Treballem per l’art: La Impremta Masó de Girona (1889-1992)

© Edició: Fundació Rafael Masó www.rafaelmaso.org Úrsula Llibres www.ursulallibres.cat

Textos: Santi Barjau

Primera edició: Girona, gener de 2019

Procedència de les fotografies: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, p. 42, 102 (dreta, superior i inferior), 102, 106, 107.

Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona, p. 90.

Arxiu Municipal de Girona, Ajuntament de Girona, p. 18, 30, 31, 34, 35, 44, 46, 112, 120.

Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), Ajuntament de Girona, p. 10, 32, 40, 41, 48, 53.

Fotografies de Jordi S. Carrera.

Museu d’Art de Girona, p. 118.

Fotografia de Rafel Bosch.

Fotografia i tractament digital: Jordi Puig

Agraïments: Jaume Bosch Joan Casals Marina Garcia Antoni Monturiol Sílvia Muñoz d’Imbert Víctor Oliva Albert Rossich Pep Vila Medinyà

Edició de textos: Eva Vàzquez Disseny: Joan Colomer Maquetació: Vador Minobis Impressió: Impremta Aubert Imprès a Girona ISBN: 978-84-946417-5-6 DL: GI 34-2019

Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita del titular del copyright.

Tots els drets reservats a tots els països.

“treballem per l’art”

la impremta masó de girona (1889-1992) Santi Barjau

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Sumari Preàmbul

Homes i eines Una família al voltant d’una impremta Els patrons Els treballadors L’utillatge La societat anònima

Papers i clients “Imprenta del Diario” Els primers llibres Les revistes Athenea i el Noucentisme a Girona Goigs i cartells Els papers efímers Notes Bibliografia

7 11 15 25 33 43 55 59 63 69 83 91 103 109 123 127

Marca de la Impremta Masó.

Detall de la fig. 10 (p. 27).

5

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Sala de caixes de la Impremta Masó, el 1992.

Fotografia de Jordi S. Carrera.

Ajuntament de Girona, CRDI.

“treballem per l’art” la impremta masó de girona (1889-1992)

homes i eines

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Rafael Masó Pagès.

Detall de la fig. 8 (p. 24).

CatĂ leg de la Galeria de Bells Oficis.

Detall de la fig. 83 (p. 99).

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Una família al voltant d’una impremta

L’

Fig. 1 Retrat de la família Masó: Rafael Masó Pagès i Paula Valentí, amb els seus fills, cap al 1896. Joan Masó és a la dreta, a la segona fila.

Fundació Rafael Masó.

arquitecte Rafael Masó Valentí va donar forma, a la Casa Masó, a un ideal domèstic. Va convertir unes cases artesanes, de tradició medieval, en una llar moderna, digna del nou-cents, on s’aplegava la família [fig. 1] i on també podien tenir lloc les seves activitats professionals. Als baixos de la casa es va instal·lar el taller d’impremta que la família va regir durant setanta-cinc anys i que, els darrers temps, va estar a càrrec dels treballadors.

Un bonic article de Narcís-Jordi Aragó i Masó, que vivia en un dels pisos superiors de la casa, descriu les dues tasques essencials en una impremta: la feina dels maquinistes i la dels caixistes, tan diferents però complementàries. Diu l’autor: “Jo he viscut molts anys sobre una impremta i, cada dia, de bon matí, m’he sentit bressolat per la seva rítmica cançó. El vaivé compassat de les màquines pujava des de la planta baixa, feia cruixir les bigues i arrancava tremolors de vidre dels bastidors dels balcons. […] Dempeus davant dels mobles en pendent, els caixistes, en filera i vestits de blau, s’afanyaven a collir les lletres diminutes i posar-les per ordre fins a confegir els textos adients. Les prenien una per una, tal com exigia la fórmula heretada de Gutenberg.” 1 Els espais de la planta baixa de la Casa Masó, on es trobaven les dependències de la impremta, són ara la recepció i les sales d’exposició de la Fundació Rafael Masó. Aquest text vol ser una aproximació a l’activitat dels Masó en el ram de la impremta, basada sobretot en la documentació comptable conservada a l’Arxiu Municipal de Girona (AMGI) i que ha permès conèixer aspectes de la producció d’aquests tallers gironins.2 La història de l’establiment s’inicia el 1889, lligada a la creació del Diario de Gerona de Avisos y Noticias (DGAN). En efecte, durant qua15

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

U NA FA M Í L I A A L VOLTA N T D ’ U NA I M PR E M TA

Fig. 2 Joc infantil Le petit imprimeur, que potser havia pertangut als infants de la família Masó. Amb aquesta joguina els més petits es podien iniciar en el món de la impremta.

Fundació Rafael Masó.

tre dècades, aquest rotatiu va ser el producte més destacat i constant que va sortir de les seves premses. El seu fundador, Rafael Masó Pagès, sembla voler enllaçar amb El Constitucional, que el seu pare (i avi dels germans Masó Valentí) havia fundat l’any 1881 i que va deixar de sortir per aquelles dates. Gaudenci Masó Ruiz de Espejo, com a director del trisetmanari El Constitucional (1881-1889), és el primer membre de la nissaga que té relació amb el món de la impremta, si bé en el seu cas mai no va tenir tallers propis. Gaudenci va incorporar el seu fill Rafael Masó Pagès a la redacció d’El Constitucional. La desaparició d’aquesta publicació, el dia 11 de setembre del 1889, i l’aparició, un parell de setmanes després, del Diario de Gerona de Avisos y Noticias, dirigit pel seu fill Rafael, ja amb impremta pròpia, indiquen un relleu generacional, vinculat també a les respectives carreres polítiques.

Masó Pagès va adquirir una impremta de segona mà a August Pagès Ortiz, patrici palamosí conegut per haver impulsat el Carrilet de Palamós a Flaçà3 i que tenia una impremta en la qual es tirava el Semanario de Palamós.4 L’any 1889 August Pagès va vendre la maquinària a Rafael Masó Pagès (desconec si els unia cap parentiu) [fig. 3 i 4]. La compravenda es formalitza el 6 de setembre del 1889, per un import de 3.000 pessetes a pagar en tres lliuraments; a canvi, August Pagès li traspassa tot l’equipament complet (“la imprenta con todos sus enseres que le tengo vendida y de la que hoy se hace cargo”).5 De moment no es pot indicar quin era l’utillatge d’aquest taller, però no sembla que fos gaire complex, com correspon a una empresa bàsicament familiar (el format més habitual és una minerva i una màquina cilíndrica; a vegades, també una guillotina a motor).

El primer número del Diario de Gerona de Avisos y Noticias va sortir el 28 de setembre del 1889, a penes tres setmanes després de 17

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Els treballadors

N

Fig. 14 Un linotipista, treballant a la Impremta Masó, el 1992.

Fotografia de Jordi S. Carrera.

Ajuntament de Girona, CRDI.

o és fàcil reconstruir la plantilla d’una impremta que ha estat en actiu durant més d’un segle. Els noms dels treballadors que hi havia els primers anys ens són totalment desconeguts. El nom més antic de què tenim constància és el de Joan Pradel, nascut el 1877, vinculat a la Impremta Masó des del 1892 i actiu fins al 1949, cosa que el converteix segurament en el treballador de més llarga durada a l’establiment. Segons manifestava ell mateix en una entrevista a la Hoja del Lunes (edició gironina) el 1950, amb motiu de la concessió del Premio Nacional del Trabajo, havia entrat a la impremta Torres a l’edat de tretze anys, on hauria estat aprenent de màquines, però dos anys més tard ja treballava a la Impremta Masó com a caixista del Diario de Gerona i, més tard, com a remendista, minervista i encarregat.26 Als papers interns de la impremta, a vegades Joan Pradel hi és anomenat Joanet, com per exemple en una nota [fig. 16] datada el 1920, quan ell ja tenia quaranta-tres anys, o també al llibre de jornals, en anotacions del 1947, quan en tenia setanta i estava a punt de jubilar-se. Aquest fet mostra el grau de relació semifamiliar de Joan Masó amb els treballadors, que també trobem en les felicitacions que li adrecen amb motiu del seu onomàstic.

Un altre treballador de qui també tenim constància en dates reculades és l’avi de l’escriptor Miquel de Palol i Felip, de qui sabem el pas per la impremta com a maquinista, segurament cap al 1900; en un escrit, Miquel de Palol rememora com, encara adolescent, el va ajudar durant un o dos anys a repartir el tiratge del Diario, acabat de sortir de les premses.27 Coneixem més bé la composició de la plantilla a partir de la implantació de la llei del retir obrer, el 1919, que obligava les empreses a portar un control del personal. La Impremta Masó va obrir unes llibretes 33

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Fig. 15 Còmput de les despeses de la impremta el 1921, amb detall de la mà d’obra (caixistes, maquinistes i direcció), el lloguer i altres (dreta), i els percentatges per hora i jornal, calculats per tal d’establir els tiratges mínims rendibles a la minerva i a la màquina cilíndrica (esquerra). 32 × 22 cm.

Arxiu Municipal de Girona, Fons Impremta Masó, Ajuntament de Girona.

34

E L S T R E BA L L A D OR S

Fig. 16 Relació de setmanades, amb els noms de deu treballadors de la impremta, el 1920, al revers d’un full d’encàrrecs (pàgina 30).

Arxiu Municipal de Girona, Fons Impremta Masó, Ajuntament de Girona.

Fig. 17 Salaris pagats a cinc treballadors de la impremta, el 1944, amb el càlcul de bonificacions. Joan Pradel i Ramon Baró són en Joanet i en Ramon esmentats al document del 1920. 15 × 20 cm.

Arxiu Municipal de Girona, Fons Impremta Masó, Ajuntament de Girona.

35

Fig. 24 Catàleg de l’Exposició d’artistes gironins a les Galeries Laietanes de Barcelona, el 1918.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

L’utillatge

L

Fig. 25 Matrius xilogràfiques amb un test i una flor. Fusta, 2,2 × 1,9 × 2,4 i 2 × 2,7 × 2,3 cm.

Museu d’Història de Girona.

es impremtes de la mida de la que ens ocupa no canviaven sovint d’utillatge, si no era per una causa justificada. Una de les primeres referències a la renovació del seu parc de maquinària és una factura del 26 de juny del 1902, del distribuïdor Pundsack de Barcelona, per una minerva de marca Juwel, per la qual van pagar 1.300 pessetes.41 L’any 1917 es va fer un salt important en la capacitat de treball, en adquirir els materials de la impremta Torres.

Aquest establiment, fundat el 1843 per Pacià Torres Dalmau, va ser ampliat el 1888 pel seu fill Pacià Torres Estrada amb l’absorció de l’antiga impremta Dorca. En morir Pacià, el 1907, la seva germana Dolors va continuar regint l’establiment fins a la seva mort, el 1914.42 Sembla que el taller Torres va continuar en actiu fins al 1917, però potser, com assenyala Enric Mirambell, ja se n’havien fet càrrec els Masó.43 Aquesta adquisició va ser important per diversos motius: va propiciar la reforma definitiva de la Casa Masó, amb la incorporació del quart edifici; va permetre renovar part de la maquinària i dels tipus d’impremta; va proveir el taller d’un fons destacat de xilografies dels segles xviii i xix, que procedien dels establiments absorbits per Torres, i finalment és possible que també encaminés a can Masó diferents clients que treballaven amb la impremta ara incorporada. De fet, alguna publicació del 1917 porta el peu d’impremta mixt “Antigua Imprenta Torres, Tipografia de Masó”, indicatiu potser d’una feina “heretada” a mig executar. També hi ha exemples de successió directa del treball, com en el cas de diverses revistes que executava Torres i que passen a fer-se 43

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Fig. 26 Llista dels materials de la impremta Torres que mostra la complexitat de l’utillatge de l’establiment (encartat al llibre major 1912-1957). 32 × 22 cm.

Arxiu Municipal de Girona, Fons Impremta Masó, Ajuntament de Girona.

44

L’ U T I L L AT G E

a la Impremta Masó, com indiquen els assentaments comptables al seu llibre diari.

Es conserva una llista d’utillatge [fig. 26], amb l’encapçalament “Imprenta Torres” i el que sembla una firma de “Dolores Torres Figueras”.

Els diversos materials tipogràfics hi estan referenciats a pes, com era habitual, i hi trobem diverses mostres de tipografia, noves o usades: lletres gòtiques, angleses, bastarda espanyola o redondilla, caràcters grecs, hebreus, àrabs i ibers “en buen estado”; també tipus per a titulars o per a cartells, vinyetes, filets, bigotis, puntillat o claudàtors, i la resta d’elements necessaris: interlínies, lingots, quadratins sistemàtics… Es tracta de tota la varietat que necessitava una impremta tot terreny, encara que petita. Per guardar-los, en la llista s’enumeren 356 caixes grans, 255 de mitjanes i 341 de petites. Pel que fa a la maquinària pròpiament dita, a part d’un motor a gas, s’esmenten una màquina “redonda” (planocilíndrica) Universal Frankenthal, amb superfície d’impressió de 76 × 58 cm; una premsa Perrault París de 58 × 82; una màquina per a cartells de 45 × 65; dues minerves per a motor (marques Kahle, de 25 × 36, i Liberty, de 24 × 30), i altres màquines per a manipulacions menors. No sabem si tot el material va passar a ser propietat de la Impremta Masó.44 Tot i que no surt a la llista, va ser llavors que els Masó van obtenir un fons xilogràfic que venia del xviii o xix i que van utilitzar amb profusió fins al tancament de l’empresa.

La compra es va materialitzar el 1917, a través de Blanchard e Izaguirre, comerciants de maquinària d’arts gràfiques establerts a Barcelona, per un import de 16.000 pessetes, segons una factura [fig. 27] datada el 31 d’agost del 1917.45 Qui formalitza la transacció és Santiago Masó, a qui trobarem en aquests anys implicat directament en tot allò que té a veure amb el diari i la impremta.

Una màquina d’imprimir (potser la Frankenthal) i una minerva ja són donades d’alta per Santiago Masó Valentí a l’adreça de les 45

Coberta d’El descubrimiento de sí mismo (1917).

Detall de la fig. 59 (p. 78).

58

“treballem per l’art” la impremta masó de girona (1889-1992)

papers i clients

59

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Els primers llibres Coberta d’El llibre dels adolescents.

Detall de la fig. 55 (p. 77).

Fig. 45 Un dels primers llibres impresos pels Masó amb el nom familiar, el 1900, va ser La reforma de la música religiosa, amb el logotip modernista. Tipografia, 22 × 15 cm.

Fundació Rafael Masó.

L

a producció de la impremta, fins al 1900, no sembla haver deixat gaire rastre, al marge de la publicació del Diario de Gerona i d’un parell de revistes.72 Podem considerar com a primers llibres de la impremta dels Masó els plecs de fulletó que es publicaven al diari amb una certa periodicitat i que els lectors podien relligar: obres del prolífic Francesc de Paula Capella (1891), de Walter Scott o de Fernán Caballero; els Costums de Girona (edició del text quatrecentista de Tomàs Mieres, entre el 1899 i el 1901); algun text en català, com El Sant den Pérez, l’acompanya noys, de Pons i Masaveu, o En Jan de la Tresa (1911)… En un principi duien l’encapçalament “Folletín del Diario de Gerona”, que després van canviar per “Biblioteca del Diario de Gerona”. La revista El Atalaya de Blanes (1896-1897) va publicar-hi en fulletó uns Apuntes históricos de la villa de Blanes, i una selecció de Novelas cortas.

Malgrat això, els primers llibres que apareixen amb un peu d’impremta amb el cognom Masó són del 1900, i en general es tracta d’opuscles de poques pàgines. Un dels primers llibres amb un cert volum són les Noticias históricas del glorioso mártir San Narciso, obispo y patrono de Gerona, de Joaquim Fabrellas, que es publiquen el 1901, amb alguns fotogravats intercalats. En alguns d’aquests treballs inicials utilitzen una marca d’impressor, amb el lema “Trevallem per l’art” (sic), que fan servir en molt poques edicions, i també en alguns impresos interns. La frase ens recorda altres lemes d’impremtes, com el de la casa Oliva de Vilanova (“Treballa ab pulcritut y en l’art confia”), per no parlar de l’enigmàtic “Aventur und Kunst” (Aventura i Art, potser en el sentit de negoci mercantil i habilitat tècnica), que s’associa amb l’empresa de Johannes 69

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Fig. 46-49 La Impremta Masó va ser l’encarregada d’editar els volums que recollien les “poesies y proses premiades” en les festes dels Jocs Florals de Girona dels anys 1906, 1907, 1911 i 1912. Tipografia.

Fundació Rafael Masó.

70

71

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

72

E L S PR I M E R S L L I BR E S

Fig. 50 (Pàgina de l’esquerra) Josep Tharrats, Al marge de la vida, 1927. Tipografia i xilografia, 12 × 11 cm.

Col·lecció particular.

Fig. 51 i 52 Dos dels 160 exemplars d’Al marge de la vida, relligats amb teles diferents.

Col·lecció particular i Biblioteca Ernest Lluch, Girona.

73

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Fig. 71 Façana d’Athenea, obra mestra de Rafael Masó, enderrocada absurdament l’any 1975. La sala va acollir concerts, exposicions i espectacles de titelles, per anunciar els quals la impremta va fer alguns dels seus millors treballs.

Fotografia de l’Estudi Mas, c. 1916.

Athenea i el Noucentisme a Girona

E

ls impresos per a la societat Athenea són segurament els treballs més apreciats de la Tipografia Arxiu Mas, Fundació Institut Amatller Masó. Athenea, tan lligada a Rafael Masó, va ser objecte el d’Art Hispànic, Barcelona 2013 d’una exposició i un catàleg, amb motiu del seu centenari, i per això no en parlarem extensament.83 La documentació d’arxiu ens fa saber els tiratges dels diferents programes, catàlegs i invitacions que es feien a la Impremta Masó, la majoria dels quals es conserven al fons Rafael Masó de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona (amb alguna excepció notable, com les 300 invitacions a l’exposició de Torné-Esquius, el gener del 1914, que no s’han localitzat). També sabem que es van fer altres impresos per a Athenea dels quals no ha quedat rastre, com ara sobres, rètols per a les exposicions i etiquetes.

Si els primers impresos que podem relacionar amb Athenea són els 250 butlletins d’inscripció que es fan a nom de Rafael Masó Valentí el 3 de desembre del 1912 i els 200 butlletins per a “Agrup. artis R. Masó” del 22 de gener del 1913 (i que potser tenen relació amb el manifest d’Athenea, publicat el 24 de desembre del 1912, o amb els primers pasFig. 72 sos de la seva estructura organitzativa), el darrer Per inaugurar la sala Athenea, el 1913, es va celebrar treball van ser 75 circulars que s’anoten al llibre el un concert i una exposició d’art. L’esdeveniment es va 2 de març del 1917, amb les quals l’entitat es devia anunciar amb un petit fullet que marcava la línia que seguirien la resta de treballs fets a la Impremta Masó. acomiadar dels seus socis, tot i que es tracta d’un Tipografia, 10,5 × 13 cm. document que tampoc no hem pogut localitzar.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

91

“ T R E BA L L E M PE R L’A RT ”. L A I M PR E M TA M A S Ó DE GI RONA (18 8 9 -19 9 2)

Fig. 74 Athenea: Exposició d’esculptures d’Esteve Monegal. Festa de vernissatge, 2 de maig del 1915.

Tipografia i fotogravat, 13,5 × 11 cm.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

94

Fig. 75 Athenea: Concert Paquita Madriguera, dilluns de Pasqua del 1915. Tipografia i fotogravat, 15 × 12 cm.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

AT H E N E A I E L NOUC E N T I SM E A GI RONA

Fig. 76 Athenea: Exposició d’Antoni Badrinas. Invitació a la festa de vernissatge, 5 de març del 1916.

Tipografia i fotogravat, 17 × 13 cm.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Fig. 77 Athenea: Exposició de Santiago Rusiñol. Invitació a la festa de vernissatge, 25 de desembre del 1915.

Tipografia i xilografia, 13,5 × 11,5 cm.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

95