Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX

El camí de les relíquies era semblant. Roma era la capital de les relíquies, i allí s’adreçaven els devots per obtenirne. En aquest àmbit, però, és comprensible i freqüent la mediació dels religiosos, si eren franciscans disposaven d’objectes de Terra Santa, si eren jesuïtes difonien relíquies de sant Lluís Gonzaga o sant Estanislau de Kostka, i si eren dominics, de sant Jacint o sant Pere Màrtir. Una vegada més, pertocava a l’autoritat diocesana comprovar que la relíquia anava acompanyada del corresponent certificat, i que no semblava sospitosa de falsificació. De vegades es féu en visita pastoral, i en d’altres, responent per lletra a una instància de l’interessat.

La capitalitat romana pel que fa a la Dataria, i a la consecució de beneficis, és pràcticament verge d’estudi. Però els documents són allí, i no puc assegurar encara la seva ubicació exacta.

Pel que fa a la capitalitat de Roma del punt de vista episcopal, s’han d’assenyalar dos fets. El primer, és que des de finals del segle XVI el bisbe redacta o fa redactar l’informe “ad limina” (en teoria cada quatre anys), i que des d’inicis del s. XVIII, aquest sol ser un un document verídic i detallat. Teniu penjats a la pàgina web de l’ADG tots els informes dels bisbats de Catalunya, fins indicant les repeticions que presenten; testimoni d’una edició impresa preparada que la Facultat de Teologia de Barcelona no va arribar a efectuar. En segon lloc, abans de 1850, cap bisbe anà a Roma; quan arribava l’hora d’anar-hi, tots es feien estendre certificacions de malaltia o d’ancianitat per part de metges entre els més acreditats de Girona, pel que fa al nostre cas. Evidentment, una voluntat superior els havia dit que no hi anessin. Enlloc és escrit, però 33