AlmafĂ Revista digital de Sant Climent de Llobregat
NĂşmero 13 Setembre de 2016
SUMARI SUMARI ................................................................................................................................... Pàg. 2 EDITORIAL ........................................................................................................................... Pàg. 3 ENTREVISTEM A... Blanca i David .......................................... Pàg. 4 a 11 ACTUALITAT ··· BREUS ................................................................................ Pàg. 12 a 14 CUINEM AMB... El cirerer ....................................................................... Pàg. 15 FESTA MAJOR D’ESTIU ................................................................................. Pàg. 16 a 18 NECESSITEM VACANCES! ................................................................................. Pàg. 19 OPINIÓ CULINÀRIA ................................................................................................. Pàg. 20 EL RACÓ D’EN JAUME .................................................................................. Pàg. 21 EL REPTE: Sant Climent—Montserrat ........................... Pàg. 22 i 23 MITGES VERITATS .................................................................................................... Pàg. 24 a 27 TERCERES ELECCIONS ........................................................................................... Pàg. 28 i 29 Agenda ............................................................................................................................ Pàg. 30
2
EDITORIAL Bones a tots i totes! Posem fi a les vacances d’estiu i amb elles, torna un mes més l’Almafà! En aquest número parlarem de tot el que ha passat durant els mesos de calor: juliol, agost i principi de setembre. Molts ja coneixeu a la Blanca Condeminas, i els que no... a l’entrevista que trobareu en les primeres pàgines veureu que és una climentona molt valenta ja que fa uns anys va decidir donar la volta al món amb la seva parella, en David Juan. Sembla una bogeria, no? Doncs en realitat és més senzill del que tots pensem i ells mateixos ens ho expliquen! A la secció Cuinem amb..., el restaurant El Cirerer, que va obrir les seves portes el passat mes de juliol, ens ensenya a preparar un deliciós “croute”. Per la seva banda, el Gerard Solís de El Racó ens parla de les figues a la seva opinió culinària. La Festa Major d’estiu del poble ha sigut un dels esdeveniments més destacats d’aquests mesos, per això fem un repàs de totes les activitats que es van dur a terme durant la setmana. Una vegada més, el Jaume no falla i ens apropa un altre dels seus poemes: en aquest número de la revista podrem llegir “Sant Climent i la cirera”. La Glòria Fulquet ens recorda que tots “necessitem vacances i desconnectar” i ens ho demostra a través d’una il·lustració. També ens apropa una altra sobre les possibles “terceres eleccions”. Fum, fum, fum... El primer cap de setmana de setembre, els vilatans de Sant Climent tenim un repte: pujar a Montserrat a peu o en bicicleta. Cada any són més els que s’apunten a intentar dur-lo a terme. Com ha anat aquest any? Ho podreu llegir també a l’Almafà! Per finalitzar la lectura, trobem un parell de capítols més de la novel·la “Mitges veritats” de Joan Espinosa.
Vull recordar-vos que l’Almafà és de tots. Per això m’agradaria que us animéssiu a compartir les vostres històries amb nosaltres i així seguir fent que la revista segueixi endavant. Carla Martínez Campamà 3
ENTREVISTEM A... Blanca i David Entrevistem a la Blanca Condeminas i al David Juan, dos valents a qui se’ls va passar pel cap la idea de donar la volta al món. La climentona i la seva parella van iniciar l’aventura l’octubre de l’any passat i han passat nou mesos carregant la seva motxilla per Sud Amèrica, Àsia i Oceania. Què us va inspirar a realitzar l'aventura de donar la volta al món? Tant simple com el provar que es pot fer, el demostrar-se a un mateix que encara que només sigui per un període de temps determinat ets capaç de canviar totes las obligacions supèrflues que hem anat adquirint gairebé sense donar-nos compte en aquesta societat, fer-les a un costat i deixar pas només a les vitals: menjar, dormir, veure, plorar, respirar, somriure, estimar, conèixer, viure, descobrir. Sortir d'un ritme de vida on ja no ens queda temps ni per poder escoltar a les persones tranquil·lament i sense la necessitat imperiosa d'atropellar la conversa contínuament, valorar allò que ens envolta o passejar per qualsevol tros de terra, sigui del país que sigui, pensant que si respectem les seves costums i tradicions tenim tots el mateix dret a gaudir-lo pel sol fet de ser ciutadans del món. Sortir d'una falsa comoditat i seguretat amb la que has pogut tenir en calma la teva vida i els teus sentits i fer que passis per situacions en les que podràs conèixer la teva més pura essència i la de la persona que t'acompanya. Quan veu començar a plantejar el viatge i quins van ser els preparatius previs? El viatge el vam començar a plantejar fa dos anys i de fet, els preparatius previs no en van ser gaires. Primer de tot vam pensar quins eren els llocs 4
imprescindibles per nosaltres visitar, i a partir d'allà vam decidir quins països visitaríem. A partir d'aquí vam buscar la manera més econòmica de creuar de continents amb avió: entre d'altres opcions vam escollir comprar un bitllet Around the World: marxes amb les dates lligades però pots canviarles gratuïtament durant el viatge, fet que et permet ser més flexible a l'hora d'allargar o escurçar les estades a cada lloc.
“Volíem perseguir l’estiu durant tot l’any”
En quant a l'aspecte mèdic és molt important anar informat de vacunes, farmaciola, possibles malalties i els riscos que hi ha a cada país, contractar una assegurança de viatge, tenir el passaport en regla, informar-se dels visats que necessites i com es tramiten i per últim, decidir què posar a la motxilla, triant acuradament les coses imprescindibles i controlant el pes, ja que durant els propers 9 mesos l'hauríem de carregar. Tu i la teva parella veu decidir agafar la motxilla i marxar, però, quin era el vostre pressupost? És molt difícil saber des d'aquí el teu cost de vida a cada país, així que després d'investigar i llegir blogs d'altres viatgers i per tal de no complicar-nos massa, vam decidir que gastaríem 25€ diaris per persona a cada país. Això vol dir que si en països més cars com Nova Zelanda i Austràlia ens hi gastàvem 35€, en altres països més econòmics, com és al Sud-est asiàtic, hauríem de estrènyer-nos el pressupost a 15€. En un començament tots pensem que serà una barbaritat, però en realitat no és tant car. Veu tenir col·laboradors? Una molt bona persona, coneguda del David, té una empresa i realment desinteressadament ens va dir que volia col·laborar. Ell ens deia que érem molt valents per fer aquest viatge i que per la seva part volia que portéssim alguna cosa seva. Ens va regalar un Ipad i unes motxilles, que són les que hem portat tot el viatge... i han tornat vives. Tot i així, tots els nostres familiars i amics també es van convertir en col·laboradors en el mateix instant que ens van donar suport i recolzament durant tot el viatge. 5
Imagino que per dur a terme el vostre somni, veu haver de renunciar a diversos aspectes del vostra dia a dia, no? En el moment que decideixes marxar, en un termini de dos o tres anys has de començar a fer la vida condicionada per aquet fet, és a dir, continues treballant cada dia però el motiu de la teva feina canvia radicalment. No té sentit invertir el fruit del teu treball en aconseguir els somnis pels quals treballa la gran majoria de gent: comprar un pis, canviar de cotxe, ascendir dins del món laboral o tenir un fill, ja que si apostessis per qualsevol d'aquests somnis estaries renunciant al que en aquell moment és veritablement el teu. També érem conscients que deixaríem de veure durant un bon període de temps a molta gent que estimàvem: amics, família... i les tres persones més importants de les nostres vides: les nostres nebodes i el Marc, el germà de la Blanca. Però poc a poc ens vam anar adonant que cada cop que explicàvem la nostra decisió a les persones que formen part del nostre entorn, de cop i volta, les mostres d'afecte, carinyo i ganes de voler passar el major temps possible amb nosaltres s'anaven multiplicant per mil. Així que abans de marxar i durant el viat“A vegades has ge, ens vam sentir molt més estimats, d’allunyar-te d’allò que propers i cuidats per aquella gent que tant ens importa, que en qualsevol altre època penses que sempre de les nostres vides. Poder viure aquella tindries al costat” sensació va ser un dels gran regals que ens va deixar realitzar aquest viatge. A vegades has d'allunyar-te d'allò que penses que sempre tindries al costat per poder-lo valorar tal i com es mereix. Veu decidir fer una ruta per Sud Amèrica, Àsia i Oceania. Per què aquests continents? Volíem visitar Sud Amèrica perquè en David hi havia estat a Perú i m'havia explicat que el continent té una màgia inexplicable. Tenen una cultura molt arrelada a les lluites sociopolítiques dels seus avantpassats i a la Pacha Mama -la mare Terra-, un sentiment per una forma de vida molt més tranquil·la i fàcil, la qual nosaltres compartim 100%. A més, l'idioma és el mateix i la comunicació seria més fàcil, així que vam començar per Perú, Bolívia, Argentina i Xile. 6
De Xile vam volar cap a Nova Zelanda. Ens havien parlat meravelles i estant a l'altra punta del món era l'única oportunitat que tindríem d'estar-hi. Austràlia realment va ser un capritx: la nostra propera destinació era Indonèsia, però vam decidir parar per gaudir de l'increïble espectacle sota l'aigua de la Gran Barrera de Coral. No podíem passar per alt l'oportunitat de gaudir d'una de les 7 meravelles naturals del món. A continuació, vam anar direcció Àsia. Havíem viatjat a Vietnam on vam descobrir que és un continent amb un caos controlat que al final t'enganxa, és una relació d'amor - odi. Vam començar la ruta pel sud-est asiàtic a Indonèsia fins a arribar a Nepal, passant per Singapur, Tailàndia, Laos, Cambodja i Myanmar. El nostre objectiu era arribar a Nepal, ja que som uns amants de la muntanya i volíem acabar fent un trekkinf per l'Himàlaia, el Circuit dels Anapurnes. Sé que és difícil, però entre tots els llocs que heu visitat, quin us ha cridat més l'atenció? És difícil triar-ne un però ens quedariem amb Myanmar per ser un país molt autèntic i que encara no està sobre explotat pel turisme. De fet, no totes les fronteres estan obertes al turisme. És un país mitjanament difícil per als motxilers i fa que visquis molt Imatge: la Blanca i el David a Myanmar més aquella sensació d'aventura, paisatges totalment rurals i indrets amagats esperant-te per a ser descoberts. Però realment, el que més ens va impactar d'aquest país és la seva gent: són amables, hospitalaris, carinyosos i desinteressats; nens de 4 -6 anys, perduts enmig de la muntanya sota una calor sufocant, treballant de sol a sol els conreus, però amb un somriure immens a la cara. Es sorprenien fins i tot de veure una càmera fotogràfica! Creuen molt amb el Karma i potser és per això que ens va impactar molt veure com persones que no tenien pràcticament res, t'ho donaven tot. Realment és un país molt diferent a la resta del sud-est asiàtic. 7
A quin voldries tornar? Evidentment tornaria a tots. Però si hagués de fer un viatge així un altre cop, ho faria visitant països nous. Quasi nou mesos de viatge, què és el que més heu trobat a faltar de Catalunya? Principalment la família i els amics. Però també hem trobat a faltar el pa amb tomàquet, l'oli d'oliva..., ja que el tema menjar era difícil: ens acostumàvem a tot i ho provàvem tot, però arribava un moment que necessitàvem una amanida, cuina mediterrània... També anàvem bojos per menjar escudella i crema catalana, sobretot per Nadal.
“Hem trobat a faltar el pa amb tomàquet”
On veu passar les festes nadalenques? Quan s'aproximaven les festes de Nadal acabàvem d'entrar a Argentina. Per sort, vam estar molt ben acollits per amics que en David havia conegut durant el seu viatge a Perú. Nadal el vam passar a Córdoba, amb la Paula i la seva família. Vam celebrar el Nadal amb menjars freds de primer (era estiu allà), un bon "asado argentino", fent l'amic invisible i sortint al carrer brindant sota la llum dels focs artificials. Cap d'Any i Any Nou el vam passar a Neuquèn, amb L'Enrique i la seva nombrosa família, qui del primer a l'últim, ens van fer sentir com un més gaudint de les empanades caseres fetes per l'àvia, brindis a mitja nit, partit de futbol familiar.... La veritat, que amb tots dos vam sentir que havíem passat unes festes de Nadal increïbles, tot i estar lluny de la nostra família. Els hi estem molt agraïts!
Imatge: la Blanca i el David celebrant Cap d’Any a Argentina 8
Imagino que en un viatge de tants mesos, dóna temps a conèixer molta gent. Així és. Durant aquest temps ens hem creuat amb gent de diferents edats, d'altres nacionalitats, cultures, hàbits i creences molt diferents a les nostres però tots amb el mateix denominador comú: el respecte, les ganes d'aprendre d'altres cultures, la tolerància i la predisposició a passar i fer-te passar una bona estona, cadascú amb la seva pròpia història personal i les seves inquietuds. Alguns ja han passat a ser indispensables a la nostra vida i altres no els tornarem a veure mai més, però tots formen part del record d'aquest viatge. De tot el viatge, amb què us quedeu? Els paisatges, els monuments i les activitats han estat increïbles però nosaltres ens quedem amb la llibertat, la llibertat de poder escollir en què inverteixes cada minut del teu temps, de la teva vida. Un temps que per altra banda saps de sobres que s'esgota cada dia i que no saps quan s'acabarà del tot, com per malgastar un sol minut en algo que no et faci “Ens quedem sentir cap emoció.
amb la
Quan vas de vacances vas amb la mentalitat de llibertat” veure llocs, paisatges, monuments... però no tens temps de seure amb algú, davant d'una posta de sol prenent una cervesa i deixant que sigui el que sents en aquell moment el que decideixi què passarà a continuació, i no un timming que t'has fet a casa abans de marxar per aprofitar el màxim les teves vacances. Mitjançant el blog que veu obrir abans de marxar, heu rebut comentaris de molta gent, com us veu sentir al rebre tants missatges d'ànim? Volem agrair tot el suport que hem rebut de la nostra gent que, gràcies a les xarxes socials, a través dels missatges de mòbil i sobretot del blog, ens han fet tirar endavant. Internet era un punt a favor per poder estar en contacte amb els nostres. En cap moment ens hem sentit sols i d'una manera o una altre viatjaven amb nosaltres. 9
“En cap moment ens hem sentit sols”
Quina anècdota destacaries de l'aventura? Vam decidir fer la mítica ruta 40 d'Argentina en auto stop. Ens trobàvem a la part nord, on ni tant sols està asfaltada. Ja portàvem sis hores esperant a què ens recollís algú, sota un sol sufocant, sense menjar ni aigua. Quan ja havíem perdut tota esperança, va aparèixer un cotxe, es va parar i ens va preguntar cap on ens dirigíem. Casualment ells anaven al mateix lloc, Cafayate, un poble a 300km. Eren En Jose i l'Ignacio, dos argentins de Buenos Aires que estaven de vacances recorrent la part del nord d'Argentina. Vam tenir molt bon feeling amb ells i vam decidir quedar l'endemà per veure'ns i continuar xerrant i coneixentnos. De la idea inicial que era convidar-los a una cervesa per agraïr-lis haver-nos portat, vam acabar sent víctimes de la gran hospitalitat de les que es caracteritzen els argentins: vam se convidats a un dels millors vins de la ciutat mentre vèiem un espectacle de folklore, empanades, i acompanyats amb el seu cotxe recorrent una de les zones més espectaculars del poble, la Quebrada de las Conxas. Va ser allà, a la Garganta del Diablo on els nostres camins es separaven. En el moment del comiat es van apropar i em van regalar un anell de plata amb una pedra típica de la zona: "Para que recuerdes a los argentinos". Em vaig quedar de pedra. Era real allò que estava passant? Però la història no va acabar aquí. Després d'unes setmanes vam visitar la ciutat de Buenos Aires. Allà ens vam trobar de nou i es van encarregar de fer-nos sentir com a casa, portant-nos a provar el millor asado de la ciutat. No és increïble que dues persones que ens coneixèssin de res, no només ens recollissin a la carretera quan ja estàvem desesperats, sinó que fessin, amb els seus gestos, que conèixer-los fos una de les millors experiències del viatge?
Imatge: la Blanca i el David amb el Jose i l’Ignacio 10
Tornaries a repetir una experiència així? Amb els ulls tancats. Jo crec que fins ara és el millor que he fet en tots els sentits: trencar amb la rutina. Aquí ja sabia el que m'esperava i ho tornaré a saber: t'aixeques, sona el despertador, marxes a treballar, ... en fi, obligacions. Durant el viatge, ca“Tornes a creure da dia era una aventura, no sabies què et passaria, què et sorprendria, amb qui et creuaries en el gènere o on acabaries. Aprens a valorar les petites coses, a compartir quan tot el que tens ho portes humà” dins d'una motxilla. Et fas fort, valent, més positiu. Els grans problemes no ho són tant. Tot i que al principi tens molta por i moltes preguntes, allà aprens a fiar-te de la gent, fa que tornis a creure en el gènere humà: la gent és bona. No jutges a la gent per la primera impressió. De fet no tens res a perdre, sinó tot a guanyar. Després de viure tot el que heu viscut, com ha sigut la tornada a la realitat? És molt difícil tornar a entrar en una rutina. Ara tenim més clar que mai el que no ens agrada i encara que sabem que no ens queda més remei que acceptar moltes de les obligacions del dia a dia, durant el viatge hem anat adquirint una sèrie de coneixements i actituds que esperem en serveixin per a poder enfrontar-te a la vida quotidiana amb molta més calma i d'una manera més pausada, donant una gran importància a qualsevol gest que aporti algo positiu, per petit que sigui, i treure-li la importància als problemes més grans. L'objectiu és senzill: no deixar que se’ns esborri el somriure que dúiem cada dia a la cara durant aquests 9 mesos d'aventura.
Si voleu conèixer més a fons el seu viatge, visiteu el seu blog! http://elmondinslamotxilla.blogspot.com.es/ 11
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTU
Juliol Concert de La Banddarra Per començar el mes de juliol, el dia 1 el grup climentó La Banddarra va fer un concert a El Racó del Tito. Van fer una festa grossa, i és que com ells diuen: tocar a casa és sempre especial! El grup segueix de gira, no us perdeu els propers concerts!
Imatge: Vasko (Facebook)
Sopar Cubat El dia 3 de juliol, unes 150 persones van gaudir del vuitè sopar Cubat, aquesta vegada celebrat al restaurant Follia de Sant Joan Despí. A l’esdeveniment va participar el Gerard Solís, cuiner del restaurant El Racó i un dels membres de l’associació de cuina del Baix Llobregat
Marta García Miguel El 5 de juliol, la Marta va desplaçar-se a Sofia per disputar l’última competició de la temporada, l’Europeu. La climentona va aconseguir arribar a la final i finalment va quedar 25ena.
12
UALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT
Teatre al carrer L’Agrupació Mossèn Cinto Verdaguer de Viladecans va representar l’obra “ARTE” a la Plaça Lluís Companys el passat dia 9 de juliol. Un dels actors que la va representar és vilatà de Sant Climent: en Toni Mazón.
Mulla’t Un any més, la solidaritat de climentons i climentones va estar present en l’edició del Mulla’t., celebrada el passat dia 10 de juliol. A l’acabar la jornada, es van recollir 2071 €, destinats íntegrament a la Fundació per l’esclerosi múltiple. Imatge: Montse Fulquet
Concert a la fresca La Coral La Vall va organitzar un concert a la fresca el dia 10 de juliol a la Plaça Lluís Companys. En l’acte també va estar-hi com a convidada la Coral “Sant Vicenç” de Riells del Fai.
13
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ··········
Agost Lan Party d’Estiu Del 25 al 29 d’agost, al Casal de Cultura, es va dur a terme la Lan Party d’Estiu, una quedada organitzada especialment per la joventut que té com a objectiu passar uns dies amb els amics jugant amb els ordinadors en xarxa junts en un mateix espai.
Imatge: José Antonio Monteagudo
Setembre Romeria a Montserrat El diumenge 4 es va celebrar la Romeria a Montserrat. Les puntaires van estar-hi presents i la Coral La Vall va fer la seva tradicional cantada a l’altar. Imatge: Isidre Sierra
Aplec a Sant Ramon
Els que no van anar celebrar la Romeria Montserrat, van pujar a l’Ermita de Sant Ramon per celebrar l’aplec, on es van dur a terme un seguit d’activitats com ara la mostra d’establiments i entitats d’animals de companyia, l’actuació de Vilamunt i dels castellers, una missa, sardanes i balls populars. 14
CUINEM AMB ... El Cirerer
CROUTE El restaurant “El cirerer” va obrir les seves portes el passat mes de juliol i aquest mes ens ofereix una de les seves receptes per fer a casa nostra: un exquisit “croute”! Ingredients: •
Una llesca de pa de pagès
•
Una mica de vi blanc
•
Carbassó
•
Ceba caramel·litzada
•
Formatge reclette
Preparació: En primer lloc, es mulla el pa amb una mica de vi. A continuació, es posa a sobre el carbassó, la ceba caramel·litzada i el formatge. Finalment, es passa a gratinar fins que es desfaci el formatge. I ja es pot servir i menjar. Com veieu, una recepta molt fàcil de fer i que a més, està boníssima! Animeu-vos a cuinar-la! BON PROFIT! 15
A l’estiu, cap poble pot viure sense la seva Festa Major. A Sant Climent no som menys i per això, del 3 al 10 d’agost de 2016 vam gaudir de la festa del poble amb un seguit d’activitats molt variades. Per començar a escalfar motors, el dimecres dia 3 es va preparar una pantalla gegant a la Plaça de la Vila per gaudir del cinema a la fresca, la nit va ser tot un èxit i unes 400 persones van veure la projecció de la pel·lícula “Los Minions”. El divendres per la nit, com cada any, els joves van assistir a la festa de l’escuma juvenil, i el dia següent ho van fer també els més petits a la infantil. Per la tarda, es va dur a terme el torneig social de futbol sala al poliesportiu, el campionat de truc, i la II Gimcana tecnològica. Dissabte, a les 23:00 h. es va celebrar el tradicional ball de festa major, a càrrec de “Duet Bellagio” i una hora més tard, disco mòbil amb EddyG. Diumenge, ens vam llevar ben d’hora per completar la cursa de muntanya i remullar-nos amb els jocs d’aigua preparats a la piscina i al campionat de natació. Els més petits van gaudir d’animació infantil i per tancar la nit, vam cantar al karaoke. Per acabar, dimecres dia 10, Sant Llorenç, pel matí es va fer la repicada de campanes, la celebració de l’eucaristia i el vermut de Festa Major. Per la tarda, els infants van gaudir dels inflables i bombolles gegants i per la nit, va ser el torn de les havaneres amb el grup “Mar i Vent” i la traca final. 16 16
17 13
Pluja d’estels a l’ermita del Roser Enmig de tanta gresca, el dijous dia 11, els climentons i climentones també vam tenir temps d’observar la tradicional pluja d’estels, conegudes com les llàgrimes de Sant Llorenç. Tot i que l’activitat estava programada pel dimarts dia 9, el mal temps i la pluja no ens van permetre pujar a l’Ermita del Roser aquella nit i es va haver d’aplaçar. No obstant, vam tenir sort ja que justament la nit de dijous va ser la que més estels es van veure. Més de 200 persones van participar en l’activitat, un èxit rotund de participació.
L’Antonio Bernal, astrònom de l’Observatori Fabra i professor de l’UNED ens va fer una descoberta astronòmica i ens va explicar curiositats de les llàgrimes de Sant Llorenç.
18 14 18
Il·lustració de Glòria Fulquet
NECESSITEM VACANCES!!
NECESSITEM DESCONNECTAR!!
19
Opinió culinària Amb l'estiu ja a mig coll i amb la calor que apreta ens arriba un producte boníssim, que normalment passa desapercebut i no li donem el valor que realment té. Potser ja heu descobert que parlarem de les figues, en destacaríem una varietat molt conreada al nostre entorn "la coll de dama". És una fruita que cal treballar bé amb delicadesa i collint-la al seu ritme. Portar-la a taula al seu punt de maduració és importantissim per treure-li un bon rendiment. Podem menjar-la crua per postre o de primer plat amb pernil o caramel·litzarles amb un fetge d'ànec a la planxa, macerar-les amb un bon licor de taronja, per exemple, ja veieu que podem fer un munt de coses amb aquesta fruita. Per conservar-la tradicionalment s'han assecat, per formar part del postre de music. També les podeu conservar congelades, us recomano premsar-les amb una bossa -que quedi una capa fina- i al congelador. Quan les vulgueu consumir les traieu de la bossa -directament del congelador- i les poseu al plat, amb cinc minutets les tindreu a punt per menjar... acompanyades d'un suc de taronja i una vinagreta de sucre muscovado... segur que sorprendreu als vostres convidats. Gerard Solís
20
EL RACÓ D’EN JAUME
Sant Climent i la cirera Quina és la millor cirera, -ha preguntat molta gentLa de Santa Coloma, Torrelles, Papiol o Sant Climent. Diuen els de Santa Coloma amb molta satisfacció. “.-No hi ha cirera millor que la de Santa Coloma de Cervelló.” Mes els pobles del voltant convençuts li diuen: No!! Hi ha cirera millor que la de Santa Coloma de Cervelló. Els de Sant Climent diuen tindre les mes dolces del mercat, i Pallejà assegura que com les seves , no ni ha cap. Molt grosses les té Torrelles,
extres les del Papiol, i entre uns i entre altres una olla de cargols. Tots llauren per casa seva i tot llaurant no han pensat, que es collen moltes cireres a la comarca del costat. I hem de mentalitzar-nos que estem al Baix Llobregat i que la nostre cirera és de primera qualitat. I si algú ve i ens pregunta quina és la millor cirera tothom ha de tindre clar i contestar a la primera de manera convincent, -i amb aires de personatge-, “.-La millor cirera del món és la que ens omple la butxaca.-“
1-6-2009 JAUME FULQUET
21
EL REPTE: SANT CLIMENT—MONTSERRAT
La tradició de pujar a Montserrat a peu o en bicicleta segueix molt viva a Sant Climent, i un any més els vilatans ho hem demostrat el primer cap de setmana de setembre. Aquest any, com a novetat, es van preparar unes samarretes de color groc fluorescent per anar tots iguals i fer més pinya encara! Un total de 113 valents i valentes, quasi el doble de participació que l’any passat, van començar el seu camí cap a Montserrat el divendres 2 de setembre a les 20:30 hores aproximadament. Pocs van ser els que van haver d’abandonar abans d’hora i molts van ser els que van aconseguir el repte d’arribar fins dalt, després de suportar la xafogor que va fer durant tota la nit, el cansament i el mal de cames i peus. Arribar a Montserrat a peu és tota una satisfacció pels valents que s'atreveixen a pujar-hi, i diuen que val la pena!
22 22
EL REPTE: SANT CLIMENT—MONTSERRAT
A les 5:00 hores de la matinada, van ser 37 els ciclistes que van començar a pedalejar per fer la travessa en bicicleta de muntanya. A Sant Boi es van afegir una vintena de ciclistes, amb coneguts del poble de les cireres. A Montserrat van arribar en dos grups: els més ràpids ho van fer sobre les 9:45 hores del matí i els altres a les 11:30 hores.
Enhorabona a tots els participants!
Des de l’Almafà, agrair la feina i dedicació de tots els organitzadors/es i voluntaris/es que any rere any fan que el repte Montserrat-Sant Climent sigui tot un èxit. Sense ells no seria possible!
23
CAPÍTOL 15 La dona cuinava quan va escoltar com s’obria la porta. -Què, com ha anat tot plegat? -Doncs ara ho veurem. Ja està el dinar? -Cinc minuts i és a taula. -Bé, mentre preparo l’equip. -Què has estat fent? -Ara ho veurem!! He fet baixar la Càmera amb una corda fins que arribi la resta de l’equip. Espero que la gravació sigui bona! -Estic frissosa per veure-la. -I jo? Com penses que estic? No hi havia forma de coordinar la llum de la llanterna amb la Càmera. No sé pas què hi podrem veure. -Doncs som-hi! -Va dir amb una plata de pollastre rostit i unes patates fregides-I es va fer la màgia! -Digué alhora que premia el playPedres i terra envoltaven el forat. Pedres i terra que rodolaven a causa de la inèrcia del cordill en el que penjava la Càmera. Pedres i terra que s’anaven enfosquin juntament amb herbes que penjaven de les parets, i teranyines que ho envoltaven tot plegat. -Aquests nombres que hi ha al costat de la gravació, son del temps de la mateixa, i de la profunditat. La Càmera continuava baixant, ara tot plegat s’anava enfosquint mica en mica. Les herbes havien anat desapareixent mica en mica, per donar pas a les arrels que sobresortien 24
de les parets. A mida que baixava, tot quedava a les fosques, fins que la llanterna coincidia amb la Càmera. -Tindrem molta feina a baixar aquí baix. -Em temo que si! De sobte, tot queda a les fosques, el temps de gravació anava creixent, però la profunditat no. -En aquest moment, en veure que la corda quedava fluixa, vaig suposar que havia tocat fons. Vaig estirar-la un xic amunt, i la vaig fer giravoltar de mil formes deferents. Foscor, pedres, arrels, terra, foscor, i més terra, pedres, arrels. Més i més pedres. -Atura! Atura la imatge i fes-la enrere poc a poc! Aquí, aquí, para, stop!! Per uns moments la càmera enfocà el terra on s’havia aturat. Era tot ple d’ossos i calaveres, molt probablement de les bestioles que havien tingut la mala fortuna d’haver-hi caigut. -Ja ens ho va dir aquell noi això. -Sí, però mira a la banda esquerra, entre la paret i els ossos. El marge que queda a les fosques. -Sé, crec que ara ho veurem. Vaig tornar a deixar caure el cordill, només per si s’havia quedat enganxat. -Doncs sembla ser que no hem guanyat gaire més. Foscor, terra i pedres. Ah no! Perdona, que ja no hi ha arrels. -Sí! Es molt avall. Deixem que continuï. -Aquí la càmera canvia de posició sobtadament-Fixa't, la corda comença a quedar com si res pengés d’ella. (No s’hi veia res) -Mira, ara hi ha llum! Oh, però torna a marxar! -Això deu ser perquè estirava de la corda i la tornava a deixar anar. Crec que s’acaba aquí. 25
-Això em temo!! -Vaja! I quan era a punt d’apagar l’aparell s’aturà. -Mira!! -Creus que és el pou?? Oh... -No, no pot ser amb tantes giravoltades. Sens dubte és a baix de tot... sembla... -Un túnel. -Bé, és clar que hi hem de baixar. Quan creus que arribarà la resta de l’equip? -M’ha trucat el Sr. Isidre. Demà mateix el tenim aquí. -Bé, hi hem de baixar el més aviat possible. Només espero que la corriola mecànica passi prou desapercebuda.
CAPÍTOL 16 (Part I) La pubilla sortia de casa, era de dia, i anava acompanyada de les minyones. Es dirigien a comprar al poble, doncs una vegada a la setmana, normalment en dissabte, hi havia mercat a la Plaça de la Vila. Els pagesos oferien els seus millors productes, sempre de temporada. La gent que criava bestiar exhibia els seus millors animals: capons, gallines ponedores, quiquines, conills porquins, porcs i conills. Tots plegats ben nets per tal de que les seves plomes o el seu pelatge fes prou goig. Els matarifes oferien les millors carns i els embotits més ben curats que existien en molts quilòmetres a la rodona. Fins i tot, en Josep pujava de les platges el peix i el marisc més fresc, dalt d’un ruc carregat amb cossis plens de gel. Tot feia goig, tot plegat cridava l’atenció dels ulls. Era el dia en que hi havia més moviment a la vila; doncs la gent, comprès o no, no es deixava perdre aquell plaer pels sentits. Totes les senyores acompanyades de minyones carregades amb un parell de senalles, voltaven per tot el mercat, cercant per la plaça i els carrers que d'ella sortien els millors 26
productes. Doncs la mateixa plaça, prou petita, no donava l’abast per tanta parada. Fins i tot hi havia el Picola que prenia mides i aconseguia teixits i robes per fer vestits tant per homes com per dones. Els barbers a la seva dependència del carrer Moll arreglaven bigotis i tallaven cabells. En Gutiérrez, en Felipe i en Pere Sadurní no donaven l’abast mentre les dones feien la compra. La pubilla agafà el petit sarronet amb els dinerons que portava i li donà a l’Ester, la minyona amb qui tenia més confiança. -Teniu, -li digué- això és per la compra de la Masia -i posant-se la mà en una de les butxaques que duia a la faldilla, tragué un bon grapat de monedes- i això és per que us ho gasteu en parts iguals per vosaltres, tal com us plagui. Jo ara faré que faig una volta pel mercat, però tornaré d’aquí a tres hores. Si algú preguntés per mi, digues que estic fent uns encàrrecs. Compreu les fruites, les verdures, la carn i els embotits. Ah! I no us en oblideu de les gallines ponedores per la mare!! Va voltar una bona estona per la parada ben presurossa, per tal de que tothom si fa o no fa la veiés. I dissimuladament, s‘enfilà cap el camí de les tires. -Simó, Simó!! -digué entrant a la cova- Simó, Simó! -anava dient mentre hi entravaCom no contestava ningú, va entrar dins i veient que no hi era, s’estirà al jaç, tot d’una envoltada pel cansament de voltar a corre-cuita, va aclucar els ulls i es quedà adormida. “Corria vestida amb un vestit de gasa blanca, sense por, amb un somriure radiant que li omplia tota la cara; es dirigia a casa del seu estimat, i ningú li impedia. Tota la gent amb la que es creuava la saludava. Uns li tiraven flors, d’altres els hi desitjaven alegries, i els seus pares de bon grat, el matrimoni no li prohibien. Es sentia tant a gust, que gairebé de felicitat plorava. Deixant que el seu cos s’amarés de tota aquella sensació, veient el seu estimat al davant, tota ella s’escalfava. Petons, carícies, una forta esquena a la que s’abraçava. Sentia per moments, com els mugrons com a pedres es tornaven. El seu estimat li premia els pits com si fossin dolces magranes alhora que li separava les cames”.
JOAN ESPINOSA 27
Terceres eleccions
28
Il·lustració de Glòria Fulquet
29
L’AGENDA DE SETEMBRE
DIJOUS 1
DILLUNS 5
DILLUNS 12
DILLUNS 19
DILLUNS 26
DIMARTS 6
DIMARTS 13
DIMARTS 20
DIMARTS 27
DIMECRES 7
DIMECRES 14
DIMECRES 21
DIMECRES 28
DIJOUS 8
DIJOUS 15
DIJOUS 22
DIJOUS 28
Festa final Patis Oberts
Donació de sang
DIVENDRES 9
DIVENDRES 16
DIVENDRES 23
DIVENDRES 29
DISSABTE 3
DISSABTE 10
DISSABTE 17
DISSABTE 24
DISSABTE 30
Biciletada Sant Climent —Montserrat
El diari de Pau Canyelles
Sortida cultural
“La Plena dels Serveis”
DIVENDRES 2 Pujada a peu a Montserrat
Ball Giravolt “La Plena dels Serveis”
Viatge al poble agermanat de Baixàs
DIUMENGE 4
DIUMENGE 11
Romeria a Montserrat
Diada Nacional de Catalunya
DIUMENGE 18
80è aplec de Sant Ramon
30
DIUMENGE 25