Girona Cultura [Hivern 2021] by Ajuntament de Girona

www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura

Entre

Hivern 2021 | Nº 3 Gener — març

Llavors que arrelen

Actes

Hivern 2021 Gener — març

Entreactes

Llavors que arrelen

Helena Escobar per Dani Chicano

20 Pitu Masdevall per Maria Garcia 28 Azucena Momo Artista Girona Kreas 31 Agenda diària

Estiu 2020

Entreactes

Llavors que arrelen

Quim Ayats Bartrina Regidor delegat de Cultura de l’Ajuntament de Girona

Hivern 2021

5 Des que naixem, heretem valors i referents que provenen de la societat en què vivim i que s’emmarquen en aquest intangible que anomenem cultura. Cadascú, segons les necessitats i els interessos, anirà incrementant el rèdit del seu propi capital cultural. Som els llibres que llegim, ens construïm amb les cançons que ens canten de petits a casa, celebrem la vida amb les festes i els rituals de la nostra comunitat, ens expressem a través de l’escriptura, imaginem traços i els traslladem a una paret o a un llenç en blanc. Som éssers essencialment culturals perquè la cultura ens fa gaudir, ens interpel·la, ens fa créixer i ens explica com som, d’on venim i on anem. En aquest número de l’Entreactes ens hem volgut aproximar al món de la cultura tradicional amb un conegut activista del món casteller, Pitu Masdevall, i als espectacles per a públic infantil i familiar amb una pallassa gironina de llarga trajectòria professional, Helena Escobar. Gent com ells conformen el teixit cultural de la nostra ciutat, tan imprescindible en la construcció de l’imaginari col·lectiu, l’arrelament de les tradicions i l’impuls de la creativitat com a motor d’innovació i de futur. Des del Servei de Cultura creiem que cal dotar de referents els creadors i creadores del futur, i fomentar-ne els bons hàbits. Per aquest motiu, les activitats pensades per a la canalla, i també per al gaudi dels grans, es tracten amb una cura especial en les programacions de la ciutat. Hem pogut assistir, en família, a magnífics espectacles programats als equipaments, a les biblioteques i als barris. Continuem treballant per fer possible una programació de qualitat per a aquest públic. Mentre preparem aquesta publicació s’han decretat les noves mesures de restricció per fer front a la COVID-19, les quals tornen a afectar de ple el món de la cultura. Tenim l’esperança de deixar enrere aviat aquesta situació que està posant a prova la capacitat de resiliència del sector artístic i creatiu. Cal posar en valor la voluntat d’aquest col·lectiu per explorar els nous formats digitals i per utilitzar els instruments tecnològics que té a l’abast. Aquest canvi de paradigma ha arribat per quedar-se, però tot apunta que les fórmules presencials i virtuals conviuran i es complementaran en el futur. En aquesta direcció, des de l’Ajuntament de Girona treballem per crear, en el marc del PECT-ICC (Pla d’especialització i competitivitat territorial-Indústries Culturals i Creatives de Girona i el seu entorn territorial), una comunitat cultural metropolitana que englobarà la ciutadania i el sector cultural professional. En aquests darrers mesos hem posat en marxa recursos i propostes formatives per a la dinamització i la recuperació de l’activitat cultural, artística i creativa del territori que aviat donaran resultats. Som en època d’hivern, els camps s’han sembrat i la naturalesa en aparença dorm. Sabem, però, que les llavors ja han arrelat en aquest substrat ric de nutrients, compost de valors, tradicions, art... que, en definitiva, és la cultura. La nostra tasca és conrear-la, com ens indica el seu origen etimològic: cultivare, i millorar-ne les condicions. Si fem bé la feina, malgrat les inclemències i els entrebancs, les arrels s’enfondeixen i les sements creixen amb força. Tinguem-ne cura i esperem-ne els fruits.

Entreactes

Infantils i familiars

N’hi ha poques, de pallasses, en aquest país. Dedicar-se a aquest gènere, essent dona, és gairebé una heroïcitat. Helena Escobar (Terrassa, 1969) n’és una. Ella és la Bleda, un personatge que va descobrir i al qual dona vida des de fa una vintena d’anys. El nas vermell, la màscara més petita del món darrera la qual s’amaga la Bleda, ha donat pas a una altra Bleda, sense nas, també sense parla i treballant des del gest. Disposada a conquerir el públic de carrer i a internacionalitzar-se. Coneguem-la.

Helena Escobar text: dani chicano fotos: martí artalejo

“Fer de pallasso provoca que facis una abstracció de la realitat que et permet emmarcar les coses des d’un altre punt de vista i això genera molta saviesa. El teatre, sobretot el teatre còmic, té la capacitat de fomentar la tolerància; sense tolerància no hi ha harmonia; sense harmonia no hi ha democràcia.” Tortell Poltrona, Pallasso.

Tardor Hivern 2020 2021

Quin tipus de pallassa ets? No ho sé... Múrria... Soc una nena, bàsicament. D’alguna manera soc la nena que no vaig poder ser quan era el moment. Durant la meva infància, en l’època de creixement, em van operar ﬁns a set vegades i vaig estar molt temps immobilitzada, enguixada des de les espatlles ﬁns els turmells. Això, òbviament, no em permetia jugar. Ara, quan em poso el nas, recupero aquella nena que no va poder jugar.

El nas és una màscara, doncs. El nas, com diu el gran Tortell Poltrona, és la màscara més petita del món, és màgic.

Entreactes — Infantils i familiars

9 Com és que et vas decidir pel clown? La meva tesina a l’Institut del Teatre ja la vaig fer amb el nas de pallassa. Vaig descobrir que aquest llenguatge permet una connexió directa amb el públic. Molt més ràpidament que amb un personatge del teatre convencional, que pot arribar a connectar, és clar que sí, però és molt més complicat. El fet que aquesta connexió fos tan directa proporcionava molt plaer al públic i també me’n feia partícip. La màscara, el nas és un factor important en aquesta transformació que pateix el pallasso i fa que les expressions vagin més enllà. A partir de la tesina, el personatge es va anar fent més gran i vaig crear la Bleda, que és un personatge que s’assembla molt a mi, però no soc ben bé jo. És molt entranyable i aquest esperit infantil que té fa que s’apropi molt als nens i es converteixi en còmplice.

La Bleda no és una pallassa punyent o irònica, tot i que de tant en tant les deixa anar, però com les deixa anar una criatura, sense malícia.

L’aposta per un públic familiar i no per un d’adult, quina motivació té? És una qüestió molt pensada. En part hi ha un motiu clar de mercat, té més sortida un espectacle familiar, però també és que la Bleda és molt més propera als infants, m’hi sento molt més còmoda, el meu llenguatge artístic s’hi adiu més. La Bleda no és una pallassa punyent o irònica, tot i que de tant en tant les deixa anar, però com les deixa anar una criatura, sense malícia. És un personatge més aviat tendre i té un punt de juganera amb el qual estic molt còmoda.

Hivern 2021

Però ja havies fet una peça per adults, Alicialicialicia, l’any 2000, amb direcció de Txell Roda i amb la Marta Corral com a companya a escena. I no era un mal espectacle... Segurament és el millor que he fet sobre l’escenari, però també em va demostrar que és un camí extremadament difícil i que no m’hi hagués pogut guanyar la vida. Només s’ha de comprovar quantes companyies sobreviuen de les de llavors, quantes en van sortir que en poguessin viure. Alicialicialicia era un espectacle de creació, que va tenir un recorregut massa curt. La vida d’actriu és molt complicada. Ja ho vaig intentar. Vaig anar a Madrid, a fer càstings i allà vaig veure que allò no em feia feliç.

Entreactes — Infantils i familiars

Tornem doncs a la pallassa. Després de fer una mena de trilogia de la Bleda, la vas tancar i vas començar una nova etapa, que mantenia el personatge, però canviava els processos de creació i producció. Com va ser?

Un canvi molt radical. La Bleda és una pallassa molt vital, xerraire, cridanera, utilitza molt les interjeccions. En el nou registre deixes de banda la paraula i, atenció, el nas vermell. D’on surt aquesta necessitat?

La Bleda, com a personatge va néixer l’any 2001. El primer espectacle va ser Històries de la Bleda, amb direcció i dramatúrgia de Txell Roda i en què també hi va intervenir en Pere Hosta —pallasso i parella de l’Helena. Després van arribar Palplantada Bleda i Una paradeta particular, en què la idea i la dramatúrgia eren meves i la direcció d’en Pere. Una vegada tancada la trilogia, vaig tenir la necessitat de la mirada externa, de treballar d’una manera un punt menys exigent i que la dramatúrgia no l’hagués de fer jo. Treballar espectacles de creació partint de zero presenta moltes diﬁcultats i necessitava un respir. Va ser quan vaig demanar ajut a en Jordi Palet i ja va venir amb el idea de Maduuuixes. Parla del cicle de la vida i va coincidir amb l’arribada de la nostra ﬁlla i tot el procés. Gràcies a tot plegat, a la meva trajectòria i la d’en Jordi Palet, a més de les virtuts de l’espectacle, vam entrar a Cultura en Gira i ens vam posar en el punt de mira com a companyia de teatre familiar. Ens començaven a tenir en compte.

Havia de fer aquest canvi per no avorrir-me, per continuar vivint. Per això hem tornat a l’espectacle de creació amb Les vacances de madame Roulotte (carrer) i Mon petit souvenir (sala). És el mateix espectacle, però adaptat a l’espai de representació. La idea original de l’espectacle és meva, la direcció és d’en Pere Hosta i la creació és a sis mans, entre en Pere, jo i en Xavi Casals, un especialista en teatre de gest, tot i que també ens va donar un cop de mà en Toti Toronell –pallasso resident a Olot i parella artística de Pere Hosta en alguns espectacles– i la Cia. Slow Olou. Jo he estat en tots els processos de creació d’en Pere i ell en els meus, treballem junts, i he pogut comprovar que el carrer és un espai brutal per treballarhi a nivell creatiu, amb la improvisació de l’aquí i de l’ara. A més, en ser al carrer tothom ho viu i hi entra. És la pura democratització de la cultura.

I arriba el Tut-turutut la princesa!... La idea era continuar en la mateixa línia, com així ho vam fer amb la princesa, però també amb La SuperBleda, sempre amb dramatúrgia d’en Jordi Palet i direcció d’en Pere Hosta, i jo aportant idees. Aquestes dues van ser un èxit, vam entrar a Temporada Alta, al Teatre Lliure, se’ns van obrir més portes. A la gent li agradava molt la SuperBleda, en podia haver fet una seqüela, però llavors em vaig adonar que fent una SuperBleda 2 m’avorriria. D’això fa un parell d’anys i vaig decidir fer un salt. Canviar totalment de llenguatge.

I et llances al carrer... En tenia moltes ganes i vaig decidir llançar-m’hi. Un dels meus objectius també és la internacionalització i en aquest aspecte també vaig comprovar que era molt millor un espectacle sense paraules. La Madame Roulotte ha requerit canviar totalment la manera de treballar. Molts aspectes no han estat especialment difícils, però en d’altres m’hi he hagut de posar a fons i el gest n’és un. És un espectacle ﬁx, no és itinerant, com els d’en Pere, perquè fer-lo itinerant és molt exigent físicament i no ho aguantaria, m’haig de protegir. Tot i que no et pensis, fer-ne un d’estàtic també suposa força exigència física.

Hivern 2021

Tancada la trilogia, vaig tenir la necessitat de la mirada externa, de treballar d’una manera un punt menys exigent i que la dramatúrgia no l’hagués de fer jo. Treballar espectacles de creació partint de zero presenta moltes dificultats i necessitava un respir. Entreactes — Infantils i familiars

Un altre referent per mi, a part de Tati, és Buster Keaton, un comediant increïble, o Charles Chaplin. En vaig aprendre molt de tots dos, perquè en els anteriors espectacles me n’anava a la caricatura i en aquest espectacle això no és permès.

Les vacances de madame Roulotte és una referència clara a Les vacances de monsieur Hulot, de Jacques Tati. Interpreto que aquest és el principal referent. I tant! Al principi no tenia una idea clara de cap a on aniria l’espectacle, només tenia clar el personatge de Tati i la pel·lícula, que vaig anar a veure amb els pares quan tenia uns 7 anys. Des de llavors sempre m’ha agradat i he procurat veure totes les pel·lícules de Tati. També hem anat a França a conèixer alguns dels escenaris naturals on es va rodar la pel·lícula i a veure la feina de creadors com Deschamps. Si això ho ajuntem amb què amb la família hem anat tot sovint de càmping, ja tenim el quadre sencer. Quan vas de càmping vius situacions diverses. L’excitació prevacacional, pensant com anirà de bé tot, l’arribada a lloc i la litúrgia de trobar un bon lloc, aparcar bé la caravana, a l’ombra, posar cadires, que el lloc estigui bé de vistes, instal·lar-se, i la mosca, la mosca de sempre que ve a tocar allò que no sona..., i el veí que ronca. Totes aquestes situacions formen un món, que es complementa amb una suau lectura de protecció del mediambient quan introduïm el mar i els plàstics que són com una plaga. Un altre referent per a mi, a part de Tati, és Buster Keaton, un comediant increïble, o Charles Chaplin. En vaig aprendre molt de tots dos, perquè en els anteriors espectacles me n’anava a la caricatura i en aquest espectacle això no és permès. La cara de pal que posa Buster Keaton, passi el que passi, és molt inspiradora en aquest sentit.

Què és el més important per enganxar el públic? L’ànima. Si el pallasso té ànima, és igual que no hi hagi una història al darrera. Mira en Tortell Poltrona, amb unes cadires, sense que hi hagi una història concreta,

Hivern 2021

Entreactes — Infantils i familiars

15 t’explica el món sencer. En un espectacle de pallassos, si no hi ha ànima, malament. Si quan ha acabat l’espectacle només et diuen: “Ai, quina escenograﬁa més bonica”, no anem bé. La meva rulot és preciosa, però hi ha d’haver alguna cosa més perquè funcioni.

Al teu lloc web hi diu que els seus espectacles pretenen “difondre un missatge pedagògic i social a través de l’humor i el joc teatral”. La tendència actual és fugir una mica d’allò alliçonador. Com ho veus? El meu web és força antic. És cert que la tendència, pel que fa al missatge pedagògic, als espectacles ha variat una miqueta darrerament i per això ens hem adaptat. Les vacances de madame Roulotte mira una mica més enllà, perquè també és molt important que la mainada es diverteixi. Abans el mercat potser t’hi portava una miqueta a això d’alliçonar perquè era el que et demanaven, sobretot des de les escoles, que és un mercat molt potent i competitiu. Ara la qüestió ha de ser més subtil, més ben feta, però encara persisteix aquesta idea. Ara, si fas les coses bé, segur que tens feina.

Quina diferència hi ha entre el públic escolar i el familiar? Per a mi no n’hi ha gaire. És a dir, en la feina que faig jo no hi ha gaire diferència i els espectacles estan bé per als dos tipus de públic. Hi ha companyies especialitzades en els escolars. Cerquen temes concrets que calgui tractar a classe o que els demanen i els fan, amb el perill que resultin excessivament alliçonadors i avorrits, de manera que realment no arriba al públic com hauria de fer-ho. Pel que fa al gènere de bromes que introdueixo en els espectacles, aprens a distingir amb quines riuran els infants, amb quines riuran els adults i amb quines riuran tots dos.

Hivern 2021

Si el pallasso té ànima, és igual que no hi hagi una història al darrera. Mira en Tortell Poltrona, amb unes cadires, sense que hi hagi una història concreta, t’explica el món sencer. En un espectacle de pallassos, si no hi ha ànima, malament.

Entreactes — Infantils i familiars

16 Els infants són més de primera lectura o lectura immediata, de l’slàpstic, de les caigudes i bromes bàsiques, i en l’escolar es nota. Els adults no els agafes tant pel gest com pel text i per referències a temes d’actualitat, però aquest tipus de broma surt sola, improvisada i sense assajar...

Em deies abans que la idea és internacionalitzar-te. No t’ho vas plantejar amb la Bleda? Vaig anar a fer una funció de SuperBleda a França. Va ser una feinada, em vaig traduir tot el text i al ﬁnal la gent no hi va entrar. És per això que vaig entendre que hi havia d’anar amb una peça sense paraules. La Madame Roulotte està pensada com ho està precisament per això, per sortir fora, encara que era en una situació pre-pandèmia, és clar. Ara estic com atrapada a la línia de sortida per començar a treballar la distribució de l’espectacle. L’he pogut fer poques vegades i friso per tornar a treballar. A més, ara la nostra ﬁlla ja té 15 anys i ja no demana l’atenció que demanava abans. En Pere fa anys que surt a l’estranger i jo en tenia moltes ganes. Ara, amb tot això de la COVID-19, a en Pere li ha caigut tot, tot, i és molt dur. Havia treballat molt per tenir una gira internacional l’estiu passat i ara a la tardor, increïble. Ja ho tenia fet i programat, només havia d’actuar i recollir els fruits i se’n va anar tot a l’aigua. Duríssim.

Un dels peròs de la internacionalització és que els referents culturals no són els mateixos a fora, no? Ho tinc apamat. El fet d’haver treballat amb en Pere m’ha permès conèixer el públic. Fora d’aquí, a França o a Alemanya, per exemple, el públic és extremadament respectuós. Estan molt acostumats al teatre al carrer i et deixen treballar, presten atenció al que fa l’altre.

17 Això aquí no passa, no hi ha aquest respecte per una qüestió cultural. 40 anys de franquisme han fet molt mal. Com el fet que hi hagi unes quantes generacions que no siguem competents en l’anglès de manera generalitzada. El primer que vam tenir de teatre de carrer, que no fossin les cercaviles de gegants i tot plegat, són Els Comediants!

El cert menyspreu que existeix envers el teatre familiar, que abans era molt més acusat, creus que també és una qüestió cultural? Era considerat de segona i era menystingut, efectivament. També és una qüestió cultural, perquè tot allò que anava destinat als infants no tenia gaire importància. Abans les joguines eren primàries, rudes, i en canvi ara es té molta cura tant pel que fa al concepte com als materials que s’utilitzen. També passa amb els contes, molt més elaborats, i el teatre no podia quedar-se’n al marge. Ara cal abocar-hi més recursos i que les arts escèniques tinguin un lloc als currículums d’ensenyament. Que entrin al sistema d’ensenyament reglat des d’educació infantil.

Aquesta bona evolució permet mirar l’horitzó amb una mica d’optimisme pel que fa a la professió? Hem fet molts passos endavant en el sector de les arts escèniques familiars. La TTP (Associació de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya, que acull gairebé una vuitantena de companyies de tot el país i totes les de referència) ha fet molta i molt bona feina, ﬁns al punt que som presents en programacions importants, on ens tenen en compte. Cal no baixar la guàrdia i no defallir. Tot això està provocant que les produccions siguin d’un nivell altíssim. No totes, en el teatre per a adults tampoc s’aconsegueix,

Hivern 2021

Entreactes — Infantils i familiars

19 però sí que hi ha companyies que han esdevingut referents en el seu àmbit, com en Pere mateix al carrer. L’exigència professional és molt alta.

A casa vostra, per si les coses no són prou complicades amb això del COVID-19, sou dos que pertanyeu a una professió que si ja abans era fràgil, ara deu ser impossible. Com ho heu viscut? Està essent molt dur. Moltíssim. Com ja t’he explicat abans, a en Pere li ha caigut tota la feina i l’esforç d’anys de fer-se un nom, de sortir a fora, de connexions internacionals. Tenia una gira que passava per Israel, Alemanya, França, Dinamarca... Tot va caure d’un dia per l’altre i ha estat terroríﬁc. A més, veiem que cada vegada que surt un polític i obre la boca, la situació no fa més que empitjorar. Després del primer bloqueig, però, en Pere ha començat a fer un nou treball amb el Jordi Aspa (Escarlata Circus) i ha mantingut el nivell de creativitat alt, segurament com a refugi. Jo també estic ideant coses noves a llarg termini, però allò que és immediat, allò que et permet pagar les despeses, la feina, també hi ha de ser. Si no, ho tenim malament.

demanem que els polítics i els funcionaris que treballen en cultura tinguin prou empatia per fer bé les coses. I no és una qüestió només de diners. Companyies com nosaltres hem de poder dur la nostra feina als millors teatres i poder mostrar les nostres obres com fa tothom que tingui un mínim de qualitat. Molts la tenen. M’encanta anar als centres cívics i a les biblioteques, però també vull anar al Teatre de Salt o de Girona o a teatres de les comarques de format semblant.

Afegim-hi el tema de ser pallassa i dona, no? Hi ha poques dones amb un solo de clown per mostrar-lo. Si la professió ja de per sí està desprotegida, imagina’t si a més ets una dona. Ets autònoma, et quedes embarassada, alletes si escau, però tot aquest procés et deixa fora de joc durant un temps en què és com si desapareguessis. Manquen recursos per poder fer possible la maternitat i la vida laboral. Com en totes les professions, direu. Doncs sí, però és que en la nostra no hi ha baixes o vacances remunerades. El sexisme hi és molt present encara, també en aquest món. ∫∂

Per si la vida de comediants no era prou inestable... Hi ha gent que no suportaria la inestabilitat de la vida de comediants. És un aprenentatge personal. Faig ioga, natació, mires d’estar bé amb tu mateix i de viure el present, perquè això és un estil de vida. Quan ve la por, és el moment de respirar i tocar de peus a terra i ara més que mai. Abans sempre ens havien sortit coses, sempre ens n’havíem sortit amb la feina i portem tota la vida treballant. Ara, però, la por em sembla que està molt estesa per culpa d’aquesta situació excepcional. És per això que

Hivern 2021

Entreactes — Infantils i familiars

Cultura popular

Quatre anys de president dels Xoriguers de la Universitat de Girona, vuit al capdavant de la junta dels Marrecs de Salt, mitja vida als Manaies de Girona i a la Comissió de la Cavalcada de Reis, i més d’una dècada rere Cultura SN. La trajectòria de Pitu Masdevall està estretament lligada a la cultura popular i tradicional gironina, que ell reivindica com a cultura en majúscules i com a revulsiu de vida i de disbauxa per als pobles i ciutats.

Pitu Masdevall text: maria garcia fotos: glòria sánchez

Si fossis metge, quin diagnòstic faries de l’estat de la cultura popular a Girona? Crec que la situació ha anat millorant en els darrers anys, sobretot perquè als anys vuitanta no hi havia ni colla de gegants, ni castellers ni diables a la ciutat. I han anat sorgint algunes estructures que han permès evolucionar a algunes entitats, com per exemple la plataforma 4 rius, que vol fer les Fires de Girona més participatives i més populars.

Costa aconseguir gent que s’impliqui? De gent que sigui motor n’hi havia poca, ara cada cop n’hi ha més, però això fa que

Hivern 2021

tinguem entitats en funció de la gent que hi ha que tingui ganes de fer coses. Però a Girona passa una cosa i per Sant Narcís es veu molt clar: la gent no participa, sinó que només va a mirar. En canvi, en altres municipis, el que es fa és involucrarse o ser la festa. Una idiosincràsia de Girona és que no tenim festa major, sinó que celebrem les Fires i Festes. I és una mostra que històricament no som una societat abocada a la disbauxa, perquè fem ﬁres, no una festa major. S’han de posar facilitats perquè puguin sorgir iniciatives i propostes noves. Hem de cridar a la disbauxa!

Entreactes — Cultura popular

Hem de cridar a la disbauxa!

De quines maneres està afectant la crisi de la COVID-19 a la cultura popular? És el gran drama d’ara. Quan es diu que la cultura és segura s’obvia la cultura popular, que és sinònim de participació, de trobada, d’intercanvi i de multituds de persones. I, ara mateix, per qüestions sanitàries, és molt difícil que sigui segura. Per exemple, la prova és que les entitats de cultura popular no han tingut activitat aquest últim any: ni castellers, ni geganters ni diables.

Com us haurien d’ajudar les administracions? Una manera seria proporcionant-nos tests ràpids. Però sobretot demanem ﬁnançament, perquè sense actuacions no tenim ingressos i hi ha entitats que tindran problemes per sobreviure, sobretot les que tenen hipoteques o treballadors.

Durant molts anys has estat president dels Marrecs. Quan preveieu que podreu tornar als assajos? Ara mateix no hi ha cap data. Sí que es podria fer una tornada progressiva, però creiem que els castells serem els últims a tornar, dins de la cultura popular, perquè els castells són volum de gent i participació; i com més gent, millor. I, encara que tinguem tests ràpids, si no pot haver-hi públic o no hi ha el màxim de facilitats per participar-hi, serà impossible tornar plenament.

Hivern 2021

El món casteller quedarà en un estat crític després de, segurament, dues temporades sense fer castells? És una trencada important, perquè, per exemple, tenim canalla que cada dia es fa més gran i que haurien de baixar posicions al castell, però ara no podem assajar ni preparar canalla nova que faci de relleu. I també s’han trencat rutines personals i familiars. Però, alhora, creiem que hi haurà una gran il·lusió per tornar i que això pot fer que sigui més fàcil superar les diﬁcultats. Però sabem que el món casteller tindrà molts de reptes en el futur més pròxim.

Els manaies han fet un pas importantíssim i ja permeten la participació de les dones. Com valores el canvi? És molt positiu i molt necessari. És una de les accions per posar al dia l’entitat i s’ha de tenir en compte que és de les primeres formacions de manaies de Catalunya que fa el canvi, tot i que anem molt tard. I sempre reivindico que els manaies també són cultura popular.

Els castells segurament serem els últims a tornar, dins la cultura popular. I, ara mateix, no hi ha cap data de retorn.

Entreactes — Cultura popular

De vegades es percep la cultura popular com si fos de segona categoria i nosaltres creiem que som cultura en majúscules.

Recordes quan va ser la primera vegada que vas participar en algun acte de cultura popular? Sí, recordo sortir de manaia petit, als set anys, que només passa un cop a la vida. I, quan era més gran, tinc gravada la primera exhibició castellera que es va fer a Girona, per les Fires del 95, amb Castellers de Terrassa i Castellers d’Esparraguera, i que hi vam anar amb la meva família a veure-la. I va ser després d’aquella actuació que un grup de persones van decidir impulsar una colla castellera, i així van néixer els Marrecs de Salt.

La cultura popular està infravalorada? Sí, s’ha infravalorat i es veu en molts aspectes, perquè de vegades es percep com una cultura de segona categoria, per sota del teatre o del cinema. I nosaltres reivindiquem que també som cultura en majúscules. Perquè som entitats que sempre estem lligades a un barri o a una població, i que som un punt d’unió molt transversal i integrador. I, a Girona, per exemple, faltaria un espai que fos un punt de trobada, com una gran casa de la cultura popular gironina. Tenim l’espai Mas Abella, però caldria dotarlo d’eines perquè esdevingui un centre cultural molt més dinàmic del que és ara.

Se sol criticar el centralisme de Barcelona, però en l’àmbit cultural de la demarcació de Girona, també hi ha centralisme? És un tema més global, s’ha de repensar la ciutat com a àrea metropolitana, però a tots nivells, no només en l’àmbit de la cultura popular. Girona s’ha mirat sempre molt el melic i ha girat l’esquena als municipis del voltant. S’hauria d’aproﬁtar la força, l’energia i la centralitat que té Girona, però treballant en coordinació amb els ajuntaments del voltant. El cas dels Marrecs és un exemple que respon a aquesta visió, crec que positiva: els Marrecs som de Salt però exercim com a colla castellera de l’àrea urbana.

Hivern 2021

Entreactes — Cultura popular

Necessitem que les administracions ens ajudin amb finançament: sense actuacions, no tenim ingressos, i moltes entitats tindran problemes per sobreviure.

Hivern 2021

Les actuacions, correfocs i cercaviles, estan massa concentrades al Barri Vell?

Quant a cultura popular, hi ha algun municipi que sigui un referent?

Aquí entraríem en l’etern debat: Girona és molt més que el Barri Vell. I en el cas de la cultura popular es veu quan veiem la gran riquesa que tenen alguns barris amb entitats de cultura popular, com Santa Eugènia que té colla gegantera pròpia, té diables propis i té un volum de gent que fa possible tot això. Crec que és un model a exportar, per enriquir els barris amb entitats que fomentin la participació ciutadana, perquè solen ser un nucli de punt de trobada de famílies, gent jove, nens…, amb totes les particularitats de cada barri. Però és obvi que sempre es tendeix a anar al centre per fer les activitats, però que en determinats moments, com durant les Fires, s’han de fomentar més les activitats fora del centre.

El referent serien els municipis de la Catalunya Nova, per la manera que tenen d’entendre la participació i la cultura al carrer. Sí que és veritat que també altres municipis gironins tenen una festa major molt participativa i molt de carrer, però la referència seria el sud de Catalunya.

Quin paper creus que ha de jugar la cultura popular a Girona? Ha de vertebrar, fer la societat més plural, fomentar els intercanvis, és un punt de trobada de diferents perﬁls de persones i és una gran manera d’esborrar barreres socials. ∫∂

Entreactes — Cultura popular

Azucena Momo Abans de la nit

Artista Girona Kreas

Figueres, 1992. Ballarina i poeta https://azmomo.cargo.site/ Ha estudiat Humanitats (UPF) i el màster d’Estudis Teatrals (UAB, Institut del Teatre). S’ha format en dansa contemporània. És professora, escriu poesia i crítiques de dansa al Núvol i Nova Veu. En l’àmbit pedagògic ha rebut la beca Bòlit Mentor 2019-20 del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, amb una proposta de poesia visual. Realitza tallers de poesia i poesia dansa amb joves.

fotos: pep pérez ballarines: azucena momo, magalí camps i océane luguern músic: iu gironès

Abans de la nit és una instal·lació que barreja tres llenguatges: audiovisual, poesia i dansa. L’atmosfera que recreen les paraules, acompanyades d’una poètica de sons i imatges de cossos en moviment, difumina els límits entre l’individu i tot allò que percep. El treball ens acosta

Hivern 2021

a l’entorn i a l’esforç d’adaptació dels humans per sobreviure en espais on el temps té una força i una densitat diferents, els animals responen als instints, la tradició i la transmissió oral dels coneixements ens permet afi nar-nos al medi que ens envolta.

Entreactes — Artista Girona Kreas

Les activitats incloses a l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització a causa de les mesures que s’adoptin per prevenir la COVID-19. Consulteu la validesa dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona:

Agenda diària

www.girona.cat/cultura

Entreactes — Infantils i familiars

M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals · A Audiovisuals · H Lectura, ciència i humanitats ·

Dc. 30, 18 h

Taller: Explora: descobrint inventores

CaixaForum Girona

de modiﬁ cacions en la seva organització a causa de les mesures que s’adoptin per prevenir la COVID-19.

Dc. 30, 19.30 h

Inauguració: Propi d’un somni

El Taller del Barri

Consulteu la validesa dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura

Dj. 31, 11 h

Taller: Vegetals electromusicals

CaixaForum Girona

Dv. 1, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars / Les activitats incloses a l’Agenda diària són susceptibles

DESEMBRE

GENER

Dt. 22, tot el dia

Joc: Flèndit

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dt. 22, 18 h

Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 29, 11.30 h

Joc: A la recerca del tresor!

Museu d’Art

Dt. 22, 19 h

Taller: Artteràpia

Biblioteca Carles Rahola

Visita guiada: Una aventura de cinema Tria la teva!

Museu del Cinema

Dt. 22, 19.30 h

Concert: Sílvia Pérez Cruz & Farsa Circus Band

Auditori de Girona

Ds. 2, 11.30 i 16.30 h

Ds. 2, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dt. 22, 20 h

Concert: Trio Belles Arts

Casa de Cultura

APF

Dg. 3, 10 h

Portes obertes als museus

Dc. 23, 11.30 h

Taller: Guarnim el bastó per fer cagar el tió

Museu d’Art

Dv. 25, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Ds. 26, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Ds. 26, 20 h

Concert: Ballet de Barcelona

Auditori de Girona

Dg. 3, 11 i 12 h

Refugi antiaeri

Dg. 27, 10 h

Portes obertes: 125è aniversari del naixement del cinema

Museu del Cinema

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Dg. 3, 11.30 h

Visita guiada: Visita guiada al Museu del Cinema

Museu del Cinema

Dg. 27, 11.30 h

Visita guiada: Visita guiada al Museu del Cinema

Museu del Cinema

Dg. 3, 12 h

Recital: Diàlegs entre la paraula i l’art

Museu d’Art

Dg. 3, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dl. 4, 11 i 17 h

Espectacle: Papageno & Cía

CaixaForum Girona

Del 22/12 al 07/01 Visita guiada: Nadal al Museu d’Història de Girona

Dj. 7, 19.45 h

Club de lectura: Les dones de la Principal

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 8, 20 h

Concert: Tecum terra

Casa de Cultura

Dg. 10, 12 h

Visita guiada: Llums cromàtiques: de l’origen del vidre a l’alquímia dels colors

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Dg. 10, 19 h

Concert: Concert de Música Antiga de Girona

Auditori de la Mercè

Dl. 11, 18.30 h

Conferència: Investigació submarina a l’Antàrtida. Relats en primera persona

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 11, 20.30 h

Club de lectura: Little ﬁ res everywhere

Biblioteca Ernest Lluch

Dl. 11, 20 h

Club de lectura: Memòria traïdora

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 12, 20 h

Club de lectura: Encara hi ha algú al bosc

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 12, 20.30 h

Club de lectura: Mémoires d’Hadrien

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 13, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Al gener, tanca la porta i encén el braser

Biblioteca Salvador Allende

Dj. 14, 18 h

Club de lectura: LiceuBib

Biblioteca Carles Rahola

Dg. 27, 12 h

Concert: Concert amb Cristina Segura Ensemble Exclamatio

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 27, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Dg. 27, 19 h

Concert: Nadal a ritme de jazz & swing

Auditori de Girona

Dl. 28, 11 h

Taller: Vegetals electromusicals

Auditori de Girona

Dl. 28, 11.30 h

Taller: Taller infantil “Llegir i fer poesia visual”

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 28, 18 h

Taller: Explora: descobrint inventores

CaixaForum Girona

Dt. 29, 11 h

Hora del conte: Històries nadalenques

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 29, 11 h

Taller: Vegetals electromusicals

Auditori de Girona

Dt. 29, 11.30 h

Taller: Benvingut Any Nou! Fem una bossa pel cotilló Museu d’Art

Dt. 29, 11.30 i 16.30 h

Visita guiada: Una aventura de cinema Tria la teva!

Museu del Cinema

Dt. 29, 18 h

Taller: Explora: descobrint inventores

CaixaForum Girona

Dt. 29, 20.30 h

Concert: Javier Perianes, piano

Auditori de Girona

Del 28/12 al 30/12 Mostra: Explora: descobrint inventores

Dc. 30, 11 h

Taller: Vegetals electromusicals

Auditori de Girona

Dc. 30, 11.30 h

Visita guiada: Visita guiada al Museu del Cinema

Museu del Cinema

Dc. 30, 17.30 h

Espectacle: Els Pastorets de Girona

Teatre Municipal

Hivern 2021

CaixaForum Girona

Agenda diària

Museu d’Història de Girona

Dj. 14, 19 h

Projecció: Docs de mes. Allò que no et mata

Museu del Cinema

Dg. 24, 19 h

Concert: Valery Gergiev

Auditori de Girona

Dv. 15, 18 h

Club de lectura: Hotel Winterhouse

Biblioteca Ernest Lluch

Dl. 25, 17.30 h

Club de lectura: El higo más dulce

VAF

Dv. 15, 18 h

Inauguració: Ara Art

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Biblioteca Just M. Casero

Dl. 25, 18.30 h

Dv. 15, 20 h

Concert: Miquel González (orgue) i Helio Garcia (trompeta)

Casa de Cultura

Xerrada: eMMotxillades: La gran aventura per Llatinoamèrica

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 25, 20.30 h

Club de lectura: Els desposseïts

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 16, 10.30 h

Curs: Cinemes africans: de les independències a l’era digital

Museu del Cinema

Dt. 26, 18.30 h

Conferència: L’antic camí de la ciutat

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 16, 11 h

Hora del conte: Explica’m una selva

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 26, 20 h

Projecció: Crude

Cinema Truﬀaut

Dc. 27, 17.30 h

Hora del conte: Ni ràpid ni lent, contes d’hivern

Ds. 16, 12 h

Club de lectura: Danger! Bugs!

Biblioteca Just M. Casero

Dc. 27, 19.30 h

Inauguració: Llegendes de bruixes

El Taller del Barri

Ds. 16, 12 h

Trobada: Visita Comentada amb Enric Ansesa

Bòlit_StNicolau

Dc. 27, 20 h

Club de lectura: 1793. El llop i el vigilant

Ds. 16, 17.30 h

Projecció: La rata del camí ral i Pícnic

CaixaForum Girona

Biblioteca Antònia Adroher

Dg. 17, 17 i 20 h

Concert: Nico Roig – 360º so binaural [NEU!]

Auditori de la Mercè

Dv. 29, 18 h

Club de lectura: El gnom no dorm

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 18, 18 h

Hora del conte: Sssst... És un secret!

Sala de lectura Girona Centre

Ds. 30, 11 h

Nadons: O d’Oh!

Biblioteca Ernest Lluch

Dl. 18, 20 h

Club de lectura: Fugir era el més bell que teníem

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 30, 11 h

Visita guiada: Visita guiada al Teatre Municipal

Teatre Municipal

Ds. 30, 12 h

Dt. 19, 17.30 h

Club de lectura: El geni Gianni Rodari

Biblioteca Antònia Adroher

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició Senyals

Museu d’Història de Girona

Ds. 30, 20 h

Concert: Za! & La TransMegaCobla

Auditori de Girona

Dt. 19, 18 h

Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 30, 22 h

Concert: Cesc + Sara Roy

Sala la Mirona

Dt. 19, 18.30 h

Xerrada: La ciutat recuperada

Biblioteca Carles Rahola

Dg. 31, 18 h

Teatre: Festival Píndoles

Teatre Municipal

Dt. 19, 19 h

Club de lectura: Vivències i creences: conversa amb Centre Cultural La Mercè Enric Pujol

Dj. 21, 18 h

Club de lectura: La Trilogía del límite

Biblioteca Salvador Allende

FEBRER

Dj. 21, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Toro Salvatge

Museu del Cinema

Dl. 1, 20 h

Club de lectura: The Turn of the Screw

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 22, 18 h

Club de lectura: Atrapallibres: El dia que va arribar la guerra

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 2, 18.30 h

Conferència: La fortiﬁcació de Gerunda

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 22, 20 h

Concert: Antoni Madueño i l’Incantari (Arturo Palomares, Lucia Samitier i Ana Cerezo)

Casa de Cultura

Dj. 4, 19 h

Espectacle: Més lloc per a la fosca

Auditori de la Mercè

Dj. 4, 19 h

Projecció: Docs de mes. Advocate

Museu del Cinema

Dv. 22, 20 h

Concert: Maria Arnal i Marcel Bagés

Auditori de Girona

Dv. 5, 18 h

Club de lectura: Elvis Karlsson

Dv. 22, 20.30 h

Espectacle: El comediant

Teatre Municipal

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 23, 11 h

Hora del conte: En Bum i l’estel dels desitjos

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 5, 19 h

Projecció: XVI Mostra de Cinema Africà. Raﬁki

Museu del Cinema

Ds. 23, 20 h

Concert: b1n0 [NEU!]

Auditori de Girona

Ds. 6, 11 h

Nadons: Aigua, gotes i notes

Biblioteca Antònia Adroher

VAH

Del 23/01 al 05/02

14è Festival d’Art Independent Pepe Sales

Diversos espais

Ds. 6, 11 h

Taller: Amb el cap als núvols

Biblioteca Just M. Casero

Dg. 24, 12 h

Concert: Mazoni [NEU!]

Auditori de la Mercè

Ds. 6, 12 h

Dg. 24, 12 h

Visita guiada: Sepultures i epitaﬁ s: el retrat de la mort per a un record etern

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Audició comentada: Sessions LP #38 “Pet Sounds” de The Beach Boys

La Marfà

Ds. 6, 20 h

Concert: Daura Mangara

Auditori de Girona

Dg. 24, 18 h

Teatre: Solitudes

Teatre Municipal

Hivern 2021

Agenda diària

36 APF

Dg. 7, 10 h

Portes obertes als museus

37 Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Ds. 20, 11 h

Hora del conte: La rateta que agranava l’escaleta

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 20, 11 h

Nadons: Contes i tresors (per a nadons)

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 20, 12 h

Club de lectura: How to stay healthy

Biblioteca Just M. Casero

Dg. 7, 11 i 12 h

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

VAH

Ds. 20, 18 h

Inauguració: FOOD. La utopia de la proximitat

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dg. 7, 12 h

Visita guiada: Símbols compartits II: el viatge d’anada i tornada

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 21, 11.30 h

Teatre: La faula de l’Esquirol

Teatre Municipal

Dg. 7, 18 h

Teatre: Ventura

Teatre Municipal

Dg. 21, 12 h

Visita guiada: Heràldiques desxifrades: jeroglíﬁcs en escuts familiars i altres blasons

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Dg. 7, 19 h

Concert: Orquestra de la Ràdio d’Hongria

Auditori de Girona

Dg. 21, 19 h

Concert: GIOrquestra

Auditori de Girona

Dl. 8, 18 h

Hora del conte: El cul d’en Jaumet i altres contes

Sala de lectura Girona Centre

Dl. 22, 17.30 h

Club de lectura: Llana a dojo

Biblioteca Just M. Casero

Dl. 8, 20 h

Club de lectura: Els àngels em miren

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 22, 20.30 h

Club de lectura: Fugir era el més bell que teníem

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 9, 19 h

Club de lectura: Vivències i creences: conversa amb Centre Cultural La Mercè Enric Pujol

Dt. 23, 19 h

Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Centre Cultural La Mercè

Dt. 23, 20 h

Projecció: El choque de dos mundos

Cinema Truﬀaut

Dt. 9, 19 h

Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Centre Cultural La Mercè

Dj. 25, 19 h

Projecció: Invisibles. Mimosas

Museu del Cinema

Dt. 9, 20.30 h

Club de lectura: Laëtitia, ou la ﬁ n des homes

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 26, 18 h

Dc. 10, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Al febrer, abriga’t bé

Biblioteca Salvador Allende

Club de lectura: Atrapallibres: Un indi com tu i com jo

Biblioteca Salvador Allende

VAH

Dv. 26, 18 h

Dj. 11, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Take Shelter

Museu del Cinema

Conversa: Les arrels de FOOD a l’Empordà i projecció del documental FOOD

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dv. 12, 19 h

Projecció: XVI Mostra de Cinema Africà. 143, rue du Museu del Cinema Désert

Dv. 26, 19 h

Projecció: XVI Mostra de Cinema Africà. Makongo

Museu del Cinema

Dv. 26, 21.30 h

Concert: María Artés + Maki

Sala la Mirona

Ds. 27, 11 h

Nadons: Animalets i animalons

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 13, 11 h

Hora del conte: Quan hi havia gegants

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 13, 11 h

Taller: Posa en moviment les teves emocions!

Teatre Municipal

Ds. 27, 11 h

Taller: L’Anita i el llebrer

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 13, 20 h

Concert: Mireia Vives & Borja Penalba

Auditori de Girona

Ds. 27, 19 h

Concert: Cobla Ciutat de Girona

Auditori de Girona

Ds. 27, 19.30 h

Teatre: El pare de la núvia

Teatre Municipal

Dg. 14, 18 h

Teatre: Plomes i reclams

Teatre Municipal

Dl. 15, 20 h

Club de lectura: Les formes del verb anar

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 27, 22.30 h

Concert: Curtcircuit | 31 FAM + FLASHY ICE CREAM Sala la Mirona

Dg. 28, 12 h

Concert: Xiula presenta “Descontrol Mparental”

Auditori de Girona

Dg. 28, 18 h

Circ: Fins i tot la foscor (Even the Darkness) (即使是黑暗)

Teatre Municipal

Dg. 28, 19 h

Concert: Beethoven - Schubert

Auditori de Girona

Dl. 1, 20 h

Club de lectura: Quantum of solace

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 2, 18.30 h

Conferència: La vila enfront de Girona

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 2, 19 h

Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Casa de Cultura

Dv. 5, 18 h

Club de lectura: El Gran amic gegant

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 16, 17.30 h

Hora del conte: Emociona’t

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 16, 18 h

Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 16, 19 h

Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Centre Cultural La Mercè

Dt. 16, 20 h

Concert: Martha Argerich

Auditori de Girona

Dc. 17, 17.30 h

Hora del conte: El conte del gran circ de les puces

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 18, 18 h

Club de lectura: Llibertat

Biblioteca Salvador Allende

Dv. 19, 18 h

Club de lectura: Mandrágora

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 19, 19 h

Projecció: XVI Mostra de Cinema Africà. Maki’la

Museu del Cinema

Dv. 19, 19.30 h

Teatre: Una història real

Teatre Municipal

Hivern 2021

MARÇ

Agenda diària

Dv. 5, 19.30 h

Musical: Wonderland

Teatre Municipal

Dv. 5, 22 h

Concert: Nil Moliner

Sala la Mirona

Ds. 6, 11 h

Taller: Música i moviment en família

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 6, 12 h

Audició comentada: Sessions LP #39 “What’s Going On” de Marvin Gaye

La Marfà

Ds. 6, 12 h

Visita guiada: Visita comentada a l’exposició Senyals

Museu d’Història de Girona

Ds. 6, 20 h

Concert: Ben L’Oncle Soul

Auditori de Girona

Ds. 6, 19.30 h

Musical: Wonderland

Teatre Municipal

APF

Dg. 7, 10 h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dg. 7, 11 i 12 h

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 7, 12 h

Visita guiada: Llums cromàtiques: de l’origen del vidre a l’alquímia dels colors

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Dg. 7, 18 h

Teatre: Un dia qualsevol

Teatre Municipal

Dg. 7, 19 h

Concert: Orquestra Simfònica de Colònia

Auditori de Girona

Dl. 8, 18 h

Hora del conte: La poció màgica de la Blancaneus

Sala de lectura Girona Centre

Dl. 8, 20 h

Club de lectura: Jugar-s’hi la vida

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 9, 19 h

Club de lectura: Vivències i creences: conversa amb Enric Pujol

Centre Cultural La Mercè

Dt. 9, 19 h

Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Casa de Cultura

Dt. 9, 20 h

Club de lectura: La Font de la Pólvora

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 9, 20.30 h

Club de lectura: Un brillant avenir

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 10, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Març ventós, cara de gos

Biblioteca Salvador Allende

Dj. 11, 18 h

Club de lectura: LiceuBib

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 11, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Flors trencades

Museu del Cinema

Ds. 13, 11 h

Hora del conte: La ﬂor romanial

Biblioteca Ernest Lluch

VAH

Ds. 13, 12 h

Visita guiada: Visita comentada a FOOD

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Ds. 13, 18 h

Performance: Ocells al cap

Bòlit_StNicolau

Ds. 13, 20 h

Concert: Joina

Auditori de Girona

Dg. 14, 11.30 h

Teatre: Porque lloras, Marie?

Auditori de la Mercè

Dg. 14, 18 h

Òpera: Tosca

Teatre Municipal

Dg. 14, 19 h

Concert: Quintet de Xostakòvitx

Auditori de Girona

Hivern 2021

Dl. 15, 20 h

Club de lectura: El quadern gris: un dietari

Del 09/02 al 16/03 Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Dt. 16, 17.30 h

Hora del conte: Estàs fet un poema!

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 16, 19 h

Conferència: Art i ﬁlosoﬁ a. Mirar amb la paraula

Casa de Cultura

Dj. 18, 18 h

Conversa: Festival MOT

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 18, 19 h

Projecció: En Curt. Premis Gaudí

Museu del Cinema

Dv. 19, 18 h

Conversa: Festival MOT

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 20, 11 h

Hora del conte: Papepipoemes!

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 20, 12 h

Club de lectura: Get us out of here!

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 20, 12 h

Conversa: Festival MOT: Ver-MOT

Jardins de la Devesa

Ds. 20, 17 h

Conversa: Festival MOT

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 20, 18 h

Conferència: Celebració del 30è aniversari de l’Agenda Llatinoamericana

Centre Cultural La Mercè

Ds. 20, 20 h

Concert: Manel

Auditori de Girona

Dg. 21, 12 h

Visita guiada: Símbols compartits II: el viatge d’anada i tornada

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 21, 19 h

Concert: Sonata de Liszt

Auditori de Girona

Del 18/03 al 27/03 Festival: Festival MOT 2021

Agenda diària

Biblioteca Salvador Allende Centre Cultural La Mercè

Biblioteca Carles Rahola

EXPOSICIONS

FORMACIÓ H

Dc. 13, 20, 27/01 18 h Curs: L’art del diàleg: quan i com

Centre Cultural La Mercè

Dl. 18, 25/01, 1/02 18 h

Curs: Els millors contes del món

Centre Cultural La Mercè

Del 19/01 al 16/02, 19 h

Curs: Tècniques de veu i cant (I)

La Marfà

Dv. 22/01, 18 h

Taller: Improvisació conduïda amb ZA!

La Marfà

Del 19/10 al 25/01

Curs: Mapamundi. Claus de política internacionalzz

Casa de Cultura

Fins al 22/12/20

Passeig per la Devesa: un recull de mirades

Centre Cultural La Mercè

Fins al 23/12/20

Marca d’aigua - empremta de fusta

Claustre de la Mercè

Fins al 31/12/20

#fotoconﬁnades

Biblioteca Carles Rahola

Fins al 31/12/21

Viatges del poble jueu [Virtual]

Museu d’Història dels Jueus

Fins al 09/01/21

Tècnica mixta sobre paper II

Galeria Richard Vanderaa

Fins al 09/01/21

50 anys de l’Arxiu Històric del COAC

Casa Masó

Fins al 09/01/21

Visions. 1970-2020

Fundació Valvi

Fins al 10/01/21

Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions) de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Dc. 3/02, 18 h

Curs: Drets d’autor i propietat intel·lectual

La Marfà

Dc. 10/02, 18 h

Curs: Subvencions en l’àmbit de la música: què cal saber?

La Marfà

Dc. 17/02, 18 h

Curs: Contractes en la indústria musical (I)

La Marfà

Fins al 10/01/21

En construcció

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Del 04/01 al 26/01

La meva mascota

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 20/02, 10.30 h

Taller: Beats mòbils

La Marfà

Del 16/12 al 27/01

Propi d’un somni

El Taller del Barri

Curs: Tècniques de veu i cant (II)

La Marfà

Fins al 31/01/21

Fets

Bòlit_StNicolau

Del 23/02 al 23/03, 19 h

Fins al 31/01/21

Illes d’arena

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dc. 24/02, 18 h

Curs: Contractes en la indústria musical (II)

La Marfà

Del 10/12 al 05/02

El català il·lustrat

Casa de Cultura

Ds. 27/02, 10.30 h

Curs: Cassavetes, Jarmusch i Van Sant: Les tres edats d’or del cinema independent nord-americà

Museu del Cinema

V A F Del 15/01 al 14/02

Ara Art

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dc. 3/03, 18 h

Curs: Formes jurídiques per a músics, artistes i professionals La Marfà de la cultura

Persistències

Casa de Cultura

Dv. 5/03, 19 h

Classe magistral: Classe magistral de bateria amb Jim Black

La Marfà

Dc. 10/03, 18 h

Curs: Crowdfunding i campanyes de micromecenatge

La Marfà

Dc. 17/03, 18 h

Curs: Autoedita’t. Eines i recursos per afrontar una autoedició

La Marfà

Del 17/12 al 20/02

Del 15/01 al 05/03

Colapse

Centre Cultural La Mercè

Del 25/01 al 08/03

Senyals

Museu d’Història de Girona

Del 13/01 al 08/03

Escultura de Carla Puig

Claustre de la Mercè

Del 27/01 al 09/03

Llegendes de bruixes

El Taller del Barri

Del 14/01 al 12/03

Cosir núvols: fràgils incerteses

Centre Cultural La Mercè

Fins al 14/03/21

Poètiques de l’emoció

CaixaForum Girona

De l’01/03 al 26/03

Una imatge i mil paraules

Claustre de la Mercè

Del 04/12 al 05/04

Je vous oﬀre les oiseaux / Us ofereixo els ocells Museu d’Història dels Jueus

Fins al 25/04/21

Actors (Icònics)

Museu del Cinema

Del 12/03 al 30/04

Aquari

Centre Cultural La Mercè

Del 04/03 al 30/04

Petits amics

Centre Cultural La Mercè

Del 10/03 al 10/05

Escultura de Juan de la Cruz

Claustre de la Mercè

Del 18/03 al 21/05

Vicenç Viaplana

Centre Cultural La Mercè

V A H Del 20/02 al 30/05

FOOD. La utopia de la proximitat

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Fins al 30/10/21

175 anys del museu de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Fins al 18/09/22

Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

CaixaForum Girona

Hivern 2021

Agenda diària

Soc de

MĂŠs de 15.000 persones ja gaudeixen dels descomptes i avantatges de la targeta Girona Cultura Fes-te la targeta Girona Cultura: www.girona.cat/cultura/targeta Consulta tota la programaciĂł a: www.girona.cat/cultura Hivern 2021

Edita Ajuntament de Girona Àrea de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Rafael Sànchez Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020

www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura

Entre

Hivern 2021 | Nº 3 Gener — març

Llavors que arrelen

Actes