Girona Cultura [Estiu 2021] by Ajuntament de Girona

Nº5

Estiu 2021

Juliol — setembre

Entreactes

Estiu 2021 Juliol — setembre

Entreactes

Estiu 2020

Gabriela Fernández per Xavier Castillón

16 Àngel Quintana per Imma Merino 28 Arturo Lacal, Àlex Salu i Jordi Jiménez Artista Girona Kreas 31 Agenda diària

Entreactes

Modernitzemnos! Quim Ayats Bartrina Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona

Estiu 2021

5 La publicació de l’Entreactes d’estiu coincideix amb una nova etapa per a la societat que ens fa encarar el futur amb optimisme. Estem deixant enrere les vicissituds que han comportat l’ajornament, fins i tot l’anul·lació, de projectes culturals per la necessitat imperiosa de prevenir i aturar la pandèmia de la covid-19. Ara que arriba el bon temps, albirem amb il·lusió l’assoliment de les fites que hem anat treballant sense aturar-nos, malgrat les insòlites circumstàncies que hem viscut. El títol que encapçala l’Entreactes pretén ser una crida engrescadora a la ciutadania, a la comunitat d’artistes i al sector creatiu, a les empreses i entitats vinculades amb el sector cultural a conèixer i implicar-se amb un equipament lligat indefectiblement a la vida cultural de la ciutat. Ara, el nom d’El Modern pren una nova volada. Per això, modernitzem-nos, fem-lo nostre, gaudim-lo, participem-hi! Un dels primers espais que retornarà a aquest equipament serà el Cinema Truffaut, el servei municipal de cinema en versió original que gestiona el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona des de l’any 1990. Podreu llegir a l’entrevista a Àngel Quintana, entrevistat per Imma Merino (tots dos membres del Col·lectiu), la seva visió del món del cinema amb un repàs a la seva trajectòria polifacètica. L’àmbit del cinema i audiovisuals tindrà, a més, en les noves instal·lacions, una plataforma que ajudarà a potenciar-lo i promoure’l, ja que es disposarà d’un plató de rodatge. La Girona Film Office, un servei que vehicula les consultes i peticions de rodatges o sessions fotogràfiques que es fan a la ciutat de Girona, també hi centralitzarà l’activitat. D’altra banda, el sector professional de la cultura, hi trobarà les portes obertes de l’OFA (Oficina del Foment de les Arts) on s’oferirà suport a les indústries culturals i creatives amb la finalitat d’impulsar el sector creatiu de Girona i el seu entorn. Alguns dels seus objectius són l’assessorament i promoció de les empreses i les persones creadores. L’entrevista a Gabi Lon, cantant, flautista i trapezista, ens ofereix la perspectiva d’una artista emergent i és il·lustrativa de les sinergies que es poden crear des d’El Modern amb els professionals de la cultura com ella. Aquest equipament que obre les portes aquest mes de juny és un bon exemple del compromís que tenim de treballar tots els estadis de la cadena de valor: formació, creació, producció, exhibició i difusió, en un entorn metropolità i des de la comunitat cultural que formen la ciutadania i el sector professional de les arts. Ens calia un nou impuls per entusiasmar-nos, per empènyer-nos a seguir lluitant pels valors fonamentals que ens aporta la cultura. Ara toca modernitzar-nos. Ens modernitzem, doncs?

Entreactes

Arts escèniques

Som minoria, però almenys ara el circ és cultura. Gabriela Fernández Izquierdo (Sant Joan Despí, 1987) és Gabi Lon, trapezista, cantant i flautista, generalment ho combina tot, circ i música, que això encara té més mèrit. I ho fa sobretot perquè això la fa sentir viva i plena. Instal·lada al Pla de l’Estany, la Gabi forma part actualment de dues companyies dedicades a diferents modalitats de trapezi, Flying Pikmis i Volem Volar!, i també del grup de rumba fusió El Cigarrito de Después.

Estiu 2021

Gabriela Fernández text: x avier castillón fotos: martí artalejo

Gabriela, Gabi o Gabi Lon no para: la seva vida, com el trapezi, és moviment constant. Ara es mou sobretot entre els tres vèrtexs del triangle que formen el Pla de l’Estany, on viu i dona classes de teles aèries i trapezi al Wellness Place de Melianta; Vic, on està instal·lada la companyia Flying Pikmis, dedicada al trapezi minivolant, i Sabadell, seu de l’altra companyia de la qual forma part, Volem Volar!, que aposta pel trapezi gran volant.

Què va ser abans, el trapezi o la música? Crec que abans de parlar jo ja cantava, però vaig començar a estudiar música als 5 anys, bàsicament flauta travessera i cant. A la família del meu pare sempre han cantat i han tocat instruments de vent. El meu pare i la meva mare són de Guadix i Cogollos de Guadix, dos pobles de la província de Granada, i van venir a viure aquí de petits, al Baix Llobregat, al barri de Sant Ildefons de Cornellà i a Sant Joan

Despí, on jo vaig néixer. Concretament, vaig néixer a casa, com el meu germà, amb un part natural. Dels orígens andalusos prové la meva relació amb el flamenc i la rumba: no n’he rebut cap formació, però cantant, cantant, he anat fent, amb tota la meva ignorància, però també amb tot el meu cor, això ho puc assegurar.

I quan arriba el trapezi a la teva vida? Quan tenia 20 o 21 anys. Vaig començar a buscar algun art més que res com a teràpia, per sanar-me. En una època en què vivia a Quart (perquè jo vaig marxar de casa molt jove i he viscut a molts llocs, sobretot entre el Gironès i el Pla de l’Estany, perquè m’agrada estar a prop de l’estany) em vaig construir un trapezi en un arbre, jo sola, totalment autodidacta. Més tard, quan vivia en una casa ocupada a Banyoles, vaig començar a practicar amb les teles aèries amb la meva amiga la futura àgil de trapezi doble Raquel Moreno.

Entreactes — Arts escèniques

Estiu 2021

9 No has rebut cap formació en les disciplines del circ?

Mentrestant apareix El Cigarrito de Después.

Sí, primer al Centre de Formació Teatral El Galliner de Girona, amb en Lino i la Bibi, on vaig fer introducció al circ, trapezi, malabars, equilibrisme, etc., quan tenia uns 21 anys. I després vaig anar també al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona, amb Antonia Ruiz. A partir d’aquí, tot aquest món ja va ser per a mi com una raó de viure que ja no podia deixar. Vaig veure que gràcies a això jo era millor persona, que tot a la meva vida anava millor.

Amb El Cigarrito de Después vaig començar el 2014, amb el trapezi fix i cantant alhora, com ja havia començat a fer poc abans amb la companyia Telatramas, que en certa manera va ser el detonant de tot el que vindria després. Per a mi va ser tota una revelació perquè vaig veure que cantant i concentrant-me en la respiració em treia la por i podia fer altres coses. A partir d’aquí, vaig entrar a la companyia de trapezi Volem Volar!

Sempre en les altures? He fet més coses relacionades amb el circ, però sobretot números aeris. De fet, jo estic titulada en Didàctica dels Aeris per l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya. El 2016 vaig descobrir el trapezi minivolant i el trapezi gran volant: amb la companyia Silosenomecuelgo em vaig iniciar en el minivolant, amb Jordi Montmay; i amb Boris Ribas, del Circ Cric, en el gran volant. I el 2017 vaig anar a la Fàbrica de les Arts del Circ La Grainerie, de Tolosa.

La por no la tinc dominada, va i ve segons el dia, però també m’enganxa. I no hi penso tant gràcies a la música, que és una constant a la meva vida.

Vas començar a una edat que es pot considerar relativament tardana en el món del trapezi, una disciplina en què molts artistes de circ s’inicien de petits. Com portes la por? No la tinc dominada: la por va i ve segons el dia, però també m’enganxa. I no hi penso tant gràcies a la música, que és una constant a la meva vida. Amb Volem Volar! toco la flauta travessera sobre l’estructura de 10 metres d’alçada i canto mentre em balancejo al trapezi. En tots els meus projectes combino la música amb diferents modalitats de trapezi, i això realment no és gens habitual. Jo soc conscient que, en tècniques de circ, no soc una supercrac, però amb la música em sento més potent en el terreny escènic. La gràcia és que això ho he fet sola, perquè no conec ningú més que ho faci.

Sola, però en canvi sempre estàs ben acompanyada. A El Cigarrito, per exemple, heu arribat a ser nou components, que no és poca cosa per a un grup de rumba. Sí, de fet sempre ho he fet tot en col·lectiu, des que vaig començar amb Telatramas, amb un espectacle que es deia Un banc a part. Jo sempre penso: si vols anar ràpid, ves sola, però si vols arribar lluny ho has de fer en col·lectiu, per aconseguir crear una espiral d’energia amb les persones.

Entreactes — Arts escèniques

10 El Cigarrito de Después és una banda amb un gran potencial: bones cançons i un espectacle diferent, amb una posada en escena molt treballada. Com està ara el grup? Després de gravar una maqueta de cinc cançons (Se prende, 2016), el 2018 vam publicar el nostre primer disc, Fuego y ceniza, i havíem tocat força per tot arreu i en espais ben diferents, fins que va arribar la pandèmia. Fins i tot havíem arribat a tocar a Alemanya. L’any passat vam fer alguns concerts, com el que vam oferir a l’octubre a El Canal de Salt dins del festival Rumbesca, que també es va poder veure en streaming. Però la veritat és que no vam tenir gaire activitat i ara estem una mica en standby, preparant cançons noves i a l’expectativa, a veure si va millorant una mica la situació de la música en directe i del món de l’espectacle en general.

Dius que amb El Cigarrito de Después vau portar la rumba catalana a Alemanya, però em sembla que no és l’únic país que has visitat gràcies al trapezi i la música... Sí, al llarg de tots aquests anys també he actuat amb diferents espectacles o he ofert tallers en diversos països europeus com ara França, Itàlia o Suïssa. Pel que fa a viatges, va ser especialment intens l’estiu del 2019: vaig estar a Basilea, Sicília, Berna, Zuric, Roma... I al mateix temps vaig tenir un parell d’actuacions aquí amb El Cigarrito de Después, a l’Era de Cal Cigarro per la festa major de Salt i, al setembre, a La Mirona, de manera que en tots dos casos vaig haver d’agafar avions per venir a tocar aquí i tornar després, per exemple, a Roma, on vam estar oferint un taller de trapezi al setembre, amb Volem Volar! Realment, sona molt antiecològic, però és el ritme que portàvem abans de la pandèmia.

Ja que en parles, com t’ha tractat la pandèmia? Emocionalment parlant, m’ha fet més forta i m’ha confirmat del tot que el que vull fer a la vida és el que estic fent: ja ho sabia abans, però puc dir que ara ja no en tinc cap dubte. És cert que, al meu voltant, he vist molta gent que ha hagut de deixar el món de l’espectacle o, com a mínim, s’ho ha qüestionat, perquè ha deixat de tenir bolos i no pot guanyar-se la vida. A mi també me n’han cancel·lat molts, però no tinc fills ni grans despeses i això em permet anar fent i, a més, aquesta crisi m’ha ensenyat a gestionar la decepció: abans m’ho agafava fatal quan em suspenien una actuació. Ara ja no, simplement penso que ja en sortiran d’altres i que haig de seguir treballant. A més, estic acostumada a anar trampejant, ja no ve d’aquí. Tots aquests anys he pogut viure perquè he anat alternant i complementant diversos projectes de circ i de música.

Hi ha hagut alguna cancel·lació especialment traumàtica durant aquests últims mesos? Amb Flying Pikmis anàvem a fer la gira de comiat de Txarango, El Gran Circ, i va ser terrible quan es va suspendre i es van anul·lar quaranta dates de cop. I tot això sense cap ajuda ni compensació de cap tipus i després d’haver estat buscant algú que em substituís durant un temps tant a El Cigarrito com a Volem Volar!, perquè teòricament havia de passar molts mesos voltant amb Txarango. Per sort, ara sembla que la cosa s’està començant a animar una mica. Amb Flying Pikmis hem actuat a l’última edició de la Fira Trapezi de Reus i també van sortint actuacions amb Volem Volar! El 14 de juliol actuarem al Circ a la Plaça d’Olot.

Estiu 2021

Amb el trapezi pots treballar molts aspectes de la personalitat com ara la confiança, la convivència i la cooperació, perquè depens molt dels altres i cal tenir molta energia grupal.

Entreactes — Arts escèniques

12 Què vau presentar a la Fira Trapezi, amb Flying Pikmis? Vam participar en el cabaret de la fira amb un fragment d’un nou espectacle que estem preparant, Endangered. És un muntatge de teatre aeri sobre el perill d’extinció en general, de moltes espècies, del planeta en general, però també, a un altre nivell, parla del risc que desapareguem els col·lectius que ens dediquem al trapezi. A Reus, només hi vam anar nosaltres quatre, però a l’espectacle també hi participarà un monologuista, Godai Garcia, que a l’obra fa el paper d’un explorador que ens troba com si nosaltres fóssim una tribu perduda.

La Fira Trapezi està considerada un mercat artístic estratègic per part de la Generalitat. També és tan estratègic o necessari per als artistes que us dediqueu al circ? Realment, és un dels millors llocs per actuar dins del nostre circuit, perquè t’hi veuen molts programadors i un públic nombrós. A més, aquest any Trapezi ha celebrat el 25è aniversari i ha estat una edició molt emotiva, també perquè veníem d’un any molt estrany, ple de cancel·lacions, i tothom tenia moltes ganes de participar-hi: els espectadors necessitaven veure circ i nosaltres ens moríem de ganes d’actuar en un escenari, davant de molta gent a pesar de les restriccions, perquè estaven totes les entrades exhaurides. La primera nit que hi vam actuar gairebé ploro d’emoció i no vaig ser l’única. El sentiment general és que havíem de continuar lluitant, remar i remar, i no rendir-nos.

Com veus el món del circ a Catalunya? Sembla que en els últims anys hi ha hagut molta renovació i una gran millora de la qualitat, en general. Si, és veritat, però el del circ també és un món molt elitista i tancat. Costa molt entrar en el circuit, que encara és relativament petit. De sobte, veus que a una determinada companyia la comencen a contractar a tot arreu sense saber gaire bé per què, en comptes de repartir una mica la feina entre tots els que hi estem treballant.

Però al mateix temps no es pot negar que el circ s’ha revalorat i ha perdut aquell estigma d’espectacle carrincló i desfasat, no? És cert que ha millorat molt la visió que es té del circ en general, perquè hi ha gent jove que s’hi dedica, amb moltes ganes d’innovar. I fins i tot interessa el que estem fent en sector cultural, la qual cosa era impensable ara fa uns anys. Els artistes de circ som minoria dins del món de la cultura, però com a mínim ara se’ns considera cultura, un art més.

Què en penses, del circ tradicional, el de carpa i caravana? No t’atreu la seva vida itinerant? He rebut alguna oferta per treballar en aquest tipus de circ, però la veritat és que és molt esclau i no m’hi veig gaire. De fet, quan treballem amb el trapezi gran volant ja vivim una mica de la mateixa manera: fem una vida nòmada i anem pel món amb dues furgonetes i un remolc, i quan arribem a un lloc triguem un dia i mig per muntar la gran estructura del trapezi. Volem Volar! som l’única companyia de Catalunya que fa gran volant, i a tot l’Estat espanyol tampoc no hi trobaràs una estructura com la nostra.

Estiu 2021

Caldria fer alguna cosa perquè els artistes tinguéssim més seguretat econòmica i poguéssim sortir de la precarietat, en la línia de la intermitència de l’espectacle que tenen els francesos.

Acostumats al més difícil encara, quins reptes us plantegeu Volem Volar! com a companyia? Volem ser una alternativa real per actuar a les festes majors, on sempre s’acaben programant concerts. Amb el nostre espectacle del trapezi volant, titulat Skäl!, que pots muntar en una gran esplanada com podria ser un camp de futbol, pots tenir un públic multitudinari i alhora mantenir les distàncies socials per evitar contagis. Però els ajuntaments i les institucions en general no estan acostumats a aquest tipus d’espectacles de gran format i són poc receptius, sense tenir en compte que estem parlant d’un espectacle molt tradicional dins del món del circ que caldria preservar i difondre. Crec que el dia del circ (i també el de la dansa, que també està tan oblidada com el circ) s’hauria de celebrar a totes les localitats del país i, si pogués demanar un desig, jo ocuparia tots els camps de futbol i places de toros i els ompliria de circ i de música. Però, sent realistes, la veritat és que en aquest país hi ha molt poca cultura de circ. S’hauria de programar molt més circ i educar més la població per accedir a la cultura en general.

Entreactes — Arts escèniques

Què demanaries als polítics per millorar la situació del sector? Hi ha moltes coses pendents. Primer de tot, caldria fer alguna cosa perquè els artistes tinguéssim més seguretat econòmica i poguéssim sortir de la precarietat en què ens trobem ara, en la línia de la intermitència de l’espectacle que tenen els francesos, que permet als artistes treballar amb una certa estabilitat encara que no tinguin bolos en perspectiva. Nosaltres, en canvi, podem estar aquí assajant i picant pedra cada dia sense rebre res a canvi. De

Què en penses, dels festivals, com ara l’Elefant d’Or de Girona, que aposten sobretot pels artistes forans? Sap greu, perquè a la mateixa ciutat o a les comarques gironines en general hi ha artistes de circ molt bons que podrien actuar al festival i és molt injust que no puguin fer-ho. Però no passa només amb el circ: aquí també s’han fet festivals d’art urbà en què s’han convidat grafiters de fora sense tenir en compte els d’aquí. En general, aquí es valora i es paga més el talent de fora que el de casa.

Amb el festival de Girona i el museu Circusland de Besalú podria semblar que el circ té aquí un protagonisme inèdit.

fet, la Generalitat ja està fent un cens dels artistes del país i l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya també està treballant per intentar resoldre aquesta situació. Però de moment aquesta és la situació: durant tota la

Però els gironins en sabem poc, de tot això. Ens han deixat totalment al marge d’aquestes iniciatives.

pandèmia jo he rebut dos ajuts de 750 euros i, en canvi, tinc amics artistes alemanys que en el mateix període han rebut dos o tres ajuts de 5.000 euros.

Estiu 2021

15 Per tant, quina és la situació real del circ gironí?

Tens algun record d’infància relacionat amb el món del circ?

Aquí ja fa temps que s’està intentant crear una associació d’artistes de circ per fer una mica de xarxa entre nosaltres i intentar aconseguir, per exemple, un espai per entrenar, com tenen en altres ciutats europees. En canvi, aquí hem de marxar fora per tot: per entrenar, per actuar, per trobar-nos amb altres artistes, i la qüestió és que aquí hi ha molts més artistes de circ dels que nosaltres mateixos pensàvem que hi havia, gent que havíem trobat fora d’aquí però que ni tan sols sabíem que eren gironins, com vam descobrir quan ens vam trobar ara fa un parell d’anys per començar a parlar de la nova associació.

Sí, en tinc un de molt maco. Jo estudiava a l’Escola de Música de Cornellà de Llobregat i, quan tenia 6 o 7 anys, em van cridar del Festival de Pallassos que fan en aquesta localitat per anar a cantar a la carpa del Circ Raluy. I allà vam cantar l’himne del festival: «Per capgirar-ho tot fa falta tenir nassos, cridem i fem un bot, que arriben els pallassos». Allà hi vaig conèixer Tortell Poltrona i un arlequí que no recordo ni com es deia però que em van agafar de la mà i em van ensenyar les bambolines del circ, en una època en què encara hi havia animals. De Tortell Poltrona, en Jaume, al qual vaig arribar a conèixer més anys després, se’m va quedar gravat el seu número de puces, i a mi em va agradar tant tot allò que jo volia ser pallassa, com aquells senyors que m’havien donat la mà per entrar en aquell món gairebé oníric. Aquella experiència em va marcar moltíssim, tant que, de fet, encara no he abandonat la idea d’arribar a ser pallassa algun dia, però crec que per ser-ho abans has d’haver viscut molt. De moment, prefereixo aprofitar el meu cos per continuar treballant com a trapezista.

Com a professora de trapezi, quins valors intentes transmetre als teus alumnes, a part de les habilitats de caire més físic o artístic? Crec que amb el trapezi pots treballar molts aspectes de la personalitat com ara la confiança, la convivència i la cooperació, perquè depens molt dels altres i cal tenir molta energia grupal. Després tot això es pot aplicar també al teu dia a dia. Als meus alumnes els intento transmetre valors com la confiança en l’altre i en un mateix, perquè persegueixin els seus somnis i no es rendeixin i, si cauen, es tornin a aixecar. I vull que perseverin, que intentin fer les coses tantes vegades com calgui. No es tracta de ser el més ràpid, sinó de no defallir mai i creure en el nostre potencial encara que no aconseguim els nostres propòsits a la primera.

Fins quan? Perquè suposo que aquest és un ofici molt dur, que requereix una gran energia. De moment no em plantejo cap edat per plegar d’aquest ofici i, de fet, conec alguna trapezista que continua en actiu amb prop de 60 anys, com la Jane. Toco fusta per poder seguir el seu exemple, però m’adaptaré al que vingui i, si em toca viure d’una altra cosa, ho faré. ∫∂

Entreactes — Arts escèniques

Humanitats

Llicenciat en Periodisme i doctorat en Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, Àngel Quintana és actualment degà de la Facultat de Lletres de la UdG, on és catedràtic d’Història i Teoria del Cinema. Fa més de quaranta anys que exerceix la crítica cinematogràfica, en bona part a El Punt. Ha escrit nombrosos llibres sobre cinema i també ha reflexionat sobre el caràcter i la mudança de les imatges cinematogràfiques als assaigs Fábulas de lo visible i Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Darrerament ha publicat Estiu del desconcert (L’Avenç), un llibre que reuneix textos que reflexionen sobre aquests temps de pandèmia. Estiu 2021

Àngel Quintana text: imm a merino fotos: glòria sà nchez

Vaig conèixer Àngel Quintana a la redacció d’El Punt, al carrer Figuerola, al febrer de l’any 1989, quan jo vaig començar a treballar-hi a la secció de Cultura. Ell ja hi era i, amb vint-i-vuit anys, ja tenia una llarga experiència en el món del periodisme.

professional sobretot està relacionada amb la universitat, però vinc del periodisme, que m’ha format i que fa que no em deixi de sentir periodista.

Vaig començar als setze anys, fent de corresponsal al Baix Empordà per al Diari de Barcelona. D’aquella etapa recordo de manera especial una entrevista a Frederica Montseny a Palafrugell, on va anar a fer un míting. Quan vaig començar a estudiar periodisme a l’Autònoma de Barcelona, va fundar-se El Punt i a l’estiu del 1979 hi vaig anar a fer pràctiques. Sempre hi he continuat vinculat i això m’agrada, encara que, des de fa uns anys, només hi publiqui tres o quatre articles al mes. Fa molt de temps que la meva activitat

La pràctica de l’escriptura, la capacitat de concentració encara que hi hagi molt de soroll i l’ambient estigui molt carregat, com era el cas de les redaccions de diari, almenys a les que jo vaig estar. Crec que la cosa ha canviat una mica, però abans a les redaccions xerràvem i fins cridàvem, a més de fumar-hi moltíssim. Jo, a més, encara vaig sentir-hi una cosa durant els primers anys: la fressa de les màquines d’escriure. I, sobretot, havíem d’escriure moltíssim: jo recordo escriure vuit folis diaris. Això fa que adquireixis una rapidesa a l’escriure que m’ha anat molt bé.

Què és el que t’ha aportat el periodisme?

Entreactes — Humanitats

Estiu 2021

19 Però tu sempre has sigut el més ràpid de tots. No he vist ningú més escriure tan ràpid. N’hi ha que fa dècades que exercim el periodisme i encara som lentes. Crec que la rapidesa ja la duies amb tu i que, en tot cas, la pràctica periodística et va donar una marxa més. Crec que ens ha ajudat a tots els que n’hem fet, siguem més ràpids o més lents. I una altra cosa: el periodisme també ens ha fet versàtils. En el meu cas, a El Punt hi vaig començar fent de “chico para todo”. Durant un temps fins m’ocupava de l’horòscop. Un dia vaig repartir els versos de Palabras para Julia, el poema de José Agustín Goytisolo que tant m’agrada, en els signes del zodíac i la cosa va funcionar prou bé. I quan vas començar a escriure crítica de cinema? Jo dic que la meva primera crítica la vaig fer als tretze anys quan vaig escriure una redacció sobre Gritos y susurros, d’Ingmar Bergman.

Som de les últimes generacions cinèfiles. De la gent per a la qual el cinema era la gran forma d’entreteniment. M’hi vaig quedar enganxat des que, quan jo tenia quatre anys, l’avi em va dur a veure La conquista del Oeste.

No vas començar amb una cosa precisament fàcil. No hi devia entendre res. El cas és que, de petit, ja m’agradava molt el cinema. Hi anava cada diumenge a Torroella. Retallava les crítiques de La Vanguardia, que aleshores feia Ángeles Massó. Als quinze anys vaig comprar el primer llibre sobre cinema: l’entrevista de François Truffaut a Alfred Hitchcock. Encara el tinc. I quan vaig anar a estudiar a Barcelona, em passava el dia al cine. Jo tenia ganes d’escriure sobre cinema. Quan vaig entrar a El Punt, escrivien crítiques Caligari i Lluís Alsina. Però un dia vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure Kramer contra Kramer i ferne la crítica. No em va agradar gaire i diria que ara m’agrada més. Així vaig començar.

Dius que, de jove, et passaves el dia al cine. Com en el cas de molta gent de la nostra generació, a banda del fet que només uns pocs ens vam convertir en crítics. Sí, som de les últimes generacions cinèfiles. De la gent per a la qual el cinema era la gran forma d’entreteniment que va contribuir decisivament a la nostra educació sentimental. M’hi vaig quedar enganxat des que, quan jo només tenia quatre anys, el meu avi em va dur a veure La conquista del Oeste. Hi ha una cosa que hem de tenir present. Sí que

Entreactes — Humanitats

20 vèiem algunes pel·lícules a la televisió, però sobretot, a les sales de cinema i això ho feia més extraordinari. Sobretot perquè les pel·lícules no sempre estaven a l’abast. Ara, a Internet hi ha milers de films disponibles, alguns dels quals mai no hauríem pensat de veure perquè estaven absolutament al marge dels circuits comercials i fins i tot alternatius. Però el fet que estiguin a l’abast fa com si perdessin importància, sense oblidar que el cinema no només ha deixat de ser el gran entreteniment, sinó que fins i tot ocupa un lloc residual dins de l’audiovisual. El cas és que hi havia films que costaven de veure i això els feia més preuats. Amb aquest esperit de veure pel·lícules com un esdeveniment, l’any 1981 vaig anar per primer cop a Canes, on em vaig estrenar veient Heaven’s Gate, de Michael Cimino.

Una gran experiència iniciàtica. Fent aquest recorregut biogràfic, que passa tan fonamentalment per la teva relació amb el cinema, hi ha un moment en què es manifesta el desig de fer pel·lícules o, almenys, de participar en la seva creació. Això va passar, però, com apuntes, el desig no hi va ser com a director. Abans que això passés, quan vam acabar la carrera de periodisme, Miquel Riera, amic meu de Torroella i company a El Punt, i jo ens vam deslliurar de la mili. Aleshores vam decidir anar a París per veure-hi pel·lícules (era el millor lloc del món per fer-ho) i passejar per la ciutat. Aleshores, Antoni Martí havia muntat una productora a la Bisbal i ja havíem participat en alguna producció. Quan vam tornar de París, el 1985, vam emprendre el projecte d’Una nit a Casa Blanca, de la qual vaig escriure el guió. És una pel·lícula de carretera (aleshores ens agradava molt el cinema de Wim Wenders) per Catalunya amb Emma Vilarasau, aleshores una actriu joveníssima

que no feia gaire havia començat al Lliure, i Carles Pongiluppi, un noi de la Bisbal sense experiència d’actor. No ens en vam acabar de sortir. És una pel·lícula que volia ser d’autor, però a la vegada comercial sense ser-ho. Com a experiència vital, no me’n penedeixo gens. Del que em vaig adonar és que, pel que fa al procés cinematogràfic, allò que m’agrada més és el muntatge, que, de fet, té a veure amb l’escriptura en el sentit de crear una estructura. Però em vaig adonar que el rodatge, que té a veure amb la realització, m’avorreix. El cas és que, després d’aquesta experiència, vaig tornar a la redacció d’El Punt.

A la secció de Cultura, on ens vam trobar. Sí. Aquells van ser uns bons anys, amb Joan Ventura, Miquel Pairolí, Jordi Falgàs, Pere Puig, Xevi Castillón. Ens ho vam passar bé, malgrat que a la redacció els “culturetes” érem una mica els estranys que parlàvem de coses que suposadament no interessen a ningú. Tanmateix, aquesta mena de marginalitat ens procurava una certa llibertat. Ens deixaven fer. Cadascú tenia més o menys la seva especialitat, però escrivíem de tot. M’agrada molt el cinema, però sempre m’ha interessat la cultura en un sentit ampli. En fi, que m’agrada el teatre, la música, la literatura. I com a periodista cultural a El Punt no només vaig cobrir actes relacionats amb aquests temes, sinó que això va fer que n’adquirís més coneixement i, sobretot, més desig de tenir-ne. I això persevera, potser ara més que mai perquè, en aquests temps de pandèmia, la cultura encara m’ajuda més a viure.

Pensant en els escrits, que en diria una mena de cartes obertes, que cada dia penges al Facebook, a vegades crec que continues exercint com a periodista

Estiu 2021

cultural. Potser d’una manera més lliure, sense ajustar-te a generes periodístics que no deixaves de traspassar, i amb una voluntat de convidar a la reflexió sobre tot això tan rar que vivim. Com dius, crec que hi ha més llibertat perquè no està sotmès a una activitat professional. Ho faig perquè vull, encara que, com a vegades expresso, hi ha moments en què em sento una mica esclau d’una obligació que jo mateix m’he imposat. Abans de la pandèmia, ja havia fet “sèries”, com ara sobre Bob Dylan, i durant el confinament també vaig buscar les paraules i les cançons que ens ajudessin a afrontar-ho. Aleshores va arribar “l’estiu del desconcert”, després “la tardor de la paciència” i “l’hivern del desànim” fins a arribar, de moment, a la “primavera de la incertesa”. És així que per ajudar-me a viure i a pensar sobre el que vivim parlo dels llibres que llegeixo,

dels concerts i dels muntatges teatrals als quals he pogut assistir, i de les cançons que m’agraden.

Del que, curiosament, parles menys és de cinema. És cert. A vegades penso que n’estic una mica cansat, del cinema. A veure, no és que m’hagi deixat d’agradar, tal cosa diria que és impossible. Però ja he escrit molt sobre cinema. Des de fa més que quaranta anys. Ho continuo fent, però vull escriure sobre altres coses. També em passa que, tot i que sempre he tingut curiositat per l’actualitat cinematogràfica, m’ha vingut més de gust reveure pel·lícules. En fi, tal com deia, no deixo d’escriure sobre cinema, però en aquests textos diaris al Facebook m’inclino a reflexionar sobre qüestions polítiques, a expressar els meus dubtes sobre la gestió de la

Entreactes — Humanitats

Els Assaigs de Montaigne són molt inspiradors perquè es concedeixen la llibertat de parlar de tot, i de passar d’una cosa a l’altra, deixant clar que corresponen a una visió subjectiva. A més, en Montaigne sempre s’hi expressa el dubte.

Estiu 2021

23 pandèmia amb la consciència que és molt complicada, a manifestar la meva inquietud sobre la situació de l’educació i la cultura, a exposar la mutabilitat i precarietat dels estats d’ànim. També vull celebrar tots els moments de bellesa de què, amb tot, podem gaudir. En fi, crec que tot això té a veure amb la maduresa. He arribat als seixanta anys. Però, a més, el confinament i les seves seqüeles m’han dut a una certa introspecció. Diria que també estic escrivint una mena de dietari, que s’exposa públicament. Com he dit, a vegades m’hi sento atrapat, però tinc l’avantatge de tenir la rapidesa d’un periodista (no tinc la pretensió de considerar-me un escriptor) que ho escriu en un quart d’hora. I a la vegada em va bé fer una mena de buidatge, que és com una catarsi, un alliberament.

Als textos de l’Estiu del desconcert, aplegats en un llibre publicat per L’Avenç, el referent és Montaigne. Els Assaigs de Montaigne són molt inspiradors perquè es concedeixen la llibertat de parlar de tot, i de passar d’una cosa a l’altra, deixant clar que corresponen a una visió subjectiva: allò que s’hi escriu no dona una mesura del món, sinó de qui n’escriu. A més, en Montaigne sempre s’hi expressa el dubte, la idea que tot es posa en qüestió. Davant de la pandèmia, no soc de cap manera negacionista. Això no vol dir que no hagi pogut posar en dubte algunes mesures que em semblen contradictòries, repressives i que criminalitzen puritanament els ciutadans, sobretot si, encara més en el cas dels joves, tenen a veure amb un desig de gaudir de la vida, malgrat les adversitats. Tornant a Montaigne, que va acabar parlant de pràcticament tot el que afecta la condició humana, t’adones de com són de vigents els autors clàssics perquè, malgrat

que el món amb les seves circumstàncies hagi canviat tant, hi ha moltes coses que ressonen en nosaltres perquè els sentiments (i els problemes) no són tan diferents. El mateix Montaigne va establir una relació amb els clàssics i marca el camí. Sempre estic llegint o rellegint algun clàssic. Aquest mateix estiu en què vaig llegir Montaigne, vaig rellegir El roig i el negre, de Stendhal, cosa que sempre és una meravella.

La música és la constant inalterable dels teus apunts, que sempre acaben amb un enllaç a una cançó dins d’un repertori ampli. He observat, però, que has bandejat la clàssica. Tens raó. La música, per a mi, ara representa el més gran desig d’aprenentatge. Com en el cas de tothom, en la mesura que cadascú té les cançons de la seva vida, la música sempre m’ha acompanyat, però des de fa un temps vull saber-ne més, però amb la consciència que tinc unes limitacions que suposen unes certes exclusions. L’òpera m’agrada molt, sobretot pel que fa a la representació, però l’he descartat força. He assistit a molts de concerts de música clàssica, però també l’he deixat de banda. He de dir que em carregava una mica el ritual, aquesta cosa tan formalista. Però em queda una certa recança perquè tinc una tendència a interessar-me per tot.

Entreactes — Humanitats

24 Això és reflecteix en la teva actitud tan eclèctica davant del cinema. El cas és que puc gaudir tant amb una Misión imposible com amb una pel·lícula de Godard, que ja saps que per a mi és l’únic déu. És clar que hi ha un cinema que m’agrada més que un altre, però, vaja, jo vaig a veure les pel·lícules Marvel per curiositat i segur que sempre hi ha alguna cosa que m’interessa i que em fa pensar. No he estat mai per una jerarquia des de la qual considerar que una de James Bond és per força una mala pel·lícula. A mi, a més, m’agrada trobar relacions inesperades, com ara la de pensar en Buster Keaton mentre veig Misión impossible. Fa quasi trenta anys que, a més d’escriure sobre cinema, n’exerceixes la docència a la Universitat de Girona, a més d’ocupar-hi càrrecs dels quals ja parlarem. Aquesta possibilitat no me l’hauria imaginat quan vaig començar a fer de crític cinematogràfic. És cert que, a primers dels anys noranta, vaig fer el doctorat de cinema a l’Autònoma, però aquesta possibilitat de convertir-me en professor universitari potser no s’hauria concretat tan fàcilment si no s’hagués creat la Universitat de Girona. El cas és que s’hi va convocar una plaça com a professor d’Història del Cinema i vaig guanyar-la. Vaig començar com a ajudant i, en fi, trenta anys després soc catedràtic. Però allò que més m’importa no és la posició acadèmica. D’entrada, poder explicar coses de cinema és un luxe. La docència m’ha procurat un contacte constant amb la gent jove. Sempre dic que no s’ha d’oblidar que, mentre tu vas envellint, els alumnes nous tenen la mateixa edat que tenien els anteriors. Això fa que a cada curs sentis més la distància generacional, però el contacte amb els joves sempre fa que d’alguna manera t’hi acostis. Estar dins del

No poso en dubte la necessitat de la investigació científica, com demostra la mateixa pandèmia, però temo que els recursos encara s’hi concentrin més amb la idea que les humanitats són una inutilitat. Això quan t’ajuden a pensar el món i també a viure.

Estiu 2021

món universitari també m’ha fet possible participar en congressos i exercir la docència en altres universitats. Això ha fet que hagi viatjat molt, cosa que m’agrada, sobretot en l’àmbit francòfon perquè el francès el domino més que l’anglès. Però no em sap greu perquè he pogut anar moltes vegades a París, la ciutat que m’agrada més del món.

En aquests trenta anys en el món universitari, has vist com es transformava. I tant que sí i no pas cap a millor. La universitat s’ha burocratitzat molt. També hi ha formes d’avaluació del professorat, o de qui vol fer una carrera docent i investigadora, que no contribueixen a emprendre iniciatives que enriqueixin la vida universitària i tampoc que des de la universitat es faci una divulgació del coneixement que reverteixi culturalment

en la societat. Vull dir que la situació fa que tothom estigui preocupat per col·locar articles a les anomenades revistes indexades. Tot això ve del món científic, on suposo que té un sentit, però aplicat a les humanitats es fa estrany. Ara et demanen articles en revistes indexades, que formis part de grups de recerca i projectes d’investigació. Però es valora poc la docència i es menysprea la divulgació. També l’activisme cultural, amb el qual sempre m’he sentit implicat. I ho continuo fent, encara que això no es valori en l’àmbit universitari. En el nostre cas, crec que és important que, a part de fer classes a la universitat o que fem investigació, escrivim sobre cinema a diaris i revistes, presentem pel·lícules, tinguem contactes amb cineclubs, ens relacionem amb el món cultural compartint-hi activitats.

Entreactes — Humanitats

La universitat pública continua molt escanyada. Es fa molt difícil contractar de manera estable nous professors. Hi ha tota una generació que es va jubilant i que es va substituint amb associats, és a dir, un professorat mal pagat i en una situació de precarietat. Això resulta molt frustrant perquè és una injustícia que no tens a l’abast resoldre-la.

Part d’això que comentes ho hem pogut fer a través del Cinema Truffaut. N’estic molt content. La seva existència quasi és un miracle que dura trenta anys, vint dels quals com a cinema públic. Per això dic que quasi és un miracle. No ho és del tot perquè la seva existència s’explica per l’Ajuntament de Girona i per tots els que hi hem col·laborat desinteressadament per tirar-lo endavant. I és així que és possible un cinema en VO a la ciutat, on hem projectat i parlat de cinema, on han presentat les seves pel·lícules bona part dels directors catalans i també molts cineastes d’altres llocs. Això mentre que es manté obert a les iniciatives i propostes de moltes associacions. Tornant a la universitat, des de fa uns tres anys ets degà de la Facultat de Lletres. M’hi vaig presentar per un sentit de responsabilitat amb la cosa pública i amb la voluntat d’aportar alguna cosa a favor de la millora de la facultat. Faig el que puc, però la situació és complicada i més encara a causa de la pandèmia. La idea és pensar en els interessos de tothom, buscar un equilibri. Això més o menys es pot aconseguir. Però hi ha coses que no depenen de la pròpia voluntat. La universitat pública continua molt escanyada. Es fa molt difícil contractar de manera estable nous professors. Hi ha tota una generació que es va jubilant i que es va substituint amb associats, és a dir, un professorat mal pagat i en una situació de precarietat. Això resulta molt frustrant perquè és una injustícia que no tens a l’abast resoldre-la.

També has manifestat la teva preocupació pel menyspreu de les humanitats. Fa temps que no es valoren, però amb la pandèmia la cosa ha empitjorat. No poso

Estiu 2021

27 en dubte la necessitat de la investigació científica, com demostra la mateixa pandèmia, però temo que els recursos encara s’hi concentrin més amb la idea que les humanitats són una inutilitat i que no serveixin per a res. Això quan t’ajuden a pensar el món i també a viure. Per combatre la pandèmia es necessiten vacunes. Però, com he dit abans, estic convençut que la literatura, el cinema i la música m’ajuden a suportar-la. Durant el confinament, una veïna em va dir: “Tu rai, amb els llibres t’avorreixes menys que jo”.

El sentit de la responsabilitat pública també et va dur a presentar-te a unes eleccions municipals de Girona en un lloc a la llista que et va convertir en regidor?

vaig escriure Lorca et le cinéma, un encàrrec d’una editorial francesa per a la col·lecció “Le cinéma des poètes”. La mateixa editorial m’ha encarregat un llibre sobre Bob Dylan et le cinéma. Ja està escrit i sortirà a la tardor.

Has dit que Godard és el teu únic déu. Però Dylan no és un altre déu per a tu? No sé què és, però sí que puc dir que m’ha acompanyat tota la vida. Allò que m’apassiona és la seva capacitat de metamorfosi, el seu joc amb la màscara que fa que no el puguis atrapar. Va començar com a cantant de folk i ara, quan quasi no té veu, s’ha convertit en un crooner, a la manera de Sinatra. En fi, sí que l’adoro. ∫∂

Sens dubte. Com a ciutadà crec que he de participar en la vida pública. Em vaig presentar a la llista del PSC que va encapçalar Pia Bosch, de manera que vaig ser un regidor a l’oposició mentre Carles Puigdemont era alcalde de la ciutat. N’estic satisfet, de l’experiència, perquè crec que hi vaig aprendre unes quantes coses. Una és que has de saber dialogar, trobar consensos. Em va ensenyar a pensar la ciutat i a saber com funciona, com també en el cas de la cosa pública. Potser també, un cert sentit del pragmatisme: saber a què pots arribar i a què no pots arribar. Però això no representa una renúncia: si participes en la vida pública és amb la idea de millorar les coses.

M’havia oblidat de preguntar-te per l’edició crítica que has fet de Viaje a la luna, el guió cinematogràfic de García Lorca. El que m’interessa molt de Lorca és com a partir del llenguatge crea imatges amb tota la força de la metàfora. Va concebre aquest guió en un moment d’experimentació avantguardista. Abans

Entreactes — Humanitats

Artista Girona Kreas

Arturo Lacal, Àlex Salu i Jordi Jiménez Gilbert Tota amistat té la seva música www.gilbertshortfilm.com Gilbert comença la seva jornada habitual, és l’encarregat de repartir els paquets entre els veïns d’aquesta particular Venècia d’alta mar, que transporta en la seva góndola. Un dels veïns és el músic Sullivan, que s’asseu al moll de casa seva a tocar el seu atrotinat fiscorn. Amb la frustració que li provoca cada nota desafinada, espera impacient l’arribada del nou instrument. Però aquesta vegada hi ha quelcom diferent en la seva rutina i Gilbert ho pressent. Un dels paquets, dirigit a Sullivan, exerceix una misteriosa i irresistible atracció sobre Gilbert. Aquesta inexplicable fascinació farà que Gilbert descuidi el seu deure com a carter i acabi portant el paquet cap a casa seva. Un acte d’impulsivitat que sacsejarà les tranquil·les aigües de l’arxipèlag on conviuen Gilbert i Sullivan. Gilbert és un curtmetratge d’animació realitzat completament amb tècniques d’animació stop-moption (animació tradicional). Els materials utilitzats per a la creació dels personatges així com els escenaris, paisatges i attrezzos han sigut essencials a l’hora de recrear el món de Gilbert i Sullivan. També és cabdal la música que, a més de funcionar com a banda sonora, té una notòria influència en l’argument i el seu desenvolupament.

Estiu 2021

29 L’equip de Gilbert està conformat per Arturo Lacal (animador), Àlex Salu, @alex_salu (escenaris, attrezzo i comunicació), i Jordi Jiménez, @thelaikadog (disseny de personatges, idea original i productor executiu). Tot i que aquest és el seu primer curtmetratge com a equip, tots tres tenen experiència i han col·laborat en diferents projectes dins el terreny de l’animació i, especialment, l’animació tradicional. Els tres creadors es van conèixer en dos cursos de tècniques d’animació stop-motion impartits al centre CIFO de Barcelona. Precisament en aquests cursos es va gestar el teaser de Gilbert. La bona sintonia entre tots tres els va animar a portar a terme el curtmetratge i ara, després de dos anys i una pandèmia, Gilbert està a punt de fer el salt a la gran pantalla, i serà presentat oficialment al Cinema Truffaut.

Entreactes — Artista Girona Kreas

Les activitats incloses a l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització a causa de les mesures que s’adoptin per prevenir la COVID-19. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona:

www.girona.cat/cultura

Agenda diària

Entreactes — Infantils i familiars

32 M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals · A Audiovisuals · H Lectura, ciència i humanitats ·

P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars / Les activitats incloses a l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització a causa de les mesures que s’adoptin per prevenir la COVID-19. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura

JUNY MEH

Dt. 22, 19 h

Altres: Homenatge multidisciplinar a Manel Bielsa, el Compartidor Cultural, i entrega del Premi “Doquí d’Amer”

Auditori de la Mercè

Dt. 22, 17.30 h

Hora del conte: El dimarts... un conte al cabàs!

Biblioteca Antònia Adroher

Dv. 25, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Ds. 26, 12 h, 18h

Projecció: Vídeos Domèstics

Sala La Planeta

Ds. 26, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Ds. 26, 19 h

Circ: Hotel Bucarest

Pista Esportiva del C/ Saragossa

Dg. 27, 12 h

Projecció: Vídeos Domèstics

Sala La Planeta

Dg. 27, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 27, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 27, 18 h

Projecció: Vídeos Domèstics

Sala La Planeta

Del 24/06 al 28/06

Circ: Festival Internacional del Circ Elefant d’Or

Pavelló Municipal GironaFontajau

Dl. 28, 18.30 h

Presentació: L’estatut de l’artista a debat i presentació del cens d’artistes

El Modern

Dl. 28, 20 h

Club de lectura: Un, ningú i cent mil, de Luigi Pirandello

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 29, 19 h

Club de lectura: La dona efervescent

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 29, 19 h

Visita teatralitzada: “On son les claus de la Casa de Cultura?”

Casa de Cultura

Dt. 29, 20 h

Teatre: Full House

Plaça del Pallol

Dt. 29, 21 h

Concert: Alaire

Centre Cívic Onyar

Del 16/06 al 30/06

Exposició: Lectores en l’art

Biblioteca Salvador Allende

Dc. 30, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Estiu 2021

33 F

Dc. 30, 18.30 h

Taller: Tòtems urbans

CaixaForum Girona

Dc. 30, 21 h

Concert: Remei de Ca la Fresca

Centre Cívic Onyar

Dc. 30, 21 h

Projecció: Projecció i col·loqui del documental PAN La Volta SECO de Roman Cadafalch i Cadhla Kennedy

Dj. 1, 18 h

Projecció: Toy Story

CaixaForum Girona

Dj. 1, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dj. 1, 19 h

Projecció: Docs del mes. Robots (HI, A.I)

Museu del Cinema

Dj. 1, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art

Dj. 1, 19.45 h

Club de lectura: Cera

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 1, 20 h

Concert: Kumbara

L’Estació Espai Jove

Dj. 1, 22 h

Dansa: Korps

Plaça del Pallol

Dv. 2, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 2, 19 h

Performance: Artsperiències de la Cia. del DesConcert

Auditori de la Mercè

Dv. 2, 20 h

Visita guiada: Visites al capvespre “Temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 3, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 3, 20 h

Teatre: Ni tu ni jo

Sala La Planeta

APF

Dg. 4, 10 h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dg. 4, 11 h, 11.30 h,12 h, 12.30 h

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 4, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 4, 18 h

Teatre: Ni tu ni jo

Sala La Planeta

Dg. 4, 19 h

Concert: The Broken frame

Casa de Cultura

Dl. 5, 11 h

Laboratori de lectura: Menú literari

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 5, 20.30 h

Club de lectura: An American marriage, by Tayari Jones

Biblioteca Ernest Lluch

JULIOL

Agenda diària

34 PF

Dt. 6, 19 h

Visita guiada: La veu de l’edifici vell

Museu d’Història de Girona

Dt. 6, 20 h

Club de lectura: La mala dona, de Marc Pastor

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 6, 22 h

Circ: Fil

Plaça del Pallol

Dc. 7, 18 h

Activitat familiar: Taller de stop motion

Casa de Cultura

Dc. 7, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 7, 18.30 h

Taller: Veus i ritmes de l’Àfrica

CaixaForum Girona

Dc. 7, 19 h

Visita guiada: En clau jueva

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 7, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 7, 21 h

Concert: Blackflamenco

Centre Cívic Onyar

Dc. 7, 21 h

Recital: Poesia al claustre: Joan Margarit

Claustre de la Mercè

Dj. 8, 18 h

Projecció: Los Increíbles

CaixaForum Girona

Dj. 8, 18 h

Visita guiada: Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)

Casa Masó

Dj. 8, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dj. 8, 19 h

Inauguració: Ocupar una plaça menys

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dj. 8, 19 h

Projecció: Docs de mes. Overseas

Museu del Cinema

Dj. 8, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art

Dj. 8, 20 h

Concert: Nu Drama

L’Estació Espai Jove

Dj. 8, 20 h

Dansa: Stone & Silk

Plaça del Pallol

Dv. 9, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 9, 19.30 h

Espectacle: Un cadàver actuant

Centre Cívic Sant Narcís

Dv. 9, 20 h

Visita guiada: Visites al capvespre “Temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dv. 9, 22 h

Concert: Trueno

Sala la Mirona

Ds. 10, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins.

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 10, 20 h

Concert: Trio Andrée

Plaça de les Botxes

Dg. 11, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Estiu 2021

35 M

Dg. 11, 19 h

Concert: Pablo Martín Trio

Casa de Cultura

Dt. 13, 19 h

Visita guiada: La veu del vell edifici

Museu d’Història de Girona

Dt. 13, 19 h

Hora del conte: El secret de l’Esquirol

Plaça de l’Assumpció

Dt. 13, 20.30 h

Club de lectura: Kiffe, kiffe demain, de Faïza Guène

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 13, 22 h

Clown: MDR – Mort de riure

Plaça del Pallol

Dc. 14, 18 h

Conte: Contes al Call

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 14, 18 h

Hora del conte: Contes a la tovallola

Piscina Municipal de la Devesa

Dc. 14, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 14, 18.30 h

Taller: Plastiformes lluminoses

CaixaForum Girona

Dc. 14, 19 h

Visita guiada: En clau jueva

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 14, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 14, 20 h

Circ: iNSTants

Centre Cívic Onyar

Dc. 14, 20 h

Concert: Marta Pérez

Plaça de les Botxes

Dc. 14, 21 h

Recital: Poesia al claustre: Pedrals papers

Claustre de la Mercè

Dj. 15, 18 h

Projecció: Up

CaixaForum Girona

Dj. 15, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dj. 15, 19 h

Hora del conte: Contes d’estiu

Parc de Vista Alegre

Dj. 15, 19 h

Projecció: Docs de mes. Allò que no et mata

Museu del Cinema

Dj. 15, 19 h

Visita guiada: Visita comentada a Ocupar una plaça menys

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dj. 15, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art

Dj. 15, 20 h

Circ: La punta de mi nariz

Plaça del Pallol

Del 05/07 al 16/07

Biblioplaça: Biblioplaça de Sant Narcís

Plaça de l’Assumpció

Del 05/07 al 16/07

Biblioplaça: Biblioplaça de Vista Alegre

Parc de Vista Alegre

Dv. 16, h

Festival: Festival Z

Diversos espais

Dv. 16, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 16, 19 h

Concert: Romaní

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 16, 20 h

Visita guiada: Visites al capvespre “Temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Agenda diària

36 E

Ds. 17

Festival: Festival Z

Diversos espais

Ds. 17, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 17, 20 h

Concert: Laia Frigolé i Eva del Campo

Plaça de les Botxes

Del 15/07 al 18/07

Dansa: Girona en moviment

A diferents llocs de la ciutat

Del 05/06 al 18/07

Exposició: Lluís Bosch Martí. (Girona 1941) L’etapa jove d’un pintor de 80 anys

Espai 22

Dg. 18, 10.30 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 18, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 18, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 18, 19 h

Concert: Marta Duran Quartet

Casa de Cultura

Dg. 18, 20 h

Concert: Musica Reservata de Barcelona

Auditori de Girona

Dt. 20, 19 h

Visita guiada: La veu del vell edifici

Museu d’Història de Girona

Dt. 20, 20 h

Clown: !Que buen día!

Plaça del Pallol

Dc. 21, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 21, 18.30 h

Taller: Capses de llum

CaixaForum Girona

Dc. 21, 19 h

Visita guiada: En clau jueva

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 21, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 21, 20 h

Concert: Criatures

Plaça de les Botxes

Dc. 21, 21 h

Recital: Poesia al claustre: T’obro la meva veu sota dels núvols, poemes de Felícia Fuster

Claustre de la Mercè

Dj. 22, 11 h

Nadons: Moixaines

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 22, 18 h

Projecció: Inside Out

CaixaForum Girona

Dj. 22, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dj. 22, 19 h

Projecció: Docs del mes. Honeyland

Museu del Cinema

Dj. 22, 19 h

Visita teatralitzada: “On son les claus de la Casa de Cultura?”

Casa de Cultura

Dj. 22, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art

Dj. 22, 20 h

Circ: Perceptions

Parc de les Ribes del Ter

Estiu 2021

37 F

Dv. 23, 17.30 h

Hora del conte: Jo també puc

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 23, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 23, 20 h

Visita guiada: Visites al capvespre “Temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 24, 20 h

Concert: Jove Orquestra de les Comarques Gironines

Auditori de Girona

Dg. 25, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 25, 19 h

Concert: Pau Mainé Trio

Casa de Cultura

Dt. 27, 19 h

Visita guiada: La veu del vell edifici

Museu d’Història de Girona

Dt. 27, 19 h

Hora del conte: Els contes de la Lluna i el Sol

Jardins de les Pedreres

Dc. 28, 18 h

Conte: Laboratori Utopia

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 28, 18 h

Hora del conte: Xip-xap! Contes de l’aigua

Piscina Municipal de la Devesa

Dc. 28, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 28, 19 h

Visita guiada: En clau jueva

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 28, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 28, 20 h

Concert: Dani López Quartet

Plaça de les Botxes

Dj. 29, 18 h

Projecció: Coco

CaixaForum Girona

Dj. 29, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dj. 29, 19 h

Hora del conte: Una platja de contes

Plaça Miquel de Palol

Dj. 29, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art

Del 19/07 al 30/07

Biblioplaça: Biblioplaça de La Devesa

Plaça Miquel de Palol

Del 19/07 al 30/07

Biblioplaça: Biblioplaça Jardins de les Pedreres

Jardins de les Pedreres

Fins al 30/07/21

Convocatòria: 21è Lletra

Dv. 30, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 30, 20 h

Visita guiada: Visites al capvespre “Temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 31, 20 h

Concert: Sara Parés, Oleguer Aymamí i Dani Espasa

Plaça de les Botxes

Agenda diària

38 AGOST APF

Dg. 1, 10 h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dg. 1, 11 h, 11.30 h, 12 h, 12.30 h

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 1, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dt. 3, 19 h

Visita guiada: La veu del vell edifici

Museu d’Història de Girona

Dc. 4, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 4, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 4, 20 h

Concert: Girona Jazz Project Big Band

Plaça de les Botxes

Dj. 5, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 6, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Ds. 7, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 7, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 8, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dt. 10, 19 h

Hora del conte: Contes guaus i marramiaus

Plaça de Santa Eugènia

Dc. 11, 18 h

Hora del conte: La granota Josefina desafina. Contes per riure

Piscina Municipal de la Devesa

Dc. 11, 18 h

Hora del conte: Contes al Call

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 11, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 11, 20 h

Concert: BCN Sax Quartet

Plaça de les Botxes

Dj. 12, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dj. 12, 19 h

Hora del conte: La Senyoreta Muntanyetes porta contes refrescants

Plaça de Josep Pla

Dj. 12, 21 h

Concert: Càpsula de VIVES!

Museu d’Història dels Jueus

Del 02/08 al 13/08

Biblioplaça: Biblioplaça de Santa Eugènia

Plaça de Santa Eugènia

Estiu 2021

39 HF

Del 02/08 al 13/08

Biblioplaça: Biblioplaça del Mercadal

Plaça de Josep Pla

Dv. 13, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Ds. 14, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 15, 10.30 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 15, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 15, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dt. 17, 19 h

Visita guiada: La veu del vell edifici

Museu d’Història de Girona

Dc. 18, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dc. 18, 19.30 h

Visita teatralitzada: Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 18, 20 h

Concert: La Ludwig Band

Plaça de les Botxes

Dj. 19, 11 h

Nadons: Cantem contes

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 19, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Dv. 20, 18.30 h

Exposició: Visita comentada: PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Ds. 21, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 21, 20 h

Concert: Sextet Gerió

Plaça de les Botxes

Dg. 22, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dl. 23, 19 h

Hora del conte: L’àvia pirata

Plaça del Pou Rodó

Dt. 24, 19 h

Hora del conte: En Bum i el tresor pirata

Plaça de Pere Calders

Dc. 25, 18 h

Hora del conte: Un mar de contes

Piscina Municipal de la Devesa

Dc. 25, 18 h

Hora del conte: Contes al Call

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 25, 20 h

Concert: Momi Maiga (banda)

Plaça de les Botxes

Dj. 26, 21 h

Concert: Pura i senzilla com Abigail

Museu d’Història dels Jueus

Del 05/07 al 27/08

Bibliopiscina: Bibliopiscina de La Devesa

Piscina Municipal de la Devesa

Del 05/07 al 27/08

Bibliopiscina: Bibliopiscina del GEiEG Sant Narcís

Complex Esportiu GEiEG Sant Narcís

Agenda diària

40 HF

Del 05/07 al 27/08

Bibliopiscina: Bibliopiscina del GEiEG Sant Ponç

Complex Esportiu GEiEG Sant Ponç

Del 16/08 al 27/08

Biblioplaça: Biblioplaça de Can Gibert del Pla

Plaça de Pere Calders

Del 16/08 al 27/08

Biblioplaça: Biblioplaça Pou Rodó

Plaça del Pou Rodó

Del 24/08 al 28/08

Festival: FITAG. Festival internacional de teatre amateur de Girona

Diversos espais

Ds. 28, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 29, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 29, 20 h

Concert: Snarky Puppy

Auditori de Girona

Dl. 30

Presentació del Festival Art i Gavarres

Centre Cultural La Mercè

Dl. 30, 18 h

Laboratori de lectura: Jo

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 30, 20 h

Club de lectura: Pastoral americana, de Philip Roth

Biblioteca Ernest Lluch

SETEMBRE A

Dj. 2, 19 h

Projecció: Docs de mes. As I Want

Cinema Truffaut (Museu del Cinema)

Dv. 3, 19 h

Inauguració: Entre d’altres

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 4, 21 h

Concert: Festa Major Marrecs de Salt | Germà Negre

Sala la Mirona

APF

Dg. 5, 10 h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dg. 5

Xerrada: 30è aniversari de l’Agenda Llatinoamericana Mundial

Auditori de la Mercè

Dg. 5, 10 h

Portes obertes: Jornades Europees de la Cultura Jueva: Diàleg

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 5, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dj. 9, 19 h

Lectura dramatitzada: Domicili inconegut. Lectura dramatitzada

Museu d’Història dels Jueus

Fins al 12/09/21

Exposició: Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977

Museu d’Art

Dl. 13, 20 h

Club de lectura: La pacient silenciosa, d’Alex Michaelide

Biblioteca Salvador Allende

Estiu 2021

41 V

Fins al 15/09

Concurs: VII Concurs d’Instagram: Els camins del teu viatge

Biblioteques de Girona

Dj. 16, 18.30 h

Conferència: Xavier Monsalvatje, l’escriptor inacabat

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 16, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Tres colors: Blau

Museu del Cinema

Dv. 17, 18 h

Club de lectura: Sessió oberta de tastets de lectura

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 18, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 18, 12 h

Club de lectura: The new sound

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 18, 22 h

Concert: Ana Mena

Sala la Mirona

Dg. 19

Concert: “Nit de setembre”, disc de boleros d’Helena Rosich

Auditori de la Mercè

De l’01/07 al 19/09

Concurs: Estiu en ruta: cada parada, un llibre

Biblioteques de Girona

Dl. 20, 20 h

Club de lectura: Els Promesos, d’Alessandro Manzoni

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 21, 19 h

Presentació: Cinema i... Acció!!!

Cinema Truffaut

EXPOSICIONS V

Fins al 24/06

Col·lapse de Joana Higuita

Centre Cultural La Mercè

Fins al 26/06

Festival Inund’Art

Casa de la Cultura

Del 14/06 al 09/07

Exposició del Concurs de Punts de llibre

Biblioteca Carles Rahola

De l’1/07 al 23/07

Pangea

Casa de Cultura

Fins al 27/07

DOblegar, REpetir, MIrar de Joan Vilajoana

Centre Cultural La Mercè

Del 22/06 al 29/07

La Humanitat de les Llambordes, de Manel Bielsa

Centre Cultural La Mercè

Del 06/07 al 30/07

Exposició “El meu Planeta”

Casa de Cultura

Del 12/07 al 06/08

Exposició del Concurs de Punts de llibre

Biblioteca Antònia Adroher

Fins al 22/08/21

PIXAR. Construint personatges

CaixaForum Girona

Del 08/07 al 29/08

Ocupar una plaça menys

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

De l’11/06 al 29/08

Desobediencias y resistencias

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Del 09/08 al 03/09

Exposició del Concurs de Punts de llibre

Biblioteca Ernest Lluch

Agenda diària

42 VHP

Fins al 10/09/21

Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)

Casa Masó

Del 03/09 al 26/09

Entre d’altres

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Del 02/09 al 02/10

Exposició del Concurs de Punts de llibre

Biblioteca Just M. Casero

Del 13/09 al 09/10

Dones grans, grans dones

Biblioteca Carles Rahola

Fins al 30/10/21

175 anys del museu de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Del 18/06 al 16/01/22

Les coses que foren

Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)

Fins al 18/09/22

Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

CaixaForum Girona

De l’11/06 al 31/12/22

El temps de la memòria: tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

FORMACIÓ M

Dl. 5/07, 9.30 h

Jornada: Escola d’estiu de música

La Marfà

Dt. 6 i dj. 8/07, 18 h

Curs: Poesia contemporània: fonaments de l’escriptura experimental

Centre Cultural La Mercè

Dl. 12/07, 10 h

Curs: Projecte Esskeetit

La Marfà

Dt. 13 i dj. 15/07, 18 h

Curs: Poesia contemporània: fonaments de l’escriptura experimental

Centre Cultural La Mercè

Del 19/07 al 23/07

Curs: III Curs d’Estiu d’Òpera Marcel Gorgori, a Girona: “Paraula d’Òpera”

Centre Cultural La Mercè

Dl. 19/07, 10 h

Curs: Campus Rock Girona 2021

La Marfà

Dl. 19 i dc. 21/07, 18 h

Curs: Desig i pietat: la poesia de Josep Carner

Centre Cultural La Mercè

Estiu 2021

Edita Ajuntament de Girona Servei de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Rafael Sànchez Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020

www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura