AlmafĂ Revista digital de Sant Climent de Llobregat
NĂşmero 8
R
Octubre de 2015
SUMARI SUMARI ................................................................................................................................ Pàg. 2 EDITORIAL ........................................................................................................................ Pàg. 3 ACTUALITAT ··· BREUS ................................................................................ Pàg. 4 a 6 CUINEM AMB... Mª Cinta Fornós ..................................................... Pàg. 7 FESTA MAJOR D’ESTIU ............................................................................... Pàg. 8 i 9 BOIG DE LA CIUTAT ..................................................................................... Pàg. 10 i 11 LES NOESTRES ENTITATS, Amics del Roser .......... Pàg. 12 a 15 RESUM DELS MESOS D’AGOST I SETEMBRE ...................... Pàg. 16 i 17 OPINIÓ CULINÀRIA ................................................................................................ Pàg. 18 EL RACÓ D’EN JAUME ................................................................................. Pàg. 19 ROMERIA DE MONTSERRAT I MATAGALLS ........................... Pàg. 20 a 295 ESPORTS ............................................................................................................................ Pàg. 26 i 27 MITGES VERITATS .................................................................................................. Pàg. 28 a 31 AGENDA ............................................................................................................................ Pàg. 32
2
EDITORIAL Hola a tots i totes! Deixem enrere l’estiu i donem la benvinguda a la tardor, que esperem que ens doni força per encarar el fred. Preparant l’Almafà del mes d’octubre m’he adonat d’alguns trets característics del nostre poble, valors que ens dóna una identitat que ens fa créixer. Tenim un poble solidari, Els Amics del Roser ens expliquen a la secció ‘Les nostres entitats’ la construcció de l’Ermita del Roser, feta gràcies a la col·laboració de tots els vilatans. Donar gràcies a la Pilar i al Domènec per la seva generositat. Parlem de la Romeria de Montserrat, on el poble mostra la seva unió trobant-se al Santuari de la Mare de Déu i que està lligada a l’esforç de tots els valents i valentes que passen la nit caminant o pedalejant per aconseguir el seu repte. Alguns climentons i climentones no van tenir prou amb aquesta aventura i dies després van fer una nova travessa: Matagalls - Montserrat, demostrant la seva força de superació. La Glòria Fulquet recorda el seu oncle, el Climent, demostrant l’amor pels nostres i ens ofereix la seva vinyeta resumint els mesos d’agost i setembre. Aprenem a cuinar amb dos vilatans orgullosos del treball ben fet, la Mª Cinta Fornós ens ensenya el seu rossejat i fideus mariners i el Gerard Solis ens fa un repàs als productes que hem utilitzat durant l’estiu passat. Fem un repàs de la Festa Major d’estiu on hem vist la força que tenen les nostres entitats i la seva feina durant tot l’any. El Jaume Fulquet posa seny en una temporada social i políticament de molt rebombori, dedicant un poema a les Dues pàtries. La Marta García ens mostra la il·lusió que té pel seu esport, el pentatló, posant-lo a l’abast dels menuts del poble. Finalment, en Joan Espinosa ens porta un nou capítol de Mitges veritats, fent memòria històrica de Sant Climent en caire de llegenda. Aquest és l’ADN climentó: solidaritat, col·laboració, generositat, unió, esforç, superació, amor, treball, força, seny, il·lusió, memòria històrica...
Espero que us agradi l’Almafà d’aquest mes! Carla Martínez Campamà
3
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTU
Agost Marta García-Miguel #ourwaytorio El passat divendres 21 d’agost, la Marta va disputar la semifinal de l’Europeu però no va aconseguir el seu bitllet per la final. Assegura que ha sigut una temporada molt llarga i dura però també positiva. Aplec Sant Ramon
El cap de setmana del 29 i 30 d’agost es va celebrar el 79è Aplec a Sant Ramon, durant els dos dies es van realitzar varies activitats com per exemple la projecció audiovisual sobre aus migratòries, una activitat per poder mirar els estels o la caminada des del poble fins l’ermita. Foto: Isidre Sierra
Mural per la Independència El passat 29 d'agost es va pintar un mural que portava com a objectiu vehicular els arguments de la Independència de Catalunya, dissenyat per Òscar Medina i elaborat amb la col·laboració de l'Adria Molins, l'Ariadna Pujol i els veïns del poble que es van acostar. El mural es troba a la carretera que va des de Sant Climent a Viladecans, a l'alçada dels bombers. Dies després, el 17 de setembre, vem despertar-nos amb la composició guixada. Foto: Ariadna Pujol 4
ALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT
Setembre La Banddarra a Viladecans El grup de música del poble, La Banddarra, va actuar al Rudecans Festival de Viladecans el passat dia 10 de setembre, amb el suport de molts climentons i climentones. Foto: Jordi Martín Romero
Decidim junts el futur
El dia 10 de setembre es va dur a terme la presentació de la campanya “Decidim junts el futur” i seguidament, es va fer una marxa de torxes amb explicacions històriques de la Guerra de Successió de l’any 1714. Actes organitzats per “ara és l’hora”: ANC, OMNIUM, AMI. Diada de Catalunya
Foto: Isidre Sierra
El dia 11 de setembre es va celebrar la Diada de Catalunya a Sant Climent. Es va fer una ofrena floral de les entitats del poble, seguidament es van dur a terme els parlaments i la Coral La Vall va interpretar l’himne Nacional.
Gegants a Berga i Molins El dia 13, els Gegants van participar al Tomb Encantat de Berga i el dia 27 van estar a la Festa Major de Molins de Rei. Foto: Gegants Sant Climent Facebook 5
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ··········
El passat 27 de setembre es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya. A Sant Climent es va a dur la jornada electoral amb total normalitat, sense incidents i amb una gran participació. Cal felicitar a tots els climentons i climentones que van exercir el seu dret a vot, aconseguint un 81,85 % de participació.
Resultats a Sant Climent: -Junts pel sí: 1078 -Ciutadans: 410 -PSC: 304 -Catalunya si que es pot: o256 -CUP: 209 -Partit Popular: 109 -Unió: 67 -PACMA: 27 -Recortes cero-els verds: 10 -Nuls: 10 -Blanc: 19 6
CUINEM AMB ... Mª Cinta Fornòs
Rossejat i fideus mariners (L’Ametlla de Mar) Ingredients (per a 4-6 persones):
Arròs o fideus 1 cap de rap 4 galeres 1 escòrpora Gambes, musclos, cloïsses... Llorer 2 Cebes Alls Tomàquets Julivert Oli
Com es fa? Per a fer el brou: posar a bullir el peix, una ceba, unes fulles de julivert, el llorer, 1/2 cap d'all. Quan tot és cuit, s'escorre el peix i es pica amb la ma de morter i es passa pel colador. En una paella es fa un sofregit de ceba i all trinxat, julivert i tomàquet. Quan està tot ben sofregit, es passa per la batedora, es barreja amb el brou i es deixa que vagi bullint poc a poc. En una paella es posa oli i es fregeixen 3 o 4 alls tallats a làmines. Quan són rossos els trèiem i es tira l'arròs/fideus i quan comenci a rossejar es tira el brou i es puja el foc, es deixa coure sense remenar fins que queda sec i es serveix amb all i oli.
BON PROFIT! 7
Festa Major d’estiu Els dies 7, 8, 9 i 10 d’agost es va celebrar la Festa Major d’estiu al poble. Durant aquests dies, grans i petits vem gaudir d’activitats vàries.
El divendres per la nit es va donar el tret de sortida a la Festa Major amb la festa de l’escuma juvenil. Dissabte es va començar el dia amb la festa de l’escuma infantil i per la tarda es van dur a terme el torneig social de futbol sala i la gimcana fotogràfica organitzada per Dau de 5. Quan es va fer fosc, alguns van ballar amb la música a càrrec del duet Bellagio al Casal de Cultura i altres es van acostar a la piscina municipal per gaudir de la nit jove amb el concert de La Banddarra i de la discoteca. El diumenge, es van realitzar jocs d’aigua a la piscina municipal, el campionat de natació i animació infantil i per la nit, els menys vergonyosos van cantar al karaoke. Finalment, el dilluns es va fer la repicada de campanes i el vermut. Per la tarda, els més petits van jugar als inflables i cars de pedals i per tancar la Festa Major, vem escoltar les havaneres del grup “Mar i Vent”
8
Fotos: AlmafĂ i www.fotovideotorras.com 99 13
Boig de la ciutat
Il路lustraci贸 de Gl貌ria Fulquet
10
Des de la distància tot queda difós, difuminat, mig esborrat... Però tu, TU continuaràs estant tant nítid i tant precís dins meu com has estat sempre! Un referent per a seguir o per a contrariar però sempre un puntal impossible d’oblidar. T’estimo!! Encara em giro enmig de la plaça esperant sentir la teva veu ronca i trencada. Encara crec veure’t amb les cames creuades sota el cul assegut en algun banc. Tot just un any! Un any buscant algú que sigui capaç d’omplir el buit que has deixat. Algú vol ser el nou boig de la ciutat?
Glòria Fulquet
Boig de la ciutat - Sopa de cabra Acabava d'arribar
Vaig passant dies i dies,
només volia tranquil·litat
aguantant humiliacions,
després de nits humides a la carretera.
l'odi no te força quan s'està sol.
Ell se'm va posat a davant
Vaig passant dies i dies,
no em vaig saber controlar,
aguantant humiliacions,
va caure en mig d'una bassa de sang
l'odi no te força quan s'està sol.
i em va dir: "Jo era el boig de la ciutat,
Cauré dins d'aquest forat
tu m'has matat,
del que no puc escapar,
m'hauràs de substituir d'ara endavant"
em fa cantar per suportar el dolor.
Van acceptar la condemna per majoria absoluta
"Sóc el boig de la ciutat,
ni tan sols vaig poder-me defensar.
jo el vaig matar,
.
"Vagaràs fins l'últim dia
l'hauré de substituir fins que al-
també de nit per tota la vila,
gú acabi amb mi,
tu ets l'elegit per tots", em van dir:
fins que algú, algú, algú acabi
" Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat,
amb mi"
l'hauràs de substituir d'ara endavant." 11
LES NOSTRES ENTITATS
Amics del Roser Els Amics del Roser aconsegueixen cada any que sigui possible fer l’Aplec a l’Ermita del Roser de Sant Climent. Aquest any hem celebrat que fa 60 anys que els vilatans ens reunim a la muntanya per passar-nos-ho d’allò més bé. El Domènec Tugas, en Jaume Esteve i el Pere Millat ens expliquen la història d’aquesta tradició i les seves experiències.
Imatges extretes del dossier en commemoració del 50è Aplec
La història de l’ermita del Roser es remunta a l’any 1952, quan es va començar a buscar un lloc on poder construir una ermita per pregar. No va ser fins l’any següent quan en Joan Pagès de Can Casas va concedir el terreny on fer la construcció. El primer aplec a dalt del cim es va fer el dia tres d’octubre de 1955, aquell mateix dia es va clavar una estaca molt llarga al mig de l’esplanada per posar-hi la capella. L’aplec es celebrava cada any però fins el 1958 no es va començar a plantejar-se iniciar l’obra. 12
Com només hi havia diners per fer els fonaments i l’altar, el Mossèn Salvador Albuixech va beneir aquestes
parts
el
19
d’octubre de 1958, però van haver de passar trenta-cinc anys més fins que es va continuar l’obra. Els primers anys es pujava la Mare de Déu des de l’Església fins l’Ermita, fent una processó. El novembre de l’any 1984 es van posar mans a l’obra seriosament.
Tots
volien
col·laborar i pujaven amb carros carregats de materials que recollien per les diferents masies. D’aquesta manera, un any després es va acabar l’ermita definitiva que coneixem avui en dia, el poble s’ho va guanyar posant-hi dedicació. El Domènec ens explica que la van fer les mateixes persones que estaven fent el Museu d’eines: “Vam començar a treballar nosaltres i també s’hi van afegir Domènec: “Ho fèiem a gust perquè era una cosa pel poble”
d’altres, dones i homes. El que no venia a treballar també col·laborava amb dinars, esmorzars...” 13
Anècdotes En Domènec recorda anècdotes que podrien haver costat molt cares: “La volta de dalt de la teulada, quan la fèiem se’ns va caure de dalt a baix i es va fer mal una persona. Podríem haver pres mal”. També ens explica un dia de treball diferent, el del dia de reis de l’any 85, quan va nevar: “Vem estar treballant nevant per poder acabar-la per l’octubre. Veníem a estones però quan veníem ho aprofitàvem molt perquè treballàvem”.
El Domènec, el Pere i el Jaume celebrant el 60è Aplec del Roser
En Jaume ens explica que per construir l’ermita, succeïa una anècdota diària: “Cal destacar els grans esmorzars i dinars que es feien, era la gran recompensa que teníem”. No oblida tampoc la gent que va prendre mal: “A un se li va caure una biga al cap però per sort, al final tot va acabar amb un ensurt i ja està”. En Pere recorda moments fantàstics a l’hora de dinar i esmorzar i quan treballaven: “Fèiem cada animalada de pànic. Ens posàvem dalt del tractor i voltàvem per aquí. Érem joves i ens ho volíem passar bé. Érem una colla fantàstica, la joventut d’ara és diferent. Veníem dissabtes i diumenges a treballar”. 14
Pere: “Estem orgullosos d’haver pogut fer l’Ermita”
La festivitat avui en dia
Jaume: “l’objectiu és
Després de seixanta anys, es manté la tradició
que ens trobem aquí
de pujar a l’Ermita del Roser el primer cap de
tots”
setmana d’octubre. La nit de dissabte es va fer la benvinguda a l’Ermita amb una vetllada popular amb cansalada a la brasa i pa per tothom. Una vegada es va sopar, vem poder gaudir del concert de La Banddarra.
Verge santa del Roser des del cel verge estimada dirigiu vostra mirada al poble que vol el bé. Sou reina de la muntanya i princesa de la vall i el poble us estima tant que amb goig us canta lloança. Tots posem nostra mirada en aquest turó admirat de verds pins tot envoltat i al mig vostra ermita aimada. Sou llum de la matinada llum també dels visitants de joves, petits i grans i d’un poble que us aclama.
El diumenge, es va celebrar la missa i a continuació es va fer un ball de sardanes a l’esplanada. A continuació, es va celebrar el dinar de germanor i per la tarda hi va haver jocs per la mainada i grans.
Vostres braços tot ho abracen des de llevant a ponent abraceu com una mare el poble de Sant Climent Pilar Molins i Montserrat juny 2005 15
Resum dels mesos d’agost i setembre
16
Il路lustraci贸 de Gl貌ria Fulquet
17
Opinió culinària Una vegada passat l’estiu podem parlar d'un munt de productes que hem tingut a l’abast: “L'hort és ple de síndries, melons, préssecs, nectarines, un munt de fruites. Podem menjar-les tal qual o fer batuts, macedònies o tantes combinacions com se'ns acudeixin. Però, en aquesta ocasió us volia parlar d'un producte senzill i indispensable a la cuina. Encara que aquesta temporada ha donat molts problemes al conrear-lo. Per mi el producte estrella de l'estiu és el tomàquet, tenim moltes varietats i cada una ens aporta unes característiques diferents. Els podem menjar amb amanida o per fer gaspatxos, sopes fredes...En aquesta ocasió us volia presentar el tomàquet de pebrot, una varietat no gaire comercialitzada i poc habitual a les botigues. Aquesta varietat és plena de polpa i casi no té llavors, i molt dolça. Si la utilitzeu en sopes o per fer esqueixades de bacallà us donarà un punt especial. Avui el protagonista ha estat un producte senzill i econòmic, realçarà el plat on l'utilitzeu, fins i tot us sorprendrà i serà protagonista de l'elaboració passant davant de productes molt més cars. Gaudiu d'aquests grans productes que a més són assequibles a totes les butxaques. Salut!”
Gerard Solís
18
EL RACÓ D’EN JAUME
DUES PÀTRIES Des del moment en que vaig néixer, dues pàtries he tingut. Dues pàtries he tingut al créixer, i en dues pàtries , fins ara he viscut.
I ara que el sol brilla, que ja he sortit de la foscor, obro els ulls i veig la terra ferma, que m'ha criat d'infant fins a minyó.
Dues pàtries que jo no comprenia, i això que estaven davant meu. Dues pàtries jo tenia, i per les dues, no puc ser seu.
Una terra, per la que els nostres avis van viure i lluitar fins a la mort. Una terra , que s'aixeca decidida a guiar els seus fills fins a bon port.
I quina de les dues, és la que porto dins del cor? I a quina d’elles dues, donaria la sang fins a la mort?
Una terra, que ha estat l’esperança de la persona que ha volgut treball. Una terra, que ha tingut sempre confiança en els fills nascuts a les seves valls.
Hi he estat pensant, i he vist que una m'ha estat imposada per la por. Per una por edificada sobre runa, sobre llàgrimes, patir i dolor. Sobre la sang de tots aquells, que un dia volien ser lliures com l'ocell. I que per la llibertat van donar la vida, gravant en sang el seu consell.
I ara que a tu retorno, com el fill pròdig va tornar, obra’m els braços, posa’m cadenes i no em deixis mai més marxar!
Què cec he estat! Què em passava, que d'aquella manera els ulls tanqués? Una vena en ells portava, que no hi havia ningú que l’arranqués.
10 de maig 1982
JAUME FULQUET
19
Romeria de Montserrat Sant Climent - Montserrat El primer cap de setmana de setembre està reservat per dur a terme la Romeria de Montserrat. Els climentons i climentones pugen al cim de la muntanya, alguns amb vehicles, altres amb bicicleta i altres caminant!
Els caminadors preparats per començar l’aventura
Tot i que la previsió del temps deia que plouria durant la nit, 58 valents i valentes van decidir iniciar el seu camí cap a Montserrat sobre les 20:30 hores, sortint des de la Plaça de la Vila i fent varies parades abans d’arribar a Martorell a les 2:00h. per sopar i agafar forces. En aquest punt va haver-hi les primeres baixes, no obstant, el grup va continuar la seva caminada. Aquest any, el grup va anar força unit, sense haver-hi molta diferència entre els primers i els últims, un fet positiu per la marxa de tots. Una vegada es va fer de dia, els caminadors van començar l’últim tram del recorregut, les famoses ‘costes’. Els més ràpids en arribar a la muntanya ho van fer a les 7:30 hores i a partir d’aquest moment van anar arribant cadascú al seu ritme. 20
Romeria de Montserrat A les 4:30 hores, els ciclistes es van trobar a la plaça per iniciar la seva aventura. Van començar a pedalejar i sobre les 6:50h. van arribar al Pont del Diable de Martorell. No obstant, la parada més llarga la van fer a Monistrol, on van parar a esmorzar i seguidament cadascú va seguir el seu camí. El grup, d’unes 40 persones, es va desunir en aquest moment per pujar cap a Montserrat: cinc quilòmetres de muntanya i cinc de carretera. Els primers van començar a arribar aproximadament a les 10:30h.
Alguns dels ciclistes que van arribar a Montserrat
Sense la col·laboració dels voluntaris no seria possible dur a terme la caminada a Montserrat. Gràcies a tots!
21
romeria de Montserrat
Curiositat! La gossa del Josep Bonet, la Xira també va fer tot el recorregut amb els caminadors: des de Sant Climent fins Montserrat, i sense queixar-se!!
El diumenge, la Coral La Vall va fer la seva tradicional cantada i també es va realitzar l’exposició de puntes a la Plaça del Santuari de Montserrat.
Imatges: Almafà i Ajuntament de Sant Climent 22
Matagalls 2015 Travessa Matagalls - Montserrat Alguns no van tenir prou amb la caminada Sant Climent-Montserrat i es van marcar un altre repte. La travessa Matagalls - Montserrat que realitzen molts climentons i climentones des de fa uns anys és una caminada per camins de muntanya que té com objectiu recórrer la distància de més de 80 quilòmetres que hi ha des del cim del Matagalls fins la plaça del Santuari de Montserrat en menys de 24 hores. La primera edició es va celebrar l'any 1972 i es va anar repetint biennalment fins que a partir del 1989 es va començar a celebrar cada any. La va instituir el Club Excursionista de Gràcia en memòria del capellà Jaume Oliveras, el primer en realitzar aquesta travessa el 4 d'agost de 1904. Actualment és la prova per muntanya amb una participació més nombrosa a Catalunya. Aquest darrer any, la travessa es va realitzar el passat cap de setmana del 19 i 20 de setembre i va tenir la sortida al poble d'El Brull i ha tingut un recorregut total de 81,4 quilòmetres. “Anar a Montserrat a peu no és pas res de l'altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un rècord que no sé si el jovent d'avui seria prou fort per a batre" (Jaume Oliveras) Climentons que han realitzat la travessa aquest any
23
Matagalls 2015 La meva experiència - David Roda Per primera vegada el passat 19 de setembre vaig complir el meu objectiu: poder completar la Matagalls - Montserrat. Era el primer cop que em proposava fer una marxa d'aquestes dimensions. Un cop finalitzada vaig sentir una gran satisfacció personal i vaig poder demostrar-me a mi mateix que era capaç de fer-ho. Els dies i moments previs a la marxa, van ser de nervis i de necessitat de voler estar allà per començar a gaudir del caminar, la muntanya i de les bones sensacions que es respiren en aquests tipus de marxes. Tenint pensaments de com em sentiré, com anirà, del que he de fer i del que no. Feia preguntes constants a gent que ja l'han fet abans per poder tenir consells que hem poguessin ajudar durant la marxa. Des del meu punt de vista aquests tipus de marxes tenen la mateixa importància per qui arriba el primer com qui arriba l'últim perquè estàs competint contra tu mateix, demostrant-te fins on ets capaç d'arribar. Per a poder-la acabar has de tenir clar que tindràs moments difícils on les cames i el cos et diran prou i són en aquells moments on la força mental t'ajudarà ha assolir el teu objectiu. Finalment aprofito per donar les gràcies a totes aquelles persones que durant aquests mesos m’heu acompanyat ja sigui caminant, corrent o animant. Ara us animo jo a provar en aquests tipus de marxes, és una gran experiència personal.
24
Matagalls 2015 La meva experiència - Ramon Gabara Enguany he pogut acabar amb èxit la meva 11a. travessa Matagalls - Montserrat. Tot i haver-la fet moltes vegades, aquesta travessa sempre té un quelcom especial que t’atreu, a tu i als força més de 3000 participants, dones i homes, que cada any intenten enfrontar-se a aquest repte tan especial. Si no, com us expliqueu que algú s’emboliqui, any rere any, en una travessa de més de 80 km.? La major part de la qual és de nit, que cal realitzar en menys de 24 hores i que la mitjana dels participants que l’acaba voreja les 18 hores. Per a mi, cada M - M ha tingut un caire particular, des de la primera, el 1999, en la qual vaig trigar en acabar més de 20 hores, fins a aquella altra del 2009 que vaig acabar-la en 11 hores i 50 minuts, sempre he gaudit enormement, i també he patit, per què negar-ho, però l’arribada a Montserrat és sempre un noment d’entusiasme i profunda alegria. I del recorregut, que dir, passant per Aiguafreda, el Cingles de Bertí, Sant Llorenç de Savall, la Riera de les Arenes, la urbanització Cavall Bernat de Matadepera, enfilant i vorejant la Mola, passant per Vacarisses i finalment arribant a Monistrol i enfilant la muntanya de Montserrat fins a trobar el camí de la Cova i ara si, a l’arribada, però sense estalviar-nos unes quantes escales que se’ns faran eternes.... Cada any que he participat ho he fet amb un grup d’amics i companys de Sant Climent, amb els quals hem compartit camí i experiències. Enguany hem estat tretze els participants, i tots hem pogut arribar i amb molt bons temps. Cada any és un nou repte que cal enfrontar, superar i gaudir. I no us puc dir més. Proveu-ho, i no us en penedireu!
25
ESPORTS
JORNADES DE PENTATLÓ MODERN El passat diumenge 13 de setembre vem viure unes Jornades de Pentatló Modern a Sant Climent. Vem començar a les 17h i van durar unes 3 hores. Consistien en un taller de tir i un d’esgrima seguit d’un simulacre de competició on es feia una poule d’esgrima (combats tots contra tots) i una prova combinada (tir i carrera).
Fotos: Marta García-Miguel i Ricart
Cal dir que la jornada va ser plena de respecte i ganes de passar-s’ho bé per part de tots els participants. Vem acabar amb un bon berenar saludable que ens va proporcionar el Refugi de Sant Climent. Va ser el primer cop que es feia quelcom semblant al poble ja que mai s’havia donat a conèixer aquest esport fins fa poc i la idea era compartir-lo amb tothom que volgués. El projecte #ourwaytorio que comparteixo amb el meu entrenador Tino Bermejo ho ha fet possible i per mi és molt il·lusionant veure com nens i nenes de Sant Climent gaudeixen practicant aquest esport que significa tant per mi o, si més no, hi mostren interès. 26
ESPORTS
No és fàcil practicar aquest esport ja que requereix una bona estructura i bastant material, però poc a poc podem fer-lo créixer si transmetem la passió que sentim per aquest. Cal dir que aquesta jornada no hagués estat possible sense la col·laboració de la Federació Catalana de Pentatló Modern i de les persones que s’hi van implicar. Estic molt agraïda per tot l’interès que està mostrant l’Ajuntament pel nostre projecte i a tot el suport que ens està donant, així com també a tota la gent del poble que d’una manera o altre també m’ha fet arribar el seu suport i col·laboració. El Tino no va poder ser-hi però ho hauria gaudit com el que més així que esperem poder tornar a fer quelcom semblant quan ell hi sigui i que s’animi més gent perquè una de les coses bones del pentatló és que són cinc modalitats (natació, esgrima, hípica, i prova combinada de tir i carrera) i segur que una o altra t’agrada.
Marta García-Miguel i Ricart
27
CAPÍTOL 11 (Part II) -Que us passa res que us veig tan seriosos? O potser són manies meves? Ostres!! Sabeu què? Ahir em vaig creuar amb un paio i una paia que no vegis. Vaig anar a Can Bruguera amb bici i vaig veure que tiraven cordes dins d’un forat. No vaig poder evitar acostar-me per preguntar. Com quasi bé eren a peu de camí! No sé que em van dir que tenien permís de l’Ajuntament per investigar. Jo li vaig dir a ella, que si volia, hi podien baixar tots dos i perdre’ns una estona. Tots tres vam esclatar a riure. A riure de debò. Vam riure una bona estona, i de tant hi anàvem afegint algun disbarat més; fet que encara ens feia riure més. Passada l’eestona ens vam tranquil·litzar, tots plegats ens vam prendre cafès i pastes. -Plegues ara al migdia oi, Xavi? Podríem anar a la platja!! T’hi apuntes Joanet? -No, no puc Oriol. Bé, no podem -digué en Xavi cercant dins els meus ulls la meva aprovacióJo vaig fer que si amb el cap, era una persona en la que els dos hi confiàvem. I en Xavier li explicà tota la història que sabíem fins aleshores. -Però, voleu dir que hi ha punt de connexió en tot això? -No ho sabem Oriol. Però ara hem d’anar a parlar amb el mossèn, diu que té noves notícies. -Sí, i tal com et vaig dir, a mi aquesta gent no em fa massa bona espina. Potser m’eequivoqui, però crec que no expliquen tot el que fan. -Òndia quin mal rollo! Voleu dir que el mossèn m’hi acceptarà? De fet, no sé ni si jo 28
mateix vull posar-me enmig. Ja sabeu com sóc! -Això no té res veure amb l’església, Oriol. Com ja t'ho hem explicat, ara ja estàs fitxat! Ara vindràs amb nosaltres; i si te’ls tornes a trobar, estigues a l'aguait. -Bé, si no us fa res, pujo a casa del mossèn amb vosaltres, i depenent dels esdeveniments prendré una decisió o una altra. -Doncs som-hi. Dubto molt que hi trobi cap inconvenient si t'hi portem nosaltres. Vam seure a l’ultima fila. Com en nosaltres era habitual. I com era habitual també, coneixent en Josep Maria, encara no havia acabat la missa. Era persona de moltes paraules, però es feien tan amenes, que mai es feien pesades. Era l’hora de combregar, i en Xavi i jo ens hi vam afegir. L’Oriol, sabent com era, va decidir seure fora, al peu d’una d’aquelles majestuoses oliveres. -El cos de Crist -digué el mossèn mentre allargava la mà amb una ÒSTIA cap a la boca d’en Xavier-. -Així sigui, Josep Maria! En adreçar a tots els feligresos la PAU del SENYOR, acabà la cerimònia, i fent-nos un gest amb la mà, ens cridà. -Pugeu per aquí. -digué assenyalant les escales de cargol que pujaven pel campanarVinc de seguida. Anàrem a buscar l’Oriol, i pujàrem per aquelles escales, molt probablement un dels llocs més antics de tota aquella casa. Prou que ens les coneixíem en Xavi i jo, que havent fet d’escolanets i cantant a la coral, havíem voltat per tots els racons d’aquella casa. Amb prou feines havíem tret uns beures, i embolicat uns cigarrets, va aparèixer en Josep Maria. -Eh Eh Eh! -Digué tant rialler com sempre- Què nois? Si no us fa res, passo primer a 29
veure el Senyor Roca! Aquelles paraules em van fer venir al cap les estones en que tota la colla, quan érem xics, anàvem a passar les tardes de diumenges amb la companyia d’en mossèn Jordi, en PAU descansi. Fèiem diferents activitats, assajàvem cançons d’església, preparàvem Nadales que sortíem a cantar les nits de Nadal pel carrer, fèiem excursions, etc. I jo, tenia la impressió que els mossens eren com àngels, i que com a tals, no disposaven de sexe, i per tant, no tenien cap necessitat d’anar al servei. -Bé nois, comencem! Que després he quedat amb la mare per dinar. M’han trucat de Can Molins, bé, la família que hi queda. Volen vendre la masia, però es veu que tenen problemes. Els he de visitar, així que no tindrem pas tants problemes per poderhi entrar. Dubto molt que si els hi explico que he de portar ajudants, posin algun impediment. -Bé, si més no, hi podrem donar la primera ullada. -Falta que ho vulguin Xavi. -Si no, sempre ens queda l’altre opció. -Voleu dir que són coses dignes d’un mossèn? Tots tres vam començar a riure, i en Josep Maria sense remei s’hi afegí. -I bé! Que hi fa aquí el vostre amic? -Jo... si molesto... marxo!! -No home no, quina part és la que no entens de que aquesta és la casa de tots? Només és curiositat! Per cert, en tots els anys que porto aquí, crec que només t’he vist un parell de vegades per la parròquia, oi? -Sí. No va amb mi aquesta casa. Diguem que no hi crec gaire. Espero que no sigui cap inconvenient! Però veig que no entenc massa això de la casa de tots. -Mossèn, em temo que tenim competència! - Què vols dir? 30
- Doncs que tenim altra gent cercant el mateix per altre banda. Només tenim la sort de que els Climentons no volen explicar res als forasters. -I com és això? -Jo també me’ls he trobat al bar! -I jo per la muntanya! -Caram!! Si que hi ha novetats! Voleu dir que cerquen el mateix? -Si! Vaig anar a buscar a en Climent a la Lola, per saber-ne quelcom més..... I aquesta gent van començar a preguntar-li coses a la Lola... i a l'escoltar la conversa que tenien amb ella dins del bar, va deixar anar, com altres vegades, les mateixes paraules que tots tres sabem. Les que més o menys estan escrites al manuscrit que em vas ensenyar. -Un manuscrit? Quines paraules són aquestes? Que és el que heu trobat? I xerrant tots tres, l’hi vàrem fer un resum de tot plegat per tal de que se n’assabentés de tot plegat, i entre tots trobar un punt de connexió que se’ns estava passant per alt. -Bé, hem d’anar a Can Molins. Potser hi trobem la peça que ens falta. -Demà mateix m’hi acosto a veure què passa. No sé pas què deuen necessitar d’un mossèn. -Si si, som-hi. Necessitem entrar-hi el més aviat possible. -Així ho faré! I vosaltres estigueu a l'aguait d’aquesta gent. Pareu-hi bé les orelles! -Jo com no treballo, voltaré arreu, a veure que hi veig. -Molt bé doncs, quedem així... Jo demà mateix m’acosto a Can Molins... I si no queda més remei, hi entrarem d’amagatotis dissabte mateix a la nit... Som-hi doncs, fotem el camp, que jo ja arribo tard. Vam sortir tots plegats. En Josep Maria s’enfilà dalt del cotxe, i nosaltres, a peu de carrer, vam decidir anar a Ca la Lola a continuar comentant la jugada. JOAN ESPINOSA 31
L’AGENDA D’OCTUBRE DILLUNS 5
DILLUNS 12
DILLUNS 19
DILLUNS 26
Taller d’escriescriptura de microrelats
DIMARTS 6
DIMARTS 13
DIMARTS 20
Visita Unitat Mòbil de Consum
Taller: “No a la violència masclista: pas a pas”
DIMECRES 7
DIMECRES 14
DIMECRES 21
DIMECRES 28
DIJOUS 1
DIJOUS 8
DIJOUS 15
DIJOUS 22
DIJOUS 29
Donació de sang
Vols entrar (a) la històra?
DIVENDRES 2
DIVENDRES 9
DIVENDRES 16
DIVENDRES 23
DIVENDRES 30
DISSABTE 3
DISSABTE 10
DISSABTE 17
DISSABTE 24
DISSABTE 31
“La plena dels serveis”
Sortida Cultural a...
“La plena dels serveis”
60è Aplec del Roser
Taller: “Eduquem el nostre cos pel benestar emocional”
Ball del Giravolt
DIUMENGE 4 60è Aplec del Roser
DIUMENGE 11
DIMARTS 27
DIUMENGE 18 XVII Marxa de la Gent gran
32
DIUMENGE 25