Portfoli

al go

no III 2020

wor ks.

¶ flo. Re-Floresta Urbanisme comunitari primavera 2018 ¶ dk. La Dinàmica Equipament flexible primavera 2019 ¶ fdt. Final de trajecte Projecte territorial primavera 2019

no ve s.

“Allow me first to show you What can I do for you and how.

Then, I will tell you who I am”

<<algo.noves>>

about this -constitution-

Aquest portfoli és una selecció de projectes acàdemics i grafismes que acompanyen l’explicació dels treballs. Cap d’ells ha estat modificat desprès de les entregues.

La intenció és mostrar honestament la meva evolució en grafisme i forma de projectar.

Cada imatge d’aquesta revista té un codi de referencia per explicar els programes utilitzats en la seva producció.

Aquest recull ha estat fent amb Adobe Indesign.

2020

arxiu ¶ k+. Kungsmarken Master plan Kungsmarken (Karlskröna) hiven 2017 ¶ flo. Re-Floresta La Floresta (Sant Cugat del Vallès) primavera 2018 ¶ st. Entorns de la cobertura de Sants Els entorns ferroviaris al barri de Sants fins La Bordeta (Barcelona) tardor 2016 ¶ dk. La Dinàmica Casal de joves a la prosperitat primavera 2019 ¶ fdt. Final de trajecte Projecte territorial primavera 2019 ¶ iaq. I ara què?

Col·laboracions tardor 2020

k+. KUNGSMARKEN + autors: Aleix Gómez Novés professors: Katinka Schartau tipus: Projecte acadèmic escola: Blekingë Tekniska Holskola (BTH) data: hivern 2017 emplaçament: Kungsmarken (Karlskröna) bases: In this project you define the program yourself.

What can be done, what is needed in the area and how?

Use your background as an architect or a planner student and create a future plan for the situation and the area.

KUNGSMARKEN

BTH

LYCKEBY

BERGASA

TROSSÃ&#x2013;

Wacom Intuos Pro M + Ilustrator

k+ “At the top of a turret stands Kungsmarken, imposing. Son of the Swedish million program, actually, this district, has gained of a bad stigma.

3 km from the Blekingë Tekniska Holskola, and 5.3 km from the center of Trossö, this peripheral neighborhood is a clear example of the dormitory city, designed on the model of automobile mobility, and with little entertainment for residents. This fact is noted with the lack of services on low floors occupied by parking bicycles, and some community service, or small grocery store.

With regard to the population, around 2400 inhabitants (2010), of several ethnic groups, students, refugees, and military. The average age is around 39 years old, and the average income is around 12,515 kr / month.”

+ panells entrega

Photoshop 7

KEYS OF PROJECT I

S

O

L

A

T

I

O

N

The existing project does not have a good dialogue with the environment, because of the way it was projected, it constitutes a barrier with itself and the surroundings. The upper road gives access to the homes and the car parks. In this same street there are also bus stops, but we note that given the size of the building the distances to travel are very long, whether in the public transport movement - housing, facilities - housing, or between homes. So the first strategy is to make shortcuts.

D

I

S

U

S

E

The interior courtyard is of more than considerable dimensions, in this are recreational facilities such as recreational areas for children and a community football track, despite this great space being underused and offers little variety of activities according to all the neighbors.

The second strategy will be to diversify the entertainment of the neighborhood, in order to offer more entertainment to all neighbors.

E

X

P

A

N

S

I

O

N

This diversification of uses, must help to create a community feeling now diminished by the misuse of public space. As a starting point, the central space, where the football field was located, is now colonized, as a set of nodes that on the ground floor offer recreational and community uses, to be chosen by the community, depending on the needs. These nodes are on the upper floors of houses for new residents, both short and long stay. The upper band is also colonized in order to regulate access to the new project.

1. ISOLAT

The existing pro not have a good with the environ cause of the w projected, it con barrier with itsel surroundin

[Academic use only]

- shortcurts -

The upper road cess to the ho the car parks. In street there are stops, but we no ven the size of th the distances to very long, wheth public transpor ment - housing, - housing, or bet mes.

So the first stra make short [Academic use only]

- diversification of uses -

[Academic use only]

- densify Microstation 9

Microstation + Photoshop

flo. Re-Floresta autors: Aleix Gómez, Gisela Maza Pinto, Marc Peig Font tipus: Projecte acadèmic escola: ETSAVallès (UPC) data: primavera 2018 emplaçament: La Floresta (Sant Cugat del Vallès) bases: - Construcció d’habitatge públic municipal en els solars destinats a habitatge públic disponibles.

- Reubicació de les unitats d’habitatge a d’altres solars - Altres vies d’accés a l’habitatge.

pl. de Rubianes

pl. de Rubianes

Pont del Diari

pl. Miquel Ros

pl. Josep PlayĂ pl. Doctor Villar pl. Aiguallonga

pl. Miquel Olivella

Autocad + Ilustrator

flo

UNA MIRADA TERRITORIAL territori

[1372; del ll. territorium, íd.] m 1 1 Superfície de terra que comprèn una jurisdicció.

2 DR ADM ECON Superfície de terra subjecta a una deter-

minada qualificació en la planificació urbanística.

A la Floresta s’està produint una paradoxa. Per un costat, s’està començant a notar una febre urbanita que es disposa a omplir la muntanya d’exiliats del Co2, mentre molts florestans i florestanes veuen que hauran de marxar del barri perquè no poden pagar el preu de l’habitatge: la gentrificació ha arribat a Collserola, i qui sap si per quedar-se. Per altra banda, mentre els municipis tracten d’esgotar la urbanització de les seves pe-

3 GEOG POL ECON Porció de la subjecta d’ per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc.).

territorial

[del II. territoralis, íd. ] 1, Relatiu o pertanyent al territori 2, ETO Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que d’una i permanent els d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen.

rifèries, el Parc de Collserola va quedant LA FLORESTA encotillat per cases i, encara més greu, CARRERS? fragmentat.

SÓN

LA

NOMÉS D’aquesta manera volem potenciar al-

PERÒ QUÈ DIÈU !

tres zones del barri que complementin el nucli central, plaça Miquel Ros, i alhora

La Floresta és un territori complex for- connectar-los entre ells amb una nova _MANIFEST Davant de tot això El Consell de Barri mat per vies d’ús compartit per vehicles CUGAT ÉS SMART, LA FORESTA ÉS mobilitat sostenible que s’adapti a les cade La Floresta es reuneix per trobar al- SANT i persones així com unes places, passatges racterístiques del lloc.

SLOW...

La Floresta és un districte del municipi de ternatives d’habitatge i discutir sobre LA FLORESTA TÉ FLOW! Sant Cugat del Vallès. Amb una superfície i escales, herència directe de l’època de la de 5,53 KM2 on hi viuen 4667 PERSONES. què vol dir habitar un bosc. Estudiants i creació de La Floresta. Una de les caracLa Floresta és un dels barris més antics de la ciutat, fun- La fundació entitat mediadora Sou 1612d’una famílies i hi han 1667 habitatges. professors d’un curs d’habitatge col·lec- dat gràcies a i amb la voluntat dels 14 cases estàn ocupades, i 75 de es troben terístiques intrínseques del districte és la entre l’administració i el propietari que llavors vivien a Barcelona d’estar a prop d’un espai desconnectades dels subministres.

Això tiu de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, seva interrelació amb el Parc de Collserosuma total que de 89actualment cases que es parcel·les i/o un edificis es podrien privilegiat en contacte amb la . Poc ha canviat des fàcilment sense necessitat de fer dedicat a la recerca de models alternatius delallavors, l’interès del seu veïnatdirecte, d’estar envoltat d’aquest i la seva vinculació és per això trobenutilitzar , amb clars indicis d’abandonahabitatge de nova construcció.

Creïem que no tant sols no ha minvat sinó que se’n sent d’accés i tinença de l’habitatge, s’incor- espai mitjançant la rehabilitació,conjuntament la nostra deque poder-ne gaudir intervenció preveu atendre ment o en situació irregular. Reactivar amb altres maneres d’accedir a l’habitatge poren al debat dels veïns del barri fent les diferents singularitats que es donen en podria amb oferirmodels habitatge rotacional aquestsesimmobles alternaFLORESTA SÓN NOMÉS CARRERS? als joves, fent-los participar de manera un seguit de propostes d’habitatge al- LA aquesta interrelació. tius d’accés a l’habitatge per a persones No, La Floresta és un territori complex format per vies d’ús inclusiva a les activitats del barri, teixint ternatiu. En aquest moment sorgeix El compartit per vehicles i persones així com unes places, una xarxa d’assossiacions cada vegada en perill d’exclusió social i alhora oferir més complexa i escales, directe de l’època de la creaBosc Habitat, un moviment que agrupa passatges QUÈ HI PROPOSEM? espais comunitaris que siguin producció de La Floresta. Una de les característiques intrínseques tot un seguit d’accions, debats i esde- del districte és la seva amb el Parc de Collsetius pel barri. i la seva vinculació directe, és per això que la nostra veniments, que parlen i qüestionen la rola La creació de nodes, com a espais en el intervenció preveu atendre les diferents singularitats que construcció d’habitatge a La Floresta. esque donenconflueixen en aquesta interrelació. diversos elements que

la f loresta és...

89 cases buides

w w w. l e v e n e t . c o m / p r o j e c t e / el-bosc-habitat/

generen nous pols d’activitats.

QUÈ HI PROPOSEM?

La creació de , com a espais en el que conflueixen diversos elements que generen nous pols d’activitats.

D’aquesta manera volem potenciar del barri que el nucli central, plaça , i alhora connectar-los entre ells amb una sostenible que s’adapti a les característiques del lloc.

01.

HABITATGE

02.

H20

E

OKUPADES PLANES DESOCUPADES SÃ&#x2019;COL DESOCUPADES EN PENDENT DESOCUPADES

15 Autocad + Ilustrator

Microstation + Autocad

st. Entorns de la cobertura de Sants autors: Aleix Gómez Novés professors: Ferran Navarro, Josep M. Vilanova tipus: Projecte acadèmic escola: ETSAVallès (UPC) data: tardor 2016 emplaçament: De Can Vies a Sant Medir.

Els entorns ferroviaris al barri de Sants fins La Bordeta (Barcelona) bases: - Fer un reconeixement de les característiques de la trama urbana de l’àmbit delimitat.

- Analitzar la ordenació urbanística vigent (Pla General Metropolità -PGM- de 1976 i Modificació del PGM per a l’ordenació de l’estació de Sants i el seu entorn de 2003) i la seva aplicació al teixit urbà actual.

- Proposar les millores urbanes que es considerin necessàries per resoldre els problemes diagnosticats

SANTS ESTACIÓ

C/ DE SANTS MER DE CAT TS SAN

CAN

CO

BE

RT U

RA

DE

SA

NT S

VIES

LÓ ATL

B CAN BLA RAM AL BAD

Microstation

st Després de 10 anys d’obres, la recent obertura del parc de la cobertura de Sants, com sempre, ha estat polèmica.

La necessitat d’esponjament al barri, així com cosir la fractura que suposava

Un àmbit que històricament va adquirir

el pas de les vies han estat reclam i mo-

la categoria de barri obrer, i la mala sort

tor de la transformació en el procés,

de ser un barri marginal per estar situat

però aquestes obres han comportat a

a una de les portes d’entrada de l’infraes-

l’entorns casos conflictius d’aplicació

tructura ferroviària a la ciutat.

CARRER TIPUS D

com la mobilització per al manteniment de CAN VIES o alguns casos de

El fragment de la trama estudiat és el

reducció de privacitat sobre l’edificació

compres entre el mercat de sants, i el ba-

existent, al carrer Antoni Capmany.

rri de la bordeta on trobem al front una

Carrer paral·lel a la cobertura, on en al-

altra associació veïnal força activa ano-

guns casos puntuals, la separació entre

menada CAN BATLLÓ. Donades les

la rambla aèria i l’habitatge és de 3 me-

característiques i dimensions del recinte,

tres i escaig. En aquests casos, la solució

una estratègia de transformació passarà

consisteix a instal·lar uns paraments ve-

per millorar la relació entre ell, el barri i la

getals a mode de protecció visual.

cobertura. Solucionant alhora la discon-

CARRER TIPUS C

tinuïtat que genera l’únic carrer acabat en Aquestes, entre altres raons, són els ar-

cul de sac de l’àmbit estudiat.

guments per repassar la tercera fase del projecte de la cobertura, l’aplicació de

La primera lectura del barri es fa sobre

la modificació del PGM del 1976. El

l’estructura dels sistemes urbanístics,

PGM de 2003.

per tal de detectar relacions entre els ele-

CARRER TIPUS B

ments que composen la trama urbana.

No obstant, també hi ha avantatges

Com a nota final, només esmenar que tot

més enllà de l’evidencia, doncs la cober-

i la quantitat d’equipaments actuals del

tura, o el calaix de sants tal com alguns

barri la majoria són d’usos educatius, fet

l’anomenen, contribueix a reduir no-

que evidencia la necessitat d’incloure en

tablement les emissions sonores ferro-

les propostes algun equipament sanitari

viàries als entorns immediats, millorant

o assistencial per acabar de cobrir les de-

així la qualitat de l’àmbit.

mandes socials de l’àmbit.

CARRER TIPUS A

ALÇADA REGULADORA

ALÇADES e:1/5000 DADES NUMÈRIQUES

NORMATIVA SEGONS PGM. Article 320 per a 12 i 328 per a 13b.

L’alçada predominant del sector és

Les alçades reguladores vénen definides pel PGM, en funció de l’ample del carrer.

PB+1, per aquest fet, molts habitatges

En el següent esquema es veuen les diferents altures segons l’amplada del carrer.

es troben dins la normativa establerta.

No obstant, la restricció del carrer tipus A, també el més habitual, limita molt les possibilitats de transformació del teixit. també el més habitual, limita molt les possibilitats de transformació del teixit.

4’7%

30’4%

19’7%

16’7%

11,1%

7,4%

10%

PB

+1

+2

+3

+4

+5

+ més de 5

12

PAU 1c

F = 11,5 m

12 6

17

F = 16 m 12 F = 18 m

AA 2 AA 1d

6

17

B AA 1c

12 F = 20 m

AA 1b

AA 1a PAU 1a

12 13b

13b

17

F = 11,6 m

A

6

12 F = 16’2 m

13b

17

13b

12

15

13b 12

6

12

F = 16’2 m

F = 20 m

12 F = 12 m

12

13b

13b 13b

12

13b Casc antic, substitució

PLANEJAMENT VIGENT 13b

Densificació urbana, semiintensiva

17

6

e:1/2000

Transformació a parcs i jardins

1B - REPLANTEIG DE LES ACTUACIONS AA CONFLICTES L’espai lliure previst pel PGM es execes-

7b

siu donada la proximitat amb la cobertura de Sants. Amès, el fet de no oferir practicament sostre residencial obliga a que les actuacions haguin de ser dutes a terme per expropiació.

6b AA 1d

Per altra banda, com tambe hem comentat a l’apartat anterior, la forma de l’equipament enganxat als habitatges preexis-

12 (PB +2)

7b (PB)

tents dificulta el projecte de la dotació i les qualitats salubres dels habitatges als que s’enganxa.

AA 1c

12 (PB +4)

ACTUACIÓ

12 (PB +2)

-Per tal de no perdre el valor d’aquesta plaça que el PGM planteja, es manté l’estrategia però es canvien les peçes de lloc.

-S’afegeix sostre residencial a ambdues PROPOSTA

e:1/1000

actuacions aillades per mirar de fer-les aptes per reparcel·lació i és redueix el percentatge d’espai lliure agrupant-lo en un

COSTOS

AFECTACIÓ

ACTUACIÓ

únic espai que serveixi com a ambit de relacion entre els dos equipaments.

ÀMBIT D'ACTUACIÓ 1d

ACTUAL

PROPOSTA

Superfície d'actuació Sòl destinat a zones lliures Sòl destinat a viari Sòl destinat equipaments

2831,68 m² 1754,43 m² 0,00 m² 1081,00 m²

2831,68 m² 2265,51 m² 0,00 m² 0,00 m²

-Els volums d’habitatge ajuden a con-

Sostre total edificat Parcel·les afectades Habitatges afectats Persones a reallotjar Sostre a reallotjar

0,00 m² 8 30 75 1778,29 m²

3243,00 m² 8 30 75 1778,29 m²

previst però amb unes caracteristiques

0 0 0

4,97 M€

Expropiació habitatge (2800€/m2) 2

Expropiació locals i indústria (1700€/m ) Total expropiació

278.958,00 € 5,28 M€

figurar l’espai i la nova dotació es situa de tal manera que ajudi a articular una parella de plaçes de menor dimensió al més atractives.

INSTRUMENT L’actuació AA 1d s’haura d’efectuar per expropiació, ja que l’index d’edificabilitat brut surt entorn al 0’35

dk. La Dinàmica autors: Aleix Gómez professors: Jordi Parcerisas, Cristina Jover, Lluis Parramon nota: 9 tipus: Projecte acadèmic escola: ETSAVallès (UPC) data: primavera 2019 emplaçament: Passeig valldaura 271 - 289 La Prosperitat (Barcelona) bases: - Construcció d’un casal de joves seguint les premises d’un concurs de BIMSA.

+ panells entrega

6b

HD7 5b

Microstation

dk

DOS PATIS

DOS PATIS Donades les reduïdes dimensions de la parcel·la sobta per ocupar tot el perímetre construïble. Fixant una profunditat no superior a la recomanable per tal de garantir la ventilació creuada.

Això i el fet que es necessiten dos patis

ESTIRA I ARRONSA

diferenciats per a veïns i joves guien al següent pas.

ESTIRA I ARRONSA L’índex d’edificabilitat de la parcel·la es de 4,65 m2t/m2s. Això es tradueix en un volum de l’edificació d’habitatges molt alt.

Per tal de disminuir l’efecte barrera que provocaria un volum molt alt continu, es fragmenta aquesta ordenació donant més alçada als vertex.

I CAP AMUNT Les torres als vèrtex del buit tenen una doble finalitat. En primer lloc aporten als habitatges vistes més amplies i il·luminació.

En segon lloc marquen la posició del casal de joves, doncs un cop conegudes les seves façanes podran servir de fites per tal de situar-lo alhora que igualen l’alçada de les edificacions veines.

I CAP AMUNT

PLANEJAMENT La parcela proposada contempla: 5b (vial) 463 m2 HD7 (habitatge i equipament)

- Habitatge 7000 m2

- Equipament 3000 m2

Dels quals nómes 1252 m2 són objecte d’aquest concurs, això fa plantejar la possibilitat d’una ampliació en la segona fase

Rhinoceros + Photoshop

Planta primera (+45) 5

3,4

e 1:200

0 3,4 4,4 0

AULA COMUNICACIÓ s: 52.8 m2 5,2

3,40

0

0

3,00

SALA REUNIONS s: 16.6 m2

+44.5

0 3,4

MAGATZEM s: 12.8 m2

3,80

SERVEIS HIGIENICS s: 14.6 m2

Passadís

97.8 m2

Treball intern

26.6 m2

Sala de reunions

16.6 m2

Magatzem

12.8 m2

Serveis higiènics

14.6 m2

Aula comunicació

52.8 m2

Cuina

40.1 m2

EEM Estudi

50.5 m2

EEM Cabina

9.6 m2

EEM Bug

24.1 m2

_______________________________________________________ 0

4,4

T. CUINA s: 40.1 m2 4,0

3,40

0

TREBALL INTERN s: 26.6 m2

EEM CABINA s: 9.6 m2

3,40

P+1 PASSADIS s: 97.8 m2 hll: 3.2 m

+3.5

EEM BUG D'ASSAIG s: 24.1 m2

PATI CASAL s: 149.59 m2

6,60

EEM ESTUDI s: 50.5 m2

ESPAI DE TROBADA

SALA POLIVALENT

3,00 7,30

SALA D'ASSAIG

3,00 15,00

3,00

4,00 6,70

345,5 m2

04. PLANTES e 1/200 Planta segona 3,4 5

Circulacions

98.2 m2

Servei allotjament 0

3,4

entitats 111 m2

0

4,4

TALLER PLÀSTICA s: 52.8m2

3,40

0

5,2

P2 PASSADIS s: 52.8m2 hll: 3 m

Taller plàstica

52.8 m2

Taller fotografia

46.84m2

Aula multimèdia

50.4 m2

Serveis higiènics

14.7 m2

Magatzem

39.4 m2

Galliner sala

29.6 m2

Balco pati

17.5 m2

462,5 m2

0

4,4

3,00

0

BALCÓ PATI s: 17.5 m2

3,4

3,80

____________________________________________________________ MAGATZEM s: 39.4 m2

0

4,0

3,40

ESPAI CLIMA s: 22.8 m2

3,40

SERVEI ALLOTJAMENT ENTITATS s: 111.0 m2

SERVEIS HIGIENICS s: #### m2

hll: 3 m

P2 REPLÀ ESCALA s: 23.4 m2

7,30

+6.9

P2 DISTRIBUIDOR s: 22.0 m2 PATI CASAL TALLER FOTOGRÀFIA s: 46.84 m2

GALLINER SALA s: 29.6 m2

3,70

6,60

9,00

AULA MULTIMEDIA s: 50.4 m2

SALA POLIVALENT

3,00 7,30

SALA D'ASSAIG

2,00

3,00 15,00

2,00

3,00

4,00 6,90

fdt. Portbou final de trajecte autor: Aleix Gómez tutors: Francesc Pla + Eva Serrats nota: 10 tipus: Projecte final de carrera escola: ETSAVallès (UPC) data: setembre 2019 - juliol 2020 emplaçament: Portbou (Alt Empordà) bases: - Projecte lliure

fdt “Portbou desprès de la seva etapa esplendorosa ha entrat en una espiral de decadència que sembla irreversible, per tal de revertir-ho el projecte aborda 3 capítols de rehabilitació Des del territori, es busca la manera de potenciar i incrementar el vi que s’elabora a la D.O de l’Empordà fent ús dels buits infraestructurals que ha deixat la línia de ferrocarril.

A l’escala municipal, partint de la lectura de l’entorn i la infraestructura ferroviària és desenvolupa una estratègia per tal de oferir una nova realitat futura per al poble.

Finalment, es rehabiliten parcialment dos edificis de l’estació per generar dos pols d’activitat i fer possible el canvi de paradigma”

ANTECEDENTS Anàlisi territorial

CRONOLOGIA D’UN TERRITORI “Sovint, per explicar el present, solem referir-nos al passat com a punt de partida.

En funció d’aquest i d’acord amb fets que considerem rellevants, tracem un fil conductor que defineix una interpretació del moment actual. Aquesta cronologia té l’objectiu d’assentar les bases del que veurem més endavant. Els fets que aquí s’exposen de forma sintètica busquen explicar les Arrels de Portbou, uns orígens que no es poden desvincular del territori al qual forma part, l’Alt Empordà. La comarca més al N-E del país”

r Po

n tve

sdre

Colònia Grega Empúries

l ia Arge

França

575 a.C.

Els foceus van fundar Emporion, una factoria molt influent que es va allargar fins al s. III a.C quan va ser conquerida per Roma.

927 931

Monestir Sant Quirze de Colera

En la recerca de noves fonts per abastir-se, els pobles de la mediterrània oriental van arribar a la Península. Eren pobles amb un nivell cultural força alt, i van aportar coneixements com l’escriptura, l’ús de la moneda, la producció de la ceràmica al forn i les tècniques per elaborar vi i oli, entre d’altres.

“La vall i la cala de Portbou eren paratges deshabitats que pertanyien a la casa monestir ”

15 92

Tractat dels pirineus Gràcies a aquest tractat, i dono a aquesta paraula un sentit peculiar, la vall de Portbou passava a ser frontera amb la República Francesa i assentava un dels fets definitius del seu futur. Malgrat tot, una sort per a la vall de Portbou.

16 59

Els orígens del monestir són difícils d’establir però l’any 927 ja es troben notícies sobre el cenobi, com per exemple la donació d’una vinya que Triezius et Celodonia et Savila fan al monestir i al seu abat

Monestir Sant Pere De Besalú “El papa Climent VIII, a petició del rei Felip II, de la dinastia dels Àustries, ordena la incorporació del monestir de Sant Quirze de Colera al monestir de Sant Pere de Besalú, fet que significa l’extinció del primer.”

“En primer lloc, ens trobem amb la frontera, fruit d’un absurd tractat signat fa poc més de tres segles, el 12 de Novembre de 1659”

“L’esdeveniment més important per als orígens de Portbou, foren els interessos de l’abat de Besalú sobre la vall”

18 02

Acord Hispano-francès

18 62

“El segon fet significatiu per al Portbou d’avui l’hem d’anar a buscar en el Tractat Hispano-francès signat a Perpinyà l’any 1862.

18 78

Inauguració del ferrocarril

Segons aquest acord, els Ferrocarrils Catalans arribarien a França pel coll de Belitres i, per tant, haurien de passar per la nostra vall.

Reial cèdula Carles IV

L’any 1802, el rei Carles IV donà permís a l’abat Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner, del monestir de Sant Pere de Besalú, per tal de poder poblar, amb cens emfitèutic la vall de Portbou.

El tercer i últim fet, l’amplada de via, que a diferencia d’altres països europeus, és 24 cm més ampla.

“Un cop inaugurada l’estació i posada en funcionament la duana, Portbou entrà de ple en la dinàmica d’una població de serveis”

fonts:

L’agricultura, el conreu, la vinya i la pesca, que formaven part del sector predominant dels habitants de la vall, es capgirà totalment a partir de l’acord Hispano-francès i la construcció, en conseqüència, de l’estació i duana internacional.

Portbou, segle XIX - JOAN GUBERT I MACIAS Geografia e Historia de Portbou - LUIS CASTELLÓ I CUSI Sobre els Orígens i Primera Expansió urbana de Portbou - ALBERT COMPTE I FREIXANET

D.O. EMPORDÀ Anàlisi territorial

1865 : La fil·loxera ataca França i cada cop produeix menys vi. Mentrestant el mercat català exporta més que mai. És l’època de les vaques grasses.

La Fil·loxera 18 La fil·loxera es detecta per primera 79 vegada a la nostra terra empordanesa

Joan Miret avisa: “El mal dels francesos pot arribar a casa nostre. I aleshores, fins i tot perdrem les arracades, caldria fer un tallafocs” Aquest projecte, que hagués suposat arrencar de soca-rel 15.000 hectàrees de vinya a l’Empordà. No va prosperar.

al poble de Rabós, l’any 1879, però ja els primers anys vuitanta s’ha estès per la major part dels pobles vitícoles de la comarca.

En el Mapa 1 podem veure el conreu de la vinya es concentra prioritària-ment al nord-est. La zona compresa per la serra de Rodes i l’Albera és la que registra major extensió de correu vitícola.

M1: Superfície Vitícola 1880

França

% Vinya sobre la superfície municipal sense vinya o sense dades

10 - 19,9 %

01 - 09%

20 - 29,9 %

1 - 4,9 %

30 - 39,9 %

5 - 9,9 %

40 % o més

M2: Superfície replantada 1891

sense vinya o sense dades

25 - 49 ha

0,1 - 0,9 ha

50 - 99 ha

1 - 9 ha

100 - 199 ha

10 - 24 ha

més de 200 ha

font: La fil·loxera i la crisi vitícola a les comarques gironines (1879-1900) - ENRIC SAGUER I HOM

Les xifres a dia d’avui Sup. Vinya inscrita: 1.766 Ha Nombre de viticultors: 268

Vendes vi embotellat 2018 D.O. Empordà: 44.544 Hl D.O. Catalanes: 816.709 Hl

Nombre total de cellers: 51 Cellers el·laboradors: 48 Cellers embotelladors: 48

Vendes vi embotellat exportació 2018: 4.778 Hl Rep. Mercat internacional 1,75%

Producció 2018: 71.558 Hl Producció D.O. 2018: 66.608 Hl

% Ampolles vi comercialitzat Mercat internacional 13,26% Mercat estatal 86,74% font: Comercialització any 2017 - INCAVI

EL TRA

Projecte t

EL TREN DE LA VINYA

FIGUERES (PK247) -estació mitja distancia-

PERELADA (PK253,2) -estació fora de servei-

VILAJUÏGA (PK258,9) -estació rodalies-

LLANÇA (PK266,2) -estació mitja distancia-

Arribats a Figueres, capital de l’Empordà, la percepció de l’entorn es transforma, i alhora que el paisatge es torna més bucòlic també comencen a aparèixer associats a la línia de ferrocarril, buits infraestructurals que re-formulats poden vehicular un projecte conjunt per al futur desenvolupament del territori empordanès. En aquest cas d’estudi es contempla la possibilitat d’articular un projecte territorial que busca potenciar el producte vitivinícola i la cultura relacionada elaborada en aquesta D.O. Intensificant i re-programant els buits, les edificacions abandonades poden tenir aquest caràcter de frontissa, obrint la porta a descobrir el territori als viatgers, o cobrint serveis de tràfec de mercaderies de l’industria en qüestió.

Es va posar en fbel 1878 per tal de donar servei a aquesta població. El poc ús d’aquestes instal·lacions donada la seva relativa llunyania del nucli urbà van propiciar que els anys noranta del segle XX es clausurés, l’ultim testimoni de que allà s’hi podia baixar i avui encara es conserva, es una andana plena de sots. L’estació havia sigut d’una importància força alta ja que disposava de les dues vies generals i tres desviades, dues a la dreta i una a l’esquerra que acabava en via morta. Hi havia dues andanes laterals a les vies generals i l’edifici de viatgers es situava a l’esquerra de les vies (mirant cap a Portbou). A dia d’avui es parla de recuperar l’estació per a usos turístics.

Es situa a l’oest del nucli urbà. Inaugurada l’any 1878 amb l’entrada en servei del tram de Figueres a Portbou. L’estació actualment disposa de les dues vies generals. Actualment no diposa d’edifici de viatgers, però encara hi paren trens sempre que siguin regionals. L’estació a quedat emplaçada en un polígon industrial de baixa intensitat. En aquest, hi havia una Fàbrica d’alcohol vínic, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell a inicis del segle XX. Seria molt interessant recuperar aquesta fabrica, actualment totes les restes posteriors al processat dels cellers de l’Empordà envien les seves restes fora de la comunitat autònoma per al seu post-processat.

Es troba al nord-oest del casc nucli urbà. Innaugurada el 20 de gener de 1878, amb l’obertura de la línia entre Figueres i la frontera, per la companyia TBF. L’estació de Llançà actualment disposa de les dues vies generals, una desviada a la dreta i sis vies desviades a l’esquerra, així com una via morta connectada pel costat Portbou i una via morta per a maniobres a l’esquerra de les generals. L’edifici de viatgers es troba a la dreta de les vies, mirant sentit Portbou, a l’andana de la via 3. Adossat a l’edifici de viatgers hi ha l’antic edifici de mercaderies, actualment sense ús. Completen les instal·lacions de l’estació un altre edifici a que acull una cafeteria i una sots-central elèctrica al costat nord de les vies.

Població FIGUERES

Població PERALADA

Població VILAJUÏGA

Població LLANÇA

4 4 7 6 5

4 5 2 6 2

4 5 1 2 3

4 5 4 4 4

4 5 3 4 6

4 5 7 2 6

4 5 9 6 1

4 6 3 8 1

4 6 5 2 4

1 8 4 6

1 8 8 8

1 9 2 0

1 8 5 9

1 8 4 1

1 8 3 5

1 8 5 9

1 8 6 8

1 8 5 0

1 1 6 6

1 1 7 7

1 2 2 0

1 1 9 0

1 1 6 9

1 1 5 5

1 1 2 3

1 1 1 2

1 1 0 4

5 1 4 0

5 1 0 5

5 0 1 8

4 9 7 0

4 9 8 5

4 9 3 4

4 7 9 6

4 8 6 8

4 8 3 6

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Factor increment demogràfic estacional: x1’4

Factor increment demogràfic estacional: x1’7

Factor increment demogràfic estacional: x1’1

Factor increment demogràfic estacional: x5

AJECTE

territorial

GARBET (PK269,1) -baixador fora de servei-

COLERA (PK270,8) -baixador rodalies-

PORTBOU (PK273,1) -estació internacional-

CERBÈRE (PK275,3) -estació internacional-

Es va posar en servei per tal de donar servei a aquesta platja situada molt a prop de la traça del ferrocarril entre Llançà i Colera. L’estació s’utilitzava sobretot a l’estiu pels banyistes i residents de la zona però tot i que les instal·lacions estan encara en condicions força bones per poder prestar servei, cap tren s’hi atura. De fet té els rètols amb el nom de l’estació del tipus estandarditzat i també es manté el pas a nivell entre les dues andanes laterals a les vies generals. Des d’aquesta platja podem veure les vinyes de la finca Garbet, 12 hectàrees a la vora del mar plantades l’any 1997. També podem agafar el camí de ronda per anar cap a Portbou passant per el mirador dels canons o Llança tot passant per el Cap Ras.

Inaugurat l’any 1878 amb l’entrada en funcionament de la secció de Figueres a Portbou. L’estació realment és un baixador que disposa de les dues vies generals amb andanes laterals enllaçades a través d’un pas a nivell. L’edifici de viatgers es situa a l’esquerra de les vies, mirant cap a Portbou, i és d’una sola planta, si bé actualment es troba molt deteriorat i tancat al públic. Destaca sobretot el viaducte existent just a la sortida del baixador cap a Figueres, que travessa tota la vall on s’ubica el nucli urbà. El viaducte de Colera té una alçada de 20 metres sobre el nivell de la vall, una longitud del tauler metàllic de 187,61 metres, un pes total de 248.836 Kg i està dividit en cinc trams, dos de 31 metres i tres de 41,04 metres.

Innaugurada l’any 1878. Donada la seva situació d’estació fronterera, és de grans dimensions, es pot dividir entre la zona de viatgers i la zona de mercaderies. La zona per a viatgers, diposa de cinc vies d’ample ibèric amb tres andanes. I dues vies de ample internacional a l’altre costat. L’edifici és de tres plantes. Entre les vies d’ample ibèric i ample internacional hi ha el magatzem on es feia el traspàs del trànsit de paqueteria i postal, penetrant en aquesta instal·lació una via de cada administració. La zona estrictament de mercaderies destaca especialment pel trànsit de transport combinat, realitzant-se operacions de transbordament de contenidors amb grues pòrtic, comptant amb vuit vies per a aquesta comesa.

Es situa al centre de la població, la major part d’aquesta és ocupada per les instal·lacions ferroviàries. Donada la seva condició d’estació fronterera, és de grans dimensions, amb dues zones diferenciades de viatgers i mercaderies que formen en conjunt un triangle. Aquesta zona disposa de quatre vies d’ample internacional amb dues andanes i una via d’ample ibèric amb una andana. L’andana de la via d’ample ibèric i una de les andanes de les vies d’ample internacional es troben protegides per una gran coberta metàl·lica. En aquesta zona també hi ha quatre vies més d’ample internacional però que no tenen andana. La zona estrictament de mercaderies disposa de fins a 42 vies, algunes d’ample ibèric.

Població PORTBOU

Població CERBÈRE

Població COLERA 5 6 9

5 7 5

6 1 3

6 5 5

6 0 6

6 0 1

5 9 2

5 7 8

5 7 3

5 7 6

5 9 3

5 7 4

5 5 9

5 3 2

5 3 3

5 2 2

4 8 1

4 6 5

4 4 8

1 2 9 0

1 2 9 6

1 2 8 0

1 2 4 1

1 1 6 7

1 1 7 0

1 1 0 7

1 0 7 7

1 0 7 5

1 5 1 0

1 4 4 6

1 3 8 2

1 3 7 0

1 3 7 8

1 3 6 3

1 3 4 9

1 3 3 5

1 3 5 5

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Factor increment demogràfic estacional: x5’1

Factor increment demogràfic estacional: x1’8

Fonts - IDESCAT + Consell comarcal de l’Alt Empordà

PORT

Passat i

Querroig

Coll del suro

Coll de la Farella

Puig de l’Àliga

Pla de Ras

2,9 ha

2,9 ha

Coll de Tarabaus 1,8 ha

2 ha

3,7 ha Corral del Bac

5,5 ha 1,6 ha

Mas Budellers

el Pantà Rib era de Portbou

Puig del Colom

1,7 ha

EL MOTOR DEL CANVI

1,8 ha Mas de l’Ametller

“La vall de Portbou va experimentar una gran transformació en arribar el tren l’any 1876. Per tal d’anivellar el terreny i preparar-lo per la nova activitat ferroviaria es va construir una gran plataforma elevada 36 m.s.n.m.”

2

Coll de les Llaceres 3 ha

“El canvi de paradigma ho va transformar tot, molts propietaris van ser expropiats i van perdre les terres més fèrtils de la vall al·luvial. La fil·loxera tampoc va ajudar, i mica en mica la tradició vitícola que havia motivat la primera colonització de la vall es va anar perdent.”

Puig de l’Ossetera

Coll del Falcó

Coll de les Guilles

Coll del Bessó

Avui en dia trobem un gran nombre de feixes abandonades on ha crescut la vegetació autòctona.

Topogràfia de la vall abans del ferrocarril Fra n ça metro p

Riera de Portbou

o l i tana

Querroig 670 m

Estació Habitatges ferroviaris

Mas Budallés

Portbou (975 ha)

Túnel

Ra b ó s

Esglesia

Coll de Be

Casc urb

Plat

Ferrocarril

Colera (2400 ha)

nça Lla

Tall topogràfic O-E de la vall de Portbou Coll de les Llaceres 469 m

Riera de Portbou 140 m

Talls topogràfics N-S de la vall de Portbou Riera de Portbou 220 m

Mas Bodallés 90 m

Puig de Taravaus 697 m

Cim de Querroig 670 m

Portbou església 29 m platja

mar font: Sobre els Orígens i Primera Expansió urbana de Portbou - ALBERT COMPTE I FREIXANET

Mateixa escala horitzontal i vertical

Puig de l’Ossatera 560 m

TBOU

i futur

2,1 ha Coll del frare

2,1 ha

Puig de la Farella

Puig de Cerbère

Coll de Belitres

Punta de l’ocell

CERBÈRE (FRANCE)

7,5 ha

2,2 ha 1 ha

4,1 ha

Cap Falcó

0,8 ha

6,5 ha

6,2 ha

8,5 ha

3,1 ha 3,1 ha

3,6 ha

11,1 ha 0,7 ha

Pla

tja

Le

es p lat

del

Cap de Portbou

pi

Punta del Pi

s tr

get

es

3,7 ha j Plat

4,4 ha

or eP ad

1,2 ha

tbo u

5,6 ha 2,5 ha

Casa Laporta

Depuradora

Can Nouviles

Punta de Gatillepis

0,5 ha

Terminal de Mercaderies

El claper

2,1 ha

2,5 ha Can Tonicus

7,2 ha

0,7 ha

0,9 ha

Platja del Claper

1,6 ha

1,7 ha

8 ha

0,7 ha 1 ha

2,5 ha

Puig del claper

4,8 ha

COLERA

l Coll del frare

Puig pelat

Llegenda de la vall de Portbou Puig del Falco

elitres

Agrupació d’arbres La muntanya de colera

bà

N 1/5000 42º25’ N - 3º09’ E

Bosc

64,4 ha Vinyes en actiu - Can Tonicus 0’9 + Vinya d’en Coll 0,7 + Can Rossendo 5,3 = 6,9 ha

tja

Antigues vinyes 1880 - feixes abandonades.

Vall de Portbou 132 ha + Muntanya de colera 64,4 = 196,5 ha Carretera N-260 0,3 ha Via de tren. Operadors Renfe (CAT) - SNCF (FR) Camins forestals Corriols - dreceres Masos i refugis 4,7 ha Edificacions destacades

Riera de Portbou 70 m

a

Coll de la Farella 303 m

Can Nouvilas

Portbou església 29 m

Terme de Colera

cota 338 m

Coll dels Belitres 163 m

Puig Pelat 315 m

Punt del Claper 79 m

Cap de Portbou

Límit del terme

Puig Cervera 205 m Cala Mateixa escala horitzontal i vertical

AUCA PROJECTE Converses amb especialistes

“La fil·loxera va imposar als viticultors europeus l’empelt de la vinya sobre peus resistents americans per tal de protegir a la Vitis vinifera (europea) dels atacs d’aquest insecte.”

VARIETATS DE PEUS

VARIETATS DE RAÏM

Vitis vinifera

METODES

Altres ben adaptades Syrah Chardonnay Merlot

Autòctones Garnatxa Ull de llebre Carinyena Macabeu Moscatell

Americans V. Riparia V. Rupestris (sols calcaris) V. Berlandieri (sols compactes)

Caixes 20 - 40 kg Recipients 100 - 200 kg 200 - 800 kg En remolcs més de 1000 kg

Incorporació

TERRITORI NATURAL amb feixes

Vegetació autòctona

Preexistencia

Vinyes

Substitució

Celler

Transport

entre juliol i octubre

Extracció

(muntanyes de Portbou)

Raïm

Verema

Vins, Caves, Vins dolços, i derivats

Vitificació

BIODIVERSITAT VEGETAL Aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia Aloc o ximbles Vitex agnus-castus (medicinal) Argelaga Calicotome spinosa Asarina Asarina procumbens Bruc boal Erica arborea Bàlec Genista balansae Creixen Roripa nasturtium-aquaticum (comestible) Ensopeguera Limonium Estepa blanca Cistus albidus (medicinal)

Elaboració

PROCÈS D’ELABORACIÓ DEL VI 6 criansa

4 desfangat del most

Estepa negra Cistus monspeliensis (fumats) Falguera reial Osmunda regalis (botanica) Farigola Thymus vulgaris (medicinal) Fonoll marí Crithmum maritimum (medicinal) Gasó Armeria ruscinonensis Ginesta Spartium junceum (medicinal) Llistó Brachypodium retusum (medicinal) Pastanaga marina Daucus carota Romaní Rosmarinus officinalis (medicinal)

1 el raim es descarrega a la tolva 7 embotellat 2 despalilladora + estrujadora

5 fermentació del most *

3 Prensat

destilació

Ratafies i destilats

Aiguardent (Orujo)

=

+

Raspons

pells

procès de fermentació

FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA El producte final és etanol alcohol i CO2. És una ruta anaerobica sense O2 Glucosa 2CO2

Glucòlisis

2ATP

2NADH+H+

2NAD+

2 Piruvato 2 ACETALDEHÍDO CH3 -CO-COO- Piruvato descarboxilasa CH3 -CHO Alcohol deshidrogenasa molècula

enzim

molècula

2 ETANOL CH3 -CH2OH

enzim

+

Anedosin trifostato ATP

DIOXID DE CARBONI CO2

+

energia anerobica

molècula

Rendiment 2ATP, és un rendiment molt baix però

Microorganismes Facultatius

En anaerobisi Obtenim ATP

TERRITORI CULTURAL amb tren

Perpignan UPVD

Preexistencia

Universitats i Coworking

Tallers de fabricació

(per la linea de costa)

23’’ cerbere portbou

30’’

Productes

Biomassa microalgal

fixen el CO2

L’ elecció de les especies a cultivar depenen de la finalitat que se li vulgui donar a la biomassa resultant.

P.ex. pigments, aliment, ficorremediació. Per tal de fabricar una tona de biomassa es necessiten dues tones de CO2.

Els usos resultants de la biomassa posterior al cultiu de les microalgues són molts

L’estació de Portbou es troba a mig cami entre les universitats de Girona UDG i Perpignan UPVD. Aquest fet es pot aprofitar per obrir la porta a fer trobades interuniversitaries, com a plataforma per a la recerca i desenvolupament de nous productes. Per altra banda, el fet de trobar-se a menys de mitja hora de Figueres també obre la porta a emplaçar-hi un Coworking.

40’’

BEGUDES ALCOHOLIQUES (Vi, cervesa, destilats) PA I BRIOIXERIA ETANOL INDUSTRIAL

Llevats (Saccharomyces sp.)

Bacteries (Zymomonas sp.)

Algunes industries resultants

Algunes varietats:

Captura de CO2 Neteja d’aigues residuals Cosmetics Energia Nutrició humana i animal Extracció de pigments Fertilitzants

Chlorella, Spirulina i Dunaliella (alimentació i salut humana) Chlorella, Scenedesmus y Spirulina alimentació animal Arthospira, Porphyiridium (pigments) Nannochloropsis oculata, Arthospira y Chlorella (farmacologia i cosmetica) Scenedesmus obliquas (ficorremediació)

(s’alimenten de CO2)

"Una microalga és un microorganisme microscòpic (2-200 μm) fotosintètic, que per tal de reproduir-se necessita consumir CO2, nitrogen, fòsfor, potassi i magnesi entre altres nutrients. Tenen una taxa de reproducció molt alta. Existeix la possibilitat de fabricar un vi de baixes emissions de CO2 alhora que aquesta indústria ofereix un retorn al sistema inicial. Quan no es necessita perquè no s'esta produint vi pot seguir utilitzant per descontaminar el medi i fabricar un segon producte amb un alt valor de mercat, la biomassa microalgal"

PROCÈS D’ELABORACIÓ DE LA BIOMASSA MICROALGAL figueres vilafant (AVE)

secat algues

6 Processat

4 Reproducció de la microalga aigua retorn

30’’

biomassa

1 Aportació de O2 i Co2

Aportacions al circuit

+ tanc de pressió

dipòsit inèrcia medició

a de

l’AV E

compressor

Tanc CO2

2 Selecció de la cepa

fotobioreactors

decantador

Lin e

+

matrius de microalgues

productes líquids

3 Aportació d’aigua

girona UDG

aigua retorn Tanc d’algues

separador

TERRITORI FRONTERER sense frontera

Pas del temps

(oberta el 1992) “El tractat de lliure circulació de la Unió Europea va comportar la desaparició programàtica de tota una infraestructura dedicada al control fronterer, tant de passatgers com de mercaderies. Portbou va passar de ser parada obligatòria a una zona de pas, aquest canvi de paradigma va comportar la desaparició d'un gran nombre de llocs de treball, habitants i el posterior abandonament i degradació tant de la infraestructura, del teixit urbà i comerços que vivien d’aquest fet.”

Dolça decadencia

dipòsit

5 Acumulació en tanc

Potenciament

L’abandonament progressiu tant de la infraestructura com de programes urbans per falta de demanda a aportat a Portbou una imatge d’haver-se aturat en el temps. Aquesta condició juntament amb el record dels que un dia van passar pel municipi ha afavorit un gran nombre d’iniciatives que avui aprofiten el poble per fer diferents esdeveniments.

Alguns d’ells són La festa del grafisme, Surpas, Fotolimo La maleta de Porbou (revista filosofica) Scape Town Portbou (activitat lucrativa) GR-92, Rutes de l’exili (senderisme)

PROJECTE

Re-programació

El projecte que es realitzarà a l'estació reuneix tots aquests ingredients per tal de formar dos nous pols d'activitat Un hub cultural com a espai per fer trobades interuniversitàries, acollir esdeveniments i un coworking. Juntament amb la reactivació de l'antic hotel i el restaurant de l'estació Un hub de fabricació per allotjar els dos programes industrials, el celler i el laboratori de microalgues, amb una plataforma de suport per acollir tallers de fabricació per a processar els derivats d'aquestes indústries.

tractament H2O

+ H2O

Buits ferroviaris

AL LLARG DE LA LINEA Figueres antiga nau de paquets Perelada estació fora de servei Vilajuïga Fabrica d’alcohol vinic Llança Nau de mercaderies Garbet baixador fora de servei Colera estació abandonada PORTBOU Economato o B9 (Traspas de paqueteria i postal) PROGRAMES ATURATS a l’edifici de passatgers Hotel Restaurant Duana

abandonament

INFRAESTRUCTURA ENVELLIDA i ara desdoblada (en procès de decadencia)

escala més gran

14’’

figueres

CULTIU DE MICROALGUES biotecnologia

"El concepte de viatjar ha canviat molt, actualment amb un smartphone es suficient per poder viatjar. La digitalització, en el cas de compra-venda de bitllets n'es un exemple, i això en un futur fa replantejar-se com han de ser transformades les estacions, donat que algunes peces com per exemple les taquilles ja no són necessàries o es substitueixen per màquines.

Adif té un patrimoni massa extens que no pot mantenir, en aquest sentit estan molt interessats en iniciatives que el mantinguin i l'aprofitin a canvi d'una cessió d'us."

"Per altra banda, el transport de mercaderies en poc temps s'acabarà derivant tot pel nou pas del Pertús que disposa d'ample de via internacional"

l’ecosistema ferroviari pRE-existencia i futur

p1: El B9, “L’economato” ni: Molt baix, abandonat. pr: B-01. Preexistencia ferroviaria U-01 Infraestructura - Residencia ap: con_Limits infrastructura ciutat. rep: Programes urbans

p2: Estació de passatgers ni: Baix, infrautilitzat pr: B-01. Preexistencia ferroviaria. ap: rep_Intensificació del programa existent

p3: La casa del dracula ni: Molt baix, abandonat. pr: B-02. Preexistencia ferroviaria associada X-01. Tapiat, sostre enfonsat ap:re-e: enderroc, re-naturalizació p4: Aduanas la viuda frndz. ni: Baix, abandonat. pr: B-02. Preexistencia associada ferroviaria X-02. Bon estat. ap: rec_ rehabilitar segons necesitat rep_ Incorporar programes urbans

p5: Diposit d’aigua ni: Mig, en ús. pr: I-01. Subministrament ap: p6: Subestació electrica ni: Mig, en ús. pr: I-02. Subministrament ap: p7: Edifici maquinistes ni: Mig, en ús. pr: B-01. Preexistencia ferroviaria. ap: -

p8: Nau taller ni: Mig, en ús. pr: B-01. Preexistencia ferroviaria. ap: Manteniment p9: La terminal ni: Mig, en ús. pr: B-01. Preexistencia ferroviaria. ap: Incorporació dels productes fabricats a la nau com a mercaderia a exportar.

p10: Nau Cadefer ni: Alt, en ús. pr: B-01. Preexistencia ferroviaria.

I-03. Moviment mercaderies.

Pont grua interior R-01. Bigues de fusta ap: rep_progresiva transformació industrial

p12: Grues ni: Mig, en ús. pr: B-01. Preexistencia ferroviaria.

I-03. Moviment mercaderies.

Pont grua interior R-01. Bigues de fusta ap: rep_progresiva transformació industrial

p14: Baculs estació ni: Molt alt, en ús. pr: I-01. Iluminació CO. Contaminació luminicaap:

p16:Caseta cap de platja ni: Mig, en ús. pr: ap: -

p18: Magatzems Ros ni: Molt baix, en ús. pr: I-05. Manteniment eixos ap: -

p11: Platja de vies ni: Alt, en ús. pr: B-03. Preexistencia ferroviaria, mercaderies

p13: Oficines Cadefer ni: Mig, en ús. pr: ap: rep_progresiva transformació industrial

p15: Enclavament ni: Mig, en ús. pr: ap: rep_progresiva transformació industrial

p17: Caseta talgo ni: Molt baix, en desús. pr: ap: -

p19: Magatzems viuda frndz. ni: Molt baix, en us pr: B-04. Preexistencia ferroviaria, duana ap: -

ap: -

T RIERA AMUN

25

13

p20: Plataforma slisa ni: Molt baix, en ús. pr: I-04. Emmagatzematge eixos ap: -

24 12

10

5

7

6

3

1

21

23

11

22 9 8

23

2

20 14 18

15

5

16

27

5

19 17 CERBÈRE (FR )

26 p21: Explanació poliesportiu. ni: Molt baix, aturat pr: Obra no realitzada ap: Acabar el projecte d’obra

p23: La petanca ni: Baix, en ús. pr: ap: -

p25: Fusteries ni: Mig, en ús. pr: Activitat industrial petita ap:

p27: Hotel Portbou ni: Molt baix, abandonat pr: En ruines ap: Enderroc per plaça pública

p29: Costers ni: pr: Antics vestigis agraris ap: rep: incorporació de vinyes

p22: Camp de futbol ni: Mig, en ús. pr: ap: -

p24: La depuradora ni: Alt en ús. pr: Depuració per quimics ap: Depuració per ficoremediació

p26: Desalinitzadora ni: Baix, en manca d’aigua. pr: ap: -

p28: Port de Portbou ni: Baix, temporada. pr: Obra de barracons ap: Depuració del medi per ficoremediació

p30: ni: Molt baix, en ús. pr: ap: -

28 29

fase 1_2020

fase 2_2030

Re-programació de la nau i el palau > Nau Celler, laboratori d’algues i hub de fabricació Palau: Hub cultural, punt d’esdeveniments i coworking Re-energització> Recuperació dels vestigis agraris (feixes), transformació a paisatge productiu

Re-programació dels magatzems Ros> Canvi d’activitat a favor del projecte global Manteniment vestigi industial Reaprofitament dels residus.

Re-energització> Renaturalizació explanació poliesportiu Expansió paisatge productiu

fase 3_2035 Re-programació de l’espai de mercaderies> Si decau l’activitat industrial, substitució progresiva en favor del projecte global Re-energització> Depuració per procesos biologics. Microalgues.

Expansió paisatge productiu.

fase 4_2040 Intensificació dels buits> Sistema de microalgues per a ocupar els ports infrautilitzats a l’hivern, descontaminació total de l’entorn Incorporació de nous programes urbans segons demanda.

Emplaçament L’estació des del poble

R)

E (F

BÈR

CER

AC C

ÉS

T

EN

M CA

Ó

CI IA

AR AP

PL

AM

ÉS

C AC

T DA

RO

RA

LE

CO

LA NAU 6656 m2

EL PALAU 5100 m2

L’antic edifici de l’economato com es coneix popularment és una nau de planta lliure de grans dimensions.

Antigament servia a l’us del transit de paqueteria i postal allotjant una via de cada administració, la francesa i la espanyola així com les oficines corresponents.

L’edifici de passatgers és un gran palau que encara conserva un cert ordre clàssic en els interiors tot i algunes obres que s’han fet que l’han empitjorat considerablement.

Actualment és un edifici sense ús que ocasionalment s’utilitza com a magatzem temporal, o per preparar elements festius, com les carrosses dels reis mags.

El seu estat de conservació es força bo, tot i que la majoria dels vidres de les obertures estan trencats i aquest fet provoca l’entrada d’aigua i brutícia a l’interior. Així com la presencia d’ocells i ratpenats.

Les dimensions exteriors són de 131,20 x 21,20 m. És un cos de planta baixa + 1 i un soterrani que no ocupa tota l’amplada de la nau.

Els nous usos proposats per a aquesta nau són els d’allotjar el celler, la fabrica de microalgues i el hub de fabricació, intentant fer la mínima intervenció per si en un futur s’ha de tornar a reprogramar.

Antigament allotjava tots els usos requerits per una estació de passatgers de primera categoria. Els vestíbuls d’espera i taquilles, banys, duana, policia nacional, restaurant, hotel, canvi de moneda, quiosc, etc.

El seu estat de conservació es bo, tot i que ara mateix és un niu de pols i cartells d’esdeveniments caducats.

Les dimensions exteriors són de 164,60 x 12,10 m. És un cos de planta baixa + 2. Des del poble, caminant s’hi accedeix fent ús de un túnel que et porta al centre de planta baixa. Al vestíbul de viatgers En aquest sentit, es manté aquesta entrada i es potencia el vestíbul per tal de fer-lo una gran porta d’entrada a tot el projecte. En aquest palau, s’allotjarà el hub cultural, i es reactivaran els programes de l’hotel i el restaruant que havien estat abandonats.

PE

AT O

NA

L

-estat actual-

l a

pso /p2

0

20 m

40 m

7

rampa

60 m

80 m

100 m

160 m

140 m

8

7

a. e.

120 m

escala

20 m

34

180 m

200 m

220 m

e.

240 m

a

e.

35

300 m

280 m

260 m

36

320 m

34

340 m

e l

e.

20 m 10 m 0m

n a u

p1

5

4

4

6

a. e.

30

e.

31

32 a

e.

e.

33

p a l a u

e.

20 m 10 m 0m

escala

e.

21

escala

2

7

8

terra t a la

e.

20 m

29

10 m

cerbère (fr)

0 10 m

escala

aparcament public estació (10 plaçes) a

escala

20 m

20 m

34 30 20

escala

1

28

27

34 35 30 21 22

31 23

36

24

33 27

25

esc

ala

34 28

34 33 29

10 m 0

escala poble

7

26

escala

escala aparcament privat policia nacional

e.

escala

1

25

via 1

4

6

a escala

24

via 1

c/ E accès r scu oda ltor t est Fed ació eric Ma rès

5

e.

escala

pas strail escala

4

23

escala

túnel sec (100 m)

sl

22

via 3 via 2

escala

2

ample internacional

20

3 e.

40 m

cerbère (fr)

escala poble

a. e.

via 5 via 4

a

escala

1

escala

e.

rampa rampa

escala

2 escala

pb

a

pas so

pas strail ample ibèric

pas soterrat

pas strail

a

escala túnel a colera

term inal

60 m

via 6

1.

Moll B9

5.

Magatzem

20. Personal neteja

23. Banys estació

27. Restaurant

30. Antiga Transfesa

33. Magatzems estació

En desús

2.

Oficines

6.

Pista esportiva

21. Oficina policia

24. Vestíbul passatgers

28. Magatzem i cuina

31. Zona Vip

34. Habitatges

En ús

3.

Accés i circulació

7.

Magatzem

32. Locals personal

35. Ampliació hotel

Transformació

4.

Oficines i banys

8.

Personal neteja

36. Hotel 1930

Enderroc

restaurant

25. Vestíbul taquilles

nacional

29. Oficines Renfe

26. Taquilles

22. Aduana

estació

-re-programació20 m

l a

20 m

40 m

60 m

80 m

100 m

120 m

160 m

140 m

11 rampa

7

a. e.

9

8

180 m

e.

escala

pso /p2

0

34

200 m

220 m

35

240 m

23

a

a

e.

37

300 m

280 m

260 m

36

320 m

34

340 m

e l

e.

20 m 10 m 0m

n a u

p1

10

e.

5

4

12

13

6

a. e.

30

e. 23

31

31

38

e. a

32 a e.

33

e.

p a l a u

e.

20 m 10 m 0m

escala

3

e.

8

9

t a la terra

28

20 m

e.

29

10 m

cerbère (fr)

0 10 m

escala

aparcament public estació (30 plaçes)

a

escala

20 m

20 m

34 30 20

escala

2

27

34 31 21 22

35

31

23

38

24

36

esc

ala

25

34

33 27

28

escala poble

7

1

26

a

e.

escala

1

e.

25

via 1 escala

escala

13

6

12

a escala

24

via 1

c/ E accès r scu oda ltor t est Fed ació eric Ma rès

5

a

escala

pas strail escala

4

22

escala

túnel sec (100 m)

sl

21

1.

Moll polivalent

5.

Sala fotobioreators

10. Nova escala

21. Policia nacional

26. Taquilles

30. Sala polivalent

34. Habitatges

En desús

2.

Sala de fermentació

6.

Hub fabricació

11. Sala criança

22. La sala

27. Restaurant

31. Zona d'estada

35. Coworking

En ús

3.

Accès materia celler

7.

Soterrani buit

12. Plataforma expansió

23. Banys nous

28. Magatzem i cuina

32. Locals personal

36. Hotel 1930

Transformació

4.

Laboratori

8.

Magatzem ampolles

13. Vestuaris i banys

24. Vestíbul passatgers

microalgues

9.

Elaboració celler

20. Personal neteja

25. Vestíbul taquilles

restaurant 29. Oficines Renfe

estació 33. Magatzems estació

37. Ampliació hotel 38. Balcó

escala

a. e.

ample internacional

20

40 m

cerbère (fr)

via 3 via 2

escala poble

1

via 5 via 4

a

escala

e.

escala

rampa rampa

escala

pb

escala

10

2

a

pas so

pas strail ample ibèric

pas soterrat

pas strail

a

escala túnel a colera

term

inal

60 m

via 6

34 33 29

10 m 0

LA N

Prop

e: 1/250

es conserva

proposta

PLANTA SOTERRANI estat actual 1346,2 m2 La planta soterrani de la nau allotja la part del programa destinada al primer proces d’elaboració del vi del celler, la criança i l’emmagatzematge d’ampolles així com l’etiquetatge d’aquestes abans de la seva comercialització. La resta del soterrani es deixa lliure per tal de poder ser utilitzada en un futur.

52,93

Quadre sup. útil projecte (1337 m2) 1365,01 m2 370,68 m2 195,84 m2 225,68 m2

7,95

Celler (total) C. Sala Processat C. Sala Criança Magatzem ampolles Lliure Accés des de moll Soterrani lliure

7,71

SOTERRANI LLIURE s=407.47 m2

137,62 m2 407,47 m2

PLANTA PRIMERA estat actual 2660,15 m2 La planta primera de la nau allotja tot el programa per l’elaboració de microalgues, així com una plataforma que es prepara amb els conductes d’extracció per al Hub de fabricació. Aquest Hub es planteja com uns mòduls prefabricats amb contenidors de 20 peus que es poden fer entrar en tren per la planta baixa i pujar-se a la planta superior amb el pont grua. Un cop adald són petites industries que elaboren diferents productes i que es poden anar canviant en funció de la necessitat o el temps. La resta de superfície es deixa lliure per a la futura expansió del programa que més convingui.

6,85

Compressor

Hub fabricació Plataforma tallers Mod. Remeis Naturals Mod. Ratafia Mod. Super-aliments Mod. Farmacèutic Mod. Secador Aromàtiques Bany 01 Àrea d’expansió

6,85

Decantador

6,85

Separador Biomassa

Secat

6,85

6,85

6

Diposit mòbil

Tanc pressió

ENTRADA CO2 s=40.59 m2

Retorn H20

SALA TRACTAMENT s=126.43 m2

AREA D'EXPANSIÓ s=1000.34 m2

a.F2

Quadre sup. útil projecte (2531 m ) 538,92 m2 47,04 m2 22,77 m2 27,1 m2 20,05 m2 215,51 m2 40,59 m2 126,43 m2

6,85

Diposits de microalgues

CO2 LABORATORI / DESPATX s=47.04 m2

21,20 21,20

2

Lab microalgues (total) Laboratori/Despatx Sala Matrius Tractament aigua Bany 02 Biorreactors microalgues Entrada CO2 Sala tractament

6,85

978,78 m2 818,08 m2 26,57 m2 12,41 m2 26,57 m2 26,57 m2 68,58 m2 47,63 m2 966 m2

BIOREACTORS MICROALGUES s=215.51 m2 hll= 8.32 m

SALA MATRIUS s=22.77 m2

Tractament TRACTAMENT AIGUA s=27.10 m2

BANY 02 s=27.10 m2

PLANTA BAIXA estat actual 2649,68 m2 La planta primera de la nau allotja els accessos tant de persones com mercaderies i matèries i la part de rebuda i processat del celler. Al moll es preveuen les 3 variables, entrada i sortida de mercaderies i emmagatzematge previ a l’exportació.

Quadre sup. útil projecte (1708 m2) Celler (total) Sala fermentació Accés Matèria Sortida restes Transferència Moll de descàrrega Moll de transbord Moll de sortida Accès

1365,01 m2 381,72 m2 121,16 m2 69,93 m2 1134,88 m² 282,9 m2 230,75 m2 621,23 m2

Mercaderies ample iberic

Plataforma Polivalent

MOLL DE SORTIDA s: 621.23 m2 hll: 4.85- 6.25 m

Accès soterrani

Mercaderies ample internacional

SECCIÓ LONGITUDINAL

FOTOBIOREACTORS

AREA D'EXPANSIÓ

6,25

SALA MATRIUS

MOLL DE SORTIDA

SOTERRANI LLIURE

ACCÉS DES DE M

NAU

posta

29,26

Clima

Passatubs a Pl.B Bombes a Pl.B

Tancs de desfangat

Etiquetadora

12,10 11,10

C. SALA PROCESSAT s=370.68 m2

C. MAGATZEM AMPOLLES s=225.68 m2

ACCÉS DESDE MOLL s=225.68 m2

Barriques 225 l

C. SALA CRIANSA s=195.84 m2

29,36

19,84

17,85

Bomba 2

Gabies ampolles

Premsa 1 Entrada ampolles

HABITATGE s: 88.24 m2

Premsa 2

Netejadora Embotelladora Sortida raspons i pells

Despalilladora 1

6,85

6,85

6,85

6,85

PLATAFORMA TALLERS s=978.78 m2

6,85

6,85

6,85

MOD. FARMACEUTIC s: 26.57 m2

6,85

6,85

6,85

MOD. RATAFIA s: 12.41 m2

MOD. SUPERALIMENTS s: 26.57 m2

7,15

7,95

6,65

6,85

Despalilladora 2

a.F1

3,60

7,78

11,10

Pont grua Plataforma elevadora

SALA POLIVALENT s: 88.24 m2 MOD. SECADOR PLANTES AROMATIQUES s: 68.58 m2

MOD. REMEIS NAUTRALS s: 26.57 m2

Contenidor 20 peus

Contenidor 20 peus

MOLL DE TRASBORD s: 282.90 m2 hll: 4.85- 6.25 m

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

10hl

100hl

100hl

Dipòsit mobil

Contenidor 20 peus

Plataforma elevadora

Cont

C. SALA FERMENTACIÓ s: 67.06 m2 hll: 4.85- 6.25 m

31u, 3100 hl.

412mil ampolles

Dipòsit mobil

enido

ACCES s=67.06 m2

a. principal

MOLL DE DESCARREGA s: 282.90 m2 hll: 4.85- 6.25 m

GRUA P1

Contenidor 20 peus

100hl

Plataforma Polivalent

5,67

ESTADA s: 39.43 m2

100hl

r 20 pe

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

100hl

us C. ACCÉS MATERIA s: 121.16 m2 hll: 7 m

Bascula a. mercaderies

Dipòsit mobil

Plataforma Polivalent

Tolva 1

Tolva 2

Dipòsit mobil

2,25

C. SORTIDA RESTES s: 69.93 m2

Sortida Restes

PCO n.p.a + 14,25 +43,65

HABITATGES

P1 n.p.a +6 + 35,90

SALA POLIVALENT

6,00

7,20

6,25

P1 + 7,2 + 36,6

14,25

PLATAFORMA TALLERS

P2 n.p.a +10,25 + 39,65

4,25

4,85

6,00

6,20

8,25

4,00

PCO + 13,7 + 42,8

S MOLL

MOLL DE DESCARREGA

MAGATZEM AMPOLLES

SALA FERMENTACIÓ

C.SALA DE CRIANÇA

MOLL + 0,75 PB + 0,0 + 29,40 3,25

MOLL DE TRANSFERENCIA

P-1 - 3,25 + 26,15

PB + 0,0 + 29,40

PERSONAL NETEJA

O P

EL PA

Prop

25,21 7,20

3,45

21,60 7,05

3,45

3,54

1,90

PASSERA s: 52.8 m2

a.CW

12,10 11,10

7,92

BANY s: 24.6 m2

HABITATGE s: 37.74 m2

AP.01 s: 29.55 m2 hll: 3.25 m

AP.02

AP.03

AP.04

AP.05

,50

HABITATGE s: 49.76 m2

∅1

HABITATGE s: 88.24 m2

CIRCULACIÓ s: 62.39 m2

a.H2

COWORKING s: 197.19 m2 hll: 3,10 m

HABITATGE s: 33.60 m2

,50

∅1

3,60

7,08

11,10

7,95

s.CI SALA POLIVALENT s: 88.24 m2

3,70

hll: 3.5 m +6

hll: 9.5 m +4 GRADA s: 103.32 m2

17,85

11,05

hll: 9.95 m + 0.0

BALCO s: 102.00 m2

3,18

ESTADA 2 s: 106.07 m2

14,23

hll: 6.7 m

+6 ESPAI ESTADA s: 116.65 m2

17 llocs de treball

al 42,91

21,35

1,50

7,29

LA SALA s: 384.46 m2 11,10

6,27

MAGATZEM SALA s: 85.66 m2

Bancada

TALLER SALA s: 45.48 m2

Bascula

eries ,50

∅1

PCO n.p.a + 14,25 +43,65

OLL + 0,75 B + 0,0 + 29,40

1 3,25 + 26,15

HABITATGES

P1 n.p.a +6 + 35,90

SALA POLIVALENT

AMPLIACIÓ HOTEL

COWORKING

14,25

4,25

P2 n.p.a +10,25 + 39,65

ESTADA

ESTADA

6,00

1 + 7,2 + 36,6

4,00

CO + 13,7 + 42,8

PB + 0,0 + 29,40

PERSONAL NETEJA

OFICINA POLICIA

LA SALA

VESTIBUL

Taulell

VESTIBUL s: 236.98 m2 hll: 5,7 m

ALAU

posta

e 1/250

es conserva

proposta

PLANTA SEGONA estat actual 1519,3 m2 6,27

HAB 01 s: 22.79 m2 hll: 3.25 m

HAB 02

HAB 03 s: 15.58 m2 hll: 3.25 m

HAB 04

∅1

∅1

HAB 05 s: 23.07 m2 hll: 3.25 m

HAB 06

BANY COMPARTIT s=19.25 m2

Quadre sup. útil projecte (1672 m2)

,50

,50

ESPAI SEGUR s: 9.86 m2

A l’estat actual a la planta segona hi havia un hotel tancat fa més de 50 anys i 6 habitatges encara avui ocupats puntualment. Es proposa reobrir l’hotel tot ampliant-lo i posar la sala del coworking, donant-li accés desde la mateixa escala del balcó i generant així un segon accés per a l’hotel.

3,45

ESTAR HOTEL s 74.55 m2

a.H1

AP.06 s 33.26 m2

CIRCULACIÓ s: 96 m2

HAB 07

HAB 08

HAB 09

HAB 10

HAB 11

HAB 12

BANY COMPARTIT s=19.25 m2

HABITATGE s: 99.17 m2

Habitatge existent Hab. Esquerra (4) Hab. Dreta (2) Hotel (total) Estar Habitacions (12) Circulació Bany compartit Ampliació Apartaments Circulació Espai Segur

HABITATGE s: 88.04 m2

415,14 m2 227,93 m2 187,21 m2 454,81 m2 74,55 m2 245,76 m2 96 m2 38,5 m2 253,26 m2 181,01 m2 62,39 m2 9,86 m2

Coworking (total) Coworking Passera Bany

274,59 197,19 m2 52,8 m2 24,6 m2

PLANTA PRIMERA estat actual 1801,21 m2 La planta primera acull espais d’estada i d’oci als laterals curts de la sala, juntament amb el balcó que es projecta per passar la sala quan s’esta realitzant un esdeveniment i no es pot travessar. Aquest balcó té vistes a tot el poble i alhora es planteja ser utilitzat com a lloc de treball temporal o com a balco interior per mirar cap a a la mateixa sala. En ultima lloc trobem una sala que es contempla com a polivalent per acollir més llocs de treball, aules, xerrades.. segons convingui.

La resta del palau es deixa tal com esta, i es planteja en un futur poder incorporar nous programes.

Quadre sup. útil projecte (544,7 m2) HUB cultural Estada 1 Balcó Grada Estada 2 Bany Sala Polivalent

116,65 m2 102 m2 103,32 m2 106,07 m2 28,44 m2 88,24 m2

PLANTA BAIXA estat actual 1767,45 m2

8,23

19,78

La planta baixa és principalment la porta d’entrada a tot el projecte. Els usos de l’estació de viatgers es conserven però es re-formula el vestíbul per tal de que sigui el vestíbul general de tot el projecte. I el lloc des d’on partir tant per anar a fer us únicament de l’estació com per anar cap al hub cultural o cap a la nau.

18,00

El hub cultural es planteja com una sala lliure amb un fons de grada, aquesta sala es pot extendre quasi en tot el llarg de l’edifici si l’esdeveniment o requereix. Ocupant el vestíbul, el vestíbul de taquilles i en ultima instancia el restaurant.

CIRCULACIÓ 1 s: 18.92 m2 ,50 ∅1

ARMARI ELECTRICITAT s: 236.98 m2

VESTIBUL TAQUILLES s: 163.09 m2 hll: 5,7 m

RESTAURANT s: 190.96 m2 hll: 5,7 m

Quadre sup. útil projecte 1175,73 m2

BANYS s: 26.81 m2

HUB cultural Magatzem sala Taller sala La sala Vestíbul Bany 1 Circulació 2

CIRCULACIÓ 2 s: 13.16 m2

85,66 m2 45,48 m2 384,46 m2 236,98 m2 26,81 m2 13,16 m2

Estació passatgers Circulació 1 Armari electricitat Vestíbul Taquilles Restaurant

SECCIÓ LONGITUDINAL HOTEL 1930

HABITATGE

HABITATGE

MAGATZEMS ESTACIÓ

VESTÍBUL TAQUILLES

RESTAURANT

MAGATZEM I CUINA

OFICINES RENFE

18,92 m2 10,21 m2 163,09 m2 190,96 m2

#aleixgómeznovés ETSAV | PFC | 2020

SECCIÓ

Trans

COWORKING s: 197 m2

ESTADA s: 102 m2

LA MARQUESINA Joan Torras i Guardiola 1929

VIA 08 Ample ibèric

ANDANA 3

canalitzacions existents

VIA 6 Ample ibèric

VIA 6 Ample ibèric

canalitzacions existents

ANDANA 2

LA SALA s: 384 m2

canalitzacions existents

VIA 2 Ample ibèric

VIA 1 Ample ibèric

ANDANA 1

"EL Edifici d

Ó FUGADA

XVI

sversal del Palau

L PALAU"

de viatgers 1929

INCORPORACIÓ VINYA s: 35 ha

EL BALCÓ s: 102 m2

AMPLIACIÓ APARCAMENT s= 384 m2

ANDANA 4

canalitzacions existents

VIA 3 Ample internacional

VIA 5 Ample internacional

ANDANA 5

DETALLS de la sala

Conducte extracció

Unitat de tractament d'aire amb recuperador entàlpic

Conducte admissió

t1

Entarimat de fusta osb sobre forjat existent, per millorar el confort tèrmic i acústic a la sala de treball i adequar el pas d'instal·lacions elèctriques i digitals.

t2

0,80

Entarimat coworking aportació aire/clima

Tancament interior coworking Tancament practicable de fusta de pi amb finestra de guillotina de doble fulla.

Mòdul (a:3,6 h: 3,25)m 7 unitats

t3

Finestra de guillotina 2 fulles (340x80 cm) t1: Bastidor i marcs de fusta de pi laminada, acabat polit.

1,40

p1: Forjat de formigo armat 20 cm t1: Aïllament termoacustic de llana de roca Rockplus E-220 7 cm t2: Rastrells de fusta amb tractament autoclau fixats al forjat amb L metàl·lica. 5x12,5 cm t3: Taulell OSB 2 2500x1250x40mm t4: Paviment linoleum encolat. Forbo marmoleum concrete 3724 37435 orbit (200m2) t5: Safata instal·lacions, electricitat i dades.

Tapes de connexió per cada compartimentació i grup de taules t6: Pas d'electricitat per llumeneres i equipaments al sostre de la sala. p1 t1 t2 t3 t4 t5

t2: Policarbonat cel·lular compacte i Translucid. 5 mm

0,90

t3: Guia muntada per l'exterior del muntant

t6

e1

p2

extracció aire

e2

Projector

Ascensor de vidre Estructura mètal·lica

0,75

1,02

m1

b2

Balcó El Balcó s'afegeix a l'estructura existent penjant-se d'ella i encastant-se en els murs portants. p2: Biga Warrent L:11,80m c:60 cm Tractament ignifug amb pintura intumescent R90 e1: Connector tensor a biga existent. Doble pletina unides amb pern roscat. e2: Tensor acer d30mm e3: Connector tensor-biga. e4: Biga de fusta 20x20cm encastada amb pletina metàl·lica ancorada amb químics a mur portant.

Reforç estructural amb dau de formigo. e5: Tornapunta biga de fusta encastat.

s1: Subestructura de fusta fals sostre i tàbica. 50x50mm b1: Fals sostre i tabica de taulells de OSB 1 2500x1250x10mm fixats amb cargols a la subestructura. b2: Taulell de OSB 2500x1250x40mm b3: Rastrells de fusta amb tractament autoclau fixats a les bigues cada 50 cm.

100x50 mm b4: Malla de doble torsió b4: Safata pas cablejat electric i dades

e4

s1 b1

m1: Mobiliari fix formació OSB -Sobre 40 mm -Columnes 20 mm -Connexions electricitat i ports RJ45

"Ferradures" recuperades de la duana reconvertides en Taulell i bancada Vestibul

b3

e3

b5 e5 Conducte impulsió 125 x 50 cm

s1

aportació aire/clima

Mobiliari lliure a l'us Formació OSB 30mm Peu acer pintat RAL 9005

"EL PALAU" Edifici de viatgers 1929

- VESTÍBUL -

- LA SALA -

- LA SALA -

- BALCÃ&#x201C;-

- COWORKING -

i ara què?

col¡laboracions

59

61

hello!

TEXT ONLY ON PLOT VERSION TEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONPLOTVERSIONTEXTONLYONP

al go

Background Acadèmic en Curs Especialització en sistemes CAD: Revit Fundació CIM (UPC) t. 2020 (60h) Grau en Arquitectura per la UPC ETSAV e.2020

“Entenc l’arquitectura com una eina de gestió de coneixements propis o adquirits amb capacitat i incidència per construir i transformar l’habitat on és desenvolupa l’activitat humana. Em sen-

Seminari Online de BIM: Metodologia i Tecnologia UPC School mòdul optatiu en Revit MEP p. 2018 (45h)

to còmode treballant a totes les escales,

Erasmus + a la BTH de Karlskröna (Suècia) Curs del màster en Spatial Planning

des del territori fins al detall constructiu.

t. 2017

Treballo del concepte a la proposta.

Intento utilitzar l’arquitectura per generar sistemes que tanquin cicles sostenible en tots els aspectes possibles on tindrà repercussió. aleix gómez novés Arquitecte

Curs Revit Architecture I per el CCLAIA de la ETSAV p. 2017 (30h) Curs en ArchiCAD per el CCLAIA de la UPC ETSAV e. 2015 (30h) Trasllat d’expedient al Grau en arquitectura UPC ETSAV h. 2012

ag.noves@gmail.com Sant Cugat del Vallès +34 690 111 861

Accés universitari i 1r any de Física Universitat autònoma de Barcelona a. 2010

Català (Materna) Castella (Natiu)

Background Professional

Angles (B2.1) Francès (A1) Carnet B

Encarregat de projectes a EPL arquitectura de Esteve Puigdengolas Legler Desenvolupament de projectes bàsics, executius i concursos.

Autocad 2D i 3D

2019 - 2020 (8 mesos)

Microstation 2D i 3D Adobe Photoshop

Encarregat de projectes a LEVE Projects de

Ilustrator

Eva Serrats i Francesc Pla

Indesign

Desenvolupament de projectes en diverses fases. Avantprojec-

Lightroom Rhinoceros 3D VRAY

tes, bàsics executius i direcció d’obra. Modelatge 3D i renderitzats i post-producció d’imatges, presentacions i concursos.

2018 - 2019 (14 mesos)

Lumion Revit ARQ - MEP

Pràctiques a Proisotec enginyeria SLP

QGIS

per a estudiants de batxillerat tecnològic jl. 2010