Girona, quatre rius i una séquia

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA

GIRONA 4 RIUS i UNA SÉQUIA Si bé en un origen la relació entre els rius i la ciutat era clara, avui ens trobem en que la ciutat viu d’esquena als rius.

GIRONA en el territori Fent una mirada a escala territorial veiem que GIRONA té una posició estratègica geogràficament i també com a marca.

POSICIÓ ESTRATÈGICA DE GIRONA Pas del riu Ter entre el sistema Transversal i el Litoral

P

irineus

C B osta

G

irona

POSICIÓ ESTRATÈGICA DE GIRONA Entre els Pirineus, Olot i la Costa Brava

rava

P

irineus

C B osta

G

irona

POSICIÓ ESTRATÈGICA DE GIRONA S’ha prioritzat el pas d’infraestructures al dels corredors naturals

rava

Pirineus

Girona

POSICIÓ ESTRATÈGICA DE GIRONA La posició entre Pirineus i Costa Brava és una oportunitat a reforçar

Costa Brava

GIRONA en el temps Fem una mirada atenta a l’evolució de Girona en el temps i de com ha anat variant la relació entre la ciutat i els rius

s XIV

GIRONA EN EL TEMPS En un inici, Girona era una ciutat alta, allunyada de la llera de l’Onyar i les avingudes del riu no afectaven a la ciutat.

Ara bé, a les ribes s’hi feia força vida. Per exemple, s’hi feia mercat.

1535

GIRONA EN EL TEMPS La segona muralla i consolidació de les cases sobre l’Onyar.

La façana sobre el riu abarcava des de la plaça del mercat (actual) fins al barri de St Pere.

s XVIII

GIRONA EN EL TEMPS Els 4 rius i la séquia: l’Onyar divideix la ciutat en dos, el Ter és territorial i de pas, el Galligants s’endinsa i obre pas cap a les Gavarres, el Güell és el riu de la plana i la Monar és industrial

s XVIII

GIRONA EN EL TEMPS Els camins que arribaven a la ciutat i els principals accessos es feien vora riu: La porta nord per St Pere i les portes sud pel convent de St Francesc o bé per l’actual carrer del Carme. La imatge d’aquell que arribava era de llargues avingudes d’arbres sempre acompanyant el riu.

La ciutat mantenia una distància prudent amb el Ter amb els terrenys d’al∙luvió (futura Devesa). Això generava un punt feble respecte a les batalles que era el front de façana de St Feliu i St Pere. Així es construeix el bastió Bornenville, que de fet és el germen de la Devesa..

s XVIII

GIRONA EN EL TEMPS L’Areny –actualment plaça Catalunta‐

s XVIII

GIRONA EN EL TEMPS Convent de Sant Francesc

1843

GIRONA EN EL TEMPS Es desvia el braç del Ter i així s’amplia la Devesa i el camp de Mart. Es reforça la relació frontal entre la façana del barri vell i la Devesa.

A part també la relació entre els jardins de la Devesa i els rius es produïa de manera més natural a través de marges i les ribes baixes.

1860

GIRONA EN EL TEMPS A partir d’aquí hi hauran dos fets a remarcar: l’arribada del tren i l’enderrocament de les muralles

GIRONA EN EL TEMPS Amb l’arribada del tren es fa la primera desviació del riu Güell i es talla la relació entre la ciutat i la Devesa

1920

GIRONA EN EL TEMPS El tren talla la relació entre ciutat i Devesa / Sense muralles es perd la configuracó clara entre ciutat antiga i nova.

Si bé abans els accessos a la ciutat es feien vora riu, ara guanya pes l’accés de ctra. Barcelona i des de França.

2012

GIRONA EN EL TEMPS El riu com a element que estructura la ciutat s’anirà oblidant i poc a poc prendran força les infraestructures

1929

GIRONA EN EL TEMPS Les obres del Pont de la Barca. Aquí encara es conservaven les cases penjades sobre el riu Onyar del barri de St Pere i la riba baixa.

El pont del tren encara era el de l’Eiffel que salvava també el pas del riu Galligants.

1940

1962

1965

A part del creixement de la ciutat i l’arribada d’infraestructures, les successives inundacions i avingudes dels rius que van afectar la ciutat, van fer prendre decisions que han anat distanciant la ciutat de l’aigua.

1958

1968

1998 La desviació del riu Güell i la canalització del riu Onyar… En els darrers 60 anys també la construcció de més infraestructures, la plaça Catalunya, el mur i vial perimetral de la Devesa, el nus d’accés nord i els grans aparcaments en superfície… decisions que s’han anat sumant a aquesta tendència de distanciar la relació de la ciutat amb els rius.

1958

GIRONA EN EL TEMPS Una imatge de la plaça Catalunya amb els fonaments d’un mercat que no es va arribar a construir i que posteriorment es van aprofitar per a construir la plataforma actual.

onyar

2012

onyar

2012

onyar

1910

1930

onyar

2012

ter

2012

galligants

1910

1910

2012

g端ell

monar

2012

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA Tot i que cada riu té el seu caràcter i les seves particularitats, oferim una visió global i comú a tots ells que doni sentit a tota actuació independentment de la seva escala i abast.

RECUPERAR

+

ESTRUCTURAR

3 CONCEPTES

+

VIURE ELS RIUS

RECUPERAR

+

+

RECUPERAR Fem una mirada atenta per tal de recuperar certs trets característics de la ciutat de Girona que com hem vist, al llarg del temps s’han anat perdent i oblidant.Ens hem allunyat dels rius i s’ha desdibuixat la relació entre la ciutat i el territori, així com la relació de la ciutat amb els rius i la Devesa.

RECUPERAR

relació casc antic devesa

RECUPERAR Part de la façana del barri vell sobre el riu Onyar ha quedat oblidada. A més, el viaducte del tren, les carreteres d’accés des de Palamós i França, així com els aparcaments en superfície ubicats en l’encontre de l’Onyar amb el Ter; han acabat fracturant la relació entre els dos elements patrimonials més imprtants de Girona: la ciutat antiga i la Devesa..

RECUPERAR Una foto de Gaspar a on es veu la façana i la riba baixa

RECUPERAR

façanes límits i portes casc antic

RECUPERAR Els límits originals de la ciutat antiga re‐definint les seves portes o espais d’accés i també el 100% de les façanes sobre el riu Onyar i les ribes baixes. També repensar els aparcaments en superfície per tal de recuperar un dels espais amb més potencial de la nostra ciutat, punt d’encontre entre el Galligants, l’Onyar i el Ter.

TRES PORTES Tres portes vinculades als rius poden estructurar la relació entre el nostre territori, el nostre patrimoni (barri vell i Devesa) i la Girona contemporània: Porta Mercat + Porta Devesa + Porta Hortes

RECUPERAR

caràcter dels rius i la vida ribes baixes

RECUPERAR Entendre i emfatitzar el caràcter únic de cada un dels 4 rius i la séquia. | Ter: territori i natura | Onyar: patrimoni | Güell: la plana i connector de barris | | Galligants: accés a les Gavarres | Monar: patrimoni industrial |

.RECUPERAR

+

ESTRUCTURAR

+

VIURE ELS RIUS

ESTRUCTURAR Els espais de les ribes han adquirit caràcter de darreres, generant discontinuïtats en els camins i esdevenint fronteres entre els barris que els hi dónen façana.

.RECUPERAR

+

ESTRUCTURAR

+

VIURE ELS RIUS

ESTRUCTURAR Recuperant + integrant els rius a la nostra ciutat, aquests poden esdevenir estructurals en tres sentits: * Estructurant l’espai públic donant continuïtat als corredors verds i camins naturals. ** Estructurant una xarxa nodal que articula, equilibra i connecta barris. *** Estructurant la relació entre el barri vell, la Devesa i els nous creixements, és a dir, connectant barris.

ESTRUCTURAR

continuïtat corredors verds GIRONA PERMEABLE

ESTRUCTURAR Les infraestructures i la trama urbana, han interromput la continuïtat dels corredors verds i camins naturals. Els rius se’ns presenten com a oportunitat per donar continuïtat a aquests corredors i camins i aconseguir així una GIRONA PERMEABLE.

ESTRUCTURAR

GIRONA PERMEABLE

SA E V DE

ESTRUCTURAR Una seqüència de parcs fluvials concatenats donen continuïtat als corredors verds: el Parc de la Riba Esquerra del Ter + Parc de la Riba Dreta del Ter en contacte amb la Devesa + La Punta del Ter/Onyar + Espai Natural de la Illa del Ter + Parc del Galligants i porta de les Gavarres + Els dos passejos de l’antiga Muralla + Renaturalitzar l’Onyar = GIRONA PERMEABLE

ESTRUCTURAR

XARXA NODAL articular equilibra i conecta barris

ESTRUCTURAR Els rius també ajuden a estructurar una xarxa nodal que equilibra la ciutat reubicant el centre de gravetat i que integra els nous barris.

ESTRUCTURAR

node LaBarca node Fontajau

XARXA NODAL i la DEVESA node Hortes

A S E DEV

node Devesa

node Mercat

node Monar

node St Narcís

node Plç Europa

ESTRUCTURAR En aquesta xarxa la Devesa adquireix una posició més central, es disminueix la pressió sobre el casc antic i s’integren els barris de Domeny, St Ponç, Sta Eugènia, Casernes,…

ESTRUCTURAR

PEDRET

XARXA NODAL connectar barris

ST PONÇ DOMENY ST PERE

E DEV

SA

MERCADAL DEVESA

BARRI VELL

EIXAMPLE

STA EUGÈNIA

ST NARCÍS

CARME PERICOT

ESTRUCTURAR La ciutat s’estructura mitjançant una xarxa nodal que es recolza en els rius per a connectar barris, cosir les seves vores i esborrar fronteres. Si bé avui els rius conformen fronteres entre els barris, també són la oportunitat per a connectar‐los.

.RECUPERAR

+

ESTRUCTURAR

+

VIURE ELS RIUS

VIURE ELS RIUS Hem oblidat paratges, indrets, camins, fonts… i altres elements patrimonials que avui se’ns presenten que avui se’ns presenten com a oportunitat per a recuperar i per incorporar de nou a la nostra vida.

ESTRUCTURAR Revitalitzant les vores dels rius recuperem la vida entorn de l’aigua i del medi i al mateix temps recuperem la Girona dels 4 rius. L’aigua és vida i un valor avui relegat que realment pot millorar la qualitat de vida de les persones i de la nostra ciutat.

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA PROPOSTES RIU A RIU

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA RIU ONYAR

* 01 PARC de l’ONYAR Un parc fluvial a mode de meandres des del barri de Vila‐Roja fins al barri de St Pere.

Naturalitzar la llera del riu Onyar donant continuïtat als camins i rutes en el seu pas per Girona.

Recuperar el seu valor ecològic.

Relacionar el barri del Carme i de l’Eixample amb el riu.

* 01

* 02 PLÇ CATALUNYA Desplaçar la Plaça Catalunya per tal que configuri un accés clar al barri vell, enllaçant la plaça del Lleó amb l’accés a la muralla.

Perllongació del c/ Joan Maragall mitjançant una passarel∙la que enllaci amb la Rambla, recuperant l’antiga tr´ça de l’Areny o portal d’en Vila.

* 02

* 03 GRAN VIA/JAUME I Pacificar Gran Via/Jaume I: Eixamplar voreres, incorporar el carril bici i guanyar espai públic per incorporar nous usos.

Compensar l’activitat turística de les dues ‘llunes’’ del casc antic.

Nou mercat D.O. a la plaça Constitució formant part de la ruta Gastronòmica de Girona.

* 03

* 04 * 04

PUNTA del TER Un mirador sobre el Barri Vell Proposem peatonalitzar el Passeig Canalejas per poder extendre les terrasses dels locals en planta baixa.

També incorporar un banc i passera‐mirador sobre el riu Onyar.

Extendre el passeig fins a la Punta d’encontre de l’Onyar amb el Ter

secció onyar/psg canalejas

* 05 DEVESA/ONYAR * 05

La Porta Devesa: Un mirador des de la Devesa cap al Barri Vell i el riu Onyar.

Extendre el passeig des de la plaça Independència fins a la Punta d’encontre de l’Onyar amb el Ter Un espai polivalent per a convencions i actes de petit/ mig format amb vistes al barri vell des de la Devesa. Veure secció:

secció devesa/onyar

* 06 * 06

RIBA St FELIU Tal i com mostren les fotografies de Gaspar, proposem recuperar la façana de cases sobre el riu Onyar en el tram de St Feliu, així com el parc de riba baixa que enllaci i articuli els camins de vora Ter amb el casc antic.

secció onyar/ LaCopa‐St Feliu

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA RIU TER

GR

Grans infraestructures

Conca del Ter

* 01 Camins del Ter Arrenjar i donar continuïtat als camins que voregen el riu Ter. Tot sovint, les deveses allunyen els camins de la riba. En aquests trams, proposem apropaments puntuals a la riba a mode de molls.

* 01

* 02 L'illa del Ter Proposem que sigui un Parc Natural d'accés peatonal i respectuós. Al mateix temps, esdevindrà punt comú de relació entre el barri de Sant Ponç i els barris de Sant Pere i Pedret.

* 02

* 03 Riba de l'església de Sant Feliu Tal i com mostren les fotografies d'en Gaspar, proposem recuperar la façana de cases penjades en el tram de Sant Feliu, així com el parc de riba baixa que enllaci i articuli els camins de vora Ter amb el casc antic de la ciutat.

* 03

* 04 Parc de la riba del Ter Un parc que recuperi la relació de la Devesa i la ciutat amb el riu Ter. * veure secció s.06

* 04

* 05 Banys del Ter Uns banys sobre el riu Ter per poder banyar‐nos‐hi de nou amb aigua amb condicions de bany però a tocar de la riba, adaptable als nivells del curs del riu. * veure secció s.07 panell 20

* 05

* 06 Platges del Ter Es proposa obrir un canal per tal de consolidar una illa sobre el Ter que permeti donar continuïtat al valor ecològic del riu.

Incorporar una zona de bany i activitats lúdiques a mode de platges sobre el riu.

* 06

* 07 Camins del Ter Arrenjar i donar continuïtat als camins que voregen el riu Ter. Al llarg d'aquests camins hi ha antigues centrals de producció d'electricitat que pel seu valor com a patrimoni industrial valdria la pena recuperar.

* 07

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA RIU GALLIGANTS

* 01 Galligants ‐ Onyar Proposem naturalitzar la desembocadura del Galligants i recuperar les ribes baixes donant continuïtat al camí de vora Ter.

* 01

* 02

* 02 El Bòlit.

Ubicant el Bòlit en el barri de St. Pere, el potenciarà com a barri d'artistes i artesans.

* 03

Recuperar i descobrir el riu Galligants des de Sacsimort fins a la Plaça de Sant Pere.

Reordenar la Plaça de Sant Pere, peatonalitzar i donar més espai a l'accés de la muralla..

* 03

* 04 Secció tipus Eixamplar la secció del carrer millorant el pas de vianants.

Traçar un camí per la vora de la llera del riu enllaçant i donant continuïtat als camins que ja s'endinsen cap a les Gavarres fins a la plaça de St Pere

* 04

* 05 Memòria de l'Aigua Inventeriar les fonts, els ponts, històries i llegendes tant del riu com de les rieres per tal de museïtzar els camins d'aigua dins recorreguts biosaludables.

* 05

Restaurar i recuperar les fonts com a elements de relació social. Elements que posen en valor l'aigua i el medi.

Recuperant les trobades entorn de l'aigua recuperarem el respecte per aquest bé tant preuat.

* 06 Horts Urbans Espais col∙lectius per a cultivar i aprendre a cuidar del nostre medi.

* 06

* 07 Camins d'aigua.

Ordenar, arrenjar i senyalitzar les rutes del riu Galligants, rieres i rierols que obren pas des del barri de Sant Pere cap als paratges naturals de les Gavarres.

* 07

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA RIU GÜELL

* 01 Antinc Güell * 01

Les constants inundacions que va patir la ciutat de Girona van ser el motiu pel qual es va decidir desviar el darrer tram del riu Güell. D'aquesta manera, aquest ja no dembocaria al riu Onyar sinó que ho faria directament al Ter. * Proposem museïtzar el passeig de l'antiga traça del Güell i concloure la ruta amb un centre d'interpretació de la Girona dels 4 Rius.

* 02

* 02 Güell‐Ter A la desembocadura del riu Güell amb el riu Ter, proposem donar continuïtat al camí que voreja la riba del Ter.

* 03 Hortes‐Devesa * 03

Avui, l'Avinguda Josep Tarradelles i la gran afluència de trànsit afoguen el riu Güell i al mateix temps, talla una possible relació entre el barri de la Devesa i les Hortes de Sta. Eugènia.

Proposem cobrir el riu Güell des del carrer Santa Eugènia fins a la plaça de l'Assamblea de Catalunya ‐ Auditori i Palau de Congressos‐.

* 04 Secció transversal de l'Av. Josep Tarradellas a l'alçada de l'escola Maristes.

* 04

* 05

El cobriment d'aquest tram del riu, permet eixamplar la vorera que dóna accés a l'equipament i ubicar elements vegetals de protecció del trànsit rodat. També, permet incorporar carrils bici a ambdòs sentits i un carril destinat a aparcament.

* 05 Secció transversal del riu Güell en el tram entre el Passeig d'Olot i el Passeig r. Berenguer II. Donar continuïtat als camins entorn del riu amb passarel∙les sobre el riu.

Millorant les seccions del riu Güell millorerem la relació entre els barris que hi donen façana: Sta Eugènia, St Narcís i Devesa.

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA SÉQUIA MONAR

* 01 Séquia ‐ Onyar Desviar la desembocadura de la Séquia Monar fins a la plaça del Lleó aconseguint que la làmina d'aigua de l'Onyar s'extengui per tot el tram del casc antic original.

* 02 Plaça Constitució Incorporar un espai d'ombra que aculli un mercat de productes d'orígen combinat amb restaurants i bars. Un espai integrat dins de la ruta gastronòmica de la ciutat.

* 02

* 01

* 03 Carrer de la Séquia Des de l'Avinguda Josep Tarradellas fins al Carrer Santa Clara, realitzar un projecte global que posi en valor l'antiga séquia.

* 04 Cases Escatllar Recuperar i mantenir el desviament de la Séquia pels jardins de les cases Escatllar fins a l'antiga traça del Güell

* 04

* 03

* 05 Séquia ‐ Güell Enllaçar el camí de vora la Séquia amb l'Avinguda Josep Tarradellas També millorar el límit d'encontre entre els Maristes i la Séquia.

* 05

* 06 Patrimoni Industrial Donar continuïtat al camí que acompanya tots els elements de patrimoni industrial vinculats a la séquia.

* 07 Molí de la Marfà Recuperar el molí de la Marfà actualment en estat de ruïna com a annexe a l'actual equipament.

* 06

* 07

* 08 Camí de la Séquia La Séquia Monar voreja les Hortes de Santa Eugènia. En alguns trams la ciutat hi dóna l'esquena.

Proposem donar continuïtat al camí de vora séquia i millorar els espais que tenen caràcter de darreres. D'aquesta manera, millorarà també la relació entre el barri de Sta Eugènia i les Hortes.

* 09 Séquia Monar Recomanem fer un estudi de reparació de la séquia Monar. També l'encontre entre el Güell i la Séquia a on es regula el cabal que es desvia al Ter i el que continua cap a l'Onyar requereix de reparació i actualització.

* 09

* 08

GIRONA QUATRE

RIUS I UNA SÉQUIA JOSEP CAMPS i OLGA FELIP www.josepcampsolgafelip.net

en col∙laboració amb:

AJUNTAMENT de GIRONA ROSA M. CÀNOVAS GÖLLER Cap de servei Planejament, Llicències en zones d'especial protecció i PLU

amb la participació de:

PEP SOLÀ‐MORALES Cap de Servei Planejament i Llicències

CARLES LLORET Cap de Servei de l'Oficina de Projectes

JORDI XIRGU Cap de la UMAT

ALEIX COMAS Cap de l'Oficina d'Enginyeria Tècnica

MERCÈ TEIXIDOR Cap de Mobilitat i Via Pública

EMPAR VILA Cap Sostenibilitat i Participació Ciutadana