AlmafĂ Revista digital de Sant Climent de Llobregat
NĂşmero 6
R
Juny de 2015
SUMARI
SUMARI ................................................................................................................................ Pàg. 2 EDITORIAL ........................................................................................................................ Pàg. 3 ENTREVISTEM A... Nuria Espinosa .............................................. Pàg. 4 a 7 ACTUALITAT ··· BREUS ................................................................................ Pàg. 8 a 10 CUINEM AMB... Mª Cinta Fornòs .................................................... Pàg. 11 EXPOSICIÓ DE LES CIRERES ..................................................................... Pàg. 12 i 13 UN SANT JORDI ACTUAL ...................................................................... Pàg. 14 i 15 LES NOSTRES ENTITATS, Ball de gitanes ................... Pàg. 16 OPINIÓ CULINÀRIA ................................................................................................ Pàg. 20 EL RACÓ D’EN JAUME ................................................................................. Pàg. 21 PRIMAVERA CULTURAL DE + de 1000 ................................ Pàg. 22 i 23 EMAIL ..................................................................................................................................... Pàg. 24 IL·LUSTRACIÓ ................................................................................................................ Pàg. 25 ESPORTS................................................................................................................................ Pàg. 26 i 27 MITGES VERITATS .................................................................................................. Pàg. 28 a 31 AGENDA ............................................................................................................................ Pàg. 32
2
EDITORIAL Hola a tots i totes! Per començar vull dir-vos que l’Almafà segueix viu. Com sabeu, els finals no són fàcils, i tot i que no és excusa, aquest últim tram de segon de batxillerat i la famosa Selectivitat han aconseguit prendre’m temps per realitzar altres activitats. No obstant, ja he arribat al final! Aquest número del mes de juny conté informació dels dos mesos anteriors, és a dir, abril i maig. El format torna a ser bimensual però trobareu nous apartats, més varietat de continguts i articles de més climentons que s’animen a escriure la seva. Aquesta vegada tornem a tenir una entrevista per iniciar la lectura; parlem amb la Nuria Espinosa, que ens explica la seva aventura a la Titan Desert. Aquests mesos han estat marcats pels actes culturals i les eleccions locals. No obstant, les cireres han sigut la primera tendència. El fruit que caracteritza el poble climentó ha tornat a captivar als vilatans i als visitants, sobretot durant l’Exposició de les cireres de finals de maig. Les protagonistes de la secció ‘les nostres entitats’ són el Ball de Gitanes, hem pogut aprendre una mica més sobre un grup que porta un any i mig fent balls pel poble. Aprenem a cuinar anguiles amb la Mª Cinta i el Gerard Solís ens ofereix una columna culinària on ens parla de les cireres, producte de temporada. En aquest número, tenim un capítol nou de la novel·la Mitges veritats, de Joan Espinosa. A l’apartat El racó d’en Jaume trobarem un poema, que com no podia ser d’altra manera, es titula “Cireres”. Una de les novetats a l’Almafà és la col·laboració del Siddharta amb un article personal a l’apartat ‘email’ i la crònica del Jaume Vendrell sobre la conferència del jutge Santiago Vidal, acte inclòs dins el programa Primavera Cultural de + de 1000. La Glòria Fulquet ha aportat també les seves il·lustracions: una sobre un Sant Jordi actual i una altra dedicada a la dona, la dona treballadora, la mare... Finalment, a la secció d’esports parlem sobre l’ascens de l’equip de futbol sala i la lluita de la Marta García per aconseguir el bitllet pels Jocs Olímpics de Rio. Per cert! M’agradaria informar-vos que el treball de recerca l’Almafà i la creació d’una revista va ser reconegut com a guanyador dels premis ‘Edurecerca’. Podeu veure l’acte fent click en aquest link: https://www.youtube.com/watch?v=bkVQQLMi-Hs (a partir del minut 2:02:03). Espero que l’espera hagi valgut la pena i us agradi aquest nou número de l’Almafà! Carla Martínez Campamà
3
ENTREVISTEM A... Nuria Espinosa Entrevistem a Nuria Espinosa, ciclista professional climentona que ha participat aquest any en una de les competicions més dures d’aquest esport: la Titan Desert. Ella mateixa ens explica les seves sensacions, anècdotes, dificultats, propers reptes...
MOLT PERSONAL La Nuria Epinosa va estudiar a l’escola de Sant Climent de Llobregat. Està casada i té un fill, l’Alex, i una filla, la Marta. El seu vici és la bici i ho comparteix amb la família. Li xiflen les xuxes i els gelats i balla sempre que pot. El seu lema és: viu i deixa viure.
Quan va començar la teva afició pel ciclisme de muntanya i per què? Quan la meva filla tenia dos anys i el meu fill tres, el meu marit em va convèncer per sortir amb la bicicleta, ja que ell ja practicava habitualment. Un dia em vaig decidir i així va començar aquesta aventura que mai hagués imaginat que estaria on sóc ara mateix. Així que amb 35 anys vaig començar a competir a tota mena de curses: curses de pobles, Copes Catalanes, campionats de Catalunya i d'Espanya i tota una sèrie de carreres sense parar. 4
En què consisteix la Titan Desert? La Titan Desert és una carrera amb moltes emocions, perquè estem tots el corredors junts durant tot el transcurs de la carrera, i es fa molta pinya amb la gent. Ve a ser com un París-Dakar. Consta de sis etapes amb diferents recorreguts i distàncies cada dia. Un pot anar molt entrenat, però en aquesta carrera són molts els factors que s’ims’impliquen. La calor, la sorra, el descans (descansem en Haimes, que són tendes fetes amb trossos de teles lligades amb corda i un pal que les eleva, amb un matalàs a terra que sempre està ple de sorra), el menjar (tot i que és bo, sempre menges el mateix: pasta i arròs), les dutxes i WC són complicats. Per acabar, els mals de panxa són molt habituals, acompanyats amb diarrea i febre. Per sort jo no n’he tingut mai!
Les condicions de la competició són molt dures
(Imatge del 2010) Què et va motivar a participar per primera vegada i seguir fent-la any rere any? Doncs la primera vegada va ser la Federació Catalana de Ciclisme qui m’ho va proposar. Jo no sabia què fer, era una carrera molt dura i no sabia si seria capaç d'acabar i no sóc una persona a qui li agradi retirar-se fàcilment. Però com sóc aventurera m’hi vaig animar! I va sortir molt bé! Cada any he intentat superar-me a mi mateixa, lluitant sempre pel podi.
5
Aquest any, quina ha sigut la teva preparació per arribar en les millors condicions? Aquest any ho tenia tot molt bé: tenia entrenador, un bon espònsor i molta il·lusió. Però un accident a finals de novembre, quan entrenava amb bicicleta, em va trencar totes les expectatives, complicant la situació. Tot i així vaig entrenar patint molts dolors d’esquena per fer-ho el millor possible. Quins eren els teus objectius? L'objectiu era guanyar, tot i haver entrenat poc, les sensacions eren bones i se’m dóna bastant bé aquesta carrera. Però els rivals tenien una altra manera de competir, estirant a la companya amb corda o empenyent i així és molt complicat lluitar (o millor diria jugar brut).
Resultats 2011: Segona de parella mixta, amb el company Santi Rivot 2012: Tercera fèmina Elit 2014: Tercera parella mixta, amb el company Chemari Bustillo 2015: Segons parella mixta, amb el company Chemari Bustillo
Segur que tens moltes anècdotes per explicar. Un any tenia una avaria mecànica i cap mecànic la podia solucionar, ja desesperada casi plorant, el Mohamed em va preguntar: "¿Rubia, qué te pasa?” I jo li vaig explicar el problema, ell va contestar: "No sufras, yo te lo areglaré, sígueme." Els dos mecànics em van acompanyar per no deixar-me sola, ens va portar al darrere d'una casa, va treure un tros de goma, i els mecànics van dir: "No, Mohamed, no nos has entendido". Ell va contestar: "Tú a callar!!!". No paràvem de riure, va col·locar la goma a la roda i en 15 segons ho va solucionar. Els mecànics i jo vam quedar bocabadats: "Ja, ja, ja. Ostres Mohamed! ¿Cómo has hecho eso?". I ell reia. Després em va demanar el número de dorsal, i el mecànics van comentar: "ara et demanarà diners", al que jo vaig contestar: "no m’importa, és l’únic que ha pogut reparar el problema, li pagaré el que vulgui" El dia següent el tenia al costat de la bici, amb una manca de regal amb la gometa a la punta, va dir: "Esto te salvará la vida en el desierto!!" I aleshores em va demanar de fer-nos una foto, em va agafar fort de la cintura i va anar presumint de la foto con la 'rubia'. Va ser molt divertit! 6
No és la primer vegada que participes en aquesta competició. Com van anar les anteriors? Molt bé! El primer any, al 2010, vaig guanyar dues etapes i segona fèmina de la general, en la etapa reina vaig guanyar però van ser 135 quilòmetres molt durs, vàrem sortir molt forts marcant el ritme, les tres fèmines primeres anàvem amb el mateix grup, el meu company va decidir atacar al port de muntanya i els vam deixar enrere. Després d’un riu mig sec de 10 quilòmetres molt complicat de pedalar, uns altres 15 quilòmetres restaven per acabar la etapa, a falta de 5, el meu cos ja no podia, em vaig parar i vaig dir: “No puc més, estic morta". La resta del grup em va animar i el meu company em va pujar a la bici: "Va, ja falta molt poc, vas primera, vingaaaa!!!" Tenia molta calor, de cop i volta es va fer de nit i semblava que algú m’estigués apretant del cap molt fort, anava fent corbes amb la bici, no era capaç de dirigir la bicicleta però les meves cames seguien pedalant. Llavors cridaven: “Va, ja hi som, el campament està aquí!!” Al passar per l'arc de meta vaig caure a terra perdent el coneixement per uns moments, i directa cap a la haima hospital, una ampolla de suero més una de glucosa per vena van fer falta per poder reanimar-me. Al cap d’unes hores vaig anar a la dutxa, menjar i descansar, no sabia si al dia següent podria sortir, però ho vaig intentar per poder mantenir la meva segona posició que tant m’havia costat, i així ho vaig a aconseguir. Tens en ment altres reptes per aquest 2015? Sí, el repte més gran que tinc aquest any, és la carrera més dura del món de la BTT, la Iron Bike. És una carrera pels Alps d'Italia, són 8 etapes i més de 620 quilòmetres d'alta muntanya, amb trams de neu i recorreguts molt tècnics. És el repte més gran al que avui en dia m’enfrontaré!!! Objectiu?? Acabar serà tota una victòria. Quin és el teu lema? Si lluites pots perdre, però si no lluites ja has perdut!!!! 7
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTU
Abril Passejada pels cirerers en flor El dia 11 d'abril van començar les passejades entre els cirerers en flor de Sant Climent. L'activitat consistia en una visita guiada per les vinyes del nostre poble amb la participació dels nostres pagesos. Foto: Ajuntament de Sant Climent
Trobada de caramellaires El passat dia 12 d’abril, el Cor de Caramelles de Sant Climent va participar a la trobada de caramellaires de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Montse Fulquet
Actes culturals Durant el mes d’abril es van dur a terme dos actes culturals organitzats per +1000, l’ANC i Òmnium Cultural de Sant Climent. Carbonell. El dia 17 es va fer una xerrada sobre el moment polític actual i l’endemà de la independència, amb la presència de la Isona Passola i Pere Pugès, del Secretariat Nacional de l’ANC. El dia 22, es va presentar el llibre Damià el Cartoixà i la Guerra dels Segadors. amb el seu autor Lluís Carbonell. 8
ALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT
Sant Jordi El dia de Sant Jordi es va celebrar a Sant Climent amb parades de roses i llibres a la Plaça de la Vila i també es van dur a terme narracions de contes.
Sigmos El dia 25 al Casal de Cultura es va fer la presentació oficial del projecte solidari Sigmos, dedicat a facilitar l’educació a infants i joves de San Ignacio De Moxos, a Bolívia.
Maig Mostra Escolar El divendres 15 es va celebrar la Mostra a l’Escola Sant Climent, on els nens i nenes van ensenyar tot el que han treballat durant el curs.
Mercat de Pagès Cada diumenge de maig i també els primers de juny, s’ha realitzat el tradicional mercat de pagès a la Plaça de la Vila, on els pagesos climentons han pogut vendre les seves cireres. 9
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ··········
Doble actuació dels Gegants fora de Catalunya El pont de maig els gegants de Sant Climent els van passar a terres basques. Van visitar per primera vegada Euskal Herria, actuant per primera vegada fora de Catalunya. El divendres 1 van participar a la XXX Trobada de Gegants de les Festes de la Txantrea i el diumenge, a la Fira d'Artesans.
Convergència i Unió: 721 (5) Som - Acord Municipal: 472 (3) Gent x Sant Climent: 379 (2) Agrupació d'esquerres Sant Climent - Entesa: 140 (1) Unitat local Independent: 100 Partit Popular: 38 Vots nuls: 40 // Vots en blanc: 43
El passat 24 de maig es van celebrar les eleccions locals 2015 amb la participació de 1.933 votants que representen els 63,03 % de la població amb dret a vot, que eren 3.067 persones. El dia 12 de juny, es va constituir l’Ajuntament on va ser escollit alcalde l’Isidre Sierra Fusté. Convergència i Unió i Gent x Sant Climent van arribar a un acord per formar l’equip de govern que estarà composat per cinc regidors convergents i dos de GxSC. A l'oposició hi haurà SOM, amb tres regidors, i l’AESC amb un. Desitgem una bona legislatura a tots els grups! 10
CUINEM AMB ... Mª Cinta Fornòs
Anguiles (recepta del iaio Pere) Atenció: les anguiles no s'han de salar fins que estiguin cuites.
Ingredients: • • • • • • • • • • •
1 quilogram d'anguiles 2 alls mitjans 1 tomàquet escalivat 1 ceba mitjana 4 ametlles torrades 4 avellanes torrades 1 llesqueta de pa torrat o fregit Julivert 1 culleradeta de postres de farina 1 punteta de bitxo o pebre negre (opcional) Sal
Preparació: Si les anguiles són fresques, s'han de netejar, tallant el cap i obrint-les per la punxa just en el puntet que hi tenen. No han de ser molt grans, més o menys com els dits de les mans. Després es tallen a trossos i es guarden. En una cassola de terrissa, s'hi posa l'oli, amb el foc ben baix s'hi sofregeig la ceba ratllada. Amb el tomàquet escalivat i pelat, els alls, les ametlles, el pa, el julivert i finalment el bitxo i pebre, si voleu. Feu una picada i fiqueu-la a la cassola junt amb la ceba, quan creieu que el sofregit ja està, hi poseu les anguiles i just una mica d'aigua que les cobreixi. Les anguiles ja fan molta aigua per elles mateixes, si cal, n'hi afegiu només una mica. Quan hi poseu l'aigua, poseu-hi també la farina ben desfeta amb l'aigua. Primer, les anguiles s'arronsaran i després s'estiraran i quedaran planetes. Les deixeu bullir una mitja hora, en trèieu una i si veieu que pessigant-la podeu arrencar la molla, hi poseu sal. Nota: les anguiles són molt senzilles de fer, però són molt delicades i us poden quedar dures si poseu la sal abans o desfetes si no controleu el temps de cocció.
BON PROFIT! 11
Per cireres L’últim cap de setmana de maig es va celebrar l’exposició de cireres i Sant Climent va rebre molts visitants de fora del municipi, com també tots els climentons i climentones, que van sortir al carrer a celebrar aquesta jornada tan especial.
La festa va començar la nit de divendres amb el correfoc dels Fomarians Diables, l’esclat de foc, la tabalada i la remullada. Dissabte es van dur a terme més activitats variades, com ara la sortida dels gegants, el ball de les gitanes, concurs de baldufes, trobada de puntaires, concurs d’escopir pinyols, representació de titelles, entre d’altres. I per acabar el dia, ball amb la Gran Band Orquestra. El diumenge, van destacar actes com ara la repicada de campanes, el concert de les corals infantils Estol i Diapasó, l’actuació d’Atrakasons, el i el concurs de pastissos. 12 12
Foto: Gran Band Orquestra
Fotos: www.fotovideotorras.com 13
Un Sant Jordi actual (23 d’abril de 2015)
14
Il路lustraci贸 de Gl貌ria Fulquet
15
LES NOSTRES ENTITATS
Ball de Gitanes L'entitat Ball de Gitanes és una de les més joves de Sant Climent, ja que encara no han celebrat els dos anys. L'Esther, l'Anna i l'Anabel ens expliquen la seva història, com es va formar, com duen a terme els balls i altres curiositats.
Les gitanes van començar el seu camí el mes de novembre de l'any 2013. La motivació que les va portar a iniciar el grup va aparèixer quan algunes geganteres van veure balls de gitanes durant la celebració dels vint anys dels Gegants de Sant Climent. Els va fer gràcia i després van tornar a veure més balls a un altre poble. Va ser llavors quan van pensar en fer-ho ja que segons elles, "amb quatre passos que es fan, queda bé". Van donar-li voltes a aquesta idea i van arribar a la conclusió de que per intentar-ho no perdien res. A més, els serviria per desconnectar una mica entre setmana. Sense adonar-se’n, ja tenien fet els uniformes, havien comprat el pal, les cintes... 16
Ganes no els faltava i els assajos van començar al juny. Al juliol, un dels integrants, l'Àlex, els va oferir sortir a actuar durant la Festa Major de novembre. No obstant, totes van pensar que seria massa just ja que no sabien els passos, però ho van preparar tot a corre-cuita per l'estrena: "Vam aprendre els passos gràcies
als
vídeos
de
youtube", asseguren. L'entitat la formen ara mateix quinze persones, d'elles quatre són nois. Tot i que són suficients per dur a terme els balls, són justes i quan una o dues fallen, ja no poden fer cap actuació. Elles mateixes saben que és difícil coincidir: "Totes som mares, treballem, estem involucrades en altres associacions...sovint és difícil posar-nos d'acord. Per tant, moltes vegades hem de dir que no perquè si no tenim el compromís de totes no podem dur-ho a terme". Perquè el ball quedi maco, han de ser quinze persones: onze noies i quatre nois. D'aquesta manera, el pal i la cinta queden coberts. Les festes al poble són sagrades i saben que no poden faltar, però fer sortides fora els hi costa més. Assagen al casal de cultura, cada dimarts de 21:30 a 23:00 i és obert al públic: "Pot venir
ANIMEU-VOS A
qui vulgui i apuntar-se. Necessitem sobretot
VENIR!
que els nois s'animin. Riem molt, ens divertim, hi ha molt bon ambient, ens relaxem..." 17
Ara ja saben el truc i com funcionen els balls, però, com van aprendre? "Una noia del poble, l'Andrea, que també ballava, va venir a ensenyar-nos la part del ball. L'Àlex també sabia tota la part dels homes. A més, una amiga de Barcelona va venir un dia a matisar els passos. A partir d'aquí, les coreografies les fem nosaltres com ens ve de gust. Provem coses noves, veiem vídeos per Internet o d'altres gitanes i intentem aprendre. També ens fixem en altres grups folklòrics, que també fan passos que nosaltres podem adaptar".
Foto: www.fotovideotorras.com
La relació amb els gegants és molt important per aquest grup, i volen agrair la seva ajuda ja que "nosaltres no som una entitat, sinó que ens han "adoptat" els gegants. Nosaltres no tenim diners per finançar-ho tot, llavors estem agrupats amb ells i quan necessiten ajuda, nosaltres
“Volem donar les
estem per ells. Com no sabíem si sortiria bé,
gràcies a la colla de
ni la durada que tindríem, ells ens van oferir
geganters i grallers”
la seva mà". 18
Anècdotes Les noies recorden algunes anècdotes que han viscut durant aquest any i mig: "La primera vegada que vam sortir, va ser l'única que la vam clavar. Les sortides següents a casa sempre hi ha alguna cosa que falla. No sabem si són els nervis, però aquí no sempre ens surt igual que fora. Durant l'estrena, vam tenir la genial idea de llençar confeti del mateix color que les cintes i una vegada estàvem ballant, no sabíem que era confeti, que era cinta, on havíem d'anar i que havíem de fer". També ens admeten que han tingut varies caigudes, destacant una de l'Àlex a Sant Cugat i una altra de la Isabel, quan s'havia d'asseure al genoll d'un noi i aquest, sense voler, va treure la cama i la noia va caure al terra. Finalment, fan esment d'un lapsus d'en Joan: "Cada una de les gitanes tenen un paper. En Joan és el capità, és el que marca l'inici i el final de l'actuació. Després de Sant Cugat vam venir a ballar a Sant Climent i en comptes de dir benvinguts climentons, va donar la benvinguda als de Sant Cugat. S'havia après el discurs i a l'arribar aquí va equivocar-se".
19
Opinió culinària És temps de cireres - com diu una cançó francesa -, parlarem d'aquest petit i deliciós fruit. Com a defensor del producte de temporada i en aquest cas més que mai, de proximitat estic convençut que les millors cireres són les collides i menjades sobretot al matí, que encara conserven la fresqueta de la nit. A l’hora de cuinar-les té un munt de possibilitats, penseu que ens permet elaborar des d'un oli o un vinagre, fins una melmelada. Si tenim en compte que a la nostra cuina sovintegen els plats agredolços, amb la cirera tenim un bon aliat. També la podeu combinar amb els formatges, amb les aus i perquè no, amb algun peix, aprofitant l'oli o el vinagre per fer un escabetx. No us oblideu de les postres, des del clàssic 'sacher' amb melmelada de cireres, és clar. O una selva negra, o simplement les cireres al natural o banyades amb xocolata. Bé, crec que ja us he donat prou pistes. Poseu-vos a la cuina i deixeu-vos seduir per les cireres. Ah, i penseu que de la cirera s'aprofita tot; amb el pinyol podeu fer coixins i amb les cues infusions. Un consell, vigileu amb les cireres a la cuina, o acabareu com jo... "Bojos per les cireres". Salud! Gerard Solís
20
EL RACÓ D’EN JAUME
CIRERES Tot just caminava
Aquelles suades
quan el meu pare,
que va tindre el pare
per primera vegada
per dur-me cireres
la dolça cirera
formant arracades,
em vingué a ensenyar.
no he sabut fins ara,
De la vinya venia,
l’esforç que costaven
i amb molta alegria
ni el treball ni suor.
a les mans portava
I com ell,jo ara,
formant arracades,
a les meves filles
quatre cireretes
els hi porto cireres
vermelles com sang.
formant arracades ,
Que content estava,
les porto a la vinya
quan a les orelles me les va penjar,
dels arbres fruiters,
i amb elles posades
els hi mostro la fruita
em donar una abraçada
del bell cirerer.
que no puc oblidar.
També elles un dia,
Molta gràcia em feien
als petits que tinguin
aquelles cireres
aniran mostrant,
penjant de l’orella,
la fruita que penja
d’un tros lluny es veien,
com gotes de sang.
i al igual que el pare
i el ser les primeres m’omplien de joia, com de joia omplien al pare també.
11 de maig 2000
Jo no comprenia.
JAUME FULQUET
Ben be no sabia tot el seu valor.
21
Primavera Cultural de + de 1000 Conferència del Jutge Santiago Vidal Una conferència del Jutge Santiago Vidal tanca la Primavera Cultural de + de 1000. La xerrada que va fer el Jutge Santiago Vidal dijous 28 de maig, al Casal de Cultura de Sant Climent, va ser el darrer acte de la Primavera Cultural de + de 1000 d’aquest any 2015.
Més de cent cinquanta persones van gaudir de l’aproximació que Santiago Vidal va fer de la proposta que ha elaborat conjuntament amb tot un equip de juristes sobre una futura Constitució de la República Catalana. El jutge va deixar molt clar que el document que han presentat només és un esborrany i que podria ser una base conjuntament a d’altres propostes similars escrites des de diferents plataformes, per a que el nou Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions del dia 27 de setembre, elabori un projecte definitiu que serà votat per tots els catalans. D’una manera planera i irònica, ens va instruir amb la seva saviesa i honestedat sobre termes jurídics que serviran per a que la nova Justícia de la República Catalana sigui justa (encara que sigui redundant dir-ho!), modèlica, eficaç i ràpida. 22
Primavera Cultural de + de 1000 Entre d’altres coses es proposa que la forma política i jurídica de l’Estat Català sigui una república parlamentària, amb una sola càmera i no presidencialista, amb el català com a llengua oficial i pròpia, però on el castellà gaudirà de cooficialitat. En l’organització d’aquest nou País qualsevol ciutadà podrà demanar als jutges la celebració de referèndums revocatoris dels alcaldes, regidors i diputats que incompleixin el seu programa electoral. Aquest projecte de Constitució es pot consultar, fer esmenes
i
aportacions
als
seus
articles
a
la
pàgina
web
https://
www.unanovaconstitucio.cat/. Segons Santiago Vidal els articles que més discussions estan provocant són els referent a la llengua i a la definició de Catalunya com nació de Pau i sense exèrcit (https://www.unanovaconstitucio.cat/article-85/). Va ser un plaer escoltar-ho i emocionant sentir el seu compromís i implicació en aquest projecte de Nou País. Moltes gràcies Jutge Vidal! Una abraçada des de Sant Climent, Santi! Amb aquest acte es va cloure la Primavera Cultural de + de 1000, que aquest any ha comptat amb la participació, a més del mateix Jutge Vidal, de la directora i productora de cinema Isona Passola, que va inaugurar els actes. També es va presentar el llibre Damià el Cartoixà, una novel·la sobre la guerra dels Segadors amb alguna protagonista climentona, del santboià Lluís Carbonell i en la Nit dels Museus es va celebrar el seu dia Internacional tot recordant els climentons que reposen en l'antic cementiri del nostre poble, reivindicant el magnífic patrimoni que ens han llegat i que va permetre de gaudir de la passejada pels més de + 1000 anys d'història del recinte parroquial. Des de + de 1000. Històries de Sant Climent, volen agrair la seva participació a tots els que han participat en aquest programa i que fan possible la cultura de Sant Climent de Llobregat, sigui tan viva com la memòria de la seva gent!
Jaume Vendrell i Condeminas 23
El passat divendres 10 d'abril, una noticia va sacsejar la meva rutina. S'havia calat foc al pis del meu cunyat a Terrassa i no havia quedat res. Però res, res. Tot cremat. El primer pensament que et ve al cap es si tothom està bé.. si si, no hi havia ningú a la casa! Bé, bé bé! El segon pensament és que no pot ser possible, que és una broma de mal gust, però no. Era cert. Tot això volia dir tornar a començar de zero, una família amb tres nens petits. Dur, molt dur! Però després d'aquest mal moment, vaig començar a demanar roba, sabates, llençols, tovalloles, coses de primera necessitat a Sant Climent, i gràcies al Whatsapp (i a la Judith Ribas que coneix a tothom!), el missatge es va estendre ràpidament. El resultat és que vam rebre molt més del que ens podríem imaginar, tant d'amics, com de coneguts, com de gent que no ens coneix però es va solidaritzar amb els meus éssers més propers. Escric tot això perquè és la meva manera de demanar les gràcies al poble de Sant Climent. Sou collonuts, i heu demostrat un cop més que si algú té un problema greu, aquí esteu vosaltres per remenar i buscar roba, enviar missatges i fer bosses. Així que si us puc donar alguna cosa de tornada, és que siguem conscients que la majoria de la gent amb la que convivim dia a dia és bona, i mereix molt la pena. Siddharta Navarro Castellar
24
Il·lustració de Glòria Fulquet
Està pensat pel dia de la dona, la dona treballadora, la mare... 25
ESPORTS
ASCENS A PRIMERA NACIONAL El passat 25 d’abril, el CFS Sant Climent va aconseguir l’ascens a Primera Nacional després de guanyar els tres punts en l’últim partit de Lliga contra el Bretania F.S per 4 gols a 3. Després de la negació de l’Atlètic Rubí per pujar de categoria, la quarta plaça aconseguida pels climentons els hi va donar l’oportunitat d’ocupar la plaça.
D’aquesta manera, el divendres dia 1 de maig per la tarda, els nostres jugadors van celebrar l’al’ascens en una rua pels carrers del
poble,
aficionats
acompanyats i
del
dels grup
ATRAKASONS. El cercavila va acabar al balcó de l’Ajuntament,
ENHORABONA!
on els protagonistes van agrair
tot suport i van assegurar que lluitaran per estar al nivell de la categoria. 26
ESPORTS
OUR WAY TO RIO (World Cup 3 i 4) - MARTA GARCÍA Durant els mesos d’abril i maig, la Marta ha competit en varies competicions per seguir preparant-se per estar als JJOO de Rio, tot i que hem de destacar la seva presència a la World Cup de Roma i d’Hongria. El passat 8 d’abril, la climentona va participar a la World Cup 3, a Roma, on va classificar-se per la final, però no va poder millorar la seva marca, quedant en la mateixa posició en la que va començar. La World Cup 4, a Hongria, va ser diferent. La Marta no va poder classificar-se per la final, quedant 14ª quan només entraven les onze millors. Encara que no va poder entrar a la final, va aconseguir el bitllet per la World Cup
La Marta amb en Tino a Minsk
Final de Minsk, ja dins les proves classificatòries dels Jocs Olímpics. El balanç va ser positiu, quedant en la 22ª posició, sent el millor resultat en una final de la Copa del Món.
El Benjamí 2, campió L’equip Benjamí 2 de l’Associació Esportiva Sant Climent de futbol sala va celebrar el títol de Lliga després d’haver finalitzat la temporada sense perdre cap partit.
27
CAPÍTOL 9 En Josep Maria ens va convocar el diumenge després de missa. Jo encara disposava d’un dia sencer per indagar. Volia mirar de veure en Climent i acuradament preguntar-li quelcom. Potser li podia treure alguna informació més. Eren les dotze del migdia de dissabte i sabia on el podia trobar. Era una persona que no podia treballar, però de tan bona gent que era, sempre feia favors a tot aquell que li demanava. Portava diaris als bars i els hi anava a comprar quelcom que els hi fos menester als pagesos o a les botigues. I tot plegat, a canvi d’un got de llet i una pasta, d’algun refresc, o alguna cervesa sense alcohol. Sempre desinteressadament i molt ben agraït. Aquell matí el vaig veure al quiosc de la plaça mentre em dirigia al Raconet, a qui molts anomenaven Ca la Lola, una dona molt alegre que sempre preparava festes i concerts. Era ben curiós, doncs la capacitat del local era molt reduïda, però amb la sort de la petita terrassa que estava situada en un lloc restringit al trànsit, sempre semblava que estigués ple. Doncs allà me'l vaig trobar venint amb el diari. -Bon dia, Climent! -Bon dia, bon dia Joan! -Et fa res si m’assento amb tu? -Endavant, endavant, ja és prou grata ja, la teva companyia! Què? A llegir el diari? -Sí. Mira, a veure quines mentires ens diuen aquesta gent tant esbojarrada. -Ja jaja, Eh eh eh!! Les notícies del món, les notícies del món.
28
-Sí Climent. Però preferiria escoltar alguna història dels vells d’aquest poble. -N’hi ha moltes, n’hi ha moltes!! Sense poder evitar-ho i veient-lo tant tranquil, li anava a dir: “Potser hem podries explicar....” Quan de sobte van aparèixer dos forasters. -Bon dia -digueren tots dos mentre passaven cap dins molt carregats-Bon dia. -Bon dia, bon dia tinguin!! -Muy buenas! Qué va a ser? -Pregunta la Lola, amb el seu to de veu característic-Dos cafès amb llet ben carregats i unes magdalenes. -Ya mismo. La Leche, la quieren caliente? -No, por favor, que sea templada, que tenemos prisa. - Así será. Y díganme, si no es mucho preguntar, ¿van ustedes de acampada que van tan cargados? -No, señora, no. Venimos a investigar las antiguas minas del pueblo. -Hombre, ya era hora! Es una pena que nadie se haya preocupado de ellas hasta ahora!! -Pues sí, mire, tenemos una subvención de una entidad privada a quién le gusta mucho la historia. Pero hemos llegado aquí y hemos averiguado muy pocas cosas. Tenemos muy poco donde empezar y la gente de este pueblo es muy reacia a hablar con extraños. En Climent, per sorpresa de tots, s’alçà i començar a cridar: “De fora vingueren, de fora vingueren. I alguna cosa dugueren”. La parella de forasters es girà de cop, com si haguessin escoltat quelcom que desitjaven escoltar. -Què en sap res vostè? -La pubilla, la pubilla!
29
-La pubilla? Quina pubilla? -A mi també m’agraden les dones. Que us penseu, que us penseu. A mi també m’aagraden! -Digué escridassant a brots i barrals i va marxar tot enfurismat mentre repetia: “A mi també m’agraden, a mi també m’agraden!” Els forasters es quedaren tan estranyats com encuriosits. I jo ben amoïnat. Quin interès tenien aquelles persones amb el comentari d'en Climent? Hi havia connexió amb aquelles paraules i les antigues mines? Vaig decidir entrar a parlar-hi sense alçar sospites. -Lola, ponme un quinto i cóbrate. Jolin, hay que ver como se ha puesto el Climent! -Sí. -van dir ells- Disculpeu-nos, no preteníem ofendre a ningú. -Ell és així. A mi, sovint m’explica històries del poble, però no m’ha explicat mai res de la pubilla. Bé, fora de la pubilla de Sant Climent que varen anomenar no fa masses anys. Persona que per cert coneguda, no sé si en sap masses coses de les mines del poble. Prego em disculpeu, però m’agrada escriure, i com a tal, no he pogut evitar escoltar la vostre conversa. Així doncs, què diuen que hi venen a fer al poble? Potser els podria ajudar!! -Doncs mira que ens vens prou bé! Sembla ser que aquí a la gent no li agrada parlar gaire amb els forasters! -No és pas ben bé així. Però bé! -digué jo per indagar- Què és el que volen saber exactament? -Entrades i sortides de l’antiga mina del poble. Pel que es veu no hi ha planells. -Malament, -digué per dissimular- diuen que l’entrada era per aquí, -assenyalant els edificis que s’han fet nous a Cal Marí- a peu de riera. Però ja veuen que amb els edificis que han alçat, ho han fotut tot enlaire. Molt probablement per ignorància, o vagin vostès a saber, si ho van fer per exterminar el més aviat possible quelcom que pogués aturar les obres. És quelcom que veig molt per Barcelona. Però ja sigui una cosa o l’altre, ja ho poden veure, ben ensorrada i ben colgada sota un bon gruix de ciment. Mala sort companys!
30
Malgrat tot -els hi digué per guanyar-me la seva confiança i poder parlar amb ells en un futur dels seus descobriments- els hi diré que, bé, no ho sé ben cert perquè no l’he vist mai, però diuen que hi ha un pou dalt de tot de la carena, que hi baixa fins aquí baix. Sembla ser que és una xemeneia. Segons diuen, és plena dels ossos de tot allò que hi ha caigut dins. Plena de serps molt probablement. -Sí, ja ens han explicat la història. Per desgràcia és l’únic punt de referència del que disposem. Però no disposem de moment de masses recursos. La xemeneia és molt profunda, té molts nivells i no disposem pas d’equipament d’escalada. -Em temo que sí. De fet hi hem parlat molt sovint amb els meus amics per tal de baixarhi. Ja ho entendran vostès, animalades de joventut. Però mai ens hi hem decidit; o ho veiem gairebé bé impossible. Por de no poder-hi sortir i de trobar-nos tancats allà baix, por del GUI de les mines i morir tot d’un plegat per falta d’oxigen. -Vaja, encara ens ho pintes pitjor! Aquell comentari em va fer sospitar. Com podia ser que uns personatges com aquells, que pretenien investigar les antigues mines del poble, no haguessin tingut en compte el GUI? -Bé, senyors -digué, per tal de acomiadar-me- els deixo desitjant-los sort. Espero poder tornar-los a veure per tal d’intercanviar opinions. -Adéu noi. Per cert, com et dius? -Joan. -Adéu Joan. Estarem en contacte. Vaig sortir d’allà tan ràpid com vaig poder sense aixecar sospites. Qui coi eren aquella gent que venien de fora coneixen quelcom de la història del poble? Havia de parlar-ne amb el mossèn el més aviat possible, havia dit que tenia informació important. En Xavi, però, encara no havia respirat. Fet que no em preocupava massa, era una persona sigil·losa a l’ hora de fer la seva feina. Malgrat tot, estava frisós per comenta’ls-hi aquell fet. JOAN ESPINOSA 31
L’AGENDA DE juny DILLUNS 1
DILLUNS 8
DILLUNS 15
DILLUNS 22
DILLUNS 29
Sortida de la Comissió de Focs de Sant Joan per recollir la Flama del Canigó DIMARTS 2
DIMARTS 9
DIMARTS 16
DIMARTS 23 42ª arribada de la Flama del Canigó Revetlla De Sant Joan
DIMECRES 3
DIMECRES 10
DIMECRES 17
DIMECRES 24 Sant Joan
DIJOUS 4
DIJOUS 11
DIJOUS 18
DIJOUS 25
DIVENDRES 5
DIVENDRES 12
DIVENDRES 19
DIVENDRES 26
DISSABTE 6
DISSABTE 13 “La plena de serveis”
DISSABTE 20 “La plena de serveis”
DISSABTE 27
Gegantada 2015
Teatre “Un Fantasma a Casa”
“La plena de serveis”
“La plena de serveis”
Dia de la música DIUMENGE 7
DIUMENGE 14
DIUMENGE 21
Dia de la Me- Teatre “Un Fanmòria Històrica tasma a Casa”
32
DIUMENGE 28 Teatre “Un Fantasma a Casa”
DIMARTS 30