Girona Cultura [Hivern 2022] by Ajuntament de Girona

Nº7

Hivern 2022

Gener — març

Entreactes

Hivern 2022 Gener — març

Entreactes

Nº7

Manel Fortià per Martí Farré

16 Daniela Rosenfeld per Imma Merino 26 Andres Siri Artista Girona Kreas 29 Agenda diària

Estiu 2020

Entreactes

Més enllà de l’exhibició Quim Ayats Bartrina Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona

Hivern 2022

5 El títol que encapçala aquesta presentació, “Més enllà de l’exhibició”, es refereix a les eines que cal posar en valor, malgrat que a vegades no són gaire visibles, com la coproducció i la mentoria d’artistes, creadors i creadores. Com a exemples d’aquesta tasca, s’ha d’esmentar el Programa Bòlit Mentor, el Programa d’acompanyament audiovisual i cinematogràfic de la Girona Film Office, les col·laboracions de l’Auditori amb l’Escola Municipal de Música de Girona, les coproduccions artístiques del Teatre Municipal o de la Marfà, etc. A l’hivern, arranquem de nou l’engranatge de la programació cultural de Girona. En la darrera edició de la revista Entreactes, vaig apuntar el desig de la ciutadania de gaudir plenament de les Fires de Sant Narcís. Per sort, el temps i les circumstàncies actuals de la pandèmia ens han permès ser-hi i celebrar-les com cal. Hem trepitjat els carrers i les places amb ganes de divertir-nos amb tota mena d’actes populars, aptes per a tots els gustos i públics. En aquesta represa de la festa major de Girona, ens congratulem d’haver tornat a impulsar la campanya Fires en català. Som conscients que, en el moment actual, hi ha un retrocés en l’ús social de la llengua catalana i és tasca de tothom incrementar-lo. Per aquest motiu, hem esmerçat esforços per millorar la retolació i la cartelleria de les atraccions i parades de les Fires en la nostra llengua, així com per mantenir un espai sonor on hi hagi una gran presència de la música i les falques de reclam en català. Un dels objectius de l’Entreactes és mostrar a través de les entrevistes el plantejament i la trajectòria dels protagonistes de les nostres programacions. D’una banda, entrevistem un artista vinculat a les comarques de Girona, amb una forta projecció internacional dins del món del jazz. Es tracta de Manel Fortià, contrabaixista, de qui La Marfà i l’Auditori han coproduït el seu darrer projecte anomenat Libèrica, on fusiona la música tradicional catalana amb el flamenc i el jazz, i que ha estat presentat a l’Auditori. A l’altra banda de l’exhibició dels espectacles i les activitats culturals, hi tenim la persona que s’encarrega de la programació, una figura gairebé sempre desconeguda pel públic general. En aquest sentit, hem cregut oportú entrevistar a Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que ha col·laborat en moltes ocasions amb el Museu d’Història dels Jueus de Girona i el Cinema Truffaut. En la secció Artista Girona Kreas, ens plau posar el focus en l’obra d’Andres Siri, que presenta un projecte de recerca i creació artística que va rebre el suport de Kreas. Quan les pedres somien pretén traçar una connexió artística entre el passat i el present d’algunes edificacions que podem trobar a la ciutat. Com comentava al principi d’aquesta presentació, més enllà les activitats culturals a les quals assistim, hi ha la comesa d’un conjunt de persones i serveis que impulsen la cultura des d’un segon pla, fent costat i acompanyant els projectes del sector professional i creatiu de la cultura. És primordial que tinguin el nostre reconeixement!

Entreactes

Música

Contrabaixista, compositor, arranjador, Manel Fortià (Cassà de la Selva, 1984) és un dels grans creadors del nostre jazz, amb un estil propi, melodiós, profund i rítmicament suggeridor, que entronca amb la millor tradició de l’instrument de quatre cordes. Tastaolletes de mena, autor d’una obra prolífica, ha fet duets amb Marco Mezquida i Magalí Sare, entre d’altres, i ha col·laborat amb figures de la categoria de Chano Domínguez, Antonio Lizana, Arturo O’Farrill, Dave Liebman, Chris Cheek i Eliot Zigmund. Enguany, ha posat en marxa Libèrica, espectacle i disc coproduït per La Marfà i l’Auditori de Girona, que uneix jazz, flamenc i música tradicional catalana. Hivern 2022

Manel Fortià text: martí farré fotos: mireia mir alles

Què és Libèrica? És un projecte que tenia al cap des de fa temps. Quan vaig iniciar les estades a Nova York, vaig començar a treballar amb músics d’aquí: Max Villavecchia, Pere Martínez i Oriol Roca. Vam començar a provar de fer una fusió de flamenc amb jazz més aviat lliure. Vam partir dels cants lliures de flamenc. N’agafàvem uns quants i els adaptàvem a trio de jazz, buscàvem sonoritats i llavors ho mesclàvem, per exemple, amb algun tema de Charlie Haden. La idea era buscar una sonoritat com la de la Liberation Orchestra [de Charlie Haden], amb cantaor de flamenc, i veure què passava si uníem aquests dos mons. Era una cosa per a mi totalment nova. Quan vaig anar [definitivament] a Nova York allò es va parar una miqueta. Tanmateix, allà vaig començar a tocar amb Chano Domínguez i Antonio Lizana. Amb l’Antonio ens vam ajuntar bastant i vam seguir treballant aquest aspecte de

fer cantes amb contrabaix i veu. Em vaig immergir bastant en el món d’acompanyar cantes, i la veritat és que em va flipar bastant. A Nova York també vaig tocar força amb el bateria Raphaël Panier, amb qui havia coincidit al projecte d’Albert Marquès [músic granollerí que viu i treballa a la ciutat dels gratacels].

Dius que és el teu projecte “més original i innovador”, per què? L’origen del projecte ve de la Liberation Orchestra, però, investigant el repertori, vaig provar de fer cançó tradicional catalana amb flamenc. El projecte ara ha tirat bastant en aquest sentit. En Pere és cantaor, però és català i canta en català en el món flamenc. Tenim també Antonio Lizana, que és de Cadis i, a banda de ser un saxofonista increïble, canta totes les lletres del flamenc. I finalment hi ha Pannier, que té més aviat la sonoritat d’un bateria de Nova York. És una fusió que mai havia fet.

Entreactes — Música

“Del jazz el que més m’agrada és que hi ha molta llibertat, és una música molt flexible, molt viva i sempre es toca diferent.” Què tenen en comú la música tradicional catalana, el jazz i el flamenc? Tenen en comú que totes tres són folklore: de Catalunya, dels Estats Units i d’Andalusia. La música tradicional és tan potent per si sola, que a l’hora d’afrontar una versió hi ha una gran obertura i suggereix moltes idees. Per contra, si agafem un tema de pop, o d’alguna altra música moderna, canviar-lo de cop a vegades fa com cosa. La música tradicional té tanta força, que et permet portar-la cap a diversos llocs sense que perdi la seva essència.

Com heu triat el repertori d’aquest espectacle? Bàsicament, he anat primer a buscar les cançons que coneixia i m’agradaven. Per exemple, d’El cant dels ocells sempre he pensat que té una sonoritat flamenca a la melodia. Va ser la primera cançó que vam fer i la que va donar origen a la proposta. A partir d’aquí, vaig anar buscant altres cançons que m’agradaven, que creia que podien tenir alguna cosa i que les podria encaixar amb algun pal del flamenc. També he fet molta recerca de cançons que no coneixia i m’han agradat.

Hivern 2022

Per exemple? La gata i el belitre. Ha estat un descobriment. La coneixia una mica, però no era una de les cançons que se m’acudissin quan pensava en música tradicional catalana. La melodia és preciosa. Ha estat molt fàcil d’enganxar-la [al flamenc i el jazz].

Expliques que aquest projecte el vas madurar a Nova York. Hi ha un fet que sempre m’ha encuriosit: molts músics catalans descobreixen —o promouen— la fusió amb el flamenc quan són a Nova York vivint. En el meu cas va ser bastant casual. El flamenc sempre m’havia agradat i a Nova York vaig conèixer Chano Domínguez i vaig començar a tocar amb ell. En Chano per a mi és el jazz flamenc personificat al piano.

És gairebé l'inventor d'aquest estil de fer flamenc i jazz. Sí, tocar amb ell va ser per a mi un aprenentatge molt potent. També amb Antonio Lizana, que és d’una altra generació, però ve a ser el mateix: saxofonista i cantaor que tant pot tocar jazz com flamenc. Quan em vaig ajuntar amb ells, vaig començar a entrar seriosament en aquest món. També va haver-hi una altra casualitat. Només arribar a Nova York vaig anar a tocar a un club de Queens, Terraza 7, a on vaig fer un concert. Dies després, l’amo em va escriure: “Feia temps que volia organitzar unes jams de flamenc jazz i no trobava la persona adient. Vull que les organitzis tu.” Imagina’t!, acabava d’arribar a Nova York! El cas és que aquestes jams em van servir de laboratori. Obria amb l’Antonio i hi era també Albert Marquès. Amb l’Abert ens vam fer molt amics i vam acabar gravant el disc Buleria brooklyniana (Jazz Granollers, 2018). Tot plegat va ser com una conjunció. De fet, aquestes jams ara les porta Albert Marquès.

Entreactes — Música

10 És més fàcil per a un músic català o espanyol entrar a la molt competitiva escena de Nova York amb una proposta de flamenc jazz? Bé, és una cosa diferent i no la fa tothom. En el meu cas, no ho vaig triar, va ser per aquesta sèrie de fets que t’he explicat. L’amo del Terraza 7 és colombià i devia veure alguna cosa en mi de flamenc que jo no sabia que tenia.

Si haguessis de destacar alguna experiència del teu periple americà, quina seria? De Nova York em quedo amb l’energia que hi ha a la ciutat. T’acabes retroalimentant de l’activitat que hi ha a la mateixa ciutat. No saps com, però ets allà i entres en aquella roda de ser més creatiu i més productiu. A banda d’això, tens molts inputs cada dia: vas al metro i hi ha un saxofonista tocant increïble, hi ha molts concerts i moltes jams... La gent fa moltes sessions a casa seva. En un dia, si t’ho muntes bé, en pots fer tres, i les sessions són com concerts: tothom s’ho agafa molt seriosament, amb puntualitat, etc. Sense voler t’acabes impregnant de tot això. Trobo que és molt enriquidor.

A Nova York vas fer un duet amb la pianista catalana Eva Novoa anomenat Barcelona Meets Brooklyn. El duet, de fet, és un format que t’agrada molt, per què? Perquè és una formació en què em trobo molt còmode, ja des del meu projecte final de l’ESMUC. El duet és un diàleg pur, en el qual hi ha molta llibertat, a on es pot canviar de tema de cop i volta i l’altre s’hi pot enganxar de seguida. És un format molt despullat, en el qual pots construir a partir del silenci. M’agrada molt la llibertat que et permet el duet, pots fer moltes coses i a la vegada t’obliga a esprémer més el teu instrument.

11 Quan dius “esprémer” a què et refereixes exactament? A treure el màxim profit possible. El solo és l’exposició màxima per esprémer-te a tu mateix —què puc fer?, ja que totes les decisions són meves. El duet per a mi és com el segon pas, amb la diferència que, en comptes de ser tu sol qui pren totes les decisions, tens un company o companya amb qui dialogues. A la vegada, ell o ella està experimentant amb el seu instrument.

“El duet és un format molt despullat, en el qual pots construir a partir del silenci. M’agrada molt la llibertat que et permet; pots fer moltes coses i a la vegada t’obliga a esprémer més el teu instrument.”

Un dels duets més importants de la teva carrera, o almenys així ho fas constar a la teva biografia, és el que vas fer amb el pianista Marco Mezquida. Destaques molt un disc que vau enregistrar plegats a Girona: My Old Flame (autoeditat, 2015), per què? Per a mi és un disc molt especial. Vam fer un concert a la Casa de Cultura de Girona i l’acústica ens va agradar molt, a banda del piano: tenien un Steinway de gran cua que sonava molt bonic. Vam decidir fer unes sessions de gravació al mateix lloc i el resultat ens va agradar molt. El projecte va coincidir amb el final de la meva època a l’ESMUC i va néixer quan jo vaig començar a interessar-me pels duets, i més en concret en el de piano i contrabaix.

Seguim amb els duets i parlem del que fas amb Magalí Sare, que no sé si té gaire a veure amb altres propostes teves. Bé, podríem trobar-hi alguna relació. També fem música tradicional.

És la proposta de més èxit que has fet mai? Potser sí. Amb la Magalí feia temps que tocàvem plegats. És un projecte que també m’estimo molt i que ha anat evolucionant. Quan vaig anar a Nova York es va parar una mica i ara s’ha pogut reactivar. Hem tingut la sort de treure disc: Fang i núvols (Microscopi, 2021). El títol relaciona el

Hivern 2022

Entreactes — Música

13 també canvia paraules per fer el tema més seu. Va haver-hi molt de rebombori i va ser una setmana una mica intensa a Twitter. En cap moment em vaig imaginar que hi hauria tant d’enrenou.

Es van dir coses molt grosses. Tenia un compte de Twitter que mai havia fet servir i l’endemà vaig veure de cop i volta no sé quantes notificacions. “Què està passant?,” vaig pensar.

És a dir, que no t'havies assabentat de res?

“fang”, el sediment, amb el contrabaix, i “els núvols” amb la veu de la Magalí.

Doncs jo pensava que més aviat era al revés: la Magalí com a melodista i tu com a “nuvolaire”. Bé, el més interessant és que també podem canviar els papers. Aquest duet es basa molt en el joc. Allò d’“esprémer l’instrument” que t’explicava abans, en aquest grup és a on l’espremem més: fem servir el contrabaix com a cajón, toquem amb dos arcs a la vegada... Al voltant del contrabaix hem buscat el màxim de sonoritats possibles. Intentem que cada tema tingui una textura i un color diferent. Encara que el repertori pugui ser més comercial, diguem-ne, que el d’altres projectes meus, el grau d’investigació i d’experimentació és molt elevat.

Què va passar el 24 de maig de 2021 al Palau de la Generalitat quan vau tocar Els segadors? Per a mi va ser com anar a fer un concert com qualsevol altre dia.

L’últim que t’imaginaves és que passaria res? No. Ens van dir: “Feu una versió de l’himne,” i en vam fer una a l’estil de com toquem cançons com ara El testament d’Amèlia. La Magalí va canviar dues paraules i a mi em va semblar perfecte.

En aquell moment no us vau adonar què podria suposar per a algú dir “segadores” en lloc de “segadors”? Gens. La Magalí va dir “segadores” per un motiu que ella sempre ha explicat: quan canta, per exemple, estàndards de jazz,

Hivern 2022

No, vaig arribar a casa pensant: “Mira, hem fet una bona versió.” Quan la vaig veure per la tele vaig dir: “Realment l’han sonoritzat fatal.” El micro va fallar, o no sé què va passar, però realment sonava fatal. Com a músic em va saber greu. De tot allò altre, al final, buscant la part positiva, vaig pensar que potser mai s’havia parlat tant de música, o d’himnes. Durant una setmana, en lloc de parlar sobre què feia el Barça es parlava de si l’himne es pot canviar, etc. Es generaven debats que al final també són interessants.

Us ha beneficiat o us ha perjudicat aquesta polèmica? Ens ha beneficiat una mica. És cert que molta gent ens haurà criticat, però també n’hi haurà d’altra que ens haurà descobert gràcies a això, i haurà tingut la curiositat de saber, a banda de dir “les segadores,” quina música fem.

Deixem-nos de polèmiques i anem una mica cap enrere. De la teva família no ets l’únic músic professional, sinó que també tens una germana que s’hi dedica, Laia Fortià, bateria. La música era un fet important a casa vostra? Doncs no. A casa meva no hi ha gaire, per no dir gens, tradició musical.

“De tot allò altre –la polèmica sobre la interpretació amb Magalí Sare d’Els segadors al Palau de la Generalitat–, al final, buscant la part positiva, vaig pensar que potser mai s’havia parlat tant de música, o d’himnes.” Però m’imagino que els teus pares sí que eren melòmans, oi? No gaire. El meu pare gairebé zero, i a la meva mare sí que li agradava la música i tenia alguns discos a casa. Recordo de jugar molt amb un tocadiscos que teníem, però tampoc hi havia una gran col·lecció de discos. Per a mi va ser un descobriment a l’adolescència, o una mica abans. Tinc la imatge d’estar mirant la televisió i de veure algú tocant la guitarra elèctrica. Em va impactar i vaig voler tocar la guitarra. A partir d’aquí vaig anar fent els meus referents.

És curiós que en una família sense tradició musical surtin dos fills músics. És curiós. També és veritat que els dos fills vam fer carreres diferents abans de dedicar-nos a la música. Jo vaig estudiar informàtica i la meva germana magisteri musical. Com que no teníem aquests

Entreactes — Música

14 referents, no vam descobrir que ens podíem dedicar a això fins que érem més grans. Jo, per exemple, quan em va tocar triar carrera no sabia que existia l’ESMUC, i tampoc sabia que t’hi podies dedicar, a fer de músic. Pensava que era una afició, un hobbie. A tots dos ens va passar una mica el mateix. Va ser quan vam començar a anar més per Barcelona i vam conèixer l’ambient que hi havia que ens vam convèncer de ser músics professionals.

Vas començar fent rock i has acabat fent jazz, com va ser aquest procés? Quan tocava la guitarra tots els referents que tenia eren de heavy metal i rock dur, i el que més m’impactava de la guitarra era tocar ràpid. Ara crec que soc tot el contrari d’això. Del rock vaig passar cap al funk. Em va començar a agradar el soul, la música negra, sobretot quan vaig agafar el baix elèctric. Llavors vaig començar a escoltar una mica de jazz fusió —Tribal Tech, me’n recordo—, i a partir d’aquí ja vaig començar a escoltar més jazz. Va ser quan vaig passar al contrabaix.

Et vas identificar més amb aquesta música que amb la que havies fet abans? Sí, però quan tocava rock sempre m’havia agradat molt la improvisació. Recordo que quedàvem per tocar amb grups que teníem amb col·legues i ens posàvem a improvisar. No sabíem res del que fèiem, però passàvem tardes senceres allà, improvisant i component temes. M’agradava molt la part improvisada i amb el jazz vaig veure que això era molt important. Del jazz el que més m’agrada és que hi ha molta llibertat, és una música molt flexible, molt viva i sempre es toca diferent.

15 Els teus inicis són a les comarques gironines. Com veus l’escena de les músiques, podríem dir, creatives a Girona? Veig que cada vegada està millor. La meva connexió amb el Taller de Músics va ser quan vaig començar a tocar el baix. Em van parlar d’una escola nova que portava José Alberto Medina [reconegut pedagog i pianista canari], que en aquells temps vivia a Girona. Allà vaig conèixer Manel Vega i César Martínez, que em van recomanar d’anar cap a Barcelona. Aquell va ser el meu pont per començar a descobrir tot el que hi havia a Barcelona. L’escola d’en José Alberto va fer molt planter i molta comunitat. Quan va tancar tot allò es va desmuntar una mica. He estat uns anys desconnectat [de Girona] fins ara, que estic fent classes al Conservatori, a on han obert una aula de moderna. He anat veient gent que ha sortit aquests últims anys al Sunset.

Ara que menciones el Sunset Jazz Club, recordo el bateria Ramon Prats definir-lo com un tresor. Què en penses? Que el Sunset és realment un tresor. Ha sigut la salvació del jazz a Girona durant tots aquests anys. Realment se’ls hauria de fer un monument per com estan aguantant. Me l’estimo molt perquè, a més, al Sunset és a on vaig descobrir el jazz, gràcies a les jams i als concerts. Tenia curiositat per veure música en directe i el Sunset era el lloc de Girona que m’oferia això.

Últimament has estat fent una gira amb la trompetista Milena Casado, una de les grans revelacions del novíssim jazz nacional. Amb la teva experiència, com veus el futur d’aquestes noves generacions? Tinc molta esperança en les noves generacions. Crec que venen amb una mentalitat molt oberta i amb una energia molt fresca. És cert que tot està molt fotut i que cada cop serà més difícil viure de la música.

Hivern 2022

Amb la covid han tancat molts locals i alhora cada cop surt més gent del grau superior [de Jazz]. Però aquestes noves generacions, com deia, tenen molta energia, molta creativitat i ganes de reinventar-se. S’acabarà trobant la fórmula per reinventar-se. La professió de músic, com la teníem entesa fins ara, anirà mudant, s’anirà adaptant als nous temps. No sé com, però amb tots aquests fenòmens digitals d’Instagram, dels concerts en línia, les noves generacions hi estan molt implicades. S’hi mouen com peixos a l’aigua.

I amb la teva generació què passarà? Ho tenim més fumut, perquè no ens sabem moure tan bé amb aquests temes digitals, però... no ho sé, intento ser optimista, perquè ser pessimista no et porta enlloc. Ens tocarà a tots reinventarnos. Alhora crec que és molt important fer costat a la gent que segueix donant feina als músics. Que no es perdi la música en directe. És un dels béns que no es pot reproduir digitalment, de cap manera. Un concert és una experiència única que no vius igual a YouTube. Des d’una pantalla no t’arriba l’energia d’un concert. ¹

Entreactes — Música

Audiovisuals

Daniela Rosenfeld (Buenos Aires, 1961) va arribar a Barcelona l’any 1985 amb la seva mare, Hinda Waiselfisz, una gran activista cultural que va morir el 2017. A Barcelona va estudiar disseny gràfic i després fotografia, a la qual s’ha dedicat professionalment fent-ne d’interiorisme, arquitectura i producte per al món editorial. L’any 2003, va incorporar-se a l’equip del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, del qual assumeix la coordinació i programació des del 2007. A través del festival, vol mostrar la diversitat cultural del poble jueu.

Hivern 2022

Daniela Rosenfeld text: imma merino fotos: luis valls

Com a coordinadora del Festival de Cinema Jueu (FCJ) i coneixedora de la cultura jueva en la seva diversitat, Daniela Rosenfeld és una col·laboradora habitual del Patronat Call de Girona, del qual valora no només el concepte del Museu d’Història dels Jueus, sinó també allò que aporten les activitats que organitza: “A Catalunya, on les comunitats jueves són petites i força tancades, encara preval una certa visió monolítica del món jueu; per això és important recuperar-ne una memòria, que va ser esborrada, i oferir-ne una visió més complexa”. Aquesta tardor, Rosenfeld va ser a Girona per presentar al Cinema Truffaut (que, per primer cop, va convertir-se en sub-seu del FCJ,

que, en edicions anteriors, va programar una selecció de films al mateix museu) una sessió doble configurada amb Searching for Gerda Taro (Camille Ménager, 2021) i Un étè a la Garoupe (François Lévy-Kuentz, 2020), a propòsit de les imatges filmades per Man Ray durant un estiu en què, a la Costa Blava, va reunir-se amb amics com ara Picasso, Dora Maar, Paul Eluard i Lee Miller. Uns dies després hi va tornar per fer una conferència, “El cinema, eina de memòria jueva”, dins del cicle Reviure el temps viscut: memòria i història en el judaisme, organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG).

Entreactes — Audiovisuals

18 Parlant del cinema com a eina de memòria jueva vaig partir del fet que, a finals del segle XIX, hi ha una coincidència temporal del naixement del cinema amb l’emigració de jueus de la “zona d’assentament” cap a ciutats de l’Europa de l’Est. Essent el cinema un món nou i desconegut, molts jueus hi van poder entrar i així van contribuir al desenvolupament de la tècnica cinematogràfica. En aquest període va emergir el cinema ídix. Existia a l’Europa de l’Est el “país de l’ídix”. Un país sense fronteres, transnacional, en què els jueus es comunicaven en aquesta llengua. Un món que va estar a punt de desaparèixer amb la Xoà, que gairebé també va exterminar l’ídix, el qual, a més, va ser bandejat a Israel perquè era la “llengua dels vençuts”. Tanmateix, alguna cosa ha sobreviscut, no ha mort del tot perquè hi ha qui ha mantingut l’esperit d’Isaac Bashevis Singer, que deia que seguia escrivint en aquesta llengua pensant que “quan es despertessin els morts, preguntarien quin era l’últim llibre escrit en ídix”. En fi, d’aquell “país de l’ídix”, el cinema n’aporta un testimoni, encara que amb absències perquè moltes de les pel·lícules en ídix també han desaparegut. La més cèlebre és El Dybbuck, (Michael Waszinsky, 1937), que, seguint una llegenda jueva, relata la història d’una núvia posseïda per un esperit (dybbuck). En els últims anys, se n’han restaurat algunes, com ara Els nens han de riure, un documental d’Aleksander Ford (que, després, va ser professor de Polanski i Wajda a l’escola de cinema de Lodz abans de ser expulsat de Polònia en les purgues antisemites del 1968) realitzat el 1936 que mostra els nens i nenes internats a la clínica Medem que declamen poemes, canten cançons, fan escenes teatrals. El nom del centre era un tribut a Vladimir Medem, ideòleg de la Unió General de Treballadors Jueus de

Tardor 2021

“Les històries que m’explicaven els meus avis, provinents de l’Europa de l’Est, eren, per una part, els records dels seus llocs d’origen i, per l’altra, les pròpies dels emigrants: persones que treballaven tot el dia.” Polònia, Lituània i Rússia (Bund). D’aquí, aquesta pel·lícula s’ha de relacionar amb el món del Bund. Part del cinema del “país de l’ídix” participa d’un esperit revolucionari, solidari i antifeixista, de la mateixa manera que alguns dels seus autors no són aliens a un esperit d’avantguarda. De fet, hi ha molts artistes i cineastes jueus que fan aportacions fonamentals a les avantguardes europees. Això ho hem volgut reflectir en l’edició d’aquest any del FCJ. Ho exemplifiquen els films que es van poder veure a Girona sobre Gerda Taro, amb el seu compromís antifeixista, i Man Ray, figura clau de l’avantguarda d’entreguerres. L’altre eix de la programació va ser les diverses migracions jueves o, de fet, l’exili provocat per haver de marxar d’un lloc on estàs condemnat a la pobresa.

Entreactes — Audiovisuals

Tal circumstància no deu ser aliena a la seva família. El meus besavis paterns, ucraïnesos, van arribar a l’Argentina a finals del segle XIX, on una organització havia comprat terres per tal que els jueus de l’imperi rus (on no només van patir-hi els pogroms, sinó molta pobresa) poguessin sortir de la misèria. Pel que fa al meu avi matern, va marxar de Polònia també cap a l’Argentina el 1935, el mateix any en què va néixer la meva mare. El 1939, poc abans de la invasió nazi, la seva dona i la seva filla s’hi van poder reunir. Les històries que m’explicaven els avis eren, per una part, els records dels seus llocs d’origen (aquells boscos de Polònia) i, per l’altra, les pròpies dels emigrants: persones que treballaven tot el dia, amb les dificultats d’adaptació a un altre lloc i de comunicació pel fet de no conèixer-ne la llengua. Per això, quan vaig veure Bruxelles-Transit (1980), una pel·lícula (programada a l’últim FCJ i també projectada

a Girona) parlada en ídix en què l’autor, Samy Szlingerbaum, evoca l’emigració dels seus pares polonesos, supervivents de la Xoà, a Bèlgica, la vaig sentir molt propera, molt familiar, encara que es refereixi a una altra època i les circumstàncies siguin unes altres. És la història de l’emigrant que no para de treballar.

Vaig conèixer la seva mare en sessions del FJC. Una espectadora apassionada. Era una dona molt especial, la Hinda (Waiselfisz). Era filla d’un comunista, que havia format part del Bund. El primer llibre que el meu avi va donar a llegir a la meva mare, quan només tenia vuit anys, era El capital, de Marx. Ella va ser comunista fins al final, com també una apassionada de les arts. De fet, tota la meva família materna era comunista i no hi tenies cabuda si no eres d’esquerres. Fins i tot ara, els que quedem tenim postures d’esquerres, encara que tot sigui més light. Aquest

Hivern 2022

21 posicionament polític també va comportar altres exilis. Uns mesos abans del cop d’estat a l’Argentina, el 1976, el germà de la meva mare va fugir perquè estava a la llista negra de la Triple A. La mare i jo vam fugir de la dictadura el 1978: la persecució ens encalçava. L’oncle se’n va anar al Brasil. Nosaltres als EUA, tot primer a Los Angeles. A mi no em van agradar els EUA i vaig tornar a l’Argentina, on vaig estudiar Filosofia i Lletres, però ho vaig deixar perquè fins estaven prohibits els llibres dels autors que havia d’estudiar. La mare, però, es va quedar voltant pel món. Era un esperit lliure i viatger. Abans, de fet, ja havia marxat de l’Argentina. Es va separar del meu pare poc després de néixer jo, que tenia uns cinc anys quan ella se’n va anar a París. Era a mitjans dels seixanta, de manera que hi va viure el maig del 68. Allà va treballar amb argentins com Jorge Lavelli i Copi, que hi feien teatre. Jo em vaig quedar amb el pare fins que la mare va tornar al cap de quatre anys. També va tornar quan va acabar la dictadura, però aleshores em va proposar anar a viure a Barcelona, que ella ja coneixia. Em va engrescar i vaig venir. T’explico una anècdota. Poc després d’arribar a Barcelona, viatjant en autobús, vaig sentir que una dona li deia a una altra: “Els jueus són rics, bruts i avars”. Però, com he dit, és una anècdota. M’hi sento a gust, a Barcelona. Si no, n’hauria marxat.

Ho suposo. A Barcelona va estudiar disseny gràfic i fotografia, la seva professió. Quan era petita deia que volia ser directora de cinema o professora d’història. No he sigut ni una cosa ni una altra, però, a través de la fotografia, almenys he fet imatges. I m’hi he pogut dedicar professionalment a través de la fotografia editorial, fent fotos d’interiorsme i d’arquitectura. Aquest món editorial, però,

pràcticament va desaparèixer amb la crisi econòmica i, des de fa un cert temps, faig el que puc per encàrrec. A part de la pràctica, m’interessa la història de la fotografia, la seva evolució.

Quina mena de fotografia, quins fotògrafs, li interessen més? Molts, però puc dir que el meu fotògraf preferit és André Kertész. Per la seva subtilesa que, per exemple, és tan visible en una foto com Chez Mondrian. A l’època en què feia exposicions de fotografia, el vaig imitar, com correspon de fer amb els mestres sense que hi arribis. També m’interessen molt Claude Cahun, amb els seus autoretrats tan impressionants, i Diane Arbus, que va fotografiar gent estranya amb tanta naturalitat.

Hem deixat de parlar de la seva mare sense que m’hagi explicat què li va transmetre. La Hinda era complicada com a mare. L’estimo molt, però tenia les seves coses. En tot cas, li he d’agrair moltes coses. Una de molt especial és que la primera vegada que em va dur al cinema va ser per veurehi Le ballon rouge (1957), el film d’Albert Lamorisse en què un globus vermell segueix un nen pels carrers de París. Has de tenir una mare especial perquè et dugui a veure una pel·lícula com aquesta. Vaig sortir del cinema flipant. Recordo aquell dia com el més feliç de la meva infantesa. Quan ella va tornar de París, col·laborava en espectacles teatrals. En recordo un d’infantil que era una barreja de cant i dansa com anunciava el títol: Bailicanticando. També em va introduir en el món del teatre per dins, cosa molt divertida: veure com es feien les llums, com treballaven els tècnics. Jo m’he decantat més per la cosa visual, però viure el món teatral em va fer feliç. I després sempre li deuré la transmissió del seu amor per l’Art.

Entreactes — Audiovisuals

23 La condició jueva, com li va ser transmesa? Hi havia la consciència i el dolor que una part de la família, aquella que s’havia quedat a Europa, havia desaparegut amb l’extermini nazi. Això és una tragèdia, una ferida, ben comuna en les famílies jueves. Tanmateix, en el cas de la mare no és que em fes present que era jueva. Jo crec que ella mateixa va prendre més consciència de ser-ho més tard, durant la seva vida a Barcelona. El cas és que un dia algú a l’escola em va dir que jo era “una rusa de mierda” i no ho vaig entendre. Aleshores li vaig preguntar a la mare si jo era “una rusa de Rúsia” o una “rusa de mierda”. Jo no sabia que als jueus ens deien russos perquè bona part dels jueus residents a l’Argentina provenen de Rússia o de Turquia. Per tant, no tenia consciència que se’m pogués discriminar i que aquell era un comentari racista. En relació amb com es vivia i transmetia el fet de ser jueu, la meva família paterna era més tradicionalista, més religiosa, més sionista. Per a la meva família materna, la religió era l’opi dels pobles. Per al meu avi, ser jueu era una revenja: una manera de dir “no heu pogut fer res contra nosaltres”. Però estava en contra de la política de l’Estat d’Israel amb els palestins. A casa seva hi va penjar una foto d’Arafat i anava a les manifestacions de suport a l’OLP.

Creu que hi ha una identificació i, per tant, una reducció del món jueu a l’Estat d’Israel?

“El cineasta alemany Peter Lilienthal, que va dir-me: Com a poble perseguit, hem de ser els primers en adonar-nos d’on és la línia vermella. És la idea de la solidaritat.” Hivern 2022

Som a l’any 5782 del calendari jueu i l’Estat d’Israel només té 75 anys. No es pot reduir tot el món jueu (amb tota la seva història i la seva diversitat) a l’existència d’aquest Estat, que molts jueus han rebutjat i rebutgen mentre que d’altres, inclosos part dels que hi viuen, són crítics amb les accions contra els palestins. Ni tampoc tot és tan simple per posicionar-te a favor o en contra de la seva mateixa existència. Estar-hi

a favor no hauria de suposar donar per bo i justificar tot el que fa l’Estat d’Israel, com més va pitjor després de l’assassinat d’Isaac Rabin: les coses serien diferents si no l’haguessin matat, però si ho van fer és perquè n’hi ha que no volien que ho fossin. En tot cas, si hi estàs en contra tendeixes a oblidar les circumstàncies que van dur a la seva creació i, abans, a la idea de tornar a Palestina. Entre els partidaris i els detractors, es bandeja bona part de la història jueva, que té a veure amb la diàspora i l’exili. Com també s’obliden moltes altres coses, com ara que el sionisme tenia una tendència socialista, que, això sí, ha sigut eliminada. O el fet que molts dels que, sobrevivint a la Xoà, van anar cap a Palestina (aleshores encara no s’havia fundat l’Estat d’Israel i la zona estava sota mandat anglès) ho van fer perquè, quan van tornar als llocs dels països de l’Est on havien viscut, ja no tenien les seves cases: estaven destruïdes o ocupades per altres.

Recordo Els il·legals (1947), una pel·lícula de Mayer Levin que el FCJ va programar fa uns anys: testimonia entre el document i la ficció aquestes circumstàncies que van dur molts jueus a embarcar-se clandestinament. Aquesta pel·lícula, certament, ho reflecteix molt bé. Com també n’hi ha una altra d’Amos Gitai, Kedma (2002), que recorda que, en desembarcar, als homes van donar-los una arma i els van condemnar a fer la guerra contra els palestins.

En aquesta pel·lícula, hi ha dos monòlegs. Un és d’un jueu que explica el sofriment del seu poble; l’altre és d’un palestí, que jura resistir sempre contra l’ocupació dels jueus. Tot és molt complex. Per això no es pot reduir al blanc i el negre perquè està ple de grisos. A mi una cosa que em molesta és que em diguin: “Després dels camps nazis, els jueus no heu après res?”.

Entreactes — Audiovisuals

“Al FCJ volem fer present que hi ha moltes experiències, moltes històries, molts d’exilis, moltes memòries i molta diversitat cultural dins del món jueu. Aquesta és la idea, com també ho és triar pel·lícules que siguin bones.”

25 Què se suposa que s’ha d’aprendre en un camp d’extermini? És que t’hi volen ensenyar alguna cosa? Si t’hi duen és per exterminar-te i l’únic que pots fer és intentar sobreviure. Per què se suposa que una víctima ha d’aprendre? Aprèn alguna cosa una dona víctima de la violència masclista? Res.

Una altra cosa és que el fet de ser part d’un poble perseguit hauria de crear una sensibilitat davant de tota persecució i exclusió. Això m’ha sigut transmès per la meva família d’esquerres: una ètica, una cultura de la solidaritat. Però estic d’acord amb el que dius. El cineasta alemany Peter Lilienthal va dir-me: ‘Com a poble perseguit, hem de ser els primers en adonar-nos d’on és la línia vermella’. De nou és la idea de la solidaritat. La càrrega que duem no és només per tenir consciència de la persecució del poble jueu, sinó per ser sensibles i actuar en contra de qualsevol altra. Com també ho és per restituir la memòria dels vençuts. Recordo la lletra d’una cançó del film Evita, quien quiera oir que oiga (Eduardo Mignona, 1984) que vaig veure de jove: ‘Si la Historia la escribe el que gana, quiere decir que hay otra Historia”. No importa que el film fos sobre Evita, sinó el que diu la cançó.

Fer memòria (diferents memòries, algunes d’amagades) i fer visible la diversitat cultural jueva em semblen uns propòsits fonamentals del FCJ. Certament. No volem mostrar només l’Estat d’Israel. Ni tampoc només la Xoà, per molt pes que tingui. Hi ha moltes experiències, moltes històries, molts d’exilis, moltes memòries i molta diversitat cultural dins del món jueu. Aquesta és la idea, com també ho és triar pel·lícules que siguin bones.

Hivern 2022

Què la va dur a relacionar-se amb el festival? M’hi va dur el meu amic Arnau (Pons), que també va implicar molt la Hinda, que, com vas veure, era una apassionada en tot. Era el 2003 i, al cap de quatre anys, vaig assumir la coordinació. De moment, seguim, tot i els problemes per trobar suport a l’administració pública. Però això és una baralla constant. No sempre ens compren el que fem. Fa trenta-sis anys vaig arribar a Barcelona... que, en fi, ha canviat molt en aquest temps. Tant ho ha fet que, havent-hi tant de turisme, fa uns anys vaig marxar del Gòtic per viure en un lloc apartat a prop de la carretera de l’Arrabassada. Però segueixo a Barcelona.

Una ciutat on la memòria dels jueus està pràcticament amagada. Només cal dir que algunes làpides del cementiri de Montjuïc van utilitzar-se per construir tàpies, cosa que molta gent no sap. A diferència de Girona, no s’hi fa res per transmetre la història dels jueus a la ciutat, a banda d’alguns detalls per a turistes. Què saben els barcelonins dels jueus? ¹

Entreactes — Audiovisuals

Artista Girona Kreas

Quan les pedres somien Quan les pedres somien és un projecte de recerca i creació artística que indaga sobre els vestigis històrics i arquitectònics de la ciutat de Girona. Situa la mirada sobre el barri de les Pedreres, concretament en el Fort dels Caputxins (1707) i el Polvorí (1924), el Cos de Guàrdia (1756) i l’antic Polvorí (1770). Aquestes construccions formen part d’un conjunt més ampli de fortaleses i muralles al llarg del territori. La superposició d’esdeveniments històrics en aquests edificis, destruïts, ampliats, modificats, reutilitzats i finalment abandonats, ens parlen d’una successió de capes temporals. El projecte intenta desvelar-les i registrar-les a partir de la memòria continguda en les superfícies dels murs. Un reflex del caràcter particular de l’entorn i del paisatge que l’envolta.

27 1

Andres Siri Arquitecte per la Universitat de Buenos Aires i màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Fundació UdG. El desenvolupament de cada nou projecte artístic li permet investigar, experimentar i aprofundir continguts relacionant diferents disciplines. Territoris que es mouen entre l’art, l’arquitectura, la fotografia, l’arqueologia o la història. Els treballs realitzats amb la beca europea The Spur, vinculats amb fets històrics a l’extraradi de Roma, tenen en certa mesura una similar ressonància al barri de les Pedreres de Girona —Beca Kreas. Projectes més relacionats amb el paisatge —Festival Art&Gavarres—, amb les fronteres físiques i els seus marges. També amb la immigració o elements contínuament referenciats en altres peces com són el concepte del temps i la memòria — Biennal d’Art de Girona. andresiri.com / andresiri_

referència de les imatges 1. Registre físic. Tècnica del frottage sobre la superfície d’una porta cega sobre el mur del Polvorí. Resultat final del frottage. 2. Registre fotogràfic. Seqüència fotogràfica de la porta d’entrada d’una garita del Polvorí amb la projecció del pas del temps. 3. Intervenció sobre el paisatge. Ballant a cegues amb una porta.

Hivern 2022

Agenda diària Entreactes — Arts Visuals

Hivern 2022

Entreactes

Agenda diària

M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals i multimèdia · A Cinema i audiovisuals ·

H Lectura, ciència i humanitats · P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars · C Cultura Popular Les activitats incloses en l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura

DESEMBRE

Dg. 26, 19 h

Concert: Concert de Sant Esteve

Auditori de la Mercè

Dg. 26, 20 h

Concert: Sunset Rhythm Kings

Sunset Jazz Club

Dl. 27, 11.30 h

Taller: Plastiformes lluminoses

CaixaForum Girona

Dl. 27, 16.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dl. 27, 17 h

Taller: Visita-Taller a EXPLORA: Motors mínims

CaixaForum Girona

Dl. 27, 19.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dl. 27, 20.30 h

Concert: Johann Strauss Gran Concert d’Any Nou

Auditori de Girona

Dt. 28, h

Portes obertes: 126è aniversari del naixement del cinema

Museu del Cinema

Dt. 28, 11 h

Taller: Visita-Taller a EXPLORA: Motors mínims

CaixaForum Girona

Dt. 28, 11 h

Taller: “Els petits noucentistes”

Casa Masó

HPF

Dt. 28, 11 h

Taller: Suminagashi

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 28, 11.30 h

Taller: Benvingut Any Nou! Fem una bossa pel cotilló

Museu d’Art de Girona

Dt. 28, 16.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dt. 28, 17.30 h

Taller: Plastiformes lluminoses

CaixaForum Girona

Dt. 28, 19.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dc. 22

Acte popular: Gran Tió de Girona

Local Social de Palausacosta

Dc. 22, 17.30 h

Hora del conte: NADAL NADAL... un pas de pardal

Biblioteca Antònia Adroher

Dc. 22, 18 h

Club de lectura: Club de lectura Narrativa social: religions

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 22, 19 h

Concert: Combo St. Gregori & Sunset Jazz Orquestra

Sunset Jazz Club

Dj. 23, 9 h

Acte popular: Gran Tió de Girona

Plaça de Salvador Espriu

Dj. 23, 11 h

Taller: Un nadal de paper

Casa de Cultura

PFC

Dj. 23, 11.30 h

Taller: Fes el teu Tarlanet

Museu d’Història de Girona

HPF

Dc. 29, 11 h

Taller: Descobrim els inicis de l’escriptura: els jeroglífics

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 23, 12 h

Concert: Quotidiafonismes

La Marfà

Dc. 29, 11.30 h

Taller: Plastiformes lluminoses

CaixaForum Girona

PCF

Dc. 29, 11.30 h

Taller: Fes un titella-kazoo de la mosca de l’Esquivamosques

Museu d’Història de Girona

Dc. 29, 16.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dc. 29, 17 h

Taller: Visita-Taller a EXPLORA: Motors mínims

CaixaForum Girona

Dc. 29, 17.30 h

Hora del conte: Per Nadal, cap nen sense regal

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 29, 19.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dc. 29, 20 h

Concert: La Locomotora Negra 50 anys

Auditori de Girona

Dj. 30, 11.30 h

Taller: Contes i taller de postals de Nadal

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dj. 30, 11.30 h

Taller: Festes i tradicions jueves

Museu d’Història dels Jueus

Dj. 30, 17.30 h

Taller: Plastiformes lluminoses

CaixaForum Girona

Dj. 30, 17.30 h

Teatre: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dj. 23, 12 h

Projecció: Chomón per a la mainada

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 23, 20.30 h

Concert: El Messies de Händel Participatiu

Auditori de Girona

APF

Dv. 24, 11.30 h

Taller: Postals de llum. Descobreix la màgia de la fotografia a través del blau

Museu del Cinema

Ds. 25, 17.30 h

Teatre: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Ds. 25, 18.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal Girona-Fontajau

Ds. 25, 20 h

Concert: Three Cool Cats & The Big Dog

Sunset Jazz Club

Ds. 25, 21 h

Concert: NEU! Cala Vento + Medusa Box

Sala la Mirona

Dg. 26, 11 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal Girona-Fontajau

Dg. 26, 17.30 h

Teatre: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dg. 26, 18.30 h

Circ: Gran Circ de Nadal de Girona sobre gel 3

Pavelló Municipal Girona-Fontajau

Hivern 2022

Agenda diària

GENER

Dg. 9, 11.30 h

Concert: Joan Colomo [NEU!]

Auditori de la Mercè

Ds. 1, 17.30 h

Teatre: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dg. 9, 19 h

Dansa: Ballet de Barcelona: El Trencanous

Auditori de Girona

APF

Dg. 2, 10h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història M. d’Història dels Jueus Museu d’Art de Girona Museu d’Arqueologia

Dl. 10, 20 h

Club de lectura: Reina roja

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 10, 20.30 h

Club de lectura: Challenger deep, by Neal Shusterman

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 11, 18.30 h

Conferència: L’Hospital de Capellans

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 11, 19.30 h

Conferència: Victor Hugo i la novel·la històrica reivindicativa, amb Martí Gironell

Casa de Cultura

Dt. 11, 20 h

Club de lectura: Prostitución

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 11, 20.30 h

Club de lectura: Le blé en herbe

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 12, 17.30 h

Conte: Contes al cabàs

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 13, 19 h

Projecció: Docs de mes. Arica

Cinema Truffaut

Dj. 13, 20 h

Club de lectura: El vell i la mar

Biblioteca Just M. Casero

Dg. 2, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 2, 11.30 h

Taller: Fem llum, que arriben els Reis!

Museu d’Art de Girona

Dg. 2, 17.30 h

Teatre: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dt. 4, 11 h

Taller: “Els petits noucentistes”

Casa Masó

Dt. 4, 11 h

Taller: Taller Petita Casa de Cultura

Casa de Cultura

Dt. 4, 11.30 h

Taller: Contes i taller de postals de Nadal

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dt. 4, 11.30 h

Taller: Festes i tradicions jueves

Museu d’Història dels Jueus

Dt. 4, 20.30 h

Concert: Alabama Gospel Choir

Auditori de Girona

Dj. 13, 20 h

Club de lectura: Creix un arbre a Brooklyn

Biblioteca Just M. Casero

APF

Dc. 5, 11.30 h

Taller: Postals de llum. Descobreix la màgia de la fotografia a través del blau

Museu del Cinema

Dv. 14, 17 h

Visita guiada: L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment

Casa Masó

Dv. 7, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Dv. 14, 18 h

Club de lectura: El llop de sorra

Biblioteca Salvador Allende

Dv. 7, 22.30 h

Concert: Manel Fuentes and The Spring’s Team

Sala la Mirona

Dv. 14, 18.30 h

CaixaForum Girona

MVH

Ds. 8, 12 h

Performance: L’escrita

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

Dv. 14, 20 h

Concert: Mariona Sarquella

Casa de Cultura

Ds. 8, 10.30 h

Joc: Girona en família

Punt de Benvinguda

Dv. 14, 20 h

Espectacle: Trópico de Covadonga

Teatre Municipal

Ds. 8, 12.30 h

Concert: Cita amb Apa

Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)

Dv. 14, 20.30 h

Concert: Queen Tribute

Auditori de Girona

Ds. 15, 12 h

Club de lectura: The planets

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 15, 12 h

Diàleg: Girona: idees, símbols, identitats que construeixen la ciutat

Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)

Ds. 15, 17.30 h

Projecció: Petits cinèfils: El meu veí Totoro

CaixaForum Girona

Ds. 15, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Ds. 8, 17 h

Visita teatralitzada: Els temps de La Marfà

La Marfà

Ds. 8, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Ds. 8, 19 h

Visita teatralitzada: Els temps de La Marfà

La Marfà

Ds. 8, 21.30 h

Concert: Blackmore’s Rising + Sin City

Sala la Mirona

Fins al 09/01/22

Exposició: Palau Ferré, d’un sol traç

Museu d’Art de Girona

Ds. 15, 20 h

Teatre: El·lipsi

Sala La Planeta

APF

Del 04/12 al 09/01

Joc: Nadal al Museu. Cerca i troba als museus

Museu del Cinema, Museu d’Història, Museu d’Història dels Jueus, Museu d’Art de Girona, Museu d’Arqueologia

Ds. 15, 22.30 h

Concert: Balkan Paradise Orchestra

Sala la Mirona

Dg. 16, 11 h

Dansa: ... i les idees volen

Teatre Municipal

Dg. 16, 11.30 h

Espectacle: Miguel Noguera [NEU!]

Auditori de la Mercè

Hivern 2022

Agenda diària

Dg. 16, 12 h

Dansa: ... i les idees volen

Teatre Municipal

Dg. 16, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 16, 18 h

Teatre: El·lipsi

Sala La Planeta

Dg. 16, 19 h

Concert: La Millor Música de Cinema

Auditori de Girona

Dl. 17, 18 h

Presentació: Col·loqui i presentació de la col·lecció “Al voltant de Toldrà”

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 17, 20 h

Club de lectura: El Jugador

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 18, h

Projecció: L’art al cinema: Matisse del Tate Modern i MoMa

CaixaForum Girona

Dt. 18, 18.30 h

Conferència: De l’arqueologia a la història I

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 18, 19.30 h

Conferència: Robert Louis Stevenson i la novel·la històrica psicosocial, amb Martí Gironell

Casa de Cultura

Dt. 18, 20 h

Cinefòrum: Manos sucias

Cinema Truffaut

Dc. 19, 17.30 h

Hora del conte: Bruixes i bruixots

Biblioteca Antònia Adroher

Fins al 20/01/22

Visita guiada: Visita comentada per a grups: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Dj. 20, 17.30 h

Club de lectura: Safari

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 20, 18 h

Club de lectura: LiceuBib

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 20, 18 h

Club de lectura: La trilogía del límite

Biblioteca Salvador Allende

Dj. 20, 18.30 h

Trobada: Obertura i visita guiada a Acció Santos + Gosar Poder

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dj. 20, 19 h

Conferència: Trobades amb... La Mandanga

CaixaForum Girona

Dj. 20, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Amarcord

Museu del Cinema

Dv. 21

Portes obertes: Vine a visitar el MHG per Girona 10

Museu d’Història de Girona

Dv. 21, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Pel gener, el millor ofici és pastisser

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 21, 18 h

Club de lectura: Gos pudent, bon nadal

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 21, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Dv. 21, 19 h

Inauguració: Variant Delta: Visa / Ferron

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dv. 21, 20 h

Concert: Trio Capmany

Casa de Cultura

Hivern 2022

Dv. 21, 21 h

Sala la Mirona Concert: NEU! Las Niñas del Corro + Doble & Hug Sound & Basement Band + Vinnie Kairos amb Mad Phi i l’Home Estàtic

Ds. 22

Portes obertes: Vine a visitar el MHG per Girona 10

Museu d’Història de Girona

Ds. 22

Portes obertes: Vine a visitar el refugi antiaeri per Girona 10

Refugi antiaeri

Ds. 22, 11 h

Hora del conte: SACS: contes per la pau

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 22, 12.30 h

Concert: Les amistats de Mozart

Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)

Ds. 22, 18 h

Taller: Llum i color

CaixaForum Girona

Ds. 22, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Ds. 22, 19 h

Concert: NEU! Rufus T. Firefly + Ferran Palau + Chaqueta de Chandal + b1n0 + Galdrick + Iris Deco

Sala la Mirona

Ds. 22, 20 h

Inauguració: FESTIVAL PEPE SALES: Obertura del Festival. Vernissatge

Centre Cultural La Mercè

Ds. 22, 20 h

Teatre: N.E.V.E.R.M.O.R.E

Teatre Municipal

Ds. 22, 21 h

Concert: Els Amics de les Arts

Auditori de Girona

Del 21/01 al 23/01

Portes obertes: Museu d’Història dels Jueus de Girona 10

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 23

Portes obertes: Vine a visitar el MHG per Girona 10

Museu d’Història de Girona

Dg. 23

Portes obertes: Vine a visitar el refugi antiaeri per Girona 10

Refugi antiaeri

Dg. 23, 11.30 h

Taller: Llum i color

CaixaForum Girona

Dg. 23, 18 h

Teatre: Solitud a Stromboli

Sala La Planeta

Dg. 23, 19 h

Concert: Pol Batlle amb Rita Payés

Auditori de Girona

Fins al 24/01/22

Curs: Mapamundi: claus de política internacional

Casa de Cultura

MEA

Dl. 24, 18.30 h

Conferència: Clàssic de clàssics: West Side Story

CaixaForum Girona

Dl. 24, 20 h

Conferència: FESTIVAL PEPE SALES: Maya Angelou, activista pels drets civils i la paritat

Centre Cultural La Mercè

Dt. 25, 19 h

Club de lectura: El Manuscrit

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 25, 19 h

Teatre: Grans mestres del teatre: Hamlet Solo

CaixaForum Girona

Dt. 25, 19.30 h

Conferència: Patrick Süskind i l’olor de la història, amb Martí Gironell

Casa de Cultura

Agenda diària

Dt. 25, 20 h

Celebració: FESTIVAL PEPE SALES: Festa. Gran gala. Més de 30 artistes!

Centre Cultural La Mercè

Dl. 31, 17.30 h

Hora del conte: L’Hora del Conte de la Pau

Sala de lectura Girona Centre

Dc. 26, 17.30 h

Altres: La capsa de les paraules

Biblioteca Antònia Adroher

Dl. 31, 18 h

Projecció: West Side Story

CaixaForum Girona

Dc. 26, 17.30 h

Hora del conte: L’Hora del Conte de la Pau

Biblioteca Just M. Casero

Dl. 31, 20.30 h

Club de lectura: Ànima, de Wajdi Mouawad

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 26, 18 h

Presentació: Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits de final de la Guerra Civil

Museu d’Història de Girona

Dc. 26, 19 h

Conferència: PARLEM DE LES ARTS! El jazz. Música blanca i música negra, amb Xavi Molina

Centre Cultural La Mercè

Dt. 1, 19.30 h

Conferència: Ana M. Matute, la màgia de la història, Casa de Cultura amb Martí Gironell

Dj. 27, 17.30 h

Hora del conte: L’Hora del Conte de la Pau

Biblioteca Salvador Allende

Dc. 2, 17.30 h

Conte: Contes al cabàs

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 27, 19 h

Commemoració: Dia Oficial de Memòria de l’Holocaust

Museu d’Història dels Jueus

Dj. 3, 19 h

Projecció: Sala C: The Universe of Keith Haring

CaixaForum Girona

Dj. 3, 19 h

Projecció: Docs del mes. Limiar

Cinema Truffaut

Dj. 3, 19.30 h

Recital: Lectura del llibre “Els moviments humans” de Narcís Comadira

Casa de Cultura

Dj. 3, 20 h

Dansa: La Bella Dorment

Auditori de Girona

Dv. 4, 18 h

Club de lectura: Tània Claravall

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 5, 11 h

Nadons: Dalt del cel

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 5, 11 h

Taller: La teva cançó

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 5, 12 h

Audició comentada: Sessions LP #44 “Rage Against the Machine” de Rage Against the Machine

La Marfà

Ds. 5, 12 h

Visita guiada: Variant Delta: Visa / Ferron

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Ds. 5, 12.30 h

Concert: Saragata

Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)

Ds. 5, 18 h

Taller: Vegetals electromusicals

CaixaForum Girona

Ds. 5, 20 h

Dansa: Made of Space

Teatre Municipal

Ds. 5, 20 h

Recital: Zona d’experimentació poeticosonora, amb Tutu i Maria Sevilla

Casa de Cultura

FEBRER

Dj. 27, 20 h

Debat: FESTIVAL PEPE SALES: Maya Angelou. Racisme. Segregació. Esclavitud

Centre Cultural La Mercè

Dj. 27, 20 h

Espectacle: El agitador Vórtex

Teatre Municipal

Dv. 28, 17.30 h

Club de lectura: El noi de l’última fila

Biblioteca Antònia Adroher

Dv. 28, 18 h

Club de lectura: Atrapallibres: Tocar el cel amb els dits

Biblioteca Salvador Allende

Dv. 28, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Dv. 28, 20 h

Teatre: Despertar

Sala La Planeta

Ds. 29, 17 h

Concert: Eduardo Niebla en concert

Auditori de la Mercè

Ds. 29, 18 h

Taller: Veus i ritmes de l’Àfrica

CaixaForum Girona

Ds. 29, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició: Objectes del Desig. Surrealisme i Disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Ds. 29, 19.30 h

Concert: Eduardo Niebla en concert

Auditori de la Mercè

Ds. 29, 20 h

Teatre: Alguns dies d’ahir

Teatre Municipal

Ds. 29, 20 h

Teatre: Despertar

Sala La Planeta

Dg. 30, 11.30 h

Taller: Veus i ritmes de l’Àfrica

CaixaForum Girona

Ds. 5, 20 h

Concert: Rosario

Auditori de Girona

MEF

Dg. 30, 12 h

Musical: De bracet

Sala La Planeta

APF

Dg. 6, 10h

Portes obertes als museus

Dg. 30, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

MEF

Dg. 30, 17 h

Musical: De bracet

Sala La Planeta

Museu del Cinema Museu d’Història M. d’Història dels Jueus Museu d’Art de Girona Museu d’Arqueologia

Dg. 30, 19 h

Concert: Nacho Vegas

Auditori de Girona

Dg. 6, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dl. 31, 17.30 h

Club de lectura: El llibre dels porcs

Biblioteca Just M. Casero

Dg. 6, 11.30 h

Taller: Vegetals electromusicals

CaixaForum Girona

Hivern 2022

Agenda diària

Dg. 6, 12 h

Concert: L’animalari urbà dels The Tyets

Auditori de Girona

Dl. 14, 18 h

Projecció: Jesus Christ Superstar

CaixaForum Girona

Dg. 6, 18 h

Circ: Ex-libris

Teatre Municipal

Dl. 14, 20 h

Club de lectura: El lejano país de los estanques

Biblioteca Just M. Casero

Dg. 6, 18 h

Espectacle: “Silur”, amb Sònia Moyà, Maria Ribera i Manel Fortià

Casa de Cultura

Dt. 15, 19.30 h

Auditori de la Mercè

MEV

Dl. 7, 18.30 h

Conferència: La primera òpera rock: Jesus Christ Superstar

CaixaForum Girona

Conferència: ART I FILOSOFIA: Muntadas: La siesta, The Nap, Dutje. El treball i el govern de la vida, amb Ester Jordana

Dc. 16, 17.30 h

Hora del conte: ...i va cosir unes ALES

Dl. 7, 20.30 h

Club de lectura: The Rainbow, by D. H. Lawrence

Biblioteca Ernest Lluch

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 8, 18.30 h

Conferència: De l’arqueologia a la història II

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 16, 19.30 h

Recital: Presentació del llibre “Vent a la mà” de Carles Dachs

Casa de Cultura

Dt. 8, 19.30 h

Conferència: ART I FILOSOFIA: La mirada interior. Dona a la finestra de Caspar David Friedrich, amb Jordi Balló

Auditori de la Mercè

Dc. 16, 20 h

Teatre: Els àngels no tenen fills

Sala La Planeta

Dj. 17, 18 h

Club de lectura: LiceuBib

Biblioteca Carles Rahola

Club de lectura: Neda-que-neda

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 8, 20 h

Club de lectura: La casa del dolor

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 17, 18 h

Dt. 8, 20.30 h

Club de lectura: Au revoir là haut

Biblioteca Ernest Lluch

Dj. 17, 19 h

Conferència: Trobades amb... Martí Melcion

CaixaForum Girona

Dc. 9, 17.30 h

Altres: La capsa de les paraules

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 17, 19 h

Museu del Cinema

Dc. 9, 18.30 h

Conferència: La música diegètica de Carles Santos en el cinema de Pere Portabella

Auditori de La Mercè

Conferència: Quimi Portet ens comenta en cinc seqüències El planeta dels simis de Franklin J. Schaffner

Dj. 17, 20 h

Recital: Presentació del poemari “Sutura” de Lola Miquel

Casa de Cultura

Espectacle: Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian

Casa de Cultura

Dc. 9, 19.30 h

Dj. 17, 20 h

Teatre: Els àngels no tenen fills

Sala La Planeta

Dj. 10, 17.30 h

Conte: Un bri de mots

Casa de Cultura

Dj. 17, 20 h

Auditori de La Mercè

Dj. 10, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? El piano

Museu del Cinema

Teatre: Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig

Dv. 11, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Febrer plujós, cara de gos

Biblioteca Salvador Allende

Dv. 18, 18 h

Club de lectura: La Pippi als mars del sud

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 18, 20 h

Teatre: Els àngels no tenen fills

Sala La Planeta

Dv. 11, 18.30 h

Inauguració: Acció Santos + Gosar Poder

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dv. 18, 21 h

Concert: Joana Gomila & Laia Vallès

Auditori de Girona

Ds. 19

Concert: Dissabte concertant, de l’Escola Municipal de Música de Girona

Auditori de la Mercè

Ds. 12, 11 h

Hora del conte: Give me 10

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 12, 11 h

Taller: Això no és un llibre

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 19, 10.30 h

Nadons: Música i moviment en família

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 12, 17.30 h

Projecció: Petits cinèfils: El castell del cel

CaixaForum Girona

Ds. 19, 12 h

Club de lectura: Great inventions

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 12, 18 h

Concert: Concert de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona

Auditori de la Mercè

Ds. 19, 12.30 h

Concert: L’Aspra

Ds. 12, 20 h

Recital: A la dula vés, amb Enric Casasses i Guim Valls

Casa de Cultura

Ateneu 24 de Juny (Carrer de les Ferreries Velles, 11)

Ds. 19, 18 h

CaixaForum Girona

Ds. 12, 20 h

Teatre: 23F. Anatomia d’un instant

Teatre Municipal

Taller: L’energia, experiments per saber què és i com es transforma

Dg. 13, 11.30 h

Taller: Encaixos, un edifici que amaga formes geomètriques

CaixaForum Girona

Ds. 19, 20 h

Concert: Llibretes i Orogènesis

Casa de Cultura

Ds. 19, 20 h

Teatre: Els àngels no tenen fills

Sala La Planeta

Dg. 13, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 20, 11.30 h

Taller: L’energia, experiments per saber què és i com es transforma

CaixaForum Girona

Dg. 13, 20 h

Concert: Orquestra Gulbenkian de Lisboa

Auditori de Girona

Dg. 20, 18 h

Teatre: Els àngels no tenen fills

Sala La Planeta

Hivern 2022

Agenda diària

Dg. 20, 19 h

Concert: Simfonova: L’òpera és medecina

Auditori de Girona

Dl. 28, 18 h

Projecció: Els miserables

CaixaForum Girona

Dl. 21, 17.30 h

Hora del conte: Quin gust fa el món de formatge!

Sala de lectura Girona Centre

Dl. 28, 18.30 h

Club de lectura: Els Ratolins de la senyora Marlowe

Biblioteca Just M. Casero

MEA

Dl. 21, 18.30 h

Conferència: Musical de rècords: Els miserables

CaixaForum Girona

Dl. 28, 20.30 h

Club de lectura: Una terra solitària, de Bel Olid

Biblioteca Ernest Lluch

Dl. 21, 20 h

Club de lectura: La trena

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 22, 18 h

Cinefòrum: Cinema i Educació. The reader - El lector

Museu del Cinema

Dt. 1, 19.30 h

Dt. 22, 19 h

Club de lectura: El món d’ahir

Biblioteca Antònia Adroher

Conferència: Art i filosofia: “La destrucció del pare” Casa de Cultura de Louise Bourgeois. Ferida i patriarcat, amb Laura Llevadot

Dc. 2, 17.30 h

Altres: La capsa de les paraules

Dt. 22, 19.30 h

Conferència: ART I FILOSOFIA: L’origen del món de Gustave Courbet. La mirada pertorbadora, amb Àngel Quintana

Auditori de la Mercè

Biblioteca Antònia Adroher

Dc. 2, 19 h

Conversa: Narcís Comadira: Sis dècades de poesia (1966-2022)

Auditori de la Mercè

Dt. 22, 20 h

Cinefòrum: Aimra’a

Cinema Truffaut

Dj. 3, 20 h

Biblioteca Just M. Casero

Dc. 23, 17.30 h

Conte: Contes al cabàs

Biblioteca Antònia Adroher

Club de lectura: A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar

Dj. 3, 20 h

Performance: It don’t worry me

Sala La Planeta

Dc. 23, 17.30 h

Hora del conte: Contestoltes

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 4, 18 h

Club de lectura: La fleca del carrer dels diumenges

Dc. 23, 18.30 h

Taula rodona: Poetes catalans, 50 anys després

Auditori de La Mercè

Biblioteca Salvador Allende

Dc. 23, 19.30 h

Taula rodona: Taula rodona sobre Gabriel Ferrater

Casa de Cultura

Dv. 4, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dj. 24, 19 h

Projecció: En Curt. Premis Gaudí

Museu del Cinema

Dv. 4, 19 h

Dj. 24, 19.30 h

Recital: “Nosaltres, foc”, amb Mireia Calafell, Pol Guasch i Adriano Galante

Casa de Cultura

Inauguració: Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 5, h

CaixaForum Girona

Dv. 25, 18 h

Club de lectura: Atrapallibres: Pippi calcesllargues

Biblioteca Salvador Allende

Taller: Encaixos, un edifici que amaga formes geomètriques

Ds. 5, 11 h

Nadons: Contes i tresors per a nadons

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 25, 20 h

Concert: Momi Maiga

Auditori de Girona

Ds. 5, 12 h

Dv. 25, 20 h

Concert: “Nuvanut”, amb Silvie Rothkovic i Jan Garrido

Casa de Cultura

Audició comentada: Sessions LP #45 “Jagged Little Pill” d’Alanis Morissette

La Marfà

Ds. 5, 12 h

Dv. 25, 20 h

Teatre: Y los huesos hablaron

Teatre Municipal

Visita guiada: Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 26, 11 h

Hora del conte: Per Carnaval tot s’hi val

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 5, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

VHF

Ds. 26, 11 h

Taller: Creació de personatges. Taller interdisciplinari d’arts plàstiques i narració

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 5, 19 h

Concert: Cobla Ciutat de Girona

Auditori de Girona

Ds. 5, 20 h

Concert: Morgan

Auditori de Girona

Dg. 27, 10.30 h, 11 Teatre: Biblioteca de la curiositat infinita hm, 11.30 h, 12 h, 12.30 h, 13 h

Ds. 5, 20 h

Performance: Sopar de pedres

Teatre Municipal

Fins al 06/03/22

Exposició: Lagar/Bégué. Els anys catalans (1915-1918)

Museu d’Art de Girona

APF

Dg. 2, 10 h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història M. d’Història dels Jueus Museu d’Art de Girona Museu d’Arqueologia

Dg. 2, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Teatre Municipal

Dg. 27, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 27, 16 h, 16.30 h, 17 h, 17.30 h, 18 h, 18.30 h

Teatre: Biblioteca de la curiositat infinita

Teatre Municipal

Dg. 27, 19 h

Concert: Orquestra Simfònica de Viena

Auditori de Girona

Hivern 2022

MARÇ

Agenda diària

Dg. 6, 11.30 h

Taller: Plastiformes lluminoses

CaixaForum Girona

Dg. 13, 19 h

Concert: Lucas Debargue, piano

Auditori de Girona

Dg. 6, 18 h

Concert: Els colors de Duke Ellington

Auditori de Girona

Dl. 14, 18 h

Projecció: Rent

CaixaForum Girona

Dl. 7, 17.30 h

Hora del conte: MarramiiiaaaaOuuu!

Sala de lectura Girona Centre

Dl. 14, 20 h

Club de lectura: Crim a la botiga de joguines

Biblioteca Salvador Allende

MEA

Dl. 7, 18.30 h

Conferència: L’últim gran musical del mil·lenni: Rent

CaixaForum Girona

Dt. 15, 19.30 h

Dl. 7, 19 h

Club de lectura: Quan cridem els nostre noms, d’Alba Alfageme

Biblioteca Antònia Adroher

Casa de Cultura Conferència: Art i filosofia: “Mort d’un milicià” de Robert Capa. Per una ètica de lamirada, amb Joan Fontcuberta

Dc. 16, 17.30 h

Altres: La capsa de les paraules

Dl. 7, 20.30 h

Club de lectura: Vanishing act of Esme Lennox, by Maggie O’Farrell

Biblioteca Ernest Lluch

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 17, 18 h

Club de lectura: Els nens del mar

Dt. 8, 19.30 h

Conferència: Art i filosofia: Dones venusiane. Una aproximació a “Venus i Cupido” d’Artemisa Gentileschi, amb Ingrid Guardiola

Casa de Cultura

Biblioteca Salvador Allende

Dj. 17, 19 h

Projecció: Sala C: Los Karamazoffs. A Walk on the SoHo Years

CaixaForum Girona

Dt. 8, 20 h

Club de lectura: El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai

Biblioteca Antònia Adroher

Dv. 18, 18 h

Club de lectura: Capitana Rosalie

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 8, 20.30 h

Club de lectura: Au revoir là haut,

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 18, 20.30 h

Club de lectura: Sabates de taló italià, de Magdalena Tulli

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 9, 17.30 h

Conte: Contes al cabàs

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 19, 11 h

Hora del conte: Posem-hi poesia

Biblioteca Salvador Allende

Dc. 9, 17.30 h

Hora del conte: Quines unes, elles!

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 19, 11 h

La Marfà

Dc. 9, 18 h

Conversa: El món rural des de la literatura de dones de les comarques gironines

Museu d’Història de Girona

Taller: Petita introducció a la família dels instruments tradicionals catalans

Ds. 19, 12 h

Club de lectura: Caves

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 10, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Platoon

Museu del Cinema

MHF

Ds. 19, 18 h

Taller: A ritme de nombres i xifres

CaixaForum Girona

Dv. 11, 17.30 h

Circ: iNSTants

Plaça del Pallol

Ds. 19, 18.30 h

CaixaForum Girona

Dv. 11, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: El sol de març porta refredats

Biblioteca Salvador Allende

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

Ds. 19, 20 h

Concert: ZAZ: Organique Tour

Auditori de Girona

Dv. 11, 19 h

Circ: Després de tot [assaig obert]

Teatre Municipal

Ds. 19, 20 h

Teatre: Europa bull

Teatre Municipal

Dv. 11, 19 h

Inauguració: Insectòdrom

Bòlit_StNicolau

MHF

Dg. 20, 11.30 h

Taller: A ritme de nombres i xifres

CaixaForum Girona

Dv. 11, 22 h

Concert: Folkestoltes: Caamaño&Ameixeiras

Auditori de la Mercè

Dg. 20, 12 h

Espectacle: Polsim d’or

Auditori de la Mercè

Ds. 12, 11 h

Hora del conte: Contes sobre gènere

Biblioteca Ernest Lluch

Dl. 21, 20 h

Club de lectura: La clivella

Ds. 12, 12 h

Club de lectura: El rol de gènere en la ficció: “Una terra solitària!”

Biblioteca Ernest Lluch

Biblioteca Salvador Allende

Dg. 20, 19 h

Concert: Juan Diego Flórez

Auditori de Girona

Ds. 12, 17.30 h

Projecció: Petits cinèfils: El castell ambulant

CaixaForum Girona

Ds. 12, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 12, 20 h

Espectacle: Quan els crancs portin talons

Teatre Municipal

Ds. 12, 21 h

Concert: Folkestoltes: Madame Gató, Glam Folk i Dijazzònic

Auditori de la Mercè

Dg. 13, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Hivern 2022

Agenda diària

EXPOSICIONS

Fins al 24/04/22

L’espectador com a espectacle

Museu del Cinema

Del 28/02 al 30/04

Maternitats. Una mirada plural

Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)

Del 04/03 al 22/05

Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Fins al 22/12/21

Art en petit format; tres visions de joieria contemporània gironina

Centre Cultural La Mercè

Fins al 22/12/21

Tempus fugit

Centre Cultural La Mercè

Fins al 23/12/21

Cassoles

Claustre de la Mercè

Fins al 07/01/22

Despullant la pell

Fundació Valvi

De l’11/03 al 29/05

Insectòdrom

Bòlit_StNicolau

Fins al 08/01/22

XI Biennal d’Art de Girona

Casa de Cultura

Fins al 18/08/22

CaixaForum Girona

EV A

Fins al 09/01/22

Petromasculinitats

Bòlit_StNicolau

ObservAccions: Una proposta d’experimentació activa a l’obra “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

Fins al 09/01/22

Cap a les deus

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Del 02/03 al 28/08

Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Fins al 16/01/22

Les coses que foren

Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)

Fins al 18/09/22

Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

CaixaForum Girona

Fins al 11/06/23

Temps de la memòria: tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Museu del Cinema

Del 03/12 al 29/01

Llegir l’art des del paper

Espai Amics del Museu d’Art

Fins al 30/01/22

Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 19242020

CaixaForum Girona

Del 03/12 al 31/01

Descobreix els orígens

Biblioteca Carles Rahola

Del 09/12 al 05/02

Re-enACTment

Del 22/01 al 09/02

VHP

FORMACIÓ A

Ds. 15/01, 10.30 h

Curs: Una altra mirada. Els personatges femenins del Cinema Clàssic

Casa de Cultura

Ds. 15/01, 10.30 h

Curs: Monogràfic: “Els oratoris profans de Handel” La Marfà

FESTIVAL PEPE SALES: Dona negra

Centre Cultural La Mercè

Taller: Literatura breu: Taller de microrelats

Centre Cultural La Mercè

Fins al 11/02/22

L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment

Casa Masó

18, 20, 25 i 27/01, 18 h

EVA

Taller: Aproximació escènica al cinema fet a mà

De l’01/02 al 26/02

50 anys canviant la història del càncer

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 22 i Dg. 23, 10.30 h

El Canal – Centre d’arts escèniques - Salt

Del 20/01 al 27/02

Acció Santos + Gosar Poder

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dt. 25/01, 19 h

Curs: Tècniques de veu i cant

La Marfà

Dv. 28/01, 18.15 h

Curs: Curs d’Hivern d’Òpera Marcel Gorgori 2022

Centre Cultural La Mercè

Del 21/01 al 27/02

Variant Delta: Visa / Ferron

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 29/01, 10.30 h

Curs: G. Donizetti, L’elissir d’amore

La Marfà

Del 10/01 a l’01/03

Mythos, de Gil Gelpi

Claustre de la Mercè

Dj. 3/02, 19.30 h

Classe magistral: Partnering/ eines de creació – GN/MC

Teatre Municipal

Del 14/01 a l’11/03

La Perra Laika, humor per riure

Claustre de la Mercè

Taller: Literatura breu: Taller d’haikus

Centre Cultural La Mercè

Del 14/02 al 18/03

Rahola Foto 2021

Casa de Cultura

8, 10, 15 i 17/02, 18 h

Del 27/01 al 18/03

Paysages intérieur, de Delphine Labedan

Centre Cultural La Mercè

Dc. 9/02, 18 h

Curs: Gestió en el sector musical [virtual]

La Marfà

Del 18/01 al 19/03

Quan els arbres deixaren anar la nit. Jardins

Casa de Cultura

Dc. 9/02, 18 h

Curs: Drets d’autor i propietat intel·lectual [virtual]

La Marfà

Fins al 31/03/22

Viatges. Una història del Poble Jueu

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 12/02, 10.30 h

Curs: Monogràfic: “Les suites per a orquestra de Bach”

La Marfà

Del 08/03 al 09/05

Instal·lació: Il gioco della deriva, de Sasha Vinci

Claustre de la Mercè

Dc. 16/02, 18 h

Curs: Com presentar una proposta a fires i mercats [virtual]

La Marfà

Del 24/02 al 14/03

conTactes. Una mirada al gest, de Jordi Muñoz Sallo

Centre Cultural La Mercè

Dv. 18/02, 18.30 h

Classe magistral: L’obra plàstica de Delphine Labedan

Centre Cultural La Mercè

Fins al 17/04/22

175 anys del museu de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dc. 23/02, 18 h

Curs: El mercat internacional. Oportunitats i riscos La Marfà per a projectes musicals [virtual]

Hivern 2022

Agenda diària

46 M

Dc. 23/02, 19 h

Taller: CantÀfrica!

La Marfà

23 i 24/02, 18.30 h

Taller: El desenterrador

Teatre Municipal Saló de Descans

Ds. 26/02, 10.30 h

Curs: La comèdia cinematogràfica. De la destrucció a la reconstrucció a través de l’humor

Museu del Cinema

Ds. 26/02, 10.30 h

Curs: Monogràfic: “Simbologia i numerologia en la música de Bach”

La Marfà

Dt. 1/03, 18 h

Classe magistral: L’escultura de Gil Gelpi

Centre Cultural La Mercè

Dt. 1/03, 19 h

Curs: Tècniques de veu i cant

La Marfà

Dc. 2/03, 18 h

Curs: Contractes en la indústria musical (I) [virtual]

La Marfà

Dj. 3/03, 19 h

Classe magistral: Iniciació a la improvisació

La Marfà

Dc. 9/03, 18 h

Curs: Contractes en la indústria musical (II) [virtual]

La Marfà

Ds. 12/03, 10.30 h

Curs: G. Verdi, Rigoletto

La Marfà

Dt. 15/03, 18 h

Classe magistral: L’escultura de Sasha Vinci

Centre Cultural La Mercè

Dc. 16/03, 18 h

Curs: Crowdfunding i campanyes de micromecenatge [virtual]

La Marfà

Dj. 17/03, 17.30 h

Curs: Robòtica Lego WeDo 2.0

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 17/03, 19 h

Taller: La composició en el pop a través de 10 exemples

La Marfà

Soc de

Més de 15.000 persones ja gaudeixen dels descomptes i avantatges de la targeta Girona Cultura Fes-te la targeta Girona Cultura: www.girona.cat/cultura/targeta Consulta tota la programació a: www.girona.cat/cultura

Hivern 2022

Agenda diària

Edita Ajuntament de Girona Servei de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Elena Carmona Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020

www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura