RE FLORESTA
UNA MIRADA TERRITORIAL territori
[1372; del ll. territorium, íd.] m 1 1 Superfície de terra que comprèn una jurisdicció. 2 DR ADM ECON Superfície de terra subjecta a una deter-
minada qualificació en la planificació urbanística.
3 GEOG POL ECON Porció de la
subjecta d’ per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc.).
territorial
[del II. territoralis, íd. ] 1, Relatiu o pertanyent al territori 2, ETO Dit del comportament d’un animal o grup d’ani-
S L O V E U Q ESTA
mals que d’una i permanent els d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen.
R O L F LA
PERÒ QUÈ DIÈU ! _MANIFEST
SANT CUGAT ÉS SMART, LA FORESTA ÉS SLOW... LA FLORESTA TÉ FLOW! La Floresta és un dels barris més antics de la ciutat, fundat gràcies a i amb la voluntat dels que llavors vivien a Barcelona d’estar a prop d’un espai privilegiat en contacte amb la . Poc ha canviat des de llavors, l’interès del seu veïnat d’estar envoltat d’aquest espai no tant sols no ha minvat sinó que se’n sent de poder-ne gaudir
LA FLORESTA SÓN NOMÉS CARRERS?
No, La Floresta és un territori complex format per vies d’ús compartit per vehicles i persones així com unes places, passatges i escales, directe de l’època de la creació de La Floresta. Una de les característiques intrínseques del districte és la seva amb el Parc de Collserola i la seva vinculació directe, és per això que la nostra intervenció preveu atendre les diferents singularitats que es donen en aquesta interrelació.
entra a #re_floresta i
la f loresta és... La Floresta és un districte del municipi de Sant Cugat del Vallès. Amb una superfície de 5,53 KM2 on hi viuen 4667 PERSONES. Sou 1612 famílies i hi han 1667 habitatges. 14 cases estàn ocupades, i 75 es troben desconnectades dels subministres. Això suma un total de 89 cases que es podrien utilitzar fàcilment sense necessitat de fer habitatge de nova construcció. Creïem que mitjançant la rehabilitació,conjuntament amb altres maneres d’accedir a l’habitatge es podria oferir habitatge rotacional als joves, fent-los participar de manera inclusiva a les activitats del barri, teixint una xarxa d’assossiacions cada vegada més complexa
89 cases buides
busques pis? El primer pas per a fer les rehabilitacions és catalogar i saber quins habitatges podríen ser aptes per a les intervencions. Es mira l’estat dels habitatges i la seva estructura per a determinar patalogies i s’omple una fitxa en la que es veuen les possibilitats de remuntes, d’ocupació màximes així com les intervencions per adaptar les preèxistencies. Aquestes intervencions poden tenir moltes escales, des de canviar biguetes de fusta del sostre malmès pel pas del temps, com eliminar els murs que delimiten el perímetre de la parcel·la, inclús, simplement deixar oberta la porta del nostre garatge.
AGRUPACIÓ PER ANYS 1.900 a 1.925 1.926 a 1.950 1.951 a 1.975 1.976 a 2.000 2.001 a 2.016 TOTAL
Hab 46 405 768 209 249 1.677
% 2,74 24,15 45.80 12,46 14,85 100
s l a x i e conn s n i e v teus
1900-1940 : cases murs càrrega i estructura de fusta Patologies: Mal estat de les bigues, biguetes de fusta deguts a la degradació de la fusta. - S’haurà de comprovar la seva capacitat mecànica, reparar si s’escau i fer-ne un bon manteniment.
saps que....
Els primers habitatges de la Floresta van ser “Els Rosales” 1940-1960: cases murs fàbrica i estructura un petit assantement construit metàl·lica amb l’arribada del tren. La PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION primera llicència d’obra però, Patologies: Carbonatació, oxidació i/o aluminosis de data del 1918 l’estructura. - S’haurà de comprovar la seva capacitat mecànica, reparar si s’escau i fer-ne un bon manteniment.
QUÈ HI PROPOSEM?
La creació de , com a espais en el que conflueixen diversos elements que generen nous pols d’activitats. D’aquesta manera volem potenciar del barri que el nucli central, plaça , i alhora connectar-los entre ells amb una sostenible que s’adapti a les característiques del lloc.
algunes dades
+84 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4
PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION
Observant les dades demogràfiques, veiem que hi ha una disminució de la població en la franja d’edat entre els 19 i 30 anys. Això és degut a dos factors. Per una banda, la poca activitat econòmica que hi ha a la Floresta no permet poder treballar en el barri, així que els joves marxen a les ciutats dels voltants per a incorporar-se al món laboral. Tanmateix, el continu increment dels preus del lloguer i la poca oferta existent fan quasi impossible l’accés al habitatge en aquesta franja d’edat.
LA FLORESTA QUE VE…
Cada florestina és diferent, cada intervenció única, mitjançant la singularitat del territori i la seva realitat, s’han de donar respostes heterogènies que contribueixin a la reorganització del barri.
5%
4%
3%
2%
1%
1%
També cal remarcar tot i que no és significatiu en nombre, hi han 93 veïns de més de 65 anys vivint sols i amb risc de vulnabirilitat. Hem d’apuntar, que moltes de les cases on hi viuen es troben situades en punts amb forts desnivells topogràfics, que sumat a situacions de reducció motora en les que molts avis es troben, els hi dificulta els desplaçaments per a realitzar les tasques cotidianes com anar a comprar, passejar...quedant en casos extrems confinats en els seus pròpis haitatges. PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION
La fundació d’una entitat mediadora entre l’administració i el propietari de parcel·les i/o edificis que actualment es troben , amb clars indicis d’abandonament o en situació irregular. aquests amb models alternatius d’accés a l’habitatge per a persones en perill d’exclusió social i alhora oferir que siguin productius pel barri.
opina
2%
3%
4%
I si els avis es convertissin en companys de pis dels joves amb rentes baixes? No penseu en un pis compartit a lús, no cal imaginar muntanyes de plats a la pica, el company passejant amb calçotets pel menjador amb la cara d’adormit i la música a tot drap de la festa de divendres nit... Però imagineu que els habiatges tinguessin una certa independència, que es podessin fer petits canvis en les organitzacions estàndard de les cases i que no haguèssim de compartir-ho absolutament tot. A més a més podriem establir intercanvis on tots podriem sortir guayant! Imagineu que el Josep té una casa, en la que hi viu tot sol. La casa li queda molt grossa per a ell i a més a més la seva cadera ja no és el que era i ja no pot conduir. Anar a fer la compra li suposa un esforç, així que espera als dissabtes que els seu nét l’acompanya a un supermercat. Ja no pot anar a la Norma com ha fet sempre. La Maria és una estudiant de Medicina que està fent la seva residència a l’hospital General de Catalunya. El seu sou no és suficient per a pagar un pis de lloguer al centre de Sant Cugat. Amb les guàrdies moltes vegades no té temps de cuinar i dina a la cafeteria de l’hospital. El Josep ha decidit fer una petita intervenció a la seva casa i s’ha posat en contacte amb l’assossiació per a cedir el pis d’abaix que no l’utilitzava ja que tenia escales i li costava baixar-les. La Maria i el Josep ara viuen junts. Quan torna de l’hospital la Maria acompanya al Josep a comprar a la Norma i ella s’alegra cada quan menja el tupper que el Josep li ha preparat el dia anterior. La Maria li paga un lloguer que es pot permetre, i el Josep aquests diners li ajuden a fer raconet per a fer un viatge amb els seus fills. Els dos porten vides separades i independents, però com els hi agrada fer petar la xerrada en aquesta cuina diferent que comparteixen!
5%
PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION
els
? S N E
nodes
“ El bosque es un ecosistema, no és un elemento unitario y si quieres tengo pruebas para demostrarlo“
V
Com per a molts, el bosc és un ecosistema, per a nosaltres, el nodal també ho és. El nodal és una àrea d’influència que s’expandeix a partir d’un punt, el Node. En aquesta àrea hi conflueixen vàries activitats i serveis pel barri.
fent camí
Qualitat de vida és també tornar els carrers a les persones
.
Els Nodes funcionen com punts de sutura que ajuden a mantenir cohesinat el teixit urbà, social i econòmic de la Floresta.
Els nodes estaràn emplaçats majoritàriament en places existents de la Floresta i en les 13 portes d’entrada. Entre ells estaràn connectats amb itineraris peatonals o de trànsi lent ( bicicletes) a la mateixa cota, per a facilitar les connexions entre veïns i entre els mateixos Nodes. Tècnicament, els itineraris no es troben tots a la mateixa cota però si que hem intentat tenir connexions dels pols de no més de 15m de desnivell i d’una distància màxima de 10 minuts caminant. El Node s’entén com un micro-organisme, com si d’una bactèria es tractés, el qual es multiplica i evoluciona, expandint-se i abarcant cada vegada més àmbit. Transformant-se fins arribar a formar part d’un orgaisme més gran i complex. Un tot heterogèni conformat per individualitats. A nivell de mobilitat el Node Funciona com un intercanviador, la gent arriba amb un tipus de mitjà de transport i el pot canviar per un altre. Hem de diferenciar que hi ha dos tipus de nodes; els nodes de les portes d’entrada ( nodes outgoing) emplaçats en els punts pròxims de les vies ràpides rodades d’accés a la Floresta, i els nodes de barri ( turismo de interior).
la mobilitat del futur
Els Nodes outgoing estàn concebuts com a punts de sortida amb el cotxe direcció BCN (normalment), mitjançant l’aplicació d’un sistema de car-sharing, de taxi a demanda, o sistemes de transport privat col·lectiu. Per altre banda, tindríem els nodals de barri En aquests nodes hi haurien bicicletes elèctriques per a poder fer els desplaçaments per l’interior del barri.Un dels objectius és avançar cap a un tipus de barri, on la importància no la tingui el cotxe sinó les persones. El Node comptaria amb antenes repetidores de wifi, i funcionarien com a antenes col·lectores d’energia solar. El Node seria un punt de trobada de veïns, un punt d’intercanvi on l’infrastructura seràn les cases buides contigües. Des d’aquests punts es posarien en contacte a les persones interessades en oferir alguna cosa o servei i les que ho necessiten, gestionat a través d’una entiat mediadora que també organitzaria i asessoria el parc immobiliàri buit.
La Floresta té , algunes d’elles directes desde autopistes ( C-16 ) i amb un accés ràpid a les grans ciutats del voltant i a . A més a més compta amb l’estació de tren de . L’estació però, no queda pròxima a tots a els veïns que de vegades tenen de més de 20 min . La topografia característica de la Floresta té uns desnivells importants, fent desfavorable els desplaçaments a peu. Establim dues escales d’intervenció, els desplaçaments cap a fora de la floresta ( outgoing ) en direcció a poblacións veïnes i la mobilitat a dins de la floresta ( turisme d’interior) que ens facilitaran les connexions del barri. OUTGOING : aquests desplaçaments obligatòriament passen per a les portes d’entrada ( ja que són els acessos a les autopistes i carreteres ) que connecten la floresta. Com s’ha explicat, alguns dels nodes coincideixen amb aquestes portes d’entrada. Aleshores proposem un sistema de cotxe compartit, on els punts de recollida es realitzaràn en aquests nodes més perifèrics i relaitzarien els trajectes més comuns ( direcció BCN, direcció Vallès...) amb una freqüencia d’horaris que coincideixi amb la jornada laboral. turisme d’interior: per ajudar a fer els trajectes amb més pendent i per a realitzar una transició cap a una mobilitat sense cotxes aquests nodes funcionaràn com a intercanviadors on hi ha hauràn punts de recollida de bicicletes elèctriques. Tanmateix, la xarxa s’ampliaria amb punts ens els aparcaments de les cases.
Una Floresta pacificada i connectada en què es fomenta la mobilitat sostenible, accessible, segura i amable per als vianants i les bicicletes, amb facilitat per arribar a tot arreu amb transport públic efcient, net i a l’abast de tothom. El futur passa per una mobilitat sostenible …més accessible, perquè garanteix que tothom es desplaci de manera segura …més eficient, perquè fomenta un millor aprofitament energètic …més saludable, perquè contribueix a reduir les emissions de contaminants atmosfèrics i de soroll …més segura, perquè disminueix el risc d’accidents de trànsit i protegeix els sistemes de desplaçament més febles …més competitiva, perquè promou la reducció de les congestions de trànsit …més equitativa, perquè, afavoreix l’accés de tothom als modes de transport sostenibles …amb menys residus, perquè allarga la vida útil dels vehicles …més participativa, perquè fomentar la participació en la gestió de la mobilitat contribueix dinamitzar els pobles i ciutats …menys extensiva, que s’estén sobre el territori de manera ordenada i amb límits ben definits.
Passatges “Els passatges han format part de la història urbana al llarg dels segles. El desenvolupament de la ciutat contemporània, heterogènia i discontínua, ha anat acompanyat d’una multiplicació de barreres que transformen el recorregut en una
cursa d’obstacles. espais de transició
Els passatges, com a han adoptat diverses formes i han contribuït a transformar el seu entorn. Avui, l’arquitectura els utilitza com a nexes entre la petita i la gran escala
fan més fàcil la mobilitat dels ciutadans.” urbana, ja que
L’exposició Passatges/BCN, espais de transició per a la ciutat del segle XX
Actualment, la Floresta amaga espais de transició naturals, draceres, escales i passatges que permeten establir continuïtats entre espais col·lectius i privats, integrant-se en el recorregut urbà. Volem que aquests espais segueixin formant part de la mobilitat diària dels florestins i proposem la seva consolidació natural de la mateixa manera amb que ells han aparegut d’entre els espais buits entre cases, camins no urbanitzats, draceres o parcel·les no edificades. Són aquests recorreguts els que generen una nova mobilitat diària, directe i que cohabita amb l’entorn paisatgístic tant singular. L’objectiu ha d’anar destinat a principalment als vianants, destinant un espai d’ús de qualitat i exclusiu i la reorganització del trànsit rodat, en un pla més secundàri.