Girona Cultura [Primavera 2022] by Ajuntament de Girona

Nº8

Primavera 2022

Abril — juny

Entreactes

Primavera 2022 Abril — juny

Entreactes

Nº8

Pepa contes per Dani Chicano

16 Narcís Comadira per Joaquim Armengol Roura 26 Pol Ballonga Artista Girona Kreas 29 Agenda diària

Estiu 2020

Entreactes

Primavera literària Quim Ayats Bartrina Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona

Primavera 2022

5 Manuel de Pedrolo deia en una entrevista: “Cultura no solament és l’art, o els llibres, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat... Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble.” Si fem nostres les paraules de l’escriptor, podem afirmar que la llengua és la columna vertebral de la cultura, una part important i irrenunciable de la nostra idiosincràsia, perquè a través d’ella ens expressem i manifestem la nostra manera de ser, de viure i d’entendre el món. En un moment en què cal defensar més que mai l’escola en català, centrem l’Entreactes de primavera en el món literari i en el foment del gust per la lectura com a eina insubstituïble per aprendre a estimar la llengua i el país. D’una banda, repassem la trajectòria de Pepa contes, nom artístic de Pepa Llobet, actriu i contista, com ella mateixa es defineix, molt estimada per generacions d’infants que han assistit als seus espectacles, amb la família o a l’escola, en què explicant contes, dinamitza i potencia la lectura. La seva activitat en aquest àmbit és àmplia: des del ballmanetes que fomenta el vincle de les famílies a través dels llibres i els contes fins a les audicions de poesia per a mainada a les biblioteques. Ens complau també publicar l’entrevista a Narcís Comadira, escriptor gironí, polifacètic, conreador de diferents gèneres literaris i disciplines artístiques, el qual ha rebut el Premi Nacional de Cultura i que enguany celebra el seu 80è aniversari. És una bona ocasió per repassar la seva trajectòria i conèixer una mica més les seves influències i la seva obra. A l’Agenda trobareu diverses activitats organitzades pels equipaments de la ciutat (Biblioteques, Escola Municipal d’Humanitats, artista convidat de l’Auditori de Girona...) on es compta amb la seva presència i se li ret homenatge. Aquesta estació que tot just comença ens duu a Girona activitats literàries de tota mena. D’una banda es clourà el MOT, un festival literari de referència, organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot, que té com a objectiu la divulgació literària i acostar a les lectores i els lectors, primeres figures nacionals i internacionals de l’àmbit literari. Altres activitats lligades al món del llibre són la commemoració de tres dates en les quals les llengües tenen un paper clau: Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer), Dia Mundial de la Poesia (21 de març) i la Diada de Sant Jordi, Dia Mundial del Llibre (23 d’abril). No us perdeu els actes d’aquestes celebracions, organitzats pels Amics de la Unesco de Girona, els Serveis Territorials del Departament de Cultura i el Centre de Normalització Lingüística de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona. Sempre és un bon moment per gaudir de la literatura, però sembla que aquesta primavera els agents culturals de la nostra ciutat s’han congriat per posar-nos a l’abast activitats populars i d’alt nivell entorn del món literari. Llegim, compartim les lectures, coneguem els nostres autors i autores... Gaudim d’aquesta primavera literària que tot just comença!

Entreactes

Infantils i familiars

Els contes connecten d’una manera gairebé màgica amb el públic que els escolta, perquè un contacontes es despulla i mostra la seva mateixa essència en el moment que els està explicant: “No ets una actriu que entra en un personatge, ets tu mateixa. Has de trobar l’escletxa per despullar-te i mostrar la pròpia puresa, que et permet connectar amb tothom, perquè és l’ànima la que comunica”, diu Pepa Llobet, que té 60 anys. Fa un gavadal d’anys que la Pepa, ara amb el nom de Pepa contes i abans amb altres noms, en solitari o en companyia, es dedica a l’ofici. Els contes, per ser bons, han de tenir un element fonamental segons aquesta contacontes vocacional: el factor sorpresa. Primavera 2022

Pepa contes entrevistador: dani chicano fotògr afa: mireia ferron

Vas donar uns quants tombs abans de dedicar-te a fer de contacontes. Això de la interpretació, d’actuar d’alguna manera davant del públic, ja venia de sèrie o és quelcom adquirit? Ja tenia l’impuls quan era una nena, però primer va ser reprimit per la timidesa i, posteriorment, pels pares. Però de fet això són excuses que em posava perquè no em veia amb cor de fer el pas. Volia anar a l’Institut del Teatre i vaig acabar fent biologia. Que m’encanta! Tot i que soc més biòloga de bota que de bata i com que ja feia feina a l’esplai, per donar-li la volta, després del moment de rigor de crisi existencial, em vaig voler dedicar a l’educació ambiental. Als 25, amb un grup de gent, vam muntar la granja escola en un casalot indiano a Bàscara, El Molí Nou de Calabuig. Volíem donar quelcom als altres, teníem vocació pedagògica, no teníem experiència pel que fa a la pagesia, però vam muntar el negoci i convivíem a

la casa. Cinc anys em va durar l’aventura. M’havia influenciat molt una conferència de Martí Boada (científic ambiental i geògraf) sobre l’escola de la república, l’escola del mar i la del bosc.

I arriba El Galliner... Doncs sí. Roda el món i torna al Born. Vaig formar part de la primera promoció d’El Galliner, on hi havia Miquel Rimbau (un dels fundadors de l’escola), i recordo que em costava molt la improvisació, per allò de la vergonya, fins que vaig descobrir la commedia dell’arte i la màscara amb Dolça Vilallonga. Em podia expressar amb el cos! Vaig entrar a formar part d’El Talleret de Salt on feia una mica de tot i vaig debutar professionalment com a actriu a Degustació (1992), que va dirigir Quim Masó. Ho absorbia tot en aquella època. Vaig estar-hi cinc anys i em vaig quedar embarassada.

Entreactes — Infantils i familiars

9 Encetem una nova etapa, està clar. Efectivament. Vaig passar a treballar a Bitò. A banda, vaig muntar la meva pròpia companyia de contes teatralitzats, Ralet Ralet, primer amb Montse Teixidor i després amb Pilar Prats, dirigides per Pep Massanet, amb qui també vam fer una obra per a adults, Joc a dues bandes. Però, sincerament, soc molt maldestra amb el treball d’oficina, la gestió d’una companyia, la promoció... Vaig marxar de Bitò i vaig entrar a treballar amb País de Xauxa. Tot va anar d’una manera molt fluida, perquè tampoc no soc de fer gaires plans. Tot anava venint.

Ralet, Ralet va ser un primer pas al món dels contes, doncs?

“Una contacontes no fa el paper d’una lectora que entra en un personatge, sinó que ets tu mateixa i has de mostrar la teva essència. Has de trobar en el conte l’escletxa per despullar-te i treure la teva puresa de manera que sigui possible connectar amb tothom.” Primavera 2022

Cert, però llavors va passar quelcom meravellós. Jordi Artigal, bibliotecari de Sant Gregori, va impulsar un projecte en el qual es van implicar la Central de Biblioteques, la Diputació de Girona i El Galliner. Van organitzar un curs per formar contacontes, que havia d’anar acompanyat de la creació d’una mena de circuit per tal que s’anés a explicar contes de manera regular a les biblioteques de la demarcació. Ho van anomenar El Racó dels Contes. En aquell curs vam aprendre’n de gent com Mercè Escardó, bibliotecària de Parets i pionera en la narració de contes, o Pep Duran, de Mataró, una eminència en la matèria. A aquell curs s’hi va apuntar gent vinculada a les biblioteques i gent d’El Galliner.

Què vas aprendre dels contacontes en aquell curs? És un intèrpret? Un actor o actriu? Una contacontes no fa el paper d’una lectora que entra en un personatge, sinó que ets tu mateixa i has de mostrar la teva essència. Has de trobar en el conte l’escletxa per despullar-te i treure la teva puresa de manera que sigui possible

connectar amb tothom. És molt complicat. Jo sempre sento que és la meva ànima la que comunica. Jo no escric, trio narracions que em toquen la fibra interna i les recreo i és llavors quan s’estableix la comunicació amb el públic de manera màgica.

Quan et refereixes que el conte ha de tocar la fibra, a què et refereixes? Això ho vaig descobrir en una sessió amb Pep Duran. Ell portava tot un seguit d’objectes i ens va encoratjar a agafarne algun amb el qual ens sentíssim identificats, que poguéssim vincular a una vivència personal i llavors havíem d’explicar-la. Jo vaig triar un mocador brodat. Aquell mocador em va connectar amb la història d’amor dels meus avis, que van néixer a finals del XIX. La seva relació no estava ben vista i les famílies els van separar. Ell li enviava cartes d’amor a ella, unes cartes increïbles en què reflectia l’enyorament i com se la imaginava, fent referència tot sovint als seus cabells. Ella li va enviar un mocador brodat amb el seus cabells. Quan vaig explicar allò que m’havien explicat a casa, el silenci era absolut. Vaig connectar amb els meus companys a un nivell que es podria dir màgic.

Heus ací que aquella incipient carrera de contacontes va rebre l’impuls definitiu… D’aquell curs en va sortir un grup que acudia a les biblioteques de manera rotatòria. Tot es gestionava des d’El Galliner. Paral·lelament anaven sortint d’altres feines de contacontes i uns quants vam formar el grup Va de Contes. Vaig ser-hi 10 anys, fins que la vida em va dur per altres camins i els anys següents vaig estar desplegant el Pla de Lectura Pública a les biblioteques de Salt. Tot allò es va anar acabant i l’any 2010, en plena crisi, jo sola, amb les criatures,

Entreactes — Infantils i familiars

10 vaig crear la companyia Pepa contes. A banda, vaig portar la biblioteca d’estiu a la Piscina Municipal de Girona i, més tard, vaig dinamitzar l’espai infantil de la nova Biblioteca Carles Rahola.

Què ha de tenir un bon conte? Un bon conte ha de tenir sobretot l’element sorpresa, que es pot vehicular de moltes maneres diferents: a través de l’enginy per resoldre el conflicte; a través de la màgia, que és l’element que transforma; a través del punt de vista del narrador, com per exemple a El camí que no anava enlloc, d’Enric Larreula, en què qui relata el conte és el mateix camí; també l’humor, que és un element que, a través de la sorpresa provoca el riure; a través del joc amb les emocions, com la por o la tendresa; també el joc rítmic dels contes per als més petits o la ridiculització fins a l’absurd d’accions quotidianes amb les quals ens podem identificar. En definitiva, tot això es pot resumir en l’element sorpresa, que és el que permet al contacontes mantenir l’atenció del públic. També és important, com he comentat abans, que tingui quelcom que toqui el narrador, que és qui l’ha de transmetre. Un element emocional que t’ha de permetre treballar, transformar aquella emoció i posar-li un color intern que surt de l’experiència vital. Per això, el mateix conte explicat per un o altre narrador serà absolutament diferent, perquè són sedassos diferents. Si continuem parlant de què ha de tenir un bon conte, també ha de tenir una bona resolució. En molts contes de l’actualitat no hi trobes aquesta característica.

Així com hi ha contacontes diferents, també hi ha públic diferent... I tant! Un conte ha de ser universal, però cadascú depenent de l’edat, del moment,

11 del bagatge intel·lectual, de molts factors, en farà la seva pròpia lectura i connectarà amb un personatge o l’altre. Hi ha mainada que plora quan, en un conte protagonitzat per un pollet, el rei el posa al forn per cuinar-lo. N’hi ha que no. Cadascú empatitza més o menys amb un personatge o altre i els contes ens ajuden a obrir el que un mestre ens va dir un dia que era el nostre “centre magnètic”, allà on resideixen les emocions i que et permet tenir una percepció intensa, més enllà de l’habitual, dels llocs, dels fets i d’altres persones. Existeixen contes adequats per a temperaments diferents, aleshores és quan has de recórrer a l’experiència per fer-los teus. M’ha passat amb editorials que et demanen que expliquis els seus contes i llavors és quan has de fer aquest exercici d’interiorització.

“Un conte ha de tenir quelcom que toqui el narrador, que és qui l’ha de transmetre. Un element emocional que t’ha de permetre treballar, transformar aquella emoció i posar-li un color intern que surt de l’experiència vital.”

Perfecte. Explica’m com t’enfrontes a la feina? Com et prepares? El conte s’ha d’explicar des del cor. Cal que ho interioritzis. Jo els veig, els contes. Els visualitzo, veig les seqüències i així ho recordo millor, perquè em costa memoritzar un text amb ets i uts i amb les comes posades a lloc. Jo agafo les idees, els girs que pugui fer l’argument i tinc clares les frontisses per on haig de passar. El conte ben narrat ha de tenir matisos, moments d’acció i moments de reflexió, que li donen una dinàmica, li imprimeixen un ritme necessari. Cada conte té el seu i la gràcia és trobar-l’hi i jugar amb els elements que t’hi vas trobant, com ara les repeticions, perquè així pots mantenir l’audiència connectada i la guies fins al final. Es pot jugar també la impostura en ocasions, per caracteritzar personatges, però sense abusar-ne, perquè, si no, perds el públic. També és importantíssima la connexió visual.

Primavera 2022

Entreactes — Infantils i familiars

“La llengua per a mi és bàsica. Hem de procurar preservar les estructures del llenguatge, perquè es perden a una gran velocitat. Quan em vaig adonar del que passava, vaig fer el propòsit que la que utilitzés jo seria com més rica millor.” I dels pares i mares, què n’hem de fer? A mi m’agrada mirar d’enganxar-los també. Crec que és una missió nostra. Els infants són un públic complex, perquè són molt sincers i detecten si aquell dia no estàs bé i, si no els agrada, desconnecten i punt. De fons sents la remor dels pares i mares, als quals els contacontes i bibliotecaris hem d’aconseguir atraure i fer-los veure que allò també és per a ells, ja que hi ha un seguit de narracions que poden ajudar-los a resoldre problemes quotidians, més o menys greus, que tinguin amb els seus fills. Hi ha contes creats expressament per donar la volta a un seguit de problemàtiques, com ara les pors nocturnes o la sensació de pèrdua, i afrontar-les de la millor manera per superar-ho.

Primavera 2022

Es poden establir etapes clares pel que fa a les edats i així fer una tria més acurada tant de narracions per a l’escolta com de lectures? El tema de les edats i les fronteres és molt difús. A partir dels cinc mesos la interacció amb el nadó comença a ser més bidireccional. El precursor del conte són els jocs de falda i les cançons de bressol. A la Carles Rahola, on dinamitzava l’espai infantil, vaig promoure cada dia una estona de moixaines i jocs de falda, cançons i dites populars. Els pares regalaven paraules als seus nadons i és una manera preciosa d’estar amb els fills. Regalar paraules és important. Mercè Escardó explica que cada paraula que regalem als fills és un tresor i cada paraula és com una capseta dins aquella persona i, a mesura que vagi creixent, anirà descobrint aquells sons i els anirà associant a un seguit de vivències, de manera que aquella paraula vibrarà de manera diferent. Quan cantem la cançó del “cargol, treu banya, puja la muntanya”, en el moment en què l’infant descobreix realment què és la muntanya, els rius, els arbres, les roques, caminar a la natura... Aquella paraula omple la capseta de la vivència i la paraula pren una dimensió diferent, vibra d’una altra manera quan la tornes a cantar. Trobo que és absurd tergiversar o infantilitzar el llenguatge perquè així la mainada ho pugui entendre tot millor. Si utilitzem una llengua rica, encara que no l’acabin d’entendre, els infants van absorbint els sons i els guarden a la capseta. D’això me’m vaig adonar veient com jugava el meu fill. Va ser una revelació.

Entreactes — Infantils i familiars

14 Com va anar això? Es pot explicar? En aquella època explicava força sovint la llegenda de sant Jordi i el meu fill estava en l’època de la repetició, de manera que hi havia frases que sabia senceres. Tenia uns tres anys, que és en l’època que també juguen en veu alta. L’Oriol, mentre jugava, anava dient aquelles frases que, inicialment, no tenien res a veure amb el que estava fent. L’acció no era coherent amb el que estava dient. Però a poc a poc, mentre jugava i repetia la frase, més s’aproximava el sentit de la frase a l’acció, fins que un dia les dues coses estaven alineades i tot era perfectament coherent. Des de llavors no li vaig tornar a sentir la frase. Allà vaig entendre que no havia de censurar paraules perquè em semblava que no les entendrien, i que la llengua, com més rica, millor. Ja arribarà el moment en què ho entenguin.

15 Tens la sensació que es menysté la intel·ligència del públic infantil en els espectacles familiars i les sessions de contacontes? Amb el públic infantil s’hi atreveix molta gent, quan en realitat, com he comentat abans, és el públic més exigent, més franc i més sever. Tot i això, crec que actualment el punt de vista ha canviat a l’hora de programar els espais. És cert que abans no hi havia tanta sensibilitat, però això ha canviat. És important establir una dinàmica amb un respecte molt gran pels nens i les famílies.

No trobes que hi ha un excés d’intent de transmetre un missatge “pedagògic”? Per mi, pedagogia i lleure van agafats de la mà. A mi m’agrada fer certa pedagogia amb els contes. M’interessen també l’antroposofia, l’obra de Steiner i les escoles Waldorf. No soc partidària dels contes amb una lectura moral molt marcada i si puc els dono la volta, però n’hi ha que em fan una mica d’angúnia. Ara bé, en aquest àmbit hi ha lloc per a tothom, per a tota mena de contacontes. La competència és absurda perquè cadascú aporta la seva peça al trencaclosques.

Tens una tècnica preferida per explicar contes? Jo treballo molt directa. Transmissió oral, sense massa elements. Si les il·lustracions del conte m’agraden i m’ajuden a explicar la història, les utilitzo, però també narro sense necessitar aquest element. Una tela o una catifa m’ajuden a delimitar l’espai, a posar-hi un cert ordre. A vegades una maleta, d’altres una peça de roba, un cabàs... Depenent del conte. A vegades hi surten més elements. En ocasions utilitzo el kamishibai —teatret japonès de fusta i paper—, que em va costar una mica de dominar, però ara

Primavera 2022

fins i tot n’he fet fer un de nou. Ara bé, la meva tècnica preferida és la narració oral directa, despullada. Pel que fa als contes per a nadons, els explico sobretot per als pares, perquè si ells estan atents, els nadons també ho estaran i establiran un vincle molt interessant. En aquesta etapa repeteixo força cançons i dites, així els pares s’ho enduen cap a casa.

endur-se les mans al cap. No m’he marcat aquest propòsit com a militant, sinó perquè és dins el meu ADN. Té a veure amb la llibertat i amb el meu sentiment, un anhel que he viscut des de sempre i l’estima per la llengua també, de manera que la transmissió per a mi és important.

No sé si els contacontes sou conscients que potser una de les missions que teniu és la de la preservació i transmissió de la llengua...

És un tema que m’ha fet ballar el cap. Tret de la llegenda de sant Jordi, en el meu repertori no hi tinc els contes tradicionals típics i controvertits. Aquests contes representen uns arquetips, però es poden versionar, donar-los la volta. De fet, cada conte té una estructura determinada, però al llarg dels temps, s’hi han anat posant pegats en funció de l’època. Crec que a l’hora d’analitzar-los cal fugir de la superficialitat i captar la metàfora. ¹

La llengua per a mi és bàsica. Hem de procurar preservar les estructures del llenguatge, perquè es perden a una gran velocitat. Quan em vaig adonar del que passava, vaig fer el propòsit que la que utilitzés jo seria com més rica millor. L’estructura de la llengua castellana està “colonitzant” la llengua catalana i hi ha algunes traduccions de contes que és per

Per acabar, una petita bomba: la correcció política en els contes. Què en penses?

Entreactes — Infantils i familiars

Humanitats

Narcís Comadira (Girona, gener de 1942) ha fet 80 anys. Un aniversari que ve acompanyat de la publicació del darrer llibre de poemes, Els moviments humans (Ed. 62), el qual representa una mostra més de la seva extraordinària trajectòria, que l’ha convertit en el poeta viu més rellevant de Catalunya. També ha escrit assaigs, escrit assaigs, articles, teatre, ha fet traduccions i té, a més, una singular i pròdiga obra pictòrica. Catalunya l’ha reconegut amb premis tan destacats com el Nacional de Cultura i el Jaume Fuster, entre d’altres. I la UdG va atorgar-li, el 2018, el títol de doctor honoris causa per l’alta qualitat de la seva obra i pel seu insubornable compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Primavera 2022

Narcís Comadira entrevistador: joaquim armengol rour a fotògr af: carles palacio

Has arribat mai a cap conclusió sobre què significa això de viure?

Tens fama de ser un pessimista integral, però et veig més com un realista lúcid.

La vida és una cosa molt misteriosa i així, a simple vista, crec que està molt mal dissenyada. I la mort encara més. A mi el que m’agradaria és que em diguessin: “Mira, demà a les 12 h et moriràs.” Llavors m’asseuria en una cadira, agafaria un llibre que m’agradés, posaria un disc... I després m’agradaria que la mort no fos allò de deixar un cos que es podrís, sinó que fos com si m’evaporés. Això és el que m’agradaria. Jo, si fos un dissenyador de vides i morts, ho hauria fet així. Però no ho soc. I per tant, el que ho ha dissenyat tot deu tenir alguna raó profunda i obscura que espero descobrir quan em mori. I si no és així ens haurem de fotre.

Sí, potser sí. El que passa és que el món és una porqueria i, per tant, si ets realista acabes semblant pessimista.

Has escrit moltíssim, poesia, assaig, articles, teatre... Sí, massa. He escrit massa i, per tant, s’ha acabat. I sobretot si quan surt un llibre m’han de marejar tant.

Com ara! Sí, com ara. S’ha acabat del tot. Però suposo que no és el llibre el que ha provocat això. Perquè el penúltim va passar sense pena ni glòria. Potser no.

Entreactes — Humanitats

18 Fins i tot va tenir alguna crítica dolenta. D’aquest he decidit no llegir-ne cap. Crec que Els moviments humans està molt bé, i ja poden dir el que vulguin.

Els moviments humans és un llibre important i penso que quedarà. Tot i l’epíleg “Fantasmes a la nit”, trobo que és un llibre obert, que no tanca res. Sí, és clar. Perquè a mi els poemes em van perseguint. I a vegades se me n’imposa un. I doncs, què li vols dir, no? I a vegades en voldria fer un i no em surt. Per això hi ha un poema que diu: “Vols venir d’una vegada! I deixar que t’escrigui per veure si m’allibero d’aquesta persecució.”

El llibre connecta amb els anteriors, recull molts temes de la teva poesia. M’ha fet pensar en En quarantena. Home, sí. Crec que tots estan connectats. És possible. Perquè allà era una quarantena diguem-ne mental, de fer els quaranta anys. I aquesta ha estat una quarantena obligada per la pandèmia i fer-ne vuitanta. Que és el doble. És possible que siguin dos llibres connectats. Com que no faig llibres predissenyats, sinó que jo vaig fent poemes. I quan veig que ja n’hi ha prou miro com els ordenaré. I aquesta vegada se’m va acudir imitar en Gabriel Ferrater i ordenar-los per ordre alfabètic de títols.

Ets un poeta de l’experiència, moral?

“...els poemes meus sorgeixen de l’experiència i sempre, em sembla, a gairebé tots, hi ha un pòsit moral, d’anàlisi o de voluntat moral. Per tant, potser sí que es podria dir que amb això soc parent d’en Gabriel.” Primavera 2022

Home, evidentment els poemes meus sorgeixen de l’experiència i sempre, em sembla, a gairebé tots, hi ha un pòsit moral, d’anàlisi o de voluntat moral. Per tant, potser sí que es podria dir que amb això soc parent d’en Gabriel. Tot i que jo escric d’una manera molt diferent a la seva. M’ha influït d’una manera que no és rastrejable. Formalment escric d’una manera molt diferent. Crec que ell tenia poca orella i,

per tant, tot el relacionat amb la melodia el posava neguitós. A ell, els poetes que surten de Petrarca no li agradaven. I em sembla que jo sí que surto de Petrarca, perquè m’agrada la música de la mètrica i tot això. I després, jo tinc una mena de vessant, diguem-ho així, metafísic. Cosa que a ell li posava els pèls de punta. I és per això que quan li vaig donar a llegir El verd jardí em va dir: “Està molt bé, em sembla que tens alguna cosa a dir. Hi ha dos poemes, però, que no m’agraden, La catedral i Meditació de novembre.” Que són dos poemes una mica metafísics. I llavors li vaig dir: “Si et sembla els trec”. “No, no!”, em va dir. “Un poeta s’ha de comprometre i ensenyar el que fa. Potser aquests poemes no són prou reeixits, però potser d’aquí en surt alguna altra cosa.” I no els vaig treure, evidentment.

Hi havia algú altre a qui donaves a llegir els poemes? Els primers, a José Mª Valverde. I als amics.

Que està relacionat amb Ferrater, no? Sí, va ser Valverde qui ens va presentar en Gabriel. I Valverde ens va dir que havíem d’escriure en vers i amb els accents ben posats i tot això. I després quan vaig conèixer Ferrater em va dir el mateix. L’ofici era molt important. I aquest és el gran ensenyament.

Oi que vau tenir en Gabriel vivint a casa? Sí. L’any 70. Nosaltres, la Dolors i jo, vivíem a Sarrià, al carrer Monterols. Ell va anar a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat. Jo no hi era perquè no era un homo politicus. Després ho vaig ser una mica perquè en Xavier Folch m’hi va mig obligar. En Ferrater es va acollonir, ell tenia molta por de la policia, que els

Entreactes — Humanitats

21 Com vas saber que realment series poeta?

grisos anessin a casa seva i li agafessin el passaport, que no feia servir perquè no anava mai enlloc. Però ja ho entenc, en aquella època tenir un passaport era un símbol de llibertat. I ens va demanar si el podíem tenir a casa uns dies. S’hi va estar vuit o deu dies. Fins que va decidir que ja n’hi havia prou i que ens emprenyava massa, perquè nosaltres feia poc que ens havíem casat, i tenia molta por de molestar-nos. I havent sopat, molt discretament, desapareixia. I nosaltres “Gabriel, on vas? Vine, vine! Xerrarem” I ens deia: “Oh, és que no us voldria molestar”. Llavors venia i xerràvem. Un dia, recordo, li vam fer llegir Carner.

d’ell. Auden m’agrada molt des que vivia a Londres. I algun poema meu de l’últim llibre és una mica audenià, un que es diu “Revetlla”, que fa pensar en alguna cançó d’Auden. I després, aquests últims temps, he traduït un poema important i molt bonic que es diu “1 de setembre del 39”. Un poema magnífic. I després un altre que m’agrada molt, “Gràcies, boira”. Són poemes consistents, llargs En Ferrater va fer aquella entrevista amb Federico Campbell, en un llibre que es diu

Ja fa temps que llegeixo Lowell. Vaig agafar un xarampió polonès de Herbert i Milosz, que són impressionants. I els últims temps d’estar tancats vaig llegir Auden i vaig traduir tres o quatre poemes

Com veus la Girona d’ara? La Girona d’ara no la conec. Hi vaig de tant en tant però la vida gironina no la conec. Hi ha moltes coses canviades. Bé, la part vella no ha canviat gaire. Les botigues sí, començant per la de casa, que no hi és. La de casa era una botiga molt gran i molt maca.

Infame turba. Ell hi parla de Lowell, i diu

Vas conèixer en Pla, oi? I tots dos heu escrit un llibre sobre Girona.

Ferrater, havia escrit alguns poemes més

El vaig conèixer i el vaig anar a veure més d’una vegada. Xerràvem i em donava consells. Em deia: “No es vengui mai la botiga, vostè. Faci com en Foix! Faci versos, que ja m’han dit que els fa molt bé, els diumenges, com fa el senyor Foix, però no es vengui mai la botiga”. Ja ens l’havíem venuda, de fet. “Si vol beure, que no li recomano, no es destrossi l’estómac

que Lowell no tenia sentit crític, i que ell, bons que alguns d’aquests dolents de Lowell. Diu, però, “Jo, comparat amb els

I què llegeixes últimament?

No ho vaig saber i encara no ho sé. És una pura casualitat. Vaig començar a fer poemes en castellà. Després gràcies a l’escoltisme, vaig començar a llegir Maragall i vaig veure que el català lligava molt més bé amb el meu món, sobretot amb el Pirineu, Les Pirinenques de Maragall m’agradaven moltíssim. Aquella: “ un prat ben verd sota d’un cel ben blau!/ I en les albes la gran bellugadissa/ de les fulles d’acer que el vent eriça”. Els goigs a la Verge de Núria... I llavors vaig començar a fer alguna cosa en català, però no sabia ortografia perquè no havia passat per l’escola catalana. Per sort, a l’escoltisme, un nebot d’en Rafel Masó, l’arquitecte, en Ricard, ens feia classes de català. Allà vaig començar a estudiar-lo, i després al Seminari de Girona, als 17 anys. Allà el català era no diré vehicular del tot perquè la filosofia la fèiem en llatí.

seus grans poemes soy una hormiguita”.

O sigui que Lowell també el dec a Ferrater.

Fem un salt enrere? Sí, ves allà on vulguis.

Primavera 2022

amb els infectes conyacs nacionals, begui whisky”, i baixant la veu, afegia: “Es pixa tot”. És un gran consell que em va donar Pla i l’he seguit. El meu llibre de Girona va ser culpa d’en Xavier Folch, va ser un encàrrec.

En aquest darrer llibre hi tens una conversa, amb Pla… Sí, de fantasmes. Jo anava a sopar a casa, a sopar bé, i ell es quedava a sopar patata i col i una lluça. Tampoc és que a casa féssim sopars pantagruèlics, però sí que es menjava més bé que als maristes…

Què és el que més t’agrada de l’escriptura d’en Pla? El lirisme, quan s’hi atreveix. Després frena i diu un parell d’atzagaiades per baixar el to ràpidament, no ens penséssim que és poeta. Quan és bo és quan fa aquestes descripcions líriques. Per exemple, a Les hores hi ha meravelles. Recordo una descripció del vent de quaresma i del Montgrí de color d’espígol tendre. Això, si no ets un poeta, no pots arribar a fer-ho mai. La manera que té d’adjectivar. Al llibre de Girona vaig descobrir que tenia una descripció que surt directament d’un poema de Baudelaire. Quan descriu l’interior d’un pis del carrer de Ciutadans, parla dels miralls enterbolits i les fustes polides. Són tres o quatre imatges que surten de Baudelaire.

També és un personatge que has fet sortir en el teu teatre. Sí, l’he fet sortir en un poema i en dues obres de teatre, una dedicada a ell exclusivament: El Dia dels Morts, que segons l’Albertí és la meva obra més bona i és possible que tingui raó. És un personatge que per a mi és important. El vaig anar a veure al mas diverses vegades, el trobava a l’Hotel Empordà de

Entreactes — Humanitats

22 Figueres i l’anava a saludar. Ell estava a la seva tauleta, la primera entrant a la dreta, menjant sopa de farigola. “Segui, segui”. Un dia li vaig explicar que havien entrat a robar al pis de la tia Carmen, al carrer Nou, i ell li va explicar a en Valls, que va fer aquell llibre Allò que Josep Pla no va escriure, “Fixi’s, fixi’s què m’ha explicat el senyor Comadira. Han entrat a robar al carrer Nou, imagini’s, al carrer Nou. On anirem a parar!”. Suposo que em tenia una certa simpatia pel fet de ser d’una botiga del carrer Nou.

L’hort de les oliveres és una obra important. L’hort de les oliveres la vaig escriure quan van fer l’Albertí director del TNC. Em va encarregar una obra grossa: sala gran, 10 personatges, 10 actors.

Allà vas dir el que vas voler del país. Sí, allà em vaig posar les botes i vaig dir: “Aquí ho teniu”.

Falta estrenar Els fills. Aquesta és l’única que no he escrit per encàrrec, que és la que queda per estrenar. És molt estranya. No crec que tingui mai cap èxit. Són quatre joves, tres nois i una noia, que es troben esperant la barca de Caront. Tots quatre s’han suïcidat. I expliquen les seves vides, qui eren els seus pares i d’on venen. És una crítica de la burgesia catalana, de la burgesia aquesta lletraferida, traductors, els lingüistes, aquesta Catalunya una mica carrinclona. També parlen de Ferrater, que és el seu ídol, perquè també es va suïcidar, no pas perquè els agradi molt. És una obra difícil de fer perquè no passa res, simplement són històries narrades que es van barrejant. Pròpiament no hi ha acció, a part de l’acció personal de cada actor que explica el seu suïcidi.

23 Escrius teatre de la mateixa manera que poesia? No, és diferent. Has de remenar moltes veus, no és una concentració tan puntual en la paraula, sinó que és una concentració més de conjunt, de correspondències. Pel que fa a la llengua sí que és igual. Potser és una mica menys exigent en el sentit mètric i líric perquè el teatre ja no és escrit en vers, tot i que a mi m’agrada escriure el teatre amb aquest vers especial que he copiat de Bernhard. Busco que funcioni el diàleg. Voldria que el grau d’exigència del teatre fos el mateix que el de la poesia, com també ho és el dels articles, però és un altre gènere. Cada gènere té les seves llibertats i les seves exigències.

Parlem de la pintura, que és molt important. De fet, ets pintor. Sí, la pintura és molt important. És un altre llenguatge que sempre m’ha fascinat, sempre m’ha agradat molt i per això vaig estudiar història de l’art. M’he passat la vida visitant museus i mirant quadres, i potser m’hi he dedicat poc perquè he hagut de fer moltes altres coses. L’escriptura m’ha xuclat temps, no parlem del teatre, els articles i les col·laboracions amb els arquitectes, fins i tot la poesia, tot això m’ha robat molt de temps.

En Fita ha sigut important en la teva vida. Sí. A mi la seva obra ara no és que m’interessi molt perquè és massa variada. Un dia li vaig dir: “Quien mucho abarca, poco aprieta” i em va contestar al revés “Quien mucho aprieta, poco abarca”. Què és més important? En Fita tenia un gran talent, dibuixava molt bé i coneixia l’ofici. Així, sabia molt de picar pedra, per exemple. I en comptes de fer escultura en pedra, perdia el temps, com li deia jo, fent emmotllats de ciment. Volia ser modern.

Primavera 2022

“Després gràcies a l’escoltisme, vaig començar a llegir Maragall i vaig veure que el català lligava molt més bé amb el meu món, sobretot amb el Pirineu, Les Pirinenques de Maragall m’agradaven moltíssim.” Entreactes — Humanitats

“...són els colors que m’agraden a mi. En Raimon Maragall, de la sala Maragall, em deia: “Per què pintes amb aquests colors tan violents?”

25 I els motius dels teus quadres?

Quins escriptors catalans t’interessen?

Ja fa temps que vaig deixar de dibuixar la figura humana, segurament perquè vaig avorrir la humanitat (riu). Buscant primer una concreció geomètrica que m’interessava vaig començar a pintar caixes de cartró i escales, volums geomètrics, arcs, i coses d’aquestes, i després va sortir la naturalesa: els arbres, les muntanyes, les serralades. Això no vol dir que algun dia no em posi a pintar odalisques. Massa gran, als vuitanta anys. És clar que Matisse en va pintar fins a la mort.

En Toni Sala, per exemple. Crec que és molt bo. Té una consciència lingüística, se’n preocupa. En Toni és un gran valor. És molt lluitador i és un gran lector de la tradició. Fa articles parlant de Ruyra, Gaziel, Víctor Català..., i sempre té un punt de vista que no t’esperaves. En Serés. La Barbal ja no és tan jove, però escriu molt bé, té una llengua molt viva, tradicional. En Raül Garrigasait. Sé que em descuido algú.

La traducció ajuda a escriure poesia? Pintes amb uns colors molt identificables. No ho sé, són els colors que m’agraden a mi. En Raimon Maragall, de la sala Maragall em deia: “Per què pintes amb aquests colors tan violents?”.

Has treballat tota la vida per la llengua. No pas d’una manera conscient quan vaig començar a escriure. A partir d’un moment sí, perquè quan veus el panorama, alguna cosa has de fer i t’has d’esforçar per intentar ajudar a salvar la situació. Ara, quan vaig començar no, perquè el català ja sabíem que havia d’acabar bé perquè en Franco es moriria i tot serien flors i violes.

Vols dir que és mort? No, de fet no. Aquest és el problema. Em preocupa la llengua. Veig que cada vegada està més contaminada. Però hi ha aquests joves que són molt optimistes que creuen que el català canviarà i continuarà.

Sí, perquè veus l’intríngulis del que fan altres poetes. Sobretot traduir de l’anglès, que per a mi és difícil perquè no el sé. El sé en un nivell molt rudimentari. Però traduir de l’italià, per exemple, traduir Leopardi, evidentment que ajuda, perquè Leopardi, com deia Pla, utilitza una gramàtica d’acer, veus quines coses sintàctiques fa i a vegades t’ajuda a tu. En aquest últim llibre, hi ha un parell de construccions que són molt llatinitzants, que no sé si són directes de Leopardi. Hi ha un poema que acaba “sobre la mar oscil·la”, amb el verb al final de l’oració, això és un llatinisme, evidentment. O bé, un altre que comença “No per paisatges estranys vagarejo”. Començar així és una construcció que no és habitualment catalana. Els catalans diríem “No vagarejo per paisatges estranys”. Aquest tipus de coses últimament em diverteixen. ¹

Potser ens salvaran els poetes, com sempre. Potser sí, els joves. Els no tan joves ja han fet el que havien de fer.

Primavera 2022

Entreactes — Humanitats

Artista Girona Kreas

Espurna — Pol Ballonga Espurna és un projecte de recerca i creació que busca nous horitzons artístics a partir de l’experimentació amb nous materials i tècniques escultòriques. Sorgeix de la necessitat d’evolucionar artísticament després d’haver après les tècniques escultòriques bàsiques per poder crear volums i entendre el procés de les reproduccions i dels motlles. Durant la realització del projecte s’han fet peces com l’escultura Fraccions, creada a partir de la desconstrucció de tres rèpliques idèntiques d’una mateixa peça que, enganxades i restaurades posteriorment, volen simbolitzar un nou naixement a través de la destrucció. Aquesta idea ens remet al kintsugi, una tècnica japonesa que consisteix en la restauració amb cola i amb pols d’or d’un objecte ceràmic trencat. La finalitat és embellir i fer ressaltar les cicatrius en lloc d’amagar-les i oblidar-les, i dotar l’objecte d’un nou significat. També s’han fet escultures amb silicona com a material final i definitiu, quan habitualment s’empra únicament en processos tècnics, com ara als motlles. L’estudi i recerca de pigments ha estat una part important del projecte i s’ha experimentat, entre d’altres, amb el pigment camaleònic. Aquest pigment és peculiar ja que depenent des d’on es projecti la llum, el color canvia. Un dels altres objectius artístics sempre presents ha estat crear comunitat i compartir coneixements. Parts específiques del procés experimental i creatiu han estat enregistrades, editades i compartides a les xarxes socials. Espurna dona pas a un nou projecte que vol utilitzar les noves tecnologies per reforçar el procés escultòric i entendre les possibilitats que aporten a l’escultura.

Pol Ballonga, escultor (Barcelona, 1996) L’any 2014 inicia els estudis d’il·lustració a l’Escola Massana, on experimenta amb la serigrafia, la ceràmica, el gravat i la joieria. Un any més tard es trasllada a Girona on cursa el taller d’escultura a l’Escola Municipal d’Art. És llavors quan descobreix la possibilitat de traslladar el seu món artístic a les tres dimensions a partir de l’escultura. Al març del 2016 entra com a artista resident a La Volta amb el projecte escultòric Guix, que exposa un any més tard sota el nom Introspecció. L’any 2017 torna a Barcelona i s’instal·la en un taller a Sants on segueix treballant actualment, buscant noves formes i mitjans d’expressió artística. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a galeries com 3Punts, Artevistas, Espronceda Art Center, Museu Can Mario, Galeria Dual i Art Sant Roch de Ceret, entre d’altres.

Entreactes — Arts Visuals

Agenda diària

Primavera 2022

M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals i multimèdia · A Cinema i audiovisuals ·

H Lectura, ciència i humanitats· P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars · C Cultura Popular Les activitats incloses en l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura

MARÇ H

Dt. 22, 18 h

Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 22, 19 h

Conferència: Art i mite. Els déus del Prado: Els mites i la seva contemporaneïtat

CaixaForum Girona

Dt. 22, 19 h

Conferència: Del teatre a la plaça. Òperes i sardanes en temps de Pep Ventura

Dt. 22, 20 h

Dc. 23, 11 h

Ds. 26, 11 h

Taller: La salut al poder: conte-taller d’esmorzars i berenars saludables per a tota la família

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 26, 17.15 h

Taller: Contes i Rock: Bateria, ritmes i contes

CaixaForum Girona

Ds. 26, 18 h

Teatre: Per què balla en Jan Petit?

Sala La Planeta

Ds. 26, 18.30 h

Taller: Contes i Rock: Bateria, ritmes i contes

CaixaForum Girona

Ds. 26, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 26, 20 h

Teatre: Teatro Amazonas

Teatre Municipal

Ds. 26, 21 h

Concert: Delafé y Las Flores Azules

Auditori de Girona

Ds. 26, 22 h

Concert: Magnolia

Sunset Girona

Ds. 26, 22 h

Concert: Cory Wong

Sala la Mirona

Dg. 27, 11.30 h

Visita guiada: Visita en família a “Art i mite”: Un passeig per l’Olimp

CaixaForum Girona

Centre Cultural La Mercè

Dg. 27, 12 h

Visita guiada: Heràldiques desxifrades: jeroglífics en escuts familiars i altres blasons

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Cinefòrum: Muros

Cinema Truffaut

Dg. 27, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Seminari: Pensar el Narcohumanisme: implicacions individuals i col·lectives del món com a farmàcia #BòlitPensament

UdG Campus Barri Vell

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 27, 18 h

Teatre: Per què balla en Jan Petit?

Sala La Planeta

Dc. 23, 19 h

Inauguració: Et Elisa devint Didon, d’Anna Ill

Centre Cultural La Mercè

Dg. 27, 19 h

Concert: Danses Barroques

Auditori de Girona

Dl. 28, 18 h

Hora del conte: Vet aquí un conte

Dj. 24, 17.30 h

Hora del conte: Contes feliços

Biblioteca Antònia Adroher

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 28, 19 h

Teatre: Grans mestres del teatre: Electra

CaixaForum Girona

Dj. 24, 18.30 h

Conferència: 1881, inici de l’arribada de persones jueves a la Barcelona contemporània

Institut d’Estudis Nahmànides

Dl. 28, 21.30 h

Club de lectura: En casa de mis abuelos

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 24, 19 h

Conferència: Trobades amb... Judit Neddermann

CaixaForum Girona

Dt. 29, 19 h

Club de lectura: La cuarta mano

Dv. 25, 18 h

Club de lectura: Atrapallibres: Jefferson

Biblioteca Salvador Allende

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 29, 19 h

CaixaForum Girona

Dv. 25, 19 h

Inauguració: Insectòdrom

Bòlit_StNicolau

Conferència: Art i mite. Els déus del Prado: D›on venim? Els mites i els orígens de l’univers

Dv. 25, 20 h

Concert: Toasaves Ensemble

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dc. 30, 17.30 h

Conte: Contes al cabàs

Biblioteca Antònia Adroher

Dv. 25, 22.30 h

Concert: Mikel Erentxun

Sala la Mirona

Dc. 30, 18 h

Club de lectura: Club de lectura de narrativa social: feminismes

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 26, h

Jornada: La Volta #40: art i artesania

La Volta

Dc. 30, 18.30 h

Del 21/03 al 26/03

Projecció: Moltes ruralitats, molts paisatges

Biblioteca Carles Rahola

Diàleg: Observar els insectes : Jordi Abelló i Elo Matheu #BòlitPensament

Centre Cultural La Mercè

Dc. 30, 18.30 h

Espectacle: Any Victòria Pujolar Amat

Ds. 26, 9 h

Taula rodona: Temps de Filosofia, a Girona

Centre Cultural La Mercè

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 31, 18 h

Club de lectura: LiceuBib

Ds. 26, 10 h

Itinerari: Història de Sant Feliu escrita sobre pedra

Basílica de Sant Feliu

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 31, 18 h

Taller: Lideratge conscient

Ds. 26, 11 h

Nadons: Sons per a nadons: taller sensorial de massatge sonor

Biblioteca Ernest Lluch

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 31, 20 h

Teatre: Entre polièster

Sala La Planeta

Primavera 2022

Agenda diària

ABRIL

Dg. 3, 18 h

Teatre: La meva violència

Sala La Planeta

Dg. 3, 18.15 h

Conversa: Girona i la seva poesia: conversa entre Narcís Comadira i Joaquim Nadal

Auditori de Girona

Dv. 1, 18 h

Club de lectura: Club Autors italians i americans

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 1, 18 h

Club de lectura: El cap als núvols, de Bernat Cormand

Biblioteca Salvador Allende

Dg. 3, 19 h

Concert: Bach: La Passió

Auditori de Girona

Dl. 4, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub

Bibl. Just M. Casero

Dl. 4, 17.30 h

Hora del conte: Arrelarreu contes

Sala de lectura Girona Centre

Dl. 4, 18.30 h

Xerrada: El Testament de Cerverí de Girona i les figures clau del bisbat de Girona de finals del segle XIII

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 1, 18 h

Xerrada: La ruralitat de les germanes Brontë. Un viatge foto-literari

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 1, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dv. 1, 19 h

Conferència: De Re Rústica. Una aproximació literària al món rural romà

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dv. 1, 20 h

Concert: Concurs Internacional de Música Maria Canals

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dt. 5, 19 h

Club de lectura: Feixisme persistent, d’Alba Sidera

Centre Cultural La Mercè

Dv. 1, 20 h

Teatre: La batalla de los ausentes

Teatre Municipal

Dt. 5, 19 h

CaixaForum Girona

Dv. 1, 20 h

Teatre: Entre polièster

Sala La Planeta

Conferència: Art i mite. Els déus del Prado: La mort i el càstig a la nostra mitologia

Dv. 1, 21 h

Concert: Coque Malla

Auditori de Girona

Dc. 6, 17.30 h

Hora del conte: Arrelarreu contes

Bibl. Just M. Casero

Dv. 1, 22.30 h

Concert: Agua Bendita

Sala la Mirona

Dc. 6, 18 h

Xerrada: Que res ens aturi. Fundació Esclerosi Múltiple

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 2, 10 h

Itinerari: L’estola de Sant Narcís

Basílica de Sant Feliu

Dj. 7, 17 h

Casa Masó

Ds. 2, 11 h

Joc: Girona en família

Punt de Benvinguda

Visita guiada: Els vitralls de Masó, de la mà d’una especialista

Ds. 2, 17.15 h i 18.30 h

Taller: Jocs de construcció

CaixaForum Girona

Dj. 7, 19 h

Acte popular: Pregó del Dia Internacional de l’Art

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 2, 12 h

Laboratori de lectura: Els esclafem o els salvem? Els insectes a la literatura

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dj. 7, 19 h

Projecció: Sala C: Homecoming. Marina Abramovic and her children

CaixaForum Girona

Ds. 2, 12 h

Presentació: Caimó

Plaça dels Mercaders

Dj. 7, 19 h

Projecció: Docs del mes. Rock per mil. la Banda més gran del món

Cinema Truffaut

Ds. 2, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dj. 7, 20 h

Ds. 2, 20 h

Teatre: La meva violència

Sala La Planeta

Club de lectura: El club dels perfectes, de Carles Porta

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 2, 21 h

Concert: Sergio Dalma

Auditori de Girona

Dj. 7, 20 h

Teatre: Animal negre tristesa

Teatre Municipal

Ds. 2, 21 h

Concert: Brams

Teatre Municipal

Ds. 2, 22.30 h

Concert: Ginestà

Sala la Mirona

Dg. 3, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Dg. 3, 11 h, 11.30 h, 12 h, 12:30 h

Dj. 7, 20 h

Teatre: De mares i filles

Sala La Planeta

Dv. 8, 10 h

Dia Internacional de l’Art: Taller de pintura de gran format

Centre Cultural La Mercè

Museus de Girona

Dv. 8, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Per l’abril, llibres i roses mil

Biblioteca Salvador Allende

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dv. 8, 18 h

Club de lectura: Dunes

Biblioteca Ernest Lluch

Dg. 3, 11.30 h

Taller: Jocs de construcció

CaixaForum Girona

Dv. 8, 20 h

Concert: Dani López

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dg. 3, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dv. 8, 20 h

Teatre: De mares i filles

Sala La Planeta

Dg. 3, 12 h

Visita guiada: Visites a “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dv. 8, 21 h

Concert: Blaumut

Auditori de Girona

Dv. 8, 21 h

Concert: Marina Rossell

Teatre Municipal

Dg. 3, 18 h

Teatre: Déjà Vu

Teatre Municipal

Dv. 8, 22.30 h

Concert: León Benavente

Sala la Mirona

Primavera 2022

Agenda diària

Ds. 9, 11 h

Taller: Mira, mira... Miró!

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 12, 18 h

Visita guiada: Visita en família a “Art i mite”: Un passeig per l’Olimp

CaixaForum Girona

Ds. 9, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dt. 12, 20.30 h

Club de lectura: Le livre des Baltimore

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 13, 10 h

Altres: I Torneig Dragon Ball Fighter Z per a PS4

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 13, 10.30 h

Taller: De la imaginació a la pantalla. Iniciació al cinema fantàstic

CaixaForum Girona

Dj. 14, 10 h

Altres: Matins de videojocs

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 16, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 16, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dg. 17, 10.30 h

Joc: L’enigma del museu

Museu d’Art

Dg. 17, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 9, 12 h

Audició comentada: Sessions LP #46 “Master Of Puppets” de Metallica

La Marfà

Ds. 9, 12 h

Club de lectura: Dangerous weather by Paul Shipton

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 9, 12 h

Visita guiada: Insectòdrom

Bòlit_StNicolau

Ds. 9, 17 h, 19 h

Visita teatralitzada: Els temps de La Marfà

La Marfà

Ds. 9, 17.30 h

Hora del conte: Contes de gegants

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 9, 17.30 h

Projecció: Petits cinèfils: Kiki, l’aprenent de bruixa

CaixaForum Girona

Ds. 9, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 9, 18.30 h

Visita guiada: Dia Internacional de l’Art: Visita comentada a “Art i mite. Els déus del Prado”

CaixaForum Girona

Dt. 19, 18 h

Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 9, 20 h

Teatre: El que no es diu

Sala La Planeta

Dt. 19, 19 h

Conferència: Art i mite. Els déus del Prado: Què és el desig? L’amor i la passió als mites

CaixaForum Girona

Ds. 9, 21 h

Concert: Ramon Mirabet

Teatre Municipal

Dt. 19, 19.30 h

Ds. 9, 22.30 h

Concert: Sons of Aguirre & Scila

Sala la Mirona

Taula rodona: Una conversa amb l’artista: Anna Ill, Saray Espinosa i Natàlia Chocarro

Centre Cultural La Mercè

Del 07/04 al 10/04

Celebració: Dia Internacional de l’Art

Diversos espais

Dt. 19, 20 h

Cinefòrum: Alma Mater

Cinema Truffaut

Del 09/04 al 10/04

Instal·lació: Grafia animada per a després del diluvi

Museu d’Història de Girona (Cisterna)

Dc. 20, 17.30 h

Hora del conte: Sant Jordis, princeses i dracs a grapats

Biblioteca Antònia Adroher

Dg. 10, 11.30 h

Visita guiada: Dia Internacional de l’Art: Visita en família a “Art i mite. Els déus del Prado”

CaixaForum Girona

Dc. 20, 17.30 h

Cinefòrum: El silencio del mar, de Jean-Pierre Melville

Biblioteca Carles Rahola

Dg. 10, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 20, 18 h

Club de lectura: Club d’Escriptura

Biblioteca Carles Rahola

Dg. 10, 20 h

Teatre: El que no es diu

Sala La Planeta

Dl. 11, 10.30 h

Taller: De la imaginació a la pantalla. Iniciació al cinema fantàstic

CaixaForum Girona

Dl. 11, 20 h

Club de lectura: De sobte pensa en mi

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 11, 20 h

Club de lectura: Macbett, d’Eugène Ionesco

Biblioteca Antònia Adroher

Dl. 11, 20.30 h

Club de lectura: The Vegetarian

Dt. 12, 10 h

Dt. 12, 10.30 h

Dc. 20, 19 h

Conferència: A propòsit d’Einstein

CaixaForum Girona

Dj. 21, 17.30 h

Club de lectura: La casa de l’Iggie

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 21, 18 h

Club de lectura: Cor d’ocell

Biblioteca Salvador Allende

Dj. 21, 18.30 h

Conferència: 1933, Hannah Arendt publica Rahel Varnhagen, un assaig sobre una dona jueva del s. XVIII

Institut d’Estudis Nahmànides

Biblioteca Ernest Lluch

Dj. 21, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Mildred Pierce

Museu del Cinema

Altres: Matins de videojocs

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 21, 19 h

Conferència: Escenaris arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Girona

Taller: De la imaginació a la pantalla. Iniciació al cinema fantàstic

CaixaForum Girona

Dj. 21, 20 h

Teatre: Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig

Centre Cultural La Mercè

Primavera 2022

Agenda diària

Dv. 22, 20 h

Concert: DoneSStrings

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dv. 22, 20 h

Dansa: La setena cara del dau

Sala La Planeta

Dv. 22, 21 h

Concert: Jorge Drexler

Auditori de Girona

Dv. 22, 21 h

Concert: Macaco

Dv. 22, 22.30 h

Dj. 28, 19 h

Conferència: Francesc-Marc Álvaro ens comenta en cinc seqüències Siete días de mayo de John Frankenheimer

Museu del Cinema

Dj. 28, 19 h

Conferència: Escenaris arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Girona

Teatre Municipal

Dj. 28, 20 h

Circ: Breach

Teatre Municipal

Concert: Lagrimas de Sangre + Senyor Oca

Sala la Mirona

Dv. 29, h

Casa Masó

Ds. 23, 10.30 h

Taller: Acrobàcia aèria, de la tècnica al moviment orgànic

El galliner - Escola de Formació Teatral

Visita guiada: Visita guiada gratuïta a la Casa Masó

Dv. 29, 18 h

Club de lectura: Club Autors italians i americans

Ds. 23, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 29, 18 h

Ds. 23, 21 h

Concert: Els Catarres

Auditori de Girona

Projecció: “Paisatges de Verdaguer”, la petjada del paisatge en l’obra de Mn. Cinto

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 23, 21 h

Concert: Sau 30

Teatre Municipal

Dv. 29, 18.30 h

Club de lectura: L’alè de drac

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 23, 23 h

Concert: Manel

Sala la Mirona

Dv. 29, 20 h

Concert: Clara Fiol i Joan Vallbona

Dg. 24, 10.30 h

Taller: Acrobàcia aèria, de la tècnica al moviment orgànic

El galliner - Escola de Formació Teatral

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dv. 29, 20 h

Teatre: Speer

Sala La Planeta

Dg. 24, 11.30 h

Taller: El món de la cèl·lula: Observacions al microscopi

CaixaForum Girona

Dv. 29, 22.30 h

Concert: Manel Fuentes and The Spring’s Team

Sala la Mirona

Dg. 24, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 30, h

Visita guiada: Visita guiada gratuïta a la Casa Masó

Casa Masó

M EF

Dg. 24, 18 h

Teatre: La rateta

Sala La Planeta

Ds. 30, 10 h

Itinerari: La Companyia de Santa Bàrbara, història d’un mausoleu

Basílica de Sant Feliu

Dl. 25, 20 h

Club de lectura: El mar

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 30, 11 h

Hora del conte: Contes que bateguen

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 25, 20 h

Club de lectura: Canto jo i la muntanya balla

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 30, 11 h

Taller: La força de les paraules: art i poesia

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 26, 18.30 h

Conferència: Reuniu tresors al cel. La dimensió litúrgica del Tresor de la Catedral de Girona

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 30, 12 h

Club de lectura: Club Anglès

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 26, 19 h

Club de lectura: L’anguila

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 30, 18 h

Espectacle: Corpus

Teatre Municipal

Dt. 26, 19 h

Concert: Ballet de Moscou: La Bella Dorment

Auditori de Girona

Ds. 30, 18 h

Sortida: Les plantes, les dones i la son: ruta narcovegetal [Bòlit]

Diversos espais

Dc. 27, 17.30 h

Hora del conte: Contes per llepar-se els dits

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 30, 18 h

CaixaForum Girona

Dc. 27, 19 h

Conferència: Il·lustrant Supercientífiques

Taller: El món de la cèl·lula: Observacions al microscopi

CaixaForum Girona

Dj. 28, h

Visita guiada: Visita guiada gratuïta a la Casa Masó

Casa Masó

Ds. 30, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dj. 28, 18.30 h

Conferència: 1940, Walter Benjamin, fugint de la persecució nazi, mor a Portbou

Institut d’Estudis Nahmànides

Ds. 30, 20 h

Concert: Quartet Casals

Auditori de Girona

Ds. 30, 20 h

Espectacle: Corpus

Teatre Municipal

Dj. 28, 18.30 h

Presentació: Presentació del llibre “Próxima estación... abismo ¿Bajamos antes?”

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 30, 20 h

Teatre: Speer

Sala La Planeta

Dj. 28, 19 h

Conferència: Trobades amb... Octavi Serra

CaixaForum Girona

Ds. 30, 22.30 h

Concert: Koers

Sala la Mirona

Primavera 2022

Agenda diària

MAIG

Ds. 7, 11 h

Nadons: Menudaines

Bibl. Antònia Adroher

Dg. 1, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Museus de Girona

Ds. 7, 12 h

Visita guiada: Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dg. 1, 11 h, 11.30 h, 12 h, 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Ds. 7, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dg. 1, 12 h

Visita guiada: Visites a “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 7, 20 h

Concert: Straight no chaser

Auditori de Girona

Ds. 7, 20 h

Teatre: Noucents, el pianista de l’oceà

Sala La Planeta

Dg. 1, 18 h

Espectacle: Corpus

Teatre Municipal

Dg. 8, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

M. d’Història dels Jueus

Dg. 1, 20 h

Concert: Bill Frisell Trio amb Tony Scherr i Kenny Wollesen

Auditori de Girona

Dg. 8, 12.30 h

Teatre: Prometeu

Teatre Municipal

Dg. 1, 20 h

Espectacle: Corpus

Teatre Municipal

Dg. 8, 18 h

Teatre: Noucents, el pianista de l’oceà

Sala La Planeta

Del 08/03 al 02/05

Instal·lació: Il gioco della deriva

Claustre de la Mercè

Dg. 8, 19 h

Concert: Quartet Diotima

Auditori de Girona

Dl. 2, 17.30 h

Hora del conte: Els sons robats

Sala de lectura Girona Centre

Dg. 8, 19.30 h

Concert: Coral Veus blanques

Basílica de Sant Feliu

Dl. 9, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub

Bibl. Just M. Casero

Dl. 2, 18 h

Conferència: Rigoletto de Giuseppe Verdi

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 9, 19 h

Conversa: Literatura, gènere i identitat, amb Trifonia Melibea i Bel Olid

Centre Cultural La Mercè

Dl. 2, 20.30 h

Club de lectura: A room of one’s own

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 9, 20 h

Club de lectura: El silencio del bosque

Bibl. Salvador Allende

Dt. 3, 19 h

Club de lectura: Feixisme persistent, d’Alba Sidera

Centre Cultural La Mercè

Dt. 10, 19 h

Conversa: Poesia cantada de Mercè Rodoreda, amb Lali Barenys i Carles Beltran

Auditori de la Mercè

Dc. 4, 19 h

Conferència: Evolució humana: arbre o xarxa?

CaixaForum Girona

Dt. 10, 20 h

Club de lectura: El pes d’un cos, de Victoria Szpunberg

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 5, 18.30 h

Conferència: 1919, Irène Némirovski arriba a França amb la seva família, fugint de la Revolució

Institut d’Estudis Nahmànides

Dt. 10, 20.30 h

Club de lectura: L’art de perdre

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 11, 17.30 h

Hora del conte: Contes del món

Dj. 5, 19 h

Conferència: Escenaris arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Girona

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 12, 18 h

Presentació: La creu, de Stefan Zweig

M. d’Història de Girona

Dj. 5, 19 h

Projecció: Sala C: Jaume Plensa, ¿Puedes oírme?

CaixaForum Girona

Dj. 12, 18.30 h

Presentació: Los brotes negros : Eloy Fernández Porta #BòlitPensament

Auditori de la Mercè

Dj. 5, 19 h

Projecció: Docs del mes. Fe i llibertat

Cinema Truffaut

Dj. 12, 19 h

Dj. 5, 20 h

Club de lectura: Una espia a la casa de l’amor, d’Anaïs Nin

Biblioteca Just M. Casero

Cinefòrum: Parlem de Cinema? The Royal Tenenbaums

Museu del Cinema

Dj. 12, 19 h

Dv. 6, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Maig arribat, un jardí a cada prat

Biblioteca Salvador Allende

Conferència: Escenaris arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Girona

Dj. 12, 20 h

Dv. 6, 18 h

Club de lectura: El dia de l’esquerda, de Mar Bosch

Biblioteca Salvador Allende

Concert: Goran Bregovic presenta Tres cartes de Sarajevo

Auditori de Girona

CaixaForum Girona

Dv. 6, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dv. 13, 10 h, 11 h, 12 h, 13 h, 17 h, 18 h i 19 h

Visita guiada: EXPLORA: Les plantes pedra

Dv. 13, 19 h

Conferència: 1838, rehabilitar el teatre per a ferhi òpera: una aproximació arquitectònica a la història de la música gironina

Casa de Cultura

Dv. 13, 20 h

Concert: Barbershop Metropolitan

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dv. 6, 20 h

Concert: Mishima

Auditori de Girona

Dv. 6, 20 h

Dansa: Oskara

Teatre Municipal

Ds. 7, 9 h

Itinerari: El campanar de Sant Feliu. De torre de defensa a cloquer

Basílica de Sant Feliu

Primavera 2022

Agenda diària

40 EH

Dv. 13, 20 h

Teatre: Fils de vida

41 Sala La Planeta

Dv. 13, 22.30 h

Concert: Florida

Sala la Mirona

Ds. 14, 10.30 h

Hora del conte: Qui farà riure la princesa?

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 14, 11 h, 12 h, 13 h, 17 h, 18 h, 19 h

Visita guiada: EXPLORA: Les plantes pedra

CaixaForum Girona

Ds. 14, 12 h

Club de lectura: Club Anglès

Dj. 19, 19 h

Presentació: Univers Art : Vicenç Altaió i Joan Maria Minguet

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dj. 19, 20 h

Espectacle: Spiritual Boyfriends

Auditori de la Mercè

Dv. 20, 18 h

Club de lectura: L’illa de les cartes perdudes,

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 20, 20 h

Concert: Sfera Duo

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Bibl. Carles Rahola

Dv. 20, 20 h

Òpera: Rigoletto

Teatre Municipal

Jornada: 10es Jornades de Medi Natural a Girona

UdG Campus Montilivi

Ds. 14, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 21, h

Ds. 14, 20 h

Concert: Magalí Sare

Auditori de Girona

Ds. 21, 10 h

Itinerari: El gran retaule major

Basílica de Sant Feliu

Ds. 14, 20 h

Teatre: El hombre almohada

Teatre Municipal

Ds. 21, 10.30 h

Hora del conte: L’olla dels 27 contes

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 14, 20 h

Teatre: Fils de vida

Sala La Planeta

Ds. 21, 10.30 h

Joc: L’enigma del museu

Museu d’Art

Ds. 14, 21.30 h

Visita guiada: Quan el museu no era museu. Sis històries amagades

Museus de Girona

Ds. 21, 11 h

Nadons: Jocs de falda per al petit ós

Bibl. Salvador Allende

Ds. 14, 23 h

Concert: Celebració de la Nit dels Museus

Museu d’Art

Ds. 21, 12 h

Club de lectura: The bad house

Bibl. Just M. Casero

Dg. 15, 12 h

Teatre: La gallina dels ous d’or

Sala La Planeta

Ds. 21, 18 h

Taller: Estratègies dels éssers vius

CaixaForum Girona

Dg. 15, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 21, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dg. 15, 11 h, 12 h, 13 h, 17 h, 18 h i 19 h

Visita guiada: EXPLORA: Les plantes pedra

CaixaForum Girona

Ds. 21, 20 h

Concert: MisaTango & Piazzolla

Auditori de Girona

Ds. 21, 20 h

Teatre: Ana y Serafin, inquilinos de la periferia

Sala La Planeta

Dg. 15, 19 h

Concert: Concert Marina Gil i Esther Farga

Centre Cívic Ter

Dg. 22, 11.30 h

Visita guiada: Visita en família a “Art i mite”: Un passeig per l’Olimp

CaixaForum Girona

Dg. 15, 20 h

Concert: Orquestra Simfònica de Ràdio Suècia

Auditori de Girona

Dg. 22, 12 h

Concert: Vet-ho aquí

Auditori de Girona

Dl. 16, 20 h

Club de lectura: El monstre de la memòria

Biblioteca Salvador Allende

Dg. 22, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

M. d’Història dels Jueus

Dt. 17, 19 h

Conversa: Poesia cantada de Miquel Martí i Pol, amb Judit Neddermann

Auditori de la Mercè

Dg. 22, 18 h

Teatre: Ana y Serafin, inquilinos de la periferia

Sala La Planeta

Dl. 23, 18 h

Conferència: Què en sabem dels dinosaures catalans?

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 23, 18 h

Curs: Microrelats II

Centre Cultural La Mercè

Dt. 17, 20 h

Cinefòrum: El retorno: la vida después de ISIS

Cinema Truffaut

Dc. 18, h

Visita guiada: Visites guiades gratuïtes el Dia Internacional dels Museus

Casa Masó

Dc. 18, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Museus de Girona

Dl. 23, 19 h

Concert: Audicions íntimes

CaixaForum Girona

Dt. 24, 18 h

Cinefòrum: Cinema i Educació. Rèquiem per un somni

Museu del Cinema

Dt. 24, 18.30 h

Conferència: Pintures sobre taula i brodats d’època gòtica

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 18, 17.30 h

Cinefòrum: Tenemos que hablar de Kevin, de Lynne Ramsay

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 18, 18 h

Club de lectura: Club d’Escriptura

Bibl. Carles Rahola

Dc. 18, 19 h

Conferència: Quàntica: la realitat supera a la ficció

CaixaForum Girona

Dt. 24, 19 h

Conversa: Poesia cantada de Joan Margarit, amb Eduard Iniesta

Auditori de la Mercè

Dc. 18, 19 h

Xerrada: Conferència al voltant de Rigoletto

Teatre Municipal

Dc. 25, 17.30 h

Hora del conte: Panamà fa olor de bananes

Bibl. Antònia Adroher

Dj. 19, 17.30 h

Club de lectura: La teranyina de la Carlota,

Bibl. Antònia Adroher

Dj. 26, 17 h

Visita guiada: Els vitralls de Masó, de la mà d’una especialista

Casa Masó

Dj. 19, 19 h

Conferència: Trobades amb... Nao Albet

CaixaForum Girona

Dj. 26, 18 h

Classe magistral: L’escultura de Josep Bamala

C. Cultural La Mercè

Primavera 2022

Agenda diària

Dj. 26, 18.30 h

Conferència: 1969, Golda Meir esdevé primera ministra de l’Estat d’Israel

Institut d’Estudis Nahmànides

Dv. 3, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dj. 26, 18.30 h

Diàleg: Els insectes i l’art: Glòria Picazo i Francesca Llopis #BòlitPensament

Auditori de la Mercè

Dv. 3, 20 h

Concert: Trio Capmany

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Dj. 26, 19 h

Conferència: Marta Orriols ens comenta en cinc seqüències E.T., l’extraterrestre

Museu del Cinema

Dv. 3, 20 h

Teatre: Licaó. Apologia del desig

Sala La Planeta

Dj. 26, 19 h

Inauguració: Gorrers, vividors...kapital, de Marisa F. Moran

Centre Cultural La Mercè

Dv. 3, 22 h

Teatre: Licaó. Apologia del desig

Sala La Planeta

Dv. 3, 22.30 h

Concert: Balkan Paradise Orchestra

Sala la Mirona

Dv. 27, 18 h

Club de lectura: Club Autors italians i americans

Bibl. Carles Rahola

Dv. 27, 18.30 h

Club de lectura: Cuando brillan las estrellas

Bibl. Antònia Adroher

Ds. 4, 10 h

Basílica de Sant Feliu

Dv. 27, 20 h

Concert: Ingrid Cusidó

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Itinerari: L’escenografia del barroc a Sant Feliu. De la façana a la capella de Sant Narcís i algunes notes més

Ds. 4, 11 h

Nadons: Música amb bolquers

Bibl. Just M. Casero

Ds. 28, 11 h

Hora del conte: Un viatge de contes

Bibl. Salvador Allende

Ds. 4, 17.30 h

Visita guiada: Visites a “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 4, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 4, 20 h

Teatre: El jardí

Sala La Planeta

Del 03/06 al 05/06

Instal·lació: XVII Mostra d’art contemporani amb tots els sentits

Refugi antiaeri

Dg. 5, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Museus de Girona

Ds. 28, 11 h

Itinerari: La Girona de Carles Rahola

M. d’Història de Girona

Ds. 28, 18 h

Taller: Estratègies dels éssers vius

CaixaForum Girona

Ds. 28, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 28, 20 h

Espectacle: Volta de full

Teatre Municipal

Ds. 28, 20 h

Teatre: Pòsit

Sala La Planeta

Ds. 28, 22.30 h

Concert: Cepeda

Sala la Mirona

Dg. 29, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

M. d’Història dels Jueus

Dg. 29, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 5, 11 h, 11.30 h, 12 h, 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 5, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Dg. 29, 18 h

Teatre: Pòsit

Sala La Planeta

Museu d’Història dels Jueus

Dl. 30, 18 h

Curs: Entre llivanyes i juntures. Quatre poetes catalanes dels segles XIX i XX

Centre Cultural La Mercè

Dg. 5, 18 h

Teatre: El jardí

Sala La Planeta

Dg. 5, 20 h

Concert: Cosmos Quartet

Auditori de Girona

Dl. 30, 20 h

Club de lectura: Los pazos de Ulloa

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 7, 19 h

Dt. 31, 19 h

Teatre: Grans mestres del teatre: Don Quijote de la Mancha

CaixaForum Girona

Club de lectura: Feixisme persistent, d’Alba Sidera

Centre Cultural La Mercè

Dc. 8, 17.30 h

Hora del conte: M’amigues?

Biblioteca Just M. Casero

Dc. 8, 17.30 h

Cinefòrum: Madre e hijo, d’Aleksandr Sokúrov

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 9, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Mister Arkadin

Museu del Cinema

Dv. 10, 19 h

Inauguració: Palau de Vent

Bòlit_StNicolau

Dv. 10, 20 h

Concert: Christian. À. Canut

Auditori Josep Viader (Casa de Cultura)

Ds. 11, 10.30 h

Taller: Myths & Legends of our World

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 11, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

JUNY V

Dj. 2, 19 h

Inauguració: Biennal 2064

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dj. 2, 20 h

Club de lectura: La noia de la botiga 24 hores, de Sayaka Murata

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 2, 22 h

Teatre: Licaó. Apologia del desig

Sala La Planeta

Dv. 3, 18 h

Club de lectura: La importancia del primer cero, d’Oti Rodríguez Marchante

Biblioteca Salvador Allende

Primavera 2022

Agenda diària

Ds. 11, 11.30 h

Visita guiada: La càpsula del temps: 1.000 anys d’art en 1 h

Museu d’Art

Ds. 11, 18 h

Concert: Actuació musical

M. d’Història de Girona

Ds. 11, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

Ds. 11, 20 h

Dg. 12, 11.30 h

EXPOSICIONS P

Fins al 18/04/22

Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918) [Prorrogada]

Museu d’Art de Girona

CaixaForum Girona

Del 19/02 al 26/03

Dibuixos de fum

Galeria Richard Vanderaa

Dansa: LUAº

Teatre Municipal

De l’01/03 al 31/03

Caminar endavant mirant endarrere

L’Estació Espai Jove

Visita guiada: Visita en família a “Art i mite”: Un passeig per l’Olimp

CaixaForum Girona

De l’01/03 al 31/03

Dolors Monserdà

Bibl. Carles Rahola

Del 9/03 al 2/05

Escultures al Claustre: Il gioco della deriva, de Sasha Vinci

Centre Cultural La Mercè

Del 19/02 al 14/04

Vitralls tessel·lats

Ferrocalent

Del 25/02 al 14/04

conTactes. Una mirada al gest

Centre Cultural La Mercè

Dg. 12, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

M. d’Història dels Jueus

Dg. 12, 18 h

Recital: Recital poètic a càrrec de Narcís Comadira

Auditori de Girona

Dg. 12, 19 h

Concert: La Novena de Beethoven

Auditori de Girona

Dl. 13, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub

Bibl. Just M. Casero

Del 25/03 al 19/06

Maternitats. Una mirada diversa

M. d’Història de Girona

Dl. 13, 17.30 h

Hora del conte: Contes d’aquí, d’allà i de més enllà

Sala de lectura Girona Centre

Fins al 17/04/22

175 anys del museu de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dl. 13, 19 h

Concert: Audicions íntimes

CaixaForum Girona

Fins al 24/04/22

L’espectador com a espectacle

Museu del Cinema

Dl. 13, 20 h

Club de lectura: Sangre en los estantes: un repaso singular del género negrocriminal de la mano de un librero

Biblioteca Salvador Allende

Del 24/03 al 29/04

El Ter. Dits i fets del transvassament

Casa de Cultura

Del 04/04 al 05/05

Pornocomer

L’Estació Espai Jove

Dl. 13, 20.30 h

Club de lectura: Burnt Shadows

Biblioteca Ernest Lluch

Del 18/03 al 15/05

ART PROPI: Projecte mural EMA Joves

Claustre de la Mercè

Dt. 14, 20.30 h

Club de lectura: L’art de perdre

Biblioteca Ernest Lluch

De l’11/03 al 22/05

Dc. 15, 17.30 h

Hora del conte: La Maria Llufa i altres contes

Biblioteca Antònia Adroher

Narcohumanisme. Farmàcies i estupefaents a les pràctiques artístiques actuals

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Fins al 22/05/22

Viatges

M. d’Història dels Jueus

Dj. 16, h

Conferència: Trobades amb... Neus Ballús

CaixaForum Girona

Del 22/02 al 23/05

Fita en cartell

Casa de Cultura

Dv. 17, 18 h

Club de lectura: Les cròniques de Wildwood

Biblioteca Ernest Lluch

Del 24/03 al 27/05

Et Elisa devint Didon, d’Anna Ill

C. Cultural La Mercè

Ds. 18, 10.30 h

Joc: L’enigma del museu

Museu d’Art

Del 25/03 al 29/05

Insectòdrom

Bòlit_StNicolau

Ds. 18, 10.30 h

Nadons: Batecs rítmics, batecs d’emocions!

Biblioteca Ernest Lluch

Del 09/05 al 10/06

Solitud lletrada

L’Estació Espai Jove

Ds. 18, 11 h

Taller: Papallones: construcció de refugis

Biblioteca Salvador Allende

Del 18/05 a l’11/09

Postectura

Museu d’Art de Girona

Ds. 18, 12 h

Club de lectura: Sherlock Holmes: the dying detective

Biblioteca Just M. Casero

Del 20/03 al 12/06

Exposició “Narcís Comadira: del gest sensible i la paraula dibuixada”

Auditori de Girona

Ds. 18, 18 h

Itinerari: Recordant l’educació republicana i l’escola de la dictadura

Museu d’Història de Girona

Del 02/05 al 15/06

Les obres d’EmaXics

C. Cultural La Mercè

Del 25/03 al 19/06

Maternitats. Una mirada diversa

Ds. 18, 18.30 h

Visita guiada: Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Museu d’Història de Girona

Dg. 19, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dl. 20, 19 h

Concert: Audicions íntimes

CaixaForum Girona

Dl. 20, 20 h

Club de lectura: Si aquest carrer fos meu: relats sobre arribades i comiats

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 21, 20 h

Cinefòrum: Nacido en Siria

Cinema Truffaut

Primavera 2022

Del 27/05 al 24/06

ART PROPI: Impressió

Claustre de la Mercè

Del 27/05 al 15/07

Gorrers, vividors...kapital, de Marisa F. Moran

C. Cultural La Mercè

Del 23/05 al 15/07

ESCULTURES AL CLAUSTRE: Alegria, de Josep Bamala

Claustre de la Mercè

Fins al 18/08/22

ObservAccions: Una proposta d’experimentació activa a l’obra “Acrux-Vela-Hamal, 20”

CaixaForum Girona

Del 10/06 al 28/08

Palau de Vent

Bòlit_StNicolau

Agenda diària

46 P

Del 02/03 al 28/08

Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Fins al 18/09/22

Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

CaixaForum Girona

Del 02/06 al 24/09

Biennal 2064

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

De l’11/03 al 10/11

Una llum noucentista: els vitralls de Masó

Casa Masó

Del 17/06 al 31/01

Mauthausen. Crònica gràfica

M. d’Història dels Jueus

Fins al 11/06/23

Temps de la memòria: tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Curs: Iniciació a l’autoenregistrament

La Marfà

Soc de

FORMACIÓ M

Dc. 23/03, 18.30 h

Dc. 30/03, 18 h

Curs: La distribució digital. Dades i consells

La Marfà

Ds. 2/04, 10.30 h

Curs: Llenguatge cinematogràfic

Museu del Cinema

Ds. 2/04, 10.30 h

Curs: J. S. Bach, Passió segons Sant Joan

La Marfà

Dc. 6/04, 18 h

Curs: Creant una campanya de comunicació a les xarxes socials (I)

La Marfà

Dc. 20/04, 18 h

Curs: Creant una campanya de comunicació a les xarxes socials (II)

La Marfà

Dt. 26/04, 18 h

Curs: Creació audiovisual i xarxes socials per a músics

La Marfà

Dc. 27/04, 18 h

Curs: Producció tècnica de directe: per art de màgia?

La Marfà

Ds. 30/04, 10.30 h

Curs: N. Rimski-Kórsakov, Schéherezade

La Marfà

Dg. 1/05, 16 h

Classe magistral: Classe magistral de guitarra amb Bill Frisell

La Marfà

Dc. 4/05, 18 h

Curs: Management i booking

La Marfà

Ds. 14/05, 10.30 h

Curs: Í. Stravinski, L’ocell de foc

La Marfà

Ds. 21/05, 16 h

Classe magistral: Més enllà de l’instrument. Els rols de la bateria en la música de jazz

La Marfà

Del 23/05 al 1/06, 18 h

Curs: Microrelats II

Centre Cultural La Mercè

Ds. 28/05, 10.30 h

Curs: C. Orff, Carmina Burana

La Marfà

Més de 15.000 persones ja gaudeixen dels descomptes i avantatges de la targeta Girona Cultura Fes-te la targeta Girona Cultura: www.girona.cat/cultura/targeta Consulta tota la programació a: www.girona.cat/cultura

Primavera 2022

Agenda diària

Primavera 2022

Entreactes — Infantils i familiars

Edita Ajuntament de Girona Servei de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Elena Carmona Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020

www.girona.cat/cultura facebook.com/gironacultura instagram.com/gironacultura twitter.com/gironacultura youtube/gironacultura