AlmafĂ Revista digital de Sant Climent de Llobregat
NĂşmero 9 Desembre de 2015
SUMARI SUMARI .............................................................................................................................. Pàg. 2 EDITORIAL ...................................................................................................................... Pàg. 3 ENTREVISTEM A... Òscar Medina ............................................ Pàg. 4 a 9 ACTUALITAT ··· BREUS ........................................................................... Pàg. 10 a 12 CUINEM AMB... Jordi Maymó ......................................................... Pàg. 13 FESTA MAJOR D’HIVERN ..................................................................... Pàg. 14 i 15 EL BALL DEL PATATUF ..................................................................... Pàg. 16 i 17 CASTANYADA VS HALLOWEEN .................................................. Pàg. 18 i 19 OPINIÓ CULINÀRIA ............................................................................................ Pàg. 20 EL RACÓ D’EN JAUME ........................................................................ Pàg. 21 XERRADA SOBRE LA IMMIGRACIÓ .............................................. Pàg. 22 MITGES VERITATS ............................................................................................... Pàg. 23 a 25 UN ANY DE L’ALMAFÀ ..................................................................... Pàg. 26 i 27 AGENDA ......................................................................................................................... Pàg. 28
2
EDITORIAL Bones a tots i totes! El passat dia 6 de novembre, l’Almafà va fer el seu primer any de vida en aquesta nova etapa. Ha sigut un any molt difícil a nivell de feina però també m’ha aportat molts trets positius. Espero poder continuar amb aquest projecte aportant-vos tota mena de curiositats sobre el nostre poble i compto amb vosaltres per continuar creixent. El mes de novembre ha estat marcat per la Festa Major d’hivern, una festa on les entitats han tornat a tenir un paper molt important. Els joves han sigut els protagonistes d’una part d’ella amb la Marta García-Miguel recuperant la cursa d’hivern, els més petits ens han portat de nou el ball del Patatuf, de la mà de les Gitanes. El Rafa Barbero va ser l’ecarregat d’obrir la festa amb el seu pregó, segur que molts el trobarem a faltar a les Caramelles. Hem entrevistat a l’Òscar Medina, un jove climentó que intenta obrir-se pas al món del disseny gràfic. En Jordi Maymó, del restaurant El Petit Bonet ens ensenya a cuinar unes delicioses lioneses farcides de crema de torró per fer aquest Nadal amb la família i en Gerard Solís del restaurant El Racó ens porta la seva opinió culinària sobre el Platillo, plat tradicional del poble. El Jaume Vendrell ens fa un breu resum de la xerrada sobre la immigració que va organitzar + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat. Continuem llegint la història de Mitges veritats que escriu en Joan Espinosa amb dos nous capítols. La Glòria Fulquet ens aporta la seva visió sobre la Castanyada i el Halloween i m’ha regalat una il·lustració per celebrar el primer any de l’Almafà. Moltes gràcies, Glòria! Espero que us agradi aquest número! Bon Nadal i feliç any nou! Carla Martínez Campamà Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l’estrella, l’àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem cançons i mengem neules, també torrons i altres llamins, i per arrodonir les festes que omplen de joia grans i nins ens aboquem a les finestres a esperar els Reis que van venint. Miquel Martí i Pol 3
ENTREVISTEM A... Òscar Medina Entrevistem a Òscar Medina, jove dissenyador gràfic del poble que va fer la presentació al FIU de Barcelona el passat mes de maig. Ens explica el camí que hem de recórrer els joves per arribar a aconseguir les nostres fites, en un món cada dia més exigent.
MOLT PERSONAL Les aficions de l’Òscar són, com no podia ser d’altra manera, el disseny, la il·lustració i les lletres. A més, també li agrada la música funk i el soul, la política i l’actualitat, la història, el cine, llegir i sortir a córrer.
Què et va motivar per estudiar disseny i quan vas començar? La veritat és que des de que era ben petit sentia una atracció per les lletres, les il·lustracions i inclús per com les pàgines dels diaris estaven organitzades i maquetades. Tot i tenir moltes dificultats a l'hora d'escollir què estudiar, diria que finalment vaig escollir el disseny a causa d'una sensibilitat i d'una fascinació per tot allò estètic, que sempre m'ha acompanyat. El 2009 vaig cursar un cicle superior de disseny i pre-impressió, dos anys més tard vaig començar el grau de quatre anys de Disseny Gràfic.
4
On has estudiat i què t’ha semblat l’aventura? He estudiat al Serra i Abella de l’Hospitalet, una escola pública on es realitza el Grau en Disseny Gràfic i altres estudis d'àmbits creatius com ara animació, fotografia i il·lustració. El meu pas per aquí ha estat una experiència molt gratificant, li dec en gran mesura tot allò que he aconseguit, els meus coneixements, els companys i amics que he fet, les oportunitats, els bons moments, la pràctica, la confiança, el meu discurs, etc. Estem parlant d'una escola molt petita, molt propera i molt familiar, cosa que facilita l'aprenentatge i fa que a les classes s'aconsegueixi un ensenyament molt personalitzat entre alumne i professor. Ho combines amb un altre feina laboral? Durant el primer any treballava a una botiga de roba tots els caps de setmana, a partir del segon i fins ara, vaig realitzant petits encàrrecs i projectes de disseny tant pel meu compte com per algunes empreses, les noves avaluacions contínues a les carreres no deixen espai per treballar gaire. En què centres els teus projectes? Si diferencio entre projectes personals i encàrrecs, depèn, cada encàrrec per exemple és un problema a resoldre diferent, no es poden cargolar tots els cargols amb el mateix tipus d'eina. I els projectes personals sempre em sorgeixen d'una inquietud i/o d'una voluntat per voler experimentar i aprendre quelcom nou. En quant a l'objectiu que intento dur a terme en totes dues vies, és sempre equilibrar una part més racional, simple i objectiva amb una d'altre que sigui més expressiva, intuïtiva i subjectiva.
Dos dels projectes que ha realitzat l’Òscar 5
Quins projectes destacaries de tots els que has realitzat? Destacaria els que han estat més importants per a mi en quant a aprenentatge i experiència. En primer lloc tota la gràfica i la imatge de la Festa de les Cireres del 2013, l'Isidre Sierra, juntament amb tots els membres de govern van confiar en mi per realitzar un dels projectes que més il·lusió em va fer desenvolupar i un dels que més coses m'han fet aconseguir. En segon lloc, Exogàmia, tot el disseny, l'organització i la gestió de l'esdeveniment de conferències, tallers i exposicions de disseny que cada any l'escola Serra i Abella organitza. I en tercer lloc, Alquímia Project, que va consistir juntament amb un equip gegant de creatius, en posar cara i ulls al Blanc nit, la part nocturna del Blanc festival de disseny, un esdeveniment
amb
projecció
internacional que es duu a terme a Vilanova i la Geltrú. Tens algun referent? Realment en tinc molts. Mai he estat una persona de tenir un artista, un dissenyador o un músic favorit. Alguns dels artistes que considero que més m'han influenciat són Tom Wesselmann, Roy Lichtenstein, Keith Haring, Jean-Michel Basquiat, Henri Matisse, David Hockney, Piet Mondrian, Kazimir Malèvitx, El Lissitzky i Fernand Léger entre d'altres. En quant a dissenyadors, il·lustradors i professionals del lettering, podria esmentar a Toormix, Lo Siento, Ivan Castro, Ricardo Rousselot, Erik Marinovich, Saul Bass, Milton Glaser, Niklaus Troxler, Yoko Honda, Peter Hudson, Guy Yanai, Lauren Rolwing i Fukuda entre molts altres. 6
Vas tenir l'oportunitat d'intervenir al FIU Barcelona 2015. Què vas pensar quan t'ho van proposar? La conferència del FIU va ser una oportunitat magnífica per explicar-me, per donar-me a conèixer i per mostrar el meu treball a moltes persones, però l'experiència que vaig viure aquell dia i el compartir escenari amb creatius de tant talent d'arreu del món va ser probablement el que més em va omplir. Vas col·laborar en fer el mural per la independència, què penses quan no es respecta els teus projectes ni la teva forma de pensar? Un mural es tracta d'una obra efímera, la pintura perd color amb el sol i la paret es va fent malbé. Quan els murals defenen un ideal polític molt concret apareix un altre factor que pot ocasionar que s'acceleri el seu caràcter efímer, la guixada per part d'algú que no entén que allò que està a la paret representa tota la il·lusió, l'amor i el treball d'unes persones que s'han mobilitzat, han demanat permís i han volgut expressar-se amb la mateixa llibertat que tindrien uns altres amb ideals diferents i/o contraris. A mi em sap especial greu, perquè a l'hora de materialitzar el disseny i de conceptualitzarlo vaig intentar que fos el més inclusiu possible, que no hi hagués cap símbol que pogués excloure a ningú i que parlés de respecte. Va ser un regal per al meu poble. Aquest petit succés em porta a aquella frase d'Ovidi Montllor que deia:
«Hi ha gent que no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense.»
7
Com definiries el teu estil? Aquesta és una pregunta especialment difícil, considero que encara estic construint el meu estil, provant coses diferents i a veure on encaixo i on em trobo més a gust. L'estil imagino que és allò que veus quan mires enrere i ets capaç d'extreure una conclusió a tot el treball que has fet durant molt de temps. Jo encara jugo amb la simplicitat i l'abundància d'elements, amb una paleta àmplia i amb dos colors, amb les lletres i amb les formes, amb la retícula i amb el caos. Ara està acabant una etapa important de la meva trajectòria, amb això vull dir que és un mal moment per respondre aquesta pregunta, ja que em trobo en la fase de buscar un canvi i de pensar en què i com vull que sigui el meu treball durant els següents anys. Quina importància creus que tenen les xarxes socials en l'àmbit del disseny? Considero que les xarxes socials estan plenes d'oportunitats per la es persones que ens dediquem a la creativitat, que juguem i treballem generant imatges. El món quan es desperta mira el mòbil, quan descansa de la feina, quan dina, quan berena i inclús quan se'n va a dormir. Això vol dir que ens hem de centrar en posicionar el nostre treball i allò que fem dintre del dia a dia de totes aquestes persones, tant si som una petita botiga de poble o una gran multinacional.
Podeu seguir a l’Òscar Medina a les xarxes socials: Facebook: https://www.facebook.com/OscarMedinaChacon Behance: https://www.behance.net/medinaoscar Instagram: https://www.instagram.com/medinaoscar/ Tumblr: http://medinaoscar.tumblr.com/ 8
Quins projectes tens de cara al futur? Ara mateix, com he dit abans, enceto una nova etapa, entro a un estudi i estic començant juntament amb
“Ara enceto una
tres companys una Start up sobre esdeveniments de
nova etapa”
disseny. Realment, considero que el projecte més gran que tinc és construir el meu futur, on vull estar, amb qui i com. Què els hi diries a tots aquells que volen endinsar-se en una carrera com la teva? Els animaria a que anessin a buscar en comptes d'esperar a que els hi arribi, a proposar en comptes de queixar-se, a treballar molt encara que a vegades hagin de veure poc els seus amics i familiars. A acudir a esdeveniments per escoltar a aquells que ja són professionals, sobretot a escoltar. A conèixer persones que treballin àmbits diferents al seu, a treballar en equip i en col·laboració, només així aconseguiran arribar lluny. Que siguin actius a les xarxes, que no es cansin d'experimentar i d'equivocar-se, que comparteixin l'aprenentatge amb els companys, que es posin petites metes i que treballin per aconseguir-les, perquè el camí està ple d’incerteses, però pitjor és la certesa de no lluitar i quedar-te on estàs. Que siguin humils, que preguntin, que ho qüestionin tot, que tinguin paciència, que creguin en ells i sobretot que gaudeixin i ho passin molt bé, doncs dedicar-se a allò que més estimes fer és com no haver de treballar mai.
“Quan entres en aquest espiral és molt difícil que les coses puguin sortir malament”
9
ACTUALITAT ·········· BREUS ········· ACTUALITAT ·······.· BREUS ········ ACTU
Octubre Vols entrar (a) la història? El passat 8 d’octubre es va dur a terme la presentació del projecte de transcripció digital de l’arxiu parroquial que ens portarà a saber-ne més sobre la història del nostre poble.
Si voleu ser voluntaris/es, poseu-vos en contacte amb: jpujades@ced.uab.es / mvalls@ced.uab.es / aesteve@ced.uab.es
Marxa de la gent gran Una cinquantena de persones van fer una marxa fins els bombers sortint des de la Plaça de la Vila. Seguidament es va fer un esmorzar i una exhibició de ball a càrrec de l’ABS Giravolt. Foto: José Antonio Monteagudo (Facebook)
Fem un poble net, fem un poble verd El passat dissabte 24 d’octubre, climentons i climentones van col·laborar per fer un poble net, netejant la riera de les deixalles acumulades. Foto: Isidre Sierra 10
ALITAT ·········· BREUS ········· ACTUALITAT ········· BREUS ·········· ACTUALITAT
Novembre Pagesia a Montserrat Un any més, representants dels pagesos de Sant Climent es van desplaçar al monestir de Montserrat per participar en la 73ª trobada de la pagesia del Baix Llobregat. Foto: Isidre Sierra
Cursa de la dona El passat dia 8 de novembre es va celebrar a Barcelona la cursa de la dona. Més de 27.000 participants van posar el seu granet de sorra per la lluita contra el càncer de mama. Un grup de climentones es van vestir de rosa i van gaudir d’un acte emotiu i divertit. Recollida solidària de roba Sant Climent va tornar a demostrar que és un poble voluntari recollint uns 1.000 kg. de roba i calçat per als més necessitats. Es va dur a terme al Parc de Bombers durant tot el dissabte dia 14. I diada solidària (AESC) El passat dissabte 14 de novembre, AESC va organitzar la primera jornada solidària. L’entrada a l’esdeveniment on es van realitzar varies activitats i concerts, consistia en fer una donació de material escolar, joguines... Foto: La Banddarra 11
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ··········
El Gran Recapte Els passats dies 27 i 28 de novembre va tenir lloc una recollida d’aliments davant els establiments Condis i Coaliment, col·laboradors de El Gran Recapte pel Banc dels Aliments de Catalunya. Es van recollir un total de quatre contenidors i un parell de caixes, és a dir, més de 2.100 kg de menjar per les persones que més ho necessiten.
No hagués estat possible sense la col·laboració de tots els que van posar el seu granet de sorra i tampoc sense el grup de voluntaris i voluntàries, tots ells/es del poble.
Cicle Catalunya Coral El dia 28 al Casal de Cultura es va dur a terme un concert organitzat per la Federació Catalana d’Entitats de Corals dins els actes programats durant el Cicle Catalunya Coral. Van participar les següents corals: Orfeó Tortosí, Coral Caelum i Cor Drassanes. A més, el dia següent, dins el mateix Cicle Catalunya Coral, la Coral La Vall conjuntament amb les corals Sifasol i Som van cantar a l'església de Santa Margarida de Montbui.
Foto: Isidre Sierra 12
CUINEM AMB ... Jordi Maymó
Lioneses farcides de crema de torró (per a 4 persones)
Ingredients per fer la massa de les lioneses • • • • •
125 ml. d’aigua 50 grams de mantega Una mica de sal i de sucre 80 grams de farina 2 ous.
Ingredients per fer la crema de torró • • • • •
500 ml. de llet 125 gr. de sucre 4 ous 35 grams de farina fina de blat de moro (Maizena) 200 grams de torró de Xixona.
Preparació: Per fer la massa: agafar l'aigua i la mantega i posar-ho a bullir a una paella. Tirar una mica de sal i de sucre. Una vegada ha quedat bullit, apartar-ho del foc i tirar la farina fins que es lligui tot bé. Tirar un ou i que s'incorpori a la massa que havia quedat. Després tirar l'altre ou seguint el mateix procediment. Per fer la crema de torró: agafar la meitat de la llet i ficar-la a un cassó a bullir amb la meitat del sucre i el torró, fins que quedi tot ben desfet. Una vegada desfet, amb l'altre meitat de llet i una mica de sucre, barrejar-ho amb la Maizena i els ous. Quan la llet amb el torró comenci a bullir, tirar aquesta barreja i perquè comenci a lligar fins fer una crema pastelera de torró de Xixona. Deixar-ho refredar. Mentrestant amb la massa que hem fet anteriorment, fer les lioneses que es ficaran al foc a 200 graus i una vegada estiguin fetes, obrir-les pel mig i farcir-les amb la crema de torró. BON 13
PROFIT!
Festa Major d’hivern! Arriba el fred i amb ell, la Festa Major d’hivern de Sant Climent. Una vegada més, les entitats van ser el fil conductor de la festa que es va dur a terme del 20 al 23 de novembre. Grans i petits van gaudir de les activitats que es van realitzar durant tot el cap de setmana! Però, què es va fer exactament? Per començar, les Gitanes, els Gegants i els Fomarians van donar el tro de sortida el divendres nit i en Rafa Barbero, ex director del Cor de Caramelles, va fer el pregó de Festa Major. Alguns no en van tenir prou i van decidir anar a veure l’obra de teatre Mamma mia. El dissabte, ens vem llevar d’hora per córrer a la cursa d’hivern organitzada per la Marta García-Miguel per promocionar el seu projecte #ourwaytorio i seguidament vem gaudir de les actuacions dels Gegants i les Gitanes i de la novetat: el ball del Patatuf! Per la nit, no van faltar els balls de Festa Major i la discoteca mòbil pels joves. Diumenge, el dia el van obrir les puntaires i seguidament, la VII mostra de grups folklòrics. Els amics de la sardana van posar fi a una etapa, es va dur a terme la III trobada de colles castelleres de la Baronia de l’Eramprunyà i finalment, Dau de cinc va organitzar una gimcana tecnològica. Dilluns, l’últim dia de festa, van fer repicar les campanes i van tancar el teló la missa en honor a Sant Climent i la festa d’aigües. 14 14
15 13
Per cireres El ball del Patatuf Aquesta Festa Major d’hivern hem tingut una novetat! Els més petits ens han representat el ball del Patatuf! Una dansa popular catalana que es ballava a la comarca del Baix Llobregat i que anteriorment, fa molts anys, també es feia a Sant Climent. El seu nom deriva dels picaments de mans que es fan a l’inici de la dansa. Parlem amb l’Anna, de la colla de les Gitanes, que ens explica el funcionament dels tallers i el resultat final de l’actuació a la Plaça de la Vila.
La idea de tornar a representar aquest ball al poble va sorgir quan les Gitanes van anar a Vilafranca i van veure que hi havia moltes colles de nens ballant el Patatuf i van pensar “que a Sant Climent en faltava una”. L’Esther i l’Anna, amb l’ajuda de la Claudia, l’Àlex i la Marta van decidir fer un taller i d’aquesta manera, la gent es va comprometre més. S’ha fet de forma voluntària i han participat un total de 22 nens i nenes: 16 infants de 4 a 8 anys i 6 de 10 anys. Els van separar en dos grups per poder mantenir el ritme de les diferents edats. Assajaven al Casal de Cultura, els dimarts de 18 a 19 hores i van començar vuit setmanes abans de la Festa Major. Cal destacar que les responsables del ball del Patatuf són les Gitanes de Sant Climent. 16
Com es balla? Per començar a ballar s’han de fer dos cercles concèntric de parelles encarades: un membre de la parella a l’interior i l’altre a l’exterior. A la primera fase musical es fan tres picaments de mans, una pausa i tres aplaudiments més. A la segona, es fa un punteig, primer amb el peu dret, al costat, al lloc, per davant i amb els peus junts, i després el mateix amb el peu esquerre. A la tercera fase les parelles s’agafen de les mans i el nen fa un rístol per sota dels seus braços a la nena, primer en sentit contra horari i després en sentit horari, i es mantenen agafats de les mans. A la quarta i última, les parelles s’agafen de la mà dreta i donen una volta sencera en sentit horari, desplaçant-se seguidament en sentit horari i canviant de parella per reprendre la dansa. (Amb algunes variants)
El resultat d’aquesta primera aparició va ser “super xulo, els nens estaven molt contents i ho van fer fantàstic. Tots volen tornar a repetir i en sabem de gent que es vol apuntar per la pròxima”. Es tornarà a fer per la Festa de les Cireres, encara que de cara a aquesta festa s’intentarà fer un altre ball ja que els nens seran més grans. Per tant, es buscarà una altra dansa tradicional que ja s’hagi fet a Sant Climent o a la zona del Baix Llobregat. L’objectiu és incorporar als menuts a les festes i fer una mica de planter, començant amb el ball del Patatuf i “La idea és tenir una acabant amb les Gitanes. Per això, s’intentarà continuiïat per molt de que per la propera festa el cercavila el facin temps” els petits juntament amb les Gitanes. Vídeo: https://youtu.be/vLw-NMMNYAo 17
Castanyada vs Halloween
18
Il路lustraci贸 de Gl貌ria Fulquet
19
Opinió culinària Aquesta columna la dedicarem al platillo, el plat típic del poble. De fet, els platillos era la manera d’anomenar el plat que normalment es preparava amb els productes que tenien al rebost. La coneguda cuina d'aprofitament, com la cirera seca. Que després de la collita assecaven per fer el platillo, juntament amb altres fruits secs com la pruna, les panses, la castanya i els pinyons. Tot ben guisadet amb carn magra, salsitxa i lligat amb una picada. Això tant senzill com deliciós és el nostre “PLATILLO”. També es cert que cada casa el fa diferent, perquè cada família amb el pas dels anys ha anat incorporant altres productes (ànec, pollastre, bolets...). Tots són autèntics i tots estan ben fets, per mi aquesta és la grandesa d’aquest plat. Podríem definir-lo com un plat en constant evolució, autèntic i alhora tradicional. Un plat que al nostre municipi es feia per la Festa Major i per Nadal. És una elaboració perfecte per gaudir a les festes: es pot preparar abans (és millor reposat), els permetia sortir a gaudir de les festes i a l’hora de dinar escalfar-lo i “a taula”. Segurament algú dels que llegiu aquesta columna ho fareu per festes. Aprofito per desitjar-vos BON NADAL! Gerard Solís
20
EL RACÓ D’EN JAUME
Buida estava l’establia Vaig anar fins a Betlem per poder adorar al Messies, i en arribar al portal buida estava l'establia.
El cant de pau a la terra pels homes de bona voluntat, avui dia no s'escolta hi ha quedat marginat.
Tot celebrem aquests dies que el Messies ja és nat, sense pensar que molts messies estan entre els refugiats.
I a tots ells se'ls margina, sense pensar que el més greu, és que els fem patir cada dia fins portar-los a la creu.
Vaig anar fins a Betlem, per poder adorar al Messies, i en arribar al portal buida estava l'establia. 25 de desembre 2015 JAUME FULQUET 21
Xerrada sobre la immigració + de 1000
Tot i una mica endarrerits sobre el calendari, divendres 4 de desembre a Sant Climent es va celebrar el Correllengua 2015, que aquest any està dedicat a la figura d'Ovidi Montllor, en vintè aniversari de la seva mort. Aquest any es va tractar sobre la Immigració arribada a Sant Climent en els segles XVI i XVII i sobre les onades que van arrelar a Sant Climent i a Catalunya en el segle XX. En un moment en que els moviments de persones estan en el punt de mira de la societat occidental, des de + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat es va voler posar sobre de la taula que des de fa més de mil anys Sant Climent i tot el país han estat un lloc d'acolliment on tothom qui ha arribat ha contribuït a fer-lo créixer i dibuixar-lo com és. I en la xerrada es va demostrar que en el nostre poble, també, tots som emigrants. Jaume Vendrell va presentar el seu estudi sobre la immigració occitana que en l'edat Moderna va arribar a la nostra parròquia per arrelar-hi profundament i formar una part important d'aquell poble capaç de sobreviure a les pestes de 1651 i 1652 (amb més de dos cents morts!) i d'edificar el grans masos i reconstruir la nostra església tal i com avui la coneixem. Martí Pizarro va exposar un treball d'Elisenda Comas que recull tres moments de la demografia climentona de finals del segle XX i començament del XXI, en que es podia apreciar els canvis de la piràmide demogràfica del nostre poble i els moviments d'arribada de població i els seus orígens que van fer de Sant Climent un dels poble amb més naixements percentuals de Catalunya l'any 2008. Com a cloenda l'Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer un repàs als moviments migratoris que ha tingut Catalunya en els darrers 100 anys i va exposar els problemes de creixement del nostre país i la necessitat de l'arribada de gent per a mantenir la seva població. L'acte va finalitzar amb un divertit diàleg entre els assistents que va posar de manifest que aquest tema preocupa i que es viu com un problema que ens afectarà a curt termini.
Jaume Vendrell i Condeminas
22
CAPÍTOL 12 -Nois! Tinc males noticies! No m'és permès explicar el què, però tinc ordres d’anarhi sol. Em sap molt de greu, però així m’ho han demanat. -Bé -digué l'Uri- doncs què hi farem? Ves-hi, i si no hi trobes res, ja hi tornarem un altre dia. -Espereu...Com ha d’anar la cosa? -digué en Xavi- Creus que et deixaran sol? -Em temo que sí. No puc pas, com us he dit, explicar les raons. -Doncs el que hauríem de fer, Josep Maria...Saps...? Un cop estiguis dins...hauries de venir a obrir-nos pel darrere. I així hi podríem estar tots quatre plegats. -Oh! I tant que si! Hi hauríem de tenir molta cura, però podria funcionar! El mossèn ens obre la porta, en Xavi, l’Uri i jo hi entrem i sigil·losament fem el que hem de fer. -Bé! No sé si atrevir-me a fer-ho així!! Com ja deveu saber, hi ha perill que s’enfonsi el sostre.. -No crec que n'hi hagi per tant mossèn! -digué l'Uri-Ho dic seriosament, potser hi hagi perill...Com entendreu, no me'n voldria pas fer càrrec. -Josep Maria, tu entraràs per la porta principal, nosaltres pel darrere. No hi ha connexió, nosaltres representa que ens hi hem colat sense permís i sense que ningú en sàpiga res. -No es tracta d’això!! És el càrrec de consciència!! Bé, en tot cas, ja en parlarem quan n'estigui assabentat. 23
-Això mateix Josep Maria. I si no et fa res, nosaltres anirem a escoltar al KARNAKA, que aquest cap de setmana toquen els peluts del poble. -Bé, bé, ja en parlarem!!
CAPÍTOL 13 -Sr. Isidre, tenim problemes. -Què vols dir? -Hem estat indagant. Crec que podem afirmar que no ens han dit tota la veritat. Bé, de fet, la gent d’aquest poble no parla gaire. Però malgrat tot hem pogut accedir al primer punt de referència. Necessitarem material d’escalada i càmeres. És molt profund, i hi ha obstacles, però no tants com ens ha dit. -Exactament què necessiteu? -Cordes i corrioles mecàniques. Càmeres de vídeo, per realitzar un primer reconeixement i així alleugerir temps i poder tenir-ho tot gravat. Ulleres de submarinista, o potser millor un casc, amb bombones d’oxigen...No sé si sabrà vostè el que es el GUI? -Per qui m’ha pres tros de borinot? El meu avi va morir fent un pou! Potser us hauria de substituir per persones més especialitzades!! -Senyor meu! Això seria tan una ofensa com un inconvenient. -digué la noia- Fer arribar més forasters no convé massa. -Si, bé, ja ho entenc tot plegat. Però porteu més d’una setmana, amb un equip que pel que es vist no es prou bo, però és molt car, i l'única cosa que em podeu dir és que la gent d’aquest poble no parla i que encara no heu pogut baixar per una maleïda xemeneia. -Envieu l’equip senyor. Si en un parell de setmanes no li podem explicar quelcom que li interessi, nosaltres mateixos plegarem. Malgrat tot, l’equip no serà pas una despesa inútil, els que hagin de venir darrere, el tindran de menester. 24
-Molt bé, teniu un parell de mesos per profunditzar-hi. Si no aconseguiu res que sigui del meu interès, ja en parlarem. -Doncs així ho farem! Penjaren els telèfons i tos dos es quedaren xerrant... -Tu saps què està cercant, Maria Cinta? -No ho sé pas Josep Miquel! No acabo d’entendre el neguit d’aquest home. -Ni jo. Creia que cercaven la història d'aquest poble però sembla ser que cerquen quelcom més. -Sí, a mi també m'ho sembla. -Bé! Hem d'investigar i no donar a conèixer els nostres descobriments....però... -Sí! El però és el que em preocupa. -Què es suposa que hem de trobar? -Ho desconec, però ara mateix hauríem de ser molt discrets...tant amb la gent del poble, com amb el senyor Isidre. -Hi estic d’acord! -Crec que és el millor que podem fer, som espeleòlegs, podem aprendre molt. Pensa que aquest poble és molt vell. -I com ens ho farem per tenir-los contents a tots? -Bé, dels panets que ens anem trobant, els hi anirem donant alguna engruna fins que sapiguem el que de debò està passant. La gent d’aquest poble no parla gaire, però el senyor Isidre em comença a fer molt mala espina. I ara si et sembla hauríem d’anar a dormir, ens hauríem de llevar d’hora, dubto molt que aquestes hores hi trobem algú per la muntanya. JOAN ESPINOSA 25
Primer aniversari de l’Almafà
26
Il路lustraci贸 de Gl貌ria Fulquet
27
L’AGENDA DE DESEMBRE
DIMARTS 1
DILLUNS 7
DILLUNS 14
DILLUNS 21
DILLUNS 28
DIMARTS 8
DIMARTS 15
DIMARTS 22
DIMARTS 29
Patis oberts (fins el 9 de gener)
DIMECRES 2
DIMECRES 9
DIMECRES 16
DIMECRES 23
DIMECRES 30
DIJOUS 3
DIJOUS 10
DIJOUS 17
DIJOUS 24
DIJOUS 31
Missa del Gall
Ball de Cap d’Any DJ per a joves
DIVENDRES 4
DIVENDRES 11
Xerrada sobre la immigració
DIVENDRES 18
DIVENDRES 25
Festa de Nadal (Escola Bressol) Cantada de Pessebres
Missa de Nadal Caga Tió
DISSABTE 5
DISSABTE 12
DISSABTE 19
DISSABTE 26
Berenar amb la colla
“La plena de serveis” Missa Concert de Nadal
“La plena de serveis” Vestim Sant Climent de Nadal
Ball (ABS Giravolt)
DIUMENGE 6
DIUMENGE 13
DIUMENGE 20
DIUMENGE 27
Bingo benèfic per La Marató de TV3 28