La nova conjuntura
En el nou estat de coses, els membres del Grup Praxis 75 van començar optant per un cert pragmatisme, que els va portar a assumir el terreny de joc inèdit que s’anava obrint arran de les transformacions polítiques en curs i a aprofitar les possibilitats d’intervenir-hi.21 I això va fer que continuessin col·laborant amb les forces que encapçalaven el procés de canvi a Girona, en especial el PSC.22 En aquesta presa de posició van coincidir amb una part dels membres de l’ADAG —Jaume Fàbrega, Francesc Torres Monsó, Montserrat Costa, Santiago Roca D. Costa, Joan Boladeras, etc.—, mentre que uns altres es decantaren més aviat cap al PSUC —Niebla, Maria Crehuet, Joan Casanovas o Enric Ansesa. Però un dels principals ideòlegs de l’Assemblea, Enric Marquès, se’n distancià definitivament, ja que veia amb desconfiança el carés que prenia la dinàmica institucionalitzadora i les limitacions que suposaven els pactes de fons amb els sectors reformistes provinents del franquisme i amb els poders econòmics. La relació de Praxis amb Presència es va reforçar i, en cert sentit, podríem afirmar que el grup va esdevenir un dels principals animadors externs de la publicació i de tot allò que afectava la seva irradiació pública. Aquest rol es constata en nombroses iniciatives, com ara en el protagonisme que Bosch i Marquès van adquirir arran de la celebració del número cinc-cents de la revista. Per un costat, hi van publicar un atapeït fotocollage amb els rostres de la majoria de persones que havien exercit algun paper rellevant en aquell moment de trànsit polític, com si volguessin preservar per al futur la memòria dels protagonistes i testimonis d’uns temps revolts; cal destacar la implicació d’un ampli col·lectiu en el procés de lliurament i recull dels retrats.23 I per l’altre, exerciren de mestres de cerimònies en la festa que va tenir lloc a la discoteca Màquina per commemorar l’efemèride i a la qual assistiren la plana major dels partits i bona part dels col·laboradors de Presència. També van contribuir decisivament a impulsar l’homenatge al seu director, Narcís-Jordi Aragó. Posteriorment, van disposar d’una secció fixa a la revista, titulada «Radiografies», en què entrevistaven, amb un to informal i atrevit, personatges representatius de la vida social gironina, alhora que feien caracteritzacions visuals de cada un d’ells.24
21
Aquesta actitud la va recollir molt bé Bosch Martí en un article sobre un col·lectiu d’artistes radicals col·laboradors de la revista francesa Libération. L’artista gironí considerava que «el criticisme ferotge que fan els de Libération aquí seria contrarevolucionari, ja que només estimularia el passotisme dels qui han passat de tot sense venir d’enlloc». En conseqüència, deia, el que «cal és procurar que aquesta democràcia es consolidi i avanci fins a sostres més veritablement democràtics i socialistes»; Lluís Bosch Martí, «Libération i el grup Bazooka», Presència, 1-1-1979, p. 47. 22
Els membres del Grup Praxis i altres components de l’ADAG, com els seus principals teòrics Enric Marquès i Jaume Fàbrega, ja s’havien adherit, gairebé tres anys abans, a la Crida Popular per a la constitució del PSC-C. Vegeu “Socialistes cap al Congrés”, Presència, 26-6-1976, p. 12. 23
Aquesta obra, amb el títol Gironacord, va aparèixer reproduïda a les pàgines de Presència, 26-11-1977, pp. 26-27. La revista també en va fer una edició numerada i signada, que va servir per recollir fons per a la publicació, i una edició normal que il·lustrava un calendari. 24
L’anunci d’aquesta col·laboració es va fer a la nota «Aviat no serem res i començaran les radiografies gironines d’en Pra i en Xis», Presència, 24-9-1977, p. 25. La secció es va acabar la primera setmana de febrer del 1978, en part pel fet que la publicació, amb problemes econòmics, va passar de setmanal a mensual. Tot i així, arran de la mort de Just Casero es va publicar a la revista l’entrevista i el collage que li havien fet mesos enrere, Presència, 1-2-1981, p. 34. D’aquesta obra dedicada a Casero se’n va fer un cartell. Posteriorment, hi hagué una petita represa del format amb el títol «A boca de canó», però només va durar tres números, els corresponents als mesos de maig, juny i setembre del 1982.
35