Almafà Revista digital de Sant Climent de Llobregat
1
2
7
Número 5
17 38
49
R
abril de 2015
+
5
= 17.858.884,46 € Pluja de milions A Sant Climent
SUMARI
SUMARI ................................................................................................................................ Pàg. 2 EDITORIAL ........................................................................................................................ Pàg. 3 ACTUALITAT ··· BREUS ................................................................................ Pàg. 4 a 6 CUINEM AMB... Mª Cinta Fornòs .................................................... Pàg. 7 Premi milionari a Sant Climent......................................... Pàg. 8 i 9 LES NOSTRES ENTITATS: Cor de Caramelles de Sant Climent.................................................................................................. Pàg. 10 a 13 OPINIÓ CULINÀRIA ................................................................................................ Pàg. 14 EL RACÓ D’EN JAUME ................................................................................. Pàg. 15 ESPORTS................................................................................................................................ Pàg. 16 MITGES VERITATS .................................................................................................. Pàg. 17 a 21 AGENDA ............................................................................................................................ Pàg. 22
2
EDITORIAL Hola a tots i totes! Quan els cirerers comencen a florir, l’Almafà arriba amb el seu cinquè número. Ara que arriben les eleccions i la Festa de les Cireres, fem una crida perquè tota aquella gent que vulgui dir la seva, ens enviï les seves inquietuds, tant al Facebook com al mail (almafasantcliment@hotmail.com). Entre tots fem l’Almafà més plural! Aquest mes de març ha estat marcat per un fet històric, un dels majors premis que ha donat la loteria Primitiva a Espanya, va ser validat aquí Sant Climent, prop de 18 milions d’euros els cobrarà una persona molt propera. Aquest fet ens ha portat a preguntar als vilatans quina seria la seva reacció si tinguessin aquesta sort, amb l’ajuda de l’Albert Canals hem fet un reportatge que el podeu veure al nostre canal de youtube: Almafà Sant Climent. Aprofitant que el Cor de Caramelles de Sant Climent celebra el seu 35é aniversari, hem parlat amb un dels cantaires més veterans, en Fèlix Salud, que ens ha ajudat a conèixer una mica més sobre aquesta entitat. En aquest número, trobareu dos capítols més de la novel·la Mitges veritats, de Joan Espinosa. A l’apartat de cuina, la MªCinta aporta una recepta de pastes seques de l’aldea i en Gerard Solís escriu una columna culinària sobre les murgules. En Jaume Fulquet ens escriu un poema titulat “La rosa”, fent un avanç de la propera festivitat de Sant Jordi. Volem felicitar a la Berta Abellán i a la Marta García pels seus èxits i les encoratgem per tal d’aconseguir els seus objectius. Espero que us agradi!
Carla Martínez Campamà
Ha d’entrar el mes d’abril Obrirem les portes a mitjanit, que ha d'entrar el mes d'abril carregat de roses i llibres, carregat de dies, vents i nits lleuger i lliscant com l'aigua de pluja, i com el sol que entre les boires dubta. Obrirem les portes a mitjanit, que ha d'entrar el mes d'abril. Isabel Barriel 3
ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTU
13ª Festa dels Tres Tombs
El passat diumenge 15 de març es va celebrar la 13ª festa dels Tres Tombs. El dia va començar amb l’esmorzar de carreters i l’enganxada de carros. Quan ja estava tot llest, a les 12 del migdia es va fer el cercavila de carruatges i cavalleries i finalment, la benedicció. La festa es va dur a terme tal i com s’esperava. No va haver-hi imprevistos i tot va anar sobre rodes.
Calçotada popular Una vegada finalitzada la Festa dels Tres Tombs, els geganters i grallers de Sant Climent van preparar una calçotada popular, amb l’assistència d’un centenar de vilatans.
Pàrquing Cal Marí El passat dilluns 16 de març van començar les obres de millora del ferm del pàrquing de Cal Marí. L'obra es va dur a terme a través de l'aprofitament del material asfàltic que es va extreure amb anterioritat dels carrers del municipi i que va ser reciclat.
4
ALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT
Musicoral a Molins i Sant Andreu El Cor de Caramelles de Sant Climent va actuar al Musicoral de Molins de Rei i Sant Andreu de la Barca, el 20 i 21 de març, respectivament. Foto: Montse Fulquet
Hora del Planeta
Sant Climent va participar un any més en la campanya l'Hora del Planeta de WWF el passat 28 de març. Amb aquest esdeveniment es vol demostrar la importància de l’estalvi energètic per tal d’evitar el canvi climàtic, mitjançant el gest d'apagar els llums dels edificis des de les 20:30 h. fins les 21:30 h.
Foto: Ajuntament de Sant Climent
Diumenge de Rams El 29 de març es va celebrar el Diumenge de Rams a la Plaça de la Vila, on es van dur a terme la tradicional benedicció de la Palma.
5
ALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT ·········· BREUS ·········· ACTUALITAT
Mobiliari per l'Espai Jove Durant els dies 1 i 2 d'abril a l'Espai Jove es va realitzar un taller per fer el muntatge del mobiliari per l’Espai Jove amb palets, començant per l'estructura d'un sofà.
Assaig obert dels Castellers de Viladecans Els castellers de Viladecans van fer un assaig obert el passat divendres dia 3 d’abril a la Plaça de la Vila, en el qual van participar els climentons i climentones més valents, i els altres els vam poder observar des de ben a prop.
Via Creus pels carrers del poble Divendres 3 d’abril es va dur a terme la tradicional processó a Sant Climent, la qual va començar a l’església i va continuar pels carrers del poble, recorrentlos amb la creu de Jesús entre cants, textos i testimonis.
6
CUINEM AMB ... Mª Cinta Fornòs
Pastes seques de l’aldea Ingredients: •
1 Qg. de farina
•
1 tassa d'oli (200 ml.)
•
4 rovells d'ou (Les clares a punt de neu)
•
1 llimona ratllada
•
1/2 Qg. de sucre
•
3 papers de graciosa o 2 Royal
•
El forn ben calent i després a 180 graus (Forn de gas butà)
Elaboració: Barrejar els ous, el sucre, la llimona i l'oli. Pastar-ho bé fins que el sucre quedi fos. Afegirem la farina a poc a poc i ho anirem pastant. Quan ja sigui ben barrejat, hi afegirem les clares a punt de neu i ho anirem pastant, posarem els papers de graciosa o Royal, per continuar pastant fins que no se'ns enganxi a les mans. Ho deixarem reposar mitja hora. Mentrestant encendrem el forn al màxim. Passada la mitja hora, amb un corró aplanarem la pasta fins un gruix d'un centímetre i les tallarem amb els motllos de diferents formes. Abaixarem el forn a 180 graus i les posarem al forn fins que comencin a agafar color per sota.
BON PROFIT! 7
Premi milionari a Sant Climent El passat 28 de març de 2015, el Quiosc Sant Climent va repartir un premi milionari de 17.858.884 euros a la primitiva. L’afortunat va encertar els sis números (1, 2, 17, 38 i 49), el reintegre (5) i el complementari (22) L’aposta de tres euros va ser feta manualment i es va verificar abans del dijous. Ha sigut el premi més gran que s’ha repartit mai a Sant Climent i segons informa ‘Apuestas y Loterías de España’, també a Espanya. D’aquesta quantitat s’ha de descomptar un 20 % d’impostos.
Els vilatans fan suposicions sobre qui podria ser el guanyador i pel poble corren rumors, però ningú ha sortit de l’anonimat. Es comenta també que podria ser algú de fora, possiblement de Viladecans, que va anar a El Racó a dinar i va aprofitar per validar la butlleta. La majoria pensa que l’aforrtunat no sortirà de l’anonimat i potser ens quedarem amb aquesta curiositat. Enhorabona a l’encertant! 8
Vam passejar pels carrers de Sant Climent per saber què farien els vilatans amb tants diners i vam realitzar un petit reportatge: https://www.youtube.com/watch?v=UICY8BSQB7Y&feature=youtu.be (Carla Martínez i Albert Canals) David Roda: “Doncs ara mateix, la veritat, no ho sé perquè no m'ho he plantejat mai ja que no m'han tocat. Però segurament els ficaria al banc per així viure de renda i una part la dedicaria a ajudar a créixer aquí Sant Climent amb força amb una gran festa... liar-la bastant”.
Montse Gelabert: “Molts mals de cap, repartir-los. Donar-ne una part perquè l’església s’està caient, que l’arreglessin ben arreglada i lo altre no sé perquè masses diners. Són masses diners!!”
Carlos Rodríguez: “Que qué haría con 17 millones de euros? Quizá me vuelvo loco. No lo sé. De momento, ya lo dije el primer día que salió, voy al Ayuntamiento, pongo un millón y le digo a Isidre: "Isidre, barra libre hasta que se acabe el millón". Y luego ya no me veis el pelo, desaparezco, me voy al aeropuerto y ni cierro la puerta de casa. Me voy con la familia”. 99 13
LES NOSTRES ENTITATS
Cor de Caramelles El Cor de Caramelles de Sant Climent va iniciar el seu camí l'any 1980 i aprofitant que aquest any celebren el 35é aniversari, parlem amb un cantaire, en Félix Salud, per saber una mica més sobre l'entitat que ens ha tornat a sorprendre aquesta Pasqua.
Foto: Montse Fulquet. // Any 2005
Fa 35 anys, al 1980, un grup de cantaires es va unir per formar el Cor de Caramelles que encara segueix viu a dia d'avui a Sant Climent. L'estrena la van fer al concert de Pasqua d'aquell mateix any, en el qual van cantar davant del públic per primera vegada. Des d'aquell concert, any rere any han participat a moltes cantades tant al poble com fora d'ell, però destacant sobretot les caramelles per Setmana Santa. Entre els llocs més llunyans que han visitat ressalten Sant Julià de Vilatorta i Sant Carles de la Ràpita. 10
El fet de que molts cantin tant amb la Coral La Vall com amb les Caramelles, fa que hi ha certa relació entre elles: "Hi ha una relació de cantaires, hi ha una gran quantitat de cantaires que canten a la Coral i també a les Caramelles. Però no hi ha una relació i un lligam directe perquè no hem cantat mai tots plegats".
Els cantaires comencen a assajar després de les festes de Nadal, fins a Pasqua. Enguany, el grup el formen uns 42 homes i el director és el conegut Rafa Barbero. En Rafa no ha sigut l'únic que ha dirigit les Caramelles, doncs també ho van fer en Pere Fitó, la Josefina, el Xavier i l'Ignasi. Com anècdota, en Fèlix recorda un fet que va succeir fa ja uns anys: "Vam guanyar un concurs de Caramelles a Sant Julià de Vilatorta, el primer premi de 600 euros a la millor Caramella. Vam tornar uns anys després i vam quedar segons".
El director Rafa Barbero 11
Per Setmana Santa, el Cor de Caramelles canta coples, una composició poètica satírica, en Fèlix assegura que "les coples estan fetes per fer crítica, però les crítiques normalment son constructives, no destructives". Anys enrere, les coples passaven censura, és a dir, abans de poder-les cantar havien de presentar-les a l'Ajuntament i des d'allà es decidia quines es podien cantar i quines no. Avui en dia no passa això "però sí que es procura que com a mínim, les coses no es diguin mal dites". En Fèlix cantant una copla
En resposta a la pregunta si es poden publicar les coples, en Fèlix ens explica el següent: "Algun any, havent-hi l'Almafà, es va demanar fer la publicació de les coples que s'havien cantat, però el Cor de Caramelles es va negar pel fet que les coples es canten i les paraules se les emporta el vent, però els escrits es queden. Les coples mai es publiquen".
Aquest any, els cantaires han dedicat una copla a l'Almafà, dient que hem de ser més crítics. Des d'aquí ens agradaria demanar la col·laboració de tots vosaltres per tal de que surtin a la llum les vostres inquietuds i crítiques sobre qualsevol tema relacionat amb el poble de Sant Climent. Entre tots fem l’Almafà.
12
Com Ês tradicional, per Setmana Santa el Cor de Caramelles va actuar davant els vilatans de Sant Climent. El dissabte 3 al vespre els cantaires van fer-ho davant l’Ajuntament. Durant tot el diumenge van cantar pels carrers del poble. TambÊ les corals infantils del poble ens van mostrar el seu repertori.
Fotos: Montse Fulquet 13
Opinió culinària En aquesta ocasió us parlaré de les murgules, un bolet que sol sortir als boscos que han estat cremats. Aquest bolet, que en castellà s'anomena colmenilla, doncs realment sembla un eixam, d'aquí el seu nom en castellà. El trobareu a la primavera i a la tardor i si els voleu conservar els podeu assecar. És un bolet agraït ja que és difícil que faci cuc. Depenent del tamany, si són grans les podeu cuinar farcides, i si són petites cuites amb crema de llet. De totes maneres només saltejades són prou bones. I us aconsello fer salses amb elles, per la carn o peix. Espero que gaudiu dels productes de temporada, disfrutareu de la seva frescor i a més seguireu una dieta saludable. Salut!
Gerard Solís
14
EL RACÓ D’EN JAUME LA ROSA Heretem dels nostres avis la sagrada tradició, la tradició de la rosa com a símbol de l'amor. D'un amor que el nostre cor dóna a la donzella, que ha de ser la poncella que ens prodigar el record dels nostres anys de jovenesa quant ens arribi la vellesa i s'ens acosti la mort. A les hores pensarem el dia que vàrem començar a estimar i recordarem que amb ella em sigui blat i rosella, sempre junts, fins acabar. I ple el, cor d'un esglai que mou la sang de les venes, van recorrent els espais tots de fantasies plenes, els amors i les passions; i quasi el cor no fosa donar a qui s'estima l'ofrena d'una rosa, que és el símbol de l'amor i l'ofrena més galana, ens ho han dit els nostres avis i és tradició catalana.
JAUME FULQUET 15
ESPORTS
La Berta, campiona d’Espanya de Kick-boxing El passat 8 de març, la climentona Berta Abellan Tugas es va proclamar campiona d'Espanya de Kickboxing després de guanyar a la final amb el seu Club Athlon, de Viladecans. Foto: Isidre Sierra
La Marta García, campiona de la Copa Iberoamericana La Marta García-Miguel segueix en la lluita per aconseguir el seu objectiu de poder participar als Jocs Olímpics de Rio 2016. El passat 28 de març es va celebrar la primera Copa Iberoamericana de pentatló modern a Amposta on van participar 24 noies de 14 països diferents. Tot i que no era un dels objectius de la temporada, la Marta va entrenar dur per aconseguir la victòria i així va ser, va quedar en primera posició en una competició que la motiva per seguir endavant. Foto: Marta García 16
CAPÍTOL 7 500 anys enrere. Una dona vestida de negre, amb el cap cobert per una mantellina, es troba passejant pel centre de la vila. Mica en mica, com si intentés passar desapercebuda, comença a enfilar-se camí de la Camagriga. Quan quedaren a les seves espatlles les ultimes cases del poble, descobrí el seu rostre. Semblava tranquil·la però els seus peus no ho demostraven, a mida que el poble anava quedant enrere, s’anaven bellugant més de pressa, com si algú o quelcom l’estigués empaitant. Passada la vinya del Riguló, trobar-se amb en Silvestre a la porta de les seves terres. -On aneu dona per aquí tota sola? -Veieu, vaig a beure aigua a la font i a escoltar com els ocells canten i piulen entre les muntanyes. -No són temps per anar tota sola per aquests camins. Podríeu trobar algun fugitiu amagantse de la justícia. En Generalísimo té ulls per tot arreu; la gent s’espanta i sovint s’amaga. La gent espantada sovint fa disbarats. -No patiu Silvestre, porto un petit ganivet amagat. -Bé, com vulgueu, però si us veiéssiu en problemes crideu ben fort. Dubto molt que es castigui a aquells que ajuden a una dona indefensa. -No patiu, i gràcies. Així ho faré. Continua pujant i s’endinsa per un estret camí ple de branques i bardisses que conduïa a la font. Dit camí era un marge que passava entre mig de les terres d’en Silvestre, que tenia mig abandonat fins a tal punt que l’aigua havia fet el seu camí, deixant-lo tot ple de reguerots i mig empedregat, les bardisses s’havien mig apoderat d’ ell. Però per a ella eren coses, malgrat que vingués de bona casa, que no li preocupaven gaire. Prou bé que se’l coneixia aquell camí. Era coneixedora que havia d’anar molt a la guaita de no patinar amb els rocs humits que sovint omplien el terra, i tenir molta cura de no quedar enganxada entre les bardisses. 17
No volia que se li estripés la roba, ni haver de donar explicacions d'on havia estat. Unes cinquanta passes més endavant el camí s’eixamplava una mica més, acomodà el seu caminar. Era a punt d’agafar-se a la branca d’un gran roure per trepitjar amb més seguretat les pedres humides que li dificultaven el pas, quan un braç l’atrapà amb fortalesa pel darrera i una mà li tapava la boca per tal de no deixar-la cridar. -Hola xicoteta, -digué una veu lascivament- qui m’havia de dir que trobaria aquests tipus de bestioles pel bosc!! (Amb la mà amb la que la subjectava per la cintura, doblega el colze fins que la seva mà arribar a l’alçada de ses mamelles, i les palpa amb fortalesa una rere l’altre.) -Caram nena quin mamellam!! Ara et deixaré anar i sense protestar em deixaràs tastar aquest cos que portes. Vull ser suau m’entens? Ni se t'acudeixi cridar si no vols prendre mal. (Mica en mica li tragué la mà de la boca) -Ai, però què em dius? (Digué amb una veu plena de fermesa però mig suplicant) Com goses voler aprofitar-te d’una noia que va tota sola per la muntanya, i que a més a més va vestida de negre? Porcot de merda!! -Calla xica, no pensaràs tant malament de mi quan besi els teus llavis. I agafant-la pel cap li tombà la cara i la besà suaument, a l’hora que deixava relliscar ses mans pel seu cos fins que arribaren a poder acariciar lliurement s’entrecuixa amb tanta cura com besava els seus llavis. Tal i com el seu cor sentia (sabeu que n’estava bojament enamorat) ses genolls es doblegaren, la tombà, alçà sa faldilla, i tornà a besar la mel que dels seus llavis en sortia. Arribat el punt culminant, per tal de no aixecar sospites, ella cridà com si l’estiguessin maltractant: -Mal parit, mal parit. Però que m’estàs fent? Amb això que en sentir els crits, en Silvestre començar a córrer per tal de socorre-la. I just arribà a ella, la veié amb les mans tapant-se la cara, per amagar la vergonya que li produïa la situació. -Què us passa dona que crideu tant? -No res, -digué ella- que s’han volgut aprofitar de mi. -Mireu senyora, que sóc persona discreta. I no explicaré mai el que he de suposar que us ha passat. Tingueu molta més cura, si us plau, per properes ocasions. Abans de que vos arribéssiu, he vist passar d’amagades en Simó. Són coses en les que jo no m’hi vull posar, però els gats vells veuen coses que els més joves no veuen. Aneu tranquil·la, que els meus llavis estan prou ben segellats. Moltes coses s’expliquen pel poble de vos, però jo no me les crec pas. 18
-Ai Silvestre, no sabeu pas que m’acabeu de dir, ni lo agraïda que estic d’escoltar aquestes paraules. digué avergonyida de debò- El vell i l’hereu em vigilen. Ma mare si fa o no fa prou que ho sap, però no en diu res. Jo me l'estimo molt en Simó, i ja no sé què fer per poder-lo veure. Adéu Silvestre, i gràcies. -Li digué alhora que li feia un petóEn Silvestre marxà, i ella continuà fins a la font. En Simó sortí de darrera de la soca d’aquell gran roure i la seguí sense cap mena de por. -Ai pubilla meua, estava tant delitós de tornar-te a veure!! -Simonet meu. Ja saps que tant mon pare, com mon germà em vigilen. No troben pas de bon grat que un ajudant de pagesot, i la pubilla de Can Molins s’avinguin. Ves tu, bajanades de gent que no entén d’amor. -Doncs què hem de fer? Ja n’estic una mica tip d’anar d’amagades com una rata dins un rebost. -I dient-li això la torna a besar-No ho sé pas. Però d’ençà que vam tenir la visita d’un parell de grans senyors a casa que no deixen de vigilar-me. No et puc explicar res més. Fora que encara s’esperen més visites. Torna’m a besar, t’ho prego, deixa que marxi amb un bon record. I asseguts entre les bardisses sota un gran arbre, per tal de que ningú els veiés, s’acariciaren, abraçaren i besaren. I oblidant-se de la resta del món, s’entregaren a l’amor.
CAPÍTOL 8 A altes hores de la nit, la pubilla sortia de casa quan l’última llum de la Masia s’apagava. Ja havia caigut la nit i sortí per la porta dels criats per intentar fer el menys soroll possible i passar desapercebuda. Sabia que els gossos no deixarien anar el més mínim lladruc, doncs de ben petits que se’ls havia fet seus. Malgrat que els de casa els haguessin ensinistrat en l’art de la cacera i a tenir cura de la Masia, ella d’amagades,els hi portava menjar i jugava amb ells. Tapada amb una túnica negre, caminà amb passes sigil·loses per tal de no fer gens de soroll. Disposant de riera a peu de casa, va decidir travessar el poble seguint el seu camí. No volia que la veies ningú, i molt menys el sereno, era molt amic dels de casa, hauria de donar masses explicacions. No disposava de massa temps si volia estar amb ell una bona estona. Les nits d’estiu eren ben curtes, havia de ser a casa molt abans que comencés a clarejar i cap dels servents la pogués veure arribar. Una vegada dins de casa, entrant per la cuina, no hi hauria pas cap problema, doncs el simple fet de fer un mos, o de veure aigua o llet, disculparia el fet que estigués llevada. Començà a tirar amuntarrapada a la paret per tal de no ser vista i de no trepitjar cap doll. Quan va arribar al primer revolt, sense voler-ho, per la falta de visibilitat a aquelles hores de la nit, va trepitjar unes canyes seques que feren prou soroll perquè algú que hi havia a peu de carrer cridés l’alto.
19
-Qui hi ha per aquí vaig? -Digué allargant una llàntia que portava penjada d’un llarg pal, per tal de veure que hi havia a la riera- Sóc l’agutzil! -cridà fort per espantar al que fos que hi haviaAmb la claror de la llum i l’escridassada, quatre gats sortiren del seu amagatall corrent cap a totes direccions. "Maleïdes bestioles!" va sentir a dir. I en breus segons, tot tornar a quedar en silenci. Ella immòbil, s’esperà una estona arrapada a la paret, i passats uns minuts, emprengué el seu camí. Tot va anar com la seda, malgrat que patinés en més d’una ocasió amb herbes i pedres humides, sabia que havia de córrer aquell petit risc. Hi havia jugat forces vegades en aquella riera, se la coneixia prou bé. Mica en mica va anar pujant, fins que arribada a peu de sota el pont que hi havia al carrer de Sant Climent, se n'adonà que tenia un problema. Allà dins a la foscor, s’hi trobaven les rieres que baixaven de la creu del cementiri, i la que baixava de Can Colomer dels Escarabats. -Merda! -Es maleí un cop dins- Si continuo com fins ara m’hi puc perdre i puc acabar ben lluny del meu destí. Però m’hi hauré d’arriscar, no em queda altre opció. Va avançar decidida però amb prou feines amb una dotzena de passes donades, va començar a entendre que tindria molts més problemes dels que s’esperava. Els peus se li van quedar enganxats al llot. -Merda, merda, merda! -Es digué per si mateixaUna clariana acompanyada de veus aparegué des de sobre el pont, però desaparegueren tant ràpid com van aparèixer. Com a sota el pont ningú la podia veure, va creure oportú creuar. Si seguia per l’altre banda, sortiria al baixant de Can Colomer, casa del seu estimat era a peu de camí. La idea de poder estar entre els seus braços li donava forces per bellugar tan ràpid com podia aquells peus que entre el llot semblaven ventoses. Tot just arribada a l’altre pany de paret, va sentir uns sorolls que li van glaçar la sang i la van fer aturar en sec. Rates. Moltes rates devien haver-hi amb aquell xivarri. I Tota vençuda començar a ploriquejar. -Per què em feu això senyor? Per què la vida em tracta tant malament? Per què m’és tan injusta? Només vull anar a veure al meu estimat!! -Que esteu boja dona!! -Digué una veuElla aturà els seus plors i el terror li envaí el cos. -No patiu senyoreta, sóc en Llorenç, el masover de la Masia. Com se us acudeix anar de nit, tota sola, i per la riera? Mare de Déu, quines bogeries fa fer amor. Bé, correu, no hi ha tems, ja sabeu com són els senyors. Jo he deixat dit que anava a seguir el rastre d’un porc 20
senglar que no fa altre cosa que malmetre l’hort. Però no n’estic massa segur que m’hagin fet seguir. Jo prou que us he... Sense deixar-lo acabar de parlar es llençà al seus braços: -Llorens, Llorens -digué plorant però esperançada mentre se li abraçava- Gràcies. -Anem senyoreta, no hi ha temps! Van anar pujant tan ràpid com van poder, empaitant a les rates que arreu se'ls hi acostaven. Sortint a l’altre banda del pont, tot dos es sentiren més alleugerits, tornaven a trepitjar terra ferma. Arribats a peu de Can Pastoret, s’espolsaren la brutícia i s’assegueren uns moments. -Jo em quedaré aquí senyora. Feu el que hagueu de fer, us esperaré fins que torneu. -Gràcies Llorens, -li digué mentre se li abraçava i li feia un altre petó- ja trobaré la manera de agrair-vos-ho. Va seguir pujant a tota pressa. A aquelles alçades de la riera ningú la podia veure. Arribada a l’alçada de la cova, s’enfilà pel torrent fins arribar a l’entrada. La cova. Un del motius pel qual en Simón era mal vist. Però ves que la seva història era prou trista. I per aquesta raó es va voler aïllar en aquell racó amagat dins de la muntanya. Amb els quatre trastos justos per poder menjar i dormir. -Simó. Simó. -Digué fluixet- Sóc jo. -Però que hi fas aquí a aquestes hores, t’has begut el seny? -No em diguis això, que pel que sembla el poble en va ple. -Vine aquí! -Digué abraçant-la a l’hora que acariciava els seus cabells- Vols dir que no t’han seguit? -No ho crec, si mon germà o mon pare són desperts, estaran preparant coses que jo desconec, però ho dubto molt, no he escoltat cap soroll a la casa, ni hi havia cap llum encès. Aquesta matinada han tornat a venir forasters. Jo dormia, no me n'he assabentat fins aquesta tarda, quan d’amagades he escoltat a mon germà i mon pare d’amagades dir quelcom referent a quatre fites i quatre emissaris. Es veu que tot plegat els hi va prou bé. -Jo m’he assabentat al mercat, per boca d’uns forasters. - Què creus que tramen els amics de mon germà? -No ho sé. Però malgrat tot, els vigilen...Va, no perdem més temps. Com aquell que destapa un tresor, es despullaren un a l’altre, van jeure junts, i s’entregaren a l’amor. JOAN ESPINOSA 21
L’AGENDA D’ABRIL DILLUNS 6
DILLUNS 13
DILLUNS 20
DILLUNS 27
DIMARTS 7
DIMARTS 14
DIMARTS 21
DIMARTS 28 Xerrada “Qui veu el meu perfil?”
DIMECRES 1
DIMECRES 8
DIMECRES 15
Construïm mobiliari per l’Espai Jove!
DIJOUS 2
DIJOUS 9
DIJOUS 16
DIJOUS 23 SANT JORDI
Assemblea general ordinària Venda de roses, (Esplai del Jubi- i llibres. Narració lat) de contes. DIVENDRES 10
Via Creu pels carrers del poble
DIVENDRES 17
DIVENDRES 24
Conferència d’Isona Pasola “L’Endemà de la Independència”
DISSABTE 4
DISSABTE 11
DISSABTE 18
DISSABTE 25
Cantada de Caramelles
“La Plena dels Serveis”
“La Plena dels Serveis”
“La Plena dels Serveis” Gegants de Sant Climent a la XXXª trobada de Gegants de Manlleu
Passejada pels cirerers en flor
Ball del Giravolt DIUMENGE 5 Celebració Solemne Eucaristia Pascual Cantada de Caramelles
DIMECRES 29
Presentació del llibre “Damià el Cartoxà i la Guerra dels Segadors”
Construïm mobiliari per l’Espai Jove! DIVENDRES 3
DIMECRES 22
DIUMENGE 12
DIUMENGE 19
DIUMENGE 26
les cireres
ntació de Prats de Lluçanès
APLEC a mita de Bru- Caminada i bi- Excursió de joves cicletada entre al circuit d’orieguers Missa Cor de Caramelles a Sant Julià
Trobada de caramellaires a l’Eramprunyà
22
DIJOUS 30