miscel·lània Berenguer d’Aragall i Ermengarda protocol·laris al vescomte i al comte. Aquests juraments també es formalitzaven mitjançant la signatura d’un document específic. Es conserven dos juraments de fidelitat de Berenguer al seu comte. El primer, a Bernat Guillem, darrer comte privatiu de Cerdanya, que morí l’any 1117 mentre Berenguer continuava al front dels dos castells. Per manca de descendència del darrers comtes de Cerdanya, Bernat Guillem i el seu germà Guillem Jordà, que l’havia precedit, el comtat passà a mans del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. El segon jurament que es conserva és a favor d’aquest comte.
Enric Xargay amb els gegants Berenguer i Ermengarda. /LL. VERGÉS ENRIC XARGAY Berenguer d’Aragall i Ermengarda es van casar l’any 1112, el 19 d’octubre. A la Biblioteca de Catalunya es conserven els dos pergamins originals que formalitzaven l’enllaç. El matrimoni regulat per la llei goda exigia que Berenguer comprometés una part dels seus béns per al sosteniment de la muller, i per això, en un dels documents, fa donació a Ermengarda del seu capmàs, una propietat que el mateix Berenguer situa a Aragall i de la qual en dóna els límits. Ara sabem que les terres d’Aragall eren dins l’actual municipi de Montellà, al voltant de l’església de Santa Magdalena,
que havia estat anomenada Santa Maria Magdalena d’Aragall abans que de Mandrat. Encara abans, en temps de Berenguer i Ermengarda, l’església estava dedicada a Santa Maria d’Aragall. Berenguer pertanyia a una nissaga de castlans que governaven els castells cerdans de Miralles (prop d’Ansovell) i Queralt (prop d’Arànser), a la frontera amb l’Urgell. Com a castlans depenien dels vescomtes de Cerdanya, que tenien els castells en feu del comte. Quan Berenguer es va fer càrrec dels castells, probablement substituint el seu pare, va fer els juraments de fidelitat 3
Però aquest no va ser l’únic gran canvi que visqué el nostre personatge. També està documentat que l’any 1126 els vescomtes de Cerdanya, seguint un procés que vincularia aquest títol al vescomtat de Castellbò, traspassaren els castells de Miralles, Queralt i Sant Martí al vescomte Pere Ramon de Castellbó, i amb els castells, també traspassaren els castlans i les guarnicions que els defenien. La unió del vescomtat de Cerdanya al de Castellbò s’havia definit prèviament amb el casament de Sibil·la, hereva del títol, amb l’esmentat vescomte Pere Ramon. Amb relació a la presència de Berenguer i Ermengarda en la documentació, no s’ha pogut identificar fins ara cap aparició d’Ermengarda fora dels documents matrimonials, i aquests tampoc no aporten dades sobre la núvia. No sabem a quina família