesos de l’escola “Collège Jean Bauchez” de Metz. Aquest és un més dels nombrosos intercanvis que l’escola ofereix als estudiants d’ESO. Un any més, l’intercanvi servirà als alumnes de l’Aula Europea de 3r d’ESO per a millorar el seu nivell de francès. Aquesta iniciativa es va posar en marxa el curs 1996/1997. Fa 2 anys es va celebrar el 10è aniversari del primer intercanvi. Per a commemorar-ho es va fer una trobada a la qual van assistir tots els alumnes dels anteriors intercanvis. Al llarg dels anys, els temes a treballar conjuntament pels alumnes francesos i catalans per tal d’aprofundir en les respectives cultures, ha anat variant. La gastronomia ha estat el centre d’interès en les dues darreres trobades.

es 36

Durant els 10 dies que ha durat l’experiència, s’han fet diverses sortides i visites a museus, ja fossin relacionades amb el tema de treball o senzillament per a descobrir la nostra ciutat: un passeig pel barri gòtic, una degustació al Museu de la Xocolata, una sortida per Sitges, el Parc Güell, les caves Codorniu i una descoberta del modernisme. En alguns casos les activitats han estat conjuntes, mentres que en d’altres, els alumnes catalans es quedaven a l’escola per no perdre tantes classes. Abans que arribin els estudiants francesos, cal decidir qui s’allotjarà a casa de qui. Per això tots els alumnes que participen en l’intercanvi han d’omplir un qüestionari on se’ls pregunta per les seves aficions, si tenen animals a casa, les activitats extraescolars, les característiques de l’habitació, etc... Tot plegat resulta útil per a descartar possibles incompatibilitats i garantir una bona convivència. Darrera de tot plegat hi ha la Beatrice Beaumont, que assegura que tot l’esforç que comporta organitzar un intercanvi es veu recompensat al veure el profit que en treuen els alumnes i, sobretot, davant les cares tristes i les llàgrimes d’alguns quan, després de 10 dies de convivència, s’han de separar. Segons els nois i noies francesos que ens han visitat enguany, l’intercanvi a été génial. Els nostres companys de 3r ja esperen amb candeletes agafar l’avió per tornar-los la visita. El desembarcament de catalans a Metz es produirà l’1 de març. A.P. i B.T. Punt i coma, núm. 7.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 37

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

PROGRAMA D’INTEGRACIÓ CANADÀ (CURS 2008-2009)

AL

Tot va començar el dia en què la nostra tutora ens va lliurar un full amb CANADÀ com a títol. Ens ho vam mirar sense donar-li gaire importància, però a l'hora de comentar-ho amb els pares no ens va resultar una idea gens dolenta. Més endavant, ja estàvem inscrits al programa d'integració al Canadà. Un dia qualsevol, ja érem a l'aeroport amb una o dues maletes sense saber molt bé què hi feiem allà. Després de més d'un dia viatjant, fent escala a Amsterdam, vam arribar a Vancouver, on uns anàvem cap a casa i uns altres havíen d'agafar un ferri cap a Victoria, dues hores més de trajecte. La nit es va fer molt estranya, ja que no assimilaves on eres ni amb qui hi vivies. Els dos primers dies van ser difícils de superar, ja que amb la diferència horària (-9hores) res coincidia amb els horaris de Barcelona. Els primers dies al país es van fer estranys, sabíem que viuriem allà durant dos mesos i ja ens anavem fent a la idea, però era difícil adaptar-s’hi. En unes setmanes, però, ho vam aconseguir. Ja era com si haguéssim viscut allà tota la vida, ens coneixíem el col·legi, el poble, i ja feiem els primers amics. A partir d'aquest moment, la resta de dies, van passar molt ràpid. Vam conviure amb una altra cultura, diferent a la nostra. L'estil de vida era molt diferent: el menjar, la gent, les activitats del dia a dia, el col·legi, etc... Tot i que tot era diferent, no volia dir dolent, tot el contrari, més aviat ens va agradar experimentar aquests canvis de convivència. Els dos mesos de la nostra estada van passar molt ràpid, i sense adornar-dos ja tornàvem a ser a l'aeroport amb els nostres amics catalans, però aquesta vegada per tornar a Barcelona. En general va ser una experiència especial, inoblidable i única i esperem tornar a veure els nostres amics canadencs ben aviat! Ho recomanem! Gonzalo Tapia i Joan Sesé 4t ESO

es 37


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 38

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

Concurs de contes de terror El passat divendres 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, va tenir lloc a la Sala polivalent l’entrega de premis de la 2ª edició del concurs escolar de relats fantàstics i de terror en llengua castellana, al qual estaven convocats tots els alumnes d’ESO i batxillerat. Enguany, l’argument dels relats va girar entorn del rellotge de la torre, símbol de la nostra escola. Els joves autors van haver d’esprémer la seva creativitat per tal d’escriure un relat breu que fés posar posar els pèls de punta, i no cal dir que ho van ben aconseguir!. L’acte va estar dedicat a la por que ens inspira tot allò desconegut. Tot seguit podeu llegir-ne els relats guanyadors:

EL REPICAR DE LA MUERTE ADVERTENCIA: EL MERO HECHO DE LEER ESTA HISTORIA PUEDE CAUSAR GRAVES PROBLEMAS DE SALUD AL LECTOR E HIPOTÉTICOS E IRREVERSIBLES TRASTORNOS MENTALES. ROGAMOS SEA CONSCIENTE DEL PELIGRO DE SU LECTURA. SI ES USTED PADECIENTE DE PROBLEMAS CARDIOVASCULARES, POR FAVOR, ABSTÉNGASE DE SEGUIR LEYENDO. LA ADVERTENCIA ESTÁ HECHA, SI DECIDE CONTINUAR, ATÉNGASE A LAS CONSECUENCIAS… sábado, 11 de octubre de 2008

es 38

11:46 de la noche

Fría era la noche y cortante el viento que soplaba en las inmediaciones de la iglesia. El templo refulgía con un intenso pero extraño brillo esa noche. Los inmensos ventanales le otorgaban una imponente sensación de magnificencia, mientras la intensa luz de la luna penetraba por las ventanas e iluminaba el atrio. La nacarada luz mortecina concedía al templo una sensación lúgubre y tenebrosa, pues ya nadie quedaba dentro de él excepto el sacerdote, ultimando sus preparativos para el repiqueteo de las campanas. Sólo quedaba una vela encendida. La cera se fundía muy lentamente y las minúsculas gotas descendían con una lentitud pasmosa a través del cilindro. Todo en silencio. Todo oscuro. Todo en calma... Los pasos del sacerdote se convirtieron en el único sonido existente en la iglesia aquella noche. Sus pasos únicamente se mezclaban con el inconfundible crujir de las tortuosas escaleras de madera que se extendían a lo largo de la parte posterior del cónclave. Contempló su preciado reloj argénteo y sin vacilar continuó su marcha a través del oscuro y frío camino que le tenía que dirigir hasta el campanario. Se decía para sí mismo: no hay caminos intransitables, sólo viajeros cobardes; mientras sujetaba con fuerza una cruz latina. Sus ojos brillaban, su piel se volvía cada vez más pálida y unas minúsculas gotas de sudor hicieron acto de presencia en su faz. Era el único que sabía lo que iba a suceder. El rellano de robledal crujió de repente cuando rápidamente el sacerdote irrumpió a través de él. El tiempo apremiaba. La noche se oscurecía cada vez más. I entonces sucedió. Las campanas comenzaron a sonar y el imponente y grave sonido inundó la estancia dónde se encontraba el sacerdote. Una a una, las campanadas se iban posponiendo, y cuando mayor era el número da campanadas, más crecía el temor del único presente en el edificio. ¿Único? - ¡Sé que estás aquí! ¡Muéstrate! -dijo el sacerdote girándose sobre sus pies y reconociendo todo el espacio que se extendía a su alrededor-. De las sombras apareció una oscura figura. Tenía la apariencia de un humano, más sus ojos estaban desdibujados y su faz carecía de vida. Se desplazaba describiendo movimientos irregulares y con extrema torpeza. Las campanas continuaban su interminable repiqueteo. El sonido, la oscuridad y el extraño otorgaban al ambiente una tensión soportable para muy pocos. Esto no parecía afectar al sacerdote, quién se mantenía inmóvil. Sin titubear alzó su mano en posición amenazadora y se encaró al extraño. - Necio. -dijo la extraña figura como si en vez de hablar escupiera grupos de letras-. Acto seguido se abalanzó hacia el sacerdote. La refriega duró unos segundos más las fuerzas empezaron a menguar y el sacerdote sucumbió ante la imponente presencia del extraño. La desesperación se convirtió en una caprichosa invitada, que junto a la impotencia se abalanzaron encima del sacerdote. Su vista se nubló, sus manos perdieron el tacto. Lo último que sintió fue el correr de un fluido rojo por su cara. Fue entonces cuando las campanas finalizaron su sinfonía. Sea casualidad o no, sonaron un total de 111 veces. domingo, 12 de octubre de 2008

11:36 de la mañana


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 39

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària - Al parecer los hechos sucedieron ayer justo antes de la medianoche. Encontraron al sacerdote de la Iglesia Nueva Apostólica, Leunam Cetirra, tendido en el suelo con graves heridas en el cráneo. Su situación es crítica pero de momento se recupera de manera favorable en el hospital de San Pablo. Los vecinos se percataron de que algo inusual sucedió anoche en la iglesia debido a las 111 campanadas que se oyeron. Con este, ya son 5 los extraños sucesos relacionados con templos en la ciudad en menos de una semana. Barcelona se encuentra bajo un clima de inseguridad, preocupación y temor. Pero lo más misterioso del caso son los números escritos en sangre al lado de las 5 víctimas: 1, 3, 1, 0 y 8. De momento la policía continúa investigando el caso. Pasamos a los deportes contando… - Mark, apaga ya la radio -. - Sí mamá -. - Por lo visto, aún hay muchos enigmas sin resolver. Las iglesias, los números, las campanadas… -. - se dijo para sí Mark, con la mirada fija en la ventana y con sus manos postradas sobre su mesa. - Algo muy extraño rige este misterio. 1, 8, 1, 0, 3… - se decía una y otra vez, intentado inducir qué extraña regla regía aquella sucesión. - ¡Claro¡ Se trata del 13/10/8. ¿Cómo no lo pude haber visto antes? Un momento, ¿qué día somos hoy? ¡Día 12, mañana es el día señalado! Debería hacer una visita al sacerdote, él podrá guiar mis pasos. Y sin vacilar descendió por las escaleras y puso rumbo hasta el hospital. El destino le había llamado. Sabía que él tenía la llave, aunque por ahora lo ignoraba. domingo, 12 de octubre de 2008

16:26 de la tarde

Las paredes exteriores del hospital estaban cuidadosamente adornadas con hermosos motivos argénteos. Mark penetró en él con paso firme y sin vacilar. Por contraste, el interior carecía de luminosidad y colorido. Las blancas paredes concedían al lugar una monótona apariencia. - Perdón, la habitación del sacerdote Leuman Cetirra? - Habitación 666, planta sexta. - Muchas Gracias. Nuestro personaje se dirigió hacia allí. Cuando llegó al pasillo indicado, un escalofrío recorrió todo su cuerpo. La tenue luz contribuía a crear un espacio pavoriento y sin vida. La sonrisa se desdibujó de la faz de Mark cuando oyó gritos provenientes justo del lugar donde se dirigía su camino, la habitación del sacerdote. Con gran premura enfiló hacia allí. Durante su recorrido, le pareció que miles de sombras se abalanzaban sobre él cuando en realidad era su propio reflejo que aparecía en las paredes. El temor y la impaciencia empezaban a dominarlo. Su faz se volvía más blanca con cada paso que hacía. La intensidad de los gritos aumentaba y con ellos, el miedo de Mark. Entonces llegó. La puerta estaba abierta, y en medio de la sala se encontraba el sacerdote con 3 médicos socorriéndole. Sus ojos carecían de color, su vista se mantenía nublada. Su cuerpo se convulsionaba constantemente, mientras la litera crujía con cada revuelto. Pronunciaba escalofriantes gritos mientras los médicos intentaban, sin conseguirlo, mantenerlo quieto. Cuando Mark se asomó por la puerta, los gritos cesaron. El sacerdote le contempló con sarcasmo , y seguidamente balbuceó: - ¡Tú, desdichado seas! Aléjate del cantar de los metales tubulares, más si el misterio deseas desvelar une los puntos y la respuesta hallarás. Él quiere volver, debes evitar su retorno. Si el recuento llega a su fin, ya nada podrá hacerse. Acaba con sus esperanzas, aunque el precio que debas pagar, sea peor que la misma muerte. ¡Necio! - pronunció el sacerdote entre espasmos y convulsiones. Fue en ese mismo instante cuando el sol se ocultó tras las nubes. La oscuridad negó el recinto. La negrura irrumpió en el espacio causando una aureola de pánico. Dos ojos carmesíes y penetrantes se divisaron en la ventana. Mark liberó un aullido de terror mientras abandonaba la estancia y corría hacia el ascensor. Su travesía por el pasillo su convirtió en una interminable odisea. Entró en el ascensor y las puertas se cerraron justo en el instante en que una pálida figura se desvanecía en la oscuridad del pasillo… lunes, 13 de octubre de 2008

18:06 de la tarde

Toda la mañana se la había pasado intentando descubrir qué pretendía decirle el sacerdote. Sacó un mapa de Barcelona y

es 39


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 40

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària marcó las cinco iglesias donde habían sucedido extraños incidentes. Con un pulso tembloroso, unió los cinco puntos. Cuando terminó, sus ojos se abrieron de par en par. El lápiz se deslizó hasta caer al suelo. Mark, totalmente desencajado volvía a contemplar el mapa y en él identificaba la estrella de David, símbolo del diablo. El inesperado y macabro resultado era este:

- Así que el punto culminante es la Escuela Pía de Sarrià. Pues esta será nuestra siguiente parada. - se decía Mark para sí mismo. - Lo único que me falla son las 111 campanadas que han sonado en cada iglesia. Un momento, ¡111 en cinco iglesias hacen un total de 555! Así que según lo que dijo el sacerdote, debo evitar que se produzcan las 666. Lunes, 13 de octubre de 2008

es 40

22:56 de la noche

Toda la vigilancia se agrupaba en la iglesia de Bonanova. Mark rió por sus adentros y continuó se incansable marcha hasta el imponente edificio que se erguía esplendorosamente un poco más arriba. Cuando llegó, una brisa de nostalgia le empapó, haciéndolo recordar su antigua etapa de estudiante allí. En la lejanía divisó a Helena, la que fuese su magnífica profesora de lengua. Pero todos estos agradables recuerdos se borraron cuando volvió a recordar su verdadera misión esa noche. Pensó que el campanario de la escuela no tenía campana alguna, pero cuando miró el reloj y vio que se había ennegrecido y que sus agujas habían adoptado un todo rojizo, estuvo seguro que sus conexiones en el mapa eran ciertas, y que se encontraba en el lugar adecuado. Enfiló por las escaleras justo en el momento que unas débiles gotas descendían del oscuro y ennegrecido espacio celeste y le empapaban su rostro. - ¿Por qué siempre tiene que llover en estas situaciones? - se preguntó Mark retóricamente. Debe ser algún recurso del autor para crear más miedo, porque hoy ha hecho sol todo el día. Se conocía el centro perfectamente así que subió hacia el museo para tener una amplia visión del patio central. La oscuridad oprimía al visitante. Las gotas de lluvia caían sin cesar sobre los opulentos ventanales. El ruido que hacían al caer irrumpía como si de pequeñas piedras se trataran. Todo quieto. Todo inmóvil. Todo en calma, nada se movía a su alrededor. La presencia de animales a su antojo le causaba una angustiosa sensación. Entonces lo vio. En la lejanía divisó una hedionda criatura que se aproximaba torpemente hacia la entrada. Su carne era de color rojiza, y sus pasos se producían a destiempo y sin coordinación. Cuando Mark contempló tal horrendo forma de vida, no pudo oprimirse, y lanzó un penetrante chillido. Su corazón se sobresaltó cuando vio que la criatura le divisó en la lejanía, y con premura se dirigía hacia él. Sin pensar lo que hacía, se dejó llevar por sus extremidades. Se dirigió hacia las escaleras, en el mismo instante que vio como unas sombras aparecían en la puerta que daba acceso al interior del recinto. La oscuridad le dificultaba su huída. El miedo se apoderó de él. Su ascensión se convirtió en un infierno, pues las sombras y los repiqueteos de la lluvia creaban un ambiente aún más tenebroso. En la distancia divisó un pasillo, y sin vacilar, a través de él penetró. Vio que su elección no era la adecuada. Ante él se erguía un pasillo mal iluminado, del cual no distinguía su final. Las puertas de las taquillas entreabiertas se habrían y cerraban al son de la música del viento, produciendo un pavoriento chirrido. Las clases estaban vacías, o al menos eso parecía… Segundos más tarde oyó los gritos que emitía su perseguidor. Estaba cerca. Mark se ocultó en el lateral de las taquillas en el mismo instante en que la criatura hacía acto de presencia en el pasillo. Ahora su caminar era lento. El extraño sabía que no había huido de allí. Cada paso suyo era como una tortura para Mark, que se mantenía inmóvil detrás de las taquillas manteniendo la respiración. I fue en ese mismo instante cuando un sonido grave y potente inundó la estancia. El sonido metálico de campanas irrumpió en el pasillo haciendo temblar los mismos ventanales. La hora había llegado.


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 41

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària Mark sentía cada vez los pasos más cerca. Llegó un punto que hasta escuchó el aliento de la criatura. El pánico se apoderó de Mark. Su estado se encontró al borde de la demencia. Sin pensar en lo que hacía, salió de donde se encontraba, y empujando la hedionda criatura salió corriendo dirigiéndose rumbo al reloj de la torre, siempre seguido por su inminente perseguidor. Las campanadas se iban posponiendo. A cada sonido, aumentaba el temor de Mark, que veía como el tiempo apremiaba. Se plantó ante la puerta de la torre. Esta estaba entreabierta. Divisó unas sombras justo detrás suyo. Continuó su proseguir. Ante él se erguía otra habitación con el mecanismo del reloj. Las campanas surgían de él. Las agujas se movían a su antojo, sin cesar. El cielo era todavía más negro. Mark se giró. Contempló como la criatura avanzaba hacia él, no había escapatoria posible. Por primera vez la pudo contemplar. Su tez rojiza y arrugada le otorgaba un aspecto muy desagradable. Tenía varias cicatrices y sus ojos eran totalmente nacarados, sin vida. Su cuerpo estaba regido por malformaciones y totalmente descompensado. Aún así, a Mark le resultaba familiar. - ¡Es el sacerdote de la Iglesia Presbiteriana! ¿¡Como es posible!? - gritó Mark sobresaltado. - Has llegado tarde. Ya son pocas las campanadas que quedan para ultimar mi consumación. Cuando se produzcan 666, mi retorno se hará efectivo. Ya no tendré que servirme de cuerpos materiales. - pronunció una voz de ultratumba que surgía de dentro el cuerpo de la horrenda criatura. - Debo utilizar cuerpos de mortales para mi sustento, pues mi condición de espíritu no está aún completa. ¡Solo quedan 147 campanadas para que mi existencia sea una realidad! Sus ojos emitieron un extraño fulgor carmesí. Mark estaba paralizado, su cuerpo inmóvil. Los cegadores relámpagos de la lluvia iluminaban su faz, que mantenía una expresión perturbada por el miedo. - 579, 580, 581… - pronunciaba la criatura al mismo momento en que se producía cada campanada. En un alarde de coraje, Mark se abalanzó hacia el mecanismo del reloj, y ayudado por una llave inglesa, empezó a desencajarlo. Saltaron piezas de metal y tuercas. En su faz ya no se dibujaba el miedo, solo estaba acompañado por la rabia y la desesperación. Al contemplarlo, la criatura se abalanzó hacia él. Empezó una refriega entre los dos. Mientras, las partes del mecanismo se iban separando unas de las otras, y al mismo tiempo se oía un agudo chirrido. La imponente y rojiza aguja se desprendió, y cayó arrastrando con ella gran parte del reloj. Las campanadas cesaron, mas quedaron en 612. Después del enorme y estruendoso sonido producido por la caía del reloj, el silencio fue absoluto. Mark, se separó de la criatura y se mantuvo en silencio, a la espera de acontecimientos. Entonces sucedió que el cuerpo del sacerdote se incendió y de él apareció una pálida figura mortecina, careciente de vida, pero con unos refulgentes y penetrantes ojos carmesíes. Su grito inundó la destrozada estancia donde las gotas de la lluvia entraban a su antojo y empapaban el suelo. - ¡Necio! Tu coraje ha valido para evitar mi retorno, pero no tendré reparos en causarte una tortura que nunca cesará. Mi nueva víctima serás tú, tú te convertirás en mi único sustento. Pero no dañaré tu mente, ¡pues serás plenamente consciente de que el mal te rodea y te acompañará hasta el fin de tus días! De repente, el espectro desapareció, y acto seguido, un seguido de convulsiones afectaron a Mark, quien quedó inconsciente tumbado en el frío y ennegrecido suelo…

Martes, 12 de noviembre de 2008

00:00

Un mes más tarde, Mark fue encontrado tendido en su habitación sobre un charco de sangre, pero no sangre roja, esta tenía tonos oscurecidos. Pero lo más terrible no era eso, era la expresión de su faz. Estaba inmóvil i su cara adoptaba la forma más terrible y macabra que nunca se haya visto. En su mano, agarrado con fuerza, había un papel: Para mamá de tu querido hijo Mark, Sombras que se movían a mi alrededor, sonidos macabros que retumbaban en mi mente. Su presencia era constante, nunca me abandonaba. Siempre estaba dentro de mi, y su tortura era diaria. Este último mes, he sido víctima de las atrocidades del mal en persona. Ya no he vuelto a conciliar el sueño. Nadie puede verlo, nadie puede sentirlo, sólo yo. Mi existencia se ha convertido en un pesado tormento. Solo he encontrado una solución a tan macabro ser, pero me temo que no sólo me acompañará hasta el fin de mis días, su tortura se extenderá más allá...

¿FIN? J. Casacuberta

es 41


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 42

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària

EL ORFANATO DE SARRIÁ

es 42

Hace años y años, el actual colegio de las Escuelas Pías de Sarriá, fue un orfanato donde sólo podían acudir chicos. Ese orfanato no era un orfanato cualquiera, era un sitio donde aparte de que sólo podían acudir niños de clase alta, los niños que acudían debían tener un coeficiente intelectual alto. Era un lugar donde se aprendía mucho y era precioso, tenía grandes patios donde jugar, caballos, bosques… en fin, tenía de todo con lo que divertirse, pero a la vez se exigía un gran rendimiento académico. Todo iba genial hasta que un día se colgó en lo alto del torreón un precioso y antiguo reloj en el que cada hora marcada sonaba la campana con un siniestro sonido: ''ding-dong" Los chicos estaban orgullosos de las mejoras que se estaban haciendo en el orfanato donde dormían. Con ese reloj podían organizarse, saber a qué hora despertarse e ir a las clases puntuales, pero por las noches, al tocar las doce, algo pasaba, unos extraños movimientos y ruidos ocurrían. El orfanato constaba de tres plantas: en la primera estaban las clases, en la segunda estaban los dormitorios… pero… ¿y en la tercera? ¿Qué había en la tercera? Lo único que se sabía era que ahí estaba el torreón y dentro, el reloj. Pero nadie nunca había osado entrar. ¿Por qué sería? Lo extraño del orfanato es que no había ni un solo espejo donde mirarse, ningún alumno ni profesor sabía el porqué. Pero tantos misterios sin resolver preocupaban a la mayoría de los chicos y apareció él, un pequeño y valiente chiquillo llamado ''Mike'' dispuesto a descubrir esos terribles misterios. El temor de los niños aumentaba a cada minuto que pasaba. Esa misma noche, al tocar las doce, el pequeño Mike hizo ver que iba al lavabo, pero subió. Subió al sitio que se iba a convertir en su pesadilla, subió a la tercera planta. Una vez delante de la puerta de la tercera planta cogió un alfiler que guardaba en su pantalón y abrió la puerta, no le costó mucho ya que era un chico muy inteligente. Al entrar se quedó perplejo e inmóvil, no podía hablar, ni gritar, ni correr. "No puede ser, no puede ser", se decía interiormente. ¡Ahí estaban todos los espejos del colegio! Una vez reaccionó, se miró en un de ellos y… ¡PUM! La puerta se cerró y algo se movió. Mike, el pequeño valiente, comenzaba a asustarse. Mientras, en la segunda planta donde dormían sus compañeros, se encendieron todas las luces y televisores que había. Los chicos, terriblemente asustados, se pusieron a gritar y rápidamente bajaron a la primera planta, algo extraño estaba sucediendo. ¿Quién o qué encendió las luces y los televisores? ¿Y dónde estaba Mike? ¿Dónde? Mike escuchaba voces diciéndole ''vais a morir todos'' ''debéis iros''. Mike miró a otro espejo y vio reflejada su muerte. Y así fue, murió en ese mismo instante después de contemplar ese horrible momento. Los compañeros llamaron a sus profesores y ellos mismos fueron a comprobar que en la tercera planta estaba Mike estirado en el suelo con los ojos completamente abiertos, en ellos sólo se reflejaba terror. Algo ocurría con ese reloj cuando tocaban las doce, siempre se escuchaban voces y movimientos bruscos, hasta que ya no se aguantó más. Los chicos comenzaban a tener trastornos mentales y cogían insomnio, se sentaban y hacían cosas muy raras como balancearse para delante y para atrás diciendo: ''Vamos a morir''… La policía ordenó que ese orfanato se cerrara y así fue, se cerró, y al cabo de unos años se convirtió en colegio. Los espejos se tiraron y se compraron unos nuevos, pero el reloj no, el reloj seguía ahí en el torreón con ese extraño ruido… El colegio se convirtió en mixto y ya no se hablaba de lo ocurrido y se aceptaban niños con un coeficiente intelectual normal. Pero nadie nunca supo, ni sabe, ni sabrá qué ocurre a las doce en punto de la noche. Pero recuerda, si algún día vas a ese colegio por la noche por cualquier cosa, recuerda, no mires, no grites, no hables, no camines, no te muevas, no hagas nada, porque a esas horas ellos siempre están ahí, siempre. lLaura Gutiérrez

EL RELOJ DE LA TORRE Los últimos rayos de sol atravesaban la ventana cuando decidí volver a casa. El trabajo de literatura me había ocupado toda la tarde y ya eran más de las ocho. Caminé rápidamente por aquel pasillo que tantas veces había recorrido, bajé las escaleras saltando los peldaños de dos en dos y cuando me disponía a continuar con mi camino observé que la puerta de la torre estaba abierta. Me acerqué sigilosamente mientras miraba a lado y lado, nervioso, parecía un niño que iba a comer chocolate sin el permiso de su madre. Primero sólo asomé la cabeza, pero después la curiosidad pudo más que la prudencia y entré. Aunque había luz era un lugar bastante lúgubre y, frente a mí, encontré una vieja escalera. Mi cuerpo se estremeció y un escalofrío recorrió mi espalda mientras observaba aquel siniestro lugar. Sentí que una fuerza extraña me incitaba a conocer


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 43

NOTÍCIES DE LES ETAPES Secundària lo que hasta ahora había sido todo un misterio para mí. Estaba decidido a proseguir con mi aventura cuando de pronto una fuerte corriente de aire cerró la puerta de golpe. Me giré asustado e intenté abrir la puerta pero para mi sorpresa estaba atascada. Tiré fuertemente del pomo hasta que se quedó en mi mano y me caí al suelo. Al levantarme noté cómo mi rodilla se quejaba de un dolor muy fuerte. De pronto, como si se tratase de un espejismo, aquel lugar que tanto me había fascinado se había convertido en un lugar terrorífico. El ambiente estaba cargado, algo oprimía fuertemente mi pecho y el sentimiento de pánico apareció. Sin pensarlo dos veces empecé a gritar pidiendo ayuda pero todo intento fue en vano. La desesperación me poseyó, me quede inmóvil, no saldría de allí jamás. Recordé todas las historias que mis amigos me habían contado sobre esa torre y por mucho que pensara que eran mentiras algo dentro de mi decía lo contrario. Recordaba esa vez que había subido a esa misma torre con toda mi familia, iba a entrar en el colegio ese año y estaba emocionado. Me acuerdo que le decía a mi padre: "Espero no tener que subir esto nunca más" y sin embargo no he podido cumplir con mi palabra... Echaba tanto de menos a mi familia y a mis amigos que me arrepentía de todas esas veces que no les había dicho lo importantes que eran para mí, me arrepentía de todas las veces que les había tratado mal, me arrepentía de no haber estado más tiempo con ellos. Estaba sentado en el suelo, cansado, ¿Cómo lograría salir de allí? Sacudí la cabeza intentando alejar cualquier miedo y me levanté. Mis piernas me temblaban, cada vez me costaba más respirar y el dolor de mi rodilla aumentó considerablemente. El tic-tac del reloj resonaba fuertemente y penetraba en mi cabeza como si fuesen agujas. De pronto noté como algo me acariciaba el hombro y una voz susurraba diciéndome: "ven...ven..." pero al girarme no había nadie. Cada vez estaba más y más oscuro, y empecé a dar golpes contra el muro, desesperado, sólo cuando el reloj que mi abuela me había regalado se rompió fui capaz de reaccionar. El sonido de las agujas del reloj cada vez era más intenso y me tapé los oídos intentando aislarme de ello, pero al acto me los volví a destapar porque me daba más miedo el silencio que aquel espantoso ruido. Las sombras son las reinas de este lugar, incluso hay veces que he de cerrar y abrir los ojos para no confundirme con una de ellas. Lloraba y a la vez gritaba, la desesperación que en un principio tenía se estaba convirtiendo en una pequeña locura. Hacia frío mucho frío y una presencia extraña hacia que me estremeciera, el ambiente era tenso y yo ya no era dueño de mi mismo. Las campanas sonaron diez veces, no lo podía creer. ¡Ya llevaba allí dentro dos horas! ¿Cómo estaría mi familia? ¿Habrían llamado a alguien preocupados? Seguro que lo estaban pasando tan mal como yo. Me mordí el labio inferior con fuerza, ya hacía rato que estaba amoratado por el frío, mis manos temblaban y sentía que ya no me quedaban fuerzas. La mochila pesaba demasiado como para seguir llevándola en la espalda, así que decidí dejarla allí, de todos modos, en un lugar como ese no me era imprescindible. Miré al suelo y vi cómo una sombra se movía, me desplacé hacia delante y me arrastré por el suelo. ¿Qué podía ser? ¿Y si era un monstruo? No, el único monstruo estaba en mi cabeza. Cerré los ojos muy fuerte y recordé cuando mi madre me decía: "Cuando tengas miedo cierra los ojos y mira las cosas de otro modo". Al abrirlos ya no vi esa sombra y eso me dio cierta seguridad. Ya quedaba poco para llegar al final de mi trayecto cuando escuché unos pasos subir rápidamente por las escaleras. Me quedé paralizado, sin poder reaccionar ¿Me habían venido a buscar? Seguro que era alguien de mi familia. Sí, seguro que habían venido a mi rescate al ver que no había vuelto a casa. Pero como un baso de cristal se rompe al caer contra el suelo, mi esperanza se desvaneció delante de mí al escuchar una risa estremecedora. Las sombras se abalanzaron hacia mí intentado retenerme, las paredes parecían hacerse cada vez más estrechas y el viento golpeaba con furia contra la pared. Ya estaba tan cerca... prácticamente no me quedaba nada ¿Ese sería mi final? Quería levantarme pero mi rodilla ya no daba más de si, fuese lo que fuese cada vez estaba más cerca y yo no podía hacer nada para evitarlo. Me arrastraba usando todas las fuerzas que me quedaban, los músculos de mi cara se agarrotaron por el miedo, mis ojos lloraban enrojecidos y mis manos se agarraban con tanta fuerza que mi piel se desgarró. Cuando el reloj marcaba las doce, un grito rompió el silencio de esa tranquila noche y la puerta de la torre se abrió lentamente. "El tic-tac del reloj, ¿sabes qué hora es? " "Son sólo las doce ¿Quieres entrar...tu también?" María Cortés.

es 43


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

NOTÍCIES DE LES ETAPES Batxillerat

VISITA A UNA CENTRAL TÈRMICA El passat dia 28 de novembre els alumnes de l'itinerari científico-tecnològic de primer de batxillerat vàrem fer una sortida cultural. El seu principal objectiu era conèixer i entendre el funcionament d'una central tèrmica. A banda d'això, també vàrem tractar aspectes importants, com ara el desenvolupament de les noves fonts d'energia renovable. Teníem present la central tèrmica de les tres xemeneies del Besòs (amb previsió de tancament), però la que vàrem visitar va ser la central tèrmica de cicle combinat, també al Besòs. La principal diferència entre les dues és que la central de cicle combinat utilitza tant el gas natural a pressió com el vapor d'aigua que s'obté a partir de la combustió d'aquest gas. Aquest sistema fa que el rendiment de la central augmenti en un 20 % aproximadament. Quan es va acabar la visita a la central tèrmica ens vàrem desplaçar al recinte del Fòrum, on ens van informar sobre les noves formes d'energia renovable i tot seguit vàrem visitar la placa fotovoltaica que hi ha. És una de les més grans d'Europa, i consta de 4.600 m2 de superfície, que proporciona electricitat a més de 1.000 habitatges.

es 44

Durant la visita al parc del Fòrum també vàrem recórrer una exposició sobre l'evolució de l'urbanisme a Barcelona. La visita va ser força interessant, ja que vàrem poder veure en primera persona el que hem estat estudiant a la classe, i vàrem verificar resultats obtinguts en els problemes que havíem treballat, També ens va semblar molt interessant veure la utilitat real que té el treball que fem a classe. Víctor Lemus Font i Amaru Ruiz (1r C de batxillerat)

VISITA AL MÓN SANT BENET Una vegada acabat el taller de cuina, des d'un concepte creatiu i molt personal dut a terme en grups, vàrem iniciar la visita Modernista al Monestir de Sant Benet de Bages. La guia que va realitzar l'explicació era una persona molt cordial i amb la seva manera tant propera de dirigir-se al públic va aconseguir captar la nostra atenció per complet. Amb el seu parlament vàrem poder conèixer alguns detalls de la vida del prestigiós pintor Ramon Casas, sobre tot, pel que fa a la seva estància en aquest monestir que va adquirir la seva mare l'any 1907. En aquell moment el monestir es trobava en decadència i la família Cases va contractar el famós arquitecte de l'època Josep Puig i Cadafalch per restaurar-lo i poder-hi passar els estius. Aquesta rehabilitació donarà al monestir el caire modernista que encara podem contemplar en l'actualitat.

Página 44


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 45

NOTÍCIES DE LES ETAPES Batxillerat Cal remarcar que amb la mort de la seva mare, Casas va heretar el monestir. Les diferents diapositives i explicacions que varem veure i rebre eren principalment narrades en primera persona per Júlia Peraire; font d'inspiració del pintor i, al mateix temps, la seva amant i després la seva esposa. D'aquesta manera, el visitant comprèn la influència tranquil·litzant que el monestir podia proporcionar, en determinats moments, a un viatger incansable com era en Ramon Casas. Per tant, aquest lloc idíl·lic servia a l'artista per evadir-se de la incomprensió de la societat de l'època. Núria Garcia, 1r batxillerat A

COL·LABORACIÓ DELS ALUMNES DE FRANCÈS DE BATXILLERAT A LES CLASSES D'ESO M'agradaria fer-vos saber el treball que hem estat fent d'ajudar d'alguna manera els alumnes de tercer d'ESO de cara al seu intercanvi amb els alumnes de Metz. Vàrem anar a dues classes de francès dels de tercer d'ESO, i hi vàrem fer tres petits grups. Érem dues, i cada una tenia un grup. Es tractava que practiquessin oralment converses que després haurien de tenir amb els seus companys francesos. La veritat és que al principi a alguns expressar-se els costava més que a d'altres, però van acabar fent-ho d'allò més bé. Els vàrem dir que mantinguessin converses de temes com ara la presentació d'un amic, del que es parla al principi -que és quan costa més- en el transcurs del trajecte de l'aeroport a casa, ensenyar la casa, etc., és a dir, diferents situacions en les que jo mateixa m'havia trobat en el seu moment, ja que encara que no vulguis, estàs una mica nerviosa i no saps si t'entendrà o no. Crec, personalment, que ha estat una activitat molt encertada, ja que pel fet de ser nosaltres qui els "ensenyàvem" (alumnes que hem passat exactament pel mateix), sabíem el que més els pot preocupar. Això ens ajudava a saber com ferho, a base de recordar el que ens havia passat a nosaltres. També crec que els ha servit, encara que a vegades s'esvalotaven, si bé es tot seguit es controlaven. Estaven entussiasmats i tots van participar amb bona actitud. Per la meva part, jo també vaig aprendre, ja que sempre m'ha agradat fer alguna classe, i ara que ho he provat m'he adonat que no és tan fàcil com em creia. Els alumnes no em van posar cap dificultat, però sempre m'havia imaginat que era molt més fàcil, que no havies de fer gaire cosa. Però no és així, tot i que no he arribat a fer el treball (ni molt menys) d'algun professor, sí que me'n vaig poder fer una idea i em va encantar. Per res no hem perdut el temps, sinó que l'activitat ens ha ajudat. Espero que cada any puguin tenir l'oportunitat de practicar-ho d'aquesta forma els pròxims alumnes de tercer, ja que és una bona manera, lúdica, d'aprendre. Personalment m'ha agradat molt aquesta activitat, i no m'importaria (és més, m'encantaria!) poder-la tornar a fer. Per finalitzar m'agradaria agrair al professor Sr. Roger l'haver-nos donat aquesta oportunitat. Ana Charques (1r batxillerat C, assignatura de Francès) Durant dos dimarts, en hora de francès, una altra companya i jo vàrem ajudar en les classes de francès dels alumnes de 3r d'ESO, ja que la setmana següent feien el seu primer intercanvi amb una escola francesa de la ciutat de Metz. En les dues classes vàrem fer activitats orals. Els alumnes estaven repartits en tres grups. En un hi havia el professor Roger Rovira, i en els altres dos la meva companya i jo. Els alumnes estaven una mica excitats, sobretot el segon dia. Suposo que seria a causa que l'intercanvi era més a prop. També he de dir que el meu grup estava molt agraït, i mostrava molt d'interès quan els parlava de la meva experiència. Quan els feia practicar ells s'esforçaven i s'ho prenien seriosament. Els temes que vàrem parlar i practicar van ser la benvinguda a l'aeroport, el camí en cotxe cap a casa, o el primer contacte amb el company francès. Personalment estic molt contenta amb aquesta activitat. Qui millor que els alumnes que ja hem passat per la mateixa experiència de l'intercanvi per poder tranquil·litzar-los i ensenyar-los. A més, tots ens ho hem passat molt bé, i espero que recordaran moltes coses de les que hem parlat en aquestes classes. M'agradaria també agrair al professor de Francès Sr. Roger la iniciativa, ja que els alumnes, a més d'aprendre i passar-s'ho bé, s'han donat que eren circumstàncies reals, i que no era tan temible com es pensaven. Només cal que s'esforcin per poder parlar el francès. Georgina Torras (1r batxillerat C, assignatura de Francès)

es 45


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 46

COMIAT

Comiat a Nèstor Torres El passat 30 de novembre, en un fatal accident de trànsit, va morir en Nèstor. Moltes vegades associem els joves i els accidents de cotxe o moto a la nit, la festa i el consum de tòxics. Aquesta vegada no va ser així.En Nèstor va tenir l'accident el migdia d'un diumenge anant a dinar a casa seva, a Igualada.

es 46

En Nèstor va ser alumne de l' Escola Pia d' Igualada i després de cursar 4t d' ESO va venir a la nostra escola a iniciar un nou projecte, els cicles formatius esportius. El curs 20062007 va cursar el CFGM d' activitats físiques i esportives al medi natural; per tant, la BTT, el cavall i el senderisme eren part de la seva vida escolar. Amb l' ajuda del seu tutor, en Pere Lloveras, i la de l' Andreu Medina va tirar endavant aquests estudis. L' any següent, amb la seva tutora, Laia Mestres, va ser la seva prova de foc, un any molt dur, amb molt poques satisfaccions, durant el curs tot depèn de superar les proves d' accés culturals als estudis de Grau Superior, les quals les va passar satisfactòriament. Aquest curs ja estava en el seu darrer cicle entre nosaltres, pensant en el seu futur professional i acadèmic conjuntament amb l' Ivan Montesinos, el seu tutor. Tot es va trencar, però el seu record no s’esborrarà mai d’entre nosaltres. Nèstor, sempre estaràs present. Dels teus companys de classe: “Plasmar en un paper tots els sentiments que tenim envers el Nèstor no ��s fàcil, igual que no ho és entendre la mort d' un company com ell, amb 20 anys i tota la vida per davant”. “Aquell diumenge de novembre el destí no et va acompanyar, sense que nosaltres et poguéssim ajudar i demostrar tot el nostre afecte”. “Ens vam quedar freds, sense paraules, amb les mirades perdudes, desconcertats...”. “No ens vam poder acomiadar d' ell, però si ho haguéssim pogut fer, hagués estat un comiat inacabable. Un comiat ‘a lo grande’, tant gran com ho era ell”. “Podies explicar-li qualsevol anècdota o problema, ell escoltava i intentava donar el millor consell sempre acompanyat del seu somriure”. “En Nèstor sempre alegre i amb un somriure per a tothom”. “Sempre trobava un to humorístic a totes les situacions complicades”. “El coneixíem com ‘el llanero solitario’, a hípica estava en el seu món, ell i el seu cavall”. “Tenia un accent molt peculiar que l’identificava com a gran persona de poble!”. “Gràcies per tots els somriures que ens has provocat i els bons moments que hem passat plegats”.

Dels teus companys del CFGS d' Activitats Físiques i Esportives


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 47

RACÓ DEL CES

Novetats des del CES Des del racó dedicat al CES, farem cinc cèntims del que és la temporada actual i de les novetats que hem incorporat. La temporada d'activitats extraescolars la vam començar a principis de setembre amb l'inici dels entrenaments de les seccions de futbol i bàsquet que competeixen en federació; la resta d'activitats van començar el primer dia del curs escolar. Cal dir que les activitats amb més demanda va ser el bàsquet, sobretot el bàsquet femení, que ha tingut una augment important de jugadores. Una altre activitat molt sol·licitada va ser el multiesport, amb un increment important de les inscripcions entre els nens i nenes de 2n de primària. La resta d'esports es van mantenir dinsde la normalitat en quant a les noves incorporacions. A nivell de competicions, aquest any estem competint en el CEEB (Consell de l'Esport Escolar de Barcelona) en categories de formació (de 3r fins a 6è de primària) en esports com el futbol, el bàsquet, la natació, la gimnàstica rítmica i l’hoquei patins. També estem competint a nivell federat en futbol, bàsquet i hoquei línia. Una competició molt especial on també participem és el cros escolar que organitza el CEEB, i on cada vegada s’hi apunten més els nostres alumnes. Una altra de les novetats del CES ha estat el canvi d'equipaments i de colors dels participants en futbol, bàsquet, hoquei patins i hoquei línia. En esports com el futbol i l’hoquei patins el color de joc és el carbassa, en el bàsquet el color de joc és el negre amb una franja lateral blanca, i en el d’hoquei línia la samarreta recorda una antiga samarreta d’hoquei gel de la NHL. Ja que parlem de coses noves, aquesta temporada hem impulsat un nou servei adreçat a socis del CES, pares i mares d’alumnes i personal de l'Escola: es tracta del servei de salut, que està format per un servei d’entrenadors personals, un servei de Pilates i un servei de fisioteràpia.Aquests serveis ja estan funcionant i estan tenint gran acceptació entre la gent els fa servir. Des del CES us animem a que en feu ús. No ens agradaria acabar aquest article sense citar un tema que està d'actualitat: els valors en l'esport. Cada vegada veiem més notícies que parlen d'agressions, tant verbals com físiques, a jugadors, àrbitres, etc.... Nosaltres, com a responsables del CES, volem que els nostres jugadors/es i pares/mares siguin un exemple modèlic de comportament, d'educació i de respecte per a tothom. Gràcies per la vostra col·laboració. Iván Montesinos Crespo Gerent del Club Escolapis Sarrià

es 47


maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria

9/2/09

17:14

Página 48

L’ENTREVISTA: En Cisco Herrera té 48 anys, 2 fills i ja fa 25 anys que camina amunt i avall pels passadissos de l’Escola Pia de Sarrià. "Si he de triar entre un bon alumne i una bona persona, escullo una bona persona, i si és bon estudiant, la leche!" B.A., M.B., A.B. i M.N. Punt i coma, núm. 7

La Marta Farrés, igual que el Cisco, té 2 fills i també fa 25 anyets que treballa a la nostra escola. “No és incompatible aprendre i passar-s’ho bé”. B.A., M.B., A.B. i M.N. Punt i coma, núm. 7

25 anys en el món de l'educació! En realitat no són 25, sinó algun més, 26 diria, ja que quan vaig arribar, el primer any, em vaig dedicar a fer substitucions.

Quines assignatures t’agrada més ensenyar? M’agrada molt la història, la geografia i l’art. També la llengua catalana. He tingut molta sort ja que he pogut transmetre tot allò que m’interessa i conec.

Què és el que t'ha fet estar en aquesta escola tants anys? M'hi trobo a gust, m'agrada l'ambient dels alumnes. També els companys, que són grans companys, el director i els directius. Tots en general són gent que quan m'ha passat alguna cosa m'han recolzat, i vull dir que són persones que tenen la porta del despatx sempre oberta.

Ja portes vint-i-cinc cursos a l’escola! Sí, i a més he tingut la sort de fer el que més m’agrada, que és ser mestra, i en aquesta escola m’he sentit volguda i valorada, tant pels meus companys com pels meus alumnes. Què més pot demanar una persona que fa de bon grat la seva feina? I què voleu que us digui, m’ho passo bé.

Alguna mala experiència? Potser quan un cop vaig renyar una alumna i va acabar ella llençant-me crits. I sap greu, és clar, perquè l'havia intentat ajudar, i a mi, personalment, em molesta molt la gent desagraïda. La gent que no reconeix ni té en compte la teva ajuda, gent prepotent.

Tu i el “Xisco” sou coneguts per tenir un caràcter...dur, fort... Com us ho feu per mantenir l’ordre a les classes? Tinc la fama, ho sé, de tenir caràcter. Em diuen que sóc dura, suposo que és perquè estic al cas. Sé que sóc exigent, però també amb mi mateixa, tinc clar el meu paper. És veritat que m’imposo, però alhora sóc comprensiva, vull donar exemple treballant amb seriositat i rigor, però sobretot, amb humor i motivació.No és incompatible aprendre i passar-s’ho bé, aquesta és la meva màxima.

Què és el més gratificant de la teva feina? Quan vas un dia pel carrer, per exemple, i et trobes un alumne, i el veus com un senyor (perquè estic parlant de quan te'n trobes un al cap d'un temps), et saluda i el recordes amb "carinyo" i penses: suposo que jo he tingut alguna cosa a veure amb la seva educació. I això és molt reconfortant, perquè la nostra feina és poc gratificant, ja que us tenim un o dos anys, i quan s'acaba, seguiu sent iguals, no veus el resultat. Aquesta transformació la veus al cap de molt temps, o de vegades, mai. Quina assignatura t'agrada més ensenyar? M'agrada molt fer classes d'informàtica i de tot el que sigui tecnologia i electrònica, que és la meva especialitat. Les assignatures que m'agraden menys són les més teòriques perquè són molt feixugues i veus que els alumnes s'avorreixen. T'agrada ser tutor? Sí, perquè això em permet tenir un contacte més personal amb els alumnes. La relació amb ells és molt millor. No ets només el "tio" que poses l'aprovat o el suspens. Sinó que et tenen, no com a amic, però els ajudes i els orientes. És com la feina d'un fotògraf, perquè tots dos treballem amb material sensible.

És cert que el nivell intel·lectual dels alumnes ha baixat? el nivell intel·lectual no ha baixat. Les persones de dotze a catorze anys, que són les que conec millor perquè he treballat amb elles des de fa molts anys, tenen les capacitats pròpies de l’edat, independentment del moment viscut. El que sí he notat és que els avenços tecnològics: la televisió, els ordinadors... i l’ajuda que aquests invents aporten a l’alumne, tenen alhora un inconvenient, és la dispersió que causen. Molta informació, molta dispersió. Això implica una manca de reflexió i d’assimilació d’allò que estàs aprenent. Què és el que més t’agrada d’un alumne? M’agraden els alumnes que s’adapten als canvis, els que són conscients de les seves responsabilitats, quue tenen bon humor i ganes, els que són agraïts i els que tenen la capacitat de pensar abans de fer i parlar. Això és el que m’agrada veure dels alumnes. I el que més et molesta? El que més em molesta d’un alumne és la falta de respecte envers els professors, cap a d’altres alumnes o amb el material escolar.


Revista es febrer 2009