A LAQ U À S , U n e s F e s t e s p e r a la H i s tò r i a
La primera lectura 6 de setembre de 1753
J
osep García pensava que tenia el millor ofici del món: -el millor ofici del món, sí- es deia a si mateix mentre es dirigia a Alaquàs en aquell cotxe de lloguer que s’havia presentat a la porta de la seua impremta de la plaça de Calatrava a València. Havia de portar un paquet al poble i va preferir portar-lo ell mateix; aquell encàrrec era tan important per a ell que, a més de portar-lo en persona, no va voler deixar el paquet en l’espai reservat a l’equipatge; el que portava era massa delicat.
L’impressor tampoc es va sorprendre quan, en arribar a Alaquàs, l’esperaven el mestre i la mestra; sabia des del principi que les seues fulles amb els goigs de la Mare de Déu de l’Olivar també anaven a servir a l’escola municipal perquè aprengueren llegir els xiquets.
Al voltant de 1750 s’imprimeixen els primers goigs de la Mare de Déu de l’Olivar. Aquestes representacions buscaven divulgar la imatge de la Mare de Déu. Es dirigien a un públic majoritàriament analfabet que havia d’identificar els símbols de la imatge que venerava. Els goigs eren també utilitzats a les escoles de xiquets i xiquetes com a recurs per a la lectura. A Alaquàs existeix la figura del mestre de manera continuada des del segle XVII.
Estava segur que aquell treball agradaria; havia cuidat la qualitat del paper, el tipus de les lletres i l’estampació era tan clara que tots reconeixerien la imatge i els seus símbols; s’alegrava mentre concloïa que havia complit molt bé l’encàrrec de l’alcalde: - Utilitze paper bo; les lletres han de llegir-se bé… perquè ací ja sabem llegir. Quan ja veia la silueta del Castell, poc abans d’arribar al poble, va repassar per a si mateix que havia llegit una vegada i una altra el text que havia editat; estava segur que no hi hauria cap errata en aquelles cinc dotzenes de fulles estampades on es veia com un llaurador va trobar la imatge de la Mare de Déu de l’Olivar als peus d’una olivera, davall d’una campana.
24