Programa de Festes de Sant Jordi 2018 - 1/2

Page 1

SANT JORDI

COMISSIÓ DE

FESTES


líquia. festes de la Re ocessó de les Pr la a l·li pa Jordi baix e de 2017. líquia de Sant , 3 de setembr Imatge de la Re avarro Albero N ar sc Ó : to Fo

el 23 d’abril de 1993. seua benedicció, celebrada Preparació del pal·li per a la i. Jord t de San Foto: Arxiu de la Confraria

i sota el nou pal·li. a de la Confraria de Sant Jord Membres de la Junta Directiv de 1993. ril d’ab 23 de Sant Jordi, Foto: Arxiu de la Confraria


25 anys «Es el palio un dosel que expresa dign grandeza y m idad, es sign ajestad, y po o de r eso se usa emperadores. ba para reye La Iglesia lo s y utiliza, espec acompañar pro ialmente, pa cesionalmente ra a Jesús Sacram e n ta d o ...» Amb aqueste s paraules in ic iava l’Excel·le Vilaplana, bis ntíssim D. Jo be de Santan sé d e r, elaborat per la b e n edicció del n acompanyar la o u pal·li Santa Relíquia Sant Jordi veia . La Confraria així culminada de la seua labor i dur a terme a el seu esforç p questa iniciati er va. L’acte de b tenia lloc al fin enedicció del alitzar la Missa p a l·li Major del 23 d qual enguany ’abril de 1993 celebrem el se , d el u 25é aniversa ri . D’altra banda , també se cele bra el 75é aniv de la primera ersari de l’estre carrossa de la na imatge del Pa com els 125 a tró Sant Jordi, nys de la ben així edicció de l’a Banyeres de M ctual cemente ariola. D’estes ri de dues efemèrid de documenta es no es dispo ció gràfica pe sa rò així ho refl escrit perquè ectim en aqu quede constà e st ncia.

ada baix pal·li. celebrada per primera veg Santa Missa del cementeri de 1993. ril d’ab 25 i, Jord t San de Foto: Arxiu de la Confraria

Temple Parroquial. ibada de la Santa Relíquia al Vista posterior del pal·li a l’arr 2017. de e mbr sete de 3 , ero Foto: Óscar Navarro Alb






ital. Fotografia Dig X concurs de 17. 20 , us Fa re mpe Autor: Paco Se


Programa de Festes 2018


Programa de Festes 2018

Festes d’Interés Turístic Nacional des de l’any 1988 Declarades Bé de Rellevància Local l’any 2015

COORDINADOR DEL PROGRAMA DE FESTES Fernando Sempere Huertas

EQUIP DE REDACCIÓ

Fernando Sempere Huertas, Sonia Beneyto Ferre, Mª Elena Vilanova Calatayud, Emilio Doménech Valor, Jordi Berenguer Molina, Carmen Mª Calabuig Guerra, Francisca Hernández Valdés, Antoni Sanjuán Francés, Rafael Sempere Aznar i Trini Vañó Bacete

EDITA

Ajuntament de Banyeres de Mariola

DIPÒSIT LEGAL

ISSN

A-187-2010

2171-357X

DISSENY I MAQUETACIÓ

IMPRESSIÓ

Javier Puig Miró

Producciones MIC SL

CARTELL I PORTADA

Cristóbal Aguiló Domínguez

JURAT DEL CARTELL DE FESTES

Josep Sempere i Castelló, Fernando Sempere Huertas, Vicente Ferrero Molina, Jorge Enrique Esteve Romero, Mª Trinidad García Sempere, Vicent Ramón Pascual i Giner, Jorge Esteve Molina, Sonia Beneyto Ferre i Ignacio Ferre Garrido

SECRETARI DEL CONCURS DE CARTELL Emilio Doménech Valor

FOTOGRAFIES

Antonio Barrientos Soriano, Rafael Berenguer López, Jordi Molina Doménech, Óscar Navarro Albero, Lourdes Pastor López, Javier Puig Miró, Óscar Sánchez Martos, Mª Elena Vilanova Calatayud, Pedro Vilanova Mora, Fotos Morenet, Arxiu fotogràfic Municipal, Arxius de les diferents filaes i Arxiu de la Confraria de Sant Jordi

EDICIÓ DIGITAL

www.banyeresdemariolaturisme.com/ca/festes/programes.html

Copyright de la portada: © 2018 Ajuntament de Banyeres de Mariola · Tots els drets reservats. La còpia, reproducció o transmissió de qualsevol contingut gràfic o escrit d’esta publicació queda prohibida sense l’autorització escrita de l’editor. L’equip de redacció no compartix necessàriament les opinions expressades pels col·laboradors en esta publicació.

10


ÍNDEX

Programa de Festes 2018 Sant Jordi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Salutacions Casa Reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Presidència de la Generalitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Presidència de la Diputació d’Alacant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Alcaldia de Banyeres de Mariola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Presidència de la Comissió de Festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Alcaldia de Festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Representants Municipals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Comissió de Festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

La Festa Programa d’actes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Ambaixador Cristià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Filà Cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Filà Estudiants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 Filà Maseros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Filà Contrabandistes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58 Filà Jordians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Ambaixador Moro. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Filà Moros Vells. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Filà Moros Nous. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Filà Marrocs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Filà Pirates. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Filà Califes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Confraria de Sant Jordi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Memòria Festera Pregó de Festes 2017 Mª Àurea Garcia Francés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94 Crónica de las Fiestas 2017 Miguel Sempere Martínez . . . . . . . . . . . . 98 Una mirada al passat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 La Festa 2017 en imatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 Programes de Festes 1943, 1968 i 1993. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Concursos Festers 2017 XLVII Concurs de caps i esquadres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 XLII Concurs de fanals festers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 X Concurs de fotografia digital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 XXVII Concurs d’interpretació de bandes Godofredo Garrigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 XLV Concurs escolar de dibuix i XXXIX Concurs escolar de redacció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

11


ÍNDEX

Festers en l’eternitat Festers en l’eternitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

Banyeruts amb nom propi Antonio Pastor Berenguer “Tonico” Eva Pastor Serra. . . . . . . . . . . 196 Tere Ferre Sanchis La família. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

Història La Leyenda de San Jorge (III) Ricardo Díaz de Rábago Verdeguer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206

Anotaciones para la historia Antonio Mataix Blanquer. . . . . . . . . . . . 208 La bandera Cristóbal Albero Francés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210 Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (II) José Luis Vañó Pont . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211

La Casa Consistorial de Banyeres de Mariola en el segle XVIII Amparo Francés Albero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214 Banyeres a través del tiempo Jn. Carlos Hdez. Teruel . . . . . . . . . . . . 216

Col·laboracions Festeres La Estudiantina en la generación de los 40 Cristóbal Albero Francés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232

De sang masera Maruja, la filla de Ricardo “El Tupaor” . . . . . . . . . . . . . 234 40 Aniversario Escuadra “Els Bandolers” 1978-2018 La escuadra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

¡Recuerdos inolvidables! Águeda Catalán Martínez. . . . . . . . . . . . . . . . 236 Capitanía Contrabandista Familia “Machaco”. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 Vicente Mataix Marta Bonilla Mataix. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240 L’Enredro d’una ocurrència L’Enredro i els enredraors . . . . . . . . . . . . 242 Al iaio Àngel Dels teus néts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244 50 Años después A.S.M. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 Añoranzas José A. Segura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248 Reflexions al voltant de la nostra festa de Moros i Cristians Miguel Sempere Martínez. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249 Breve resumen del origen de las bandas de música en Europa y Banyeres Joaquín Silvestre Sempere. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254 Pascua y Festa J.A.B.V.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256 Las modistas de “La Festa” Juan V. Quintana Cerezal . . . . . . . . . . . . 258 Son las fiestas de mi pueblo, las fiestas de la armonía Pascual Martínez Martínez. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261

12


ÍNDEX

Entitats i Associacions L’Escoleta L’Equip Educatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264 CEIP Alfonso Iniesta Equip Directiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266 Colegio Fundación Ribera La Comunidad Educativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268 IES Professor Manuel Broseta José Francisco Lozano Santonja. . . . . . . . . 272 Conservatorio Municipal de Música El Claustro de Profesores . . . . . . . . 276 Societat Musical Banyeres de Mariola La Junta Directiva . . . . . . . . . . . . . . 278 Agrupació Musical La Nova La Junta Directiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280 Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal” Escribano. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284 La Coral Mariola La Coral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286 Grup de Danses “Aires de Mariola” El Grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287 Representació de la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa L’Associació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 Grup Scout Edelweiss El Grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290 Asociación de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios “Lucentum” La Junta Directiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292 Mariola Violeta L’Associació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294 Col·lectiu Mussol El Col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296 Asociación Cultural Amigos de los Bailes de Salón La Directiva . . . 298 Centre de Salut Rubén Escrivà Trueba i Mª Ángeles Vañó Jordá. . . . . . . . . . . 299 Asociación Española contra el Cáncer La Junta Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 Asociación de Discapacitados La Junta Directiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301 Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer i Altres Demències Degeneratives La Junta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302 Cáritas Jorge Juan Francés Albero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304 Creu Roja Banyeres de Mariola Assemblea local. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 306 Asociación de Jubilados y Pensionistas Mª José Talón Belda - Presidenta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308 Carrer de la Mare de Déu dels Desemparats Els veïns i veïnes. . . . . . 309 Estació meteorològica Mª Mercedes Molina Berenguer i Jordi Molina Rubio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310

Altres col·laboracions Cavanilles, el Vinalopó y los inicios de la industria de Banyeres de Mariola Juan Antonio Calabuig Ferre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314 La Llegenda Amparito . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317 XXVI Premio de Convivencia Manuel Broseta Juan Antonio Calabuig Ferre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318 El Llavador de la Font Bona Mª Carmen Cortés Sempere. . . . . . . . . . . . . . . . 320 De 1961 M. Esperanza Esplugues M. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 Asunción Castelló Ballester Macarena Albero Cortés y Ernestina Cortés Sempere. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 326 Fa trenta anys la Coral Mariola a Suïssa MJFM. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328 Cor Joiós dels Jubilats El Cor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329

Memòria Municipal 2017 Memòria Municipal 2017. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332

Publicitat Publicitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373

13


i d r o J Sant

ari a el bicenten v ra b le e c la o ari seua anyeres de M ordi. Per a la J t n a S L’any 1980 B e d , els de la Relíquia en huit sectors r ta n e m g de l’arribada se a ana, , el poble es v t tota una setm n ra u d r, conmemoració za it n a s de la egarien d’org a tots els veïn r e p ts a quals s’encarr it v ti c veniments i a diferents esde s població. lloc a les feste a ri d n ti s te c ’a ed la d’aquesta seri Santa Missa a la t n ra b le e La culminació c , orar de l’any 1981 ai, es va elab sp e e st e r de la Relíquia ta n e pel er tal d’ornam en el dibuixat a d sa a b ll a plaça Major. P v a c da en e Sant Jordi a e estava forja tg a im a una imatge d st E . a a la 2 i va ser instalad ez l’any 1883 m 6 5 Mestre Martín e d s atge del Sant s dimension e im n u la ia ix n a B te l. , o ia ferr parroqu licari de grans al del temple re ip n c u n ri b p m a a n r a a ç fa tal alt un monumen ir ru st n o c a etes. v s e per dues oron t u g in st so s n ar dimensio i com de l’alt rd o J t n a S e d tge ui la tant de la ima er part dels q p rç o sf e i La confecció ió c es va a gran dedica erenguer, qui B o rr a v a N va suposar un i rd o a dur a ntre d’altres, J al Soria, qui v u sc a P van realitzar, e id v a D seu disseny, i fer càrrec del construcció. terme la seua s conmemora te c a ls e ts za lit fina ta i una vegada definitivamen a d la a st in r Posteriorment, se va on de Sant Jordi a el seu nom, rt o p e u q r e rr tius, la imatge a lc de l del temple, a y de celebració n a ll e u q a í la façana latera ix a r i. gaudir i enyora Patró Sant Jord u hui la podem se l a ió c o v e er la d tot un poble p


Imatge del Pa trรณ Sant Jordi ubicada al late Foto: Antonio ral del Temple Barrientos So Parroquial. riano, gener de 2018.


ar l’any stelló va realitz e D. Gastón Ca de 2017. qu e c br ai m os se m de al r Puig Miró, ariola insertat vie M Ja : de to es Fo er t. ny en Escut de Ba fici de l’Ajuntam façana de l’edi 1982 per a la


Salutacions Casa Reial

Presidència d e la Generalita t Presidència d e la Diputació d’Alacant Alcaldia de Ba nyeres de Ma riola Presidència d e la Comissió de Festes Alcaldia de Fe stes Representants Municipals Comissió de F estes


Casa Reial

18


S A L U TA C I O N S

19


Presidència de la Generalitat Ximo Puig i Ferrer

Banyeres de Mariola espera l’arribada de les festes de Moros i Cristians, unes celebracions populars i participatives que creen al seu voltant un ambient que convida a tots a viure intensament i de manera compartida cada acte dels que componen el programa festiu. Les festes projecten una esplèndida imatge de la Comunitat Valenciana per tot el món, i són una bona mostra de la creativitat, de la capacitat organitzativa i de l’empenta del nostre poble. Les banyerines i els banyerins viuran enguany les seues amb un enorme entusiasme, i oferiran als visitants atractius al·licients. Carrers i places seran el marc on moros i cristians desfilaran amb les seues armes per a un combat brillant, alegre i amistós que marcarà el punt àlgid d’unes jornades emocionants. La festa, una vegada més, oferirà a tots l’oportunitat d’assaborir cada instant en bona companyia i d’oblidar les preocupacions quotidianes. Els veïns i totes les persones que se sumaran a ells compartiran al llarg d’unes jornades excepcionals una experiència que deixarà en tots records inesborrables. Junt amb un fort abraç per als veïns de Banyeres de Mariola, envie des d’estes línies una afectuosa salutació i els millors desitjos a les persones que fan possible que les festes de Moros i Cristians siguen cada any un gran motiu d’orgull i convivència per a tots.

20


S A L U TA C I O N S

Presidència de la Diputació d’Alacant César Sánchez Pérez

Suposa per a mi un enorme plaer dirigir-me un any més als veïns i a les veïnes de Banyeres de Mariola, tot aprofitant les pàgines d’esta publicació, per a desitjar-vos unes bones festes de Moros i Cristians. Vos prepareu amb entusiasme per a celebrar els dies grans en honor a Sant Jordi Màrtir i a gaudir de la multitud d’actes que s’han organitzat al voltant d’este esdeveniment centenari, en el qual regnarà l’harmonia i la cordialitat custodiats per l’incomparable paisatge de la Serra Mariola, una de les destinacions d’interior més atractives de la Costa Blanca. Alacant és una província oberta, hospitalària, alegre, respectuosa amb les seues tradicions i on les festes són una part essencial de la seua cultura i idiosincràsia. Unes celebracions que, amb l’esforç de totes les persones que d’una manera o altra s’hi involucren, hem sabut mantenir en el temps i les hem convertit en un excel·lent reclam turístic. És per això que la Diputació d’Alacant ha fet una gran aposta per promocionar les nostres festes populars i per donar suport al treball dels qui les mantenen vives, conscients, com som, del seu potencial per a atraure visitants i generar ocupació. Vull felicitar especialment a l’Ajuntament de Banyeres de Mariola i a la Comissió de Festes per la tasca realitzada al llarg de l’any a fi d’oferir la millor programació als seus veïns i a totes les persones que durant estos

dies s’acosten a este meravellós poble de la muntanya alacantina per tal de compartir amb vosaltres unes jornades d’alegria i convivència. Estic convençut que, una vegada més, la resposta serà extraordinària i Banyeres de Mariola brillarà amb el colorit i la música que caracteritzen les vostres festes. Desitge que les gaudiu al màxim.

21


pel ada i sufragada va ser sol·licit , ries. al de cip ca in er pr m la scàrrega de ia, annexa a de càrrega i de a via secundàr st lls ue ba Aq tre . s ió el r ac r de l’Est r tal de facilita . viària del Talle l segle XX, pe es de Mariola Antiga via ferro rta, a inicis de po ent de Banyer La m ta sé un Jo r Aj u lle xi ta l Ar : de to ri ta Fo ie prop


S A L U TA C I O N S

Alcaldia de Banyeres de Mariola Josep Sempere i Castelló

El botànic Antoni Josep Cavanilles va deixar constància, en el seu Quadern d’Excursions, d’una de les visites al nostre poble en la primavera de 1792: «Apenas salimos del Pinar se ve ya el castillo y pueblo de Banyeres construido en lo alto de un montecito, y en la cumbre de ese el castillo, sus calles en cuesta, y todo cubierto al oriente por el cabezo de un monte, que ya se repunta ramal o primer escalón para la Mariola. Hacían los de Banyeres en ese día la fiesta de San Jorge, la que continuaron en el siguiente con grande estruendo de tiros y ataques, representando la toma del castillo por los moros y la represa que después hicieron los cristianos.» Per una banda, aquesta anotació fa evident l’antiguitat centenària de les nostres festes i de la devoció al Patró Sant Jordi, així com de l’entusiasme amb què es vivia sempre el dia de trons i ambaixades. Amb el pas del temps, la situació ha anat canviant. Al llarg dels anys, han aparegut normatives per a l’ús d’arcabusseria que, a més, han anat endurint-se en els darrers anys. La normativa estatal ens marca uns preceptes i condicionants. Hem de pensar que són necessaris per a una major seguretat de tots i totes i, per tant, no haurien de fer minvar la participació en els actes de trons. Hem de fer un esforç perquè no decaiguen i perden la importància que tenen. L’escrit de Cavanilles, per altra banda, ens parla del lligam de Banyeres amb la Serra de Mariola.

Ens descriu com el primer escaló. Ja ho diu el nostre eslògan turístic: som la porta de la Mariola. Eixa unió entre serra i poble és fixa, per sempre. A més, cal recordar que, enguany, celebrem 25 anys de l’actual i única denominació oficial del nostre poble, Banyeres de Mariola. Un quart de segle de matrimoni formal. Una Mariola que va deixar captivat Antoni Josep Cavanilles. En la seua arribada en primavera, descobriria l’esplendor de la natura: milers de flors cobrint la terra i centenars d’ocells solcant el cel. Entre les aus, caldria destacar la falcia o falsija, com diem nosaltres. Aquest pardalet negre, amb una taqueta blanca davall de la gola, que fa el niu baix les teulades i, en les vesprades d’abril, xiula amb força en el seu incansable i llarg vol. La presència de les falcies al nostre poble queda reflectida, de manera curiosa, en dues imatges. En primer lloc, al logotip municipal de turisme amb eixe lema que ja preveia Cavanilles: “Banyeres, porta

23

de la Mariola”. Aquest dibuix conté unes portes obertes a la nostra serra, amb uns pardalets sobrevolant-la. Són falcies. I, en segon lloc, vinculades a les festes que anem a celebrar, tenim una falcia a l’escut de la Comissió de Festes. Aquest emblema és obra del nostre artista local Vicente Ferrero Molina. En ell apareix Sant Jordi, la creu, la mitja lluna i una falcia, en representació de l’esclat primaveral. Les festes, Sant Jordi, la primavera, la pólvora, la Mariola... elements tots ells que remarquen el nostre tarannà de banyerins/es i, com no, de valencians/es. Preparem-nos a viure uns dies de festa major. Per finalitzar, vull agrair el treball envers la festa per part de la Comissió de Festes, de l’anterior i actual alcalde de festes, de la Confraria de Sant Jordi i de totes les juntes directives de les diferents filaes. I, com no, als capitans, bandereres, festers, músics, veïnat i visitants, en nom meu i de tota la Corporació Municipal, vos desitge unes molt bones festes.


de iola amb la Filà nyeres de Mar Ba l. el de st a ca vil l la de patí d’armes l casc antic de Vista aèria de “Ball Moro” al de 2017. presentant el re no, 24 d’abril lls ria Ve So s os to or M en rri Ba o ni to r: An Foto cedida pe


S A L U TA C I O N S

SANT JORDI

COMISSIÓ DE FESTES

Presidència de la Comissió de Festes Fernando Sempere Huertas

És per a mi un orgull presidir aquesta Comissió de Festes de Sant Jordi i treballar al costat de tots els comissionats de les diferents comparses, bandes de música i Confraria de Sant Jordi. També són un suport importantíssim el cronista, l’assessor religiós, els representants dels diferents partits polítics que componen l’Ajuntament, però volguera destacar el magnífic treball que realitza el Secretari, peça indispensable per al bon funcionament de la nostra festa. Done la benvinguda a Nacho Ferre Garrido, nou Alcalde de Festes, encara que es va estrenar amb èxit en la Relíquia, no he tingut l’oportunitat de felicitar-lo públicament pel càrrec. Estic segur que farem un gran equip per a gestionar els actes de les nostres festes patronals. També desitge al nou president de la Confraria de Sant Jordi, Rafael Evaristo Belda Doménech, i a tota la seua Junta Directiva una bona tasca en la custòdia, la gestió i l’organització dels actes religiosos en honor de Sant Jordi. Sempre tindrà les portes obertes de la Comissió de Festes per a tot el que necessite. El passat 12 de novembre de 2017 va ser històric, perquè mai a

Banyeres de Mariola s’havia realitzat una consulta ciutadana per a tractar un assumpte tan important com el canvi de dates de les nostres Festes Patronals. M’agradaria, des d’aquestes línies, agrair a tota la població el seu magnífic comportament el dia de la Consulta, l’alt percentatge de participació, l’educació i el sentit comú amb què han afrontat aquesta cita a les urnes. Des d’aquesta regidoria tenim clar que la veu del poble és fonamental per a dur a terme els diferents projectes. Per tant, després del resultat, deixem resolt, tancat i al calaix de l’oblit el possible canvi de dates de les nostres festes en honor de Sant Jordi. Des de la Comissió de Festes de Sant Jordi estem treballant, quasi exclusivament, en l’assumpte dels actes de les guerrilles i de la pólvora. Ens hem reunit, a través de la UNDEF, amb la Secretària General de Mines del Ministeri d’Indústria i amb la Capitania General de la Guàrdia Civil a Madrid. Els hem portat les nostres esmenes a la nova llei d’intervenció d’armes i pólvora, ITC 26. Totes les poblacions festeres que formem part de la UNDEF els hem fet arribar les nostres propostes per a canviar alguns apartats de la nova llei ja que afecten moltíssim els nostres actes i els nostres festers.

25

Exemples d’això els tenim que puguen disparar els menors des dels 14 anys amb autorització d’un major d’edat i que el transvasament de la pólvora a les cantimplores puga ferlo el fester al seu domicili –com fins ara–. També pretenem adequar en cada població festera del temps de repartiment de la pólvora ja que la nova llei, en el cas de Banyeres, ens obliga a repartir la pólvora 72 hores abans de l’últim dia de trets, en aquest cas el dia de l’Entrada. Tot açò es va estudiar en una subcomissió creada per a tractar el tema de la pólvora i es va informar a la Comissió de Festes. Aquesta va aprovar, per unanimitat, continuar aquest any 2018 amb la normativa antiga ja que la llei ens permet fins al 31 de desembre de 2018 no implantar la nova ITC 26, de la mateixa manera que ho han fet moltes poblacions del nostre voltant fins que no tinguem aprovades les esmenes fetes a la nova llei. Vull felicitar els Capitans de les comparses de Maseros, Contrabandistes, Moros Vells i Califes. També als seus familiars i amics que els acompanyaran durant aquestes festes. Els desitge que siguen inoblidables i que les gaudisquen al màxim. Agraïsc als presidents de les comparses i a les seues Juntes Directives el gran treball que realitzen per la festa. També vull destacar la feina dels Sergents, ja que sense ells els actes no acomplirien els horaris. Done les gràcies a les dues bandes de música del nostre poble per la seua aportació a engrandir els actes en els quals participen. Finalment a Protecció Civil, Creu Roja, Policia Local i, com no, a la Comissió de Festes de Sant Jordi, motor principal de l’organització de les festes. Convide a tots els ciutadans i visitants, que passen unes magnífiques festes en honor a Sant Jordi. VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI.


nt rribada del Sa cs d’artifici a l’a 17. 20 de ril Apoteosi de fo ab d’ a Major, 23 Patró a la plaç


S A L U TA C I O N S

Alcaldia de Festes Ignacio Ferre Garrido

SANT JORDI

COMISSIÓ DE FESTES

Com diu l’himne de la Filà dels Estudiants: “Ja s’aproximen les festes del poble, són unes festes de molta il·lusió...” Tots volem viure al màxim eixos dies compresos entre el 22 i el 25 d’abril de cada any. Són dies molt assenyalats per a tota persona i per a tot fester del poble de Banyeres de Mariola. Tots direu, per què? Perquè són dies en què trobarem persones amb qui compartirem moments bonics, plens d’il·lusió, d’alegria i d’harmonia. La vespra del començament de les festes suposa la posada en marxa. Aprofitem per reunir-nos amb els amics. Amb ells riem, contem anècdotes i recordem altres temps. Des d’eixe moment fins que s’acaben les festes vivim cada acte com si fóra l’últim. Compartim sensacions amb festers de diferents filaes. Ja en el primer acte de festes notem com se’ns posen els pèls de punta quan sona la primera banda de música a l’Ofrena. En cada acte gaudim de sensacions diferents: veiem els colors dels trages de cada Filà quan desfila, veiem el confeti que tiren els xiquets a l’Entrada, cantem i ballem amb els músics i festers a la Retreta, acompanyem els moviments de les esquadres a les Dianes, protagonitzem les rialles que provoquen les ambaixades humorístiques representades per Estudiants/Moros Nous i Pirates. Però l’emoció que sentim en veure el nostre patró Sant Jordi en processó és insuperable. Cal destacar la importància dels actes d’arcabusseria dins la nostra festa. L’olor a pólvora impregna els nostres carrers i dóna pas a les ambaixades Mora i Cristiana. També al Despojo, i al Ball Moro preparat pels Moros Vells. Per tot això aprofite aquestes línies i llance una crida a l’augment de participació en aquests actes que defineixen l’origen de la nostra festa.

I com a colofó de les nostres festes tenim l’acte del cementeri, únic a les Festes de Moros i Cristians. Les filaes disparen salves d’arcabusseria i celebrem una missa en record dels nostres difunts. Així que teniu una data obligada per visitar i gaudir de la nostra festa. Desitge a tot el poble de Banyeres de Mariola unes bones festes de Moros i Cristians.

27

VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI!


Representants Municipals ALCALDE-PRESIDENT Josep Sempere i Castelló

PRIMERA TINENT D’ALCALDE Rocío Alfaro Ramos

SEGON TINENT D’ALCALDE Fernando Sempere Huertas

TERCER TINENT D’ALCALDE Jan Manel Conejero Vañó

QUARTA TINENT D’ALCALDE Sonia Beneyto Ferre

REGIDORS José Gabriel Pérez Martínez Concepción Garrido Sempere Jorge Esteve Molina Jorge Molina Benítez Jorge Silvestre Beneyto Mª José Mora Genís Mª Elena Vilanova Calatayud Mª José Francés García

SECRETARI ACCIDENTAL Miguel Sanchis Francés

JUTGE DE PAU Gonzalo M. Bodí Pérez

RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA Ricardo Díaz de Rábago y Verdeguer

CAP DE POLICIA LOCAL Sergio Ferrando Cambra

28


S A L U TA C I O N S

SANT JORDI

COMISSIÓ DE FESTES

Comissió de Festes de Sant Jordi

PRESIDÈNCIA

Alcalde-President Josep Sempere i Castelló President Fernando Sempere Huertas Vicepresidenta 1ª Sonia Beneyto Ferre Vicepresidenta 2ª Concepción Garrido Sempere Vocals Ajuntament Jorge Esteve Molina Mª José Francés García Alcalde de Festes Ignacio Ferre Garrido Assessor Religiós Ricardo Díaz de Rábago y Verdeguer Cronista Oficial de Festes Miguel Sempere Martínez Secretari de la Comissió de Festes Emilio Doménech Valor

COMISSIONATS

Cristians Jorge Albero Vañó José Juan Sánchez Tomás Estudiants Jorge David Albero Martínez Francisco Llopis Sempere Maseros Ernesto Albero Berenguer Jorge Vañó Jordá Contrabandistes Javier Sanchis Belda José Enrique Calabuig Mataix Jordians Cristina Jornet Jornet Beatriz Francés Tortosa Moros Vells Raquel Mataix Mora Ana I. Salas Vañó

29

Moros Nous Abel Francés Murillo José Calatayud Francés Marrocs Jan Manel Conejero Vañó Eduardo Murcia Belda Pirates Antonio Verdú Bodí Gregorio Martínez Huertas Califes Mª Teresa García Jiménez Mariló Sánchez García Confraria de Sant Jordi Manuel Díaz Martínez Joaquín Francés Bodí Societat Musical Banyeres de Mariola Leonardo Ferre Albero Agrupació Musical La Nova Verónica Pérez Herrera


de Sant Jordi. Diana del dia la a ns ia rd Jo 2017. ial de la Filà , 23 d’abril de Esquadra Ofic avarro Albero Foto: Óscar N


La Festa Programa d’a ctes

Ambaixador C ristià Filà Cristians

Filà Estudiants Filà Maseros

Filà Contraba ndistes Filà Jordians Ambaixador M oro Filà Moros Ve lls Filà Moros No us Filà Marrocs Filà Pirates

Filà Califes

Confraria de S ant Jordi


Programa d’actes

Lliurament de premis dels concursos de Dibuix i Redacció, 5 de març de 2017.

Lliurament de premis dels concursos de Dibuix i Redacció

Presentació del Programa i del Cartell de Festes

Diumenge 4 de març, a les 18:00 h. al Teatre Principal, lliurament dels premis dels concursos escolars de Dibuix i Redacció, amb l’actuació d’un espectacle infantil.

Diumenge 11 de març, a les 18:00 h. al Teatre Principal, presentació del programa i del cartell de festes, amb l’actuació de l’Agrupació Musical La Nova.

Entrega de premios de los concursos de Dibujo y Redacción

Presentación del Programa y del Cartel de Fiestas

Domingo 4 de marzo, a las 18:00 h. en el Teatro Principal, entrega de los premios de los concursos escolares de Dibujo y Redacción, con la actuación de un espectáculo infantil.

Domingo 11 de marzo, a las 18:00 h. en el Teatro Principal, presentación del programa y del cartel de fiestas, con la actuación de la Agrupació Musical La Nova.

Entraeta de la Filà Marrocs, 11 de març de 2017.

32

Entraetes Març Dissabte 10, 20:00 h. Moros Vells. Dissabte 17, 19:00 h. Moros Nous, i a continuació Maseros. Dissabte 24, 19:00 h. Estudiants. Abril Dia 1, Diumenge de Glòria, 12:00 h. Contrabandistes, i a les 20:00 h. Marrocs. Dissabte 7, 19:00 h. Califes, i a continuació Cristians. Dissabte 14, 19:00 h. Pirates, i a continuació Jordians.

Entraetes Marzo Sábado 10, 20:00 h. Moros Vells. Sábado 17, 19:00 h. Moros Nous, y a continuación Maseros. Sábado 24, 19:00 h. Estudiants. Abril Día 1, Domingo de Gloria, 12:00 h. Contrabandistes, y a las 20:00 h. Marrocs. Sábado 7, 19:00 h. Califes, y a continuación Cristians. Sábado 14, 19:00 h. Pirates, y a continuación Jordians.


L A F E S TA

Entraeta de la Filà de Contrabandistes el Diumenge de Glòria, 16 d’abril de 2017. Foto cedida per: Mª Elena Vilanova Calatayud.

Diumenge de Glòria Diumenge 1 d’abril, a les 9:00 h. Plantà de la bandera. La Filà de Moros Vells plantarà la seua bandera al castell, la Filà de Cristians al Sant Crist, la Filà de Maseros al seu recinte del Sant Crist, al Morer la Filà de Contrabandistes i la resta de filaes ho farà als seus respectius masets. La Confraria de Sant Jordi hissarà els banderins de les deu filaes a l’Ermita del Patró. A continuació cada filà celebrarà el tradicional esmorzar de coques.

Domingo de Gloria Domingo 1 de abril, a las 9:00 h. Plantá de la bandera.

Exaltació de Capitans, Bandereres i Pregó de Festes Dilluns 2 d’abril, a les 12:00 h. al Teatre Principal, Exaltació de Capitans i Bandereres, i Pregó de Festes a càrrec de n’Emilio Doménech Valor, amb l’actuació de la Societat Musical Banyeres de Mariola.

Exaltación de Capitanes, abanderadas y Pregón de Fiestas Lunes 2 de abril, a las 12:00 h. en el Teatro Principal, Exaltación de Capitanes y Abanderadas, y Pregón de Fiestas a cargo de don Emilio Doménech Valor, con la actuación de la Societat Musical Banyeres de Mariola.

La Filà de Moros Vells plantará su bandera en el castillo, la Filà de Cristians en el Santo Cristo, la Filà de Maseros en su recinto del Santo Cristo, en el Morer la Filà de Contrabandistes y el resto de filaes lo hará en sus respectivos masets. La Confraria de Sant Jordi hizará los banderines de las diez filaes en la Ermita del Patrón. A continuación cada filà celebrará el tradicional almuerzo de cocas.

Trasllat de Sant Jordi, 21 d’abril de 2017.

33

Pregó de Festes a càrrec de Mª Àurea Garcia Francés, 17 d’abril de 2017.

Trasllat del Patró Sant Jordi Dissabte 21 d’abril, a les 19:00 h. trasllat de la imatge del Patró Sant Jordi des de la seua ermita al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia, seguint els carrers Sant Jordi, plaça Major, carrer Major, Felip IV, Sant Jaume, Àngel Torró i plaça Major, acompanyat per les banderes de totes les filaes, els capitans, les bandereres, els presidents, la Comissió de Festes de Sant Jordi, la Confraria de Sant Jordi, els festers, les autoritats i el poble. A l’eixida del Sant es dispararan 21 salves en el seu honor.

Traslado del Patrón San Jorge Sábado 21 de abril, a las 19:00 h. traslado de la imagen del Patrón San Jorge desde su ermita al templo parroquial de la Virgen de la Misericordia, siguiendo las calles Sant Jordi, plaça Major, calle Major, Felip IV, Sant Jaume, Àngel Torró y plaça Major, acompañado por las banderas de todas las comparsas, los capitanes, las abanderadas, los presidentes, la Comissió de Festes de Sant Jordi, la Confraria de Sant Jordi, los festeros, las autoridades y el pueblo. A la salida del Santo se dispararán 21 salvas en su honor.


Programa d’actes

Filà de Califes a l’Ofrena de flors, 22 d’abril de 2017.

Diumenge 22 d’abril, Dia de l’Entrada A la 1 de la matinada hi haurà un volteig general de campanes per anunciar al veïnat el començament de les festes. A les 10:30 h. es concentraran a la plaça d’Els Plàtans de totes les filaes amb les seues respectives bandes de música, per iniciar l’Ofrena de flors a Sant Jordi. Obrirà l’acte la Societat Musical Banyeres de Mariola. Seguidament desfilaran les filaes del Bàndol Cristià,

l’Agrupació Musical La Nova i les filaes del Bàndol Moro. Finalment, la Filà de Maseros tancarà l’acte de l’Ofrena. A les 12:00 h. Després de resar l’Àngelus, volteig general de campanes, interpretació de l’Himno Nacional per l’Agrupació Musical La Nova, seguit d’una mascletà que es dispararà des del pati de la Casa Abadia. A continuació s’interpretarà l’Himne de la Comunitat Valenciana i mentrestant, al castell, serà hissada la Senyera.

Després s’interpretarà l’Himne a la Festa i començarà el XXVIII Concurs d’Interpretació de Bandes Godofredo Garrigues, on cadascuna de les bandes de música de les filaes interpretarà un pasdoble. El lliurament de premis tindrà lloc al castell de fusta al finalitzar el concurs. A les 17:00 h. Totes les filaes i les bandes de música, es reuniran a la Torre de la Font Bona i al carrer del Llavadoret, per iniciar l’Entrada, que recorrerà els carrers Font Bona, avinguda Gregorio Molina, plaça d’Els Plàtans, avinguda dels Furs, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Aquesta finalitzarà a la plaça Major, on es presentaran armes a la imatge de Sant Jordi, ubicada a la façana del temple parroquial. A les 00:00 h. el Bàndol Cristià iniciarà el recorregut de la Retreta, i a les 0:30 h. ho farà el Bàndol Moro. Transcorrerà per la plaça Major i els carrers Major, Felip IV, Nou, Misericòrdia, Sant Miquel, Mestre Serrano, Nou, Sant Francesc, Mare de Déu dels Desemparats, Sant Antoni, Sant Jordi, Ermita, Mestre Martínez i La Malena.

Rés de l’Àngelus, 22 d’abril de 2017.

34

Finalitzarà amb l’entrada, per bàndols, a la plaça Major on es procedirà a la crema dels fanals.


L A F E S TA

Domingo 22 de abril, Día de la Entrada A la 1 de la madrugada habrá un volteo general de campanas para anunciar al vecindario el comienzo de las fiestas. A las 10:30 h. se concentrarán en la plaça d’Els Plàtans de todas las comparsas con sus respectivas bandas de música, para iniciar la Ofrenda de flores a San Jorge. Abrirá el acto la Societat Musical Banyeres de Mariola. Seguidamente desfilarán las comparsas del Bando Cristiano, la Agrupació Musical La Nova y las comparsas del Bando Moro. Finalmente, la Filà de Maseros cerrará el acto de la Ofrenda. A las 12:00 h. Después de rezar el Ángelus, volteo general de campanas, interpretación del Himno Nacional por la Agrupació Musical La Nova, seguido de una mascletà que se disparará desde el patio de la Casa Abadía. A continuación se interpretará el Himne de la Comunitat Valenciana y mientras tanto, en el castillo, será izada la Senyera. Después se interpretará el Himne a la Festa y dará comienzo el XXVIII Concurso de Interpretación de Bandas Godofredo Garrigues, donde cada una de las bandas de músi-

Filà de Cristians a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

ca de las comparsas interpretará un pasodoble.

ubicada en la fachada del templo parroquial.

La entrega de premios tendrá lugar en el castillo de madera al finalizar el concurso.

A las 00:00 h. el Bando Cristiano iniciará el recorrido del Pasacalle, y a las 0:30 h. lo hará el Bando Moro.

A las 17:00 h. Todas las comparsas y las bandas de música, se reunirán en la Torre de la Font Bona y en la calle del Llavadoret, para iniciar la Entrada, que recorrerá las calles Font Bona, avinguda Gregorio Molina, plaça d’Els Plàtans, avinguda dels Furs, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Ésta finalizará en la plaça Major, donde se presentarán armas a la imagen de San Jorge,

Transcurrirá por la plaça Major y las calles Major, Felip IV, Nou, Misericòrdia, Sant Miquel, Mestre Serrano, Nou, Sant Francesc, Mare de Déu dels Desemparats, Sant Antoni, Sant Jordi, Ermita, Mestre Martínez y La Malena. Finalizará con la entrada, por bandos, en la plaça Major donde se procederá a la quema de los faroles.

Esquadra de la Filà de Pirates a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

35


Programa d’actes

Esquadra Oficial de la Filà Moros Vells a la Diana, 23 d’abril de 2017.

Dilluns 23 d’abril, Dia del Patró Sant Jordi A les 6:00 h. des de la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompanyada de la dolçaina i el tabal, iniciarà la Despertà. Un recorregut per diversos carrers del poble que finalitzarà a la mateixa plaça Major. A les 7:30 h. un volteig general de campanes donarà pas a la gran Diana, amb el XLVIII concurs de Caps i Esquadres. Hi participen totes les comparses i les seues respectives bandes de música amb una única esquadra en concurs. Comença i acaba a la plaça Major, amb els següents recorreguts que transcorren pels carrers: CRISTIANS: Major, Felip IV, Sant Jaume i Àngel Torró. ESTUDIANTS: Major, Colom, Nou, Laporta i Àngel Torró. MASEROS: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni i La Malena. CONTRABANDISTES: Àngel Torró, av. Constitució, Laporta, Sant Pere i La Creu. JORDIANS: Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta i Àngel Torró. MOROS VELLS: Àngel Torró, Fra Leonard, av. Constitució, Laporta, Sant Pere i La Creu. MOROS NOUS: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Juan Bautista. Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere i La Creu. MARROCS: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indús-

tria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs i La Creu. PIRATES: Àngel Torró, Beneixama, av. Constitució, Villena, Correus, Vinalopó, Sant Pere i La Creu. CALIFES: La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs i La Creu.

A les 17:00 h. les esquadres infantils de totes les filaes i les bandes de música participaran en la Desfilada Infantil de Caps i Esquadres, que recorrerà l’avinguda dels Furs, el carrer La Creu, la plaça de l’Ajuntament i la plaça Major.

Al finalitzar la Diana es procedirà al lliurament de premis de caps i esquadres al castell de fusta.

A les 18:45 h. es reuniran els capitans, les bandereres, els presidents, la Comissió de Festes de Sant Jordi i les Autoritats a l’Ajuntament per dirigir-se al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

A les 11:00 h. es concentraran totes les filaes amb les seues banderes, els capitans, les bandereres, els presidents i la Comissió de Festes de Sant Jordi a l’Ajuntament, per dirigir-se a les 11:15 h., juntament amb la Corporació Municipal, al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia, per assistir a la Solemne Missa Major. A l’eixida de missa es dispararà una mascletà, des del pati de la Casa Abadia. A continuació, acompanyament del Predicador a la seu de la Confraria de Sant Jordi i a l’Ajuntament per part dels capitans, Comissió de Festes, Confraria de Sant Jordi i Corporació Municipal. Després, cada filà es dirigirà a les seues respectives capitanies.

A les 19:00 h. la Solemne Processó de Sant Jordi transcorrerà per la plaça Major i els carrers Major, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Finalitzarà al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia. A l’entrada del Sant a la plaça Major serà disparada una apoteosi de focs d’artifici. A l’interior del temple es cantaran els gojos al Sant mentre és entronitzada la seua imatge a l’altar. L’acte finalitzarà amb l’Himne de Sant Jordi. A la 1:00 h. Revetlla amb l’Orquestra Euforia, al Parc Municipal de Vil·la Rosario.

Cant de l’Himne de Sant Jordi al finalitzar la Solemne Missa Major, 23 d’abril de 2017.

36


L A F E S TA

Esquadra Oficial de la Filà dels Estudiants al Desfile Infantil, 23 d’abril de 2017.

Lunes 23 de abril, Día del Patrón San Jorge A las 6:00 h. Desde la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompañada de la dolçaina y el tabal, iniciará la Despertà. Un recorrido por diversas calles del pueblo que finalizará en la misma plaça Major. A las 7:30 h. un volteo general de campanas dará paso a la gran Diana, con el XLVIII concurso de Cabos y Escuadras. Participan todas las comparsas y sus respectivas bandas de música con una única escuadra en concurso. Comienza y termina en la plaça Major, con los siguientes recorridos que transcurren por las calles: CRISTIANS: Major, Felip IV, Sant Jaume y Àngel Torró. ESTUDIANTS: Major, Colom, Nou, Laporta y Àngel Torró. MASEROS: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni y La Malena. CONTRABANDISTES: Àngel Torró, av. Constitució, Laporta, Sant Pere y La Creu. JORDIANS: Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta y Àngel Torró. MOROS VELLS: Àngel Torró, Fra Leonard, av. Constitució, Laporta, Sant Pere y La Creu. MOROS NOUS: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Juan Bau-

tista Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere y La Creu. MARROCS: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs y La Creu. PIRATES: Àngel Torró, Beneixama, av. Constitució, Villena, Correus, Vinalopó, Sant Pere y La Creu. CALIFES: La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs y La Creu. Al finalizar la Diana se procederá a la entrega de premios de cabos y escuadras en el castillo de madera. A las 11:00 h. se concentrarán todas las comparsas con sus banderas, los capitanes, las abanderadas, los presidentes y la Comissió de Festes de Sant Jordi en el Ayuntamiento, para dirigirse a las 11:15 h., junto con la Corporación Municipal, al templo parroquial de la Virgen de la Misericordia, para asistir a la Solemne Misa Mayor. A la salida de misa se disparará una mascletà, desde el patio de la Casa Abadía. A continuación, acompañamiento del Predicador a la sede de la Confraria de Sant Jordi y al Ayuntamiento por parte de los capitanes, Comissió de Festes de Sant Jordi, Confraria de Sant Jordi y Corporación Municipal.

37

Después, cada filà se dirigirá a sus respectivas capitanías. A las 17:00 h. las escuadras infantiles de todas las comparsas y las bandas de música participarán en el Desfile Infantil de Cabos y Escuadras, que recorrerá la avinguda dels Furs, el carrer La Creu, la plaça de l’Ajuntament y la plaça Major. A las 18:45 h. se reunirán los capitanes, las abanderadas, los presidentes, la Comissió de Festes de Sant Jordi y las autoridades en el Ayuntamiento para dirigirse al templo parroquial de la Virgen de la Misericordia. A las 19:00 h. la Solemne Procesión de San Jorge transcurrirá por la plaça Major y las calles Major, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Finalizará en el templo parroquial de la Virgen de la Misericordia. A la entrada del Santo en la plaça Major será disparada una apoteosis de fuegos artificiales. En el interior del templo se cantarán los gozos al Santo mientras es entronizada su imagen en el altar. Terminará con el Himne de Sant Jordi. A la 1:00 h. Verbena con la Orquesta Euforia, en el Parque Municipal de Villa Rosario.


Programa d’actes Dimarts 24 d’abril, Dia de Moros i Cristians A les 6:00 h. des de la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompanyada de la dolçaina i el tabal, iniciarà la Despertà. Un recorregut per diversos carrers del poble que finalitzarà a la mateixa plaça Major. A les 7:30 h. la Diana entusiasmarà el poble de Banyeres de Mariola amb la participació de totes les filaes i les bandes de música. Comença i acaba a la plaça Major, amb els següents recorreguts que transcorren pels carrers: JORDIANS: Major, Felip IV, Sant Jaume i Àngel Torró. CONTRABANDISTES: Major, Colom, Nou, Laporta i Àngel Torró. MASEROS: Àngel Torró, Laporta, Sant Pere i La Creu. ESTUDIANTS: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni i La Malena. CRISTIANS: Major, Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta i Àngel Torró. MOROS VELLS: La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs i La Creu. MOROS NOUS: Àngel Torró, Beneixama, av. de la Constitució, Laporta, Sant Pere i La Creu. MARROCS: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Juan Bautista Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere i La Creu. PIRATES: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni i La Malena. CALIFES:

Acompanyament de dolçaina i tabal, 24 d’abril de 2017.

Filà de Moros Vells disparant a la plaça Major, 24 d’abril de 2017.

La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs i La Creu. Acabada la Diana, els festers acudiran al Barranc Fondo per esmorzar amb les seues respectives filaes. A les 10:45 h. a la Serreta de la Neu, es realitzarà un Simulacre de Combat. L’iniciaran els ambaixadors del Bàndol Cristià i del Bàndol Moro, acompanyats pels capitans i les bandereres de les filaes de Cristians i de Moros Vells, dels seus festers i de les seues bandes de música. Arribats al Barranc Fondo es procedirà al Ball de banderes. A continuació s’iniciarà la Guerreta i el simulacre de combat d’arcabusseria. Començarà la Filà de Jordians, seguida de les filaes del Bàndol Cristià, en ordre invers d’antiguitat (banda de música, bandera, festers i capità) i del Bàndol Moro encapçalat per la Filà de Moros Vells (capità, festers, bandera i banda de música) pels carrers Conqueridor, Sant Josep, Misericòrdia, Sant Miquel, Nou, Colom, plaça Major, Felip V, fins arribar al monument a Sant Jordi.

38

Tot seguit, es celebrarà al castell, a les 13:30 h., l’Ambaixada Mora. A les 17:30 h. tindrà lloc la Guerreta d’arcabusseria des del carrer Mariola. Començarà la Filà de Califes, seguida de les filaes del Bàndol Moro, en ordre invers d’antiguitat (banda de música, bandera, festers i capità) i del Bàndol Cristià encapçalat per la Filà de Cristians (capità, festers, bandera i banda de música). Es seguirà el recorregut per la plaça d’Els Plàtans, avinguda dels Furs, carrer La Creu, plaça de l’Ajuntament, plaça Major, carrer Felip V, fins arribar al Monument a Sant Jordi. Tot seguit, es representarà al castell, a les 19:00 h., l’Ambaixada Cristiana. Seguidament, la Filà de Moros Vells ballarà el “Ball Moro”. A les 20:30 h. al castell de fusta situat a la plaça Major, Ambaixada Humorística entre les filaes d’Estudiants i de Moros Nous. A continuació, la Filà de Pirates representarà la seua Ambaixada humorística al mateix castell de fusta. A les 00:00 h. Revetlla amb l’espectacle audiovisual Carnavalia On Tour, al Parc Municipal de Villa Rosario.


L A F E S TA

hasta llegar al monumento a San Jorge. A continuación, se celebrará en el castillo, a las 13:30 h., la Embajada Mora.

Marrocs disparant a l’acte de la Guerreta, 24 d’abril de 2017.

Martes 24 de abril, Día de Moros y Cristianos A las 6:00 h. Desde la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompañada de la dolçaina y el tabal, iniciará la Despertà. Un recorrido por diversas calles del pueblo que finalizará en la misma plaça Major. A las 7:30 h. la Diana entusiasmará el poble de Banyeres de Mariola con la participación de todas las comparsas y las bandas de música. Comienza y termina en la plaça Major, con los siguientes recorridos que transcurren por las calles: JORDIANS: Major, Felip IV, Sant Jaume y Àngel Torró. CONTRABANDISTES: Major, Colom, Nou, Laporta y Àngel Torró. MASEROS: Àngel Torró, Laporta, Sant Pere y La Creu. ESTUDIANTS: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni y La Malena. CRISTIANS: Major, Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta y Àngel Torró. MOROS VELLS: La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs y La Creu. MOROS NOUS: Àngel Torró, Beneixama, av. de la Constitució, Laporta, Sant Pere y La Creu. MARROCS: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Juan Bautista Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere y La Creu. PIRATES: Sant Jor-

di, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni y La Malena. CALIFES: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs y La Creu. Terminada la Diana, los festeros acudirán al Barranc Fondo para almorzar con sus respectivas comparsas. A las 10:45 h. en la Serreta de la Neu, se realizará un Simulacro de Combate. Lo iniciarán los ambajadores del Bando Cristiano y del Bando Moro, acompañados por los capitanes y las abanderadas de las comparsas de Cristians y de Moros Vells, de sus festeros y de sus bandas de música. Llegados al Barranc Fondo se procederá al Baile de banderas. A continuación se iniciará la Guerrilla y el simulacro de combate de arcabucería. Comenzará la Filà de Jordians, seguida de las comparsas del Bando Cristiano, en orden inverso de antigüedad (banda de música, bandera, festeros y capitán) y del Bando Moro encabezado por la Filà de Moros Vells (capitán, festeros, bandera y banda de música) por las calles Conqueridor, Sant Josep, Misericòrdia, Sant Miquel, Nou, Colom, plaça Major, Felip V,

39

A las 17:30 h. tendrá lugar la Guerrilla de arcabucería desde la calle Mariola. Comenzará la Filà de Califes, seguida de las comparsas del Bando Moro, en orden inverso de antigüedad (banda de música, bandera, festeros y capitán) y del Bando Cristiano encabezado por la Filà de Cristianos (capitán, festeros, bandera y banda de música). Se seguirá el recorrido por la plaça d’Els Plàtans, avinguda dels Furs, carrer La Creu, plaça de l’Ajuntament, plaça Major, carrer Felip V, hasta llegar al Monumento a San Jorge. A continuación, se representará en el castillo, a las 19:00 h., la Embajada Cristiana. Seguidamente, la Filà de Moros Vells bailará el “Ball Moro”. A las 20:30 h. en el castillo de madera situado en la plaça Major, Embajada Humorística entre las comparsas de Estudiants y Moros Nous. A continuación, la Filà de Pirates representará su Embajada humorística en el mismo castillo de madera. A las 00:00 h. Verbena con el espectáculo audiovisual Carnavalia On Tour, en el Parque Municipal de Villa Rosario.

Ambaixada Cristiana, 24 d’abril de 2017.


Programa d’actes Crist per gaudir del tradicional esmorzar. A les 12:00 h. signaran els nous capitans al Llibre d’Or de la Confraria del Sant Crist a l’Ermita. Després, a la porta, l’Alçà de capitans. Els capitans ixents imposaran les bandes als nous capitans i baixaran disparant fins l’Ermita de La Malena, on tindrà lloc, aproximadament a les 13:00 h., la Conversió del Moro al Cristianisme o “Despojo”. Seguidament es ballarà el “Ball Moro” per la Filà de Moros Vells.

Filà de Contrabandistes disparant davant de l’Ermita de Sant Jordi. Foto cedida per: Óscar Sánchez Martos, 25 d’abril de 2017.

Dimecres 25 d’abril, Dia del Sant Crist A les 8:00 h. els festers dels dos bàndols es reuniran en els voltants de la finca El Morer, on seran alçats els nous capitans i es ballaran les banderes. A continuació, es dispararà pels carrers Sant Pere, La Creu, plaça de l’Ajuntament, La Malena, Sant Antoni i Sant Jordi, i s’arribarà a l’Er-

mita de Sant Jordi, on es dispararà una salva d’honor per filà en record dels nostres avantpassats. Es continuarà fins al cementeri, on tindran lloc les tradicionals Salves d’Honor. Al voltant de les 9:30 h. se celebrarà la Santa Missa en sufragi per tots els difunts. Posteriorment, els festers es dirigiran als voltants de l’Ermita del Sant

A continuació, la Filà de Cristians i totes les altres per ordre de bàndol i antiguitat, baixaran disparant fins a la plaça Major. Els dispars s’iniciaran al cantó del carrer L’Ermita amb el carrer La Malena i seguiran per Mestre Martínez, L’Ermita, Sant Jordi, Calvari i La Malena, fins arribar a la plaça Major, on a les 17:00 h. seran alçats els nous capitans del Bàndol Moro i a les 17:30 h., els del Bàndol Cristià. Les banderes, en ambdós casos, seran ballades en honor als nous capitans. Acabat aquest acte, trasllat dels Sants Jordiets a casa dels nous capitans.

Filà de Maseros dirigint-se al segon recinte del cementeri per disparar les Salves d’Honor, 25 d’abril de 2017.

40


L A F E S TA

Celebració de la Santa Missa en sufragi per tots els difunts, 25 d’abril de 2017.

Miércoles 25 de abril, Día del Santo Cristo A las 8:00 h. los festeros de ambos bandos se reunirán en las inmediaciones de la finca El Morer, donde serán alzados los nuevos capitanes y se bailarán las banderas. A continuación, se disparará por las calles Sant Pere, La Creu, plaça de l’Ajuntament, La Malena, Sant Antoni y Sant Jordi, y llegará a la Ermita de San Jorge, donde se disparará una salva de honor por filà en recuerdo de nuestros antepasados.

nuevos capitanes y bajarán disparando hasta la Ermita de La Malena, donde tendrá lugar, aproximadamente a las 13:00 h., la Conversión del Moro al Cristianismo o “Despojo”. Seguidamente se bailará el “Ball Moro” por la Filà de Moros Vells. A continuación, la comparsa de Cristians y todas las demás, por orden de bando y antigüedad, bajarán disparando hasta la plaça Major. Los disparos se iniciarán en la esquina de la calle La Ermita

con la calle La Malena y seguirán por Mestre Martínez, L’Ermita, Sant Jordi, Calvari y La Malena, hasta llegar a la plaça Major, donde a las 17:00 h. serán alzados los nuevos capitanes del Bando Moro y a las 17:30 h., los del Bando Cristiano. Las banderas, en ambos casos, serán bailadas en honor a los nuevos capitanes. Terminado este acto, traslado de los Sants Jordiets a casa de los nuevos capitanes.

Se continuará hasta el cementerio, donde tendrán lugar las tradicionales Salvas de Honor. Alrededor de las 9:30 h. se celebrará la Santa Misa en sufragio por todos los difuntos. Posteriormente, los festeros se dirigirán a los alrededores de la Ermita del Santo Cristo para disfrutar del tradicional almuerzo. A las 12:00 h. firmarán los nuevos capitanes en el Libro de Oro de la Cofradía del Santo Cristo en la Ermita. Después, en la puerta, la Alçà de capitans. Los capitanes salientes impondrán las bandas a los

Trasllat del Sant Jordiet de la Filà de Moros Nous, 25 d’abril de 2017.

41


Programa d’actes Octavari del Patró Sant Jordi

Octavario del Patrón San Jorge

Al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia es celebraran les misses amb les següents intencions:

En el templo parroquial de la Virgen de la Misericordia se celebrarán las misas con las siguientes intenciones:

Dijous 26 d’abril, a les 20:00 h. Cristians i Moros Vells.

Jueves 26 de abril, a las 20:00 h. Cristians y Moros Vells.

Divendres 27 d’abril, a les 20:00 h. Estudiants i Moros Nous.

Viernes 27 de abril, a las 20:00 h. Estudiants y Moros Nous.

Dissabte 28 d’abril, a les 19:00 h. Maseros i Marrocs.

Sábado 28 de abril, a las 19:00 h. Maseros y Marrocs.

Diumenge 29 d’abril, a les 18:30 h. Contrabandistes i Pirates.

Domingo 29 de abril, a las 18:30 h. Contrabandistes y Pirates.

Dilluns 30 d’abril, a les 20:00 h. Jordians i Califes.

Lunes 30 de abril, a las 20:00 h. Jordians y Califes.

Dimarts 1 de maig, a les 20:00 h. Societat Musical Banyeres de Mariola, Agrupació Musical La Nova, Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal” i Coral Mariola.

Martes 1 de mayo, a las 20:00 h. Societat Musical Banyeres de Mariola, Agrupació Musical La Nova, Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal” y Coral Mariola.

Dimecres 2 de maig, a les 20:00 h. Difunts de Banyeres de Mariola.

Miércoles 2 de mayo, a las 20:00 h. Difuntos de Banyeres de Mariola.

Dijous 3 de maig, a les 20:00 h. Confraria de Sant Jordi.

Jueves 3 de mayo, a las 20:00 h. Confraria de Sant Jordi.

Imatge del Patró Sant Jordi al seu altar, 30 d’abril de 2017.

Cor de cambra “Ad Libitum” a les XXXVIII Jornades Musicals de l’Octavari de Sant Jordi, 30 d’abril de 2017.

42


L A F E S TA

Jordi Navarro Martí, director de l’Ensemble de cordes “Mille e tre”, 1 de maig de 2017.

XXXIX Jornades Musicals de l’Octavari de Sant Jordi

XXXIX Jornadas Musicales del Octavario de San Jorge

Els concerts es realitzaran al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia, d’acord amb el següent programa:

Los conciertos se realizarán en el templo parroquial de la Virgen de la Misericordia, de acuerdo con el siguiente programa:

Dissabte 28 d’abril, a les 20:00 h. “Orquestra de La Marina Alta”. Director: Francesc Estévez. Guitarra: Miquel Pérez Perelló.

Sábado 28 de abril, a las 20:00 h. “Orquestra de La Marina Alta”. Director: Francesc Estévez. Guitarra: Miquel Pérez Perelló.

Diumenge 29 d’abril, a les 19:30 h. “The G-Brass Poject” presenta “Four pipes / Quatre tubs”. Orgue i trompeta.

Domingo 29 de abril, a las 19:30 h. “The G-Brass Poject” presenta “Four pipes / Quatre tubs”. Órgano y trompeta.

Trasllat del Patró Sant Jordi

Traslado del Patrón San Jorge

Dissabte 5 de maig, a les 20:00 h. Missa i trasllat en processó de la imatge de Sant Jordi a la seua Ermita. Eixirà del temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia i recorrerà la plaça Major i els carrers Àngel Torró, Sant Jaume, Felip IV i Major. Passarà novament per la plaça Major i carrer Sant Jordi. A l’arribada del Sant a l’Ermita, es dispararà un castell de focs d’artifici.

Sábado 5 de mayo, a las 20:00 h. Misa y traslado en procesión de la imagen de San Jorge a su Ermita. Saldrá del templo parroquial de la Virgen de la Misericordia y recorrerá la plaça Major y las calles Àngel Torró, Sant Jaume, Felip IV y Major. Pasará nuevamente por la plaça Major y la carrer Sant Jordi. A la llegada del Santo a su Ermita, se disparará un castillo de fuegos artificiales.

Castell de focs d’artifici disparat al finalitzar el Trasllat del Patró Sant Jordi. Foto cedida per: Óscar Sánchez Martos, 6 de maig de 2017.

43


r o d a x i Amba Cristià

Simulacre de lluita entre els Ambaixadors Moro i Cristià 24 d’abril de 20 , 17.

mpere e S ía c r a G io v Octa

Ball de bander es al Barranc Fondo, 24 d’abril de 20 17.

Instant de la re presentació de Foto cedida pe l’Ambaixada Cr r: Jordi Molin istiana. a Doménech, 24 d’abril de 20 17. Ball de bander es al castell sim bolitzant la victòria del Bà ndol Cristià, 24 d’abril de 2017 .


Ambaixada Cr istiana, 24 d’abril de 20 17.


Filà Cristians Fundació: Abans de 1780

|

Festers: 115

|

Música: ”Tribute Band “de La Costera

C/ Reconquesta, 2 · www.cristiansbanyeres.blogspot.com · cristiansbanyeres@gmail.com

PRESIDENT Salvador Calero Beneyto

VICEPRESIDENT Jorge Calatayud Ferre

SECRETARI Francisco José Molina Rubio

TRESORER José Vicente Francés Mora

COMISSIONATS Jorge Albero Vañó José Juan Sánchez Tomás

VOCALS Francisco Francés Sánchez Joaquín Albero Navarro Pedro José Francés Jordá Francisco Doménech Vañó

SERGENT José Francés Albero

Junta Directiva.

46


L A F E S TA

Estimat poble de Banyeres de Mariola. En representació de la Filà dels Cristians vull desitjar a tot el poble, un any més, unes entranyables festes de Moros i Cristians en honor al nostre Patró Sant Jordi. En aquesta etapa, en la qual ens ha tocat viure la festa des de la responsabilitat de ser junta, he de reconèixer nombroses experiències positives que hem trobat pel camí, per la qual cosa anime i recomane a tots els festers a ocupar càrrecs de responsabilitat en les nostres filaes i així conèixer més a fons la nostra festa. A més ha estat una gran oportunitat poder gaudir de l’amistat i del companyerisme que hem creat amb les altres juntes de les distintes filaes, presidents, Confraria de Sant Jordi, Comissió de Festes, ajuntament, alcalde de festes, i tanta i tanta gent, amb una mateixa finalitat: engrandir i dignificar les nostres festes de moros i cristians. Sense cap dubte, vull destacar el gran esforç que fem a Banyeres per mantenir la festa amb tota la seua esplendor. Les famílies fan un gran esforç econòmic per poder traure tots els membres a la festa. Els més joves, la majoria en edat d’estudiar, fan també un gran sacrifici. I més tenint en compte els moments actuals en què la inseguretat del treball, els problemes quotidians, les situacions polítiques i socials que deriven en fragmentacions de la convivència dels pobles creen moltes difi-

Carrossa “Salón Medieval”, Segon Premi de l’any 1975.

cultats afegides al dia a dia de les persones. Aquestes situacions, i d’altres, ens porten a veure com la festa presenta situacions gens desitjables, en veure que hi ha festers que es donen de baixa a les nostres filaes. Aquesta és la raó per la qual desitge que la situació millore i prompte puguen gaudir de nou de les nostres festes. Aquest és el segon any de la Junta que presidisc. Per això vull deixar constància de l’ajuda que he tingut en tot moment pels membres que la formen i, al mateix temps, els done les gràcies per suportar les meues propostes i haver-los fet treballar pràcticament durant dos anys sense interrupció. La finalitat no ha estat una altra que seguir, com tantes altres juntes anteriors, portant aquesta filà al lloc que es mereix, tant per la seua rellevància com per la importància de preservar els nostres festers i la festa en tots els àmbits. Als més joves de la filà els vull animar perquè en seguisquen sent el cor i al mateix temps els agraïsc la frescor i el bon ambient que ens aporten a tots. Acabaré com crec que és el més elegant: demanant disculpes pels errors comesos, que, de ben segur, en seran molts. M’acomiade agraint a tota la filà el suport que ens heu atorgat en tot moment. Vítol al Patró Sant Jordi!

SALVADOR CALERO BENEYTO Cristians disparant a la Guerreta, 24 d’abril de 2017.

47

President de la Filà Cristians


Capitania Cristians CAPITANS Per la filà

Francisco Sanchis Berenguer, del Bovar i Vicente Belda Albero “Sensiet”, any 1941.

Esquadra Oficial i Banda de Música de la Filà de Cristians, 23 d’abril de 2017.

Guardia de la Filà de Cristians custodiant el castell a l’Ambaixada Mora, 24 d’abril de 2017.

48



Filà Estudiants Fundació: Es desconeix per la seua antiguitat | Refundació: 1907 Festers: 340 | Música: Unión Musical Santa Cecilia de Enguera C/ Pizarro, 7 · www.estudiants.banyeres.com · estudiants@banyeres.com

PRESIDENT

VICETRESORER

INTENDÈNCIA

Jordi Beneyto Lozano

Fidel Jordá Ferri

VICEPRESIDENT

MASET

Pablo Sanchís Ferre Daniel Lozano Belda Manuel Marín Rodríguez Juan José Asensio Acosta Jorge Ferre Herrera Ignacio Alonso Jordá Jorge Sanjuán Beneyto Lucía Sanjuán Beneyto María Esteve Cortés Josep Miquel Esteve Cerdá

Iván Beneyto Martínez

SECRETARI Rubén Silvestre Martínez

VICESECRETARI I BANDES DE MÚSICA David Beneyto Francés

TRESORER Herminio Sánchez Sanjuán

Aarón Vicedo Prats

COMISSIONATS Jorge David Albero Martínez Francisco Llopis Sempere

LOTERIA Jorge Antonio Rus Botella Jorge Esteve Cortés Aitor Están Doménech

SERGENT Jose Vicente Ferre Ferre

Junta Directiva.

50


L A F E S TA

Ja ha passat un any des de les meues primeres festes amb el càrrec de president de la Comparsa dels Estudiants. Un any de vivències noves per a mi, les quals puc dir que sempre duré molt a dintre. Estar al capdavant de la comparsa ha fet que aprenga i siga molt més conscient de tot el que representa i significa la festa. He viscut molts actes des d’un punt de vista diferent als viscuts habitualment. Ha estat tota una experiència inoblidable.

Filà dels Estudiants a la Retreta, 22 d’abril de 2017.

Com de ràpid passa el temps! Fa res estàvem aprenent com dur-ho endavant i ja estem acabant. He de dir que hi ha hagut molta feina però amb el bon humor que caracteritza la comparsa tot ha estat molt més senzill.

Voldria aprofitar aquesta publicació per a dirigir-me als festers i reivindicar l’assitència als actes dels dies 24 i 25. Per diferents motius està baixant el nombre de participants. Actes tan emblemàtics com ara el Simulacre de Guerrilla, les Ambaixades i el Ball de banderes experimenten una manca de participants preocupant. Vull agrair a tota la comparsa el suport que m’ha atorgat durant aquestos dos anys. I sobretot el meu agraïment més sincer a la meu Junta Directiva. Sense ells, sense la seua inestimable ajuda, res no haguera estat possible. Ara l’esquadra “La Safa” forma part de la història de la comparsa. Sabem que dins d’uns anys, en tornar a llegir aquestes paraules i veure aquestes fotografies, de segur que farem un somriure pels grans moments viscuts en aquesta etapa. Per concloure desitge unes bones festes de Moros i Cristians a totes les festeres, festers, banyerins, banyerines i visitants. El capità José Beneyto Llorca, abril de 1948.

Vítol al Patró Sant Jordi! Visca la Comparsa dels Estudiants!

JORDI BENEYTO LOZANO

President de la Filà Estudiants

51


Capitania Estudiants CAPITANS Per la filà

Estudiants a l’Entrada, 22 d’abril de 1954.

Baixada del Sant Crist disparant, 25 d’abril de 1951.

Filà dels Estudiants al Sant Crist, 25 d’abril de 2017.

52



Filà Maseros Fundació: 1928

|

Festers: 329

|

Música: Unión Musical Valladina de Vallada

C/ Sant Isidre, 1 · www.maseros.com · maseros@maseros.com

PRESIDENT Patricio Barceló Francés

VICEPRESIDENT Alfonso Albero Berenguer

SECRETARI Jorge E. Francés Ballester

VICESECRETARI Eleuterio Barceló Francés

TRESORER Jorge González Barceló

COMISSIONATS Ernesto Albero Berenguer Jorge Vañó Jordá

MÚSICA Jorge Vañó Jordá

LOTERIA Juan Vañó Peiró

MASET Luis Ferre Albero

COMUNICACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS M ª Elena Vilanova Calatayud

VOCALS José Sempere Belda Pep Sempere Calatayud Susana Barceló Sempere Jorge Francés Cerdá Patricio Barceló Aragonés Juan A. Espinosa Vañó Carlos Francés Vañó Jesús Barceló Francés

SERGENT Junta Directiva.

54

Rafael Belda Calatayud


L A F E S TA

Esquadra de maseros a l’Entrada, festes de la Relíquia de 2013.

El tiempo pasa inexorablemente. Parece ayer cuando nuestra junta cogió las riendas de la Filà Maseros y de esto ya ha transcurrido un año. Y si volvemos la vista atrás nos encontramos con un año lleno de trabajo, compañerismo, unión, fiesta, ilusión y sobretodo compromiso con la comparsa. Los quehaceres han sido múltiples y desde todos los ámbitos. Un año sin capitán siempre complica mucho la labor de la Junta Directiva. Pese a todo, estas tareas han sido realizadas con el propósito y el bien para la comparsa. Es inevitable que en alguna ocasión haya alguna decisión que no guste a todo el mundo, pero es lógico pensar que hay muchas maneras de pensar distintas dentro de una asociación como la nuestra. Agradecer a la Comissió de Festes de Sant Jordi (presidente, secretario, alcalde de fiestas, comisionados, presidentes de las distintas comparsas, presidente de la Confraria de Sant Jordi) entrantes y salientes por la ingente labor en beneficio de la fiesta.

Felicitar como no a nuestros capitanes, Jani y Maruja por el buen sabor que nos dejaron en la Reliquia y que con su buen hacer, entusiasmo y sentimiento auguran unas fiestas de San Jorge extraordinarias. Saben que tienen mi amistad y la de la Junta Directiva y el cariño y apoyo de la comparsa. Pensar en el pasado es mirar hacia el futuro, por lo que nunca debemos olvidar a los difuntos de la comparsa que han sido parte importante de nuestra historia. En el horizonte el futuro inmediato son las fiestas de San Jorge a las que hay que recibir con ilusión y entusiasmo. El futuro de la comparsa, el que queramos que sea, viene marcado por la tradición. Ella nos ha marcado el camino y ahora tenemos que ser capaces de adaptarnos a los nuevos retos que tenemos por delante. Solo me queda por último desear unas felices fiestas a todos.

Cabría destacar el esfuerzo que se está realizando para conservar el disparo de arcabucería del tercer y cuarto día, ante la rigidez actual de la ley expresar desde aquí todo mi apoyo.

55

Visca Sant Jordi! Visca els Maseros!

PATRICIO BARCELÓ FRANCÉS

Presidente Filà de Maseros


Capitania Maseros

CAPITANS Juan Ramón Doménech Ribera José Antonio Belda Puig María Puig Gandía

BANDERERA Mª Teresa Vañó Enrique

María Puig Gandía amb la seua mare María Gandía Puerto, el seu germà Ricardo i son pare Ricardo Puig Juan, Processó del 23 d’abril de 1963.

María Puig Gandía amb el seu fill José Antonio Belda Puig a l’Ofrena de flors, 22 d’abril de 1983.

Juan Ramón Doménech Ribera i María Puig Gandía baix les mantes de la Filà de Maseros, 23 d’abril de 2010.

56


L A F E S TA

57


Filà Contrabandistes Fundació: 1955

|

Festers: 145

|

Música: La Primitiva de Castell de Castells

C/ Pizarro, 9 · www.juntacontrabando.blogspot.com · juntacontrabando@blogspot.com

PRESIDENT

COMISSIONATS

VOCALS

Armando Ballester Ballester

Francisco Javier Sanchis Belda José Enrique Calabuig Mataix

Aida Vañó Llopis Noelia Ballester Albero Raúl Ballester Vañó José Joaquín Ballester Belda Javier Albero Ribera Patricia Molina Ferre Mª José Molina Ferre Obdulio Calabuig Sempere Fabiola Molina Puig

VICEPRESIDENTA Fina Vañó Sanchís

TRESORERS

ASSESSORA MUSICAL Sara Mora Beneyto

INTENDÈNCIA

Jorge Albero Ibáñez Mª José Sempere Huertas

Rafael Salas Montilla José Antonio Molina Doménech

SECRETARIS

LOTERIES

Juan Bautista Ribera Romero Eduard Beneyto Albert

Fina Vañó Sanchís Mª José Sempere Huertas

SERGENT Eusebio Carrillo Ballesta

Junta Directiva.

58


L A F E S TA

Visita al Centre Penitenciari de Fontcalent, 14 de juliol de 2004.

El temps passa molt de pressa. Quan molts festers i gent del poble comence a fullejar aquest llibre, els Contrabandistes estarem triant el nou president/a que durant dos anys haurà de portar la filà endavant. Tindrà totes aquestes festes de Sant Jordi per preparar-se i haurà de triar la seua junta que, de segur, arribarà plena de nous projectes i d’il·lusions. Esperem que el treball desinteressat dut a terme per nosaltres servisca perquè els Contrabandistes continuen fent festa. Un any més comencen els preparatius per a les festes de Sant Jordi. I aquest any és l’últim com a president de la comparsa. És moment d’agraïments. Els primers a tota la Filà de Contrabandistes per haver fet molt fàcil estar dos anys com a junta. Després a les famílies, ja que són les que suporten totes les hores de reunions i de treball. I per últim a la meua junta per la gran tasca realitzada durant aquestos dos anys, per haver-me donat suport i haver pogut dur endavant tot el treball que hem realitzat. Ja s’acaba. Desprès de dos anys la meua etapa com a president toca a la fi. Són molts els moments viscuts. Són també nombrosos els esforços d’una junta que sempre ha treballat per la filà i per les festes del seu poble. Tots i cadascun dels seus membres formarà part d’un record inesborrable que mai ningú no podrà fer desaparéixer del meu magatzem de vivències festeres. Per tot això, gràcies junta. I si posem la vista enrere hi ha molts records d’aquests dos anys. Un ha estat tenir capitans en el temps que hem estat de junta. Ja estava bé! Desprès de huit anys d’absència, la capitania Requena Catalán ens va omplir de moments molt emotius. També ens va donar l’oportunitat d’obrir les portes de la nostra casa a molts festers d’altres filaes i gent no festera, que va viure amb molta il·lusió la festa i va engrandir més, si

cap, l’ambient de la nostra família. En nom de tots el Contrabandistes, moltes gràcies! D’altra banda, la capitania d’enguany, la família Machaco. Al seu front la capitana Andrea Ferre Albero, acompanyada pel seu germà Alberto Ferre Albero i la seua cunyada Mercé Payá Garcia, els seus cosins Laura i Maria Francès Albero, Javi, Pablo i José Miguel Albero Ribera, Lucia i Nuria Albero Sempere tots acompanyats per la seua iaia, la banderera Herminia Ibáñez Quiles. Desitge que gaudiu i sigueu molt feliços en companyia de les vostres famílies. Ja vàreu tenir l’experiència de la Relíquia i aquestes properes festes estic segur que seran unes festes inoblidables. Moltes gràcies i la més sincera enhorabona en nom meu i de tota la comparsa. També m’agradaria recordar i dedicar unes paraules a tots els festers que han format part d’aquesta comparsa i que ens han deixat: els nostres difunts. Sempre els tindrem presents a la nostra memòria, ja que han fet més gran la comparsa amb la seua devoció, simpatia, sacrifici i sentiment per la festa. Finalment vull desitjar unes bones festes a totes les filaes, companys presidents, capitans dels Maseros –Jani i la seua dona Maruja–, dels Moros Vells –el meu benvolgut Don Jordi i família–. I finalment, als capitans dels Califes –la família García Francés–. També a bandes de música, a tot el poble de Banyeres de Mariola i a tots aquells que decidisquen visitar-nos i gaudir de la nostra festa.

59

Vítol al Patró Sant Jordi. Visca els Contrabandistes.

ARMANDO BALLESTER BALLESTER

President Filà de Contrabandistes


Capitania Contrabandistes CAPITANA Andrea Ferre Albero

BANDERERA Herminia Ibáñez Quiles

CAPITANIA Alberto Ferre Albero Merce Payá García Javier Albero Ribera Pablo Albero Ribera José Miguel Albero Ribera Laura Francés Albero María Francés Albero Lucía Albero Sempere Nuria Albero Sempere Andrea Ferre Albero amb el seu iaio José Albero Pascual, 5 de setembre de 1999.

Capitans dels Contrabandistes després de signar al Llibre d’Or del Sant Crist, 25 d’abril de 2017.

60



Filà Jordians Fundació: 1980

|

Festers: 68

|

Música: Grupo Musical “Adelum” de Villena

C/ Jaume I, 6 · www.jordians.org · comparsajordians@gmail.com

PRESIDENT

COMISSIONADES

MUSICA

Miguel Cortés Martínez

Beatriz Francés Tortosa

VICEPRESIDENT

Cristina Jornet Jornet

Adrián Sirera Ribera Camilo García González

Jorge Francés Pina

LOTERIA

SECRETARI

Raúl Jornet Jornet

Juan Carlos Molina Pastor

Vicente Albero Belda

VICESECRETARI

Jordi Puig Ferre

Alfonso Cantos Del Vas

INTENDÈNCIA

TRESORER

Jorge Luis Herrero Francés

David Ruano Segura

Aida Blanquer Cortés Ana María Ferre Aracil

VICETRESORER

Cristina Albero Barrientos

José Vicente Belda Beneyto

Moisés Serrano Bernabeu

ARXIU Emilio Doménech Valor

CRONISTA Jordi Cardona Sempere

VOCALS Javier Molina Pla José Belda Ferre Pau Vañó Sosa José Miguel Latorre Ballester José Antonio Beneyto López Rafa Bodí Montes Raúl Albero Clemente

Junta Directiva.

62


L A F E S TA

Esquadra de la Filà de Jordians desfilant a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

Ja fa uns disset anys, un grup de joves vam decidir formar part de la festa al nostre poble. Vam coincidir que la Filà de Jordians era la idònia per a fer-ho. Des del primer dia vam comprovar que no estàvem equivocats. Les ganes de créixer com a filà i, sobretot, de fer festa, ens van donar la raó. Després de ser membres de l’esquadra oficial i d’algunes altres juntes, ara arriba l’hora de tornar tot el que aquesta filà ens ha aportat. Mai no oblidaré el Dia de Glòria, quan entre rumors i alguna que altra rialla, em van dir que era el nou president dels Jordians, cosa que mai no haguera esperat. Vull donar, per tant, les gràcies a totes aquelles persones que han dipositat la seua confiança en la meua persona per estar al capdavant d’aquesta gran família. En especial a l’esquadra “Q Boze”. Tot agraïment sempre serà poc. Parle en nom de tota la Junta Directiva quan dic, que les ganes de fer filà, companyerisme i sobretot festa, millor dit… FESTA AVANT… (com diu el nostre himne), serà l’objectiu prioritari en aquests dos anys. Amb el suport dels “Veterans”, als quals sempre demanarem el seu consell, l’alegria de les “Tietes”, que estan per al que necessitem i la valentia de “L’Escampà” que sempre estan ací, farem d’aquesta experiència un bon record per a tots els membres d’aquesta junta.

Esquadra a la Desfilada Infantil, festes de la Relíquia de 1993.

Sense res més a dir i amb la il·lusió de fer les coses ben fetes, només em resta desitjar a tot el poble de Banyeres de Mariola unes molt bones festes.

M’agradaria donar l’enhorabona a les capitanies de les filaes de Maseros, Contrabandistes, Moros Vells i Califes i els desitge que passen unes festes inoblidables.

63

Visca la Filà de Jordians i Vítol al Patró Sant Jordi.

MIGUEL CORTÉS MARTÍNEZ

President de la Filà Jordians


Capitania Jordians CAPITANS Per la filà

Esquadra dels Jordians a la Desfilada Infantil, 23 d’abril de 1993.

Esquadra de la Filà de Jordians a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

64



r o d a x i Amba Moro

Conversió de l Moro al Crist ianism 25 d’abril de 20 e o “Despojo”, 17.

rtínez a M n ó z la a P s Giné

Representació del “Ball Moro” al pati d’armes al finalitzar l’A del castell mbaixada Mor a, 24 d’abril de 2017.

Ball de bander es al castell sim bolitzant la victòria del Bà ndol Moro, 24 d’abril de 2017 .

Simulacre de lluita 24 d’abril de 20 entre els Ambaixadors Mor o i Cristià, 17.


Ambaixada M ora, 24 d’abril de 20 17.


Filà MorosVells Fundació: Abans de 1780

|

Festers: 510

|

Música: UM San Diego de Lloc Nou d’En Fenollet

C/ Pizarro, 3 · Apartat 119 · www.morosvells.com · morosvells@morosvells.com

PRESIDENTA

VICESECRETARIA

INTENDÈNCIA

María Belda Silvestre

Beatriz Gisbert Aznar

VICEPRESIDENTA

COMISSIONADES

Mª Isabel Francés Jordá

Raquel Mataix Mora Ana I. Salas Vañó

Francisco Belda Silvestre Carlos Albero Bodí Pedro Gil Ribera Cristina Ribera Tortosa

TRESORERA Silvia Molina Sempere

VICETRESORERA Mónica Berenguer Belda

SECRETARIA Inma Albero Gandía

MÚSICA

MASET

Sonia Ferre García Mª Julia Francés Sánchez Fructuoso Ribera Belda

Ramón Tortosa Belda Rafa Beneyto Martínez Carlos Cortés Albero

LOTERIA

MATERIAL

Mónica Berenguer Belda Beatriz Gisbert Aznar

Magdalena Vicedo Silvestre Carmina Palacios Gadea

Junta Directiva.

68


L A F E S TA

Per segon any consecutiu tinc el plaer de poder dirigir-me al meu poble com a presidenta de la Filà dels Moros Vells. Quan aquest escrit isca a la llum dins del programa de festes, estaré quasi a punt d’acabar la presidència. Per això no puc més que tindre paraules d’agraïment a la meua filà. He viscut –i estic vivint– encara que diria millor que hem viscut i estem vivint, tots els festers i les festeres que formem part de la Junta Directiva dels Moros Vells, una experiència molt enriquiridora i gratificant, la qual ha durat dos anys. Qualsevol esforç i treball que es fa en aquestos anys es veu sobradament recompensat quan veus el maset ple de barrets blaus i mantes a quadros. Hem viscut molt intensament la preparació de qualsevol acte, amb molta il·lusió i amb molt d’orgull. Des dels soparets que cada últim divendres de mes s’han realitzat, tot passant per la preparació de qualsevol junta, o la preparació de les festes de la Relíquia o de Sant Jordi. També el concert de Música Festera. I fins i tot la Paella d’Estiu, entre d’altres. Cadascú amb la seua xicoteta aportació a fer festa i a fer “filà”. I ara amb una barreja de sentiments de goig i d’orgull, però també amb una certa tristor, he

Grup de dones que va ballar el “Ball Moro” l’any 1963, any en que es va recuperar el ball.

de dir Adéu a aquesta presidència que tant m’ha donat i que mai no oblidaré, gràcies a la meua filà, la Filà dels Moros Vells. De part de la Junta Directiva que presidisc, espere, confie i desitge, que tot el poble de Banyeres i tots els visitants gaudisquen de les festes de Moros i Cristians en honor de Sant Jordi. Visca Banyeres i Sant Jordi. I visca els Moros Vells

MARÍA BELDA SILVESTRE

Presidenta Filà de Moros Vells

Filà de Moros Vells disparant les Salves d’Honor al cementeri, 25 d’abril de 2017.

69


Capitania MorosVells CAPITANS Jorge Albero Blanquer Vicente Ferre Silvestre Santiago López Pascual Jordi Ferre Albero Pau Ferre Albero Jaume López Albero Oriol López Albero

BANDERERES Teresa Albero Piquer Teresa Albero Albero Verónica Albero Albero

Capitania de la família Albero Albero l’any 1992.

Capitans de la Filà de Moros Vells davant la imatge del Patró Sant Jordi al finalitzar l’Entrada de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

70



Filà Moros Nous Fundació: Es desconeix per la seua antiguitat Festers: 205 | Música: Unió Musical Rotglà i Corberà C/ Ángela Sempere Sanjuán, 7 · morosnousbanyeres@hotmail.com

PRESIDENT

COMISSIONATS

VOCALS

Mauro Ribera Ferre

José Calatayud Francés Abel Francés Murillo

Agustín Martínez Doménech Carlos Latorre Ferre Raúl Ferre Martínez Justo J. Garrido Aracil Juan Antonio Ferre Martínez Fernando Romero Albero Elena Puerto Francés Clara Puerto Francés Jaime Cerdá Ferre Lucila Navarro Ferre Paula Navarro Ferre Virginia Sanchis Sirera Sara Sanchis Sirera Carlos Ramón Santonja Alvaro Cerdá Ferre David Martínez Sánchez Juan Carlos Esteve Romero Miguel Ángel Santonja López

VICEPRESIDENT Gil Payá Francés

SECRETARI Carlos García Garrido

VICESECRETARI Felipe Torres Domènech

TRESORER Jordi Ribera Ferre

VICETRESORER Enric Belda Belda

LOTERIA Jose Antonio Aracil González Antonio Manuel Martínez Sempere

INTENDÈNCIA I MASET Juan Carlos Calatayud Francés Antonio Vañó Parra Francisco Vañó Parra Victor Manuel Ferre Revert

ARXIU Mª Luisa Albero Calabuig Manuel Ferre Sanjuán Jorge Esteve Romero Justo J. Garrido Aracil Eloina Garrido Aracil Mª Ángeles Calabuig Alcántara

Junta Directiva.

72


L A F E S TA

Maria Beneyto Vañó, any 1930.

Esquadra Oficial dels Moros Nous a la Diana, 23 d’abril de 2017.

Aquest any ens estrenem com a junta. Les passades festes de la Relíquia vam tindre la primera presa de contacte amb la festa. I encara que només van ser dos dies, ens van resultar molt intensos. Ara, a l’abril, ja ens espera el que és viure de veritat la festa des de dins. No solament durant els quatre dies sinó al llarg de tots els mesos anteriors. Sincerament mai no havia imaginat veure’m en aquesta situació: com a president dels Moros Nous. I escriure aquestes línies en representació de la meua filà per a tot el poble és realment un honor i un orgull ja que és en aquesta comparsa on he crescut i on he gaudit dels bons moments de la festa. En primer lloc vull agrair a tots els moros nous la confiança que van dipositar amb nosaltres el passat mes d’abril quan ens van elegir com a junta per als propers dos anys.

i sempre trobes amb facilitat gent disposada a ajudar i a tirar una mà en tot el que hem necessitat, tant en els preparatius de les festes com en el desenvolupament de qualsevol acte. Aquesta experiència ens està donant una altra manera de viure la festa. La veiem des de dins, amb responsabilitat a l’hora de portar endavant la filà. Veiem el seu funcionament de manera diferent però, a canvi, obtenim un gran benefici: es crea un vincle i un bon ambient amb tots els membres de la junta i amb la resta de la filà. I consegüentment amb els altres presidents i amb les juntes d’altres comparses. Des d’aquestes línies, vull desitjar a tots els festers i poble de Banyeres de Mariola unes bones festes de Sant Jordi. Vull felicitar de manera especial els capitans de les comparses de Maseros, Contrabandistes, Moros Vells i Califes.

Destacar que aquesta junta naix gràcies a la unió d’un grup de gent a l’hora de formar una esquadra oficial fa un any. Sincerament, ha estat ben fàcil formar-la ja que els Moros Nous som una comparsa molt familiar

73

Visca els Moros Nous. Vítol al Patró Sant Jordi.

MAURO RIBERA FERRE

President de la Filà Moros Nous


Capitania Moros Nous CAPITANS Per la filà

Filà de Moros Nous al Sant Crist, 25 d’abril de 1960.

Carrossa dels Moros Nous a l’Entrada, 22 d’abril de 1964.

74



Filà Marrocs Fundació: 1926

|

Festers: 311

|

Música: Unió Musical de la Pobla del Duc

Av. Pla Roig, 17 · www.filamarrocs.com · correu@filamarrocs.com

PRESIDENT

SECRETARI

MAGATZEM I MASET

Jordi Sanjuán Vañó

Rafael Revert Martí

VICEPRESIDENT

VICESECRETARIS

Jordi Joan Beneyto Hernández Efrén Francés Belda Juan Sempere Sempere

Miguel Pascual García

TRESORER Armando Molina Francés

VICETRESORERS

Andreu Ferre i Ferre

LOTERIA

Vicente Vañó Martínez

Jordi Berenguer Vañó Pau Revert Herrera

COMISSIONATS Jan Manel Conejero Vañó Eduardo Murcia Belda

Tomás Ferre Gimeno

COMISSIONAT RESERVA

Jordi Martínez Jordá

Adrián Royo Vallés

VOCALS Fernando Martí Ferre Miguel Francés Sanjuán Miguel Ángel Berenguer Francés Miguel Sanchís Bodí Juan Pedro García Martínez Jesús Martínez Ferre

Junta Directiva.

76


L A F E S TA

Marrocs al Barranc Fondo, 24 d’abril de 1974.

Festers de la filà a l’esmorzar del Barranc Fondo, 24 d’abril de 2002.

la Comissió de Festes de Sant Jordi, l’Ajuntament i les juntes de cada filà.

«Busqueu... busqueu... que algun marroquet lliure trobareu...» I sí, sempre trobareu un marroquet amb il·lusió. Il·lusió per les festes de Sant Jordi. Una il·lusió que es contagia de grans a menuts. Unes festes que donen vida i alegria al nostre poble de Banyeres de Mariola. Moments únics que sense la música, els amics i la família no tindrien el mateix sentit.

Aquest any, fruit d’aquest esforç del que parlàvem que s’ha anat transmetent de generació en generació la nostra filà va inaugurar la Torre Museu el dia 3 de juny de 2017. Així culminava la construcció del maset dels Marrocs, una obra plena d’història i de tradició de la nostra pròpia festa.

A quin fester no se li dibuixa un somriure en la cara quan s’alça del llit un dia 21 d’abril i sap que eixa mateixa nit comença la vespra de les festes de Moros i Cristians? Una vespra plena de bons records al maset de la filà, reunint-se amb amics que moltes vegades no veus tots els dies, ni tan sols tots els mesos. Però, eixa nit, cap fester canviaria la seua esquadra per res del món.

L’esquadra Ai-ba-lababa a la qual pertany des de xicotet, vetla actualment pel bé de la festa de la Filà Marrocs. I personalment com a president, càrrec que per a mi és un honor i una responsabilitat que accepte de tot cor, ens agradaria donar la més sincera enhorabona als capitans de les filaes dels Maseros, dels Contrabandistes, dels Moros vells i dels Califes per tindre la valentia, l’orgull i l’estima de representar la seua filà en uns dies tant entranyables per a tots.

I que em dieu del dia de l’Entrada? Començant amb l’Ofrena de flors a Sant Jordi on xiquets i grans comparteixen un acte molt emotiu, ple de tradició i sentiment. Seguidament, un espectacular concurs de bandes de música que ens posa la pell de gallina a festers i veïns del poble. I com no, l’Entrada de Moros i Cristians, tan especial per a la immensa majoria dels festers. I així, podria seguir amb tots els actes de les festes de Moros i Cristians, però crec que em faltarien pàgines per a descriure el que sent aquests dies de festa.

I per descomptat desitjar a tots els festers i festeres, veïns i veïnes del nostre poble bones festes de Sant Jordi. «Festes de companyerisme, festes de comunitat, d’unió entre rics i pobres, d’unió entre xics i grans.

Aquestes festes de Sant Jordi no serien el que són hui dia sense l’empremta que ens han deixat els nostres avantpassats, els quals recordem totes les festes amb respecte i estima. Una empremta plena d’esforç i sacrifici que s’ha anat reforçant de generació en generació i que hui fan possible festers i festeres del nostre poble amb associacions com la Confraria de Sant Jordi,

77

Teixidor deixa el teler, llaurador guarda el forcat, trau el trage de fester i a formar en la filà». VISCA ELS MARROCS! VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI!

JORDI SANJUÁN VAÑÓ

President de la Filà Marrocs


Capitania Marrocs CAPITANS Per la filà

Esquadra de la Filà Marrocs a la Diana, principis de la dècada de 1960.

Esquadra iniciant l’Entrada de les festes de Sant Jordi, principis de la dècada de 1980.

78



Filà Pirates Fundació: 1948

|

Festers: 203

|

Música: Unió Musical Xixona

C/ Major, 47 · Apartat 113 · pirates.banyeres@gmail.com

PRESIDENT

COMISSIONATS

VOCALS

Jose María Garrido Salas

Gregorio Martínez Huertas

VICEPRESIDENT

Antonio Verdú Bodí

Juan Martínez Huertas

LOTERIA

Rocío Garrido Vañó Jose Mª Del Moral Jiménez María Martínez Vañó Alexandre Platero Martínez Soledad Ortuño García Jorge Navarro Albero Aroa Latorre Estevan Fco. Javier López Pascual Raquel Vañó Puerto Verónica Verdú Valdivieso Maite Martínez Francés David Martínez Martínez

TRESORER Cristóbal Martínez Huertas

SECRETARI Jorge Molina Pastor

VICESECRETARI Juan Tercero Córcoles

Fidel Belda Albero

MASET Antonio Garrido Salas Miguel Carrillo Ballesta Enrique Garrote Azorín

SERGENT

Ángel Fernández Mompó

Jose Mª Fernández Mompó

Junta Directiva.

80


L A F E S TA

Ya estamos otra vez en puertas. Una vez más las prisas, los nervios, las cenas, los trajes... Nos preparamos nosotros y preparamos nuestras casas para unos días de locura. Olvidamos el fútbol, las noticias, las series, incluso el trabajo, y por unos días somos nosotros los protagonistas. Nos juntamos sin importarnos con quien. Entramos a casas que no conocemos y abrimos la nuestra a quien nunca entró. Reímos más que nunca, brindamos como si no hubiera mañana... Y el pueblo lo vive, se llena de color, de música y de alegría. ¡Son las fiestas! nuestras fiestas, las que le dan sentido a las filaes. Son ellas, las fiestas, las responsables de esta locura. Las esperamos porque las necesitamos. Necesitamos por unos días olvidarnos de quien es cada uno para ser todos iguales. Necesitamos las fiestas para abrirnos, para unirnos, no para separarnos. En todas las casas, en todas las familias, conviven festeros, músicos y no festeros y todos viven y participan de la fiesta. Todos tienen su papel. Ninguno es más importante que otro. En esta función todos somos necesarios y de todos depende acordar unas fiestas, que como dice el himno que tanto

Carrossa de la filà, 22 d’abril de 1956.

cantamos, sean fiestas de hermandad. Respetemos la opinión de esas personas que no desfilan por la calle La Cruz pero que saben de la entrada más que tú que desfilas, porque ellos te han visto a ti y a quien tú no ves... A esas personas que aguantáis el frío, la lluvia, el cansancio, os agradezco en nombre de la Filà Piratas que estéis ahí, que nos regaléis vuestra sonrisa, vuestro aliento, vuestros aplausos y nos hagáis sentir, una vez más, ese sentimiento de gratitud tan extraño que siente el festero al desfilar y ser aplaudido. A esas personas que esperáis con paciencia infinita vernos pasar, a pesar de la hora, sabed que todas las horas de ensayo, los nervios de los cabos de escuadra, el querer hacerlo bien, es por vosotros. Y aunque le pese a algunos festeros de otras filaes, los Piratas seguiremos siendo Piratas. Elegantes con la marcha mora y arrancadas con paso marcial en el pasodoble. Es nuestro sello. Y mientras vosotros estéis ahí para animarnos, no faltarán Piratas para agradecéroslo. En nombre de la Filà Piratas os deseamos unas fiestas llenas de alegría y entendimiento. Nosotros pondremos nuestro granito de arena para que así sea. Felices Fiestas de Moros y Cristianos en honor de Sant Jordi.

JOSE MARÍA GARRIDO SALAS Ambient fester entre filaes, 23 d’abril de 1969.

81

Presidente de la Filà Pirates


Capitania Pirates CAPITANS Per la filà

Alçada del capità Ángel Sirera al Morer, 25 d’abril de 1959.

Dispar de Salves d’Honor de la Filà de Pirates al primer reciente del cementeri, 25 d’abril de 2017.

82



Filà Califes Fundació: 1977

|

Festers: 73

|

Música: Unión Musical de Quesa

C/ Sant Vicent, 3 · califes.com@gmail.com

PRESIDENTA

TRESORERA

Ana García Francés

Mónica Molina Ferre

VICEPRESIDENTA Begoña García Francés

SECRETÀRIA Almudena Sirera Martínez

VOCALS Alberto Dobón Belda

COMISSIONADES

Isabel Calabuig Molina

Mª Teresa García Jiménez Mariló Sánchez García

Mª Victoria Sánchez Sánchez

LOTERIA

Gregorio Mora Albero

Camilo Sanegre Mateu Luis Miguel García Payá

Antonio García Oliva Gregorio Mora Molina Javier Mora Albero

Junta Directiva.

84


L A F E S TA

Filà de Califes al Sant Crist, 25 d’abril de 2017.

Amb aquestes festes donaré per finalitzada la meua tasca com a presidenta dels Califes. Aquesta tasca que no haguera pogut desenvolupar sense l’ajuda de la meua junta. És bonic veure la vida de la festa des d’aquest punt de vista i de la manera desinteressada amb què l’hem afrontada. Aquests dos anys ens han servit per a unir-nos més com a esquadra i comprovar que no només som companys de filà, sinó amics. I dels bons! He tingut la sort de conèixer gent estupenda. Estic segura que aquestes relacions, com ara les establertes amb els presidents de les altres filaes als quals he tingut la sort de conèixer, seran per a tota la vida. Ha estat per a mi un orgull ser presidenta d’aquesta xicoteta filà que m’ha vist créixer. Filà que és més que una família. Una família que va triar mon pare fa 40 anys i que gràcies a ell ens ha fet partícips a mi, a la meua germana i, com no, a ma mare, sense oblidar el meu company.

bonic que una persona puga viure dins del món de la festa –el caliu de la gent, el suport de la teua filà i el sentiment de donar per finalitzat l’any de la meua vida com a festera–. Com he dit en un altre moment, per als Califes tenir capità és l’oportunitat per a unir-nos més i fer festa. Espere que aquest any no defraudem i siga així. Aprofite l’ocasió per donar l’enhorabona als capitans dels Maseros, dels Contrabandistes, dels Moros vells i, com no, dels Califes. Els desitge que passen unes bones festes. No vull acomiadar-me sense recordar els nostres difunts, ja que ells també han format i formen part de la nostra festa. Són, al capdavall, els que ens han deixat el llegat. Desitge al poble de Banyeres, a la resta de filaes, als Califes i a la meua junta que passen unes bones festes i que el temps ens acompanye.

Enguany m’acomiade de la meua tasca com a presidenta. Però no puc evitar estar contenta ja que els meus pares m’han regalat poder viure aquest any de manera diferent: ser presidenta i capitana alhora deu ser el més

85

Vítol al Patró Sant Jordi!

ANA GARCÍA FRANCÉS

Presidenta de la Filà Califes


Capitania Califes

CAPITANS Luis Miguel García Payá Javier Mora Albero

BANDERERES Ana Francés Sánchez Begoña García Francés Ana García Francés

Begoña i Ana García Francés a l’Ofrena, 22 d’abril de 2003.

Luis Miguel García Payá ballant la bandera de la filà.

86

Família García Francés.



Confraria de Sant Jordi Fundació: Es desconeix realment l’inici del seu camí, perquè la devoció a Sant Jordi a Banyeres de Mariola ve des de temps immemorial. Es va constituir i reglamentar oficialment el 23 d’abril de 1928. | Nombre de socis: 1765 confrares C/ Sant Francesc, 10-12 www.santjordi.banyeres.com · santjordi@banyeres.com · www.sanjorge.banyeres.com · sanjorge@banyeres.com

PRESIDENT

Rafael Evaristo Belda Doménech

VICEPRESIDENT

José Tortosa Beneyto

SECRETARI

Rodrigo Ferre Bodí

TRESORER

Vicent Albero Ferre

CONSILIARI

Ricardo Díaz de Rábago y Verdeguer

VOCALS

Daniel Albero Berenguer Dolores Albero Ribera Jorge Albero Vañó

Julio Albero Vañó José Miguel Alfaro Alfaro Santiago Ballester Belda Juan Ballester Sanegre Mila Blanquer Molina Rigoberto Company Ribera Manuel Díaz Martínez Javier Doménech Antolí Mª Amparo Enrique Albero Fernando Fajarí Molina Ximo Ferre Ferre Amparo Ferre Francés Baldomero Ferre Francés Mª Pilar Ferre Francés Juan Luis Ferre Pérez Daniel Ferri Puig Sergio Ferris Mompó Joaquín Francés Bodí

Bartolomé Francés Ferre Fidel Francés Jordá Mª Jesús Garrido Aracil Diego Garrigós Jara Dolores Jara Más Mª Rosario Lozano Conejo José Julio Mataix Vicedo Gregorio Mora Molina Óscar Navarro Albero Jordi Puig Ballester Antonio Manuel Requena Martínez Rafael Miguel Sempere Aznar Antonio Terol Jara Ricardo Tortosa Beneyto Juan José Vañó Requena Victoriano Vañó Ribera Pedro Vilanova Mora

Junta Directiva.

88


L A F E S TA

El president de la Confraria de Sant Jordi, Rafael Evaristo Belda Doménech, obsequia una imatge del Sant Patró a l’Il·lm. Sr. Vicari General de València En Vicente Fontestad Pastor, predicador de les festes de la Relíquia, 3 de setembre de 2017.

Aquestes són les primeres línies que dirigim al poble de Banyeres com a nova Junta de la Confraria de Sant Jordi. Volem agrair a tots els que han format part de les anteriors Juntes de la Confraria el seu treball i dedicació que ha fet que la institució tinga un patrimoni cultural, material i religiós molt important. També volem agrair als membres de l’anterior Junta la col·laboració en el traspàs i canvi de junta. Un agraïment molt especial a tots els que han decidit viure la festa des d’una altra perspectiva organitzant els actes religiosos i treballant d’una manera discreta per engrandir-la i millorar-la, si cap, un poquetet més. Moltes gràcies a tots.

i l’afortunat posseïdor de la papereta va ser Arístides Rico Albero. Enhorabona.

Al mes de juliol vam participar en la fireta de La Malena venent articles que tenim en dipòsit d’altres Juntes, amb la novetat que enguany teníem dècims de Loteria de Nadal i la rifa d’una imatge de Sant Jordi en bronze, obra de Manolo Boix, rèplica a escala del monument a Sant Jordi. El motiu principal de fer la rifa era que qualsevol veí del poble poguera tindre una peça tan valuosa a sa casa participant amb cinc euros que costava cada papereta. El sorteig va ser el dia 1 de desembre de 2017, el numero guanyador va acabar en 164

El primer diumenge de setembre, i com mana la tradició, vam commemorar la Festa de la Relíquia de Sant Jordi. Pel matí el predicador de la Missa Major va ser l’Il·lustríssim D. Vicente Fontestad Pastor, Vicari General de València i Canonge de la Santa Església Catedral. Per la vesprada va eixir en Processó baix pal·li la Relíquia finalitzant l’acte besant la Relíquia les autoritats, els capitans, festers i devots del poble. Cal ressaltar que les processons són un acte de recolliment on el silenci forma part i dóna sentit a la mateixa. És per això

El dia 24 d’agost, convidats per la Junta Parroquial del Camp de Mirra, vam participar de la Missa Major en Honor de Sant Bartomeu. Celebraven el 200 aniversari de la construcció del Temple Parroquial i els centenaris de l’arribada de la Relíquia de Sant Bartomeu i de la reconstrucció de la seua ermita; ens van convidar a que baixàrem amb la nostra Relíquia, que junt al Lignum Crucis de Biar, la Relíquia de Sant Blai de Bocairent i la de Sant Bartomeu van presidir la celebració de l’Eucaristia.

89


Confraria de Sant Jordi que ens agradaria que es respectara i es visquera encara més profundament l’acte de la Processó. En un altre ordre de coses, un membre de la Junta va suggerir il·luminar el Sant Jordi que hi ha a la façana lateral de l’església, al carrer Sant Jordi. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, amb el suport de tots els grups polítics i a Juan Castelló Mora per donar-nos permís per a fer la instal·lació a la seua façana, hui podem gaudir de la imatge per la nit quasi més que durant el dia. Respecte al projecte que ens hem proposat de la restauració de la porta del carrer Sant Jordi estem estudiant els pressupostos que tenim i en breu esperem encarregar el treball al taller que millor realitze el treball. Hi ha actituds i comentaris que ens sorprenen molt gratament. La fe i la devoció al nostre Patró se’ns manifesta de tantes maneres que ens fa sentir-nos orgullosos de la responsabilitat que tenim. Un confrare que està convalescent i mentre es recuperava de la seua malaltia, volia col·laborar amb la Confraria, se’ns va oferir per a apegar les caputxes que utilitzem a les processons. És un gest que naix de l’interior de la persona i que agraïm profundament, així com a totes les persones i entitats que guarden el cartó per a la Confraria perquè els seria més fàcil depositar-lo als contenidors. És molt d’agrair

Solemne Missa Major de les festes de la Relíquia, 3 de setembre de 2017.

Recollida de cartró per part dels membres de la Junta Directiva de la Confraria de Sant Jordi, 21 d’octubre de 2017.

90


L A F E S TA

IV Nit d’Humor organitzada per recaptar fons per finançar els projectes de la Confraria de Sant Jordi, 26 de gener de 2018.

que destinen temps i sacrifiquen espai esperant a que fem l’arreplegada de cartó. Moltes gràcies a tots. El passat mes de desembre una família ens va donar una documentació molt valuosa per a la Confraria. Anys enrere quan no teníem la seu de la Confraria, les diferents juntes s’emportaven els esbossos, pressupostos i demés papers a casa i allí quedaven arxivats. El que hem rebut són dibuixos i pressupostos de l’ermita del Conjurador que es volia reconstruir, també l’esbós, pressupost i factures de l’actual carrossa de Sant Jordi. Agraïm aquest gest que ajuda a completar l’arxiu de la història de la Confraria i animem a tots aquells que troben per casa qualsevol paper o document relacionat amb la Confraria que ens el feren arribar.

que són la manifestació d’un poble que es sent identificat amb la figura lluitadora de Sant Jordi pel bé de les persones. Felicitem els capitans i les seues famílies per fer “la Festa a Sant Jordi”. Animem a tots els que treballen per la festa, des de les filaes, la Comissió de Festes, festers i no festers a continuar aportant el millor de cadascú pel bé de la festa. I com no, convidar-los a tots a participar dels actes religiosos. Que Sant Jordi ens done salut i desitgem que el bon temps ens acompanye.

A principis d’enguany es van complir 90 anys de la fundació de la Confraria; el 23 d’abril de 2018 farà 75 anys de l’estrena de la primera carrossa de Sant Jordi i 25 anys de la benedicció del pal·li. Passa el temps i quasi tots els anys tenim algun aniversari que celebrar. Ens trobem a les portes de les festes, que l’harmonia, la felicitat, la unió en la devoció al nostre Patró ens ajude a deixar de costat les diferències que puguem tindre, ens centrem en allò que ens uneix i gaudim d’unes festes

91

Bones festes. VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI.


juny de Marrocs, 3 de useu de la Filà -M rre . To cs la ro ar Inauguració de iu de la Filà M Fotos de l’arx

2017.


Memòria Festera Pregó de Feste s 2017 M ª Àurea Garcia

Francés

Crónica de las Fiestas 2017 Miguel Sempe re Martínez

Una mirada al passat La Festa 2017 en imatges Programes de Festes 1943, 1968 i 1 993


Pregó de Festes 2017 Mª Àurea Garcia Francés 17 d’abril de 2017

Il·lustríssim senyor Josep Sempere, alcalde de Banyeres de Mariola. Senyor Fernando Sempere, regidor de festes. Membres de la Corporació Municipal. Presidents i representants de la Comissió de Festes i de la Confraria de Sant Jordi. Capitans i bandereres. Festeres i festers de totes les comparses. Senyores i senyors. Amigues, amics. Família meua.

«– De mi no vols la vida?, la mort tindràs.– La llança en la mà dreta, l’escut al braç, l’un s’arrenca l’espasa, l’altre l’alfanc. La simitarra mora sembla una falç... » Adaptació del Cant VIII. La fossa del gegant dins Canigó. Jacint Verdaguer.

El Puig, 1237. Els soldats de Jaume I s’enfronten amb un nombre impressionant de sarraïns capitanejats per Zayyan, –els plans i les muntanyes n’eren coberts, diu el cronista Desclot–. Els cristians en són molt menys i es veuen perduts. De sobte, per darrere dels turons de Santa Maria, amb banderes i trompetes, apareixen els soldats cristians que s’havien amagat. El desconcert s’apodera ara de les tropes sarraïnes. Estan convençuts que arriba el rei Jaume en persona, la fama del qual s’havia estés per tot el món islàmic. Els sarraïns atacants fugen espaordits, en desbandada. Les cròniques asseguren que els cristians només perderen 4 cavallers i 7 peons i que dels enemics les baixes eren nombrosíssimes. El més sorprenent, segons conta la llegenda, va ser observar que molts dels cadàvers no tenien ferides. Què havia passat? Havien mort de terror quan veieren al cel la figura refulgent de Sant Jordi. El Puig de Santa Maria. Una evocació de la reconquesta. J. E. Martínez Ferrando. Adaptació.

Pregó de les Festes 2017.

94


MEMÒRIA FESTERA

Així com hem sentit, les nostres festes commemoren les batalles que es van lliurar a Beniheres entre els soldats del rei en Jaume i els àrabs que hi vivien. De fet, les festes segueixen tenint el nom del que va ocórrer: la lluita entre moros i cristians per la terra, pel territori que ara xafem i del qual som hereus. Amb eixes dos paraules, moros i cristians, tan comunes, tan gastades i tan velles, tenim concentrat tot el solatge de la nostra història. No puc imaginar paraules més poderoses per congregar el poble de Banyeres. Potser estarem impregnats del carisma de Jaume I, home poderós i llegendari com pocs, de qui se sap que era guapo, culte i molt alt per a la seua època. Es diu que la seua figura atreia les seues amants, nombroses, amb la mateixa força amb què esglaiava els seus enemics. És el primer rei que deixa constància dels fets i gràcies a ell sabem com érem i com parlàvem. El sr. alcalde obsequia amb una imatge de Sant Jordi a la sra. mantenedora.

La seua llegenda comença en el seu nom mateix, i a mi m’encanta! Diuen que la reina Maria havia de decidir el nom del seu fill, que havia nascut la nit de l’1 al 2 de febrer de 1208. Va ordenar que feren dotze candeles, totes d’un pes i grandària, cada una amb el nom d’un apòstol. Ordenà que les encengueren totes alhora i prometé a Nostre Senyor, que aquella que durara més donaria nom a l’infant. Durà més la de sant Jaume –ben bé tres dits de través que les altres–. I per això i per la gràcia de Déu coneixerem aquell rei com a Jaume, Jaume I, i després el Conqueridor. Aquell rei ens va fer un poble cristià i ens uní per sempre a Sant Jordi. A l’home, al sant, al cavaller i a la llegenda. El llegat de Sant Jordi es renova en el poble de Banyeres amb la representació del drac i la princesa... i supera totes les batalles i victòries. El seu llegat és la consigna no dita que peregrina per infinitat de pobles com aquella rosa de paper que va de mà en mà, que circula secretament. És el sant que ens uneix a la terra. És l’heroi que alguna volta hem anhelat ser. El seu nom el du el meu fill, i els vostres. És el Patró de Banyeres de Mariola, i de Càceres, del poble del meu home, d’Anglaterra, d’Aragó, d’Istanbul, de Rússia, de Catalunya, de Portugal, de Beirut,... és el sant capaç de congregar fidels de mig món, de religions i creences di-

ferents i una multitud de banyeruts de cent mil llinatges units en esquadres que marxen compassades en el seu honor. Sant Jordi home, sant, cavaller, llegenda...i patró de la nostra festa. Hem començat la festa assaborint, amb la presentació de capitans i bandereres, un tastet del que vindrà. Hem vist entrar capitans majestuosos i bandereres imponents, vestits amb l’orgull de representar les seues comparses i, per tant, a tot un poble, en una mostra d’esplendor i generositat que sé que Banyeres sabrà apreciar. Capitans i bandereres amb el posat distingit de qui sap que passarà a la història, com diu Jaume I en començar el llibre dels fets per tal que els hòmens conegueren i saberen deixarem aquest acte per memòria d’aquells qui voldran sentir les gràcies que Nostre Senyor ens ha fet. Passareu a la història... igual que han passat els que ens precediren. I potser dins d’altres 700 anys hi haurà una pregonera que regire en les cròniques de Banyeres i seduïda per la vostra magnificència, capitans i bandereres, parle del tribut que feu al poble perquè el futur guarde memòria de qui heu sigut i què heu fet. I, si vosaltres, capitans, sou els representants del poble, les vostres esquadres són el poble mateix; gent del

95


Pregó de Festes 2017

Capitans, bandereres, presidents, mantenedora i autoritats al Teatre Principal.

poble preparada ara perquè el cel la veja, colze a colze desfilant a l’uníson, mostrant com som, en què creiem i cap a on anem. Homes i dones, rics i pobres, joventut, història... orgullosos tots d’ensenyar al món la nostra indumentària festera,... els nostres valors d’igualtat, d’empenta, de dedicació. Preparats per demostrar-nos que la festa segueix donant-nos el vertigen de l’emoció, un abril i mil més; oferint-nos el deliri dels cabos d’esquadra... en un anar i tornar de vaivé compassat entre ball i marxa al ritme de música mora i cristiana que ens empeny a seguir-los, que ens captiva i que ens arravata, en una conjunció perfecta, quan, per fi, alcen els braços i mirant-nos als ulls, ens brinden la festa. No hi ha poble que no presumisca de les seues festes de Moros i Cristians. No hi ha poble, que no s’haja cregut el poble elegit. Però els que hem viscut les de Banyeres sabem que les millors del món són les nostres. Potser no seran les més luxoses, ni les més famoses, ni les més multitudinàries... però no crec que en cap altre lloc es gaudisca d’una alegria tan solemne, d’una diversió tan profunda, d’una aroma tan intensa a experiència autèntica. Seria impossible no caure en l’encís que encomana el pasdoble fester o la marxa mora en l’entrà de moros i cristians que, com em va dir un amic músic, bregat en cent mil entraes, en cap altre lloc sona igual. Es percep la música i es viu la festa apassionadament, abans i després d’un any llarg de treball. Diuen de nosaltres que som treballadors sense mesura. Un altre amic extremeny, comerciant, que com-

pra freqüentment per aquesta zona, em recorda cada volta que el veig, que a Banyeres som emprenedors, que s’han creat imperis que valen més que moltes províncies, que ens admira i que ens enveja; però és que tots els que ens ho diuen, que som infatigables, se n’obliden d’afegir que de veres ho som, quan amerats de passió treballem per un anhel. A Banyeres ens unim i ens reunim per instint, com demostra l’existència de tantes associacions, clubs, confraries, fundacions, companyies i comissions i aquesta inclinació a col·laborar per un objectiu comú, té la màxima expressió en la festa. Ens regalem la festa. I en el reconeixement màxim que fem a la cultura popular, ens descobrim com a poble. Poble antic i poble que es renova en cada generació de jòvens que mai no oblidaran d’on han eixit, la societat que ha permés la seua formació, la pertinença a un poble, al poble que crea cultura i consumeix cultura; poble d’empresaris i d’obrers, de mantell de neu a l’hivern i de fresquet a l’estiu, de diferents opcions polítiques, de torns i d’esmorzarets, o d’esmorzarots; d’arcabussos, devot, de misses i herbero. Un poble obstinat a lluitar cada dia perquè res canvie canviant-ho tot; un poble convençut que és cert el que ens diu el nostre poeta Vicent Berenguer: És inútil demanar plaers rutinaris, el que s’esdevé un dia no tornarà mai més.

96

Hui és el dia.


MEMÒRIA FESTERA

«Sí si no és alegria no vull poesia. Res de res. Ara tornaria per aquells carrers. Per aquelles places, per aquelles nits. (...) Ara et diria que et vull molt més.»

Pregonar en circumstàncies tan esplèndides, on tot el món està predisposat a sentir la bona nova de l’inici de la festa, és per a mi un honor, inesperat això sí, i em produeix una satisfacció plena. Emotivament, perquè ara em sent arrelada a Banyeres de manera definitiva; professionalment, perquè la meua condició de professora de valencià no haja passat inadvertida i es veja reconeguda en aquest acte. De tots és sabut que al llarg del temps la bonança de la història no ha estat al costat de la nostra llengua i ni molt menys de la nostra literatura.

Poemes esparsos. Vicent Andrés Estellés

En seré deutora per sempre. Gràcies senyor alcalde, gràcies Banyeres! No he nascut a Banyeres i fa molts anys que estic fora. Me’n vaig però torne perquè terra, no n’hi ha de tan bona. Torne al poble industrial, i a l’enlairada vila perfumada de bones herbes, en cada tassa de timonet i amb aquell pas de danses que creia ben oblidat. Torne a les imatges que no se’n van i als núvols que passen com qui no diu res. Torne al Molí Sans de la mà de mon pare, on va fer, entre torns de nit i suor, el paper per als llibres de la nostra vida. Torne a la vida entre les lectures de ma mare. Torne cada dia als meus pares i, si per bé és, cada any a les meues festes.

Festeres i festers!, i torne al nostre poeta. Vosaltres sou la paraula edificant d’un món, no per més complex, menys impossible, no per més sorprenent menys real! Capitans i bandereres dels Estudiants i Moros Vells, Contrabandistes, Pirates, Moros Nous, Maseros i Jordians, Marrocs, Califes i Cristians! Ja podeu enlairar l’espasa, la simitarra i la falç, feu ballar els estendards moros i cristians perquè el poble de Banyeres i potser el món sencer ens està esperant! Vítol al Patró Sant Jordi!

Signatura de la sra. mantenedora al Llibre d’Or de l’Ajuntament.

97


Crónica de las Fiestas 2017 Miguel Sempere Martínez Cronista Oficial de Fiestas

«En la vivencia tranquila del recuerdo de los muertos brilló una perla caída sobre la tierra sagrada donde descansan los nuestros. De una mejilla rosada brotó, mientras se rezaban oraciones de recuerdos, escondiendo avergonzada su luz y su sentimiento. Y en la escarcha plateada fecundóse entre las flores de mil intensos colores que imaginación soñara. Luces, flores, sentimientos entre pólvora quemada. Vivencias, sueños, recuerdos... que brotan de salva en salva.»

dad y de satisfacción. Lo paso bien cuando rememoro las vivencias de nuestros mayores, que año tras año se renuevan, acentúan y actualizan. Así pues, siguiendo mi costumbre de realzar algunos fragmentos de la crónica bajo su aspecto poético permíteme, amigo lector, que en esta ocasión intercale algunos fragmentos de la obra de Juan Ramón Jiménez, por haber cumplido un siglo la publicación de su Platero y yo (1916), en la que supo legarnos grandes pensamientos fácilmente acoplables a nuestras fiestas, los cuales juzgo interesantes.

Crónica de las Fiestas de San Jorge 2017

* «Sóc jo o és el meu besavi reencarnat en la filà? És el temps un testimoni, o estem vivint del passat?»

28 de enero, sábado

Parece que fuera ayer, un pequeño intervalo en la historia y en el tiempo, cuando el Padre Jesualdo propuso a la Comissió de Festes que se celebrara una misa por todos los difuntos dentro del acto que, desde inmemorial, celebraba Banyeres el veinticinco de abril. Ha pasado medio siglo y todavía lo estoy viviendo. Igual que en mi memoria siento vivos tantos y tantos recuerdos, en los que están siempre presentes centenares de festeros, amigos, familiares... Y después de señalar lo que fue inicio de uno de nuestros actos más emblemáticos, ratificación de una tradición mediante un diálogo espiritual protagonizado por la pólvora y la oración por nuestros mayores, nos situamos en lo que fueron las Fiestas de Moros y Cristianos en honor a San Jorge durante todo el año 2017. Poesía es vida. Y la Fiesta es un hermoso poema repleto de amor, de fraternidad, de ilusión, de espirituali-

En el salón de plenos del Ayuntamiento tuvo lugar el fallo del concurso de carteles de nuestras fiestas en su edición XXXII. Se presentaron diecinueve obras de las que se clasificaron seis para un segundo estudio. Resultaron ganadoras finalmente la de Vicent Ramón Pascual i Giner, de Bocairent, como cartel y portada de nuestro programa. Quedó en segundo lugar el galardón para el mejor artista local, otorgado a Kevin Gómez Galán.

10 de febrero, viernes En la sala de exposiciones anexa al Teatro Principal fueron expuestas las obras presentadas al concurso anteriormente citado. Se contó con la presencia de los representantes del mundo festero: capitanes, presidentes, Comissió de Festes, Confraria de Sant Jordi y numerosos invitados, a quienes dirigieron la palabra el sr. alcalde de fiestas, el sr. presidente de la Comissió de Festes y el sr. alcalde, el cual cerró el acto. A partir de aquel momento y durante varios días esta exposición fue visitada por numerosas personas.

98


MEMÒRIA FESTERA

11 de marzo, sábado A las 20:00 h. la filà de Marrocs inició el turno de entraetes de la fiesta que se va prolongado hasta nuestros días grandes.

12 de marzo, domingo

Baraka Circ - Two Circus, 5 de marzo de 2017.

5 de marzo, domingo A las 18:00 h., se llevó a cabo en el Teatro Principal la entrega de los premios de los concursos de dibujo y redacción de 2016 a los escolares. Actuó el grupo “Baraka Circ - Two Circus”, que hizo la delicia del mundo infantil y de los adultos asistentes al acto. Fueron presentadores los comisionados Ignacio Ferre Garrido y Ana Salas Vañó.

Entraetes «Sobre el alegre cielo azul, gélido y estrellado el norte silencioso acaricia, vivo, con su pura agudeza. ¡Que fuerza de adentro me eleva, cual si fuese yo una torre de piedra tosca con remate de plata libre! ¡Mira cuanta estrella, se diría que el cielo es un mundo de niños que le está rezando a la tierra un encendido rosario de amor ideal! ¡Platero! ¡Diera yo toda mi vida por la pureza de esta noche… clara y dura!»

La filà de Moros Vells estaba de fiesta. Se cumplían 25 años desde la inauguración de su nuevo maset. Y lo hizo por la mañana con la celebración de una misa que sirvió para recordar a quienes estuvieron presentes en aquel evento y en la actualidad se encuentran gozando de una nueva vida con San Jorge: Jorge Mataix, el Padre Jesualdo –encargado de bendecirlo– y tantos festeros, de entonces y anteriores, los cuales permanecen en el recuerdo. Finalizó con un simpático acto acompañados por el buen vino y la buena mesa en dicho maset el cual, dado el número de festeros, ya se va quedando pequeño. 18:00 h., del mismo 12 de marzo. En un acto muy bien organizado y con la asistencia de todo el mundo festero, se dio a conocer la edición de nuestro Programa de Fiestas de 2017 mediante un cuidado vídeo bajo la voz de un narrador. Éste dio a conocer a los presentes el contenido del libro que fruto del trabajo del equipo redactor, la aportación de numerosas colaboraciones y el material gráfico de comparsas y particulares, pasa cada año a formar parte de nuestro testimonio histórico. Leerlo es toda una gozada de conocimientos, recuerdos y vivencias. Se entregó un ejemplar a los capitanes, presidentes, comisionados, embajadores, cronista etc., haciéndose también entrega en este acto del premio a los artistas ganadores del cartel de fiestas y mejor artista local. En este acto, y como mención especial, se hizo entrega de

Presentación del Programa de Fiestas, 12 de marzo de 2017.

99


Crónica de las Fiestas 2017 18 de abril, sábado Siguiendo con una temperatura muy agradable y un cielo raso y despejado, a las 20:00 h. desfiló en su entraeta la pionera de su bando, la Comparsa de Cristianos, sembrando el carrer de La Creu de optimismo al son de pasodobles y marchas cristianas.

19 de marzo, domingo Como cada año la comparsa de Califas recordó con una misa por sus difuntos y una fiesta privada de hermandad, la constitución de su filà que este año cumplía el cuarenta aniversario.

Homenaje a Cristóbal Albero Francés por sus sesenta años de colaboraciones literarias en el programa de fiestas.

un meritorio pergamino a Cristóbal Albero Francés, por haber permanecido durante sesenta años colaborando literariamente en el programa de fiestas. Presentaron el acto las comisionadas Mariló Sánchez García y Raquel Mataix Mora. Finalizó con la actuación de la Societat Musical Banyeres de Mariola, que interpretó: El Nostre, pasodoble de José Mª Ferrero Pastor; Cid, marcha cristiana de Pedro Joaquín Francés; Primavera, pasodoble de Antonio Gisbert Espí; El Barranc del Cinc, marcha cristiana de Rafael Mullor Grau, y Juanjo, marcha mora de Francisco Esteve Pastor. Dirigió la banda José Francisco Mira Marín. Finalizó el concierto con la interpretación del Himne a la Festa de Godofredo Garrigues y letra de Modesto Micó, que fue coreado por todo el público asistente.

25 de marzo, sábado La tarde se vestía de fiesta y numerosos espectadores esperaban para aplaudir als Moros Vells, quienes en su entraeta desfilaron a las 19:00 h. A continuación desfilaron los Maseros, juntándose estas dos comparsas en un mismo día. Ambas cumplieron con maestría los horarios fijados sin interrupciones, por ello merecieron el beneplácito de público y festeros.

26 de marzo, domingo A las 19:00 h., en el Teatro Principal, la Agrupació Musical La Nova, con la colaboración de El Braçal, ofreció su XIV Concierto de música festera. En esta ocasión en solidaridad con el proyecto de la población infantil de Cáritas Parroquial. Abrieron el concierto con una marcha en recuerdo de Margarita Zurita, madre de uno de sus músicos que fue enterrada aquella misma mañana. A continuación, interpretaron: Ferre el Califa, marcha mora de Benjamín

Entraeta de la Filà Estudiants, 1 de abril de 2017.

100


MEMÒRIA FESTERA

Entraeta de la Filà Pirates, 8 de abril de 2017.

Francés Luna; Puche, marcha cristiana en estreno de Francisco Valor Llorens; Chemari el Pirata, pasodoble de Tomás Olcina Ribes; Agueda Catalán, pasodoble en estreno del director Antonio Lillo Pérez dedicado a la capitana de los Contrabandistas, de cuya banda son músicos el capitán y su hija; y Ferrer i Verduler, marcha mora de Óscar Sempere Francés. Y en la segunda parte Manso, pas masero de Óscar Sempere Francés; Cerdá Francés, marcha mora de Mario Roig Vila; Olivales, marcha cristiana de J. A. Boluda Ponce; Als Moros Vells, marcha mora de Jaume F. Ripoll Martíns y Morer, marcha cristiana de Saül Gomez Soler. Lo anecdótico fue el estreno bajo otro título del pasodoble Capità Toni Requena, que interpretó el mismo homenajeado sin conocer que se había creado para él conmemorando su capitanía, lo que provocó momentos de gran emotividad. Presentaron el acto Patricia Vañó Francés y David Enrique Albero Prats.

1 de abril, sábado Nuevamente el pueblo se vistió de fiesta y con un tiempo primaveral desfilaron dos comparsas en sus entraetes. A las 20:00 h. fueron los Estudiantes quienes supieron con ese tono alegre y desenfadado que les caracteriza pintar de color y música este acto. A las 22:00 h. siguieron los Moros Nuevos al son de las marchas moras. Desfilaron con el señorío y formalidad a que nos tienen acostumbrados.

2 de abril, domingo La mañana se vistió de gala en una misa celebrada en el altar de San Jorge. En ella durante la que se descubrió la nueva decoración de la hornacina de nuestro Patrón, obra del admirado artista D. Bartolomé Carabal quien está decorando nuestra Iglesia Parroquial. Un trabajo que dejó admirados a todos porque completa el conjunto del altar de nuestro Patrón. A las 18:30 h., en el Teatro Principal, y a beneficio de la Asociación de enfermos de Alzheimer, El Braçal organizó una tarde cultural que comenzó con el Grupo de Teatro San Mauro de Alcoi interpretando el sainete festero Qüestió d’Alcoiania. Siguió un concierto festero de El Braçal que interpretó: El Gato Montés, pasodoble de Manuel Penella; Gandía y Tropel, marcha cristiana de Germán Estévez i Abad; Jaume Guasch, pasodoble de Xavier Richart; Aràbiga, marcha mora de Maurice Jarre; O Portillo, pasodoble de Germán Estévez i Abad y Derps Bruts, ballet de Francisco Valor Llorens. Dirigió su titular Germán Estévez i Abad.

8 de abril, sábado Nuevamente serían dos las comparsas que desfilarían en su noche de entraeta. A las 20:00 h. los Piratas, con el marcar ligero de los pasodobles, destacando su paso recio junto a la cadencia de las marchas moras, con lo que arrancaron los aplausos del público, que fue mayor al paso de sus capitanes, los cuales cerraron la comitiva en familia.

101


Crónica de las Fiestas 2017

El compositor Francisco Valor Llorens junto a la Coral Mariola y la Societat Musical Banyeres de Mariola, 9 de abril de 2017.

A las 22:30 h. los Jordians, jóvenes en la fiesta y en sus componentes, desfilaron al son de pasodobles y marchas cristianas. Anunciaban, así, el preludio de nuestra tetralogía festera que se vislumbraba en ciernes.

9 de abril Domingo de Ramos La mañana en que la iglesia celebra la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, los Moros Viejos, junto con la Societat Musical Banyeres de Mariola, ofrecieron su concierto festero, en este caso en la XXIII edición. Con el maset al completo en su aforo de las dos naves, disponiendo de dos pantallas gigantes donde las disertaciones y las notas musicales se vivieron en directo, comenzó el ya tradicional concierto presentado por Sonia Ferre García y Carlos Cortés Albero, quienes de la mano de su presidenta, María Belda Silvestre, dieron paso a la banda que ofreció: Fontiners, pasodoble de Camilo Pérez Laporta; Iter Dormitoris, marcha mora de Pablo Olivas Marco; Dragons, marcha mora de Vicente G. Casanova Martínez acompañada en su coreografía por una bailarina. Esta marcha se estrenó y fue un regalo de la capitana dels Marrocs, Lourdes Pastor, a sus hijos; Inarpa, marcha cristiana de Saül Gómez i Soler y A Vicent Doménech, marcha cristiana de Benjamín Francés Luna. Después de un detalle simpático al ser felicitada la presidenta musicalmente por cumplir años, se pasó a unos minutos de descanso. Siguieron con tres primeras interpretaciones compuestas por Francisco Valor Llorens, que fueron dirigi-

das por el propio autor, quien como compositor invitado recibiría la manta a cuadros y el barret de la filà. Las composiciones fueros: Al cel, pasodoble; Llegenda, marcha cristiana y El Guardià de l’Arca, marcha cristiana, estrenadas en capitanías festeras de Alcoy, para las cuales se hizo presente en el local nuestra Coral Mariola, que junto a la Societat Musical Banyeres de Mariola las interpretaron magistralmente. Ya en Alcoy acompañaron a las dos capitanías cuando se estrenaron. Seguidamente, y con el director de la Banda Francisco Valor Llorens, interpretaron Músic i Llanero, marcha mora de Rafael Mullor Grau; Any d’Alferis, marcha mora de Amando Blanquer Ponsoda y Als Moros Vells, marcha mora de Jaume F. Ripoll Martíns que como de costumbre cerró el acto.

15 de abril, sábado A las 9:00 h., en el maset de la comparsa de Jordians, se reunieron todos los faroles de las comparsas. El jurado, compuesto por un comisionado de cada una de ellas, los observaron y estudiaron emitiendo su fallo mediante una reñida puntuación, ya que todos y cada uno de ellos era merecedor de premio. No obstante, y como era de rigor, se concedieron los siguientes galardones: primer premio con 215 puntos a la comparsa de Piratas; segundo premio con 198 puntos a la comparsa de Califas y tercer premio con 188 puntos a la de Contrabandistas. El concurso de carrozas quedó desierto por no inscribirse ninguna al mismo.

102


MEMÒRIA FESTERA

16 de abril, domingo Día de Gloria «Platero ¡cómo está la mañana! El sol pone en la tierra su alegría de plata y de oro; mariposas de cien colores juegan por todas partes, entre las flores... por doquiera, el campo se abre en estallidos, en crujidos, en un hervidero de vida sana y nueva. Parece que estuviéramos dentro de un gran panal de luz, que fuese el interior de una inmensa y cálida rosa encendida.» * «Al cel esclaten el coets de canya. Tot és festa i alegria! I les banderes onegen al Sant Crist i al Castell tot anunciant les nostres festes a veïns i forasters.»

La comparsa más joven del bando moro, els Califes, que este año cumplía cuarenta años de su fundación, cerró el turno de entraetes desfilando a las 20:00 h. con las calles llenas de un público que esperaba ya ansioso la celebración de los cuatro días grandes. Y como decíamos al principio: «Platero. La noche cae brumosa ya y morada; vagas claridades malvas y verdes perduran tras la torre de la iglesia; el camino sube, lleno de sombras… Un hombre oscuro… con la luz del cigarro pregunta: ¿va algo?... Vea usted… Mariposas blancas… Y el alimento ideal pasa, libre y cándido, sin pagar su tributo a los consumos.» *

Las comparsas se reunieron en un suculento almuerzo en el que se degustó la tradicional coca, las habas y los ajos tiernos del terreno recién cosechados. Una vez finalizada la reunión culinaria, con el objetivo cumplido de la Plantà de banderes, las comparsas de Cristianos y de Maseros bajaron del Santo Cristo en un alegre desfile, acompañados de sus bandas de música. Y a las 12:00 h. la Comparsa de Contrabandistas, fiel a la cita que tiene ya como tradición, celebró su entraeta con alegría y buen hacer festero, desfilando por un carrer de La Creu en el que, como de costumbre, no cabía ni una aguja.

Abans, quan quasi no es pagaven impostos ni es declarava la renda, a l’entrada del poble el Consumero cobrava una taxa. I vespres de festes es portava a la sària de la burra la garrafa del vi de Beneixama i altres productes que tractaven de passar inadvertits. Conten que en els anys de l’estraperlo la Guàrdia Civil va parar una dona que a cavall de la burra venia de Bocairent: - Porta alguna cosa per declarar?... - Un cuixot a ca costat i la tia Rosa enmig. La franquesa i l’humor van burlar les rigorositats de les lleis. Portava aquells productes del porc.

Concurso de faroles celebrado en el maset de la Filà de Jordians, 15 de abril de 2017.

103


Crónica de las Fiestas 2017 «I la festa seguirà aunque vages mig dormint per bufat que uno s’encontre quan senta la dolçaina a la plaça acudirà.»

17 de abril, lunes Exaltación de Capitanes y abanderadas y Pregón de Fiestas A las 12:00 h. y con el Teatro Principal vestido de gala luciendo vistosas colgaduras y diversos adornos florales dio comienzo el acto de Exaltación de Capitanes y abanderadas, y el pregón de las fiestas de 2017. Los presentadores Mª Teresa García Jiménez y Miguel Pascual García anunciaron el acto magníficamente. El presidente de la Comissió de Festes de Sant Jordi, Fernando Sempere Huertas, dio a todos la bienvenida. Y en una primera parte la Agrupació Musical La Nova ofreció un ramillete de composiciones festeras bajo la batuta de su director Antonio Lillo Pérez, con arreglo al siguiente programa: Inmaculada Garrigues, pasodoble de Godofredo Garrigues Perucho; Abenserraig, marcha mora de Saül Gómez Soler; El Honor de un Caballero, marcha cristiana de Miguel Ángel Mas Mataix y Marxa del Centenari de Amando Blanquer Ponsoda.

En la segunda parte entraron cada uno de los capitanes acompañados de sus respectivas abanderadas, bajo los calurosos y cariñosos aplausos del público. Siguieron el ritual, una vez en el escenario, de la imposición de la banda del capitán a su abanderada y el ofrecimiento de un ramo de flores por parte del presidente de la comparsa, con el siguiente orden: Cristianos, capitán por la comparsa representados por Rodrigo Santiago y Ana Ferre Vicedo, presidente Salvador Calero Beneyto; Moros Vells , capitanía de la filà. Representantes Francisco Belda Silvestre y Ana Isabel Salas Vañó, presidenta María Belda Silvestre; Estudiantes, también por la comparsa. En representación Iván Beneyto Martínez y Noemí Gómez Camarasa, presidente Jorge Beneyto Lozano; Moros Nuevos, capitán por la comparsa. Juan Francisco Martínez Vañó y Lorena Ballester Martínez fueron sus representantes, presidente Mario Navarro Molina; Maseros, capitanía por la comparsa y representados por Naxo Albero Ferre y Rosa Barceló Aragonés, presidente Patricio Barceló Francés; Marrocs, capitanes Evaristo Amado Mora Pastor y su madre Lourdes Pastor López, presidenta Mª Eva Ferre Navarro; Contrabandistas, capitanes Antonio Manuel Requena Martínez y Agueda Catalán Martínez, presidente Armando Ballester Ballester; Piratas, capitanes José Mª Fernandez Mompó y Mª Teresa López Silvestre, presidenta María José Belda Calabuig; Jordians, por la comparsa con Camilo García González y Beatriz Francés Tortosa como representantes, presidenta Isabel Huertas Molina. Finalmente

Actuación de l’Agrupació Musical La Nova en el acto de Exaltación de Capitanes y abanderadas, 17 de abril de 2017.

104


MEMÒRIA FESTERA

Traslado de la imagen del Patrón San Jorge desde su Ermita al templo parroquial, 21 de abril de 2017.

los Califas, capitanía de un grupo de fundadores que cumplía los 40 años, Andrés Vicent Tortosa e Isabel Calabuig Molina, presidenta Ana García Francés. En este momento la presentadora se emocionó y contagió su sentimiento al público, ya que recordó que entre los capitanes podría estar su abuelo Tomás Jiménez, también fundador de la comparsa. Ese es otro de los valores de la fiesta, el recuerdo a nuestros difuntos. La tercera parte del acto comenzó con la entrada de la mantenedora del acto, la sra. Àurea Garcia Francés junto a nuestro alcalde Josep Sempere i Castelló. Después de ser recibidos con un caluroso aplauso, al llegar al escenario el sr. alcalde ofreció un ramo de flores a su acompañante. A continuación comenzó un pregón de fiestas, fino y sensible, que la sra. Garcia disertó con simpatía y elegancia a la vez que ofrecía su nivel intelectual y un sentimiento propio de quien conoce nuestro pueblo y nuestras fiestas. Intervención que se puede leer en este mismo programa detenidamente, ya que queda impresa como un testimonio más de la historia de nuestras fiestas. Finalizada la alocución de nuestra pregonera, la banda de música interpretó el Himne a la Festa, el cual fue coreado con emoción por todos los presentes. Finalizaba así el acto en que se proclamaban oficialmente nuestros días grandes.

21 de abril, viernes A las 19:00 h. sonaron las veintiuna salvas en honor a San Jorge mientras era entronado en sus andas nuestro Patrón. Daba así comienzo el Traslado desde su Ermita a la Iglesia Parroquial, bajo un relente fresco que no consiguió para nada enfriar los ánimos ni el fervor de los fieles. Acompañaron al Patrón fieles con cirios, El Braçal, el Guión de San Jorge, la Comissió de Festes, la Agrupació Musical La Nova, los capitanes y abanderadas, los portadores de San Jorge, componentes dels Cristians, el Clero, la Junta de la Cofradía de San Jorge, las Autoridades Locales y la Societat Musical Banyeres de Mariola, en una comitiva magnífica seriamente organizada. Dicha comitiva acompañó a San Jorge hasta entronizarle en el altar de la Iglesia Parroquial donde compartiría devoción con la otra imagen grande durante los días de fiestas, que en su altar preside la vida cotidiana de los banyerenses a lo largo de todo el año. La noche finalizó con las cenas de las comparsas en sus capitanías, el desfile informal de algunas de ellas y con el Volteo General de Campanas a la una de la madrugada. Se anunciaban así nuestros días mayores, como lo harían de nuevo al despuntar el día 22.

105


Crónica de las Fiestas 2017

Niños y jóvenes de la Comparsa de Contrabandistas en la Ofrenda de flores, 22 de abril de 2017.

22 de abril, sábado Día de la Entrada Al alba Volteo General de Campanas anunciando el comienzo de las fiestas. Ofrenda de flores y día de las músicas. A las 10:30 h. la Societat Musical Banyeres de Mariola abrió la Ofrenda. A esta siguió la Comparsa de Cristianos y el resto de comparsas por orden de bando y antigüedad con sus correspondientes bandas de música. Desfiló en el centro la Agrupació Musical La Nova. La Filà de Maseros cerró la Ofrenda ya que se creó en su día gracias a su iniciativa. Cada vez son más los festeros que, acompañando a los niños ataviados con los trajes de fiesta, ofrecen sus ramos de flores al Patrón. Y como de costumbre numerosos festeros de paisano les acompañan en recibimiento a su banda oficial, como se hace desde tiempo inmemorial. Concentrados en la plaça Major y presidiendo el acto desde las gradas de la Iglesia las Autoridades, los capitanes y las abanderadas, D. Ricardo Díaz de Rábago, nuestro Cura Párroco, rezó el Angelus. A continuación se disparó una sonora mascletà y las dos bandas de música locales entonaron los himnos Nacional, Regional y el de la Festa. Seguidamente se izó en el castillo histórico la Senyera del Rey En Jaume.

«Mira, Platero, que de rosas caen por todas partes: rosas azules, rosas blancas, sin color… Cual una nevada tibia y vagamente colorida. Se quedan las rosas en la torre, en el tejado… más rosas, más rosas, más rosas…que nos dan una fuerza de adentro, más altiva, más constante y más pura, hace que todo, como surtidores de gracia suba a las estrellas… Tus ojos… Platero, se alzan mansamente al cielo.» * «I els paperets vénen del cel, amb missatges d’alegria i de pau. I es tornen flors que parlen al cor com les roses de Platero. La música protagonitza la festa.» Concurso de Bandas Godofredo Garrigues. Nuestras bandas, la Societat Musical Banyeres Mariola y la Agrupació Musical La Nova ofrecieron sus pasodobles fuera de concurso. A continuación, todas las bandas de las comparsas, por orden de antigüedad y bando, se esforzaron por conseguir el premio que les daría prestigio. Este hecho contribuye así a que nuestras fiestas sean cada vez más culturales y participativas. El jurado, situado en el castillo de madera y compuesto por el presidente de fiestas Fernando Sempere Huertas asesorado por José Castelló Rizo profesor de percusión; José Francisco Mira Marín, director de

106


MEMÒRIA FESTERA

la Societat Musical Banyeres de Mariola; Antonio Lillo Pérez, director de la Agrupació Musical La Nova y Pablo Olivas Marco, licenciado especializado en composición, puntuó las interpretaciones. Y lo tuvo difícil. Pero como al final había que emitir un fallo, se otorgaron los siguientes galardones: tercer premio a la Asociación Musical Adelum de Villena de la comparsa de Jordias con 140 puntos, con el pasodoble Enrique López, director Juan Antonio Garcia Gallardo; segundo premio, compartido, a la Unión Musical San Diego de LLoc Nou d’En Fenollet de la Filà de Moros Vells y a la Unión Musical La Primitiva de Castell de Castells de la comparsa de Contrabandistas, con 147 puntos. La primera con el pasodoble III Centenario, dirigido por Elies Aybar Moscardó, y la segunda con Hijo de la Alegría de Rafael Pascual Vilaplana, dirigido por José Rafael Albert i Guerola; y primer premio a la Unión Musical La Pobla del Duc, de la Filà de Marrocs, con 162 puntos. Interpretaron La Utlelana, de Luis Serrano Alarcón, dirigido por Antonio Vicente Gozalbez Cantó. A las 17:00 h., Entrada. Iniciaron el acto los estandartes de las cinco comparsas del Bando Cristiano y el de la Comissió de Festes, acompañados musicalmente por componentes de El Braçal. La Comparsa de Cristianos, la primera de este bando y fundada hace siglos, desfiló con dos piquetes, dos escuadras, una carroza, los representantes de la capitanía con la bandera por la comparsa y las bandas de música.

En segundo lugar, desfilaron los Estudiantes. Aparecen más que consolidados en el año 1883. Estos ofrecieron el colorido de sus cintas en las capas con diecisiete escuadras, cinco carrozas, los representantes de la capitanía, la bandera por la comparsa y las correspondientes bandas de música. La Filà de Maseros, creada en 1928 por los componentes de la Música Vella, desfiló con trece escuadras, un piquete, dos carrozas y los representantes de capitanes con la bandera de la comparsa. Les acompañaban sus bandas de música. Comparsa de Contrabandistas, nacida en 1955, lució una brillante capitanía en las personas de Antonio Requena, Águeda Catalá y sus hijos. A estos les acompañaron numerosos familiares y amigos. El boato fue muy vistoso ya que estaba formado por un caballo ajaezado y un ballet espectacular, además de ocho escuadras, un piquete, una carroza y las bandas de música. Comparsa de Jordians, con la relativa juventud que le otorga su fundación en 1980 y por el gran número de festeros jóvenes, dio la nota de alegría y optimismo. Desfiló con cuatro escuadras, una carroza, la capitanía y bandera, acompañados por sus bandas de música. Y abriendo la segunda parte, con el ambiente y matices del Bando Moro, El Braçal acompañó los cinco banderines de la media luna y el de la Comissió de Festes.

Piquete de la Comparsa de Cristians en la Entrada, 22 de abril de 2017.

107


Crónica de las Fiestas 2017 Inició este bando la Filà de Moros Vells, como lo viene haciendo desde la fundación de nuestras fiestas siglos atrás. A la dolçaina y el tabal le siguieron treinta y cinco escuadras, siete carrozas, los capitanes con la bandera por la comparsa y las correspondientes bandas de música. En segundo lugar, la Comparsa de Moros Nuevos, manta blanca y barret rojo. Su antigüedad también se pierde en la memoria. Desfiló con doce escuadras, dos carrozas, los representantes del capitán y abanderada y las bandas de música. La Filà de Marrocs, fundada en 1926, contaba en su capitanía con Lourdes Pastor y sus hijos. Hicieron su entrada a lomos de dromedarios y fueron acompañados por familiares y amigos en escuadras especiales, junto a un vistoso ballet y otros elementos de boato. Además, los festeros de su comparsa desfilaron en veintidós escuadras, un piquete, cinco carrozas y las bandas de música. La Comparsa de Piratas, nacida en 1948, disfrutó de tener como capitán a la persona que realiza las funciones de sargento desde hace años, José Mª Fernández, junto a su esposa María Teresa López y sus hijos, titulares de esta capitanía. Fueron acompañados por familia y amigos en un lujoso boato que desfiló junto a catorce escuadras, un piquete, dos carrozas y las bandas de música. Cerraba la entrada la Comparsa de Califas, fundada en 1977. La capitanía recayó en un grupo de festeros

que quiso recordar aquellos cuarenta años transcurridos desde que vieron cumplida su ilusión: Josefa Dobón, Gregorio Mora, Alberto Dobón, Andrés Vicent y Julian Estany junto con sus conyugues, protagonizaron esta lujosa experiencia la cual, además del colorido, añadió el gran tesoro de la amistad y el amor a su comparsa. Les acompañaron tres escuadras, un piquete, una carroza y las bandas de música. La tarde noche transcurrió bajo una magnífica climatología. Así, tanto los festeros como el público asistente disfrutaron de un gran ambiente festero. Finalizó la Entrada con apenas unos minutos de retraso al horario previsto. A las 24:00 h., Retreta. «Y a las doce pasaremos... con luces, tocando almireces y trompetas... los niños de pronto, con el sueño colgando en jirones de los ojos asombrados, se asoman temblorosos a los cristales maravillados. El año pasado nos reímos mucho. ¡Ya verás cómo nos vamos a divertir esta noche, Platero! » A las 24:00 h., comenzó el Pasacalle el Bando Cristiano con el farol de la comparsa de Cristianos al frente. Le siguieron el resto de comparsas por orden de antigüedad en un alegre desfilar por las calles del casco viejo del pueblo, tal y como se viene haciendo año tras año.

Carroza de la Comparsa de Califes en la Entrada, 22 de abril de 2017.

108


MEMÒRIA FESTERA

Festeros y vecinos a la espera del fallo del Concurso de Cabos y Escuadras. Foto cedida por: Jordi Molina Doménech, 23 de abril de 2017.

A las 00:30 h., y siempre con el acompañamiento de los faroles cada vez más vistosos y espectaculares, la Filà de Moros Vells abrió el recorrido. Le siguieron, como de costumbre, el resto de comparsas por orden de antigüedad. A la llegada a la plaça Major los faroles fueron quemados en dos turnos. Así pues, finalizaba el acto y las actividades oficiales del día 22.

las Fiestas de Moros y Cristianos, y que pocos pueblos que las celebran pueden igualar. El jurado, compuesto por diez comisionados, presidió el acto desde el castillo de madera. Y cabe destacar que tuvo muy difícil la calificación. Finalmente otorgó los siguientes premios: Primer premio a la escuadra de la Comparsa de Piratas, cabo Juan José Herrera González. Segundo premio a la escuadra de la Filà de Moros Vells, cabo Carolina Puche Cortés.

23 de abril, domingo Día del Patrón San Jorge A las 6:00 h., Despertà. la dolçaina y el tabal dels Moros Vells recorrieron las calles invitando a los festeros a levantarse y acudir a la Diana. A las 7:30 h. los bronces del campanario lanzaron un alegre volteo general de campanas. Seguidamente, concentradas todas las comparsas en la plaça Major, la Comparsa de Cristianos arrancó la Diana. Le siguieron las demás, en orden de bando y antigüedad, a lo largo de los diferentes recorridos que llenaron de fiesta calles y plazas. A las 8:00 h., con una gran afluencia de público en la plaça Major, fueron entrando cada una de las comparsas en el mismo orden empleado en la salida. Todas se esforzaron en sus evoluciones cada vez más estudiadas, serias y vistosas, hasta el extremo de que se puede calificar esta entrada a la Plaza de un espectáculo digno de admiración, probablemente único dentro de

Tercer premio a la escuadra de la Comparsa de Contrabandistas, cabo Fernando Sempere Huertas. A las 11:15 h., la Comissió de Festes, los capitanes, las abanderadas y las Autoridades se dirigieron, acompañados por las dos bandas de música locales, desde el ayuntamiento a la Iglesia Parroquial para celebrar a las 11:30 h. la Solemne Misa Mayor presidida por el Ilmo. Sr. D. Arturo Pablo Ros Murgadas, obispo auxiliar de Valencia. Fue concelebrada con el Sr. Cura Párroco y el Coadjutor, además de algunos sacerdotes vinculados a la parroquia. La Coral Mariola cantó la Misa a Sant Jordi de Francisco J. Molina Rubio. Al finalizar la ceremonia, y antes de entonar el himno a San Jorge, se dio a conocer el nombre del nuevo presidente de la Cofradía de San Jorge, Rafael Evaristo Belda Doménech y el del resto de componentes de su junta directiva. El templo estuvo repleto de festeros y de fieles. Al finalizar la ceremonia la plaça Major se llenó de colorido y ambiente festero, en un cuadro plástico digno de ser inmortalizado por la paleta del mejor pintor.

109


Crónica de las Fiestas 2017

Escuadra de la Comparsa de Marrocs en el Desfile Infantil, 23 de abril de 2017.

Fue disparada una sonora mascletà mientras los bronces de la torre sonaban alegres en un festivo y especial volteo general. El acompañamiento de las autoridades eclesiásticas hasta la sede de la Cofradía de San Jorge donde el predicador firmó en su Libro de Oro y la imposición de la insignia de Mayoral al presidente saliente de la Cofradía, dio paso a que, de nuevo en comitiva, se acompañara a las autoridades hasta el Ayuntamiento, donde nuevamente el Sr. Obispo estampó su firma –en este caso en el Libro de Oro de la Casa Consistorial–. La mañana finalizó con los acompañamientos de capitanes y banderas a los respectivos lugares sociales de cada una de ellas con el fin de comentar el transcurso de la fiesta y degustar los tradicionales aperitivos. A las 17:00 h., Desfile infantil de cabos y escuadras. Tuvo lugar desde la avinguda dels Furs hasta la plaça Major. En él nuestros pequeños festeros se esforzaron en emular a los mayores con una lección de seriedad y entusiasmo del que muchos deberíamos tomar ejemplo. A las 19:00 h., Solemne Procesión. Con la presencia de Comissió de Festes, capitanes, abanderadas y Autoridades en la plaça Major, la Junta de la Cofradía de San Jorge entronizó la imagen de San Jorge en su carroza. Al mismo tiempo sonaban las veintiuna salvas reglamentarias con los componentes de la Comparsa

de Cristianos formando la escolta al Patrón. Así dio comienzo la Procesión. Fue iniciada por el Guión de San Jorge, las Comparsas del Bando Moro con los Califas y siguiendo las demás por orden de antigüedad, en retroceso del año de su fundación. Continuaba en los mismos términos el Bando Cristiano. A cada una de las comparsas que desfilaba en vistosos piquetes y escuadras, acompañaban sus respectivas bandas oficiales de música. Siguió la Cruz Parroquial y los fieles de paisano, la Comissió de Festes y la Agrupació Musical La Nova, los capitanes, la Junta de la Cofradía de San Jorge, la carroza con el Patrón escoltada por los Cristianos, las Autoridades y la Societat Musical Banyeres de Mariola. Una vez más esta comitiva festera acompañó la imagen grande de San Jorge en su lujosa carroza. Recorrió majestuosamente las calles de Banyeres de Mariola, bajo la presencia devota y admirada del público que presenciaba el acto. A la llegada de San Jorge a la plaça Major se disparó un vistoso castillo de fuegos artificiales y, al entrar de nuevo el Santo al templo, se entonó el himno y los gozos. Mientras tanto quedó entronizado el mismo en su recién decorada hornacina bajo la atenta y respetuosa mirada de los presentes. Finalizó el día comenzando, al mismo tiempo, la nueva jornada a la 1:00 h. de la madrugada con una verbena popular en el parque municipal Villa Rosario a cargo de la Orquesta Euforia.

110


MEMÒRIA FESTERA

24 de abril, lunes Día de Moros y Cristianos A las 6:00 h., nuevamente la dolçaina y el tabal dels Moros Vells llevó a cabo la Despertà. Y a las 7:30 h., con la participación de todas las comparsas, comenzó la segunda Diana. Esta vez la iniciaron los Jordians y el orden fue el inverso al resto de comparsas, siguiendo el mismo orden con que tendrían lugar las guerrillas posteriores. Las comparsas almorzaron en el Barranc Fondo y rememoraron la tradición de los simulacros de combate de antaño en la Serreta de la Neu. Allí se llevó a cabo el encuentro de los dos Embajadores y se pasó al Ball de banderes. Seguidamente comenzaron los Disparos de arcabucería donde se enfrentaron los capitanes moro y cristiano. Atacaban los de la media luna y retrocedían los de la cruz, a través del recorrido de las calles del casco antiguo hasta la subida al castillo, donde al pie de su muralla, junto a la imagen del San Jorge del Conjurador, finalizaron los disparos y se subió hasta la fortaleza defendida por las tropas cristianas. A las 13:30 h. comenzó la Embajada Mora, que acabó con la lucha a espada de capitanes y embajadores y con la toma de posesión del castillo por los moros. A las 17:30 h., y desde la calle de Mariola, antiguos aledaños del Capollet de l’Àguila, comenzó la segunda Guerrilla. En este caso fueron los moros los que retrocedían acosados por los de la cruz. Todo finalizó a las

19:00 h. con la Embajada Cristiana, lucha de espadas y toma del castillo por éstos últimos. Después de la embajada els Moros Vells bailaron el Ball Moro en la explanada del castillo. A las 20:30 h. en el castillo de madera se celebró la Embajada Humorística entre las comparsas de Moros Nuevos y Estudiantes. En esta ocasión parodiaron el mundo del circo. Seguidamente, en el mismo castillo de madera, hicieron su Embajada los Piratas. A las 24:00 h., en el parque municipal Villa Rosario, se ofreció el espectáculo audiovisual Carnavalia On Tour.

25 de abril, martes Día del Santo Cristo A las 8:00 h., concentradas las comparsas en El Morer, se visitó protocolariamente la heredad. A continuación, se procedió a la Alçà de capitans para el próximo año. La Comparsa de Cristianos, siguiendo las restantes por orden de antigüedad y bando, realizó sus Disparos de arcabucería por las calles de costumbre camino del Cementerio. Al llegar a la Ermita de San Jorge cada comparsa rezó un Padrenuestro y efectuó una salva de arcabucería recordando que aquel lugar albergó durante muchos años los restos de nuestros mayores. Cabe destacar que actualmente la ermita y el parque son presididas por San Jorge durante el resto del año.

Comparsa de Moros Vells disparando en el Barranc Fondo, 24 de abril de 2017.

111


Crónica de las Fiestas 2017 «Cementerio. A su esplendor, el pinar verde se agria vagamente enrojecido; y las hierbas y las florecillas, encendidas y trasparentes, embalsaman el instante sereno de una esencia mojada, penetrante y luminosa. La mañana se prolonga más allá de si misma, y la hora, contagiada de eternidad, es infinita, pacífica, insondable... Platero» * «Trenque pel brot la rosa que un dia amb fruit d’amor van sembrar aquells hòmens. La dolça terra la va acollir fecunda i a dia de hui engendra noves roses. En cinquanta anys s’han escrit noves coses que el temps de la memòria ha fet història a colps de foc, de pólvora i de salves que empenten pensaments fins a la glòria. Milers de records ocupen l’esplanada , l’amor es torna flor en les persones, i tots units formen en la comparsa en un jardí que esclata la fragància, i renova testimonis i promeses purificades per l’ eucaristia.»

que nos precedieron, cuyos restos sagrados descansan en aquel campo santo. Las salvas y oraciones se repetirían en el segundo recinto frente al Monument al Fester. «La pólvora és oració, els sentiments es desborden i temps passats ens recorden. Dolça comunicació!» Formados los festeros por comparsas y situados los fieles de paisano en el recinto superior, se celebró la Santa Misa. En esta ocasión cumplía sus Bodas de Oro desde su implantación. Fue en 1967, a instancias del Padre Jesualdo. Se completaban, así, las salvas de arcabucería que se efectuaban desde hacía siglos con la Eucaristía, como lo venía haciendo una familia en privado.

Al llegar las comparsas al Cementerio, a los sones de las marchas fúnebres de las bandas de música, cada comparsa se posicionó en el primer recinto, y bajo la orden de un festero veterano, cargaron tres veces el arcabuz y dispararon otras tantas veces Salvas de homenaje. Al mismo tiempo se rezaba un responso por los

La ceremonia fue concelebrada por tres sacerdotes que ya estuvieron a cargo de nuestra parroquia: Don Manuel Soler Espí, Don José Soler González y Don Vicente Vicedo Vañó. Les acompañó nuestro Párroco Don Ricardo, nuestro Coadjutor Don Edison, Don Elías Pastor y dos sacerdotes más. Finalizada la ceremonia la Filà de Moros Vells ofreció una corona en recuerdo de todos los festeros difuntos. Y la Cofradía de San Jorge rifó una imagen de nuestro Patrón entre sus cofrades.

Comparsa de Moros Nous disparando las salvas en honor de sus difuntos, 25 de abril de 2017.

112


MEMÒRIA FESTERA

Traslado del Sant Jordiet de la Comparsa de Jordians, 25 de abril de 2017.

Después de un tiempo prudencial los festeros, individualmente o por grupos, dispararon sus arcabuces ante la tumba de familiares, amigos o compañeros de la fiesta que nos dejaron. En pocos minutos todo aquel cuadro de majestuosa seriedad se transformó en diálogos y bromas. Se pasó al comentario del desarrollo de las fiestas en un sin fin de anécdotas. Predominaba, pues, en esta ocasión, el buen desarrollo y la inmejorable climatología que había permanecido durante estos cuatro días. Ya en los aledaños de la Ermita del Santo Cristo, los festeros se reunieron por comparsas y compartieron un suculento almuerzo, bebidas y viandas en franca camaradería. A las 12:00 h., después de firmar en el Libro de Oro del Santo Cristo, todas y cada una de las comparsas proclamaron la capitanía para el próximo año con la Alçà de capitans. Quienes no tenían capitán levantaban su bandera, y cuatro de las diez comparsas proclamaron a los componentes de su capitanía oficial. Por los Maseros a Maruja Puig Gandía junto a su hijo José Antonio Belda y familia. Maruja fue Reina de Fiestas en la época de la Reina y Damas de Honor y, más recientemente, comisionada por la filà de Moros Vells. Los Contrabandistas levantaron a Hermínia Ibáñez Quiles y nietos, en recuerdo de quienes fueron grandes festeros de esta comparsa, José Albero Pascual y su hijo José Albero Ibañez. Els Moros Vells levantaron a Jorge Albero Blanquer y Teresa Albero Piquer, sus hijas, yernos y nietos. Jorge fue presidente de la Filà de Moros

Vells, capitán hace veinticinco años y pregonero de fiestas. Finalmente, los Califas a Luis Miguel García Payá y Ana Francés Sánchez, con sus hijas y yerno. Luis MIguel ya destacó de niño como cabo en la escuadra infantil de los Estudiantes. Continuaron los disparos de arcabucería hasta la ermita de Santa María Magdalena, donde a las 13:00 h. el Embajador Moro representó el acto del Despojo rodeado de las banderas, festeros y público asistente. Seguidamente els Moros Vells bailaron el Ball Moro en la plaça de la Ermita. A continuación, bajaron los festeros disparando hasta la Iglesia Parroquial. Estos disparos tienen más de homenaje que de guerrilla a causa de haberse convertido el bando de la media luna al cristianismo. Este año se invirtió el orden del Ball de banderes y Alçà de capitans respecto a años anteriores. El Bando Cristiano lo hizo a las 17:00 h. y el Bando Moro a las 17:30 h. El Traslado de Sant Jordiets desde casa del capitán saliente al nuevo dio colorido a la tarde. En este traslado cuando se cruzan las comitivas de dos comparsas diferentes, ambas imágenes de San Jorge se saludan. Se da paso a la que todavía no ha pasado por la Iglesia Parroquial. Una vez delante de la fachada se saluda con tres reverencias a la imagen de San Jorge que la preside. El aperitivo en las capitanías y la despedida de la banda oficial que les había acompañado fue el último de los actos que cerraba la tetralogía festera.

113


Crónica de las Fiestas 2017

Coro de cámara “Ad Libitum” en las XXXVIII Jornadas Musicales del Octavario de San Jorge, 30 d’abril de 2017.

Octavario del Patrón Sant Jordi Del 26 de abril hasta el 3 de mayo, todas las tardes se celebraron misas y octavario a San Jorge. El 26 por los difuntos de las comparsas de Cristians y Moros Vells, el 27 por los de los Estudiantes y Moros Nuevos, el 28 por los de los Maseros y Marrocs, el 29 por los de Contrabandistas y Piratas, el 30 por los de Jordians y Califas, el 1 de mayo por los de la Societat Musical Banyeres de Mariola, los de la Nova, los de la Colla de Dolçaines i Tabals El Braçal y los de la Coral Mariola, el 2 de mayo por todos los difuntos de Banyeres de Mariola y el 3 por los de la Confraria de Sant Jordi.

29 de abril, sábado La Comparsa de Estudiantes celebró el día del Albadet. Con una comida y un desfile acompañados por banda de música dan por finalizadas las fiestas.

Jornadas Musicales Esta fue la XXXVIII edición de las Jornadas Musicales que tienen el sello de ser las más antiguas ininterrumpidas de la Comunidad Valenciana. El sábado 29 de abril actuó el Quinteto de metal Akka Brass Quintet. Interpretaron: Canzona per sonare nº 2 de Giovanni Gabrielli; Contrapunctus IX de J.S.

Bach; Pavane de Maurice Ravel; Danzas Renacentistas de Tielman Susato; María (West sid Story) de Leonard Bernstein; Canon de Johan Pachelbel; Pequeña fuga en Sol m de J.S. Bach; Pavane de Gabriel Fauré; Sonate for Die Bankelsangerlieder de compositor anónimo; Somewhere (West side Story) de Leonard Berntein; Reina de Saba de G.F. Haendel y Cavallería Rusticana (intermezzo) de Pietro Mascagani. Un magnífico concierto. El domingo 30 de abril el Coro de Cámara y Orquesta Ad Libitum de la Escuela Coral de Quart de Poblet, bajo la dirección de Francesc Gamón, ofreció la siguientes piezas: en la primera parte Messiah de Georg Fiedrich Händel y Oratorio (en tres partes). En la segunda parte el Requiem de Wolfgang Amadeus Mozart. Actuaron prestigiosos solistas, soprano y coro, acompañados por la orquesta citada. Una magnífica audición que entusiasmó a todos los presentes que contaron, en el caso del Mesías, de una transcripción de los textos y traducciones, pudiéndose seguir durante el transcurso de su interpretación. El lunes 1 de mayo pudimos disfrutar de un concierto ofrecido por el Ensemble de cuerdas Mille e Tre, bajo la dirección de nuestro paisano Jordi Navarro. Todos ellos son músicos pertenecientes a la Orquesta Nacional de España. Interpretaron en la primera parte La última primavera de Edvard Grieg; Italiana (andantino) Artiche

114


MEMÒRIA FESTERA

danze ed arie per liuto, suite III de Ottorino Respighi y Concierto para violín, oboe y cuerdas en do menor BWV 1060 de Johan Sebastian Bach. La segunda parte la dedicaron a la Serenata para cuerdas I Pezzo in forma de sonatina, II Valse, III Elegie y IV Finale, de P.I. Tchaikoski. Una inolvidable audición que fue largamente aplaudida. Como colofón nuestro paisano Jordi anunció un pequeño regalo: interpretaron el Himne a la Festa, arreglo llevado a cabo para cuerda por él mismo. Dicha pieza fue entonada por muchos asistentes. Cabe destacar que nos hubiera gustado escuchar la música de nuestro himno a quienes no lo hicimos, bajo los acordes de esta instrumentación. No obstante, el entusiasmo llevó al público a entonarlo. Una vez más nuestras jornadas estuvieron a la altura esperada, cada vez con más nivel. Por ello tenemos que felicitar a la Confraria de Sant Jordi, al Ayuntamiento y a todos los que de alguna forma u otra las organizan o las patrocinan.

6 de mayo, sábado Traslado de nuestro Patrón San Jorge. A las 20:00 h. se celebró una Misa a San Jorge en la Iglesia Parroquial a la que asistieron Autoridades, capitanes, Comissió de Festes, Confraria de Sant Jordi, els Scouts, quienes celebraban la fiesta de su patrón, y un gran número de fieles. Al finalizar la misa se inició el traslado de nuestro Patrón hasta su ermita con el mismo protocolo de asistencia que tuvo lugar el día 21 de abril pero en orden inverso de recorrido. Finalizó en la Ermita del Santo, donde se disparó un vistoso castillo de fuegos artificiales admirado por el numeroso público asistente. Con este apoteósico final dábamos por terminadas nuestras fiestas de Moros y Cristianos de 2017. Estas se caracterizaron por el buen tiempo –ya que no llovió en ninguno de los actos–, por el colorido, por las ganas de hacer fiesta y por la participación masiva de festeros, en su mayoría jóvenes. «Ya tarde quemaban los fuegos. Primero eran sordos estampidos, luego cohetes sin cola que se abrían arriba, en un suspiro, cual un ojo estrellado que viese un instante, rojo, morado, azul... ¡oh, qué pavos reales encendidos, qué racimos aéreos de claras rosas, qué faisanes de fuego encendido por jardines de estrellas! Cuando subía al cielo constelado la áurea corona giratoria, poseedora del trueno gordo que hace cerrar los ojos y taparse los oídos, Platero huía como alma que lleva el diablo.»

Imagen de San Jorge al inicio del Traslado, 6 de mayo de 2017.

* «I com a premi al treball del pirotècnic, sonen aplaudiments amb alegria, en un intent que reste en la retina tot allò que com el fum s’esdevé somni.»

12 y 13 de mayo, viernes y sábado La comparsa de Maseros celebró, una vez más, su fiesta a San Isidro Labrador. Esta fiesta supone un homenaje a quien tienen como patrón, junto a San Jorge. El viernes celebraron fiesta con una cena festera en el maset. El sábado, a las 20:00 h., asistieron en la Iglesia Parroquial a una misa presidida por San Isidro a quien después, y en andas como es costumbre, acompañaron en un vistoso pasacalle que abrían los cabezudos, dolçaines y tabals. Seguían los festeros ataviados con su tradicional manta, la imagen del Patrón a hombros de festeros veteranos, autoridades y banda de música. Ya en el maset se sirvió un vino de honor.

115


Crónica de las Fiestas 2017 28 de mayo, domingo Fiesta de Pentecostés Como es costumbre la Comparsa de Cristianos celebró una misa en el Santo Cristo por sus difuntos. Arriando la bandera nacional que anunció el principio de las fiestas el domingo de Gloria daban por terminado el periodo de nuestras fiestas de Moros y Cristianos. Finalizada la misa el sacerdote bendijo los términos desde la explanada de la ermita, siguiendo una vieja tradición que esta comparsa mantiene en recuerdo a sus mayores. El almuerzo de cocas de los festeros y sus acompañantes culminó la mañana. Destacar el predominio del buen tiempo (como había ocurrido durante todos los actos festeros).

3 de junio, sábado La Comparsa de Marrocs, acompañada de numerosos invitados, asistió, a las 19:00 h., a una misa por sus difuntos en la Iglesia Parroquial. A continuación, junto a la Agrupació Musical La Nova se dirigieron hasta su maset, donde con gran solemnidad, después de un emotivo parlamento acompañado de momentos musicales, fue bendecida e inaugurada su torre museo –

edificio anexo al salón central compuesto de tres plantas y una terraza–. Allí se pueden ver gran número de fotografías en un amplio recorrido gráfico de la historia de esta comparsa. También una serie de objetos relacionados con la misma. En el patio de entrada al maset se sirvió un vino de honor y posteriormente los festeros relizaron una cena festera.

1 de julio, sábado A las 9:30 h., en el salón de plenos del Ayuntamiento se constituyó el jurado calificador del X Concurso de Fotografía Digital de Fiestas de Moros y Cristianos 2017 de Banyeres de Mariola. A continuación se emitió el fallo de premios a las obras presentadas. En la categoría de color optaron 21 fotografías, todas ellas dignas de ser elegidas, por lo que al jurado le resultó difícil su veredicto. Este recayó en las siguientes obras: Primer premio, autor Miguel Ángel Santonja López de Banyeres de Mariola por el lema Fent Camí; Segundo premio a Jorge Molina Doménech, también de Banyeres, por Fantasía Estudiantil, y Accésit al mejor autor local para el también ganador del primer premio, Miguel Ángel Santonja López por Un aplaudiment. En la Sección de Blanco y Negro a la que optaron 20 fotografías resultaron ganadores: Reyes Cerdá Mira,

Desfile Infantil de las fiestas de la Reliquia, 1 de septiembre de 2017.

116


MEMÒRIA FESTERA

Retreta de la Comparsa de Maseros, 2 de septiembre de 2017.

de Castalla, Primer premio por Solitaria. Reyes Cerdá Mira, también ganadora del primer premio, se alzaría con el Segundo Premio por Estudiant. El Accésit al mejor autor local recayó en Jorge Molina Doménech por su obra Difuminant. Una vez emitido el fallo, se acordó exponer todas las obras presentadas en la sala municipal del Teatro Principal en fechas que se anunciarían a su debido tiempo.

Crónica de las Fiestas de la Reliquia 2017

Finalizado este acto, en los masets o capitanías de las comparsas, se reunieron sus componentes y las músicas oficiales en la tradicional cena, que desembocó en muchos de los casos en una entraeta informal.

2 de septiembre, sábado Día de la Entrada Al alba las campanas anunciaron la fiesta como lo vienen haciendo desde hace más de dos siglos, (ya que desde 1780 a 2017 tiene lugar esta fiesta presente en los siglos XIX, XX y XXI). El ambiente estaba en la calle y todas las comparsas celebraron sus comidas festeras. A las 17:30 h., la Entrada. Puntualmente abrieron el desfile los banderines de las comparsas del Bando Cristiano y el de la Comissió de Festes de Sant Jordi, acompañados por la colla El Braçal.

1 de septiembre, viernes A las 18:30 h., en el Parque Villa Rosario, el grupo Ball de Sant Vito representó el espectáculo de títeres La Terra del Babus para la población infantil. A las 20:00 h., una vez repartidas al público infantil banderas moras, cristianas y la senyera, comenzó el Desfile Infantil acompañado por las dos bandas de música de Banyeres de Mariola. La gran afluencia de público aplaudió calurosamente a los niños, festeros todos casi desde su nacimiento.

La Comparsa de Cristianos pionera en fundación de este bando, abrió turno con dos piquetes, uno masculino y otro femenino, la carroza con la bandera representación de la capitanía y las escuadras oficiales infantil y de adultos, además de las bandas de música que les acompañaban. Siguieron los Estudiantes con trece escuadras, ocho carrozas, la representación de los capitanes y las bandas de música correspondientes. La Filà de Maseros formó con quince escuadras, un piquete, tres carrozas y el boato de los capitanes Juan

117


Crónica de las Fiestas 2017

Solemne Misa Mayor de las fiestas de la Relíquia, 3 de septiembre de 2017.

Ramón Doménech Ribera, José Antonio Belda Puig, María Puig Gandía y María Teresa Vañó Enrique. El boato estaba formado por dos jinetes, dos piquetes, parejas de familiares, amigos y otros componentes más, además de las bandas de música. Siguió la Comparsa de Contrabandistas con un piquete, cuatro escuadras, una carroza y un jinete, además de un entrañable y vistoso boato que acompañó a sus capitanes, en recuerdo de aquellos grandes festeros que fueron José Albero Pascual y su hijo José Albero Ibañez: Andrea Ferre Albero, Alberto Ferre Albero, Merce Payá García, Javier Albero Ribera, Pablo Albero Ribera, José Miguel Albero Ribera, Laura Francés Albero, María Francés Albero, Lucía Albero Sempere, Nuria Albero Sempere y Hermínia Ibañez Quiles, quien presidía la capitanía con toda la familia. Las bandas de música acompañaron a todo este colectivo. La Comparsa de Jordians cerró el Bando Cristiano con cuatro escuadras y una carroza, los representantes de la capitanía y sus bandas de música. Bando Moro. Fue abierto por los banderines correspondientes y el de la Comissió de Festes, con el acompañamiento de la colla El Braçal. Filà de Moros Vells. Pionera de la fiesta en este bando, desfiló con veintisiete escuadras, siete carrozas, tres escuadras pertenecientes al boato, un jinete y otros elementos que con gran colorido acompañaron

a los capitanes: Jorge Albero Blanquer, Vicente Ferre Silvestre, Santiago López Pascual, Jordi Ferre Albero, Pau Ferre Albero, Jaume López Albero, Oriol López Albero, Teresa Albero Piquer, Teresa Albero Albero y Verónica Albero Albero, una familia que, acompañada por numerosos amigos y por las bandas de música, desfiló en esa tarde para ellos inolvidable. Comparsa de Moros Nuevos. Capitanía por la Comparsa. Desfiló con catorce escuadras, tres carrozas, los representantes de la capitanía con la bandera y las bandas de música. Comparsa de Marrocs. Siguió su turno con dieciséis escuadras, cuatro carrozas, la representación de la capitanía, la bandera y las bandas de música. Comparsa de Piratas. En su tradicional modalidad de pasodobles y marchas moras llevó a cabo el desfile con doce escuadras, dos carrozas, la representación de la capitanía con la bandera y las correspondientes bandas de música. Comparsa de Califas. El Bando Moro fue cerrado por los festeros de esta comparsa, con un piquete, un vistoso boato, un jinete y las bandas de música acompañando a sus capitanes: Luis Miguel García Payá, Javier Mora Albero, Ana Francés Sánchez, Begoña García Francés y Ana García Francés.

118


MEMÒRIA FESTERA

Este acto terminó a la hora prevista acompañado por la magnífica climatología y el buen hacer festero del cual disfrutó un público que aplaudió durante todo el transcurso. Retreta. El pasacalle se inició a la hora fijada una vez disparado el cohete a la orden del alcalde de fiestas. Comenzó la Comparsa de Cristianos, a las 24:00 h., seguida de las demás de su bando. A las 00:30 h. inició su recorrido el Bando Moro con la Filà de Moros Vells. Ambos bandos pasaron por las calles del barrio viejo, como de costumbre, al son alegre de la música. Muchos eran portadores del clásico farolillo, en un ambiente de jolgorio y expansión festera que finalizó con la quema de faroles. Supone un paso intermedio entre la seriedad de la Entrada y el día dedicado al recuerdo del recibimiento de la Reliquia de San Jorge.

3 de septiembre, domingo Día de la Reliquia Diana. A las 7:30 h., después del volteo general de campanas, iniciaron la diana todas las comparsas acompañadas de sus respectivas bandas de música. Recorrieron la mayoría de calles del pueblo, según el orden establecido para dotar de actos festeros a la mayor parte del pueblo. A la llegada a la plaça Major las evoluciones de las comparsas fueron fuertemente aplaudidas por el público presente consiguiendo, una vez más, un espectáculo muy nuestro, con el sello de

Banyeres de Mariola, difícilmente igualado en otras poblaciones hermanas en la fiesta. Siguieron los almuerzos en los masets o sedes sociales. A las 11:00 h. fueron acudiendo todas las capitanías, acompañadas de sus respectivos festeros, a la plaça de l’Ajuntament, para posteriormente trasladarse a la Iglesia Parroquial con el fin de asistir a la Solemne Misa Mayor, que a las 11:30 h. concelebraron dos canónigos de la Catedral Metropolitana de Valencia. Uno de ellos, Don Manuel Soler Espí, fue párroco de Banyeres. Además de los sacerdotes de la parroquia presidió la Misa el Ilmo. Sr. Vicario General de Valencia Don Vicente Fontestad Pastor, Canónigo de la Catedral, quien pronunció una emotiva homilía. La Coral Mariola acompañó la ceremonia y un templo repleto de festeros y fieles pudieron, una vez más, vivir este acto religioso en honor al Patrón San Jorge. La salida de Misa llenó la plaça Major de color y música. Cabe destacar la ausencia de la tradicional mascletà, pues el verano caluroso y la sequía motivaron que la Generalitat Valenciana aplicara la Alerta 3 contra incendios, cosa que todos comprendimos y aceptamos. El acompañamiento de autoridades religiosas a la sede de la Confraria de Sant Jordi y al Ayuntamiento, en cuyos libros de oro firmó el Sr. Predicador, y los aperitivos de costumbre en las distintas comparsas cerraron la mañana.

Escuadra de la Comparsa de Estudiantes en el Desfile Infantil, 3 de septiembre de 2017.

119


Crónica de las Fiestas 2017 Desfile infantil. Como siempre el recorrido hasta la plaça Major. En él participaron los festeros infantiles, quienes pusieron el entusiasmo y la maestría que deberíamos aprender los mayores. Solemne Procesión. A las 19:30 h. comenzó la procesión con una participación festera tan numerosa como en la tarde anterior. Se formó en piquetes y escuadras especiales, a los que se anticipó el Guión de San Jorge. Siguieron las comparsas, la cruz parroquial, fieles de paisano, la Comissió de Festes de Sant Jordi, l’Agrupació Musical La Nova, los capitanes y abanderadas, la Reliquia de San Jorge bajo palio, el Clero Parroquial, la Junta de la Confraria , la Corporación Municipal y la Societat Musical Banyeres de Mariola. Al llegar la Reliquia a la plaça Major, nuevamente fue suspendido el castillo de fuegos artificiales por el motivo anteriormente citado. Se procedió a cantar el himno y los gozos del Patrón y se dió a besar la Reliquia, con lo que finalizó esta fiesta del 2017.

8 de septiembre, viernes A las 20:00 h., en la sala de exposiciones anexa al Teatro Principal, con presencia de los representantes de la fiesta, autoridades, capitanes, presidentes, comisionados, etc, fue inaugurada la exposición del X Concurso de Fotografía Digital. Estuvieron presentes los ganadores de los premios otorgados, a quienes después de unas palabras del presidente de la Comissió, del alcalde de fiestas y del sr. alcalde, les fue entregado el importe de cada uno de los premios con-

seguidos, siendo aplaudidos por todos. Finalmente el sr. alcalde cerró el acto y quedó abierta la exposición al público en general.

28 de octubre, sábado A las 9:00 h., en las dependencias del Ayuntamiento se reunieron componentes de las Comissió de Festes de Sant Jordi y de los colegios de Banyeres para constituir el jurado que fallaría los premios de los concursos de dibujo y redacción escolar, correspondiente a las pasadas fiestas de Moros y Cristianos de 2017. Divididos en grupos se fueron leyendo todos y cada uno de los trabajos literarios presentados, todos ellos muy interesantes y que demuestran el interés y la integración que tienen los y jóvenes en nuestras fiestas, emitiéndose el correspondiente fallo por categorías y cursos; en el salón de plenos se extendieron todos los dibujos que se habían aportado por edades y categorías, eligiéndose los premiados que serán publicados en el programa de fiestas de 2018 junto a los literarios, de los que se procederá en su momento a la entrega de premios, en un acto público en el Teatro Principal como de costumbre.

4 de noviembre, sábado En la Casa de Cultura-Teatro Beneficencia, se informó sobre la normativa del uso de la pólvora y de las disposiciones para el uso de nuestros arcabuces. Todo ello se realizó bajo el resultado de la subcomisión

Comparsa de Piratas en la Procesión, 3 de septiembre de 2017.

120


MEMÒRIA FESTERA

Capitanes de las comparsas de Maseros, Contrabandistes, Moros Vells y Califes, 3 de septiembre de 2017.

creada para este fin por la Comissió de Festes de Sant Jordi, que en contacto con la UNDEF y las autoridades, trata de allanar los obstáculos existentes para que en nuestras fiestas se sigan celebrando las guerrillas, base importante de nuestras fiestas junto a las embajadas y las celebraciones religiosas.

título del artículo, “Los de Kaki también somos festeros”. En él mostraba las inquietudes, las mismas que supongo sienten en la actualidad quienes no pueden acudir a la cita anual de San Jorge. Solo me resta añadir lo que ya dije en el pregón de fiestas de 2016:

12 de noviembre, domingo

«Que eixa cadena que uneix present i passat, mai no s’arribe a rovellar.»

Jornada dedicada a la consulta ciudadana sobre el posible cambio de nuestras fiestas a fin de semana. Hoy son muchos los banyerenses que por diversos motivos se encuentran ausentes de Banyeres de Mariola por su trabajo o sus estudios. Ante la opinión de un sector de la población sobre si se debían celebrar nuestros días grandes en fin de semana, en su día se llevó a cabo una consulta a las comparsas. Así pues, el Ayuntamiento acordó efectuar una consulta ciudadana para que fuera todo el pueblo el que manifestara su opinión de forma personal y anónima. A este respecto y antes de dejar constancia del resultado de la consulta, permíteme amigo lector que cuente una anécdota personal: el encontrarme prestando el servicio militar durante las fiestas de 1961, motivó mi primer artículo en el programa de fiestas de hace ahora 56 años que fue publicado en el programa de 1962. El

Volvemos al 12 de noviembre de 2017. En los masets de los Moros Viejos y de los Contrabandistas, un domingo soleado y predominando un cálido ambiente de fiesta, las urnas hablaron expresando democráticamente la voluntad de los banyerenses, festeros y no festeros, con los siguientes resultados: Los partidarios del cambio consiguieron un 30% de los votos, frente a la mayoría del 70% a favor de los que eligieron seguir celebrando las fiestas los días del 22 al 25 de abril, como se ha venido haciendo desde hace unos trescientos años. Y este ha sido el desarrollo de un intenso y emocionante año 2017.

121


Una mirada al passat

Capitans i membres de la Filà de Cristians, any 1934. Arxiu particular de Rafael Berenguer López.

Esquadra de Cristians amb trage especial a l’Entrada de les festes de la Relíquia de l’any 1980.

122


MEMÒRIA FESTERA

Esquadra dels Estudiants preparada per iniciar l’Entrada, 22 d’abril de 1918.

Benedicció del nou Sant Jordiet, obsequi del capità Salvador LLopis Sancho, any 1989.

123


Una mirada al passat

Maseros a la porta del temple parroquial del carrer Sant Jordi, any 1960. Foto cedida per: Família Vañó Jordá.

Esquadra de la Filà de Maseros a l’Entrada, 22 d’abril de 1989. Foto cedida per: Mª Elena Vilanova Calatayud.

124


MEMĂ’RIA FESTERA

Contrabandistes a cavall a la Cova Serrella, any 1955.

Contrabandistes disparant a la baixada del Sant Crist, 25 d’abril de 1967.

125


Una mirada al passat

Esquadra infantil de la Filà Jordians a la Processó, 23 d’abril de 1993.

Dispar de Salves d’Honor de la Filà dels Jordians, 25 d’abril de 1993.

126


MEMÒRIA FESTERA

Missa del Cementeri, 25 d’abril de 1968.

Moros Vells disparant a la plaça Major, any 1953.

127


Una mirada al passat

Els capitans Pepe Sempere Lillo i Isabel Alcántara García, 25 d’abril de 1967.

Esquadra Infantil dels Moros Nous a l’Entrada, 22 d’abril de 1970.

128


MEMÒRIA FESTERA

Esquadra dels Marrocs presentant armes a la imatge del Patró Sant Jordi ubicada a la façana del Temple Parroquial, finals de la dècada de 1960.

Santa Missa al Cementeri, finals de la dècada de 1960.

129


Una mirada al passat

Presentació de la Filà de Pirates i benedicció de la primera bandera, any 1948.

Pirates disparant a la baixada del Sant Crist, 25 d’abril de 1953.

130


MEMÒRIA FESTERA

Esquadra de la Filà de Califes a la Processó, festes de la Relíquia de l’any 1979.

Califes desfilant a l’Entrada, 22 d’abril de 1987.

131


Filà Cristians

Esquadra oficial a la Diana del Dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2017.

L’esquadra oficial rendeix armes a la imatge del Patró Sant Jordi a la Diana del Dia de Moros i Cristians, 24 d’abril de 2017.

Ball de banderes al Barranc Fondo, 24 d’abril de 2017.

Fi de la Guerreta davant la imatge de Sant Jordi, 24 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Guàrdia del castell abans de l’Ambaixada Mora, 24 d’abril de 2017.

Trasllat del Sant Jordiet al seu pas davant la imatge de Sant Jordi ubicada a la façana principal del temple parroquial, 25 d’abril de 2017.

Esquadra infantil a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Retreta de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.


Filà Estudiants

Esquadra juvenil a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Esquadra amb cabo batidor a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Cremada del fanal a la plaça Major, 22 d’abril de 2017.

Piquet de la filà a la Diana, 24 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Ambaixada humorística entre les filaes dels Estudiants i dels Moros Nous, 24 d’abril de 2017.

Inici de l’acte de la Retreta, 2 de setembre de 2017.

Esquadra oficial desfilant a la Diana baix una intensa boira, 3 de setembre de 2017.


Filà Maseros

Esquadra a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Entusiasme i bon ambient fester desfilant a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

X concurs de Fotografia Digital. Autor: Vicente Guill Fuster, 22 d’abril de 2017.

Esquadra oficial de la filà a la Diana del Dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Filà iniciant la Solemne Processó amb la imatge del Patró Sant Jordi al fons, 23 d’abril de 2017.

Capitans desfilant a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Esquadra a la Desfilada Infantil de les festes de la Relíquia, 3 de setembre de 2017.


Filà s e t is d n a b a r t Con

Esquadra juvenil a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Esquadra del boato dels capitans a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

Detall d’un dels trages especials del boato, 22 d’abril de 2017.

Els capitans gaudint de la desfilada de l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Retreta de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Esquadra oficial a la Diana del Dia de la Relíquia, 3 de setembre de 2017.

Els capitans de la filà en l’acompanyament d’autoritats a l’Ajuntament, 3 de setembre de 2017.


Filà Jordians

Ofrena de flors a Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Esquadra desfilant a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Evolucions dels festers a la Diana, 23 d’abril de 2017.

L’esquadra oficial davant la imatge de Sant Jordi en la Diana, 23 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

La filà dirigint-se al temple parroquial per celebrar la Missa Major de Sant Jordi. Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 23 d’abril de 2017.

Festers davant la imatge de Sant Jordi al finalitzar la Guerreta del matí, 24 d’abril de 2017.

Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.


Filà MorosVells

X concurs de Fotografia Digital. Autor: Paco Sempere Faus, 22 d’abril de 2017.

Carrossa infantil a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

La llavor festera, Desfilada Infantil, 23 d’abril de 2017.

Ball de banderes al Morer abans d’iniciar l’acte d’arcabusseria fins al cementeri, 25 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Dispar de salves d’arcabusseria al primer reciente del cementeri, Foto cedida per: Óscar Sánchez Martos, 25 d’abril de 2017.

Ballet infantil al boato dels capitans en les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Els capitans de la filà a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.


Filà Moros Nous

Esquadra desfilant a l’Entrada amb la carrossa infantil al fons, 22 d’abril de 2017.

Esquadra especial a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Esquadra oficial de la filà presentant armes al Patró Sant Jordi per finalitzar la Diana, Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 23 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

El futur de la festa a la Desfilada Infantil, 23 d’abril de 2017.

Simulacre de combat la vesprada del Dia de Moros i Cristians, 24 d’abril de 2017.

Esquadra especial a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Esquadra a la Desfilada Infantil de les festes de la Relíquia, 3 de setembre de 2017.


Filà Marrocs

Esquadra del boato de la capitania a l’Entrada, 22 d’abril de 2017.

Emoció dels capitans en l’arribada a la plaça Major a l’acte de l’Entrada. Foto cedida per: Lourdes Pastor López, 22 d’abril de 2017.

Esquadra de xiquets i xiquetes a la Desfilada Infantil, 23 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Capitans i festers davant la imatge de Sant Jordi al finalitzar la Guerreta del matí, 24 d’abril de 2017.

Dispar de Salves d’arcabusseria al cementeri en record dels difunts, 25 d’abril de 2017.

Carrossa infantil a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Esquadra especial a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.


Filà Pirates

Xiquets i xiquetes a l’Ofrena de flors, 22 d’abril de 2017.

Boato dels Capitans a l’Entrada en l’arribada a la plaça Major, 22 d’abril de 2017.

Capitans a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Esquadra oficial presentant armes a la Diana del Dia de Moros i Cristians, 24 d’abril de 2017.

Ambaixada Humorística de la filà, 24 d’abril de 2017.

Dispar de Salves el Dia del Cementeri, Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 25 d’abril de 2017.

Carrossa a l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.


Filà Califes

Bandereres i capitans desfilant a l’Entrada de les festes de Sant Jordi, 22 d’abril de 2017.

Esquadra oficial a la Diana del Dia de Sant Jordi. Foto cedida per: Óscar Sánchez Martos, 23 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Capitans junt a la resta de la filĂ a la Retreta, 2 de setembre de 2017.

Capitans dirigint-se al temple parroquial per assistir a la Solemne Missa Major de les festes de la RelĂ­quia, 3 de setembre de 2017.

Xiquets i xiquetes a la Desfilada Infantil de les festes de la RelĂ­quia, 3 de setembre de 2017.


Ajuntament de Banyeres de Mariola

Corporació Municipal iniciant la Solemne Processó de les festes de Sant Jordi. Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 23 d’abril de 2017.

Junta de la Confraria de Sant Jordi dels anys 2014 a 2017, al Trasllat de Sant Jordi, 21 d’abril de 2017.

Junta de la Confraria de Sant Jordi dels anys 2017 a 2020, al Trasllat de tornada de Sant Jordi a la seua ermita, 6 de maig de 2017.

Confraria de Sant Jordi


ORDI SANT J

COMISS IÓ DE

FESTES

Festes Comissió de i de Sant Jord

Comissió de Festes de Sant Jordi al Trasllat del Patró des de la seua ermita fins el temple parroquial, 21 d’abril de 2017.

ical Societat Mus Mariola Banyeres de

Societat Musical Banyeres de Mariola a l’Ofrena de flors a Sant Jordi. Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 22 d’abril de 2017.

Agrupació Musical La Nova al Trasllat de Sant Jordi, 21 d’abril de 2017.

Agrupació M usical La Nova


Curiositats festeres

Alegria de l’esquadra oficial de la Filà de Cristians al finalitzar la Diana, 23 d’abril de 2017.

Aplaudiments davant les evolucions de les esquadres a la Diana del Dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2017.

Captura de vivències festeres. Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 23 d’abril de 2017.

Banda de música de la Filà de Moros Nous a una vorera de la calçada i joves festers formant en esquadra a l’altra, 24 d’abril de 2017.


L A F E S TA 2 0 17 E N I M A T G E S

Multitud de càmeres enregistrant les emotives escènes que tenen lloc a l’acte del cementeri, 25 d’abril de 2017.

Parada per gaudir de l’ambient fester al Barranc Fondo, 24 d’abril de 2017.

Últims preparatius abans de l’Entrada de les festes de la Relíquia, 2 de setembre de 2017.

Esmorzar de la Filà de Moros Vells als peus del Sant Crist, 25 d’abril de 2017.

Moment de descans del jove capità de la Filà de Moros Vells, 3 de setembre de 2017.


Programes de Festes 1943,1968 i 1993 Programa de 1943 Capitans de les diferents filaes: CRISTIANS ESTUDIANTS MASEROS MOROS VELLS MOROS NOUS MARROCS

Manuel Albert Ribera Juan Segura Francés Vicente Tortosa Fausto Ribera Ferrero José Beneyto Vicente Mataix Pascual

Programa de 1968 Capitans de les diferents filaes: CRISTIANS Julio Francés Ferre ESTUDIANTS Cristóbal Albero Ribera MASEROS Brígida Bellver CONTRABANDISTES Per la filà MOROS VELLS Germán Ribera Doménech MOROS NOUS José Luis Sempere Alcántara MARROCS Primitivo Plá Torres PIRATES Per la filà

156


MEMÒRIA FESTERA

Programa de 1993 Capitans de les diferents filaes: CRISTIANS Capitans

Per la filà

ESTUDIANTS Capitans Bandereres

Familia Gimeno Sempere Rafael Gimeno Sempere Carmen Albero Ureña Montserrat Gimeno Sempere M. Virtu Marco Gimeno M. Carmen Gimeno Albero Juanita Marco Gimeno M. Dolores Gimeno Albero

MASEROS Capitans Bandereres

Salvador Manuel Montesinos Francés Inés Bañó Vivancos Cristina Bañó Vivancos Carmen Francés Martí Concepción Vivancos Vera

PIRATES Capità Banderera

Vicente Pascual Camarasa María Dolores Pascual Camarasa

CALIFES Capità Banderera

Alberto Dobón Belda Vanesa Dobón Belda

CONTRABANDISTES Capitans Felipe García Ruiz Familia García García Banderera Natividad García García JORDIANS Capitans

Per la filà

MOROS VELLS Capità Jorge Albero Blanquer Bandereres Teresa Albero Piquer Teresa Albero Albero Verónica Albero Albero MOROS NOUS Capità Alejo Calatayud Ferre Banderera Josefina Francés Doménech MARROCS Capitans Bandereres

Josep Vicent Belda i Francés Josep Vicent Belda i Beneyto Maria dels Dolors Beneyto i Ferre Elea Belda i Beneyto Paula Belda i Beneyto

157


dor. l cartell anuncia . del Concurs de ñó Va a ld Be a XXXIII Edició tista local, Laur ar r illo m it ss Accè


Concursos Festers 2017 LIV Concurs d e

carr

osses Es declara de sert en esta ed ició

XLVII Concurs de

Caps i Esquad res

XLII Concurs d e

X Concurs de

Fanals festers

Fotografia dig ital

XXVII Concurs d’Interpretació de bandes Godo fredo Garrigu es XLV Concurs E scolar de Dibu ix XXXIX Concurs Escolar de Re dacció


XLVII Concurs de Caps i Esquadres Foto cedida per: Jordi Molina Doménech, 23 d’abril de 2017.

1r PREMI

Filà Pirates

CAP

Juan José Herrera González

2n PREMI

Filà Moros Vells

CAP

Carolina Puche Cortés

3r PREMI

Filà Contrabandistes

CAP

Fernando Sempere Huertas

160


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

XLII Concurs de Fanals festers 1r PREMI

Filà Pirates

2n PREMI Filà Califes

3r PREMI

Filà Contrabandistes

161


X Concurs de Fotografia digital SECCIÓ COLOR

1r PREMI

Miguel Ángel Santonja López (Banyeres de Mariola)

LEMA

”Fent camí”

162


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

2n PREMI

Jorge Molina Doménech (Banyeres de Mariola)

LEMA

”Fantasía estudiantil”

ACCÈSIT MILLOR ARTISTA LOCAL

Miguel Ángel Santonja López (Banyeres de Mariola)

LEMA

”Un aplaudiment”

163


X Concurs de Fotografia digital SECCIÓ BLANC I NEGRE

1r PREMI

Reyes Cerdá Mira (Castalla)

LEMA

”Solitària”

164


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

2n PREMI

Reyes Cerdá Mira (Castalla)

LEMA

”Estudiant”

ACCÈSIT MILLOR ARTISTA LOCAL

Jorge Molina Doménech (Banyeres de Mariola)

LEMA

”Difuminant”

165


XXVII Concurs d’Interpretació de bandes Godofredo Garrigues 1r PREMI

Unió Musical La Pobla del Duc Filà Marrocs

OBRA INTERPRETADA “La Utielana” de Luis Serrano Alarcón

DIRECTOR

Antonio Vicente Gosálbez Cantó

2n PREMI

2n PREMI

Unió Musical San Diego de Lloc Nou d’en Fenollet Filà Moros Vells

OBRA INTERPRETADA

“III Centenario” de José Vicente Díaz Alcaina

Unió Musical La Primitiva de Castell de Castells Filà Contrabandistes

OBRA INTERPRETADA

“Hijo de la Alegría” de José Rafael Pascual Vilaplana

DIRECTOR

DIRECTOR

Elies Aybar Moscardó

José Rafael Albert i Guerola

3r PREMI

Associació Musical “Adelum” de Villena Filà Jordians

OBRA INTERPRETADA “Enrique López” de Antón Alcalde

DIRECTOR

Juan Antonio García Gallardo

166


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció Primària 1r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 1r Primària Neus Cortés Ferre Col·legi Fundació Ribera

LES FESTES El primer dia és el millor,

2n PREMI REDACCIÓ

3r PREMI REDACCIÓ

LA FESTA PER A MI

SÓC MARROC

1a Categoria · 1r Primària Jordi Valero Ribera Col·legi Fundació Ribera

1a Categoria · 1r Primària Borja Sanjuán Francés Col·legi Fundació Ribera

En festes de Sant Jordi, ens reu-

Sóc marroc des que vaig nàixer.

l’entrada en la carrossa

nim tota la família a dinar i sopar a

Mon pare, ma mare, el meu avi i el

i el passacarrer amb el fanal.

casa dels meus iaios, i sempre aca-

meu germà són marrocs. Així que a

ben parlant de quan van ser capi-

ma casa tots els tratges són iguals.

El segon dia, és la diana,

tans dels Estudiants ja fa quasi vint

Dies abans de les festes ma mare i

tots ho fan molt bé,

anys!

la meua àvia trauen els tratges i di-

l’ofrena amb les flors,

i després ve la Volteta, on s’ho passem super bé. El tercer dia a disparar, i com que tinc por als trons, me’n vaig a la fira, que m’agrada molt.

Tots junts anem a la “baixada” de Sant Jordi i a l’Ofrena i veiem l’Entrada perquè ixen el meu oncle i la meua cosina vestits de Moros Vells. Però el que més m’agrada és que, com que és el meu sant, sempre em fan algun regal, a més d’un

Últim dia al Sant Crist,

llibre.

esmorzem i juguem, i alcen els capitans, per a l’any que ve.

167

uen: - Borja, emprova’t els pantalons! - Álvaro, emprova’t les sabates!- I si no ve bo ves de pressa a comprar-ne un de nou. M’agrada tot aquest rebombori. I la meua filà!!


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció

1r PREMI REDACCIÓ

2n PREMI REDACCIÓ

LAS FIESTAS

FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS

1a Categoria · 2n Primària Carlos Molina Camarasa CEIP Alfonso Iniesta

Antes de fiestas, vi como ponían las luces para adornar las calles. Yo

Este año mis abuelos han sido

fui a ver la Ofrenda de flores y me

capitanes y mis padres, mi hermana

gustó mucho. Por la tarde, fui a la

y yo hemos salido de boato con un

Entrada pero no salí de festera. Me

traje especial de color blanco, ne-

gustó mucho ver los caballos, el

gro y dorado. Me encanta subir en

dromedario y las vacas.

la carroza, pero este año no ha po-

Al día siguiente fui a la “Volteta” y salí de moro viejo. El resto de las fiestas fui de festero. El tercer día me gustó mucho porque era la Embajada. Me gustó ver la guerra que hacía el moro viejo y el cristia-

1r PREMI DIBUIX

1a Categoria · Infantil 3 anys Enrique Francés Francés Col·legi Fundació Ribera

1a Categoria · 2n Primària Blanca Dobón Molina Col·legi Fundació Ribera

no. Primero ganó el moro viejo, y después ganó el cristiano. ¡Fue una batalla muy emocionante!

2n PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 3 anys

dido ser. En la carroza me encanta tirar piruletas, Chupa-chups y tirar confeti. En la procesión me gusta salir y me gusta ir a ver cómo bailan la bandera en el Barranc Fondo. En la entrada vi a mi familia y me puse muy contenta. Yo soy califa y me encanta, porque tengo muchas amigas y muchos amigos. ¡FELICES FIESTAS!

3r PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 3 anys

Núria Santonja García · CEIP Alfonso Iniesta

Marc Barceló Berenguer · Col·legi Fundació Ribera

168


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

3r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 2n Primària Elena Martí Francés CEIP Alfonso Iniesta

de Mariola. Al meu poble, se celebren unes festes molt boniques en honor del nostre patró Sant Jordi: les festes de Moros i Cristians. Són del 22 al 25 d’abril i sempre sol fer

LES MEUES FESTES Hola, vos vaig a contar les meues festes. El primer dia, el dia del Trasllat de SANT JORDI, em vaig encendre el ciri i, fins la plaça caminant! El segon dia, el més important per a mi, va ser quan van entrar els capitans amb les torxes. Va ser tan bonic! Ah! i també van eixir les carrosses. La dels Moros Vells va tirar pitets. Va ser genial!

bon temps, tot i que a vegades hi ha pluja. Jo sóc cristiana (és una de les filaes més antigues de la festa) i tinc molta sort, perquè quan es fa l’ambaixada del matí puc fer de sentinella, –agafe una llança per defensar el castell dels moros–. El moment de la lluita m’agrada perquè ho fan molt real, tant el moro com el cristià, ho fan els dos molt bé. Un altre moment de la festa que també m’agrada molt és quan plan-

1r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 3r Primària María Molina Calatayud CEIP Alfonso Iniesta

com jo en estes festes de Moros i Cristians tan precioses.

tem la bandera al Sant Crist el dia de Glòria. El meu avi i algun cristià més pugen al lloc més alt de l’ermita i enganxen la bandera. El que jo no sabia, i m’ho ha contat ma mare

LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

estes festes, és que eixa bande-

Hola, sóc una xiqueta que visc en un poble que s’anomena Banyeres

ta, li ajuda un poc la família. Espere

ra sempre la cus la meua besàvia Maria. Però com que ara està velleque tothom ho haja passat tan bé

1r PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 4 anys

2n PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 3r Primària Cecilia Ballester Martínez CEIP Alfonso Iniesta

LA MEUA VIDA FESTERA Hola, sóc una xiqueta que tinc 9 anys i la meua família és festera. Pertanyen a dues filaes: Contrabandistes i Moros Nous. Jo des que vaig nàixer sóc moro nou. L’any 2003 la meua família va ser capitana de la Filà dels Contrabandistes amb el meu besavi Batiste. Aquest any fa 25 anys quan els meus iaios, Joaquin i Maria, també coneguts com “Ximo i Mariu” van ser capitans dels Moros Nous. I per això mateix, la meua germana i jo hem eixit a l’Exaltació de Capitans i Bandereres d’enguany. Ja que els meus iaios i el meu besavi no estan

2n PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 4 anys

Elena Cortés Zhang · CEIP Alfonso Iniesta

Nacho Valdés Cantos · CEIP Alfonso Iniesta

169


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció entre nosaltres, els dedique aquesta redacció. No hem d’oblidar que fa 50 anys la Missa del Cementeri! I aquesta redacció és la meua vida festera…

nou. Què em passa? Estava buscant i buscant per casa i les havia agafades el gos. Estos dies de festa estava tan despistada que ho havia perdut tot! El quart dia ho vaig deixar tot or-

3r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 3r Primària Paula Francés Albero Col·legi Fundació Ribera

QUÈ EM PASSA? Hui és el primer dia de festes i no trobe el barret de moro nou. Ara què faré? Hauré d’eixir amb el meu barret de l’esquadra oficial. Només queden deu minuts per a desfilar a l’ofrena! Estava en casa buscant per tots els llocs i al final estava penjat a l’armari tot el temps. Hui és el segon dia de festes i no trobe el davantal de l’esquadra oficial. Ja era quasi la Processó i, buscant i buscant pel maset, al final l’havia agafat la meua amiga. Hui és el tercer dia de festes i no trobe les meues sabates de moro

denat i no vaig perdre res! Que bé!

1r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 4t Primària Míriam Vañó Albero CEIP Alfonso Iniesta

LES FESTES DEL MEU POBLE

A l’Ofrena, els carrers s’omplin de colors, perquè al nostre patró li portem flors. A la vesprada, a l’Entrada, fem una gran desfilada. El dia de la Processó és el dia del nostre Patró. Al Barranc Fondo les banderes ballem, i disparant, disparant al castell anem. Dels nostres difunts no ens oblidem al cementeri anem, i salves disparem!

2n PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 4t Primària Beatriz Vañó Puche Col·legi Fundació Ribera

Si les festes de Moros i Cristians vols disfrutar, a Banyeres de Mariola hauràs d’anar. En abril les celebrem i molt bé ho passem. Ens vestim de festers i omplim els carrers. Són festes al nostre patró que fem amb molta il·lusió. Són quatre dies de festa on no hi ha temps ni per a la siesta.

3r PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 4 anys

UN CLARINET QUE VOLGUÉ SER FESTER Hola a tots i a totes, sóc un clarinet. Jo sempre he volgut ser fester, però… de quina comparsa puc ser? En tinc deu diferents per elegir, cinc de cada bàndol, i no sé quina triar. Però, si m’apunte a una comparsa ja no podré eixir a to-

1r PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 5 anys

Alejandro Serrano Lozano · CEIP Alfonso Iniesta

Mireia Molina Gisbert · Col·legi Fundació Ribera

170


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

car? I jo gaudisc moltíssim amb els meus amics les trompetes, la flauta, el tabal… Els dies que millor m’ho passe són el dia de l’Entrada i a les Dianes que són actes molt formals. Els altres dies ens agrada animar a la comparsa per diferents llocs, al maset per descomptat, però també al Barranc Fondo, al Sant Crist… Així què… crec que continuaré sent músic. M’agrada ser músic i tocar en les festes del meu poble.

dera a la torre. De sobte vam escoltar: BOOM! Era una canonada, perquè eixe dia és l’únic en què els Marrocs disparen el seu canó. Vam esmorzar coques. Vaig estar jugant fins que més tard vam baixar a veure l’Entraeta dels Contrabandistes, que és l’única que sempre és el mateix dia: Diumenge de Glòria. Després vaig anar a dinar al maset. Més tard vam anar a veure l’Entraeta dels Califes. Això va ser un dia de molta festa sense anar vestit de fester. M’agrada i gaudisc molt!

3r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 4t Primària Claudia Francés Serrano CEIP Alfonso Iniesta

DIUMENGE DE GLÒRIA Era un diumenge de matí. Eren les huit quan mon pare em va dir: – Vinga filla alça’t que cal anar a plantar la bandera–. Després vam anar al maset on hi havia molta gent. A les nou del matí vaig veure com algunes persones plantaven la ban-

1r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 5é Primària Pablo Navarro Sanchis Col·legi Fundació Ribera

ELS BARRETS Hola! Sóc el barret dels Cristians. El meu color és roig amb les formes de les torres del Castell. I les vores són daurades. Encara que l’ oficial per a desfilar és un casc daurat amb unes plomes.

2n PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 5 anys

Hola! Jo sóc la boina dels Estudiants. Sóc negra amb una cullera i una forqueta al capdavant. I per a decorar una borla blanca. Però l’ oficial és un barret de pic amb una cullera i una forqueta a la part dreta. Hola! Sóc el barret dels Maseros. Jo també sóc de color negre com la meua companya dels Estudiants, però porte al costat flors i fruites. Els Maseros també portem el barret com a oficial. Doncs ara em toca a mi! El sombrero dels Contrabandistes. Jo sóc l’oficial de la comparsa i tinc dues borles al capdamunt. Ací estic jo! El barret dels Jordians. Sóc de color beix amb uns adorns en granat. Però com a oficial també sóc un casc de color coure amb unes plomes roges i altres en blanc. Ara és el meu torn. Jo sóc el barret de color blau dels Moros Vells. Però com a oficial portem un turbant de color blau, roig i blanc amb unes plomes en blau, blanc i roig.

3r PREMI DIBUIX 1a Categoria · Infantil 5 anys

Elia Aracil Mompó · CEIP Alfonso Iniesta

Lucía Esteve Ramos · CEIP Alfonso Iniesta

171


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció Hola! Ací estic jo! El barret dels Moros Nous. Jo tinc el color roig

UN SOMNI DE FESTES

amb una borla blanca i d’oficial

Vos imagineu que en eixir a veure

també sóc un turbant com els meus

les festes vos trobeu un cristià mig

companys Moros Vells.

vestit de moro vell? Doncs, mireu el

Hola! Ací estic jo! El barret dels

El dia de l’Entrada, només bai-

amb una borla negra. Els Marrocs

xar als Plàtans, estaven passant

també em tenen com a oficial, però

els Cristians. I em vaig adonar que

damunt es posen la caputxa de la

portaven els pantalons blaus de

capa, que és blanca amb ribet blau.

moro vell i el vestit roig que duen

Sóc negre amb una borla blanca. D’oficial sóc un sombrero ample amb una ploma blanca al costat.

els Cristians. Després els Estudiants anaven amb els pantalons rojos dels Moros Nous i el jupetí de color negre amb els cordells blancs. Els Maseros portaven el seu ju-

Per últim, estic jo! El barret dels

petí i els pantalons de marroc. Els

Califes. Sóc de color verd amb una

Contrabandistes portaven el jupetí

borla blanca. I d’oficial sóc un tur-

florejat i el pantaló de pirata. I els

bant tot negre.

Jordians portaven el seu vestit amb

Esperem que vos agradem a tots. Vítol al Patró Sant Jordi!

festes més estranyes! I de moment em va sonar el despertador, tot havia sigut un somni!

que em va ocórrer:

Marrocs. Jo sóc roig també, però

Jo sóc el barret dels Pirates.

esglai em vaig emportar, quines

els pantalons verds de califa. El bàndol moro també va ser un poc estrany, ja que els Moros Vells

3r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 5é Primària Lucía Pastor Ferre CEIP Alfonso Iniesta

UNES FESTES DIFERENTS Tot començà un 25 d’abril de 2016 quan ma tia decideix agafar la capitania dels Marrocs juntament amb els seus fills. I volia gaudir-la amb la seua família, amics… A la Relíquia hi havia dos dies per gaudir. I així va ser, vam somriure, plorar, cantar…

portaven la boina de cristià, els

Van passar els mesos. Per fi va ar-

2n PREMI REDACCIÓ

Moros Nous la boina d’estudià, els

ribar el dilluns de Pasqua, 17 d’Abril.

1a Categoria · 5é Primària Lidia Jornet Crespo CEIP Alfonso Iniesta

Marrocs el barret de masero, els

Jo eixiria portant la banda per a ma

Pirates el barret de contrabandista

tia. Els grans aplaudiments emoci-

i els Califes el barret de jordià. Quin

onaren a ells dos i a les altres dues

1r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 1r Primària

2n PREMI DIBUIX 2a Categoria · 1r Primària

Lucía Cerdá Pascual · Col·legi Fundació Ribera

Gemma Ferre Belda · Col·legi Fundació Ribera

172


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

capitanes, que ens observaven des de les cadires. El dia 22, amb molts nervis, vam eixir a l’Ofrena per portar les flors a Sant Jordi. Al principi de l’Entrada tot estava

El dia 24 ja anava vestida de Marroc. Altres persones de la meua família de paisà. Esmorzar al Barranc Fondo, la ballada de les banderes,

2n PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 6é Primària María Albero Forte CEIP Alfonso Iniesta

els trons i les Ambaixades formen aquest dia.

preparat: ballets, música, camells…

El dia 25 era el més trist. Vam ba-

El que havíem preparat durant molt

llar les banderes al Morer, vam anar

de temps estava a punt d’ocórrer

a la Missa del Cementeri i vam dis-

eixe mateix dia. A l’entrada del car-

parar als difunts. També vam anar al

rer la Creu, pètals i aplaudiments di-

Sant Crist a veure com alçaven els

buixaven somriures i llàgrimes entre

nous capitans de les altres filaes ja

els capitans. També entre nosaltres.

que els Marrocs no en tenien. Vam

Quan vam passar per casa de ma

ballar la bandera a la plaça.

LES MEUES PRIMERES FESTES Quan jo vaig nàixer ja existien des de feia molt de temps les festes de Moros i Cristians. Els meus pares des de sempre han sigut maseros i volien que jo seguira la tradició. A les primeres festes que vaig ei-

tia allí estava la meua iaia i altres

Va arribar el moment de llàgri-

xir, recorde estar molt il·lusionada.

familiars aplaudint-nos. Estàvem a

mes i comiats. El Sant Jordiet havia

Tenia moltes ganes de gaudir amb

passat un any a casa ma tia i ara ha-

els amics aquelles festes.

punt d’entrar a la plaça. Allí estava la gent esperant-los amb torxes i grans aplaudiments. Que bonic! El dia 23 aquell boato que va eixir a l’Entrada tenia gran tristesa, per-

víem d’acomiadar-nos-en. El vam

El dia de l’Entrada ho vaig pas-

portar fins al maset on vam menjar,

sar de meravella, els llums de co-

riure i ballar al pas de la música. En

lors il·luminaven els carrers. La gent

fi, com diuen: Tot allò bo s’acaba.

només feia que aplaudir. La música

què sabien que havien de deixar aquells tratges. A la Diana, a la Missa, a la Volteta i a la Processó, ho vam passar molt bé!

sonava per tots els llocs del poble

1r PREMI REDACCIÓ 1a Categoria · 6é Primària Es declara desert en esta edició.

3r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 1r Primària

i tothom ho gaudia amb gran il·lusió. El moment més esperat de tot el poble era l’entrada a la plaça per part dels capitans. Les seues cares

1r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 2n Primària

Lucas Bodí Gisbert · Col·legi Fundació Ribera

Jaime Gisbert Albero · Col·legi Fundació Ribera

173


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció estaven il·luminades per la felicitat

nostre patró. Jo em sentia molt

Tu faràs com si fores una xiqueta

que els envoltava.

orgullosa de poder participar en

de la meua classe que has vingut

Com que em va agradar tant

aquestes festes. Cada moment va

totes les festes a ma casa a dormir.

vaig dir als meus pares que més

ser únic i per això anime tota la gent

Ja no t’anomenaràs Edu. Ara el teu

avant m’agradaria que la nostra fa-

perquè visca aquesta experiència.

nom serà Rosa. Oblidava dir-te que

mília fórem capitans d’aquesta gran

Ningú no quedarà defraudat.

jo sóc d’una comparsa anomenada

comparsa. Com que jo era molt xicoteta no

Visca les festes de Moros i Cristians i el nostre patró Sant Jordi!

tinc molts records però una altra

Estudiants, tot i que m’agradaria ser Moro Vell per les sabates de pic, els pantalons bombatxos…

cosa que recorde és la nit del farolet. Jo estava molt cansada però tenia moltes ganes que arribara eixe moment. Tan prompte com els músics van començar a tocar, les meues ganes de festa van augmentar. De seguda tots començàrem a ballar i a cantar i amb aquell farolet recorregué-

Jo tenia pensat que com que

3r PREMI REDACCIÓ

tens poders per convertir-te en un

1a Categoria · 6é Primària María Ferris Ferre Col·legi Fundació Ribera

altre animal, podries convertir els

CARTA A EDU Hola Edu, sóc Anacleta.

rem els carrers més vells del poble.

M’agradaria que pugueres vin-

Quan vam arribar a la plaça vam

dre a les festes de Sant Jordi, al

cremar el farolet. Hi havia gent de

meu poble. Com que tu i jo sabem

totes les comparses. Va ser un mo-

dels poders que tens per a conver-

ment molt divertit.

tir-te en qualsevol animal o perso-

Al dia següent vaig eixir a la

na, a ma casa no els podràs utilitzar,

Processó. Ma mare em va dir que

perquè a ma mare i a mon pare no

era per fer l’honor a Sant Jordi, el

els agraden els animals.

trages d’estudià en trages de moro vell. Ja he preguntat a la meua amiga que és moro vell si podríem eixir en la seua esquadra i m’ha dit que sí! Si tu pots vindre i convertir els trages, de segur que passarem les millors festes del món, perquè estic amb tu i eixirem de moro vell. Espere que vingues. Un beset molt gran i que mai no se t’oblide dir... VISCA SANT JORDI!!

3r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 2n Primària

2n PREMI DIBUIX 2a Categoria · 2n Primària

Marina Enrique Calabuig · Col·legi Fundació Ribera

Eugenia Silvestre Amigó · Col·legi Fundació Ribera

174


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

Secundària 1r PREMI REDACCIÓ 2a Categoria · 1r ESO Pau Enrique Cardona IES Professor Manuel Broseta

QUE NO FALTE LA MÚSICA Este año, tras mucho tiempo estudiando música, por fin había conseguido entrar en la banda. Toda la vida viendo a los músicos tocar los instrumentos y ahora yo era uno de ellos. A mí una de las cosas que más me ilusionaban, era poder tocar en las fiestas de Moros y Cristianos de Banyeres de Mariola. El sonar de los pasodobles, marchas moras, cristianas y alguna marcha de procesión. Cuando llegaron las fiestas yo ya había tocado en diferentes conciertos e incluso, ya había participado como músico en desfiles festeros, en concreto en las “entraetas” de las diferentes comparsas, pero no es lo mismo que las fiestas. Las “entraetas” solo son un ensayo, un anticipo de lo que vendrá. Pero las fiestas… ¡puff, las fiestas! ¡el gran momento! La gente vestida de festero, la música sonando, el nervio y la emoción de cuando suena el bombo. ¡Pum, pum! e inmediatamente todos formados y preparados para darlo todo. Y empezamos a tocar, es en ese momento cuando una especie de explosión de sentimientos se produce en mi interior, empieza a sonar la banda y yo soy parte de ella.

Siempre he sido festero y lo siento intensamente desde que mi memoria es capaz de recordar. Es por ello que me daba miedo tener

Ahora ya estoy esperando a que lleguen las siguientes fiestas. Mientras seguiré practicando y tocando.

que borrarme al entrar en la banda, pero ahora sé que con toda la gente que hay no es necesario pues en algunos actos tengo que tocar pero no siempre. Así que podré compaginar mis dos grandes pasiones, la música y los moros viejos. En estas fiestas no he estado casi en el pueblo porque me tuve que ir de viaje. La verdad es que hubiera preferido quedarme, pero me fui con el buen sabor de boca de haber disfrutado del primer día y parte del segundo –de hecho dos minutos antes de irme aún estaba con el uniforme de músico y tocando–. Partí con el consuelo de pensar que en menos de medio año llegaría la Reliquia.

1r PREMI DIBUIX

2a Categoria · 3r Primària Paula Francés Albero Col·legi Fundació Ribera

175

2n PREMI REDACCIÓ

2a Categoria · 1r ESO Inma Puche Cortés IES Professor Manuel Broseta

YO SIENTO LA FIESTA Ser festero o festera, no es el simple hecho de pagar un recibo y salir a todos los actos con el traje de tu comparsa, es muchísimo más. Ser festero o festera es tener los nervios de salir a la entrada sabiendo que estás representando a tu pueblo para que la gente se quede asombrada y tú puedas estar orgulloso de ello. Es el simple hecho de sentir cada nota y cada tambor al

2n PREMI DIBUIX

2a Categoria · 3r Primària Blanca Francés Cerdá Col·legi Fundació Ribera


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció ritmo de la música que recorre una sensación en tu cuerpo de alegría, orgullo y paz. Ser festero o festera es sentir a tus antepasados tan cerca, que parece que estén a tu lado. Es ver la plaza llena viendo las dianas, emocionada al ver un espectáculo tan maravilloso y emotivo. Es la única energía que consigue despertarte de buena mañana cuando, el día anterior, te acostaste en un ambiente de fiesta. Porque ser festero o festera es notar un sentimiento que, no todos tienen. Un sentimiento a nuestro patrón San Jorge.

3r PREMI REDACCIÓ 2a Categoria · 1r ESO Laura Martínez Ribera Col·legi Fundació Ribera

I SI…? Diuen que les festes són per als festers. Però algú pot pensar que la devoció en desfilar, el soroll dels arcabussos passant pels carrers amb

eixa fumaguera que desprenen… no pot arribar, a més dels que ho gaudim en primera persona, a totes aquelles persones que, per circumstàncies de la vida, han hagut de deixar-nos. Sembla absurd que els que ja no estan entre nosaltres, seguisquen vivint la força intensa de les nostres festes en honor al nostre patró. Des de ben xicoteta, he volgut saber què passa quan et mors. I la veritat és que, si pots seguir formant part de la festa sense estar present, és extraordinari. Ja m’imagine a tots els nostres avantpassats gaudint de la música festera que representa cada filà en les entraetes, la quantitat de rams de flors amb milers de combinacions que mai no havíem visualitzat per a la imatge de Sant Jordi, de l’homenatjat, a l’altar de l’església. L’entreteniment que tindran veient els seus vells amics, pujant la costera del carrer de La Creu. O, ja, veient l’embolic que es forma en la desfilada infantil. Jo ho gaudiria d’una manera força emotiva, perquè recordar els moments

3r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 3r Primària

tan bells que passe amb els meus familiars paga la pena. Els que eren músics o els agradava la música, engegaran els seus audiòfons per sentir les bandes al concurs d’interpretació de Bandes. També, per veure l’evolució, malgrat que és molta, dels trages de cada comparsa, com la capa que vesteixen, ara actualment, els califes. Entre els actes anteriors a les festes, el lliurament de premis a redaccions i dibuixos. Veure la vergonya de cada xiqueta o xiquet, en pujar soles a pel regal. L’ànsia per presentar els capitans i les bandereres amb els vestits indicats per a cada filà. En fi, les festes són molt boniques i intenses. Són dates per a veure els familiars que estan lluny, per a omplir-se de lluentor pel nostre patró Sant Jordi. Són moltes sensacions que es viuen en els quatre dies de festa, tant els que són festers, i ho viuen molt més, com els que som, de la comparsa més gran, la dels mirons.

1r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 4t Primària

Carla Rodríguez Forte · CEIP Alfonso Iniesta

Javier Payá Bodí · Col·legi Fundació Ribera

176


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

VISCA LES FESTES! VISCA EL NOSTRE PATRÓ SANT JORDI!

1r PREMI REDACCIÓ

2a Categoria · 2n ESO Jordi Sempere García IES Professor Manuel Broseta

ELS MEUS TRAGES Enguany m’han fet el trage nou. El meu primer trage d’estudià. MEU, MEU, MEU! Me l’ha fet la modista, i no sabeu quanta tela m’ha deixat dins… Ma mare pensa que seré un super-home o alguna cosa pareguda, saps? I au, va anar amagant tela. Estic content perquè és el primer que estrene. Ja veurem quantes històries pot contar aquest trage. No sé si aguantarà 40 anys com l’altre que porta el meu germà ara. Que, per cert, era de mon pare. Ja vaig contar en una altra redacció el desastre que sóc i el que va patir el

trage amb mi. Fou de mon pare i el van dur les meues dues cosines i jo. Jo pensava que amb mi se li acabaria l’existència. Però no, el trage va resistir i ara el porta el meu germà. Ma mare li va canviar les puntilles, les borles. L’escut li’l va deixar perquè és molt bonic. Es va posar a plorar i tot de tan emocionat com n’estava. Deia que això sí que era un trage de veritat. Abans en portava un més xicotet. I ell deia que era de xica. La veritat és que era de les meues cosines i portava una rosa a les cintes, en compte de l’escut. També es porta, però ell diu que no. Quan ma mare li va traure la capa, ell es va emocionar en veure la rata penada (murciélago) ja que abans ell, en la capa, no el portava. Ell deia –Açò sí que és un trage de veritat!– Quina il·lusió té el xaval! Ni l’ha embrutat. Només li manca posar-se guants per a descordar-lo i que no s’embruten els cordons. El meu germà, com veieu, és molt formal cosa que jo no. Jo crec que el trage s’ho passava millor amb mi: jugant, saltant, embrutant-lo, etc.

Amb mi vivia la festa d’una manera diferent. Amb el meu germà viurà unes festes diferents, tranquil· les, serioses i ordenades. Anirà a veure tots el actes. Enguany ha anat fins al Despojo. Jo crec que el trage mai no havia anat. Bo, crec que per a acabar la campanya li va bé esta tranquil·litat. El meu germà el cuidarà perquè no patisca. Jo crec que acabarà la campanya amb ell i ma mare, si vol, el guardarà de record. Que el guarde ben guardat, ja que este trage bons moments ens ha donat. M’agradaria que els trages parlaren i els meus fills saberen tot el que ha passat.

2r PREMI REDACCIÓ 2a Categoria · 2n ESO Alicia Pont Barceló Col·legi Fundació Ribera

3r PREMI DIBUIX

2n PREMI DIBUIX 2a Categoria · 4t Primària

Miguel Alonso Ribera · Col·legi Fundació Ribera

177

2a Categoria · 4t Primària Darío Hernández Sanz CEIP Alfonso Iniesta


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció REDACCIÓ Les festes, que són les festes? Doncs depén a qui ho preguntes obtindràs una resposta diferent ja que per a cada persona significa una cosa, un sentiment, una emoció. Cada persona viu la festa d’una manera. Per a alguns el més important són els actes, per a altres les festes o revetlles. Altres simplement prefereixen ajuntar-se amb tota la família o amics. Però preguntes a qui preguntes veuràs que les festes són alegria i emoció. Són uns dies de desconnexió de tot. I encara que a vegades necessites descansar de tant d’acte, s’agraeix una mica d’alegria al poble. Perquè, que hi ha millor que la festa? Doncs millor que la festa no hi ha res. Però, d’on ve la festa? La festa és una representació que es fa ja des de fa uns quants anys. Representa una

lluita entre musulmans i cristians, unes morts entre ara amics i aliats, una victòria i una derrota que ara ambdós bàndols celebren. Així que les festes per a mi representen tota una revolució, un canvi a la civilització cap endavant que hem d’agrair a tos aquells que d’una guerra varen fer una festa per a poder gaudir avui. I és una llàstima que no tots sàpiguen apreciar-ho com cal, ja que cadascú es lliure de fer el que vulga. Però no estaria de més saber els motius dels actes, ja que augmentaria l’emoció. VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI!

Disfruten, pel poble, disfruten com persones gaudint de la festa amb tots els seus benvolguts. Lluiten, pel castell, lluita primer el bàndol moro després vencerà el cristià. Ploren, pels carrers, ploren com capitans s’emocionen per tot el que han viscut. Disparen, mirant al cel, disparen amb arcabussos fent salves per aquells que no veuran. Resen, al poble, resen

3r PREMI REDACCIÓ 2a Categoria · 2n ESO Carmen Gisbert Pérez Col·legi Fundació Ribera

amb gran devoció pel seu gran patró. S’acaben, les festes, s’acaben amb el trasllat de Sant Jordi

FESTA, AL POBLE, FESTA Desfilen, pels carrers, desfilen els caps d’esquadra marquen el pas de la festa.

a la seua ermita. Vitol, al nostre Patró, Vítol al nostre Patró Sant Jordi del que gaudim tots junts.

1r PREMI DIBUIX

2a Categoria · 5é Primària Ainhoa García Gisbert CEIP Alfonso Iniesta

2n PREMI DIBUIX 2a Categoria · 5é Primària

Teresa Sánchez Berenguer · CEIP Alfonso Iniesta

178


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

1r PREMI REDACCIÓ

2a Categoria · 3r ESO Jordi Ferre Martínez IES Professor Manuel Broseta

LA DIANA Un día, estando en mi habitación con el diccionario en mano, abrí la página 513 y me encontré con la palabra “Diana”. Leyendo su significado decía: “Toque militar que se da al amanecer para que los soldados se levanten”. Inmediatamente pensé en el acto de la Diana de Fiestas. Es uno de los actos que siempre me he perdido. Cada año he asistido a la Ofrenda de flores a San Jorge, a la Entrada y como no, al Pasacalle –acto que me gusta mucho porque me divierto con mis amigos–. Pero como acaba tan tarde siempre me da pereza levantarme, aunque oigo la música desde mi habitación.

Este año decidí no perderme la Diana. Quería saber el motivo de ser un acto al que asiste tanta gente. Me levanté temprano. Quería verla desde el principio. La verdad es que se cumplía la definición de la palabra Diana “ toque militar que se da al amanecer”. El sol ya había amanecido. Todos los soldados, mejor dicho, festeros, estaban preparados para presentarse a San Jorge.

Cada vez los números y movimientos se hacen más exigentes y originales con el objetivo de conseguir el primer premio. Cada año corrigen sus errores o mejoran con los números que tienen menos ensayados. O también practican aquellos que no les han dado tiempo a hacer. De esta manera si consiguen hacer más completos los números tendrán más posibilidades de ganar, porque gustará más a la gente.

Suena el bombo, es la señal. Empiezan los Cristianos en desfilar y les siguen sus contrarios, los Moros. Saludan a San Jorge, presentan armas y siguen desfilando por varias calles del pueblo. Todas las comparsas al salir de la Plaza ofrecen herbero a cualquiera como signo de gratitud, hasta que vuelven a llegar a la Plaza. Todos los años las personas que tienen que salir a la Diana van allí a ensayar para calcular la cantidad de espacio que pueden utilizar a la hora de crear los movimientos. Ensayan allí porque así a la hora de salir en la Diana ya lo tienen todo calculado.

Ya era hora. Después de media hora empezó la Diana. Iba viendo que ejecutaban números muy elaborados. Y cada vez que veía más comparsas salir, más me emocionaba ya que cada una lo hacía mejor que la anterior. Me emocioné mucho cuando vi a los Maseros porque lo hicieron perfecto, salvo algún fallo sin importancia. Por fin, después de tanta emoción les tocó a los moros. En este bando también había de todo, pero los Moros Viejos y los Piratas fueron los mejores –se marchaban al ritmo de la música como si hubiesen nacido con ella–.

3r PREMI DIBUIX

2a Categoria · 5é Primària Rubén Requena Catalán CEIP Alfonso Iniesta

1r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 6é Primària Carlos Sempere Ferre · CEIP Alfonso Iniesta

179


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció Los Moros Viejos tenían mucho estilo, ya que su manera de desfilar era parecida a los militares y los números que hacían eran espectaculares. En cambio los Piratas eran casi parecidos a los Moros Viejos pero solo los beneficiaba la capa y un número nuevo que nos sorprendió a todos. Por esta razón ganaron los Piratas. Pero lo más importante fue que descubrí en este acto una gran belleza que solo las personas que lo presencian pueden comprender.

2n PREMI REDACCIÓ

2a Categoria · 3r ESO María Francés Vañó IES Professor Manuel Broseta

UNAS FIESTAS DISTINTAS Si me preguntaran sobre las mejores experiencias de mi vida diría que estas fiestas, sin ninguna duda. Pero no solo las fiestas como tal: la Entrada, la Procesión… sino tam-

bién los meses anteriores: los ensayos, las peleas, las risas. Todo lo que ha hecho que el boato de los Contrabandistas de este año haya sido tan inolvidable no solo para mí, sino para toda la comparsa. Inolvidable desde que mi amiga, la capitana, nos invitó a unas cuantas personas a salir en su boato y representar junto a su familia a los Contrabandistas. Al principio debo admitir que esa idea me aterró –nunca había formado parte del bando cristiano–. Creí que todo iba a ser diferente y raro. Y lo fue, pero de distinta manera a lo que imaginé. Le dije inmediatamente que sí, que la acompañaría en unas fechas que serían tan especiales para ella. En la primera comida del boato nos reunimos quienes formaríamos mi escuadra en las fiestas de 2017. Conocí a gente increíble. Y a raíz de estas fiestas han pasado a ser personas muy importantes para mí. Fuimos enlazando amistades a medida que pasaba el tiempo. Todo eso nos llevó a ser amigos inseparables.

2n PREMI DIBUIX 2a Categoria · 6é Primària

Las semanas antes de fiestas estábamos todos nerviosísimos. No sabíamos si íbamos a poder hacerlo todo bien y dejaríamos a la capitana orgullosa de nosotros. Quedábamos todos los fines de semana, a veces incluso entre semana, para ensayar y más ensayar. Queríamos que todo saliera perfecto. Llegaron las fiestas y nuestros nervios crecían y crecían en nuestro interior. En mi caso creció algo que no eran precisamente nervios. El día de la entrada me levanté con fiebre y dolor de cabeza. Me decepcioné a mí misma pensando que no podría salir a nada y no iba a poder acompañar a mi amiga en estos días. Por suerte tomándome pastillas todo salió bien, o eso creía yo. Minutos antes de salir en la entrada, yendo a por la capitana a su casa para acompañarla al principio de la Entrada, me empecé a marear. Llegamos al lugar de donde teníamos que salir y me senté en el bordillo de la acera. Todo me daba vueltas. Estaba muy cansada y tenía la cara pálida. Mis amigos estuvie-

3r PREMI DIBUIX 2a Categoria · 6é Primària

Aitana Ferrero Millán · CEIP Alfonso Iniesta

Carla Doménech Ferre · Col·legi Fundació Ribera

180


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

ron conmigo diciéndome que todo iba a salir bien. Por suerte cogí unas cuantas fuerzas de donde pude recordando que estábamos ahí por y para nuestra amiga. Y pensando en ella, cuando me quise dar cuenta, ya habíamos acabado la Entrada. Los siguientes días fueron realmente mágicos. Viví unos momentos al lado de toda la comparsa increíbles. Nos acogieron y nos trataron como unos más en esa gran familia. Emociones, lágrimas, risas, compañerismo, amor, magia y como no, fiesta, son las palabras con las que podría definir estas fiestas. Me lo he pasado como nunca. He disfrutado muchísimo y si me dieran la oportunidad de volver a repetir lo haría sin ninguna duda. Significó muchísimo para nosotros que nuestra amiga de toda la vida nos eligiese a nosotros, un grupo de compañeros y personas desco-

nocidas, para representarla en fiestas. Y no cambiaría esos días por nada. Ya, lo único que me queda por decir es que a las próximas fiestas “más y mejor”.

3r PREMI REDACCIÓ

2a Categoria · 3r ESO Laura Bodí Huertas IES Professor Manuel Broseta

¿POR QUÉ? Estas fiestas he ido a todos los actos que ha habido: desde el primer Traslado hasta el último, incluyendo dos Octavarios. Bueno, yo os iba a hablar del tercer y cuarto día. Como muchos sabéis esos días son dónde menos gente hay, tanto espectadores como miembros de comparsas. Y muchos dicen que para qué sirve ir a algunos de esos actos, por ejemplo a disparar. Aunque no tengas arcabuz puedes acompañar a tu comparsa todo el recorrido y puedes apoyarla durante todo

momento. Eso es ser festero, y no solo salir los dos primeros días y los otros quedarse en casa durmiendo. Porque muchos de los jóvenes se van de fiesta casi sin dormir y, como es normal, los últimos días están cansados y no les apetece madrugar. Así que se quedan durmiendo o descansando en casa. Yo pienso que el futuro de las fiestas es de los jóvenes. Ellos son los que tienen que aprender a saber todos los actos existentes y que por cuatro días de fiesta intensos uno no se tiene que rendir al segundo. Ahora los que dirigen las riendas de las comparsas son las personas que llevan bastantes años dentro. Pero si os dais cuenta, cada vez, los presidentes, comisionados, etc. son más jóvenes y cuando menos os lo esperéis os tocará a vosotros. Por eso hay que saber muchas cosas de fiestas y no por llevar un traje y salir en cuatro actos te consideras festero. Festero es aquel que a pesar de estar rendido por todos los actos, fiestas por la noche (discomóviles…) está ahí para lo que

1r PREMI DIBUIX

3a Categoria · 1r ESO Pablo Martínez Molina Col·legi Fundació Ribera

2n PREMI DIBUIX 3a Categoria · 1r ESO

Marta Valor Belda · Col·legi Fundació Ribera

181


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció haga falta: acompaña a la comparsa disparando o en el almuerzo del Santo Cristo. Así la segunda Diana parece que no, pero muchos niños pequeños, hasta doce o trece años, no saben que existe. Los niños que nunca han sido festeros puede que se les pase, pero a los que son festeros sus padres, abuelos o familiares les tienen que ir integrando en todos los actos. Bueno eso es todo lo que quería decir. Hay que intentar integrarse más en los últimos días de fiestas para que la comparsa esté satisfecha de vosotros y algún día podáis ser algo más que un festero. Así quedaréis en la memoria de la comparsa. Y de esta manera conseguiremos que las fiestas de Banyeres de Mariola sean las fiestas donde más gente participa y, cómo no, las me-

3r PREMI DIBUIX

3a Categoria · 1r ESO Lucía Enrique Albero Col·legi Fundació Ribera

jores fiestas de moros y cristianos de la provincia.

1r PREMI REDACCIÓ 2a Categoria · 4t ESO Andrés Albero Beneyto IES Professor Manuel Broseta

UN SANT JORDIET OBLIDAT AL MASET Hola amics! Sé que molts de vosaltres ja em coneixeu, però per si de cas hi ha algun foraster… seré educat i em presentaré. Sóc un Sant Jordiet, simpàtic i in-

porta entren els reflexos de les acolorides llums festeres, que engalanen i envelleixen no sols els carrers, sinó també els cors dels festers. Quina alegria! Ja és ací el mes d’abril. Quina felicitat! Ja han arribat les festes de Moros i Cristians. Però que deu ser de mi? Seguiré de nou oblidat al maset sense capa ni barret? O acompanyaré al capità, el qual ple d’orgull i d’honor ens representarà, a mi i a la filà, en tots els actes? Silenci… crec que s’acosta el president xiulant de valent i al fons puc escoltar: Tenim capità!

per fi s’acosta algú!- Només obrir la

De sobte, el meu cor s’accelera i dues llàgrimes brillants cauen a poc a poc pel meu rostre ple de tristesa acumulada per la solitud de les festes passades.

1r PREMI DIBUIX

2n PREMI DIBUIX

quiet que des de fa uns anys roman oblidat al maset. Ui! Us he de deixar, sembla que

3a Categoria · 2n ESO Marta Francés Serrano IES Professor Manuel Broseta

182

3a Categoria · 2n ESO Marta Calero Segura Col·legi Fundació Ribera


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

Amb els nervis a flor de pell i com un espectador més, em dispose a gaudir de les festes de valent: el dia de l’Entrada, les Dianes, la

2n PREMI REDACCIÓ 2a Categoria · 4t ESO Vicent Ferri Barceló Col·legi Fundació Ribera

Processó… i com sabeu, quan un està content les hores passen tan ràpid com el vent. En un obrir i tancar d’ulls arriba el meu dia, el dia 25. A primera hora del matí em col·loquen flors, em perfumen i m’empolainen per eixir al carrer. Quina alegria, quina satisfacció tinc el cos ple d’emoció! Uns quants festers em carreguen a les espatlles per portar-me fins la plaça Major, on es ballen les banderes en el meu honor. Finalment, coneixeré el meu capità. No intercanviarem paraules, però sé cert que amb una mirada i un gest de felicitat en el rostre serà suficient per descobrir la nostra complicitat. Ens espera un any ple de sentiments, d’emoció i de nervis a flor de pell. Jo canvie la solitud, per la lleialtat a un fester que un dia va decidir ser capità.

L’AMBAIXADA DEL BON HUMOR “T’he vist aquesta vesprada a l’ambaixada humorística, disfressat de pallasso! Quin poc trellat d’acte no?” Aquestes paraules que em va dir un amic, em van tocar la moral! “moro vell havia de ser…” vaig pensar al meu interior. La veritat és que no li vaig replicar, però després, a casa, vaig reflexionar sobre això del poc trellat que m’havia amollat l’amic. Part de raó té, ja que veure pujar pel carrer la Creu una comitiva d’Estudiants disfressats per damunt del vestit d’estudià, formant un autèntic circ, amb director, pallassos, arlequins, malabaristes, domador, lleó i fins i tot un forçut, no és una cosa molt corrent… I tampoc ho és que al Castell de fusta de la plaça estiguen esperant els Moros Nous per a començar una lluita de parau-

les, que ningú no sap molt bé com acaba, entre altres raons, perquè s’escolta fatal… Però clar, jo sóc Estudià, i no puc permetre que ningú pense eixes coses d’un acte tan estimat per la meua filà. I és que l’Ambaixada Humorística es representa malgrat alguna excepció, des de l’any 1908. I veïns i forasters, any rere any omplin la plaça per escoltar les arengues, monòlegs, diàlegs, simulacre de batalla i totes les coses que caracteritzen i fan particular l’Ambaixada Humorística dels Estudiants i Moros Nous. Així que se’m va capficar entre orella i orella que havia d’investigar la història i el sentit d’aquesta curiosa i divertida representació teatral, encara que fóra només per respondre amb elegància al xafarder del meu amic. Posat en feina vaig preguntar a mon pare tot el que sabia sobre el

1r PREMI DIBUIX

3r PREMI DIBUIX 3a Categoria · 2n ESO

Ana Rivera Sanjuán · IES Professor Manuel Broseta

183

3a Categoria · 3r ESO Marta Sanchis Martínez Col·legi Fundació Ribera


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció tema. Ell em va traure el llibre del Centenari de la Comparsa d’Estudiants, on hi ha un munt d’informació al respecte. També una comunicació que havien presentat dos Estudiants (Estudiants per allò d’estudiosos i Estudiants perquè el dos són membres de la comparsa de tota la vida), Raül i Victorià Sanchis Francés, al I Congrés Internacional d’Ambaixades que es va celebrar a Ontinyent l’any 2010. Cosa important ha de ser si hi ha persones que parlen en congressos sobre el tema! Encara que m’ha contat mon pare que fins a la dècada dels 50 no es va considerar com un acte oficial de la festa, ja que es pensava que era de mal gust i no s’ajustava a la remembrança històrica de la Conquesta. Al principi es representava el 25 d’Abril quan ja s’havien acabat tots els actes “oficials”, però més tard va passar a representar-se el dia 24, en acabar l’Ambaixada formal de la vesprada. A més, no es tracta d’un fenomen exclusiu de Banyeres, també es fan ambaixades d’aquest tipus a les festes de moros

i cristians d’altres pobles del voltant, com l’ambaixada de la “risa” de Bocairent, que és del 1873. Vull imaginar com seria la festa a principis del segle XX. L’ambient de la plaça Major. Estudiants i Moros Nous vestits amb el trage de fester, i només els ambaixadors disfressats amb les robes i draps que trobaven per casa. Perquè no va ser fins els anys huitanta del segle passat que tota la comitiva que acompanyava els ambaixadors van començar a disfressar-se damunt del trage de Moro i d’Estudià i a reproduir qualsevol temàtica en les disfresses. L’ambaixada humorística era l’espai on fer crítica social i festera al voltant de tots els esdeveniments que havien passat durant l’any. Això s’ha anat perdent a poc a poc. El que sí ha quedat és el diàleg grotesc replet d’al·lusions a l’alegre ingestió de licors, referències escatològiques, a la toponímia i a personatges locals. La llengua emprada és el valencià escrit tal i com sona sense cap tipus de normativa, amb molts castellanismes.

2n PREMI DIBUIX 3a Categoria · 3r ESO

Míriam Sánchez Belda · Col·legi Fundació Ribera

Ah! Ho oblidava, l’ambaixada humorística sempre acaba amb el simulacre de lluita representat per dues peces musicals, L’himne de Riego per als Moros Nous i El Bon Humor per als Estudiants. La Mahoma escopeix per la boca els coets que finalment fan explotar el cap. Primerament la Mahoma anava vestida de Moro Nou i representava la figura del profeta. Posteriorment, per mantenir el símbol i evitar el conflicte religiós amb la població musulmana, la Mahoma vesteix el trage d’Estudià. Després d’haver descobert tantes coses interessants sobre la història de l’Ambaixada Humorística del Estudiants, pense que els joves de la comparsa tenim l’obligació de mantindre viu aquest llegat que ens han deixat els nostres avantpassats. I una bona manera de fer-ho seria proposar que es reproduïra una de les primeres ambaixades tal i com feien abans, és a dir, recuperar altres textos, vestimentes… O, fins i

3r PREMI DIBUIX 3a Categoria · 3r ESO

Andrea Gisbert Belda · IES Professor Manuel Broseta

184


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

tot, recuperar la crítica social i festera tant present en les antigues ambaixades. I proposar que, cada any, els ambaixadors esmenten en els diàlegs fets d’actualitat destacats ocorreguts durant l’any i durant les festes. Això sí, sempre respectant el magnífic i insuperable: “Estudiants, ja estem en l’hort! ja estem en este fandango que reclama bona sort, caràcter de ringo i rango molta chispa i chenit fort.” Per això convide el meu estimat amic Moro Vell i a la gent que no conega aquest acte, a descobrir-lo i a gaudir d’aquesta divertida manifestació teatral popular, que amb trellat o sense ell, però amb el bon humor que caracteritza la nostra comparsa, forma part de les festes en honor al nostre benvolgut patró Sant Jordi. Com diuen els estudiosos “només la comparsa del Bon Humor podia fer d’una batalla una festa, i fer que el riure guanye a la por”.

3r PREMI REDACCIÓ

2a Categoria · 4t ESO Carla Albero Sempere IES Professor Manuel Broseta

EL GRAN ACTE La Diana, eixe acte tan matiner que tots desitgem viure. És l’acte en què se’ns posen els pèls de punta quan escoltem la música i sentim cada pas de cada fester. Els més joves solen estar a les escales de l’església. També són els que normalment no han dormit en tota la nit. Però allà estan, esperant impacients l’arribada de la música i la representació de la Diana. Eixes ulleres de sol que mai falten per tapar les ulleres a causa de la manca de dormir, o per estar ja mig dormits, tancant-se els ulls. Però ells són forts! La gent que s’alça molt de matí només per presenciar aquest acte i va prompte per aconseguir un bon lloc per a veure-la bé.

Doncs, el motiu, és que la Diana és tot: emocions, sentiments, veure passar cada filà de festers, la bona coordinació, quasi sempre. Eixa son que tenies, eixe esgotament, tot desapareix en sentir la música, veure les novetats que cada esquadra oficial ha preparat: nous passos, una coordinació perfecta, les capes volant, l’energia de cadascun dels festers… i en eixe moment, és quan comença a recórrer un calfred per tot el cos, que a poc a poc i emotivament, transcorre per totes parts, et deixa els pèls de punta i et desperta totalment. Per un moment així paga la pena no dormir en tota la nit. O alçar-se de bon matí. Però et quedes amb una bona sensació en el cos i en tot l’especial del dia. I així gaudeixes del que resta de les festes, dels moments viscuts i de tot el que transcorrerà després.

Per què estar patint tant?

2n PREMI DIBUIX

1r PREMI DIBUIX 3a Categoria · 4t ESO

Sara Serrano Francés · Col·legi Fundació Ribera

185

3a Categoria · 4t ESO Vicent Ferri Barceló Col·legi Fundació Ribera


XLV Concurs Escolar de Dibuix XXXIX Concurs Escolar de Redacció

Batxillerat 1r PREMI REDACCIÓ 3a Categoria · 1r - 2n BAT Paula Sempere Francés IES Professor Manuel Broseta

Lágrimas que me desgarran porque pienso en ti, te siento a mi lado, pero no estás ahí. Pero cada vez que aprieto el gatillo, cada vez que siento mis yemas arder, cada vez que mis brazos atrapan el impacto del arcabuz… todas

AQUÍ, A MI LADO Emociones, cuantas emociones puede llegar a sentir una persona. Y que distintas pueden llegar a ser. Desde esa impaciencia que sientes durante meses y meses hasta el día de la Entrada. Desde esas ganas de desfilar cada vez que escuchas el ritmo de la caja. Desde el orgullo de representar a mi comparsa. Desde el ansia por bailar una bandera… hasta las lágrimas. Lágrimas que bañan mis mejillas y muestran la emoción que llevo por dentro: los sentimientos.

esas veces sé lo orgulloso que estás de mi. Las fiestas de Moros y Cristianos son para mí algo más que una representación. Para mí son una forma de recordarte y recordarme, de recordarnos. Pensar en todos los momentos vividos juntos. Y aunque ya no estés a mi lado, aunque te hayas marchado a un lugar lejano, me consuela saber que dos veces al año te siento aquí, a mi lado.

2n PREMI REDACCIÓ 3a Categoria · 1r - 2n BAT Cristina Ferre Gisbert IES Professor Manuel Broseta

D’ON VÉNEN ELS TRONS VA EL VENT Trons? Soroll? Que s’escolten més fort! Ja acabant les festes, l’últim dia d’aquestes. Eixe que tots pensem que no hi ha res per fer, que és un dia per omplir. El que més tard ens alcem ja que la nit anterior a la discomòbil no teníem cap pressa per tornar a casa i descansar. Es tracta d’un dia diferent i peculiar. Ja ho diuen per ahí, que els de Banyeres som “raros”. Fins i tot quan estem de festa ens agrada recordar els morts. I és així. No sabem gaudir de les nostres festes sense tindre ben presents els que ja no estan, els nostres antecessors a les festes. Per eixe motiu els dediquem un dels actes més emotius i sentits. A tots se’ns ha escapat una llagrimeta d’enyorança durant la visita al cementeri, bé disparant o només passejant. Som així, sentimentals. Per això pense que aquest acte és una xicoteta mostra de la nostra

3r PREMI DIBUIX

3a Categoria · 4t ESO Lidia Santonja Ferre Col·legi Fundació Ribera

1r PREMI DIBUIX 4a Categoria · 1r-2n BAT

Paula Sempere Francés · IES Professor Manuel Broseta

186


C O N C U R S O S F E S T E R S 2 0 17

personalitat com a poble. No volem oblidar aquells de qui ho vam aprendre tot. Recorde aquella mà, aquella mà forta i gran que m’agafava del braç sempre que anava a caure. Eixa mà va ser la primera que em va ensenyar quin seria el meu maset i on menjaria per esmorzar les delicioses coques de farina amb llonganissa. Sempre me les feia de llonganissa. De fet segueix sent així. Va ser la mà que m’espremia ben fort amb la faixa mentre jo remugava constantment. Volia que per a eixir de casa estiguera impecable, amb la indumentària perfecta. Però eixa mà, a poc a poc, va anar fent-se més rugosa, pàl·lida i freda… Aquesta era la mà del meu iaio que fa uns anys va deixar d’acompanyar-nos. Després d’aquell any vaig seguir vivint les festes de manera totalment semblant. Però ja fa anys em vaig adonar que res no era igual. Aleshores vaig comprendre com de valuós és el dia que tant menyspreava. Des d’aleshores tots

els anys m’alce una miqueta abans per fer-li la visita a la seua làpida.

arma que anys enrere ella feia servir i que ara descansa.

Fins al moment aquesta visita sempre ha estat silenciosa. Però assegure que algun any, malgrat els costos i les dificultats establertes per a la llicència, sonaran ben forts els trons per rememorar allò que no s’emporta el vent.

Recull totes aquelles emocions que em floreixen del cor i les vesse, amb forma de pólvora, dins del trabuc. Alce els braços al mateix temps que m’omplic d’alegria. Pum! Un soroll que es produeix mentre em cau una llàgrima al sòl. Una marca d’aigua i sal que quedarà gravada per sempre davant les seues restes.

3r PREMI REDACCIÓ

3a Categoria · 1r - 2n BAT Fernando Sempere Francés IES Professor Manuel Broseta

PUM! Ja em trobava davant. Em quede mirant fixament aquell lloc on resten descansant vivències que mai no oblidaré. Recorde tots aquells moments que m’han omplit de felicitat juntament amb ella. Em desidisc a agafar l’arma, una arma plena de sentiments que ha passat de generacions a generacions. La mateixa

He notat que s’apropava. El soroll de les seues botes de fester és inconfusible. Silenci. Ja no se sent cap pas. M’obri el seu cor. Em convida a entrar i a fer un xicotet i profund camí pels nostres records. Ja es troba amb forces. Agafa l’arma que tant trobava a faltar. El soroll tan emotiu que produeix es converteix en un gran bes que rep tots els anys i que, espere, no em manque mai.

3r PREMI DIBUIX

2n PREMI DIBUIX 4a Categoria · 1r-2n BAT

Belén Beneyto Pérez · IES Professor Manuel Broseta

187

4a Categoria · 1r-2n BAT Xavi Sempere Martí IES Professor Manuel Broseta


de la vila. s al cementeri tots els difunt r 2017. pe de gi ril fra ab su d’ z Martos, 25 Santa Missa en he nc Så ar sc Ó r: Foto cedida pe


Festers en l’eternitat


MARÍA ALBERO ENRIQUE

20/07/1923 – 23/05/2017 Filà Cristians

Desde su infancia vivió la fiesta en su casa, ya que su padre era festero de la Comparsa de Cristianos. Fundada la Comparsa de Maseros y teniendo 5 años participó en la primera entrada de la misma. Más tarde, en la década de los 40 fue abanderada de la Comparsa de Moros Nuevos con sus tíos Miguel Enrique y Águeda Belda. No pudiendo salir por fallecimiento de su abuelo, primer presidente cofundador de la Cofradía de San Jorge, unos días antes de fiestas. Tuvo que conformarse con ponerse el traje y hacerse una foto para el recuerdo. Unos años después salió en la capitanía de los Cristianos con su hermano José y Vicentica. Más tarde ayudó a su madre en la labor de custodia y conservación de los trajes de la escuadra oficial infantil de los Cristianos que D. Gregorio Molina donó. María, mujer y madre de festero, como tantas otras mujeres que sin salir a las fiestas disfrutaban de ellas en la sombra, preparando los trajes y utensilios festeros cuando se acercaban. Igualmente, cuando llegaba el día de Gloria, el presidente de la Comparsa de Cristianos sabía que María ya tenía cosida y preparada la bandera para ponerla en el Santo Cristo. Así año tras año hasta llegar a tener en la actualidad varias banderas acumuladas para los próximos años, para cuando ya no las pudiera preparar. María, viuda de Vicente “el nostre”, en la Comparsa te echaremos de menos cuando llegue la comida o cena de la Entraeta, la comida del día de la Entrada, la capitanía del día de San Jorge y como no en el almuerzo de la retirada de la bandera después de fiestas en la ermita del Santo Cristo. Tus nietos y bisnietos te recordarán como “la superabuela i la iaia María”. Descanse en Paz.

FRANCISCO FERRE SEGURA

02/09/1926 – 09/12/2017 Filà Estudiants

“Cavallers, ja estem en l´hort!” Esta era la frase que cada vegada que entrava al maset eixia dels seus llavis. Venia preparat amb la càrrega de tots els seus anys, amb els deures ben fets i disposat a compartir i viure el moment. Des dels 16 anys ha sigut estudiant. Encara que als 6 anys ja eixia en les esquadres infantils de l’època animat per son pare Francisco de Paula Ferre. Paco ha sigut una persona de profunda convicció religiosa marcada per la seua humilitat i honestedat manifesta al llarg de la seua vida. Junt amb la seua dona Encarna ha format una família que és fidel reflex de la seua personalitat. En la festa va arribar a ser alcalde de festes i capità per la filà en 1973. Durant molts anys va exercir tant de secretari, com de vocal, fins l’any 1958 que va morir son pare i es va fer càrrec del montepio i de la tresoreria de la filà de manera contínua. Era una persona que responia sempre a la crida de tots els seus amics per a la constitució de directives. Era un bon apuntador de l’Ambaixada Humorística, i ens vam quedar amb les ganes de veure’l d’ambaixador. No volia notorietat per a si. Destaca l’explosió d’informació de la filà que atresorava i que en part hem pogut gaudir, però sobretot l’estima i devoció a Sant Jordi, l’amor a la seua família i a la seua Comparsa dels Estudiants. Serà molt difícil d’oblidar el seu lloc en l’esquadra de Veteranos. El seu llibre de la vida ha passat la seua última pàgina. Però continua obert en la nostra biblioteca festera. ADÉU AMIC.

190


ERNESTO BERENGUER MATAIX 11/12/1934 – 23/03/2017 Filà Maseros

Fill de fester i músic, tenia una gran estima a la festa i a la música. Des de jove va gaudir d’elles com a masero amb els seus amics, participant-hi fins a quasi el final i aprofitant cadascun dels moments festers. Va ser membre de la junta de la comparsa en més d’una ocasió. Persona senzilla i treballadora que va saber transmetre a la seua família el seu amor a la festa i a Sant Jordi com un dels llegats més importants. Has deixat la teua absència escrita en records i per això continuaràs viu als nostres cors. Sempre i cada 25 d’abril et recordarem entre el soroll dels arcabussos i el silenci. Descansa en pau.

MIGUEL FRANCÉS CAMARASA 11/09/1945 – 17/05/2017 Filà Maseros

Miguel “Cachorro”, masero de solera, va saber inculcar en els sues fills l’amor per la festa i pels Maseros. Encara que els últims anys no va vestir el trage de fester, va participar de manera activa en les nostres festes. En cada salva del 25 d’abril et recordarem. D.E.P.

AMPARITO TORTOSA FRANCÉS 17/05/1927 – 03/09/2017 Filà Maseros Què podem dir d’Amparito i la Festa? Enamorada del seu poble, de la Festa i de la Filà dels Maseros. Des de sempre, pels Maseros, ho feia tot amb il·lusió i interés, tant dins de casa com en la filà. Acompanyant el seu marit Picolí en festa i faena... Preparant roba i pentinats... Transmetent a família i amics il·lusió i amor per la festa... Col·laborant en tot allò que se li demanava o que ella podia aportar... Participant habitualment en el programa de festes... Tenint, sempre, porta oberta al carrer La Creu per acollir i aplaudir... Amparito va regalar molts moments de la seua vida a la Filà dels Maseros i a la Festa de Sant Jordi. I va morir un dia de festa gran, la Festa de la Relíquia, en la seua caseta i amb la música de «La Volteta» acomiadant-la al fons. La Festa li va tornar un gran regal. I així se’n va anar. La recordarem festera! La recordarem masera! Descanse en Pau.

191


VICENTE MATAIX SEMPERE

09/03/1929 – 21/03/2017 Filà Moros Vells

El 21 de marzo de 2017 nos dejaba para siempre Vicente Mataix Sempere, hijo, padre y abuelo de festeros. Su padre, Evelio Mataix, ostenta el privilegio de ser el festero nº1 de la Filà de Moros Vells. Su vida ha estado siempre ligada al trabajo, a su familia y a las fiestas de Moros y Cristianos. Respecto al primer vínculo, ha sido uno de los principales empresarios industriales de la provincia de Alicante. Respecto al segundo lazo, ha sido guía principal para su familia, recordando constantemente la importancia de los valores fundamentales para “recoger aquello que se siembra”. Y en cuanto al tercer vínculo, ha promovido, cuidado y disfrutado nuestras fiestas, bien ostentando el cargo de capitán de la filà, o promoviendo cambios, como a aquellos que a principios de la década de los 60 supusieron el origen de las actuales “Entraetes”. Vivió siempre desde el orgullo, el respecto y el fomento de nuestras tradiciones. D.E.P.

LUIS BELDA RIBERA

19/01/1935 – 26/06/2017 Filà Moros Vells

Sé que no t’agradava que escrigueren els articles al Programa de Festes en valencià, perquè la gent major com els de la teua edat no sabien llegir-ho bé. Nosaltres no sabem parlar amb tu d’una altra manera, perdó Luis a causa d’escriure així. Simplement donar-te les gràcies com a home, pare, iaio, amic i fester per tots els anys que hem estat amb tu. I no és per a menys, els més de seixanta anys de fester a la Comparsa de Moros Vells no són qualsevol cosa. I tota la feina que heu fet en la vostra joventut amb Toni “el Manyà” i la vostra esquadra, segur que la comparsa vos ho reconeixerà. Segur que els que tens allà dalt, estan molt contents de tindre’t, però a nosaltres ens has deixat un buit molt gran. Gràcies Luis, de tots els que et volíem i tu ens volies.

192


MANUEL ARAGONÉS SILVESTRE 28/04/1942 – 30/08/2017 Filà Moros Vells

És al silenci de les primeres hores del matí que el trobaríeu. Honest, solitari, quadriculat, ferm, senzill, lleial. No cal que busqueu fotos on aparega vestit de Moro Vell. No les trobareu en color. Sí moltes en blanc i negre, disparant en baixar del Santo Cristo, la majoria, amb la manta a quadros enrotllada, fumant i rient. Feia vint anys que no estrenava tratge i va desfilar amb tots els pares de “L’Enredro”, “per acompanyar les xicones, que ja veus que festeres ens han eixit”. Unes llàgrimes sentides li van caure en fer l’esquadra pel maset, en rebre el petit homenatge de 50 anys com a fester. Li costava anar-hi (“ja en falten massa”) però sempre preguntava com havien eixit les juntes i si teníem capità. Ni un Concert de Rams es va perdre (“en realitat, jo volia ser músic”). A la darrera pujada pel carrer La Creu va estar envoltat per la bandera dels Moros Vells, amb la pena i l’afecte de tants amics que no esperàvem que ens deixara intempestivament. Sempre amb nosaltres.

MIGUEL ALBERO MAS

24/04/1941 – 31/10/2017 Filà Moros Vells

Festero desde joven, te fuiste con tu mayor sueño cumplido, el de ser capitán de la comparsa junto a toda tu familia. Con grandes momentos vividos en la fiesta que te acompañarán siempre y que no olvidarán los que disfrutamos de ellos a tu lado. Que buenos ratos pasados en tu casa el Día del Barranc Fondo con tu familia, escuadra, amigos y festeros, día de tu cumpleaños. D.E.P.

193


amentació i motiu de l’orn nt Jordi amb Sa Sant Blai. de de r la i lta l’a ga a davant nt Lluis Gonza Sa de la , Missa celebrad la la seua fornícu abril de 2017. la decoració de : Óscar Navarro Albero, 2 d’ Foto


Banyeruts amb nom propi Antonio Pasto r Berenguer “ Tonico” Eva Pastor Se rra

Tere Ferre San chis La família


Antonio Pastor Berenguer “Tonico” Eva Pastor Serra

He escoltat moltes històries del meu avi Tonico des que era molt xicoteta, perquè ens va deixar quan jo tenia només nou anys. Segons els meus records era un home de cabells blancs, quasi groguencs, ben pentinats cap enrere, que sempre tenia un somriure tendre cap a mi i que em posava dibuixos de la Pantera Rosa. Però també he anat sabent que era culte, amb unes idees avançades per al seu temps. Posseïa un caràcter fort però amb un gran sentit de l’humor. Era un bon conversador, de llengua inquieta –curiosa qualitat que la genètica s’ha encarregat de repartir entre alguns de nosaltres–, i que estava profundament enamorat de la seua dona i de tot allò que havia format amb ella. Ara, 102 anys després del seu naixement, és feina meua contar-vos, en unes poques pàgines, qui i com va ser Tonico el de la Tahona. Així que ens n’anem al Banyeres de 1916, quan Tonico obri els ulls al món per primera vegada un quatre de març als braços de sa mare Dolores i arropat per son pare, el tio Toni de la Tahona, i la seua germana Amèlia, quatre anys més gran. Antonio Pastor Berenguer, un nom que sembla massa llarg per a un xiquet, jugà i corregué pels carrers del poble. Fou alumne d’Alfonso Iniesta, qui fou després Director d’Ensenyament Primari, i amb qui mantingué una bona amistat tota la seua vida. Els estudis el porten a Alcoi, i a la València dels anys trenta a estudiar per a mestre a l’Escola Normal de Magisteri primari, per a després anar amb 18 anys, i el seu amic Pepe Beneyto, a fer el primer curs a l’escola de Marina Mercant a Barcelona. Però apleguen temps de conflicte i Tonico ha d’anar a la mili, a complir amb eixes obligacions que mai se sap el seu sentit. Beneyto, amb més sort, acabà sent capità.

Regiment d’Artilleria 43. El recluten per manca de voluntaris a la Divisió Blava i ajuda l’exèrcit alemany al front rus. I el trobem del 41 al 42 com el soldat 24101-A. Travessa Europa i arriba a Rússia. I sí, també sobreviu a aqueixa guerra en què tants es quedaren sense futur. En tornar es reincorpora a l’Artilleria i l’u de juliol del 43 el llicencien de l’exèrcit i és moment d’albirar un nou començament. En definitiva xifres, un llistat de xifres que podrien no significar res però que marcaren la seua vida i la de molts altres. De tots aquells anys guardà un bon record dels russos, a qui considerava acollidors, amables, molt religiosos –tot i la pressió del règim comunista ateu–, i malenconiosos, si més no és difícil imaginar-los d’una altra manera en aquelles terres. I el fred. Se li quedà gravat el fred dur i terrible que hagué de passar. Però aquell temps, que de segur es faria interminable, entre guerres i casernes, de patiments i malsons, no va poder amb el seu natural pacífic. No va maleir allò viscut. I ho guardaria per sempre, tot i repudiar les ideologies imperants com l’odi del Front Popular, el nazisme, el comunisme, el feixisme italià o la dictadura franquista.

L’època al voltant de la guerra es converteix en un ball de números. Anys 36 i 37 per a fer el servei militar, reclutament republicà i batalla de l’Ebre on cau ferit al 37. El 39 el porten a un camp de concentració a la província de Burgos on s’investiguen antecedents i responsabilitats. Del 40 al 41 s’incorpora a l’exèrcit al

196

Colegio Camino Real de Madrid en la Torre de Valencia.


BA N Y E R U T S A M B N O M P R O P I

Estimava la llibertat i la pau i considerava un sense sentit l’opressió o el fanatisme. A més defensava convençut la democràcia que visqué a la seua primera joventut i la que acollí, ja major, amb la mort del General. Tanmateix, si quedà alguna cosa lluminosa dels anys foscos fou la promesa que feu durant la guerra amb els seus companys, Santiago Valero i Agustín Pastor, de peregrinar a peu a la Basílica del Pilar de Saragossa si tornaven amb vida. Amb unes cartes de recomanació de l’alcalde i el rector del poble, caminaren en acció de gràcies a la Verge al llarg d’una travessia en què, de segur, hi hagué temps per a les confessions i per als silencis. Molts anys després el joc de les casualitats aconseguí que em trobés a la meua feina amb el nét de Santiago, Jaume, i després d’algunes converses, coincidències i consultes amb les nostres respectives famílies, descobrírem el fil màgic que ens unia i que ens duia directes al dia en què s’acomplí aquella promesa. Aleshores arribà el temps de refer-ho tot i tornar a començar. Tonico visqué a Madrid entre el 43 i el 44, on creà una empresa de publicitat. I, entre d’altres idees, proposà portar als cines de la ciutat els resultats del futbol per a projectar-los a cada sessió. Un any d’amics, de creixement personal, de portes obertes, en què visqué en una pensió que el col·locà com a veí del conegut arquitecte Antonio Palacios. El creador del Palau de Comunicacions de Madrid passava allí els seus últims anys amb la seua dona I el descrivien com un home accessible, senzill i familiar. Tonico gaudia de la capital de postguerra, com ho demostren algunes fotografies seues que podrien passar per cartells de cinema de l’època. Però alguna cosa no encaixava. Trobava a faltar la seua vocació: ser mestre. València l’acull l’any següent com a docent al Col·legi del barri de la Torre. Però el que marcaria aquell moment vital fou el fet de posar un dia els seus ulls sobre la meua àvia Maria. Conten que es decidí de seguida a conquerir-la, que ho contà als amics, que ella no li ho posà fàcil i que ell, acostumat a tenir l’èxit assegurat, li picà l’orgull i acabà per caure rendit. Només calgueren tres mesos de festeig i el catorze de juny del 45 els casà don Lucas Tomás Gilabert a les huit del matí. La vesprada anterior havien anat convidant a tots els que trobaven a menjar coca i xocolata per a celebrar-ho. Així que el convit fou senzill però multitudinari. El seu viatge de noces consistí en dues setmanes a Barcelona, a casa de l’oncle de Tonico, Aleix Berenguer, amb la seua família. Li mostrà a Maria una ciutat que coneixia bé. I allí co-

Tonico amb la seua dona Maria, estiu de 1945.

mençaren junts un camí que, tot i que sone a novel·la, els féu molt feliços. S’instal·laren a València. I ja el 46 naix el meu pare, Jose Antonio, a qui molts coneixeu com a Toyo. Es traslladen a Burjassot i Tonico passa a ser mestre de Godella i després del mateix poble on viu. L’any 50 naix ma tia Maria Dolores, Marila. I així, en un tres i no res, ja podem imaginar una foto de família al complet –amb besos, baralles, plats de calent, llençols per llavar i diumenges per passejar–. Els mesos passaven ràpids, com passen quan la vida és plana i amable. Fou temps de casa i temps de col·legi, però també de futbol, ja que el matrimoni es féu soci del Club de Futbol de València i anaven encantats a veure’l jugar a l’estadi. I mentre els menuts es quedaven a casa d’un matrimoni de Banyeres, Manolo i Paquita. Aquesta gent els tractava com a néts. Allò va suposar que mai no perderen del tot el contacte amb el poble. Quan el pare de Tonico es féu massa major per portar el forn de la Tahona demanà al fill que se’n fera càrrec. S’encetava, així, una nova etapa en la família

197


Antonio Pastor Berenguer “Tonico” Pastor Mora. Amb una excedència a la maleta viatgen a Banyeres en el 53 per a una estada que, segurament, imaginarien provisional i que acabà sent definitiva. Home i dona aprenen a pastar, a fornejar, a fer dolços. Mentrestant els seus fills creixen i la vida segueix. I és quan a Tonico, sense cap ambició política, li diu el Governador d’Alacant que ha de ser l’alcalde del poble. Com que sembla que la negativa no surt cap efecte, el meu avi fa gala del seu caràcter bo, però tenaç, i accepta. Això sí, ordena al secretari de l’Ajuntament que envie tots els mesos la dimissió com a alcalde al Governador. Durant els tres anys de mandat, del 57 al 59, la sol·licitud torna denegada cada trenta-un dies. Durant aquest breu temps en política, sense sou ni remuneració, Tonico tractà de ser just i de fer bé per al poble. A més coincidí el seu mandat amb el castell de fusta que es col·loca cada abril a la plaça per festes. El regalà don Gregorio Molina, l’industrial paperer que sempre fou generós amb la seua vila natal, i encara avui, cada any, apareix com a testimoni del pas del meu avi per l’Ajuntament. Però arribà el dia en què el Governador Moscardó, fill del famós general, anuncia una visita a Banyeres per a lliurar les claus d’unes cases. L’alcalde, que criticà aquell bany de multituds, tot i no haver ajudat l’administració provincial en el finançament de les obres que s’inauguraven, no parpellejà ni un segon en anunciar també que no el rebria. Deixà al

Foto oficial de Tonico quan va ser alcalde els anys 1957 a 1959.

Governador plantat i no passaren més que uns mesos fins que aquella famosa i habitual sol·licitud de dimissió fou acceptada. Continuà la vida de forner, i amb altres companys crearen un panificadora. Maria posava les seues mans màgiques al servei de la farina, mai faltava un plat a taula per a qui s’acostara ni un pa per a qui el necessitara, la casa era gran i les habitacions calentes i finalment, un dia, Tonico es reincorporà a l’ensenyament. Així i tot, com que estava destinat a exercir les més diverses professions, el 63 li ofereixen la corresponsalia del Banc de Bilbao. Ho compagina amb el magisteri gràcies a la tasca administrativa de Vicente Castelló Puerto, que fou el seu home de confiança. Fins i tot es construeix una xicoteta oficina al costat del forn, un local convertit després en sucursal, quan el negoci cresqué, que jo encara recorde haver conegut. A Tonico el proposen com a director però està decidit a no tornar a deixar les aules, així que renuncia, sense oblidar a Castelló, a qui recomana per que forme part de la nova plantilla. La resta de la vida del meu avi foren les classes, la pissarra, la tinta, els fulls, els mapes, els ulls oberts dels qui volen aprendre, les dents estretes dels qui els costa, el món ple de possibilitats per als qui s’esforcen. Arribà a ser director del Col·legi Públic Alfonso Iniesta, però ho deixà només pogué per a seguir en actiu fins que es jubilà. Sempre he sentit dir que era bon mestre i bon pedagog. Que li agradava el que feia, que motivava, que es fixava, que descobria, que orientava. Ensenyar el féu feliç. I feliç l’hagueren fet les paraules agraïdes de molts alumnes que arribaren, i arriben, a les oïdes de la seua família. Alhora, envoltant la vida de mestre, trobem un teixit de diferents aficions que també construeixen el Tonico pare, marit, germà i amic. Era un lector apassionat i dominava tot tipus de matèries com ara literatura, història, geografia i art, la qual cosa convertia els viatges familiars en tours culturals per museus, catedrals i monuments de tot tipus. També era aficionat al francés, que llegia i parlava amb facilitat. Prova d’això és que fou subscriptor durant molts anys de la revista francesa setmanal Paris Match. La guerra li havia donat experiència en telecomunicacions i obtingué, a finals dels anys quaranta, el títol de radiotècnic. Amb açò els seus fills convivien per casa amb alguns aparells de ràdio construïts amb les seues mans. Unes mans que també dibuixaven i, val a dir, que ho feien molt bé. Quan visite sa casa mengem de cara a un retrat a punta seca

198


BA N Y E R U T S A M B N O M P R O P I

que féu de la seua dona. Alhora, posseïa el do de la paraula. Parlar amb ell i alenar eren tot la mateixa cosa. I el plaer que n’obtenia amb els seus coneixements, el convertien en un conversador a qui mai no li mancaven companys de xerrada. Amics i exalumnes compartiren llargues tertúlies de bar a migdia. I més d’una vegada s’hagué de menjar corrents els fideus gelats per anar a l’escola de vesprada. Però seria injust acostar-me al final d’aquest relat sense parlar de qui compartí amb ell més de mitja vida. Tonico fou qui fou també per Maria. Dona comprensiva, valenta, intel·ligent i bona. Sempre al seu costat, estimant-lo i gaudint del que els anys els posaven davant. Té un gran pes i protagonisme en tot el que li passa, en cada projecte que emprén, en el seu treball docent, a l’hora de criar dos fills independents i lliures. Sens dubte compartiren alegries, desgràcies, aficions, il·lusions, gots de vi i pàgines de diari. I les mans de Maria foren el niu on ell hagués volgut migrar per sempre. Uns mesos abans de la seua mort la junta d’aquell moment dels Marrocs, formada sobretot per exalumnes, el visità per comprar-li un terreny on construir un nou maset. Sense pensar-ho, els lliurà les escriptures perquè canviaren la titularitat i els oferí totes les facilitats de pagament. La comparsa, agraïda per aquell excés de generositat, però sobretot de confiança, li dedicà una marxa mora preciosa i li posaren el seu nom.

Tonico no pogué escoltar-la, ni tampoc xafar l’espectacular maset. Amb tot, jo percep la seva empremta cada vegada que el veig, i sent com a cada nota d’eixa melodia estic més a prop seu. Tonico morí l’any 88. Va deixar els qui l’estimaven com els solen deixar els qui se’n van: tristos i grisos, amb una peça del puzle perduda sense remei. Jo sempre el reviuré a la meua ment assegut en una butaca, d’esquena a mi, suportant estoicament les meues abraçades, arraps, pessics i tirons. L’evocaré penjada del seu coll, veient els seus cabells a només un pam. Tots els qui el conegueren, i sobretot els qui l’estimaren, el reviuran a la seua manera. I cadascun d’aquests pedaços s’anirà cosint, a poc a poc, per a donar lloc a la forma amb què Tonico passarà triomfal la barrera del temps i de l’oblit. Totes les notes biogràfiques a partir de les quals us he contat aquesta història, me les ha facilitades el meu pare, Toyo. A ell vull dedicar-li-la. També a ma tia Marila, al meu cosí Vicent i a la meua germana Stella. Tots ells, la meua estimada àvia Mariu, la qual ens va deixar el puzle sense una altra peça ara fa quasi set anys, els meus fills, Marc i Martí, i tots els qui vindran, conformem la família que Tonico va començar a crear, sense saber-ho, una vesprada tot passejant per la plaça dels Plàtans amb una dona alta i morena per la qual el cor li havia fet un batec de més. Les històries que paguen la pena comencen així.

Tonico exercint la seua vocació docent.

199


Tere Ferre Sanchis La família

Tere Ferre Sanchis va nàixer un 14 de gener fa 60 anys, al carrer de Sant Jordi 13, a Banyeres de Mariola, filla de Toni i Ángeles. Era la sisena que naixia en la família, la xicoteta de 5 germans que van sobreviure. La nit era calmada i silenciosa, com una nit d’hivern, només l’agitació de la família i el seu plor al nàixer, quasi a mitjanit, van trencar la calma de la nit i la van omplir de joia. El primer regal que va rebre, segons ella, a part de l´amor de la seva família, va ser que va començar a nevar. Si haguérem de sintetitzar , diríem que la seva vida ha estat marcada per tres amors, amor a Déu, amor i respecte per la Naturalesa i amor per la dansa. Malgrat tot això, no és ni una teòloga de renom, ni una líder ecologista ni una famosa ballarina. Tot això ho porta al cor i és el que la fa ésser feliç. L’amor a Déu el va aprendre de la seva mare, Ángeles; l’amor i respecte per la Natura del seu pare Toni i l’amor a la dansa devia portar-lo dins. D’adolescent, quan ballava en el grup de “Coros y Danzas de Banyeres”, en el qual va ballar des dels onze anys fins als dèsset o díhuit, tenia un desig al cor: anar a l’Índia a aprendre aquella dansa clàssica que l´encisava per la seva expressió i pels moviments interiors. I mira per on va arribar a l’Índia com a missionera amb 50 anys i sense la vitalitat per a ballar que tenia en la seva joventut.

La seva vida ha estat lligada a la vida de comunitat parroquial. De xicoteta a través dels Juniors, després quan Don Ricardo va arribar a Banyeres i va proposar l’escoltisme. Amb ell i un grup de joves van fundar el Grup Scout “Edelweiss” en el qual va estar fins als 25 anys, quan va marxar al noviciat de les Marianistes. L’entorn natural de Banyeres, el grups de dansa, el grup de scouts de la parròquia i la seva família que és com una tribu, van marcar i van fer créixer els tres amors de la seva vida. Des de xicoteta va veure sa mare disposada a ajudar a qualsevol que arribava a casa a demanar ajuda o consell. Sa mare sempre estava disposada. Quan va morir solien dir, “hem perdut la mare del carrer”. Ella va fer una casa oberta a tots els que passaven per allí. Sa mare va inculcar en ella l’amor a Déu i el servei als altres, encara que el Déu a qui sa mare resava es quedava una mica xicotet per a ella, i la va fer buscar i anar més enllà. Son pare també la va ensenyar a buscar i observar quan la portava a buscar rovellons i herbes medicinals. L’alliçonava a tractar la natura com una mare, amb respecte i admiració. L’amor a la dansa la va ensenyar a apreciar el seu cos com un regal de Déu que la permetia fer i expressar-se.

200


BA N Y E R U T S A M B N O M P R O P I

El seu poble i la seva gent eren el seu món, no necessitava més. Allí se sentia segura i feliç. Pel que fa a l´escola, mai no es va sentir bona estudiant, però s’ho passava molt bé amb les companyes. No li agradaven els mestres, fins que va aparéixer Na Maria Aznar. Ella va canviar tot això en Tere, va confiar en ella i va fer que creguera en ella mateixa. Des d´aleshores va decidir ser mestra com Donya Maria. Sempre li agradava compartir el que aprenia. Des dels 14 anys es va fer monitora dels Juniors, després dels Scouts. Volia compartir tot el que la feia feliç. L’educació i el servei als altres era un bon mitjà per a fer-ho. Tot això la va portar a plantejar-se la vocació religiosa per servir els altres , però sentia que necessitava alguna cosa més. De moment va aparcar la vocació per estudiar magisteri. D’alguna manera va dir a Déu que esperara, que tenia un altre pla i que ja li contestaria.

Quan va acabar els seus estudis de magisteri, la pregunta hi seguia i va decidir fer-se religiosa Marianista. Responia, llavors, a una crida que va rebre a través dels tres amors des de ben xicoteta. El problema era, com separar-se de la “terreta” que l´havia configurada i l’havia vista créixer? Seria capaç de deixar com deia Lluís Llach, “Aquests verds que li diuen qui és i per què sent?” Però per a Déu no hi ha excuses que valguen. La va agafar amb les seues arrels i la va plantar a la palma de la seva mà. Ara podia anar a qualsevol lloc sense perdre els seus orígens, més encara, aquestes arrels han fet que puga viure arrelada en qualsevol terreny. Saragossa va ser el primer lloc on va viure tres anys de formació per ser Marianista. Després de professar, malgrat que era “de poble”, li va tocar viure entre les dues capitals més grans, Madrid i Barcelona. A Madrid va fer la diplomatura de teologia i va estar treballant al cole que les Marianistes tenien a Orcasitas,

201


Tere Ferre Sanchis

nes, que són una de les riqueses de Jharkhand, estan en mans de companyies fortes que s’emporten tots el beneficis. Jharkhand és un estat creat en el 2000 i des d’aleshores hi ha hagut més de 8 governs, la qual cosa fa veure la inestabilitat política, una de les causes que siga un estat poc desenvolupat. L’analfabetisme és del 50%. Encara que l’Índia actualment viu un fort desenvolupament, es nota només en les ciutats, per a la població tribal tot són dificultats i poques ajudes. Tot està digitalitzant-se, però als poblats no tenen llum, ni aigua corrent, ni els mínims serveis. Des del principi la seua tasca ha estat dirigida a ajudar al desenvolupament dels Adivasi, especialment de les dones, el joves i els nens. Quan va arribar va començar treballant amb els seus germans Marianistes amb els grups anomenats REDS (Ragpickers Education Development Schedule), que són les famílies que viuen d´arreplegar i classificar brossa, el que abans deien outcast. Les castes han estat abolides per la Constitució, però la gent segueix consiun barri perifèric de molt mala fama en aquell temps, i

derant-los com a tal. A Ranchi anaven als centres de REDS per ensen-

també en la parròquia amb grups de joves. A més, va

yar els nens/es. A poc a poc i amb ajudes van obrir

participar en el grup de pastoral jove de l´Arxiprestat. Després de 6 anys, l’any 1991, va anar a Barcelona i allí va treballar al Col·legi Marianista de la Verneda, que en aquell temps era també un barri perifèric. Va treballar donant classes i en la pastoral. Va fer alguns cursos de l’ERE i Hispàniques, que no va acabar, a la

el centre de desenvolupament per a dones i joves, EYES (Education Yielding Empowermen and sel-help Schedule for women and Children), i allí ensenyaven tall i confecció, brodat, com fer ciris i encens. A més donaven classes d’anglés i d’informàtica. Al mateix centre

Universitat de Barcelona. Cinc anys després va tornar a Madrid com a formadora de les juniores (les joves professes marianistes). D´allí, després de 4 anys, va tornar a Barcelona i des del 2002 al 2006 va ser membre de l’equip Provincial de les Marianistes. L’any 2006 amb una germana italiana i dues coreanes van anar a fundar a l’Índia, concretament a Ranchi, que és la capital de Jharkhand, al nord-est d’Índia. Encara que és una terra amb recursos minerals i de bosc, és un dels estats pobres de l’Índia. La majoria són tribus d’Adivasis (autòctones o indígenes del lloc), viuen principalment de l’agricultura i dels fruits del bosc. Les mi-

202


BA N Y E R U T S A M B N O M P R O P I

van obrir un dispensari de salut per atendre la part de salut del nens de REDS. Després d’alguns anys, en el 2012, van construir una altra comunitat en una zona rural a uns 35 Km. de Ranchi, SInghpur. Allí van construir el noviciat i van passar el dispensari de Ranchi a la zona rural, que era més necessari. El problema és que la gent dels poblats no està acostumada a anar al metge. Tampoc se’n refien molt, així que, a més d’atenció mèdica, han de fer formació per ajudar-los a anar al metge i previndre malalties. Com que tampoc tenen massa diners no van al metge, per això que amb ajudes fan camps mèdics i van als poblats a visitar les famílies. I allí sí que van. També fan cursos de formació d’higiene per a dones i joves. A poc a poc va sortir la necessitat d’acollir nenes que vénen des de bastant lluny al col·legi dels germans, el qual també està a Singhpur, així que van obrir una residència per a nenes. Allà van nenes de les aldees i de REDS, la majoria ajudades amb beques perquè en general són de famílies amb escassos recursos o sense ells. Actualment a Singhpur trobem el Dispensari per atenció, formació i prevenció de la salut i la residència de nenes. També tenen un terreny de cultiu on cultiven verdures , blat i fruits per autoabastiment, i les nenes ajuden en el cultiu després de les classes. A Ranchi tenen una altra residència per a joves que vénen dels poblats per a estudiar. És un lloc segur per a les joves que vénen dels poblats a la ciutat. Són gent molt senzilla i poden ser enganyades fàcilment (és per això que hi ha bastant tràfic humà en aquella zona). També segueixen amb el centre de EYES i el 2013 van començar un preescolar amb els nens del voltant (viuen en una zona perifèrica de Ranchi en expansió , on van moltes famílies del camp, ja que ara es dona allà l’emigració del camp a la ciutat). Aquest any, a causa de l’augment de població, continuaran l’escola amb el començament del que ací seria primària. El col·legi també està pensat per als Adivasi, que vénen del camp a la ciutat.

L’església a l’Índia i especialment a JHarkhand, on la majoria són Adivasi, està lluitant pels drets dels Adivasi i dels Dalilt (els més pobres de les castes) a mantenir les seves terres, ja que l´actual govern que pretén formar una nació hindú i que tots parlen hindi, està aprovant lleis que deixen desprotegides les terres dels Adivasi. Així que amb l’església de Ranchi tracten de treballar pels seus drets. Tere sempre ha comentat que no està fent coses per a l’Índia, sinó que és l’Índia la que ha fet coses per ella. Que li ha obert la ment i li ha donat classes del que és la tolerància i el respecte. Allí conviuen religions, cultures, llengües i tradicions diferents i totes tenen cabuda. És cert que hi ha persecucions a minories, que hi ha diferències entre les religions i moltes altres coses, però, en general, és una societat tolerant i oberta, hospitalària i sobretot respecta les creences dels altres. Són una democràcia laica, però ells entenen una societat laica no com la que no té religió, sinó la que les respecta totes, fins i tot els qui no creuen en cap religió, que en són molts, tenen la seva espiritualitat i respecten els creients. Tere diu sempre que no sap el que els altres aprenen d´ella, però que ella aprèn molt dels altres perquè ells li fan entendre qui és i perquè existeix. El seu poble s’ha eixamplat, encara que al cor sempre té Banyeres de Mariola. I quan li preguntem si no troba a faltar les festes de Moros i Cristians sempre ens diu que allí té moros, cristians i festes tot l’any.

203


orer les eres d’El M jal amb una de pez. Ca Ló y r ue ón m ng re Ra r de Rafael Be de l’avinguda la ica cu m rti rà pa no u xi pa Antiga vista 1910. Foto: Ar imatge, abril de al centre de la


Història La Leyenda de

San J

orge (III) Ricardo Díaz d e Rábago Verd eguer Anotaciones p ara la historia Anton io Mataix Blan quer

La bandera

Cristóbal Albe ro Francés

Proceso entre Bocairent y Banyeres 149 8-1501 (II) José Luis Vañó Pont

La Casa Cons istorial de Ban yeres de Mariola en el segle XVIII Amp aro Francés A lbero

Banyeres a tra vés del Jn. Carlos Hd ez.

tiempo

Teruel


La Leyenda de San Jorge (III) Ricardo Díaz de Rábago Verdeguer Cura Párroco

Nuestro programa-revista de fiestas, es hoy uno de los compendios de nuestra fiesta, de nuestra historia, de nuestra vida y quehaceres. Es el lugar idóneo para hablar de nuestras fiestas, ser una crónica de las mismas. Pero no solo eso. Hoy es constancia del quehacer de la vida de nuestro pueblo, plasmado en sus instituciones y asociaciones. Actuaciones de trabajos de estudio e investigación. De la literatura y la poesía. De transmitir y expresar sentimientos y vivencias. Pero hay algo que no habíamos hecho y es dejar constancia, en el mismo, de algo tan unido a San Jorge como es la leyenda de San Jorge, el dragón y la doncella. De la leyenda, no de la historia. Y ese fue el motivo de que en el mismo estuviera la leyenda de San Jorge, la más famosa, y mejor documentada y estudiada: “La leyenda dorada”. “La Leyenda Áurea”, escrita por Santiago de la Vorágine (1228-1298), uno de los libros más famosos, conocidos y leídos en su tiempo. Libro al que dedicó 30 años de su vida. La obra es una colección de vidas de santos. De intención edificante, constituye una de las más claras expresiones de la literatura cristiana que, situándose muy lejos del discurso teológico e incorporando narraciones piadosas que en ocasiones se remontan a los siglos IV, V y VI, conecta con el alma popular mediante la sabia fusión de historia y leyenda y de espiritualidad y materialidad. Libro de devoción para la gente común y que a través de sus páginas ofrecía la posibilidad de conocer modelos de vida para ser emulados. Si el año pasado transcribimos la parte correspondiente a San Jorge y la princesa, este año lo hacemos en la parte correspondiente al dragón. El elemento más espectacular de “leyenda” entre nosotros. «Durante el diálogo precedente el dragón sacó la cabeza de debajo de las aguas, nadó hasta la orilla del lago, salió a tierra y empezó a avanzar hacia ellos. Entonces la doncella, al ver que el monstruo se acercaba, aterrorizada, gritó a Jorge: - ¡Huye! ¡Huye a toda prisa, buen hombre! Jorge, de un salto, se acomodó a su caballo, se santiguó, se encomendó a Dios, enristró su lanza, y, haciéndola vibrar en el aire y espoleando a su cabal-

gadura, dirigiéndose hacia la bestia a toda carrera, y cuando la tuvo a su alcance hundió en su cuerpo el arma y la hirió. Acto seguido echo pie a tierra y dijo a la joven: - Quítate el cinturón y sujeta con él al monstruo por el pescuezo. No temas, hija, haz lo que te digo. Una vez que la joven hubo amarrado al dragón de la manera que Jorge le dijo, tomó el extremo del ceñidor como si fuera un ramal y comenzó a caminar hacia la ciudad llevando tras de sí al dragón que la seguía como si fuera un perrito faldero. Cuando llegó a la puerta de la muralla el público que allí estaba congregado, al ver que la doncella traía a la bestia, comenzó a huir hacia los montes y collados, dando gritos y diciendo: - ¡Ay de nosotros! ¡Ahora si que pereceremos sin remedio! San Jorge trató de detenerlos y de tranquilizarlos. - ¡No tengáis miedo! –les decía–. Dios me ha traído hasta esta ciudad para libraros de este monstruo. ¡Creed en Cristo y bautizaos! ¡Ya veréis cómo yo mato a esta bestia en cuanto todos hayáis recibido el bautismo! Rey y pueblo se convirtieron y cuando todos los habitantes de la ciudad hubieron recibido el bautismo San Jorge, en presencia de la multitud, desenvainó la espada y con ella dio muerte al dragón, cuyo cuerpo, arrastrado por cuatro parejas de bueyes, fue sacado de la población amurallada y llevado hasta un campo muy extenso que había a considerable distancia. Veinte mil hombres se bautizaron en aquella ocasión. Es de advertir que en el cómputo no se incluyeron ni a las mujeres ni a los niños. El Rey, agradecido, hizo construir una iglesia enorme, dedicada a Santa María y a San Jorge… Igualmente, el rey ofreció a Jorge una numerosa cantidad de dinero que el santo no aceptó, aunque sí rogó al monarca que distribuyese la fabulosa suma entre los pobres. …Después de catequizarlo convenientemente (entre otras cosas que fuese muy generoso con los po-

206


HISTÒRIA

bres), San Jorge dio un beso de paz al monarca y se marchó de la ciudad.» Recordar, de nuevo, que el término “leyenda” no conlleva aquí significación alguna de fantasía o ficción, sino su sentido etimológico: “lo que se debe leer” Y antes de lo “que debemos leer” en este relato recordar la presencia del dragón en todas las culturas, religiones, tradiciones, narraciones ancestrales. En todas aparece el dragón, dragones, que en la realidad nunca han existido. Lo encontramos en las religiones primitivas, en las religiones orientales, en el antiguo Egipto y, como no, también en la Biblia. Desde la “serpiente” del paraíso, “la ballena” de Jonás, “el dragón de siete cabezas” del Apocalipsis. Esta narración es muy reciente, del siglo I y de nuestra cultura cristiana –no oriental como otros libros de la Biblia–, de nuestra era. Pero hay algo que todos tienen en común: El dragón siempre representa al mal. El dragón (el mal) puede ser vencido por el hombre. Y en todas las narraciones es vencido con la fuerza del bien.

Pero la narración sobre San Jorge no acaba con la leyenda. Redactada la misma, el autor pasa ya a referir toda la parte histórica del martirio de San Jorge. Dos realidades que ayudan a acercarse a la gran figura de San Jorge, una popular (llena de colorido atrayente…), y otra histórica. Pero hay algo en la exposición de hoy que no quiero pasar por alto y que aparece en la leyenda: “El Rey, agradecido, hizo construir una iglesia enorme, dedicada a Santa María y a San Jorge”. Hermosa coincidencia. ¿Casualidad? Nuestros mayores, hoy hace 265 años, quisieron construir una nueva iglesia mayor que la que tenían, (construida “intra muros del castillo”, en el lugar que hoy ocupa el teatro principal) y precisamente quisieron dedicarla a Santa María y al Patrón San Jorge. Realidad que debe alegrarnos y que debemos tener muy en cuenta. Estamos inmersos de lleno en un marco georgino de primera magnitud. Esto ya no es leyenda sino historia. Historia y realidad propia, muy nuestra. ¡Vítol al Patró Sant Jordi!

Y esto es “lo que hay que leer en nuestra narración. - San Jorge representa el bien: “Huye, buen hombre” - Se invoca la fuerza del bien, de Dios: “Jorge se santiguo, se encomendó a Dios”. - Que vence al mal, lo domina: “llevando tras de sí al dragón que la seguía como un perrito faldero. La doncella traía a la bestia”. (queda lejos el terror, el pánico, el miedo, la fuerza del mal). - Es la fuerza del bien, la virtud, la que nos libra del mal: “Dios me ha traído a esta ciudad para libraros de este monstruo. Creed en Cristo y bautizaos”. - Y lo vence: “Ya veréis como yo mato a esta bestia”. - Y es cuando el bien se hace presente cuando se vence el mal, con la fuerza del bien: “Ya veréis como yo mato a esta bestia en cuanto todos hayáis recibido el bautismo. Rey y pueblo se convirtieron y, cuando todos los habitantes de la ciudad hubieron recibido el bautismo, San Jorge, en presencia de la multitud, desenvainó la espada y con ella dio muerte al dragón”. - Hay otra consideración cristiana, la ayuda a los pobres y necesitados (un bien). “El rey ofreció a Jorge una numerosa cantidad de dinero que el Santo no aceptó, aunque sí rogó al monarca que distribuyese la fabulosa suma entre los pobres”. Toda una lección nos da la leyenda si “sabemos leer bien”.

207

“St George the dragon-slayer”, obra de Nun Agathe, any 1729.


Anotaciones para la historia Antonio Mataix Blanquer

Las efemérides son una forma de recordar lo que aconteció hace tiempo, es una excusa para revivir, volver al pasado y resaltar los valores que el tiempo va difuminando llegando a producir el olvido. En 2016 se cumplió el 25 aniversario de la restitución de la bandera local y apenas encontramos alguna reseña, tan solo una breve referencia con el origen incierto o los escasos datos en que se apoyó tal decisión. Este artículo pretende aportar datos y dar a conocer el proceso que originó a un acuerdo unánime de todas las fuerzas políticas de aquella época y que se consustanció con una serie de documentación aportada tanto por técnicos y especialistas, como de las propias Universidades de la Comunidad Valenciana. El punto inicial es el escrito del escribano Laureano Ballester, en nombre del alcalde y regidores de la entonces Universidad de Banieres dirigido a D. Daniel Mahoní, Mariscal de Campo y Gobernador en el que textualmente suplica en fecha 11 de enero de 1708: «…si hubiera cubrimiento de armas para acabar de armar a estos vecinos, pues de la villa de Bocairente escogimos aquellos que se pudieran, y por ser los mismos no fue posible el sacar bastantes armas, y repetimos si fuese justo, la representación que tenemos hecha a Vuestra Excelencia de los pedreros o presos para recomponer este castillo y una bandera que está pintado el Glorioso San Jorge, que cuando vinieron a quemar esta Universidad, se la llevaron a esa Villa…»1 Es una petición de justicia, de toda la población de Banyeres, por medio de sus representantes, en el trascurso de una guerra y hay que resaltar el significado en el orden de solicitudes: primero armas para la defensa de las vidas, luego pedreros para reconstruir el lugar donde encontraban refugio ante los diversos ataques y por último, la necesidad de visualizar lo que les representaba y unía, una bandera que está pintado el glorioso San Jorge. Ante esta escasa, pero importante y significativa noticia, la primera acción fue consultar con la Conselleria de Cultura para recabar información sobre las posibles acciones a realizar, así como si era viable dicha petición. Pronto recibimos noticias; había que acogerse al Decreto 77/1990 de 14 de mayo del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se regulaba el pro-

cedimiento para la adopción, modificación o rehabilitación de escudos y banderas municipales. En la introducción del decreto relata que la finalidad de dichos acuerdos es la de divulgar y perpetuar hechos representativos de la historia local, además de dotar al conjunto de la población de un importante signo de identidad colectiva, por lo tanto, entraban de lleno nuestras aspiraciones. La primera dificultad fue localizar el mejor especialista en heráldica y vexilología según nos indicaba el decreto anteriormente mencionado y para ello desde la Generalitat Valenciana nos aconsejaron que nos pusiéramos en contacto con Pere María Orts i Bosch, jurista, humanista, historiador, académico y Premio de Honor de las Letras Valencianas. Al visitarle en su casa en Valencia nos manifestó que no era una quimera lo que pretendíamos, había suficientes datos históricos para emprender un estudio riguroso y poderlo presentar a la Generalitat, porque de aquella bandera se conoce lo más importante “que estaba pintado el glorioso San Jorge”. En las diferentes entrevistas que mantuvimos nos dejó claro que las banderas son símbolos con valores propios y que despiertan vivencias de una comunidad que los asimilan como propios, despertando el afecto y entusiasmo de la colectividad. En el estudio que realiza Pere María Orts i Bosch2 deja claro que entre 1249 y 1628 nada sabemos de ninguna bandera y concluye que los blasones serían los de los señores feudales: Jaufrido de Loaysa (1249), Jaime García de Loaysa (1296), Fernando de Oblites (1308), Raimundo de Riusech, Bernardo de Thous (1357), Arnaldo de Romaní (1381), Pedro de Artés (1397), Jaime de Artés (1446), este último vende Banyeres a Bocairent el 26 de noviembre de 1446 y al ser villa real, Banyeres se incorpora a la Corona, pero bajo la jurisdicción de Bocairent. Después de un largo y complicado pleito de dos siglos, el 14 de febrero de 1628 se produce la separación de las dos poblaciones por privilegio del rey Felipe IV. Siguiendo con el informe de Pere María Orts, el núcleo importante de la información gira alrededor de la frase “estaba pintado el glorioso San Jorge”, pues para nuestros antepasados era de sobra conocida, era

1

Archivo Municipal de Banyeres de Mariola. Libro de Actas de Laureano Ballester, donde relata los memoriales ante Felipe V de la Guerra de Sucesión. Acta 14.

2

El Informe Técnico está fechado por Pere María Orts i Bosch en Valencia el 22 de noviembre de 1990 y se incorporó al expediente del Pleno Municipal del 7 de enero de 1991. AMBM.

208


HISTÒRIA

Diseño Industrial y licenciado en Bellas Artes, actualmente el original se conserva enmarcado en el Salón de Plenos del Ayuntamiento. Siguiendo con el proceso, el 13 de mayo de 1991, se produce el dictamen favorable del Consell Tècnic d’Heràldica de la Generalitat Valenciana4 y se remitió al Ayuntamiento de Banyeres el 20 de junio de 1991, para que durante un mes, el Ayuntamiento expresara si aceptaba o no las alternativas propuestas.

su bandera y por todos acreditada respecto a colores, formas, tamaños y demás atributos, no necesitaba más descripción ni más detalle. El estudio que presenta Pere María Orts es extenso y hace una reflexión sobre las tres posibilidades y descarta dos por razones históricas y heráldicas aceptando la tercera como bandera histórica de la villa de Banyeres, según la normativa heráldica y vexilológica, respetando las dimensiones, las proporciones, colores, figuras y elementos heráldicos, finalizando su informe con una frase muy significativa y potente: «El pueblo de Banyeres no solicita que se le reconozca una bandera de nueva creación, sino que se le devuelva de pleno derecho la enseña que tenía y que perdió en las incidencias de la Guerra de Sucesión, se trata por tanto de una restitución». Toda la documentación se remite al Consejo Técnico, órgano consultivo de la Generalitat Valenciana, éste está integrado por un presidente y lo ejerce el Director General de Administración Local de la Conselleria de Administración Pública, y cuatro vocales: uno designado por el Conseller de Cultura de entre los miembros del Consell Valencià de Cultura, dos representantes de las Universidades de la Comunidad Valenciana y un experto en heráldica de reconocido prestigio3, por tanto estaba garantizada la base científica sobre la que se apoyaría el dictamen final. El procedimiento se inicia por acuerdo plenario con el proyecto de la bandera, así como las razones justificativas del acuerdo y la memoria donde se expone detalladamente el fundamento histórico y técnico, y dos ejemplares originales del dibujo en el que se aprecien los colores, medidas, esmaltes y metales aplicados. El autor del boceto fue Salvador Sellés, diplomado en

En estos momentos como consecuencia de las elecciones municipales hay una nueva Corporación Municipal. Como no hay respuesta el 12 de agosto de 1991, el Ayuntamiento vuelve a recibir un nuevo escrito de la Conselleria y otro el 14 de octubre de 1991. Hay que recordar que estamos asistiendo a una fuerte inestabilidad municipal, que finalizará con una moción de censura y el nombramiento de un nuevo alcalde. El 2 de marzo de 1992 el Pleno del Ayuntamiento por unanimidad aprueba la propuesta del 13 de mayo de 1991 del Consell Tècnic de la Generalitat. El último paso es la confección e impresión de las banderas según la normativa de la Generalitat. Desde aquí quiero agradecer a personas y empresas que posibilitaron de forma gratuita y desinteresada esta última fase y pudiéramos ver materializadas las primeras banderas. Aprovechando los actos conmemorativos del 9 de octubre de 1993, entre los actos programados, el sábado 9 de octubre a las 12:00 horas, se produjo un acto muy emotivo en el que se realizó la restitución por parte de la Corporación Municipal de la recuperada bandera de Banyeres, al pueblo representado en este acto por sus instituciones, y de esta forma se cumplió la petición de 1708 tras un paréntesis muy largo de 285 años. La historia es transmisión de identidad, de valores, de ideologías y teniendo presente que el conocimiento es siempre incierto, pero puede ser conocido dentro de un contexto y de varias perspectivas de la realidad, así como comparar evidencias desde varias representaciones y opiniones para poder justificar los diferentes puntos de vista. Es patente que dos corporaciones muy distintas y en momentos muy difíciles para nuestra población fueron capaces por unanimidad de dar respuesta de forma colectiva a la demanda de nuestros antepasados de 1708. Hoy nosotros somos responsables de incorporar y poner en valor esas vivencias a los momentos actuales, pero sin perder de vista nuestras raíces.

3

Decreto 77/1990 de 14 de mayo del Consell de la Generalitat Valenciana. DOGV núm.1.311 de 25 de mayo de 1990.

4

El presidente del Consell Tècnic d’Heràldica lo presidía Salvador Verger Estrela y lo certifica Jaume Pastor Fluixà, en dicho informe relata la descripción detalla de proporciones, figuras, colores, etc.

209


La bandera Cristóbal Albero Francés

Rehabilitar la bandera municipal adoptada por el Ayuntamiento de Banyeres, que quedará organizada del siguiente modo:

Es la bandera el símbolo de nuestra patria chica, que se distingue y desarrolla en forma de escudo cuadrilongo, de punta redonda. De azur un castillo con dos torres de su color mazonado y aclarado de sable, terrazado de sinople. El castillo cargado con las letras: N F L R. En jefe, escusón en “cairó” con cuatro palos de gules en campo de oro. Al timbre, corona real abierta. El Ayuntamiento de Banyeres de la provincia de Alicante, ha estimado conveniente rehabilitar su bandera municipal, a fin de que lo represente y simbolice. Por ello y de acuerdo con las facultades que le confieren las disposiciones legales en vigor, elevó para su adopción la correspondiente propuesta, previa memoria y estudio vexilológico. El trámite procedimental se sustanció con arreglo a las normas establecidas en el decreto 77/1990 de 14 de mayo del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se regula el procedimiento para la adopción, modificación y rehabilitación de escudos y banderas municipales y de otras entidades locales. Por estos motivos, y haciendo uso de las facultades que me confiere la legislación antes citada resuelvo:

«Un rectángulo de proporciones 2/3, en campo de gules en el centro del cual figurará un óvalo de azur. Sobre el campo de azur del óvalo irá la figura de San Jorge a caballo. El caballo y las gualdrapas serán de plata y el caballero de oro, con la cara de su color por llevar la visera levantada, que con una lanza de oro lancea a un dragón de plata lampado o armado de gules. Para mayor singularización, la bandera deberá llevar, tanto a la derecha como a la izquierda del óvalo, donde va la figura del glorioso San Jorge, el escudo de Banyeres, flanqueando la figura central. Las dimensiones de los escudos serán la mitad que la del óvalo». Valencia, 24 de marzo de 1992. El Conseller de l’Administració Pública: Emérito Bono Martínez. - En 1705 asaltan el pueblo de Banyeres ordenado por el general Noroña de Alcoy, pero no logran abatir el ardor de los defensores. Los asaltantes se llevan ganado y la bandera de San Jorge. - En 1708 Felipe V premia el heroísmo y concede el título de Villa Noble, Fiel, Real y Leal a Banyeres. - En fecha 11 de enero de 1708 el alcalde y el regidor de Banyeres, pidieron la reposición de su bandera, la cual había sido sustraída de la universidad cuando fue incendiada, y en la cual estaba pintado el glorioso San Jorge, la cual fue incautada y llevada a Bocairent. La bandera, nuestra bandera, estirpe de nuestro pueblo. Gloria de San Jorge, nobleza y realeza. La bandera, estandarte que ondea en el balcón municipal de este histórico pueblo, remansado en las estribaciones de la Sierra Mariola.

Fuentes: - Castillos de Levante; Bañeres y San Jorge, Sindicato - Almansa.

210


HISTÒRIA

Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (II) José Luis Vañó Pont

En esta segunda parte entramos ya de pleno en el litigio. En primer lugar, nuestros antepasados, detallan quienes eran los pueblos vecinos y como era el nuestro: «La villa de Banyeres está en la frontera con Castilla, tiene un buen y fuerte castillo, dista de la villa de Bocairent una legua y enfronta con Alcoy, Biar, Bocairent, Castalla y Ontinyent». Todas estas poblaciones eran villas reales, excepto Castalla que dependía de su marqués, pasando más tarde al Marquesado de Dos Aguas. Las actuales poblaciones vecinas, Beneixama era parte de Biar, Onil pertenecía al Marquesado de Castalla y Fontanars dels Alforins era territorio de Ontinyent. A Banyeres lo describen de la siguiente manera: «Su término es muy amplio, tiene muchas aguas que salen y nacen en su territorio, que continuamente tiene aproximadamente cincuenta vecinos, los cuales aunque de señoría, disfrutan de los fueros y privilegios del Reino: consell, elección libre de justicias, jurados, almotacén y otros oficiales necesarios para el buen funcionamiento de la misma, así como juez competente para resolver los problemas, también se encargaban de cobrar los distintos impuestos, todo ello desde tiempos de la Reconquista». Resulta difícil el cuantificar la cifra de vecinos, cincuenta, que aparece en el texto ya que era hecha con miras fiscales para el reparto de tributos, lo que favorece la ocultación de datos y además, se excluían a los indigentes, privilegiados, clero, etc. Normalmente se calcula multiplicándolo por un coeficiente que puede variar del 3,5 al 5. A lo largo del documento aparece que Banyeres tenía hostal, horno de pan cocer y al parecer carnicería

ya que hablan del impuesto sobre la carne, aunque a veces éste también gravaba la matanza de animales domésticos. Por otra parte también recoge la existencia de molinos harineros, así como las actuales partidas rurales de “El Bovar” y “Vinalopó”. El último señor feudal de Banyeres fue Jaume d´Artes. Son pocos los datos que tenemos sobre el mismo: residía en Valencia, combatió en la guerra entre los reinos de Aragón y Castilla, no volviendo hasta que terminó la contienda por lo que Banyeres cayó “en total ruina, decaimiento y destrucción”. Asimismo, su situación económica no era muy boyante en estos años, por lo que se vio obligado a venderlo. Al parecer sus relaciones con Bocairent no eran amistosas ya que prohibió que sus ganados pudieran pacer en el territorio de Banyeres, cosa bastante común en aquella época, pero al no encontrar comprador no tuvo más remedio que vendérselo. Por su parte las autoridades de Bocairent, villa real, conociendo como era el término municipal de Banyeres «fijaron sus ojos en los predios ajenos hasta conseguir comprarlo a su señor feudal en el año 1446, no con la intención de aumentar las rentas reales sino para destruir y despoblar aquella y hacerse con el término, tierras, aguas y derrocar y aplanar la dicha villa de Banyeres para que no hubiera pobladores ni piedra sobre piedra». «Para ello indujeron y sedujeron a algunos vecinos de Banyeres, dándoles a entender que si se unían, pasando a ser carrer de Bocairent, tendrían muchas más libertades así como que pagarían menos impuestos. La incorporación y unión se hizo de una forma exquisita y se pagaron cantidades a los que intervinieron».

211


Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (II) Había diferentes categorías en las poblaciones de entonces: villa real, universidad, lloc, llogaret, etc., y también “carrer”. En la Corona de Aragón, en la época que estamos tratando, existía el “dret de carreratge”. Derecho por el que una población sujeta a señorío pasaba a formar parte, “carrer i cos”, de una población real y por lo tanto su vecindario adquiría el derecho a los privilegios que aquella tenía. La población que lo pedía se tenía que redimir de su señor, y pactar con la población que lo acogía por un tiempo determinado el precio que tenía que pagar, la obligación de tomar parte en huestes y cabalgadas, la franquicia en mercados y el derecho a ser defendida, en forma de somatén, y resarcirse de los daños sufridos. A veces era el rey el que otorgaba este derecho por privilegio, otras era el propio señor el que se amparaba junto con sus vasallos, pero lo normal era que los vecinos lo pidieran nominalmente. Diversas poblaciones, no siempre próximas, eran consideradas “carrers” de poblaciones importantes como Barcelona, Valencia, etc., por ejemplo, Sangunt lo era de esta última. (Enciclopedia Catalana, tomo 4, página 481). Banyeres lo fue de Bocairent por la compra. En este mismo documento se citan otras poblaciones que estaban en la misma situación: Monfort era carrer de Alacant, Callosa de Orihuela, Agullent de Ontinyent, L´Olleria, Beniganim, Montaverner y Castelló de Xàtiva, Algemesí, Cogullada (alquería de origen islámico cuyos habitantes pasaron a residir en Carcaixent a causa de las inundaciones del Xúquer, (Enciclopedia Catalana, tomo 5, página 295) y Carcaixent de Alzira. No era por lo tanto un término peyorativo y tampoco equivalente a la actual calle. Nuestros antepasados creyeron que esta era la forma más rápida para ser villa real, pero pronto se dieron cuenta de su error: «En lugar de beneficiar y liberar a Banyeres, trabajando para incorporarla a la Corona Real, sacándola del yugo del vasallaje la han puesto en servidumbre y esclavitud y han causado muchos y diversos daños y perjuicios no solo a la Corona y sus derechos, sino también a sus vecinos y habitantes aprovechándose del término y rentas del mismo». Con el paso del tiempo los habitantes de Banyeres «se vieron sin libertades, maltratados e indefensos por lo que decidieron quejarse ante el Rey. Al llegar

a Bocairent estas noticias acordaron dos cosas: hacerse por la fuerza con el castillo y presentar denuncia y detener a quince de los principales prohombres de Banyeres, que fueron llevados presos a Bocairent, Xàtiva y València, donde fueron puestos en libertad por orden del Rey». Tanto Banyeres como Bocairent pertenecían a la “Gobernació d´enllà lo riu Xúquer”, cuya capital era Xàtiva. La detención por parte de las autoridades bocairentinas de estos quince prohombres de Banyeres, de los que no aparecen los nombres, y el trato que recibieron en una de las poblaciones antes descritas, sentaron muy mal a los vecinos por lo que decidieron, con más fuerza, iniciar el proceso de separación de ambos pueblos y volver a la situación anterior a la compra. En un pleito, como es normal, cada parte destaca los hechos que le favorecen y niega los que dice la contraria. Lo que interesa aquí es testimoniar sobre la forma de vida, familias, agua potable y de riego, castillo, parroquia, etc. que iremos viendo a lo largo de este trabajo de divulgación histórica. Este artículo se basa, en gran medida, en las declaraciones que hacen las partes en el pleito, haciendo un traslado casi literal de las mismas traducidas del valenciano al castellano. Apenas habían transcurrido 50 años de la compra y 40 de la Concordia entre ambos pueblos, más de una generación, y la convivencia entre ambos pueblos estaba rota. Se quejaban de que pagaban más impuestos que cuando dependían del señor feudal, de que son maltratados por los oficiales de Bocairent, que la Concordia se firmó más por obedecer el mandato real que por propia voluntad, alegan diversos perjuicios que sufrían por culpa de las autoridades bocairentinas, como por ejemplo que Bocairent rompió la tregua entre el Reino de Valencia y el Marquesado de Castilla (Villena) y estos en respuesta atacaron Banyeres que estaba más cerca produciendo daños por más de 30.000 sueldos. Que a los oficiales de Bocairent, «de los que además de recibir vejaciones, les han escuchado decir, delante de personas dignas de fe, de que se alegrarían mucho sí destruyeran Banyeres y sus habitantes se fueran a vivir a otros sitios y quedara despoblado”, cosa que Bocairent niega. También aparecen los insultos que recibían els banyeruts: “traidores”, a lo que contes-

212


HISTÒRIA

La Font Bona en la actualidad.

taban que eran de los más fieles servidores del rey y “catius de remensa”». A todo ello las autoridades bocairentinas siempre responden que todo lo que hacen está contemplado en el documento de compra y en la concordia.

to más cercano a la plaza Major que ha llegado hasta nuestros días es el “del Clot” situado en la casa del actual “Carrer de l´Aljub, 1”, aunque su nivel es algo más bajo que la plaza. Sus últimos moradores, los hermanos Salvador y Milagret Sanjuán Belda, tenían la puerta abierta a todos los vecinos para que pudieran abastecerse de agua llenando botijos, cántaros, etc., un plato situado encima de una silla junto a la puerta, recogía los donativos de los usuarios, así fue hasta los años sesenta del pasado siglo que con la instalación del agua potable en las casas, terminó con esta costumbre. Esta agua llegaba, mediante una cañería, entre otros, a la Font de l’Aljubet, con su abrevadero para los animales, la cual estaba en la actual farmacia Amigó, finalizando su recorrido abasteciendo al antiguo matadero, en la calle de su nombre, y a la fuente pública que había adosada al mismo, que lo más seguro estará sepultada por el asfalto, desaguando en el “hortet” que aún conserva la balsita que se llenaba con los sobrantes. Puede que ya se abastecieran de los nacimientos situados al pie del “Cabecet de les Àguiles”, que eran los que llenaban los antiguos depósitos de “les monges”.

En lo referente al abastecimiento de agua potable a Banyeres arguyen que antes de la incorporación, en tiempos de sequía, tenían que ir un cuarto de legua para abastecerse ya que solo tenían un “grifo” muy pequeño y que ahora, las autoridades bocairentinas, habían hecho llegar el agua a la plaza lo que supuso una gran mejora y embellecimiento. Bocairent pago los gastos del maestro de obras y Banyeres los jornales de los operarios.

A una cota más alta que la plaza había un nacimiento de agua, en la Mateta, en la actual calle Ermita, 37, aproximadamente, muy cerca de donde estaba la “coveta dels aguelets”, este nacimiento duró hasta finales de los años cincuenta del pasado siglo y en él llegaron incluso a lavar la ropa las vecinas. El agua sobrante era llevada, mediante una cañería, hasta la almazara que había en la calle Desemparats, 12, al lado del entonces huerto de la Casa Abadía donde también había fuente y balsa.

No indica dónde estaba la plaza, pero es de suponer que se refieren a la actual. ¿Sería esta fuente el precedente de la antigua “Font del Paelló” que estaba en el centro de la misma y por lo tanto de la actual que hay adosada al Banco Santander?

Volviendo al documento estudiado, indica que en tiempos de sequía iban por agua a la Font Bona, la Font Santa y a la “Font de Codoner”, es posible que esta última se refiera a la Font dels Codonyers aunque estaba a mucha mayor distancia.

Pero ¿de dónde se abastecían?, hace unos años, cuando comenzaron las obras de restauración del actual templo parroquial, bendecido en 1752, al desescombrar la cripta aparecieron señales que indicaban que antes había sido, posiblemente, depósito de agua.

De ellas la única que queda en la actualidad es la Font Bona, que además abastece al lavadero público de su nombre.

En la actual plaza de l’Ajuntament, había un nacimiento de agua que duró hasta principios del siglo XX, también en algunas casas de la calle La Creu, en la parte impar, tenían sus pozos artesanos. El nacimien-

No aparece ni la “Font del Cavaller” situada a poca distancia de la Font Bona, ni la Font del Sapo, más cercana al casco antiguo de la población, por lo que puede que no existieran entonces.

Las tres fuentes citadas tienen una calle dedicada cerca del sitio donde fluían.

213


La Casa Consistorial de Banyeres de Mariola en el segle XVIII Amparo Francés Albero

¿Com era l’Ajuntament o Casa Consistorial, l’edifici del Consell Municipal de Banyeres de Mariola a mitjan segle XVIII? ¿On estava ubicat aquest edifici que fins a època ben recent encara era denominat la Sala? Fins ara teníem constància que l’antiga Casa Consistorial estava situada a la plaça Major enfront de la coneguda com Font del Paelló, però aquest edifici va ser enderrocat el 1936 pel seu estat ruïnós, la qual cosa va donar pas a engrandir la plaça tal i com hui la coneixem, amb el seu peculiar desnivell. Posteriorment es va adquirir la casa ocupada per la Jefatura de F.E.T. i les J.O.N.S., propietat de Vicente Laporta. Aquest edifici ocupava tota l’illa de cases, ubicat al principi del carrer denominat en aquell moment València, després Canalejas, hui plaça de l’Ajuntament, al cap del carrer de La Creu, i segons consta en l’escriptura de compravenda del 1942, els baixos del qual estaven ocupats per l’Hogar del Camarada, també conegut com el casino. Però aquest edifici també va caure en desgràcia i va ser enderrocat el 1981, i sobre ell es va reconstruir la Casa Consistorial actual, inaugurada el 17 d’octubre de 1982.

tament va haver d’esperar dos segles per a tindre les dependències millorades des de les quals es presta servici en el present. El mateix va passar amb el temple acabat en el segle XVIII, més gran i sumptuós sense dubte que l’anterior al peu del Castell, en l’espai que ocupa el Teatre Principal. Hem de remuntar-nos en el temps fins que arribem al regnat de Carles III, també conegut per El Político, vingut de Nàpols, on havia passat vint-i-huit anys. El desembre del 1759 va arribar a Madrid, on va estar fins a la seua entrada pública el 13 de juliol de 1760. Uns mesos abans va arribar al port de Barcelona com a primer territori espanyol, on va ser aclamat i benvingut per tots els catalans. L’elecció de Catalunya com a primera parada tenia clares

Amb tot, l’actual Ajuntament de la forma com hui en dia el coneixem no té res a veure amb els anteriors, més espaiós i adequat als temps actuals. Amb la millora en l’economia que va comportar la industria del paper i el tèxtil, entre altres activitats, en el desenvolupament de la població en el segle XX, l’Ajun-

connotacions polítiques, pel que fa a la reconciliació entre el rei borbó i el Principat després de la Guerra de Successió (1714). Per a fer-nos una idea de com era el poble de Banyeres a les acaballes del segle XVIII, i més concretament l’any 1760, disposem del gravat del naturalista Antoni Josep Cavanilles, el qual va visitar el nostre poble trenta-tres anys després. El 29 d’agost de 1793, que és la data d’aquest dibuix, Banyeres de Mariola era un poblet com el puny. En ell es poden veure unes quantes cases al voltant del castell, l’església parroquial actual acabada el 25 de desembre de 1752, l’ermita del Calvari, la Torre de la Font Bona o dels Albero i el mas de Massanet. A l’Arxiu Municipal d’Alcoi, en els protocols del notari Francisco

A.M.O. N- Juan Asencio. Any 1760.

214


HISTÒRIA

Ballester, el 13 de gener de 1760, trobem un document de l’arrendament d’un forn i una tenda, el qual s’executa per les persones que es citen tot seguit, reunides a la Sala Capitular de la vila: Vicent Albero Albero, alcalde ordinari, Tomàs Francés, Juan Francés i Tomàs Berenguer, regidors. Aquestes dades, importants per a tots nosaltres en el temps, les recordem pels arxius municipals de la rodalia, en aquesta altra ocasió el document es troba a l’Arxiu Municipal d’Ontinyent, consultat amb motiu d’indagar en la història dels Albero i en la de Banyeres, el meu poble. Aquest document ens ha donat una sorpresa, ja que ens ha proporcionat la informació d’on estava ubicada la Sala Capitular de la vila a mitjan segle XVIII, la resposta la tenim en un protocol del notari bocairentí Juan Asencio datat el 30 de novembre de 1760, el qual transcrit literalment diu així: «Cargamiento de Censo. Sépase por esta escritura, cómo Jaime Ribera de Vicente, labrador y vecino de la villa de Bañeras, hallado al presente en esta de Bocayrente, por mí y en nombre de mis herederos y sucesores como mejor aya lugar de derecho, vendo por venta real a Roque Alcaraz y Exorques escribano del Rey nuestro señor, público dueño y regente de las escribanías del Juzgado Ordinario y Baylía de esta referida villa de Bocayrente, propietario por gracia de su Ayuntamiento, y de la misma vecino, y a quien en derecho representase, cuarenta y cinco sueldos moneda de este Reino de censo en cada un año, que impongo, cargo e situo sobre todos mis bienes, y especial y expresamente sobre una casa de habitación y morada que tengo y poseo situada en el Poblado y Plaza de dicha villa de Bañeras, y lindante hoy, por delante, con dicha Plaza, por un lado, con la Torre o Campanario de la Parroquial de la propia villa, por las espaldas, con casa de Miguel

La plaça Major abans d’enderrocar l’edifici del Consell Municipal, obrint cap al carrer de La Creu actual, zona coneguda com “els quatre cantons”. Llibre “Las Calles de Banyeres de Mariola”. Javier Mira Calatayud (1999).

Jerónimo Doménech y calle pública, y por el otro lado, con la Casa o Sala Capitular de la referida villa de Bañeras». El document continua, però el que a nosaltres ens interessa és on diu que en eixa data l’Ajuntament estava ubicat fent cantó just al costat de la casa a la qual es refereix el «censo» i que en l’actualitat el seu propietari és Sixto Albero Calatayud. Més avant passaria a situar-se en la mateixa plaça Major però al començament del carrer Sant Jaume. D’eixa època si que tenim una foto que dona fe d’eixa ubicació. Uns anys després, a l’enderrocar-se per a eixamplar la plaça, passaria a estar en la ubicació actual. Per a una bona comprovació del document vaig comptar amb la valuosa col·laboració de Mateu Rodrigo, professor d’història medieval, qui em va corroborar que es tractava de l’Ajuntament en qüestió. Així mateix, també en un document de l’1 de gener de 1761 del notari Francisco Ballester, de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, ens fa referència a la Sala: «Andrés Albero, alcalde ordinario, y Josep Sempere, Pedro

215

Albero y Josep Ribera, regidores, y Cristóbal Camarasa, síndico procurador general, reunidos en la Sala Capitular, según lo tienen de costumbre». Una vegada més, la documentació històrica va descobrint-nos pas a pas com era la població de Banyeres, amb les precarietats d’una majoria de gent llauradors que treballaven al camp amb molt de sacrifici. Suposem que en eixa data de 1760 l’Ajuntament o Sala Capitular seria austera i molt senzilla, perquè feia poc temps que havia acabat la guerra de Successió. Aquesta guerra va deixar els camps arrasats, amb els arbres talats i les cases cremades. I en un protocol del 13 de novembre de 1716, del notari Roc Alcaraz (Arxiu Municipal d’Ontinyent), ens parla que s’havien hipotecat alguns veïns: Pere Albero, Bernat Sans, Josep Francés i Gaspar Francés (Història i genealogia dels Albero, pàg. 60), fet que ben probablement seria una de les conseqüències en Banyeres de l’esmentat conflicte bèl·lic per la successió de la corona hispànica (1701-1715) que va afectar el conjunt d’Europa.


Banyeres a través del tiempo

Incursiones austracistas que Banyeres sufrió durante la Guerra de Sucesión - 4ª parte

Jn. Carlos Hdez. Teruel

Acreditado como investigador por la Biblioteca Valenciana

Con la presente parte, proseguimos con las incursiones austracistas que Banyeres sufrió durante la Guerra de Sucesión, dedicado a los sucesos ocurridos sin un día señalado intentando desvelar su momento aproximado, acompañado con algunos acontecimientos que le concernían a Banyeres en la época que nos ocupa. Como ya se ha ido exponiendo, Bocairent se declaró austracista desde el 21 de diciembre de 1705, hasta el 21 de agosto de 1707 (20 meses). La sublevación que mantuvo dicha población contra Felipe V, no le fue impune en la negociada rendición de la plaza, pues a la entrada de las tropas borbónicas le ocasionó un gasto como castigo. Así se desprende de un asiento que se encuentra en el “Llibre de Clavaria” que acoge el año 1707 (AMB), estando anotado como sigue:

Ilustración Historicista s. XIX, en la que representa la proclamación del Archiduque como Carlos III. De la escuadra angloholandesa que partió en julio de 1705 desde Lisboa, el 16 de agosto anclaron en Denia ocho navíos y tres buques menores, continuando los demás hacia Cataluña. De la flota amarrada en Denia desembarcaron soldados al mando de Juan Bautista Basset, para gestionar la entrega de la ciudad que habiéndose congregado el consejo general y estando todos de acuerdo junto con el Gobernador, se resolvió franquearles las puertas y entregarles las llaves de la ciudad y castillo, resultando fácil a los ingleses desembarcar también al día siguiente acompañado del Archiduque, siendo coronado aquel mismo día en el templo parroquial de Santa María, como Rey de España con el nombre de Carlos III, acto seguido se cantó el Te-Deum en la plaza mayor de la cuidad, en medio de los repiques de las campanas y de las salvas de artillería. Así también Juan Bautista Basset es nombrado por el Archiduque como comandante general del Reino de Valencia, como conocedor de la lengua y el país. Basset fue el principal líder de la revuelta en el País Valenciano.

“/(p. 0199) Ittem Se li admet en descarrech vinti set liures quatre sous y sis que paga a Juan Belda de Pere y son a conte dels trenta quatre doblons que dexa a la present villa pera pagar la contribucio quant entraren les tropes del Sr Felip quint Consta abalbara fet del escriva en 9 de Setembre de 1707 = 27L 4S 6” Dicha cantidad expuesta en el texto, era una parte de cuanto debían de pagar, a lo cual en el Repartimiento de varias contribuciones correspondiente al año 1707 (0001-02; AMB), existe una relación de 176 nombres que constituye lo que es la “/(p. 005) Memoria de los que deven en el Repartimiento de los Seis cientos noventa y seis doblones que Dio el comun de esta Villa a Dn Joseph de chaves Brigadier del Señor Felipe quinto y en su lugar al Conde de cherni por...” Asimismo, días más tarde se le impuso un nuevo pago, ya que en dicho Repartimiento de varias contribuciones del mismo año, existe otra relación contigua a la anterior de 103 nombres que compone la “/(p. 012) Memoria de los que deven en el Repartimiento de los Tres cientos setenta y quatro doblones que por la inobediencia dio esta Villa al Señor obispo de cartagena (Belluga)...” Cada uno de los vecinos anotados en ambas “Memorias”, le comprende con una cantidad monetaria diferente.

En 1713 la población bocairentina ascendía a 1579 habitantes.1 Si suponemos que para el año que nos ocupa (1707), dicha cifra mismamente la podría representar, quizás con una mínima oscilación, a la vez que considerando al número de familiares constituyentes en una casa, repercutía por un promedio de cuatro personas, daría como resultado aproximado de 395 cabezas de familias. Lo cual daría a entender que por el número que compone las mencionadas “Memorias”, no todos fueron obligados a efectuar los pagos. Con lo que podría corresponder como sucedía en otras villas, que su población estuviese dividida postulándose así por uno y otro partido, a lo cual quienes fueron austra-

216


HISTÒRIA

Bandera de las armas del Rey Felipe V. El Rey Felipe I el Hermoso fue quien en 1506, tras contraer matrimonio con la reina Juana I de Castilla, introdujo con la Guarda Borgoñona el signo distintivo de la casa de su madre, María de Borgoña, cuyo patrón era San Andrés. En el cuadro representativo a la Batalla de Almansa, pintado en 1709 por Bonaventura ligli, está definida como “Bandara de S. Magd. Catholica”. Dicha bandera debió de ondear en la terraza de la Torre del Homenaje del castillo de Banyeres durante la Guerra de Sucesión, al ser ésta partido del Borbón.

cistas tuvieron que exiliar de sus tierras confiscándoles sus bienes, para recompensar a los vecinos que habían sido leales al vencedor. Pero en el caso de Bocairent por medio de las capitulaciones no ocurrió así, respetando sus haciendas como hemos podido observar, pero no por ello algunos vecinos dejaron de pagar ciertas multas. De tal manera, en el “Llibre de Capítols e Deliberasions del Clero; 1609-1798”, podemos encontrar el siguiente texto: “/(f. 134r) + (signo de la cruz) A 5 de Sete (Setembre) 1706 los Molts Rts (Reverents) Srs Rts Mn (Mosén) Thomas ferre Pbe (Prevere) Viceretor Mn. Cosme exo (eximero) Mn. Geroni frances lo Dr. (Doctor) Juan Prats Mn Vicent Boronat Mn. Juan Calabuig* Dr lo Dr. Pere frances Mn. Joseph belda Mn. Joan gandia Mn. Thomas belda** lo Dr Luis Maiques vicari*** Mn. Juan tormo Mn. Christofol candela Mn. Pere Vaño Mn. Ygnacio nadal Mn Gracia bodi Mn. Francisco exo Mn. Vicent catala lo tols Pbes y lo Dr. Diego belda diaca sent la mayor part dels Rts Junts y congregats en la sachristia fonch proposat p lo Sr. Viceretor que les 100 Ls que y donaren al Bisbe de Murcia en ontiñent pera ajuda dels 300 doblons que la Vila y te dona que en quina conformitat se avien de pagar y resolgueren nemine discrepanti que es pasen de propis en higuals parts per aquells Srs. Rts que tunch resediera y que el Sr Vicari de Alffa (Alfafara) que pagar higualment con un Sr. Rt y por que ni aixa memoria en lo desvenidor confirme la present determinacio hoi a 5 de sete 1706 Mn. Joseph belda Sindich” * Mn. Juan Calabuig: Como se ha visto anteriormente, recordamos que en su huerto se instaló el brigadier Joseph de Chaves, hasta que Bocairent se rindió en el asedio. ( )

**) Mn. Thomas belda: Primeramente anotado y posteriormente tachado. (

***) Dr Luis Maiques: “/(f. 132v) …nominaren en Vicari Temporal al (tachado) de la present Iglesia (Bocairent) al Dr. Luis Maiques Pe (Prevere) ab les obligacions que els antesesors an servit…” Llibre de Capitlos e Deliberacions del Clero; 1609-1798. (

Como se observa un año antes, los componentes del entonces clero de Bocairent estaban congregados en la sacristía, siendo propuesto por el sr. vicerrector que las 100 libras que dieron al obispo de Murcia en Ontinyent para ayuda de los 300 doblones que la Villa le da, que con qué conformidad se había de pagar resolviendo todos de acuerdo que se carguen en los impuestos llamados propios, a partes iguales por aque-

llos reverendos que residían en ese momento en dicho clero y, que el sr. vicario de Alfafara pagase igualmente como un sr. reverendo de los de la Villa anteriormente mencionada. Debió ser un momento en el que la Villa en cuestión, reconsideró no seguir en el bando austracista, coincidiendo también con lo que leemos en la certificatoria, de D. Pedro Corbi expuesta en nuestra primera parte, al comentar después de la inclusión austracista realizada el 4 de junio a Banyeres, que escribe lo siguiente: “/(f. 7v) …y aunque se quedaron los enemigos por algun tiempo (en Bocairente) no se han olvidado de la oxeriza que han cobrado contra el pobre lugar de Banieres pues el dia nueve de octubre…” Entre el intervalo de tiempo expuesto por D. Pedro Corbi, coincide con el de la reunión mostrada del clero de Bocairent. Asimismo se puede comprobar que durante dicho periodo de tiempo, Bocairent estaba custodiada por el ejército austracista, pudiendo encontrar en el Archivo Municipal de Agres un apunte en el Llibre de actas del Consell, (Sig.: C. 19, c. 1), a fecha de 30 de julio del mismo año, en el que expone como sigue: “…En la Sala de dita Vila pera Comunicar les coses de ve comu de aquella Als quals los fon propasar per dit Jurat en Cap que es tenien una carta de don Joseph Nicolau Coronel que esta en la Vila de Bocayrent que es endus parats se le donaren nou cafisos de sivada para els cavalls de Sa Magt y ara de vot en esta carta en demana nou y Aixi vigen Vmds que els paren los quals oyda dita preposisio en Unánimes y Concordantes foren de vot y parer que es cervixca a Sa Mgt en los nou cafisos de sivada ara prte (presente) sen donen quatre y que es prengen del ters denme y que pera els mes enfara temps pera enviarlos…” La intencionalidad de Bocairent de pasarse al bando borbónico fue momentánea, pues aunque la representación eclesiástica así lo pudiera desear, las autorida-

217


Banyeres a través del tiempo

El justicia y los cuatro jurados de la ciudad de Alicante, rodeados de algunos miembros del Consell. Esta inédita representación de los principales cargos de la administración local durante la época foral, se encuentra en la sala camarín del monasterio de la Santa Faz, siendo obra de Juan Conchillos Falcó en la 2ª mitad del siglo XVII.

des bocairentinas (batle, justicia y jurados), y la defensa austracista no lo expresaron de igual forma, por cuanto hemos ido viendo que las hostilidades contra Banyeres continuaron. En continuación al tema de Bocairent declarándose austracista, lo podemos constatar también en la petición que realiza el alcalde de Bocairent Thomas Belda de Joseph, junto al síndico procurador general Blas Mira y el síndico personero Vicente Galbis, con fecha de 21 de noviembre de 1769, con motivo de admitir testimonios y declaraciones de testigos: “/(p. 0910) …que es cierto que quando ocurrieron las torbulencias y gerras de este Rno. que tuvieron principio desde el ao. mil Sette. seis en adelante accedieron y acamparon tropas en el termino de esta dha Villa a las immediaciones del Conto. /(p. 0911) de Sn. Bernardino…” (Caja 22; A.M.B.), para justificar la desaparición de los documentos fundacionales del comentado Convento, el cual estaba situado en el actual Cementerio Parroquial, estando frente a la entrada dicho Convento, asimismo a la izquierda la Iglesia, y en donde se encuentra la Iglesia era la Capilla de la Comunión2. En dicha petición se hallan las declaraciones de tres testigos, de lo cual exponemos íntegramente por su relevante contenido, el de Mathias Belda, en el que implica a Banyeres, declarando como sigue: “/(p. 0913) Infon. - testigo Mathias Belda de Barme. En Bocayte. dho dia ante el Sor. Thomas Belda de Jph. Ade. Ornario de esta Villa los contenidos Scos. grâl y Pero. de ellas en comun para la informon. qe.

tienen ofrecida y les está Mandado dar presentaron por testigo â Mathias Belda de Bmê Mtrô. Perayre y Veso. de esta dha Villa de quien S. Merd. por ante mi el Esno. infratô recibio Juramto. pr. Dios N S. y a una señal de Cruz en forma de dio y haviendole /(p. 0914) hecho como se requiere ofrecio so cargo de el desir verdad en lo qe. supiere y fuere pregdo. hisiendolo al thenor del pedimto. qe. antesede dixo: que es cierto que en las pasadas Guerras de este Rno. que empesaron por el tiempo que dise el pedimto. vinieron tropas, las quales tomaron Campamto. pr. serca del Conto. de Sn. Bernardino de esta citada Villa y que esta novedad obligó ya sea por miedo ô por otro motivo a sus Religs. a desertar y desemparar dho Conto., y que succesivamte. se hecharon dhas tropas en él y saquearon todo quanto havia assi de ropas como de papeles, y alajas y que haviendo marchado dhas tropas se restituieron dhos religos. al referido Conto., y viendo que en este no quedava cosa alguna se hallaron presisados â acudir a la piedad de los Vess. devotos a pedir como pidieron diferenes. cosas de ropas, y demas que necesitavan con prisicion para poder subsistir con titulo de limosna; y que en efecto les dieron lo presiso por entonces cuyo hecho ha dado motivo para presumir y reselar que en este suseso pudieron tener perdida extra /(p. 0915) vio ô roina los libros y paps. del expresado Conto. y con especialidad los tocantes a su funon. por quanto nunca se han podido descubrir ni encontrar por mas diligs. qe. se han practicado en varias partes, y por diferentes medios para su allasgo. Todo lo qual sabe

218


HISTÒRIA

el testigo como â veco. desta dha Villa que en la ocacion dha vio como estavan â campadas dhas tropas y que se introdugeron en el mendo. Conto. hechando de este muchas voces y griteria por motivo de haver habitado en esta Villa siempre en casa que están en frente de dho Conto. sus ventanas y terrado descubierto â ocaciòn de lo qual observó y vió tambien la deserción de sus Religos. y qe. se retiraron los mas a la casa de Diego Galbis de Migl. cituada en el poblado de esta dha Villa calle del horno del Medio ô de la taverna(*) y que haviendo levantado el campo las referdas. tropas ê hidose de este termino se restituieron dhos Religos. al supradho Conto. a cuyo tiempo como a muchacho que hera el testigo fue a este con otras muchas gentes a la pleve de esta referida Villa /(p. 0916) y reconociendo el estado de dho Conto. lo hallaron todo sin haveres ropas alajas, ni papeles de modo. qe le fue presiso a un religioso que se llamava agramunt hir pidiendo por las calles y casas de esta misma villa algunas cosas, y ropas para poder subsistir de prompto como con efecto la piedad de los vess. devotos se les dieron. todo lo qual le consta al dho. testigo de vista como tiene dho por cuyo suseso siempre se ha reselado que los papeles tocantes a la fundacion de dcho Conto. tuvieron en el perdida extravio ô roina respecto de que aunque por varios medios y diligs. se han buscado, nunca se han podido encontrar en cuyos terminos entre todos los vess. qe. es esto de su recuerdo es bien qpco. y notorio en dha Villa, y la perdida de los dhos papeles de la fundacion se convece mas, porque el testigo despues de lo refo. â oido desir con comun voz y qpca. notoriedad que pasado algun tiempo se bolvieron a dho Conto. y religiosos de la Villa de Bañeras sircumvenina a la prte de Bocayte. diferentes libros y papeles. Y que quanto lleva depuesto es lo que sabe y la verdad /(p. 0917) so cargo del juramto. fho. siendole leida esta deposición literal y distintamte. y es de edad de setenta y tres años con poca diferencia y lo firmo con su Merd. de que doy fe = Thomas Belda de Jph. = Mathias Belda = Ante mi Roque Alcaráz y Eixorques =” * La antigua calle de la Taberna corresponde actualmente al primer tramo de la calle del Batle entrando por la calle de la Abadía.3 ( )

Las tropas a las que se pudiera referir el testigo de la declaración expuesta, debieron de corresponder en cuanto a los primeros meses del año 1706, al Tercio de Valencia que nos menciona D. Pedro Corbí por medio de su comentada certificatoria, mientras que a los de finales del mismo año, seria el del Tercio portugués del coronel D. Antonio do Couto. Creemos que dicho Tercio, más dos compañías de caballos que también les acompañaban en ese momento al comentado coronel,

James Fitz-James, I duque de Berwick, hijo de Jacobo II de Inglaterra de la dinastía Estuardo - grabado francés del s. XVIII. El 23 de abril de 1707, a dos días antes de la Batalla de Almansa, envía una carta desde dicha Villa, a Justicia y Jurados de la entonces Universidad de Banieres, en respuesta a una anterior que realizaron a día 21 del mismo mes.

sería demasiado ejercito regular sin contar con los que pudiera haber de miqueletes, los que se instalarían en un recinto relativamente pequeño como era el perímetro fortificado que presentaba Bocairent, por lo que algunas compañías podrían estar instaladas en dicho convento. Asimismo creemos que estos últimos soldados, no producirían daño alguno al Convento en cuestión, ya que hay evidencias de que los portugueses que pasaron por la zona, no dañaban templos religiosos. Tras haber recuperado la villa de Bocairent por las tropas borbónicas a los austracistas, el conde Mahoní se instaló en la mencionada plaza, en el mes de noviembre del mismo año. Así se desprende de una carta recibida en Castalla y enviada por dicho conde desde Bocairent, con fecha de 9 de noviembre de 1707, para la concesión de tener y traer armas los fieles vasallos de los lugares de la Foia de Castalla. (A.M.C. C-576/4 - exp. 4). En referencia al discurso realizado por el comentado abogado de Bocairent en la edición anterior, proseguimos trascribiendo el punto tres, el cual expone como sigue: “/(p. 5) …3 Ocupada Bocayrente de aquella tropa, à la qual pudo resistir Bañeres, por tener un Castillo muy fuerte, à donde se refugiaron sus Vezinos, con

219


Banyeres a través del tiempo las armas que tenian, socorridos, y ayudados de Don Pedro Corbì, y sus milicias, pudieron mantenerse en el Dominio de su Magsftad, (aunque por lo que mira à la Villa de Bañeres, costa de los autos, y especialmente por lo que declaran los testigos presentados sobre la quarta pregunta: Que arrimandose à ella Don Rafael Nebor, con su Regimiento de Cavalleria, que se componia de trecientos hombres, salieron los entonces Justicia, y Jurados de Bañeres, y otras personas al sitio nombrado el Partidor, distante un quarto de legua, y prestaron la obediencia al Señor Emperador, y todos juntos se entraron en dicha Villa, en donde alojaron el Regimiento, y se mantuvo en ella todo el dia, con la mayor paz, sin hazer ostilidad alguna, y al anochecer prosiguiò fu marcha tomando bagages4 para passar el equipaje à Bocayrente,) y estando tan vezinas tropas contrarias, yà se dexa entender, que unas à otras procurarian invadirse; y que en estos lances concurriessen Vezinos de Bañeres, y algunos, ò muchos de Bocayrente, que es lo que quiere esforzar la otra parte, pudo suceder, aunque se niega; pero lo cierto es, que la Villa, ni promoviò, ni concurriò en estas operaciones, y menos sus oficiales las podian evitar; estando, como estava, ocupada de las tropas del Señor Emperador, yà fuessen regladas, ò migaletes, à quienes podia temer mas por su acostumbrado desorden, como en efeto los principales Oficiales del gobierno de dicha Villa de Bocayrente fueron llavados presos en Barcelona, por dichas tropas, y se mantuvieron mucho tiempo en el Castillo de Monjuì, lo que es, y fue bien publico, y notorio. Aquel hecho de no aver cooperado, ni concurrido la Villa de Bocayrente consta de las probanças dadas por ésta, y con especialidad sobre la prengunta 10. Ni por Bañeres se ha probado cosa en contrario, pues lo mas que afirman sus testigos es, que Vezinos de Bocayrente se avrian encontrado en aquellas funciones.” Según nos explica Francisco Vaño Silvestre en su trabajo “Bocairente durante la Guerra de Sucesión”, el 1 de marzo de 1706 Rafael Nebot pasaba por Alcira y sin detenerse en Játiva, se presentaba en Fuente la Higuera, a la que rindió el 4 del mismo mes, tras dispersar a las compañías de Sax, Cieza y Yecla. Pues es entonces cuando desde Fuente la Higuera, Rafael Nebot debió presentarse en Banyeres consiguiendo cuanto en el relato del discurso se ha expuesto. Si los hechos ocurridos fueron como manifiesta el referido abogado de Bocairente, lo cierto es que no comenta el número de bagages ni su contenido, así tampoco las condiciones para la entrada al interior de la población de Banyeres. Por otra parte, debemos recordar que el Coronel Rafael Nebot fue leal a Felipe V hasta al menos el mes de noviembre de 1705.

La victoria de la Batalla de Almansa va ocasionar que se publicaran numerosos panfletos laudatorios de Felipe V, aparecidos en Madrid e impresos por Antonio Bizarrón. En ello iba incluido la “Relación de la gran victoria que consiguieron las armas del Rey Nuestro Señor en el campo de Almansa, el día veinte y cinco de abril de mil setecientos y siete”, así como la “Relación de los generales y oficiales portugueses presos en la Batalla de Almansa” en los que figura los Tercios que asediaron a Banyeres, el 14 de Noviembre de 1706. Biblioteca Valenciana; Signatura: XVIII / 2721.

A principios de septiembre de dicho año, el Mariscal de Campo Luís de Zúñiga que contaba con dos escuadrones de caballería, estableció su Cuartel General en Oliva, para el bloqueo de Denia, situando a dicho coronel con su regimiento también de caballería en Ondara, donde pudo hacer algunos prisioneros el 24 del mismo mes. Mientras tanto Juan Bautista Basset, siendo comandante general del Reino de Valencia nombrado por el Archiduque Carlos, y sabedor de las simpatías de Nebot por la causa del Archiduque, se conectó con este jefe catalán para que se le uniera, prometiéndole éste el concederle grandes mercedes en nombre de Carlos III, disponiéndolo todo para invadir Valencia. A lo cual mientras salía Basset con su gente de Denia, Nebot fingía retirarse de Ondara a Oliva, en donde se hallaban Luís de Zúñiga y Pedro Corbí y su milicia. Ante la proximidad de Basset, Zúñiga ordenó el ataque, pero pronto según lo previsto en el ardor de la contienda, Nebot junto con su regimiento se puso a las órdenes de Basset, quedando Zúñiga y Corbí atrapados por la traición de Nebot, a lo que no se doblegaron ni con promesas ni con amenazas. A todo ello, Basset quedó dueño de Oliva el 9 de diciembre, apoderándose de Valencia el 16 del mismo mes. A tal concepto, dicho coronel podría ser que adoptara una postura maleable según le convenía, que en el caso dado junto a las autoridades de Banyeres, debieron de tratar una sutil negociación. Para Rafael Nebot, con trescientos caballos de poco le serviría, estando Banyeres con sus calles cerradas, el querer mantener una lucha, pero para Banyeres también le sería un peligro el no evitar un enfrentamiento, ya que de lo contrario siempre habría habido posibles muertes de uno u otro bando y, lo que también podemos observar en el relato, es que a la llegada de la noche ningún austracista pernoctó en las inmediaciones de Banyeres, cuanto menos dentro de lo que se denominaba “cuerpo de la villa”.

220


HISTÒRIA

Sobre la misma cuestión, en el punto 7 de dicho discurso dice así: “/(p. 9) …, como salieron los de Bañeres à dàr la obediencia, y que entraron acompañando el Regimiento de Nebot con mucha paz, y con la misma se mantuvieron alojados aquel dia en Bañeres, otros que entonces eran Vecinos de dicha Villa, por aver tenido alojados en su casa a dichos Soldados, averles dado bagages para passar à Bocayrente; y otros averlo oido à los mismos bagageros, Vezinos de Bañeres: Los demàs testigos hasta en numero de veinte afirman, ser publico, y notorio en aquellas Villas, y Lugares de su contorno; y otro añaden lo mismo, que asseguran los antecedentes de averlo oìdo decir à los bagageros de Bañeres, que acompañaron los Soldados del Señor Emperador desde dicha Villa à la de Bocayrente:… En la parte última del fragmento se puede leer, “los bagageros de Bañeres, que acompañaron los Soldados del Señor Emperador desde dicha Villa à la de Bocayrente”, bien se ha de entender que se les daba los pertrechos acordados y, no así su medio de transporte, lo que da a suponer que vinieron de vuelta con ellos. Del comentado discurso del abogado Carlos Dolz de Castellar, exponemos por último su punto cuatro:

que aunque en la baja edad media mantuvo un perímetro amurallado que rodeaba a sus viviendas, en la guerra en cuestión a penas le quedaba algunos lienzos de muralla en pie, por lo cual las casas a las que hace referencia el abogado, nunca fueron las pertenecientes al interior de la villa de Bocairent, a lo que sí en reiteradas veces las afectadas fueron las de la población de Banyeres. Como se ha podido comprobar, las alegaciones que presentaba el abogado de Bocairent D. Carlos Dolz de Castellar, para la instauración del pago de las 210 libras, no correspondían ciertamente a la realidad, queriendo así defenderla con alegatos injustificados después de haber transcurridos veintiún años que el Rey Felipe V, absolvió a Banyeres de aquella obligación de pago. Por cuanto a las incursiones austracistas que Banyeres sufrió durante la guerra en cuestión, concluiremos exponiendo el párrafo final concerniente a Banyeres de D, José Manuel Miñana, siendo continuación del que abrimos este trabajo hace tres ediciones anteriores, el cual nos dice así: “/(L. II - 32) …Sucedió con todo que un día que la fortaleza era asediada violentísimamente, un abanderado portugués con tanto empuje se aproximó que clavó la bandera en el suelo ante su puerta. A ejemplo suyo al haber recobrado los soldados el es-

“/(p. 6) …4 Tampoco ay duda, en que si los Vezinos de Bañeres padecieron algun daño de aquellas invasiones, tambien le sufrieron los de Bocayrente, quedando, como quedò, arruinado su termino, saqueadas, y quemadas Casas, y Alquerias, llevandose quanto en ellas avia à la Villa de Bañeres, con los ganados de los Vezinos de Bocayrente, hasta los pertrechos de madera, y hierro, y otros con los quales compusieron sus Casas los de Bañeres, y aun se mantienen algunas con las rexas, y otros aparejos, que se llevaron de las de labrança del termino de Bocayrente; segun resulta bien probado sobre las preguntas 11. y 12. y siendo el mayor daño, que pudieron sentir los de Bañeres el de la quema de sus Casas, ésta la executaron las tropas Portuguesas, en ocasion de querer tomar el Castillo, pero no la Villa mi Parte, según resulta de los autos.” En verdad, Bocairent al contrario de Banyeres no tenía castillo en la época que nos ocupa, ya que aunque sí lo tuvo hasta finales del s. XV, se destruyó para construir el actual templo parroquial de Nuestra Señora de la Asunción consagrada en 1516. Por el contrario sí que mantuvo el recinto murado que envolvía a la villa, perteneciente a época islámica, el cual hoy se homenajea la “Torre de los portugueses”, lo que le sirvió de estar protegido durante los comentados seis días de asedio en agosto de 1707, con lo que a diferencia de Banyeres

221

Fragmento de lienzo de muralla, situado entre en el interior de las viviendas iniciales de la c/ Mayor, y la ubicación del Teatro Principal. (Foto tomada del Programa de Fiestas en honor a Santa María Magdalena; Julio, 1997). Por los datos obtenidos hasta la fecha, dicho fragmento pertenecía a una muralla, que envolvía a intramuros la nueva población de colonos cristianos después de la reconquista, pero a partir de la venta de Banyeres, a la vez que por el crecimiento paulatino que posteriormente tuvo la población, dicha muralla fuera desapareciendo progresivamente, con lo que no estaría en su totalidad en la época que no ocupa, manteniéndose algunos fragmentos hasta incluso a principios del siglo XX: “A instancias de varios vecinos de la calle Mayor y calle San Jaime que denuncian el estado ruinosos de dos paredes del castillo propiedad de don José Segura Doménech, después del informe emitido por dos personas prácticas a falta de otras en esta villa y no pudiéndose apuntalar ni aislar, se acuerda por unanimidad su demolición para evitar riesgos personales inminentes… /Acta del Pleno Municipal de fecha 12 de febrero de 1905” (Banyeres. Estudio Historico Geográfico y Cultural de la Villa. Pág.: 193).


Banyeres a través del tiempo píritu de victoria, se esforzaban para irrumpir con extraordinaria violencia dispuestos a quemar las puertas. En aquel día casi se consiguió tomar el lugar, pero los sitiados resistían tan denodadamente consiguiendo, al aumentar el miedo suyo más tenacidad, que muerto por las armas el abanderado y heridos muchos los demás se dispersaran en la huida. En esto combates e irrupciones dos edificios nada más del pueblecito fueron saqueados e incendiados.” Por cuanto se puede observar en el referido texto, el enfrentamiento se lleva a cabo dentro del periodo de las inclusiones portuguesas, siendo como se ha ido mostrando entre el 9 de octubre al 14 de noviembre, ambos inclusive del año 1706. A no ser por la posibilidad de que fuese otro día desconocido, este relato expuesto pudo ocurrir en el mencionado día nueve de octubre, ya que pudiéndose apreciar la arraigada costumbre de incendiar viviendas, en esta ocasión solo fueron dos casas, pues quizás a la pronta intervención de la comentada caballería de D. Pedro Corbí que nos comenta en su certificatoria, puesto que la inclusión del mencionado día 8 de noviembre, muy casual sería que dicho número de casas fuera una la de Laureano Ballester, no siendo factible el día 14 del mismo mes, pues como ya se ha comentado fueron más de trein-

ta. A este respecto también se ha de añadir que en la intención reiterada de quemar el pueblo, táctica expeditiva de la época que utilizaban las tropas en las poblaciones contrarias a su defensa, para desalentar la convicción partidaria de uno u otro pretendiente y hacerlas así desistir, a lo que en cuanto a la iglesia antigua que era la que tenía entonces Banyeres, situado al pie del castillo en el solar que hoy ocupa el Teatro Principal, hace suponer que no sufrió tales efectos en los repetidos asaltos, pues al observar las escrituras existentes de dos inventarios, siendo la primera del año 1704 y el segundo de fecha 24 de septiembre de 1720, se puede comprobar que en el del segundo se repite el contenido del primero. Esta actitud es de cierta comprensibilidad, ya que por una parte las leyes de guerra de la época, ordenaba el pasar por las armas a todos los soldados que hubieran realizado de algún modo cualquier destrucción que concerniese a la iglesia. Siendo por otro lado, considerándose el mayor pecado para el católico, el que profanase la Iglesia. La no profanación de los templos religiosos ocurrió de igual manera a los ubicados en Villena y Sax. Después del comentado asedio del día 14 de noviembre de 1706, no se conoce hasta la fecha más incursiones austracistas que sucediesen en Banyeres. De hecho en la comentada certificatoria de D. Pedro Corbí lo comenta de la siguiente forma: “/(f. 7v) … Ultimamente el dia 14 de Nº. (noviembre) fueron con mayor fuego los enemigos…”. Pero no por ello fue que la guerra diera a su fin, pues tan sólo era que las operaciones militares en la zona levantina concluyeron ese año, algo más tarde que en el resto de la península debido a su peor climatología. De este modo se llegó al mes de febrero del año siguiente, cuando el día 8 de dicho mes, los aliados recibían un importante refuerzo de 9000 hombres, tanto ingleses como holandeses desembarcando en Alicante. El propio coronel Antonio do Couto lo anotaba en sus memorias, de la siguiente forma:

Registro de la Real Cedula que concede Felipe V a Banyeres, otorgándole el título de Villa Real, Fiel y Leal, ante la Real Chancillería de Valencia mediante documento de Real Acuerdo, conteniendo escrito cuanto sigue: “En la Ciudad de Valencia lunes a tres dias del mes de Setiembre de mil setecientos y ocho años, estando juntos en Acuerdo general los Sres. Preste. y oydores de esta Rl. Chana. Se presentó, e hizo notorio por el presente essno una Rl. cudula de su Magd. firmada de su Real mano, referendada de Dn Juan Milan de Aragon su secretario su data en Buen Retiro en doce dias del mes de julio de este presente año, por la cual se ha servido su Magd. conceder al lugar de Bañeras de este Reyno el titulo de Villa Real, fiel y Leal con jurisdicción separada pero con calidad de estar uñeta a la misma del Corregidor del partido à que fuere agregada: Y vista y entendida por dhos Sres. La tomó el Sr. Preste. beso y puso sobre su cabeza y los demas señores la obedecieron con el devido respeto y mandaron se guarde, cumpla y execute como su Magd manda por dha Rl. cedula y quede ella se sacasse copia y se pusiese en el archivo del Rl. Acuedo, y lo rubricaron= (Aparecen ocho rúbricas) Franco. Comes (+ rúbrica)” Archivo del Reino de Valencia. Real Acuerdo: Libro 2, 1708; f. 285.

/(p. 602 - 603) “El Rey trato también de formar otro ejército en Portugal para entrar en Castilla, viendo de unir a ambos en Madrid; para este efecto vinieron diez mil hombres de Inglaterra para unirse con los portugueses. De este nuevo ejército que formaba el Rey D. Pedro. Estas tropas llegaron a la orden del General Milor Rivert, y de las holandesas era el General L’Islle Maré (L’Isle-Marais). Conducía la Armada Inglesa el Almirante Chovel, (Sir Cloudesley Shovell) y la escuadra holandesa era mandada por el Lutenis Almirante Alemon (Felipe van Almonde - los escritores peninsulares le llamaban como general Allemond). Estas Armadas llagarían a Lisboa a tiempo que falleció el Rey D. Pedro. Con este incidente salió otra vez las Armadas inglesas, y holandesas

222


HISTÒRIA

con los trasportes que trajo; las tropas de desembarco fueron para Alicante donde desembarcaron algunas.” Un expedición de este desembarco en Alicante, partió el día 24 hacia Novelda y Elda. L’Isle-Marais, coronel de un regimiento religionario (hugonote) al servicio de las Provincias Unidas, lo escribía en una carta dirigida al Consejo de Estado, fechada en Novelda el 26 de febrero de 1707, de la siguiente manera: “…Las tropas de desembarco, tanto inglesas como holandesas que estaban en Alicante, y las que habían hecho el sitio de Xixona, se pusieron en marcha el 24 (de febrero) para tomar cuarteles en Novelda y Elda. Llegamos el 25 a Novelda, que se hallaba libre de enemigos. El 26 se mandó un destacamento para ir a Elda, que estaba ocupada por el enemigo, pero éste abandonó el lugar poco antes de la llegada del destacamento. El mismo día, milord Rivers y todos los oficiales generales reconocieron todos los puestos, tras lo cual se resolvió trabajar en Elda y Novelda para poderlos conservar, pero no creo que sea posible porque los enemigos pueden cortarnos la comunicación entre Elche y Elda y como nuestra caballería no podrá subsistir allí, creo que nos veremos obligados a abandonar estos puestos. El TG Erle manda en Elda, el BG McCartney en Elche y yo en Novelda. Todos los días enferman numerosos soldados, lo que me ha obligado a establecer un hospital en Alicante.” 5 Asimismo en otra carta del mismo coronel dirigida nuevamente a dicho Consejo de Estado, pero en esta ocasión fechada en Ibi el 20 de marzo de 1707, escribía lo siguiente: “…El 7 y el 8 de este mes (marzo), abandonamos las plazas de Novelda y Elda, que habíamos ocupado, junto con Elche, donde teníamos 7 batallones, porque las tropas no podían subsistir allí y los enemigos nos habrían cortado. Así pues, partimos de Novelda el 8 con todas las tropas y llegamos el 9 y 10 a Hoya de Castalla, donde han sido distribuidas como sigue: los ingleses en Castalla y Onil y los holandeses en Ibi y Tibi. No hemos encontrado ninguna resistencia por parte de los habitantes de estos lugares, que habían sido abandonados por el enemigo hacia algún tiempo.” 6 Dicho contingente de tropas se dirigieron primeramente a Castalla, a lo que llegando al molino del Forcall hicieron alto y enviaron una embajada a las autoridades de dicha villa, para que les dijesen si los iban a recibir o les rechazarían. Para contestar a los emisarios marcho una comisión en la que iba el cura D. Raimundo Morant, comunicándoles a los ingleses que no tenían inconveniente en recibirles, no siéndoles así hostiliza-

Mapa: Theatre de la Guerre en Espagne et en Portugal. Por Pierre Montier, geógrafo holandes; 1710. El autor, considerando al todavía archiduque Carlos de Austria como ya a Su Majestad Carlos III de España, evidencia el apoyo de las potencias aliadas, ensalzando sus victorias, e intentando aminorar los resultados adversos. En el ángulo inferior derecho gran cartela adornada en el que está representado un episodio de la Guerra de Sucesión Española, el embarco de tropas, dirigido por el archiduque Carlos montado a caballo y rodeado de sus nobles y capitanes. En la costa mediterránea están representadas algunas de las batallas que tuvieron lugar en la Guerra de Sucesión a la Corona Española, indicando su fecha. En la costa catalana figura el desembarco del archiduque Carlos en 1705 y en el interior del mapa las campañas militares desde Cataluña y Aragón llegando hasta Madrid. En el mapa vemos reflejada las victorias de las tropas aliadas en el verano de 1710, mientras que la Batalla de Almansa de 1707 no aparece, así como tampoco la localidad de Banyeres que fue plaza borbónica.

dos. Desde este lugar se repartió el dicho contingente de tropas entre Onil, Ibi, Tibi y a Castalla se encaminaron cuatro mil ingleses; tres mil de infantería y mil de caballería, entrando en la población a las diez de la mañana del día 10 de marzo.7 Eran momentos en los cuales las tropas austracistas estaban ocupando más plazas en el Reino de Valencia, y en consecuencia en la Foia de Castalla, por lo que se hacía más difícil el repeler y defender los ataques con las milicias existentes, hasta que las tropas fronco-españolas pudiesen realizar su avance desde Castilla. Ello ocasionó que Banyeres se quedase aún más rodeada de sus poblaciones circundantes ocupadas por las tropas austracisas, pero teniendo sus calles cerradas, así como la obtención de trincheras fuera del pueblo, el castillo que los protegía en caso de asedio, por su estratégica posición de altitud y rodeado de viviendas lo que le hacía inaccesible una artillería pesada, con una guarnición de treinta soldados franceses del Regimiento Blesois, y parte de la caballería de la milicia de D. Pedro Corbi haciendo correría por la zona, como también de los vigías que pudieran haber en distintos lugares, posiblemente fuese una de las plazas borbónicas más resguardada y protegida en esos momentos.

223


Banyeres a través del tiempo

Charonia nodifera. Molusco gasterópodo, el más grande que vive en las aguas marinas del Mediterráneo. Era una necesidad el de transmitir órdenes a los soldados por medios acústicos, lo que en el siglo XVIII el instrumento militar hegemónico era el tambor, pesado, incómodo y de grandes dimensiones. Los Maulets y Miquelets austracistas valencianos en cambio, prefirieron otro tipo de instrumento que se adaptase mejor al trasporte, lo cual usaban habitualmente como distintivo el sonido de ese cuerno rugoso, en los enfrentamientos bélicos. Tras la Guerra de Sucesión, todo aquel que poseyera un cuerno de este tipo era sospechoso de haber sido austracista. (Colección particular).

Con respecto a la guarnición de soldados que defendía la plaza de Banyeres, en los Protocolos Notariales de Laureano Ballester 1704-1707 (A.M.A. Sig.: 1361), podemos encontrar el siguiente texto: “/(f. 90v) Die VI januarii Anno A natte (Nativitate) Domii (Domini) MdccVii (6 de enero de 1707) Noverint Vniversi que Bernat sans Balle Jaume Ribera de Visent Justicia Batiste Domenech Visent Albero de frances Juseph frances de Joseph de Juan Jurats llauradors de la present Vniversitad de Banieres vehins e habits (habitadors) en non de officials tots Junts eta (etc.) in solidum scienter eta Cum presentis Conffessen y en bona veritad Regoneixen deure a el Sr. Dn. Frai Antonio folch de cardona Arçobispo de Valencia absent eta. nottario tamen eta stipulans et suis la cantitat /(f. 91r) de quatresentes vintidos lliures catorse sous i quatre diners mo. (monete) res. (reales) de Vala (Valencia) les quals son de el preu i valor çoes es de sinquentatres cafisos deu barcelles de forment a raho de sis lliures el cafis y de denou cafissos quatre barcelles tres almuts de sivada a dos reals la barcella y de sinch cafissos nou barcelles dos Almuts de senteno a quatre lliures el cafis i de u cafisos de panis a sinch sous la barcella tots los quals grans son del delme part i porcio del Sr Arçobispo los quals se an arreplegat en dita Vniversidat de Banieres de la von- /(f. 91v) dad de dits grans se tingueren per contents perque Renunsien eta. les quals dites quatrecentes vintidos lliures catorse sous y quatre diners del preu i valor

de dits fruits en dits nons prometer restituir y tornar aquells per aquells lo dia y festa de nostra señora de setembre Primer vinent de el any mil set sents y set y en cas de no tenir aquells prometen paguar la cantitad de dites quatrecentes vintidos lliures catorse sous quatre diners de dita md (moneda) lo dit Dia de Nª Sª de setembre* de el any mil set sents y set los quals fruits se an pres per a mantenir y governar /(f. 92r) els soldals de la guarnicio y socorro de nostron monarca Pheliph quint (que deu gde) que estan en dita Vniversitat ommibus dilacionibus eta. Sub pena decem solidorum mte. (monete) regm. (regalium real) Vale (Valencia) eta Ratto pacto eta. ad quorum omnium eta. fiat cum exo largo modo eta cum fori submicione proprifori renunciacione et variacionis judiciis eta. et cum clausulis juratiis eta. non litigandine que impretrandi etc. cum Juramto. eta. Sub pena ultra perjuris penom decem slolidorum dicte mt (monet) eta. Retto pacto eta. proquibus eta. obligamus omnes simul in dictis nomini /(f. 92v) bus eta. mobilia eta. habita eta. Actum Banieres y eta. Testes Pasqual domenech i Marçelino Domenech llauradors de Banieres vehins e habits (habitadors) esse.” * En la época que nos ocupa, era habitual solicitar préstamos con diferentes formas de contrato, siendo lo más corriente devolver la cuantía solicitada en las festividades de La Mare de Deu de Agost, Nuestra Sra. de Septiembre y en la de Todos los Santos. Como podemos ver en el texto conlleva una de las fechas referidas, la cual es considerada el final del año agrícola, en donde en dicho mes se tenía recogida la cosecha de verano, con lo cual facilitaba la recaudación para el pago de lo prestado, que de no cumplirse con lo establecido, concurría con multa. En el referido protocolo, podemos apreciar en el original, que en la parte superior del margen izd., tiene anotado “tc” (treta copia), lo cual significaba que en algún momento dado, se realizó copia del escrito. La nueva campaña del ejercito austracista empezaría en nuestra zona a partir del día 4 de abril de 1707, cuando los tercios portugueses que seguían acantonados en Bocairent, Agres, etc., se disponían en primer lugar a tomar Villena pasando por Fuente la Higuera, intentándolo así entre los días 17 y 21, junto a soldados ingleses, holandeses y algunos batallones de franceses protestantes (hugonotes), venidos desde Yecla. Asimismo las tropas inglesas que estaban en Castalla partirían el 6 de abril hacia Alcoy. De todo ello el rey Felipe V, tenía constancia del inicio de la nueva campaña, puesto que en el Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores de Francia, se encuentra una carta dirigida a su abuelo el rey francés Luís XIV, en el que se comunica así:

224


HISTÒRIA

“Según parece, la campaña va a comenzar en este nuestro país, ya que los enemigos congregan un ejército en el reino de Valencia y el mariscal de Berwick hace lo mismo para enfrentarse a sus propósitos. Según la carta que he recibido de él esta mañana, creo está resuelto a combatirles si quisieran iniciar una batalla, y confieso a Vuestra Majestad yo lo desearía sobremanera habida cuenta de nuestra superioridad; mas, no obstante, me resulta muy difícil creerlo. Sólo una razón les podría obligar a ello, a saber, evitar la unión con los nuevos refuerzos que tenéis a bien enviarme. Sea como fuere, pronto saldremos de dudas porque, si su propósito es combatir, lo harán en cuanto les sea posible.” 8 Entre todo ello se preparaban para la ya tan conocida Batalla de Almansa, la cual fue el 25 del mismo mes. Unos días antes, en Madrid a día 18, Felipe V escribía otra carta a su abuelo Luís XIV, encontrándose también en el Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores de Francia, en el que un fragmento de la misma contiene cuanto sigue: “Sigo a la espera de una batalla, de modo que Vuestra Majestad puede imaginar la inquietud que siento aunque me aseguran por doquier que nuestras tropas son muy superiores en cantidad y en calidad a las de los enemigos. Según las últimas noticias habidas el día 13 de este mes, ambos ejércitos se encontraban tan sólo a cuatro leguas el uno del otro, en los llanos en los que nada puede impedirles que se unan. Así, aguardo noticias de la situación en cualquier momento.” 9 A dos días antes de la mencionada batalla, el mariscal duque de Berwick (James Fitz-James), envía un despacho desde Almansa al justicia y jurados de Banyeres, que en la copia de Laureano Ballester realiza en su escrito numero tres, les comunica lo siguiente: “/(f. 3) Recivo la de Vmd (Vuestra merced) de 21 de el corriente viendo por su contenido el zelo y, valor de Vmds por el Real Servicio todo mio Exersito esta junto y campado en esta Villa de almansa estando mui proximo a reprimir la ossadia de los enemigos y assi no tienen que recelar cossa ny dudar que desseo dar a Vmds gusto tanto en general como en particular Dios gde (guarde) a Vmds Ms. as. (Vuestras mercedes muchos años) Campo de Almansa a 23 de Abril 1707 B. L. M. (Besa la mano) de Vmds /(f. 3v) El mariscal Duque de Berwich = Copiada por mi Laureano Ballester Secretario = A los ssres. (señores) Jusa (Justicia), y Jurados de la Mui Noble y Leal Universidad de Banieres =”

Real Acuerdo de la Real Cancillería de Valencia, con fecha 11 de enero de 1708, en el que decreta los nombramientos de los nuevos cargos municipales, a lo cual Banyeres debió igualmente recibirlo en su día. Sig.: 444/2 - C. 8. AMAg.

Como podemos apreciar, a dos días también con anterioridad, el justicia de Banyeres enviaba otro correo a dicho duque de Berwick. En la primavera de 1707 el ejército de Felipe V dirigido por dicho duque, se dirigía hacia Valencia. Estando en Chinchilla recibe noticias del avance de 18.000 austracistas, a lo que precisamente el día 21 de abril (Jueves Santo), Berwick llegó a Almansa y se alojó en la casa solariega de don Luis Enríquez de Navarra, estableciéndose en ella durante los siete días que permaneció su cuartel general en el campo de Almansa, para organizar sus tropas e impedir la entrada hacia Castilla del ejército aliado. La justicia y los jurados eran los máximos representantes del entonces ayuntamiento, hasta que el 11 de 1708 son insaculados como corregidores, alcaldes mayores, o alcaldes ordinarios por orden del Real Acuerdo de la Real Cancillería de Valencia (Sig.: 444/2 - C. 8. AMAg.), amoldándose a las vigentes leyes de Castilla. La figura del justicia en todas las poblaciones estaba representado por un solo individuo, aunque con la asistencia normalmente de un abogado, mientras que los jurados eran constituidos en las ciudades como Alicante por un máximo de cuatro personas, y en las poblaciones estaban caracterizados por tres miembros. Así lo constata en el documento expuesto anteriormente, con referencia a la guarnición de soldados que defendían a Banyeres: “/(f. 90v) Die VI januarii Anno Annata Domii MdccVii (6 de enero de 1707) Noverint Vniversi que Bernat sans Balle Juame Ribera de Visent Justicia Batiste Domenech Visent Albero de frances Joseph frances de Joseph de Juan Jurats llauradors de la present Vniversitad de Banieres vehins e habits (habitadors) en non de officials tots Junts…” Tanto el justicia como los jurados perduraba su mandato por un máximo de un año, siendo nuevamente elegidos por sorteo mediante un número extraído de una bolsa.

225


Banyeres a través del tiempo

Cédula Real en la que concede Felipe V el privilegio a diez años de franquicia de Cientos y Alcabalas, a las villas que componían la Unión de Castalla, por haberles sido fieles a su bando (Archivo Municipal de Castalla. Sig. C - 576/3). Laureano Ballester copia a mano dicha Cedula Real, donde la archiva en su libro “Nº 8”, perteneciente a documentos relacionados con la Guerra de Sucesión, numerada como escrito nº 31, la cual expone como sigue:

“/(f. 43r) Laureano Ballester escrivano del Rey nuestro señor del ajuntamiento de la Villa de Banieres y vezino della doy fe haver visto vn privilexio de exçempcion de cientos y alcavalas concedido a las Villas de la Vnión por el Señor Dn. Phelipe 5 (que dios gde cuyo tenor es como se sigue = El Rey. = Por quanto en atencion a la singular Fidelidad Amor y Zelo de las Villas de la Hoya de Castalla que son Castalla, Biar, Onil, Ibi y Tibi, y las de Petrel, Monovar, y Banieres porcion de el Reyno de Valencia y a lo que han padecido ellas y sus vezinos por mi cervicio. Por orden mia de Veinte y nueve de Mayo de este año resolvi que despues de estar arregladas y establecidas las contribuciones y nuevos ympuestos de aquel Reyno y lo que por ello huvieren de pagar, Estas Villas y sus vezinos se les alivie y exceptue de las referidas contribuciones, y nuevos impuestos por tiempo de diez años y que por el mismo tiempo sean exseptos de ellas sus vezinos y que respecto / (f. 43v) de la cercania en que estan estas Villas a la Ciudad de Alicante y ser las que acuden a sus expensas a socorrerla en cualquier ocassion de rebato puedan lo vezinos de todas ellas entrar sus frutos en Alicante quando este recuperada pagando los dho que paguaren los vezinos de aquella Ciudad y que este se execute aunque hasta hahora hayan tenido las de estas Villas prohibicion de entrar sus frutos en la referida Ciudad y mande que teniendose entendido en mi consejo de hazienda se diessen los despachos nessesarios assu cumplimiento, y visto en el para que mi resolucion tenga effecto, e tenido por bien dar la presente por la qual md (mando) a el super yntendente General de ms Rtas Rs. (mis Rentas Reales) del dho Reyno de Valea (Valencia) que al presente es ya las que en adelante fueren y a otro qualquier Ministro o persona a quien tocare su exn. (ejecución) la vean guarden y cumplan i haguan guardar cumplir y executar en todo y por todo segun y como en ello se contiene sin ir ni venir ni consentir sello ya ni passen /(f. 44 r) contra su thenor i firma en manera alguna que assi es mi voluntad se execute solamente en virtud de esta mi cedula haviendose tomado la razon della para el sigillo de el Registro General de derechos dentro de dos meses de la fecha della i no haziendolo en ellos sea invalida esta merced por los contadores que la tienen de mi Rl (Real) hacienda mi ssrio. mor. (secretario mayor)de rentas contadores ellos y los de relaciones fecha en buen Retiro a tresse de Junio Mil setesientos i ocho Años = Yo el Rey = Por mandado de el Rey No. Sr. Francisco Sanjuan = (+rública) Tomaron la razon a 15 de junio 1708 en madrid = En la Rl Auda. de Valea. se registro dicho Privilegio a 3 de Sete. 1708 Frco. Comes (+ rúbrica) Alicante y Marzo 26 de 1710 Dn. Visente Bonavida + (rúbrica) /(f. 44v) Dicho Privilegio se hizo notorio a el Sr. Dn. Peres de la Puente cavallero de la orden de Santiago de el consejo de hazienda de Su Md. y obedecio a dho Privilegio, Valencia a 20 de Sete 1708 de orden de Dº Vall de noches = (+ rúbrica) Cuyo traslado es bien i fielmente sacado de la copia sacada por Fr. Sanches que esta depositada en la sala capitular de la Villa de Castalla y para que conste lo firme en Banieres a 9 de Agosto 1726 Ballester esno = (+ rúbrica) Así como se aprecia en el escrito de Laureano Ballester, dicha Cédula fue registrada en la Real Audiencia de Valencia en la fecha indicada, siendo anotada en el Libro del Real Acuerdo de 1708, conformando los folios 114r - 116r.

En dicha Batalla de Almansa, tras casi cinco horas de lucha habiendo empezado a las tres de la tarde con un mutuo cañoneo de ambos bandos, el triunfo de las tropas borbónicas sobre las austracistas fue inminente, habiendo perdido el ejército austracista 15.000 hombres entre muertos y heridos, haciendo también 9.000 prisioneros aproximadamente, entre los que hubo 800 oficiales, 102 banderas o estandartes, sus 20 cañones y casi todo su bagaje, mientras que la caballería que les quedó huyó sin detenerse hasta llagar a Játiva la misma noche en que tuvo lugar la acción. Los relatos de la victoria corrieron como la pólvora, donde todas las campanas de la localidad sonaron al unísono. Asimismo en Villena se acuerda la celebración de una fiesta en acción de gracias por el resultado de la Batalla de Almansa (Acta de 30 del 5 de 1707 - AMV.). Es de suponer que si no de la misma forma, Banyeres al ser del bando borbónico también lo celebrasen con sus comentarios por las calles, manifestando un enorme sentimiento de alivio ante las repetidas incursiones austracistas que soportó en el año anterior. En otra de las cartas enviada por el rey de España al rey francés, comunicaba la siguiente puntualización al resultado de la batalla: “Afirman que las levas holandesas y portuguesas, que habían llegado a Alicante para unirse a su ejército, volvieron a embarcar al instante , cuando conocieron la noticia de la batala, para dirigirse a Barcelona.” 10 Fue a partir de esta Batalla, cuando el declive austracista empezaba a notarse en el Reino de Valencia, ya que no tenían ejército con el que hacer frente, recuperando por parte del bando borbónico aquellas plazas que aún estaban ocupadas por los austracistas. A dos meses después de la mencionada batalla, más concretamente el 29 de junio, el rey Felipe V promulgó el Decreto de Nueva Planta que abolía las leyes e instituciones propias del Reino de Valencia, como castigo por la rebelión mantenida en dicho reino, aconsejado por el arzobispo de Zaragoza, Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, que hiciera un cambio completo del gobierno político de Aragón, estableciendo allí las leyes de Castilla.11 A lo cual, asimismo hizo con el reino de Mallorca y el principado de Cataluña, estableciendo el dominio absoluto por el justo derecho de la conquista, mientras que en el señorío de Vizcaya, la provincia de Guipúzcoa, la tierra llana de Álava y el reino de Navarra conservarían sus tradicionales privilegios forales como premio al auxilio prestado desde un principio a la causa borbónica.12 Habiendo finalizado la Guerra de Sucesión, Felipe V hace una consulta con los estamentos sociales del Reino de Valencia sobre la conveniencia de devolver los fueros. A ello, la Universidad de Valencia responde que las cosas están bien como están. En este sentido, el 4 de agosto de 1730 se concede una vacante de pavordía de Leyes en la catedral

226


HISTÒRIA

de Valencia al dr. Arbuxech, el mismo que había asesorado al barón de Bicorp sobre la no conveniencia de que Valencia recuperara sus antiguos fueros.13 En el “Llibre de Clavaria” de Bocairent que comentábamos en la edición anterior, que corresponde a los años de 1702 a 1707, en el cual a partir de la recuperación de la plaza de Bocairent (21 de agosto de 1707), casi la totalidad de las anotaciones hacen mención a gastos de guerra que Bocairent tenía que abonar por haber sido partidaria del archiduque Carlos. A este aspecto hay referenciado de dicha villa que tuvo que pagar a vecinos de Banyeres, hallándose un primer asiento en el que dice: “/(p. 201) Ittem se li admet en descarrech tres Liures sich sous y tres dines que paga a Agusti frances de Bañeres per un cafis de sivada el qual se dona per als dos cavalls que tenia Dn Eugenio de Savalsa Jinsent Coronel del Regimient de Cordova y Comendant de dita vila que per a premi es dona Consta abalbara del escriva de en 25 de Novembre de 1707 = 3L 5S 3” Asimismo una segunda anotación que pone así: “/(p. 202) Ittem se li admet en descarrech tres liures set sous que paga a Bertomeu Sempere de la Universidad de Bañeres y son per catorse barselles de sivada les quals serviren per a els dos cavalls que tenia don Manuel despinola Comendant de dita vila que per a premi se li daren Consta abalbara del escriva en 25 de Desembre de 1707 — 3L 7S” Con lo expuesto junto con las ediciones anteriores, concluimos con las incursiones austracistas que Banyeres sufrió durante la Guerra de Sucesión, que hasta el momento hemos podido encontrar por medio de documentos escritos, pero no antes cerrar la presente sin exponer la carta del obispo de Cartagena, englobando el sufrimiento que padeció Banyeres durante tales incursiones, sirviéndole a Laureano Ballester de ésta junto a otras más para solicitar diversos privilegios al rey Felipe V, la cual expone así: “/(f. 12v) Señor. La Vniversidad de Banieres es uno de los lugares del Reyno de Valencia que mas a manifestado su fidelidad y amor a V.M. manteniendose en ella con tanto tenor y amor io, que allandose cercado de lugares mui populossos reveldes como son Alcoy, ontiniente, y vocairente, en medio de la corta vezindad de este de Banieres, aunque repetidissimas vezes le pussieron sitio para obligar aque- /(f. 13r) llos fidelissimos vassallos de V.M. a apartarse de la de vida obediencia de V.M. se defendieron siempre con tanto valor y deseperacion que siempre salieron los enemigos descalabrados por cuia razon teniendolos

227

Claude François Bidal, primer marqués de Asfeld. Pintura de Frédéric Henri Schopin, 1835. El Caballero envió una carta a la entonces Universidad de Banyeres, la cual siendo copiada por Laureano Ballester expresa como sigue: “/(f. 14v) Signo de la Cruz EL Cavallero dasfetd, Comendador de la orden de san Luis, Teniente General de los exercitos de ambas coronas, Comandante de los Reynos de Valencia y Murcia y de las fronteras de Castilla, & C. Certificamos por el thenor de la presente la gran fidelidad al Rey de la Vniversidad de Banieres manifestando del servicio de su Mgd. Que con la cercania de los enemigos han sido muy frequentes invasiones de dicha Vniversidad, sin haverse jamas rendido al poder contrario antes bien de- / (f. 15r) fendidole con la mayor constancia y valor que puede prometerse de los vassallos mas fieles expuestos todos a perder vidas y haziendas por no apartarse del dominio de su Mgd. por tanto les consideramos dignissimos de todas las Gracias y Privilegios que el Rey sea servido concederles en premio de su fidelidad y por lo que nos toca les eximimos de la contribucion a las tropas en este quartel del ynvierno y les damos nuestro permiso para traer y tener, quales quieras armas y para que conste donde importare damos la presente firmada de nuestra mano y sellada con el sello de nuestras armas en Alcoy a 4 de febrero de 1708 El Caballero dasfeld Por mandato de su excelencia, Dn. Luis audin fff fff fff Registrada por mi Laureano Ballestrer escribano = Concuerda con su original registro —” Archivo de Banyeres de Mariola. Libro Nº 8 de Laureano Ballester; Escrito nº 13.


Banyeres a través del tiempo tan cerca han sido ynexplicables las hostilidades que an padecido andando ha todas horas a escopetassos con ellos, porque como nunca pudieron conquistarlos se vengaron en quemarles y destruirles sus aziendas y haviendose valido los de Vocairente de las tropas portugessas q tenian alojadas para abrazar este fidelissimo lugar, aun aban- /(f. 13v) sando las tropas regladas se defendieron retirandose a su castillo hasta que los enemigos desesperados se retiraron dejandoles quemadas algunas cassas, cossa que a admirado a todos, y que confiessan no ha habido, y aun dificultan pueda haver lugar que con tanto exemplo se haya singularizado y meresido toda la real benignidad de V. M. y acudiendo ahora sus comisarios, a los pies de V.M. con sus pretensiones no han podido dexar de acompañarles con esta representcion assegurando a V.M. que toda la honra que V.M. se dignare hazer a este lugar /(f. 14r) sera para todos de gran consuelo por lo que todos saben quan digna de premio es la gloriossa m. que se an defendido, y mantenido su fidelidad aquellos naturales, en quatro sitios que an sufrido, y mas de vente, ocasiones en que an tenido enquentros con los enemigos que lo de esto es notorio tanto que el cavallero dasfelt para castigar a los de vocayrente avia dicho les avia de hacer ir a dar la obediencia a la Vniversidad de Banieres. N.S.G.L.C.R.P. de V.M. como la xptiandad ha menester Cartaxena /(f. 14v) y otubre 1 de 1707 Luis obispo de Cartagena

Reproducción de monedas de Felipe V, con cecas americanas acuñadas durante la Guerra de Sucesión. Estas cecas tardaron algún tiempo en tener disponibles los símbolos de la nueva dinastía de la casa de Borbón. Superior: Ocho reales de plata, 1702. Ceca Potosí, cuya marca es la “P”. Desde la Península se había dado instrucciones para que apareciese en el escudo con una flor de lis, como la que se aprecia entre las dos columnas del reverso. La marca “Y” que aparece tanto en el anverso y reverso es la inicial del ensayador, Diego de Ybarbouru. Inferior: Ocho escudos de oro, 1707. Ceca de Lima, cuya marca “L” se aprecia en el reverso junto a la columna de la Izquierda. Dicha ceca produjo algunas de las mejores monedas de oro de las que dispuso la corona española. Es curioso destacar que esta moneda se acuño con dos tipos: una con la leyenda ISPSNIA, sin “H” como la de la foto, y otra con “H” como era habitual.

Registrada por mi el ynfraescrito secretario = Concuerda con su original” Archivo Municipal de Banyeres de Mariola. Libro nº 8 de Laureano Ballester. Escrito nº 12.

Notas. 1. Historia de la vila de Bocairent. Abel Soler Molina y Josep-A Ferre Puerto. Ajuntamient de Bocairet, 2003. Pág. 157. 2. Apuntes sobre el Convento de Franciscanos. Francisco Vaño Silvestre. Programa de Fiestas de San Blas, 1960. 3. Bocairente durante la guerra de Sucesión. Francisco Vaño Silvestre. Crónica de la IX asamblea de cronistas oficiales del Reino de Valencia. Valencia 1974; Pág. 299. 4. Bagages: Trasporte de pertrechos de un ejército para la guerra, por medio de cabalgaduras menores (Burro o Mula). 5 y 6. Almansa, 1707: La Lises de la Corona. Juan L. Sánchez Marin. Researchig &Dragona nº 5. Madrid, Febrero 1998. Pág.: 74 - 75.

7.

Cronica de Castalla. María Luisa Torró Corbí. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial. Alicante, 1982. 8, 9 y 10.

De Madrid a Versalles. La correspondencia bilingüe entre el Rey Sol y Felipe V durante la guerra de Sucesión. José Manuel de Bernardo Ares, Elena Echevarría Pereda y Emilio Ortega Arjonilla. Editorial Ariel, 2011. Págs.: 563, 564 y 575 respectivamente. 11.

Aragón frente a los Borbones. Henry Kamen. Historia 16. Nº 17 - Septiembre 1977. Pág.: 82. 12.

La Guerra de Sucesión. Jesús de Torres Aldasoro. ALMANSA 1707; El primer Triunfo de Felipe V. Guerreros y Batallas Nº 12, 2004. Pág.: 45 - 46. 13.

En torno a las ideas literarias de Mayans. Jesús Pérez Magallón. Diputación de Alicante. Instituto Juan Gil-Albert, 1991. Pág.: 27 - 28.

228


HISTÒRIA

Bibliografía. Memorial Ajustado. Relator: Dr. D. Custodio Crespo. Impreso en la imprenta de Estévan, frente al Horno de Salicofres. Valencia, 1819. Comentários de António do Couto Castelo Branco sobre as campnhas de 1706 e 1707 em Espanha. Edición anotada de Gastao de Melo de Matos, basado en el manuscrito 778 del Fundo Geral de la Biblioteca Nacional de Lisboa. O INSTITUTO. Revista Scientífica e Literária, Volume 80º. Coimbra - Impresa da Universidade, 1930. La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión. Vicente Gascón Pelegrí. Valencia, 1956. La Guerra de Sucesión en Valencia. Pedro Voltes Bou. Diputación Provincial de Valencia, 1964. Diccionari Català-Valencià-Balear. MN. Antoni M.ª Alcocer I en Francesc de B. Moll. Tomo I. Palma de Mallorca. 1968. Bocairente durante la Guerra de Sucesión. Francisco Vaño Silvestre. Crónica de la IX Asamblea de Cronistas Oficiales del Reino de Valencia. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia. Valencia, 1974. Aragón frente a los Borbones. Henry Kamen. Historia 16. Nº 17 - Septiembre 1977. Bañeres y San Jorge. Francisco Berenguer Mora. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial. Alicante, 1982. Crónica de Castalla. María Luisa Torró Corbí. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial. Alicante, 1982. La Guerra de Sucesión en Valencia (De Bello Rustico Valentino). José Manuel Miñana. Edición a cargo de F. J. Pérez i Durá y J. M.ª Estellés i González. Institución Alfonso El Magnánimo. Institución Valenciana de Estudios e Investigación, 1985. Banyeres. Estudio Histórico-Geográfico y Cultural de la Villa. Romualdo Valero Doménech, M.ª del Carmen Ferre Francés, José Luis Vañó Pont, Antonio Mataix Blanquer y Miguel Sempere Martínez. Banyeres de Mariola, 1986. En torno a las ideas literarias de Mayans. Jesús Pérez Magallón. Diputación de Alicante. Instituto Juan Gil-Albert, 1991. Historia de la Villa de Muro. Fco. De P. Momblanch y Gonzálbez. Ajuntament de Muro. 1993. Almansa, 1707: Las Lises de la Corona. Juan L. Sánchez Martin. Resesarching & Dragona nº 5. Madrid, Febrero 1998. De la Noble, Muy leal y Felicísima Ciudad de Almansa e Intrahistoria de la Célebre Batalla que se libro en su Campo en 1707. Francisco R. López y María Jesús Ortiz López. Almansa, 1998. Narraciones Históricas. Francisco de Castellví. Volumen II. Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo Madrid, 1998. Almansa, 1707: Las Lises de la Corona (2ª parte). Juan L. Sánchez Martin. Resesarching & Dragona nº 7. Madrid, Enero 1999. Obras escogidas sobre Alcoy. Rogelio Sanchis Lloréis. T. I. Alcoy 2000 - Ediciones.

Batalla de Almansa. Herminio Gómez Gascón. Jornadas de Estudios Locales nº 5. Almansa, Septiembre 2004. La Guerra de Sucesión. Jesús de Torres Aldasoro. ALMANSA 1707; El primer Triunfo de Felipe V. Guerreros y Batallas Nº 12, 2004. Sentencia del 25 de octubre de 1382. José Luís Vañó Pont. Revista de Festes I Fira de Santa María Magdalena de Banyeres de Mariola, 2007. Apuntes sobre la Guerra de Sucesión en Banyeres i Bocairent. Pepa Sempére Doménech. Revista Bigneres. Publicación de Asociación Cultural de la Font Bona, nº 2 - 2007. ¡A Los Cañones! El asedio al castillo de Villena de 1707. José Vicente Arrendó Lázaro – Ganador Premio de Ensayo «Faustino Alonso Gotor 2006». Edita: Comparsa de Estudiantes de Villena. Villena, 2007. Sax en la Guerra de Sucesión. Joaquín Barceló Verdú. 2ª Edición ampliada por: Francisco José Gil Peláez, AliciaGiménez Gómez y Vicente Vázquez Hernández. Edita: Comparsa de Aragoneses, 2007. ALMANSA 1707. De la revolea a la repressió. DVD. Manel Àlamo y Sergi Tarín. INFOTV, 2007. Banyeres de Mariola en el siglo XVIII. José Luis Vañó Pont. Revista de Fiestas de Moros y Cristianos de Banyeres de Mariola, 2011. De Madrid a Versalle.s La correspondencia bilingüe entre el Rey Sol y Felipe V durante la guerra de Sucesión. José Manuel de Bernardo Ares, Elena Echevarría Pereda y Emilio Ortega Arjonilla. Editorial Ariel, 2011. Las imágenes perdidas de la Batalla de Almansa. Carlos Arques Soler y Herminio Gómez Gascón. Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Almansa, 2012. La guerra de Successió per la Monarquia Hispànica a Bocairent i a la Serra de Mariola (17001714). Vicent Terol i Reig. Ayuntament de Bocairent. Col·lecció Estudis Locals 5. 2015. Abreviaturas de Archivos Municipales, Bibliotecas y Museos visitados o contactados: ACA.: Archivo de la Ciudad de Almansa. AHN.: Archivo Histórico de la Nobleza en Toledo. AEV.: Archivo Estatal de Viena. AMA.: Archivo Municipal de Alcoy. AMAg.: Archivo Municipal de Agres. AMAl.: Archivo Municipal de Albaida. AMB.: Archivo Municipal de Bocairente. AMBa.: Archivo Municipal de Banyeres de Mariola. A.M.C. Archivo Municipal de Castalla. AMI.: Archivo Municipal de Ibi. AMO.: Archivo Municipal de Onteniente. AMS.: Archivo Municipal de Sax. AMV.: Archivo Municipal de Villena. AMX.: Archivo Municipal de Xixona. APAg.: Archivo Parroquial de Agres. APB.: Archivo Parroquial de Bocairente. ARV.: Archivo del Reino de Valencia. BV.: Biblioteca Valenciana. B.P.M.A.: Biblioteca Pública Municipal de Alcoy. M.B.A.: Museo Batalla de Almansa. Centro de Interpretación. Almansa. M.A.M.A.: Museo Arqueológico Municipal de Alcoy.

229


ist. rta del Sant Cr capitans a la po us . no 17 s 20 al r de ça , 25 d’abril os abans d’al entos Soriano Filà de Maser r: Antonio Barri pe da di ce to Fo


Col·laboracio ns Festeres La Estudiantin a

en la genera

ción de los 40 Cristóbal Albe ro Francés De sang

masera Maruja, la filla de Ricardo “E l Tupaor”

40 Aniversario

Escuadra “Els Bandolers” 19 78-2018 La escuadra ¡Recuerdos in olvidables! Águeda C atalán Martíne z

Capitanía Con trabandista Famil ia “Machaco”

Vicente Mataix

Marta Bonilla Mataix

L’Enredro d’u na ocurrència L’Enredro i els enredrao rs

Al iaio Àngel Dels teus néts

50 Años desp ués A.S.M.

Añoranzas

José A. Segura

Reflexions al v oltant de la no stra festa de Moro s i Cristians Miguel Sempe re Martínez Breve resume n del origen d e las bandas de música en Europa y Bany eres Joaquín Silvest re Sempere

Pascua y Festa J.A.B.V.

Las modistas de

“La Festa”

Juan V. Quinta na

Son las fiestas de

Cerezal

mi pueblo, las fiestas de la a Pascual Martín rmonía ez Martíne z


La Estudiantina en la generación de los 40 Cristóbal Albero Francés

A nivel histórico no cabe duda que el hecho de la Reconquista es el elemento principal en el que se inspiran las fiestas de Moros y Cristianos. Soy festero de la 3ª década de la refundación de la Comparsa de Estudiantes. Yo tenía 15 años apenas terminada la Guerra Civil, en 1940. Mi ilusión llevaba grandes dosis de devoción a San Jorge y a la vez sentía el deseo de incorporarme a la fiesta, en la que amigos de herencia estudiantil me brindaron un puesto que ampliara el censo de esta centenaria comparsa. Me presto a dar a conocer aciertos y desaciertos de mi carrera estudiantil que por mérito de convivencia, y yo añadiría por amor y fidelidad a la comparsa que me honra con el nº 1, que ostentaré hasta que el Señor lo decida. Son muchos los abriles que el Señor me ha concedido para el disfrute de este largo recorrido, y con el paso del tiempo he descubierto mis afinidades con el entorno estudiantil, que me ha brindado amistad, amor y cariño. La “Universidad” solo instruyó una carrera cuyos objetivos se centran en una sola asignatura: la alegría que instrumentaban canciones al estilo estudiantil. De “bon humor” sonaban las típicas tonadas que alegraban tertulias o verbenas nocturnas. ¿Y los acuerdos? ¿Y el libro de actas? Muchas cosas se plasmaron en simples recortes de papel que, de momento, asumían cuanto de interés se había suscrito

Cristóbal Albero Francés, capitán por la comparsa del año 1944. abanderada, Carmen Ribera Belda. Acompañantes, Etelvina Payá y Jorge Suárez.

A la puerta del maset de Corbí, en la calle Desamparados, año 1942.

en la sesión, los acuerdos se registraban en la mente de aquellas personas que plasmaban ilusiones y sentimientos. Para su ingreso se precisaba la pertinente oposición, cuyo examen, con una bota de vino de buen grado, el cual se ingería al compás del tiempo del trago, que llena reposaba sobre la mesa. El Libro de Actas no existía, pero para el compromiso, el trabajo y la ilusión de aquellos hombres beneméritos permanecía en el deber de un acervo de comportamiento, sentimiento de esfuerzo y valores que compendiaban aquellas ilusiones repletas de proyecciones que en esencia engrandecían a la comparsa. Apenas terminaba la sesión y el charloteo, brindaba sus alegrías repletas de la esencia del vino y no faltaba el fragor de la luz y alguien lanzando algún cohete borracho que serpenteaba por doquier y hacía buscar refugio entre sillas y mesas para librarse del chisporroteante fuego que hacía cubrirse a la concurrencia. El maset se ubicó en el Forn de Corbo, en la calle Desamparados, a finales de 1940 , de alquiler hasta que en 1969 se constituyó en la calle Castillo, ya propiedad de la comparsa. «En aquellos años se creó un montepío para costear trajes y cuotas de maset, y se nombró tesorero a Francisco Ferre “fill de Francisco de Paula”, que ya fuera depositario de la estudiantina, y según cuentan “ton pare va ser tresorer i ara tens que ser tu”. A este maset acudían un día a la semana y cada festero entregaba una cantidad a cuenta y Paco le ponía los sellos correspondientes, y así cuando llegó la hora de hacer trajes nuevos cuyas telas compró Cristóbal en Valencia, el tesorero le informaba: “Ja tens el trage i el

232


COL·L ABORACIONS FESTERES

Este conjunto; la indumentaria artística y festera, dan lustre a un estilo característico estudiantil de valores que ennoblecen y engrandecen el gesto de servicio de tipo filosófico que emerge en la fiesta. Los guantes blancos, se distinguen entre relevantes actos culturales al común de la fiesta y sentimiento religioso. La capitanía, bastión de mando que magnifica y ennoblece a la comparsa.

Guerrilla en el Barranc Fondo, 24 de abril de 1942. Artilleros: Regino Ferre Molina, Cristóbal Albero Francés y Jorge Francés.

rebut de festes pagat”. Este montepío duró hasta que en 1968 se decidió comprar el maset en propiedad de la calle Castillo por 7.700 ptas. que costó el solar, que por entonces, en 1964 eran 115 festeros.» (Relato que hace Francisco Ferre, hijo de Francisco de Paula). La indumentaria: La capa parece de rústico atuendo, es tejido de lana fornido tintado de negro adornado en su parte interior por una franja de color que se utiliza en los distintos actos de la fiesta, pero el día de la Entrada se armoniza con el viento en sus escuadras los ritmos del correteo en forma transversales. Las capas acompasan en ondeos y en armonía, yo diría que la capa es de atracción de imán que a modo de flash simboliza su alegría. Las escuadras se acompasan con el lápiz que significa el arte, la cultura que compendía a la figura que a modo de arma revela el alma festera. En abril del 42 fue el debut de un arma nueva en la guerrilla del Barranc Fondo. El cañoncito de los Estudiantes, los artilleros; Jorge “El Sompo”, un servidor y Regino Ferre. Aquel artefacto reforzaba la potencia del bando estudiantil y resultó una alegre y divertida novedad; el arcabuz es el arma tradicional de todos los tiempos para nuestra comparsa. Los pocos que había estaban anticuados y estropeados, si bien quedaron en buen uso cuando en un taller de reparación fueron debidamente reparados, lo que incrementó la potencia guerrera.

Mi generación, timbrada de recuerdos que compendian todo lo que he escrito, culminan con mis sentimientos y valores de nuestros antepasados que se reflejan en este escrito que enaltece la gloria de la fiesta. Los estatutos de nuestra comparsa, al igual que los otros que componen el “coro festero”, se basan en la ilusión, el amor y la gloria a San Jorge. La fiesta nos aporta sentimientos de alegría, estima, entusiasmo y fe en primeras disposiciones. Su estructura festera, su alegría y administración, su estilo, su compostura se complementan en la fiesta. La religión, sentimientos de fe a San Jorge, es la espiritualidad que alcanza como padre y patrón, con su gracia y finalmente en alegría y bienestar. La misa es el acto más elevado y el centro más importante de la fiesta y el compendio de todo en esta liturgia. El capellán pronuncia su ritual desde el púlpito, labrado artísticamente de madera, precedente de los actuales micrófonos. Las comparsas con sus festeros ocupan unos bancos reservados. Otro acto litúrgico es la Procesión que se celebra al atardecer del Solemne día, sobre las andas ornamentadas, ramos de flores, posaba la imagen de San Jorge que Cristianos a hombros portaban por calles y plazas del recorrido procesional. Tengo el honor y la gracia, desde mi tierra de acogida alicantina de gritar a corazón abierto:

La indumentaria festiva estaba adornada de bonitas puntillas en el borde de los pantalones, el pantalón abombado por debajo de la rodilla ciñe la borla y la puntilla, las medias cubren la pantorrilla. Las medias son de color negro y los zapatos con el tilde del anagrama del tenedor y la cuchara. Conjunto suyo son las puntillas cuya alegoría brindaba su artesanía. El sombrero frigio de lana o fieltro de color negro y estilo napoleónico, que en su parte frontal conlleva el tenedor y la cuchara de fina madera, lustraba de blanco, símbolo de la estudiantina.

233

¡Viva Banyeres de Mariola! Vítol al Patró Sant Jordi!

Escuadra de estudiantes en la Procesión de San Jorge en las Fiestas de Moros y Cristianos de Banyeres, 23 de abril de 1982.


De sang masera Maruja, la filla de Ricardo “El Tupaor”

Maruja Puig Gandia Capitana de la Filà Maseros

caven. Potser aquella expressió va ser el xicotet impuls que necessitava. Va arribar el dia. Tenia tot el suport del meu home. Restava fer el pas definitiu. Va ser el juliol de 2016, a la Paella d’estiu dels Moros Vells. Allí es va prendre la decisió. Vaig dir el “sí” a un paquet d’anhels que a partir d’eixe moment començarien a prendre forma. També eixe dia se celebrava la Paella d’estiu en la Filà Maseros. Arribàrem tard, quedaven pocs en el maset. Però encara vaig poder transmetre el meu desig al president Patricio Barceló. Però com que res és perfecte, un mes després la sort ens va abandonar. El meu pare moria i les il·lusions se n’anaven a terra. El dolor ho va omplir tot i vaig fer un pas enrere. Van haver de passar uns mesos, rebre els ànims del meu marit i poder comprendre que, pot ser que el meu pare, des del cel, m’enviava els ànims i la fortalesa per a seguir el seu rastre de masero. I era impossible negar-se a tant. I així, amb voluntat, impregnada de la força que em donaven els meus, vaig assentar la base de la meua decisió final. Potser fóra complicat assumir un càrrec de tanta rellevància, ocupar un lloc de tal responsabilitat, però el meu germen masero manava com mai i el desig per consumar este ideal va poder amb tot. I ara, quan arriben els quatre dies grans, només puc demanar a Sant Jordi que ens done salut per a poder afrontar el repte amb la major dignitat. I donar, de cor, Diuen que la festa de veritat és la que es porta dins, la que emana des del més profund, des del cor. I difícil és poder evitar-ho si es naix en una família festera, on el sentiment per una comparsa es porta en l’ànima, on la festa és tema de conversa diària, on ser festera és una manera de vida. I així m’ha passat des que tinc ús de raó. Cert és que sóc “moro vella” perquè als Moros tinc el meu grup, a la meua volguda “Esquadra l’Enredro”. Però és impossible negar que per les meues venes corre sang masera, llinatge que he heretat dels meus pares, Ricardo i Maria, i que bull en el meu interior amb passió i fervor. Els meus pares van ser capitans dels Maseros. Anys després van ser els meus germans. Primer Ricardo, i més tard Vicente. Faltava jo. Així m’ho van dir els dos en una ocasió, conscients del meu sentir. I no s’equivo-

Gràcies al poble, per la seua rebuda, pel seu aplaudiment. Gràcies als meus amics, pel seu acompanyament, per la seua alegria. Gràcies a la meua família, per la seua unió, pel seu suport. Gràcies als meus germans, per la seua força, per la seua fermesa. Gràcies a José Antonio, el meu fill, i a Mª Teresa, la nostra banderera, per compartir-ho. Gràcies al meu home, pels seus ànims, per la seua col·laboració. I gràcies, moltíssimes gràcies, als Maseros, a la seua Junta, als seus festers, per voler-me, per acollir-nos, a mi i als meus, per haver fet possible que ens sentim a casa, per tot el que implica la seua presència en la meua capitania, que és, en definitiva, la seua.

234


COL·L ABORACIONS FESTERES

40 Aniversario Escuadra “Els Bandolers”1978-2018 La escuadra

40 años han pasado desde que este grupo de amigos y festeros pertenecientes a la Comparsa de Contrabandistes venimos disfrutando de les festes de Moros i Cristians del nostre benvolgut poble de Banyeres de Mariola en honor al nostre Patró Sant Jordi. Somos conocidos por la escuadra de “Els Bandolers”, que por el año 1978 se nos ocurrió formar una escuadra especial con trajes que se acoplaran a la época de los contrabandistas. Así es como lo hicimos durante varios años, disfrutando tanto de usarlos como a la hora de confeccionarlos por las reuniones, soparets i festetes que hemos vivido.

nuestro lado, ya que ellas han sido nuestro pilar de apoyo en cuanto a la confección de los trajes especiales que fuimos luciendo en las entradas y procesiones.

Bien es verdad que la mayor parte de esta vivencia se la agradecemos a nuestras mujeres que en todo momento han estado a

Han sido varios los componentes de esta escuadra que por motivos particulares dejaron de salir, desde estas líneas y en nombre de todos

Entrada de las fiestas de San Jorge, 22 de abril de 2005.

los que quedamos, agradecerles sus momentos con nosotros y en especial a los amigos Jordi “El Ballaor” y José “Machaco” que nos dejaron en esta vida. El paso del tiempo no perdona y esta forma de vivir la fiesta ya no podemos sobrellevarla, pero ello no quita que sigamos viviendo y sintiendo la fiesta como siempre, al igual que la gran amistad que nos sigue uniendo. Con este motivo, el pasado mes de noviembre celebramos una misa en el Santo Cristo en memoria de nuestros compañeros fallecidos y después una comida en el maset dels Contrabandistes junto a nuestras familias, disfrutando de un gran día inolvidable. Ángel “Tabaleter”, José Antonio “l’Agüela”, Miguel “Calcetines”, Rafael “Patilla”, Francisco “Tejero”, Ramón “Buck”, Pep “Medicina”, José Mª “Barber”, Paco “Fontanero”. Desde aquí, un saludo a todos y a disfrutar de la fiesta.

Celebración con las familias, 4 de noviembre de 2017.

235

Visca Sant Jordi i les Festes.


¡Recuerdos inolvidables! Capitanía Contrabandistas 2016-2017

Águeda Catalán Martínez

Todo comenzó hace un par de años, mi marido me llevaba comentando durante un tiempo que tenía mucha ilusión por ser capitán de su comparsa. Cuando lo tuvimos decidido los dos se lo comunicamos a nuestros hijos, que se volvieron locos de alegría, no se lo podían creer, esa reacción nos confirmó que era el momento. A principio del año 2016 se lo dijimos a ambas familias y amigos y en la junta general de marzo se comunicó a todos los festeros de la comparsa. La reacción fue de júbilo, de alegría, “feia temps que no teniem capità” era la frase más escuchada. Por ello, al ser una capitanía tan esperada, el 25 de abril de 2016, cuando nos levantaron en el Morer, empezó a correr por nuestras venas esa ilusión contenida que se hizo realidad al vernos encima de los hombros de nuestros familiares, amigos y compañeros de comparsa. Desde entonces vivimos muchos momentos que no olvidaremos, y que en nuestra mente se nos han quedado grabados para siempre.

Uno de esos momentos fue la Reliquia, vivimos una entrada maravillosa, disfrutando del cariño que la gente nos ofrecía con sus aplausos, sonrisas y alguna que otra lágrima que nos hacía sentir más emoción si cabe. Pero nada más acabar la Reliquia, ya empezamos a preparar las Fiestas de San Jorge. Fueron unos meses especiales, de magníficos momentos con la familia y amigos que nos ayudaron en los preparativos del boato. Llegaron las fiestas de San Jorge, con todos los actos que las preceden, algunos de ellos muy emotivos como el concierto de música festera de la Agrupación Musical La Nova. Donde se estrenaron dos pasodobles dedicados a nuestra capitanía, “Águeda Catalán” y “Capità Toni Requena”, ninguno de los dos sabíamos la sorpresa que se nos tenía preparada, fue un momento que nos llegó al corazón, cuando de manos de nuestra hija se nos hizo entrega de ambos guiones. La Entraeta de los Contrabandistas, el Domingo de Gloria. Toda la calle La Creu abarrotada de gente, lle-

La familia Requena Catalán en la Entrada de las Fiestas de San Jorge, 22 de abril de 2017.

236


COL·L ABORACIONS FESTERES

aplausos y quedamos halagados con el detalle que nos brindó la escuadra, la del capitán. Sois “únicos”.

Entrada de las fiestas de la Reliquia, 2 de septiembre de 2016.

vándonos en volandas con sus aplausos y sus vítores, impregnándonos de fiesta por los cuatro costados, llenándonos las venas de música y color. ¿Qué más se puede pedir? Y ese momento majestuoso cuando entramos por el pasillo del Teatro Principal para alcanzar el escenario y recibir el cariño de todo un pueblo que nos proclama “capità”. Son dos momentos muy especiales. Llegó la Entrada, suena el bombo de la Agrupación Musical La Nova y al son del pasodoble que lleva mi nombre, desfilamos con gran emoción reflejada en nuestras caras. Precedidos por nuestro boato: un toque de espectáculo con el ballet flamenco y caballo de Doma, amigos y familia; qué mejor acompañamiento. Culminando el desfile en la plaza exultantes de alegría. Sonaron las 8:30 de la mañana del día de San Jorge y nos dispusimos a entrar en la plaza junto a la Escuadra Oficial, el público expectante, al llegar frente a la fachada de la iglesia, la escuadra formó dos filas y levantó sus mantas al viento para que pasáramos por debajo y le rindiéramos armas al Patrón. La plaza rompió en

Después de muchos más actos de fiestas que disfrutamos tanto, volvió el 25 de abril, un año después, empezaron a pasar por nuestras cabezas todos los momentos vividos, al mismo tiempo que nos despojamos de nuestras bandas y con las manos temblorosas, los ojos vidriosos y la garganta seca hicimos la imposición de bandas a los nuevos capitanes. ¡Qué momento más especial! Qué ilusión vimos reflejada en sus caras, qué alegría, qué cantidad de abrazos, besos, felicitaciones; parecía que nos estábamos mirando en el espejo del pasado. ¡Enhorabuena Andrea y familia! Vinieron a recoger el Sant Jordiet, que guardó y preservó nuestra casa durante todo este año, para que todo saliera perfecto. No se puede explicar con palabras ese sentimiento de cariño, amor y agradecimiento, cuando lo cogemos entre los brazos, lo depositamos en las andas y junto a nuestra familia lo acompañamos hasta casa de los nuevos capitanes, qué emoción y qué pena al mismo tiempo. Para finalizar solo me queda volver a agradecer a todos los que nos acompañaron: familia y amigos que participaron en el boato y los que no pudieron salir, pero que allí estuvieron siempre, también a toda la Comparsa de Contrabandistas porque siempre nos arropó, acompañándonos en los actos, a su Junta Directiva, especialmente al presidente que nos apoyó en todo momento y por último, y no menos importante, a la Agrupación Musical La Nova que nos amenizó comidas, cenas y nos acompañó en traslados y desfiles. GRACIAS A TODOS. Visca els Contrabandistes! Vítol al Patró Sant Jordi!

Los capitanes junto a la Esquadra Oficial de la Comparsa de Contrabandistas en la Diana, 23 de abril de 2017.

237


Capitanía Contrabandista Familia “Machaco”

En 2002 vivimos, junto a nuestros padres, y rodeados de muchas personas especiales, uno de los momentos más bonitos y emotivos de nuestras vidas; la capitanía de los contrabandistas. Después del buen sabor de boca que nos dejó esa experiencia, nuestro padre nos dijo “no nos esperemos 25 años, seamos capitanes pronto”. Llamadlo destino, o casualidad, o como queráis, pero 15 años después volvemos a coger la capitanía. Aunque esta vez con otros protagonistas: los nietos y en especial, Herminia, la abuela. Esta historia, que empezó como una pequeña broma, ha traído con ella muchos sentimientos de todo tipo a la familia. Por una parte, es inevitable sentir tristeza y cariño al recordar a las personas que no nos pueden acompañar en esta aventura de nuevo. Pero, por otra parte, también sentimos felicidad y alegría por poder ver a nuestros hijos y madre representar una comparsa que todos llevamos en el corazón. Viniendo de una familia de fundadores de contrabanditas, no es de extrañar que ellos también lo sean y desde bien pequeñitos. Todos han crecido en el ambiente festero de esta comparsa: formando escuadras, haciendo amigos y creando recuerdos.

La familia “Machaco”, 25 de abril de 2001.

Firma de los capitanes en el Libro de Oro de la Cofradía del Santo Cristo, 25 de abril de 2001.

238


COL·L ABORACIONS FESTERES

Entrada de las Fiestas de la Reliquia, 2 de septiembre de 2017.

La capitana Andrea Ferre y la abanderada Herminia Ibáñez, 2 de septiembre de 2017.

Ahora es el momento de crear nuevos recuerdos. Y no únicamente de los días de fiesta, también de los momentos de preparación previa como la elección de los trajes, maquillaje, peluquería o música. Conociendo por el camino a increíbles personas que nos acompañarán siempre. Para nosotros como padres, es un gran orgullo y una experiencia inolvidable poder ver a nuestros hijos, junto con nuestra madre representar con tanta alegría y responsabilidad a su comparsa. No queríamos terminar sin agradecer a tanta gente que se ha volcado con mucho cariño a acompañarlos. En especial a todos y cada uno de los contrabandistas, por el trato tan especial que les están dando y como les están haciendo sentir.

Capitanía a su paso por la calle La Creu, 2 de septiembre de 2017.

239


Vicente Mataix Marta Bonilla Mataix

Dos días después de aquel 21 de marzo, el diario Información recogió un artículo en el que se relataba la marcha del “industrial, el presidente de los consejos de la administración de Evelio Mataix Molina S.A., Cartonajes Bañeres S.A. y R. Belda Llorens. S.A.”. Y es cierto, el hombre del que se hablaba en aquellas líneas era Vicente Mataix Sempere. Así es como muchos le identifican y como una gran mayoría todavía le rememora, y otros, aunque tal vez siendo menos, siempre le tendremos en el recuerdo. Con todo, bastaba con conocer a Vicente para saber que, si escogió llevar una vida de dedicación plena hacia su entorno más cercano –familiar y laboral– no fue para que se le recordara, sino para dar a los demás una buena razón para que se le tuviera presente.

Vicente Mataix, capitán de los Moros Viejos en 1971.

A la hora de imaginar qué hubiese querido Vicente que se escribiera sobre su persona, lo último que hubiese deseado es aunar todo el protagonismo, porque jamás, en sus 89 años de vida, persiguió que así fuera. Renunció a mucho por el bien de los demás, y nada, absolutamente nada de ello le pesó ni le provocó arrepentimiento y frustración alguna. Al contrario, sus actos –que siempre partían del corazón y de la autenticidad, la misma que tanto le caracterizaba– iban destinados a cuidar de su familia, reafirmar sus lazos de amistad, velar por Banyeres, la tierra que nunca dejó de amar, por sus Fiestas y su gente. Primero el resto, y, en segunda instancia, él. Siempre presente, atento, demostrando un firme y fiel compromiso por tal de evitar que ninguno de los hilos que anudaban a su círculo se resquebrajara, y en caso de que –muy a su pesar– tal hecho aconteciera, simplemente ahí estaba, dispuesto a coserlo y arreglarlo. Hoy, más que un reconocimiento a su exitosa a la par que humilde y sencilla trayectoria, Vicente hubiese anhelado que la persona que esté dedicando unos instantes a leer estos párrafos asimilara una idea que a sus descendientes ya nos trasladó: “lo que hoy seas capaz

240


COL·L ABORACIONS FESTERES

Vicente Mataix con sus nietos, 22 de abril de 2002.

de sembrar, será lo que mañana cosecharás”. Durante casi 9 décadas de vida Vicente sembró una gran dosis de amor, respeto y trabajo, y de su siembra, sin preverlo ni planearlo, culminó germinando un profundo respeto, orgullo y agradecimiento hacia su persona. Colocó semillas en todos nosotros, no con el fin de extraer una recompensa, sino para inculcarnos que en el esfuerzo y en la voluntad de hacer las cosas mejor de lo que estaban reside la mayor de las satisfacciones. Se trata de un modo de estar bien con nosotros mismos, de ser felices realmente con quienes somos y con lo que hemos obtenido, simplemente tratando de hacer mejor la existencia de los demás. Literalmente esta

forma de hallar la felicidad jamás nos la enseñó verbalmente pero sí mediante su ejemplo. Básicamente porque las buenas personas saben más de actos que de palabras. Así era y siempre fue Vicente. Un buen hombre para quienes escucharon hablar de él, un referente para quienes tuvimos el placer de conocerle. Una persona única, auténtica, un alma repleta de valores, y que lejos de estar hoy con nosotros, siempre nos quedará su legado: aquella buena razón que nos confirió en vida para que hoy, mañana, pasado y así sucesivamente, fuera de ella, se le tenga presente.

241


L’Enredro d’una ocurrència L’Enredro i els enredraors

Al llarg del temps s´ha escrit i parlat molt al voltant de la Festa. I aquesta, com un ens dinàmic, ha evolucionat, s’ha globalitzat i s’ha adaptat al pas del temps.

d’un grup de dones, totes mores velles. Els homes,

Des de menuts, els que ja tenim edat, hem pogut veure com els sentiments han anat arrelant. Així, d’una manera o una altra, intentem transmetre’ls als nostres successors. Intentem fer que comprenguen la Festa. Volem que la gaudisquen i que la mantinguen. Volem la seua ajuda perquè aquesta evolucione, sempre amb el respecte a la idiosincràsia que els nostres avantpassats ens van atorgar.

pogut viure l’alegria de la preparació de les Festes.

Ja fa molts anys, vàrem formar una colla d’amics i amigues involucrats en la festa. Aquesta unió va nàixer

deixar constància de la unió, de la germanor i del senti-

aleshores nuvis, ens vàrem incorporar a poc a poc. I més tard ho feren els nostres fills i filles. Tots junts hem Hem conviscut, hem rigut i, fins i tot, hem plorat. Tot aquest temps ha portat nombrosíssimes vivències i anècdotes… Però també ens ha portat durs colps que amb la unió de tots hem anat superant. En aquest article volem destacar una d’aquestes vivències especialment emotiva. Pretenem, per tant, ment que tots professem a la Festa.

242


COL·L ABORACIONS FESTERES

Tot aprofitant un esdeveniment en què aquestes mores velles havien de lliurar una fotografia a una parella de la colla molt estimada, amb la finalitat de tenir-la com a record i exposar-la en la seua casa del carrer de La Creu, se’ns va ocórrer als homes de fer-se’n un altra. Com que som de diferents filaes, i també hi ha algun que altre músic, vàrem acordar fotografiar-nos amb els trages que composen la festa a Banyeres. També incoroporariem la figura del músic (ja que en som onze). A més, perquè cadascú portara un tratge diferent al de la seua filà, vàrem decidir fer un sorteig. I dit i fet!. El Divendres Sant de 2017, tots reunits –dones, homes, fills i filles– ens vàrem dedicar a immortalitzar l’acte. I va ser fantàstic!

filaes del poble de part d’un grup de festers i festeres que porten dins la festa i que, amb tot el que suposa, la respecten i la defensen. El pas del temps deixarà constància, passe el que passe, dels moments viscuts. Malgrat que cada any sembla l’anterior, sempre hi ha algun moment que ens fa rememorar i exaltar alguna circumstància que perdurarà en la memòria, i que s’ha executat amb orgull i amb estima. Aprofitem aquest escrit per donar l’enhorabona als capitans del 2018. I de manera molt especial a Maruja i a Jani, capitans dels Maseros, membres d’aquesta gran família.

Amb l’objectiu de donar un poc d’importància a aquest esdeveniment, vam decidir penjar la fotografia el dia de Sant Jordi. Amb la seriositat que l’acte requeria es va procedir al seu descobriment. I aquell xicotet acte informal va arribar a ser tot un homenatge a les

243

Visca Sant Jordi i Visca Banyeres!


Al iaio Àngel La devoció a Sant Jordi i l’amor per la filà

Dels teus néts

El capità Àngel Ferre Camarasa, 22 d’abril de 2016.

27 de desembre del 2014. Tots recordem amb molta emoció aquell dia quan, després d’un dinar familiar, ens vas fer anar a ta casa per a dir-nos una cosa molt important. Et recordem assegut, presidint la taula, mentre tots estàvem drets envoltant-la. Després de fer una xicoteta introducció i amb tota la família pendent amb màxima expectació, ens vas dir emocionat, i amb els ulls plens de llàgrimes, que al pròxim any series capità dels Marrocs. La sorprenent comunicació va deixar alguns perplexos i altres, de l’emoció, començaren a pegar bots i a pujar damunt de la taula- ja saps com són els teus fills-... Cap de nosaltres creia que això poguera fer-se realitat, el somni de tota una vida, la màxima expressió de l’amor per la filà, per les festes i per Sant Jordi.

Una devoció per una filà, els Marrocs, que va marcar gran part de la teua vida. Una filà a la qual, tot i que vas deixar de formar-ne part ja fa molts anys, sempre vas tindre al teu cor. Una filà en què vas gaudir i vas passar part dels millors moments de la teua vida. Una filà de la qual vas ser president, cap de l’esquadra oficial durant molts anys i a la qual vas dedicar molt de temps i esforç en aquells anys en què no n’éreu més de 30-35 al maset de la Font del Cavaller. Com han canviat les coses! En definitiva, una filà en què ens hem adonat de tot el que vas significar i de l’estima que molts Marrocs han tingut cap a tu. Per tot això, la notícia de la capitania va generar una gran alegria i il·lusió a tota la família. Iaio, tots sabíem el que significava per a tu. L’últim somni que et quedava per complir a la teua vida… qui ho diria!

244


COL·L ABORACIONS FESTERES

Al cap i a la fi, la capitania va suposar que la família ens unirem més encara, si cap. Ens va permetre compartir amb tu moments inoblidables, moments que mai no pensaríem que viuríem tots junts. Mai podrem esborrar del nostre record quan, a l’hora de passar el testimoni al següent capità, et vas acomiadar entre llàgrimes de Sant Jordi, llàgrimes que també van aflorar als nostres ulls en veure la gran devoció d’un gran home al seu Sant. Realment, ens resulta difícil explicar només en unes línies tot el que vam sentir durant tot eixe any i, especialment, els quatre dies d’abril a les festes. I és que la capitania sols va ser un reflex del que vas ser al llarg de tota la teua vida. El fet d’acomplir el teu somni va ser com si hagueres completat plenament la teua vida. El destí, sempre capritxós, va fer que ens digueres adéu tant sols 8 mesos després de finalitzar la capitania. Però el comiat no va

poder ser millor: capità de la filà de la teua vida, envoltat de la teua dona, dels teus fills i dels teus néts, i amb el carinyo i el reconeixement de tot un poble, el teu poble. Les teues ganes de viure han impregnat les nostres ànimes per seguir endavant en aquesta vida tan complicada, però tan bonica a la vegada, enfrontant-nos als problemes amb un somriure com bé ens vas ensenyar, aprofitant cada minut del que tenim endavant. Sempre tenim present el coratge i la lluita amb què ens vas acompanyar fins l’últim moment. A nosaltres, solament ens resta donar-te les gràcies per tot el que ens has ensenyat, per les mil històries que ens has contat i per tot el que has fet per nosaltres. Tractarem de seguir el teu llegat, tant a la vida com a la festa. Gràcies per regalar-nos aquest últim any amb tu. Sempre estaràs amb nosaltres.

Capitania família Ferre Ballester, Entrada 22 d’abril de 2016.

245


50 Años después A.S.M.

Impone, cuesta decir que ya han pasado 50 años, casi toda una vida, pero transcurrido ese tiempo parece que todo haya empezado ayer, cuando se ha vivido la fiesta de Moros y Cristianos de una manera tan intensa y gratificante junto a amigos y personas de buen querer. Transcurría el año 1968 cuando un grupo bastante numeroso de jóvenes, de entre 16 y 19 años, todos con muchas ganas de fiesta, quedamos seducidos por el deseo de participar en las fiestas de San Jorge sin que ninguno de nosotros figurase como socio de las ocho comparsas existentes en aquella época. Fue el entonces presidente de los Marrocs quien, con una clara visión de futuro para una comparsa de 70 componentes, nos ayudó a dar el paso adelante invitándonos a participar en la que para todos sería la primera entraeta de nuestras vidas. Todo fueron facilidades para asistir a la cena y posterior desfile y, claro, nuestra reacción fue lógica pues no quedó ninguno sin aprovechar la

oportunidad. Cabe reseñar que en aquellos años las entraetes no eran como las de hoy en día en las que prima más la elegancia del desfile o el deseo de agradar al público asistente. Entonces, fiesta y desmadre eran prácticamente palabras sinónimas, por lo que no es necesario dar más detalles y sí señalar que más de uno de nosotros acabó aquella primera noche con “els peus redons”, tal y como se menciona en la canción del Marroquet. La experiencia había resultado tan agradable que decidimos apuntarnos y el presidente había cumplido, de paso, su objetivo de incorporar casi a una veintena de festeros jóvenes para así dar un empujón importante a la comparsa. Los Marrocs nos recibieron como si hubiéramos sido socios toda la vida y, como anécdota, por aquel entonces, cuando te dabas de alta como festero, no se pagaba el primer recibo, por lo que íbamos a vivir nuestras primeras fiestas por todo lo alto con trajes económicos alquilados para la Entrada y las

De izquierda a derecha: Ricardo Sempere “Mandruguet”, Toni Montava, Miguel Ribera, Toni Santonja, Pedro Ferre, Antonio Martínez “Jumillano”, Toni Belda, Juan Sempere, Regino Ferre, Blas Belda, Fernando Fuster, Fernando Martí “Pachola”, J. Ignacio Albero, Jorge Belda, Jorge Francés y Jorge Puig.

246


COL·L ABORACIONS FESTERES

Miembros de la escuadra en la Font Bona, 22 de abril de 2017.

burras del tío Julián. Las fiestas de nuestro debut como marrocs fueron inolvidables y fue así como nació la escuadra “Los Pacos”. Si el inicio resultó perfecto, la cuesta arriba se hizo notar en el segundo año, ya que teníamos que pagar recibo, hacernos el traje, comprar un arcabuz, la pólvora… La mayoría de los componentes de la escuadra pertenecíamos a familias humildes en las que ser festero en aquella época era todo un lujo que no se podían permitir. Como consecuencia, ya tuvimos la primera criba importante en el número de componentes de la escuadra, quedando solamente cuatro de los que habíamos empezado aquella aventura pues el resto argumentó razones distintas como que en sus casas no querían que se apuntasen, que si estaban estudiando, que si no podían pagarse el traje… Una serie de motivos que desmoronaron, en parte, la ilusión inicial, teniendo que llegar el resto a muchos acuerdos familiares y esfuerzo personal para poder seguir saliendo de marroc. Como resulta que no hay mal que por bien no venga, la renuncia de varios amigos comportó que tuviéramos que formar una nueva escuadra con otros jóvenes que eran hijos de festeros marrocs, ya que al ser prácticamente de la misma edad, empezamos a relacionarnos y a entablar amistad. El transcurso de los años nos afianzó en nuestra relación, contando con la incorpora-

ción a la escuadra de una buena parte de aquellos que también participaron en las que serían nuestras primeras fiestas, por lo que llegamos a ser más de veinte componentes, produciéndose con el paso del tiempo la incorporación de nuevos integrantes a la escuadra que lleva hoy día el nombre de nuestro cabo Pachola. Cincuenta años dan para muchos recuerdos y vivencias que hemos podido disfrutar juntos, sin olvidar a nuestros amigos ausentes que esperamos disfruten de la fiesta desde un lugar privilegiado junto al patrón San Jorge. Muy jóvenes nos dejaron Ricardo Montava “Mandru” y Eudaldo Mataix “Daldi”, quien a pesar de no continuar como marroc fue uno de los primeros componentes de la escuadra. Tampoco olvidamos a Miguel Francés “Xufa”, Antonio Martínez “Villenica” y a Rafael Dobón, quienes siguen perdurando en nuestra memoria. D.E.P. Las fiestas de 2018 serán para nosotros muy especiales pues cumplimos 50 años como festeros y, aunque solo quedamos ocho en activo, continuamos más unidos que nunca y con la misma ilusión de siempre. Por tanto, ¡gracias a todos por formar parte de nuestra vida festera!

247

Visca Sant Jordi! Visca Banyeres! Visca la Festa!


Añoranzas José A. Segura

En nuestra mente estás presente tu esencia, nos cautivó, diez años desde tu ausencia en nuestra escuadra permaneció. Recuerdos imborrables, de nuestra fiesta, los tengo yo, abrazos, emociones, risas y satisfacción, momentos entrañables, con fe a nuestro Patrón. Caballero de San Jorge, nos iluminas con tu amor, la siembra que cultivaste en los Piratas, frutos dio. En la Diana de la Reliquia, la emoción me embriagó el fruto hecho raíces ¡el esplendor, nos conmovió! Cabo de escuadra y cabo batidor en los desfiles de la Entrada, “carrer La Creu” hasta la plaza rindiendo armas al Patrón. A lomos de Estepeño cabalga que San Jorge, te acogió, ilumina nuestro camino porque nuestra fe, nos unió.

Tolo, año 1982.

Te añoramos Tolo, Escuadra ”Pirulí” “VISCA ELS PIRATES” “VÍTOL AL PATRÓ SANT JORDI”

248


COL·L ABORACIONS FESTERES

Reflexions al voltant de la nostra festa de Moros i Cristians Conferència sobre la festa, juny de 2016

Miguel Sempere Martínez Cronista Oficial de Festes

Qualsevol manifestació artística com ara la festa, el teatre, la música, la dansa, la literatura, l’arquitectura, l’escultura i les altres arts plàstiques, juntament amb la pura naturalesa viva –la flora i la fauna–, aporta missatges que ens fan sentir la materialització de l’esperit. Tant allò que es veu, com allò que es viu, aporta un testimoni valuós i profund i ens demostra poèticament tot un significat que abraça la grandiositat de la vida. Les nostres festes de Moros i Cristians són una font inesgotable de poesia. Des de les seues pròpies arrels que enllacen amb les il·lusions, les creences i les esperances dels nostres majors cada vint-i-cinc d’abril –tot passant pels moments íntims de cada fester–, fins a les pedres centenàries del Castell o de les nostres ermites. Des de la convivència i el tracte social i humà que es viu dins de les comparses durant tot l’any a l’entusiasme, la il·lusió i l’entrega de tot el poble en els dies grans: el somriure del xiquet, els records de l’ancià, l’enyorança de l’absent, la integració i l’abraçada. L’enorme importància que la música té en els concerts, o al carrer. La paraula a les ambaixades i a les homilies. El so alegre de les campanes. L’esclat fort dels coets, dels focs d’artifici o el tro dels arcabussos. Des de les flors de primavera a les oronetes que ens visiten tots els anys. Tot és un poema continu que té un sentit dens i profund. Açò és, doncs, el que vivim any rere any en la festa de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola. I ho fem créixer en desfilar al compàs de l’alegre pasdoble o amb la cadència de les marxes mores. Vulguera comparar, si més no d’una manera hipotètica, les festes de Moros i Cristians amb la visió fantàstica d’un calidoscopi, eixe tubet que a través de tres espills forma un prisma triangular que mostra fantàstiques imatges a volunat nostra i que, simètricament, en girar el tub, crea milers de figures dotades de llums i colors i ens fa imaginar tot un món de fantasia.

Quan apropem l’ull al nostre calidoscopi ens omplim de sentiments, d’il·lusió, de germanor, de divertiment i d’eufòria. Però també de responsabilitat davant d’un llegat històric heretat i mantingut des de fa segles. D’unes creences religioses que tenen per centre Sant Jordi. De vivències i records que fins i tot ens porten a una comunicació espiritual amb tots aquells que ens han precedit. A molts d’ells els sentim en els nostres gens, en la pròpia sang. I a d’altres a través dels records, encara latents, de les vivències compartides no fa gaire. És en la memòria on les revivim amb estima i nostàlgia. Amb motiu de les jornades i l’estudi dels Balls Moros de la comarca, dins d’una taula redona moderada per Raül Sanchis, es va donar una visió culta i festiva, colorista i musical, d’aquells pobles que arreu del món i, en especial pobles d’Amèrica, mantenen la riquesa de les festes de Moros i Cristians. La idiosincràcia, l’hàbitat, la cultura i les necessitats d’alguns pobles han permés que, amb el fet d’implantar les festes de Moros i Cristians s’hagen canviat o perdut uns costums i unes tradicions. No han sabut potenciar-les i han passat a oferir al poble i als foranis una diversió diferent, més atractiva pel seu color, per la seua música i per la seua gastronomia. Tot amb la intenció d’atraure el turisme i crear riquesa. En part és una actitud comprensiva, però no és el nostre cas. Banyeres de Mariola té una cultura que manté encesa la torxa festera tot l’any. Això implica una convivència i una comunicació que trenca les barreres socials i ens uneix en una gran família, en què els seus components treballen i participen d’un projecte comú. Mantenim una actitud democràtica permanent, sense normes escrites i sense cap coacció. Preservem, per tant, nets i brillants els espills del nostre calidoscopi. Amb açò no vull menysprear cap poble i menys aquells que són pioners en la Festa de Moros i Cristians en el vessant de llevant. És més, admire aquells que

249


Reflexions al voltant de la nostra festa de Moros i Cristians en tota la geografia nacional i internacional mantenen intacta la cultura del romanç i de la música amb tota la seua puresa.

de 1243 Jaime I otorga el senyorío del castillo y villa a Jofré de Loaysa, tutor de la infanta Na Violant y a su esposa Jacometa.

Amb l’objectiu d’engrandir el valor de les nostres tradicions de Moros i Cristians i com a resultat del I Congrés de Moros i Cristians celebrat a Villena, va nàixer la UNDEF. És important formar-ne part per tot allò que ens pot beneficiar. Trobem l’assegurança festera, l’ús de la pólvora, la SGAE, el contacte i la germanor amb altres pobles. També el fet de poder comunicar idees i alhora nodrir-nos mútuament, obrir-nos a la resta i donar a conéixer la nostra particular manera de viure la festa.

Con la llegada de los nuevos colonizadores cristianos, el Rey Jaime ordena edificar un templo en el recinto del castillo. Éste estaría dedicado a la Virgen María y a San Jorge, santo por el que el monarca sentía especial devoción, de lo que dejó constancia a lo largo del recién conquistado Reyno de Valencia. Nuestra parroquia es una de las 34 primeras que se fundarían en el Reyno. En los sínodos convocados en Valencia por el obispo Fray Andrés de Albalat el año 1252 y otros, ya figura como asistente el párroco de Banyeres.1

I ara, després d’unes pinzellades al quadre fester actual, intentaré explicar allò que jutge interessant de cara a Banyeres de Mariola. Expose, així, la comunicació que vaig presentar al IV Congrés Nacional i I Internacional sobre Moros i Cristians onganitzat per la UNDEF i que es va celebrar a la Universitat d’Alacant del 10 al 12 de juny de 2016. Considere que no estem valorats dins del món fester, que no hem estat tractats bé pels que diuen ser-ne historiadors. Les nostres festes mereixen molt més i crec que cada banyerí ho ha de conéixer i ha de lluitar per reinvindicar-ne l’antiguitat i la puresa.

Durante el siglo XVI Banyeres recibe varias visitas del Arzobispo y Virrey de Valencia, Juan de Ribera, quien otorga especiales beneficios a la Ermita del Conjurador dedicada a San Jorge. Dicha ermita estaba situada, de la misma manera que la parroquia, dentro del recinto amurallado del castillo.

San Jorge y las fiestas de Moros y Cristianos en Banyeres de Mariola Sin duda alguna Banyeres de Mariola es, en el mundo de la fiesta, una de las poblaciones más antiguas dentro de la vertiente de los moros y cristianos en el antiguo Reino de Valencia, hoy Comunidad Valenciana. No obstante, algunos historiadores la han tratado siempre de modo superficial, con hipótesis basadas en testimonios erróneos y sin consultar ninguna documentación verídica que lo atestigüe. Existen numerosas pruebas testimoniales que demuestran su antigüedad y su vinculación siempre al mismo Patrón. Estas pruebas intentaremos plasmarlas con el menor número de palabras posible. Otros pueblos cambiaron y adaptaron sus fiestas en honor a un santo diferente al patrón, bien por beneficios recibidos o por diferentes vertientes devocionales e intereses económicos. San Jorge es Patrón de Banyeres desde hace cerca de ocho siglos. En concreto cuando el 13 de octubre 1

Banyeres, a mitad del siglo XVI, fue provisto de armas frente a la amenaza de invasión al Levante Español por los turcos. Se crearon, pues, los denominados somatenes, que en lenguaje valenciano significa estem atents; armas usadas a lo largo de la historia por la soldadesca y que acompañaba a San Jorge en sus procesiones. Dentro de este contexto histórico, sin enfrentamientos reales, probablemente con la añoranza de lo que la Península Ibérica hubiera podido ser si hubiera continuado la convivencia de culturas y religiones, nacen nuestras Fiestas de Moros y Cristianos. Nacen con espíritu fraternal y festivo y se tributan al Santo Patrón, testimonio de devoción y de acción de gracias. Las fiestas fueron pensadas y estructuradas por el pueblo llano. Se distribuyeron las comparsas y los bandos según la actividad a la que pertenecían los diferentes gremios urgidos de la agricultura, del comercio y de la industria nacida gracias a la riqueza de las aguas del Vinalopó (textil, papelero, comercio, agrícola, etc). A este último han pertenecido a lo largo de los años los componentes de la comparsa de Cristianos. Si fundamentamos nuestra fiesta con tres pilares básicos: histórico, religioso y lúdico, para el estudio de cada uno de ellos, y más concretamente el religioso, tendremos que relacionar con los dos restantes. Demostrada ya la devoción a San Jorge como único y primitivo patrón, lanzamos la siguiente reflexión: desde el punto de vista de la historia no es nuestro caso el que la devoción a San Jorge se deba a la explotación y dominio de los laicos (nobleza) o eclesiásticos (clero)

Associació Cultural Font Bona, Centre d’Estudis Locals. BELDA MARTINEZ, Antonio y otros. Iglesia Parroquial de Banyeres de Mariola 4 p. 23

250


COL·L ABORACIONS FESTERES

X concurs de Fotografia Digital. Autor: Paco Sempere Faus, 2017.

sobre los vasallos (campesinos). En Banyeres, donde se tributaban los correspondientes diezmos, no se podría calificar a sus agricultores de “famélicos”2, puesto que las tierras siempre fueron un minifundio y se cultivaban como complemento familiar. Además se disfrutaba del sueldo de carácter fabril. Y de ello dio fe Cavanilles al decir: «A ningunos del Reyno ceden en la aplicación al trabajo, uniendo a esta virtud la de la economía, por la que han desterrado del pueblo la miseria... Nuestras fiestas nacen del pueblo y para el pueblo, ya que existen pruebas de que tanto el templo antiguo como el actual fueron edificados con la colaboración física y económica de todo el vecindario. Para ello se creó la Fábrica de la Iglesia, molino papelero que con la colaboración de la población producía los ingresos correspondientes». Las fiestas de moros y cristianos en Banyeres eran, y son, protagonizadas por gente sencilla, por un pueblo con un corazón humilde y firme en sus creencias. Por ello que se les puede calificar de populares.

Y siguiendo en el aspecto histórico y religioso, se conocen las cuentas de la Fiesta de San Jorge del año 1747, las cuales ascendían a seis libras, según consta en Madrid, en el Archivo Histórico Nacional. En 1780 es recibida la Reliquia de San Jorge por disparadores moros y cristianos, concedida y refrendada en Roma por Monseñor Marcuci, asistente al Solio Pontificio. En 1786 se concedió nuevamente el derecho a efectuar las guerrillas de arcabucería dentro de la población, la cual había sido suprimida por la Pragmática de Carlos III. En 1792 el Botánico Josep Cavanilles, describe en su cuaderno de notas previo a la publicación de sus Observaciones sobre el Reyno de Valencia, como al desplazarse el 23 de abril desde Biar a Onil y pasar por Banyeres: Hacían los de Banyeres en ese día la fiesta de San Jorge, que continuaron el día siguiente con gran estruendo de tyros y ataques; representando la toma del castillo por los moros y la represa que después hicieron los Christianos.3 Se podrían dar a conocer muchos más datos y fechas, pero nos quedamos con la ratificación de la Reliquia de

2

DOMENE VERDU José Fernando. “Crónica de las Fiestas de 1995”, Boletín nº 267 Día Cuatro que fuera Junta Central de Fiestas Moros y Cristianos Villena 1995 p. 2

3

SEMPERE MARTINEZ Miguel. La Fiesta de Moros y Cristianos desde sus albores. Miguel Sempere Martínez, Banyeres de Mariola. 2014. Pergamino de la portada con explicaciones en el interior.

251


Reflexions al voltant de la nostra festa de Moros i Cristians San Jorge y el testimonio de Cavanilles, quien describe las fiestas con la misma estructura actual. ¿Qué mejores notarios que el Vaticano y el Botánico Cavanilles? Por consiguiente es completamente equivocada la teoría de que nuestras fiestas y los textos de las embajadas sean fruto de la Guerra de la Independencia (1808).4 Siguiendo con la religión, y sin abandonar los aspectos históricos y lúdicos, aparecen unos rasgos de la historia con los textos de las Embajadas y el Despojo, o Relación a San José. Embajadas que se recitan en el mismo marco del castillo primitivo como posiblemente tuvieran lugar por aquellos años en que nos visitó Cavanilles. Posteriormente se instaló un castillo de madera, hasta que en el año 1969 se recuperó el escenario donde tuvieron lugar los hechos reales. (Banyeres es el primer pueblo que volvió a celebrarlas en su castillo original y hoy ya son varios los pueblos que afortunadamente lo están haciendo).

Recientemente se han recuperado dos manuscritos de textos de embajadas escritos para Banyeres. Uno de 1853 y otro de 1869. En ambos aparece como figura principal San Jorge. La curiosidad es que el texto de 1853 lo adoptó Bocairent en el año 1860, ocho años después5, sustituyendo la figura de San Jorge por la de Santiago. Bocairent todavía representa este mismo texto sin variación alguna, mientras que Banyeres adaptó un segundo texto, en 1869, y el actual de finales del siglo XIX (editado en 1890 por la imprenta Pastor de Alcoy) 6. El texto de Bocairent queda demostrado que es el mismo de Banyeres de 1853. Y, por cierto, nombra a Santiago y no a San Blas. Este análisis lo realiza Adolf Salvà i Ballester en el Bosqueig con las siguientes palabras: A la primera part, o siga l’ambaixada mora intervenen el sentinella cristià, l’ambaixador moro i el cristià, i el poble. La métrica són quartetes i quarts, essent en tot 237 v. En la cristiana intervenen sentinella i ambaixador cristià i ambaixador moro, amb la mateixa métrica, i 290v.7

X concurs de Fotografia Digital. Autor: Jorge Molina Doménech, 2017.

4

DOMENE VERDU José Fernando. “De Embajadas y Embajadores”. UNDEF 1998 p. 35. y GONZALEZ HERNANDEZ Miguel Ángel. “La Fiesta de Moros y Cristianos”. (Entrevista a E. Llobregat Conesa: “El talante histórico que la fiesta revela en la actualidad no rebasa los doscientos años”..., entrevista Boletín UNDEF de 1985” 1996 p.15

5

VAÑO SILVESTRE Francisco. Bocairente Fiestas a San Blas Obispo y Mártir. Ilmo Ayuntamiento de Bocairent y otros. 1982 p. 78

6

SEMPERE MARTÍNEZ Miguel. La Fiesta de Moros y Cristianos desde sus albores. Miguel Sempere Martínez, Banyeres de Mariola. 2014 p. 207

7

SALVA I BALLESTER Adolf. Bosqueig Històric i Bibliogràfic de les festes de Moros i Cristians. Instituto de Estudios Alicantinos. 1958.

252


COL·L ABORACIONS FESTERES

Estos textos, junto al Despojo, el cual analizaremos a continuación, atestiguan la fe de Banyeres a San Jorge y el nacimiento y la conservación en sus Fiestas de Moros y Cristianos. El Despojo es una reflexión religiosa frente a la derrota de las tropas musulmanas, que realiza el embajador siempre bajo la cultura y las costumbres del Islam. Es a través de esta reflexión cuando acepta la doctrina de los cristianos. El embajador se pregunta “¿Qué es esto profeta santo?”. Jesucristo, según sus creencias, no es Dios pero sí su enviado (el Corán capítulo 3º versículos del 50 al 58). Sigue la reflexión debatiéndose entre dudas hasta que la voz de un ángel le dice “la ley de Dios es la buena”. Los ángeles también son reconocidos por el Corán (capítulo 35 versículo 1º). Ya convencido el embajador se aclama a la Virgen María como “señora y madre nuestra”. El Corán en el capítulo 3, versículos del 40 al 45, dice de María “¡Ho María! Dios te albricia con un Verbo, emanado de El, cuyo nombre es el Mesías, Jesús hijo de María”. Ya convencido finaliza diciendo “y el agua bendita venga, porque quiero que José lave mi sucia cabeza”. José es el esposo de María y por consiguiente el cabeza de familia. No olvidemos que la cultura del Islam otorga todo el protagonismo al varón, a quien pide le lave su sucia cabeza refiriéndose a las abluciones a que obliga su religión. Así pues está más que justificada la presencia de San José en la conversión, en Banyeres conocida también, desde siempre, como Despojo o Relación a San José. Está fuera de lugar afirmar que José era “José Bonaparte”, por aquello de la Guerra de la Independencia. Se demuestra, como se ha hecho, que Cavanilles ya describe las fiestas de Banyeres dieciséis años antes de la citada guerra –con la que algunos relacionan nuestras fiestas–.8 Afirmamos que nuestras fiestas han sido tratadas de forma superficial por algunos estudiosos, probablemente por falta de documentación, aunque suponemos que con buena voluntad. Citamos como ejemplo a Adolf Salvà, quien en su Tratado del Bosqueig, tan valorado por todos, afirma que celebramos las fiestas de moros y cristianos en honor a Santa María Magdalena durante el mes de julio9. Ignora, de esta manera, que se trata de la feria, también con gran antigüedad, en honor a la copatrona de Banyeres. Se añade en la misma obra y autor que Banyeres copió el Despojo

de Bocairent, cuando está demostrado que se celebra en Banyeres desde mucho antes. Prueba de ello, Juan Bautista Pastor Valdés, hijo del poeta-autor de las embajadas actuales de Banyeres, afirma que: “pese a mis investigaciones no he podido encontrar más que las Embajadas del 1º y 2º días y ni siquiera indicios del “Despojo” que se representa en esa población, y que el Poeta consideró debía permanecer “intocado” en su lugar, en su forma y contenido prístino por su valor tradicional”.10 Y finalizo recordando que además de las misas, procesión y traslado de San Jorge, Banyeres de Mariola cuenta con un acto único declarado Bien de Interés Local y en trámites para ser declarado BIC. Se trata del acto del cementerio, en que por medio de la pólvora, la música y la eucaristía, festeros, músicos y paisanos, se comunican con quienes nos legaron, ya en el siglo XIII, la fe en San Jorge y que hoy se mantiene y atestigua a través de las actuales fiestas de Moros y Cristianos. Aquesta fou la meua comunicació al congrés de la UNDEF. La nostra parròquia va ser sempre independent, fins i tot en el temps que va durar la venda del poble a Bocairent. Això ho refrena el rei Juan II en un document de 22 de febrer de 1466. L’antiga església ja tenia un altar a Sant Jordi i una relíquia. A més hi havia l’ermita del Conjurador, la qual estava dedicada al nostre Patró. I en la benedicció de la nova església, el 1752, podem veure que se’n posaven per titulars la Verge de la Misericòrdia i Sant Jordi. Tot això ens obliga a afirmar que la devoció al nostre Patró, la soldadesca i les actuals festes de Moros i Cristians han estat celebrades en tot moment sota l’advocació de Sant Jordi Màrtir, la qual cosa ens dóna segell d’antiguitat i ens avala com una de les primeres poblacions que les celebren. Quant al Despojo, desconeixem la seua antiguitat. Només puc afirmar que el meu besavi ja el representava en el segle XIX. Tot el que he afirmat ha estat estudiat en la bibliografía esmentada. L’únic propòsit és animar els estudiosos i els festers perquè recuperem i mantenim la nostra història amb els valors que té, dels quals hem d’estar ben orgullosos.

8

DOMENE VERDU José Fernando. De Embajadas y Embajadores. UNDEF 1998 p. 35

9

SALVÀ I BALLESTER Adolf. Bosqueig Històric i Bibliogràfic de les festes de Moros i Cristians. Instituto de Estudios Alicantinos. 1958.

10

DOMENE VERDU José Fernando. “De Embajadas y Embajadores”. UNDEF p.63 (Carta personal de D. Juan Bautista Pastor a Miguel Sempere Martínez) (El original se encuentra en el archivo familia Sempere Martínez).

253


Breve resumen del origen de las bandas de música en Europa y Banyeres Joaquín Silvestre Sempere

A lo largo de la historia, la música ha acompañado al ser humano como una necesidad intrínseca. Cualquier pueblo que se precie ha querido siempre tener una banda de música que amenice los actos públicos propios de sus fiestas patronales y, al mismo tiempo, resalte la brillantez de las procesiones, visitas de personalidades y todos los actos en los que la música instrumental sirviese para realzar su carácter festivo y solemne. Las bandas son producto de una historia y evolución que viene desde el reinado de Servio Tulio (578534 a. C.), donde fueron instauradas en Roma las primeras Bandas militares. Su principal finalidad era conseguir acompasar la marcha. Durante la Edad Media se usaban tambores y trompetas para las

batallas introduciendo una amplia gama de instrumentos sarracenos: los metales, maderas, tambores y timbales, cuyas sonoridades atemorizaban tanto a sus enemigos, que creían ver con su llegada la del fin del mundo. Alrededor de los siglos XIII y XIV también aparecen los primeros conjuntos de música municipales debido a la desaparición del feudalismo y al cambio del sistema político que favoreció a la burguesía. Los municipios comenzaron a crear su propia organización, con una exaltación gradual de la estructura gremial que comprendía también a los músicos. En la época del emperador Maximiliano (1459-1519), la familia de las chirimías dominaba la música militar alemana.

Hasta la invención de la imprenta en el siglo XV, la música era improvisada, se transmitía por vía oral, al igual que los poemas y canciones. Una de las figuras clave en el desarrollo de la música en este periodo fueron los juglares y trovadores que sabían tocar el laúd, la flauta, el rabab, etc. El siglo XVII fue una innovación constante en el desarrollo los instrumentos de viento, la evolución de los cuales dio paso a: oboes, flautas traveseras, fagotes, etc. Durante el Barroco encontramos por un lado, la música militar y por otro lado las capillas musicales de las iglesias y las de la aristocracia. En la corte de Luis XIV los músicos tenían que reunir tres condiciones esenciales: tener buen carácter moral, practicar la religión católico-romana y tener dinero suficiente para poder comprar el cargo. Es evidente, que la sucesión en la jubilación o muerte de estos músicos, era heredada por sus familiares. De ahí que normalmente el oficio de músico pasase de padres a hijos. El ejército empezó a usar las marchas para la disciplina castrense, por lo que las bandas se hicieron imprescindibles. Durante el clasicismo las bandas empezaron a usar el clarinete como un suplemento o alternativa hacia los oboes.

24 de abril de 1959. Archivo: Joaquín Silvestre Sempere.

254

Los conjuntos musicales de viento tuvieron un gran apogeo en la segunda mitad del siglo XVIII, pero


COL·L ABORACIONS FESTERES

a finales del mismo empezaron a desaparecer en Alemania (alrededor de 1790) y en Inglaterra durante las guerras napoleónicas. Ya durante la primera mitad del siglo XIX las bandas militares pasaron de tener una función totalmente castrense, a representar una amplia gama de tareas musicales y culturales que, poco a poco, fue ampliando el contacto con la población civil. En España, la música militar estuvo muy influenciada por la francesa. También, entre finales del siglo XIX y principios del XX, se empiezan a formar, sobre todo en la Comunidad Valenciana, las primeras Sociedades Musicales, dando paso a un gran número de bandas de música de carácter local. El siglo XX también vio un aumento de las bandas cívicas en Europa. Fue un momento de gran expansión para las bandas españolas, se fundaron las bandas municipales de Valencia (1903), Madrid (1909), Alicante (1912) y Castellón (1925). Un concurso anual de bandas de música que aún perdura hasta nuestros días es el Certamen Internacional de Bandas de Música de la Feria de Julio de Valencia, el cual se fundó por iniciativa del Ayuntamiento de Valencia en el año 1886. En Banyeres la primera banda de música se fundó en 1840 con el nombre de “La Primitiva” pasando a denominarse de “Santa Cecilia” en 1882. En 1910 se separaron varios músicos fundando una nueva banda “La Juventud Bañerense”. Iniciada la rivalidad entre las dos bandas “La Vella” y “La Nova” se

Carnet de Socio de la Banda el Fomento. Archivo: Joaquín Silvestre Sempere.

acrecienta el número de músicos en ambas llegando “La Vella” a 40 plazas y “La Nova” a 30. Dado este crecimiento y la dificultad de mantenerlo, a partir del año 1919 empezaron a decaer ambas agrupaciones hasta que en 1928 se disolvieron las dos.

versos directores destacando entre ellos D. Godofredo Garrígues Perucho que la llevó a alcanzar muchos premios en los distintos certámenes en que participó. En 1971, por divergencias entre los componentes de esta banda y la Corporación Municipal, se disolvió.

El pueblo, portador de una gran sensibilidad artística y acostumbrado a contar con sus bandas para cualquier acto festivo, no podía quedar sin banda de música. Por ello en 1929 un grupo de músicos, entre los que formó parte mi padre, se unieron formando la banda “El Fomento” con 16 plazas. En 1932 otra banda “La Unión Musical” con 28 plazas inicia su andadura presagiando nuevas rivalidades, pero el estallido de la Guerra Civil en 1936 hace que ambas desaparezcan. A partir de este año, la necesidad de amenizar determinados actos que surgen, hace que se unan algunos músicos de ambas bandas en una sola sin título reconocido.

En 1974 hizo su aparición la “Sociedad Musical Bañerense” la cual, para adaptarse a la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, adaptó sus Estatutos el 27 de julio de 2007 y pasó a denominarse “Societat Musical Banyeres de Mariola”. Desde su nacimiento ha estado bajo la batuta de distintos directores y continua actualmente desarrollando su actividad.

En 1940 se creó “La Filarmónica” con 40 plazas. Fue dirigida por di-

Bibliografía * Banyeres - Estudio Histórico-Geográfico y Cultural de la Villa. * Las bandas de música: desde sus orígenes hasta nuestros días - Por S. A. M. * Loretta González de Bustos - Revista Bigneres. * Historia de la Música en la provincia de Alicante - Instituto de Estudios Alicantinos.

255

Desde 1997, fecha en que surge la “Agrupació Musical La Nova”, ambas bandas muy integradas en la vida del pueblo comparten las importantes tareas musicales que precisan las fiestas de San Jorge, las de Semana Santa, las Procesiones, los Conciertos de Verano, Fiesta de Santa Lucía...


Pascua y Festa J.A.B.V.

La Semana Santa contiene las fiestas más grandes de la cristiandad. No podemos, ni debemos, olvidar que nuestras Fiestas de Moros y Cristianos son y tienen sus raíces en la cristiandad. La Semana Santa tiene como colofón y fiesta principal del cristianismo la Pascua, la fiesta de la Resurrección, la victoria sobre la muerte de Cristo, el fundamento del cristianismo, vencer a la muerte por ser Dios. Por este motivo no se celebra otra fiesta cristiana mientras se celebra la Pasión y Resurrección de Cristo. La Pascua es variable porque congenia el año solar con el año lunar. La Noche de Pascua (la noche anterior al día de Pascua) es la noche sin crepúsculo. Antes del ocaso lunar el Sol ya brilla en el cielo y viceversa. Esto se produce en la primera luna llena de la Primavera. Una de las maravillas naturales que encierra el calendario cristiano. Esto ocurre entre finales de Marzo hasta finales de Abril. Nuestras Fiestas de San Jorge alguna vez pueden coincidir en estas fechas. Hemos conocido hace poco que el día de Gloria, Resurrección o Pascua Florida cayó el 23 de abril. ¿Qué pasa entonces? Nunca ha pasado nada, nuestras fiestas patronales se han celebrado a partir de la Pascua y aquí paz y allá gloria, todos los actos ancestrales o nuevos se han adaptado a la Pascua variando la Fiesta lo mínimo posible. Así ha habido años de ser Gloria el día 21 y haberse hecho todo con normalidad. Esto ocurre en excepcionales ocasiones, las mínimas de las veces. Hasta el Concilio Vaticano II, la Resurrección tenía efecto el Sábado de Gloria, ahora Sábado Santo. Ese día plantaban la bandera en el castillo. A las 12 del mediodía todo el mundo paraba unos momentos, mientras se revolteaban las campanas, se cantaba el “mos-

Comiéndose la mona en el puente, año 1957.

ques i aranyes ixcau del forat, que el Nostre Senyor ha ressucitat” y a continuar con las labores. El domingo a comerse la mona. La bandera permanecía en el castillo hasta el fin de sus días. Cuanto más ajada estaba menos faltaba para Fiestas, como debería de ser actualmente. La bandera sólo se debe quitar al empezar la Cuaresma, para volverla a poner el día de Gloria. Tanto en Pascua Florida como en Pascua Graná (Pentecostés), el domingo, las gentes íbamos a merendar, a comernos la mona a l’Ansarí. Había muchas fuentes por allí y un caserío que aún está. En la era, los jóvenes de ambos sexos jugaban a rogles, charlaban, se tiraban cohetes borrachos, se formaban parejas, se volvía al pueblo jugueteando, cogidos de la mano y cantando “A la flor del Romero”. El Lunes de Pascua, aunque no era fiesta de guardar, se iba a merendar al Molí l’Ombria. Naturalmente acudía menos gente y se abusaba más de los cohetes borrachos. Tirar cohetes borrachos, carretillas, en el campo es ahora impensable.

256


COL·L ABORACIONS FESTERES

Bueno, pues volvemos al Concilio. Al ser la Resurrección en Domingo cada comparsa empezó a plantar su bandera en un determinado lugar. Los Piratas empezamos plantándola en el Capollet de l’Àguila. Plantábamos dos banderas, la nacional y la negra de los Piratas. Aquello duró poco por la dificultad de subir las garrafas de vino hasta la cumbre. De ahí pasaríamos a plantarla en la Caseta dels Pardalets i después en el maset correspondiente de la filà. A todo esto, se había empezado a hacer entraetes después de almorzar. Según referencia empezaron los Contrabandistas desde el Morer a la plaza. Se fueron añadiendo filaes y más filaes y finalmente tuvo que regularizarse este acto con el nacimiento de les Entraetes, una para cada filà. Se reservaba el día 21 para hacer la Entraeta de la Comissió. Esta entraeta era aprovechada por las autoridades para invitar a cargos políticos y personalidades, hasta que el asunto se les fue de las manos y decidieron dejar sin premio a comisionados, presidentes y trabajadores del ayuntamiento. Entre las cocas de la plantá de bandera, las entraetes y la comodidad de los vehículos, la gente fue dejando de ir a l’Ansarí y al Molí l’Ombria perdiéndose la costumbre de ir a comer la mona todos juntos. Se empezó merendando en los masets, en los bares, en las casetas y ¡qué pocas monas se comen ahora! Esta Pascua arrastró a la Graná y también se dejó de ir en la segunda Pascua a estos lugares. Dejamos de romper el huevo cocido en la frente de alguien, nos dimos de bruces contra el olvido y perdimos una ancestral tradición enraizada en nuestra historia, nuestras fiestas y nuestra religión.

Entraeta de la Comissió, 1979.

En un principio las Entraetes se celebraban a partir del día de Gloria hasta Fiestas, cualquier día de la semana previo sorteo. Recuerdo que el año 1979 vino todo de corrido Pascua, Entraetes y Fiestas. Pronto vino el caso de que no había suficientes días entre la Pascua y la Fiesta para poder desfilar todas las comparsas y se optó por pasar las que no se pudieran hacer después del Domingo de Resurrección, sin contar con los Contrabandistas que la hacen ese día por la mañana, a realizarlas antes de la Semana Santa. En otros pueblos tomaron otras opciones y retrasan las Fiestas si no tienen suficientes días para Entraetes, allá cada cual con sus tradiciones. De esta manera respetamos la religiosidad origen de la Fiesta, nuestras Fiestas de Moros y Cristianos, tan particulares, nuestra tradición, nuestra esencia y nuestro futuro. Espero que después del 12N este respeto siga siendo una realidad.

257

¡VÍTOL AL PATRÓ SENT JORDI!


Las modistas de “La Festa” Juan V. Quintana Cerezal

Si hay un elemento clave en las Fiestas de Moros y Cristianos ese es el traje de festero. Muchos lucen con orgullo la manta o el chaleco heredado de padres o abuelos y otros los brillos y colores de los nuevos pantalones de raso. En cualquier caso, ninguno habría podido lucirlos y hacer de esta fiesta todo lo llamativa, vistosa y alegre que es, si no fuera por la labor de quienes quedan anónimamente entre bambalinas; las modistas. En el invierno de 2016, cumplido el Día de Santa Lucía, patrona de las modistas, reunimos a las principales modistas de Banyeres de Mariola delante de un buen café y una mejor tertulia. Esta es su historia, parte de la historia de La Fiesta.

Los orígenes de la vocación Maruja Romero tuvo la costura como afición desde siempre. Aprendió con Teresica “La Vainica” y después estudió Corte y Confección con Alicia Crespo, otra referente en el arte de la costura de Banyeres. Conoció a Alicia porque una amiga aprendía con ella y Maruja iba a verlas cómo creaban a partir de un trozo de tela. Hace décadas trabajaba en Hijos de Cristóbal Albero y recuerda que les ofrecieron un curso de corte y confección en el hogar parroquial, perfeccionando su técnica. Desde hace 30 años, ya casada, se ha dedicado siempre a la alta costura. Ha realizado algún trabajo de trajes de festeros para familiares y amigos y cita con orgullo cómo alguno de sus nietos muestra interés por cómo se hacen ciertas labores de costura. Maribel Crespo, que reside en Alcoi, aprendió, como Maruja, de su hermana Alicia, 18 años mayor que ella. Sabía desde siempre que tenía que ser modista, y así, el aprendizaje es más fácil. A los 12 años recibió clases de Elena Calatayud y recuerda con simpatía cómo iban a la salida de misa para ver las prendas que estrenaban las mujeres.

Maruja se ha dedicado principalmente a la alta costura, realizando algunos trajes de festero a sus familiares. También se emociona cuando su biznieta de 10 años le pide que le enseñe a coser botones, precisamente la actividad que menos le gusta. Marisa Vicedo, con 12 años también recibió clases de Elena Calatayud. Al acabar el colegio a los 14 años hubiera ido a estudiar a Valencia, pero no eran tiempos de facilidades, así que hasta los 19 años fue dependienta en una tienda de Banyeres y entonces ya se fue a Valencia, obtuvo allí su título en una academia de Corte y Confección y comenzó a dar clases en Banyeres hace ya 38 años, enseñando a bordar y practicando su oficio tan bien, o mejor, ahora como antes. Elvira Belda Verdú comenzó en el mundo de la costura con el regalo de Primera Comunión de sus abuelos: una máquina de coser. A su madre no le gustaba coser, por lo que le pasaba a ella el mono de trabajo de su padre para que lo reparara. A Elvira no le gustaba el trabajo en fábrica, así que ya con 18 años recibió clases de Amalieta “La Pera” y hoy en día, 48 años más tarde, sigue en activo. Recuerda con gracia cómo iba a misa para ver la ropa que cosía Maribel Crespo a sus clientas, y así aprender trucos y maneras de resolver cuellos, mangas, abrigos… Magda Belda tuvo una vocación más tardía. Como casi todas las niñas de su época empezó a coser en casa, a los 9 años. Siendo ella la mayor de las hijas, sus padres facilitaron que aprendiese con Teresica “La Vainica”. Aunque en la intimidad del hogar quedó todo. Ya con hijos en edad escolar comenzó a acudir a un sastre y obtuvo su título por correspondencia. Motivada por su madre, comenzó a elaborar los trajes de sus hijos y vecinos. Califas, marrocs, moros… y en las últimas décadas se especializó en turbantes de moro viejo, siendo un referente, si no la única, en esa labor. Aprendió, aplicando el refrán “fent i desfent s’ensenya la gent”, deshaciendo un turbante y equivocándose

258


COL·L ABORACIONS FESTERES

mucho. No en vano el primero parecía más una paella que un digno turbante. Mari Carmen Soriano comenzó en el colegio a elaborar trajes para sus muñecas, a los 13 años ya sabía a qué quería dedicarse y aprendió con un curso por correspondencia que vio en una revista. Al acabar los estudios primarios, a los 14 años, ya tenía el título teórico. Para la práctica fue alumna de Elvira Belda, su prima segunda, dos años más. A su casa acudía después de colegio o del trabajo en la fábrica. Y posteriormente a investigar deshaciendo y haciendo cosas (fent i des-

fent, fent i desfent). Estuvo a punto de ir a Valencia a aprender en la escuela de artes y oficios, pero cuando llegó la matrícula a casa y su padre vio que iba en serio, prevaleció la idea de que no eran tiempos en los que una niña pudiera irse sola a la gran ciudad. Da clases de corte y confección en Ontinyent y su pasión ha sido siempre investigar, deshacer y seguir aprendiendo. Ahora está muy centrada en el diseño de trajes de ballet, coreografías para espectáculos de teatro y de entradas festeras. También participó en la confección del Drac de Sant Jordi de “La Llegenda”.

De izquierda a derecha. De pie: Elvira Belda Verdú, Magda Belda Llopis, Mari Carmen Soriano y Marisa Vicedo Ferre. Sentadas: Maruja Romero Francés y Maribel Crespo.

259


Las modistas de“La Festa” Los trajes de “La Festa” Cada traje tiene su complicación y su arte. No es ninguno sencillo y es de destacar la entrega con la que se cuida cada detalle de los mismos y el respeto que se tiene en el pueblo a todo el conjunto. No se ve en todas las comparsas de otros pueblos. Puede que el festero vea su traje sencillo; si todos son iguales, debe ser algo muy mecánico. Pero nada más lejos de la realidad. El traje de estudiante puede parecer sencillo, pero sólo manejar el terciopelo, que resbala la aguja y que brilla de una forma u otra según el sentido del pelo, ya tiene su complicación. Por no hablar de las puntillas y otros detalles. Un chaleco de masero o de marroc puede requerir una o dos tardes. El bordado de una chaqueta de contrabandista puede costar unos 800 euros, por lo que coserle los ribetes y otros elementos implica una gran responsabilidad y atención para no estropearla. Al parecer sólo Marrocs y Moros Vells tienen descrito con detalle en sus estatutos las características de su traje oficial, o al menos son de las comparsas de las que las modistas tienen instrucciones concretas de confección. Si todas las comparsas tuvieran una descripción detallada y con fotos que facilitarles, la labor sería más sencilla y con un resultado aún más homogéneo. Aunque sin duda destacar que los trajes de las comparsas de Banyeres son de los más cuidados de los existentes. En Banyeres apenas se ven trajes gastados, y en eso las modistas se fijan mucho. Antiguamente el traje viejo se dejaba para disparar, ahora es más frecuente que se les deje para arreglarlos.

El presente y futuro de la profesión Llama la atención que ninguna de nuestras modistas tuviera una madre también modista. Salvo Maribel Crespo, ninguna ha tenido un referente cercano. La vocación en todas ha sido natural y ha provocado el nacimiento del interés por el arte desde muy jóvenes. Escuchando a las modistas hablar del método Eva, sistema Martí, sistema Amador… métodos clásicos de aprendizaje y técnicas de corte y confección que hoy podemos encontrar por internet, imaginamos tiempos pretéritos, pero podemos comprender que éste, más que un trabajo, es una forma de vivir. Sufrida, no en vano es fácil padecer de dolores de espalda, cervicales y callos en las manos, pero agradable. Coinciden en valorar que las nuevas generaciones se centran más en el diseño, en los dibujos, que en la confección. Pocos se interesan por coser, y en el proceso del patronato, la modista está pensando no sólo en el dibujo, sino también en la tela, cómo cortarla, cómo coserla… actualmente esa labor está en peligro. Antes se esperaba a estrenar el traje en Sant Jordi o el abrigo en Navidad. O cada una se hacía la ropa por necesidad: “si querías una falda, la madre te obligaba a comprarte la tela y hacerte la ropa”. Ahora todo es más efímero, prácticamente de temporada. Así, es difícil el relevo generacional en esta profesión. Es importante dar valor a las prendas, a la tela, al diseño, a la labor artesanal de la modista. Consejos a quien se quiera dedicar; que sea vocacional. Las grandes casas de telas y confección tienen el cartel colgado de “se necesitan modistas”. Hay que valorar que las prendas de una modista son exclusivas y a la medida.

Como en todo, no faltan anécdotas, como la que tuvo Maruja, que en alguna ocasión ha tenido que entregar un traje habiendo comenzado la Entrada. Apuramos mucho los tiempos y las modistas no saben decir que no.

Epílogo

Un consejo para cuidar trajes tras las fiestas y que dure años y años: airearlos colgados de perchas y si es necesario lavarlos en tintorería.

Una gran profesión, como sus profesionales, a las que aprovechamos estas líneas para destacar su dedicación y esfuerzo. Gracias.

260


COL·L ABORACIONS FESTERES

Son las fiestas de mi pueblo, las fiestas de la armonía Pascual Martínez Martínez

Abril resuena en la historia como un mes de fantasías, donde ríe la alegría y el mundo nos hace ver que no hay amor sin querer. Por eso los bañerenses, en honor a su patrón, cuando llegan estas fechas, engalanan sus balcones de florecillas silvestres que adornan a su Patrón. Removiendo cielo y tierra sacan fuerzas sin tenerlas, haciendo bello el momento, las fiestas que a todos gustan, fiestas de mucha ilusión donde los flojos se crecen y la ilusión se hace fuerte buscando esa gran pasión que les hace ser valientes. Cerca ya el día 22 empiezan las entraetas. ¡Habrá cosa más hermosa que ver a la juventud gritar con tanta inquietud! No tiene calificativo este momento vivido en esa noche de fiesta. Cada comparsa es mejor. La música les persigue buscando en cada canción ese sonido perfecto para cubrir el momento de tanta felicidad. Si alguien se siente mayor, para eso está el pasodoble. Para remover la salsa de estas fiestas de ilusión. ¡Qué bonito recorrido y que momentos vividos! No hay nada que sea mejor que un desfile, bien comidos y después de habernos bebido unas copitas de ron. Según la tradición, borracho no se desfila. Eso sí es una traición. No conoces a la gente y se pierde toda la gracia de esta fiesta tan bonita. Terminan las entraetas y se respira un ambiente que impregna de buen hacer. Capitanes y familia y todo aquel que les mira, vestidos de esa ilusión que hace crecer el ambiente. Por fin el día 22, una ofrenda de

pasiones de muy bonitos colores, desfilando en procesión llegando frente a San Jorge que espera con mucho agrado esta ofenda de sus fieles que le adoran como nadie. A eso de la media tarde de este día 22 que resulta interesante, forman escuadras y mandos saliendo en gran formación desde la torre a la plaza. La gente aplaude con fuerza ese ir y venir de escuadras vestidos todos de gala desde el pequeño al mayor. ¡Qué interesante momento para recitar un verso sonando esa melodía que acompaña noche y día al cansado ya festero! Pero la cosa no acaba. En la diana nos vemos. Allí de nuevo el desfile, pero un poquito más serio. Todos luchan por lo mismo, ser un día los primeros. La gente aplaude con ganas, los rayos de sol entrando por las esquinas más frescas donde aguardan los festeros tomando sorbos de herbero. Después de este gran evento, el momento religioso. Darle gracias a San Jorge por estos bellos momentos. Después de la procesión un estruendo resuena. Ya todos en pie de guerra, hay que esperar la señal si todo está preparado. La lucha es una razón para defender la villa. ¿Preparados…? Va a empezar. De momento las guerrillas que no son nada formales. Alrededor del castillo crece la furia cristiana siempre con las mismas ganas de doblar al más valiente. La fortaleza es un fuerte que no se achica y resiste. De sus almenas caen vasijas de agua hirviendo con la mala idea siempre de quemar al que hay debajo. Y no termina ahí la historia. Se va enredando la cosa y lo que era una guerrilla, se ha convertido en historia. Una historia que perdura cada año por estas fechas. Resucita en la memoria de todo aquel que lo siente como algo tan necesario para seguir recordando que nuestra fe se hace fuerte sólo nombrando la fiesta. ¡Que San Jorge nos proteja! En su honor se hace esta fiesta. El cielo cierra los ojos. La niebla, que junto al río quiso acampar este día, se deslizó suavemente tapando el valle de sombra. Las bande-

261

ras se movían. Un suave viento de tramontana refrescaba la movida. El vencedor desde arriba y el perdedor desde abajo, dialogan con voces fuertes. El perdedor va y le advierte: - Si no bajas subiré y tomaré este castillo. Pero el vencedor astuto, al luchar con la ventaja de ser el más poderoso, rio con guasa el arrojo y le dijo con voz tierna: - Las cosas que hace la guerra… ayer fuisteis derrotados y hoy volvéis a presentaros ante estos muros de piedra y no pidiendo clemencia, no, sino buscando la gresca. ¡Sois el colmo! No lo entiendo. Si ves que bajo, te marchas o te daré tal paliza que te doblaré la espalda. Y eso que eres forastero, que aquí se respeta todo, porque si fueras del pueblo, de tu piel me haría un tambor. - Fanfarria no te hace falta –le contestó el perdedor–. Te espero en ese lugar donde mueren los valientes. Allí estaré con mi gente para tocarte los tiestos. ¡Fanfarrón de media caña! - Ya puedes ir forastero, que reuniendo a mis hombres te voy a dar tal paliza que ni la mujer que amas va a reconocer tu cara. ¡Luchador de pacotilla! ¡Pues no viene el presumido a amargarme la mañana! Esto de la guerra es serio. Escóndete donde puedas que la fe mueve murallas y a nosotros no nos falta, protegidos por San Jorge que a nuestro lado cabalga. No te das cuenta ignorante que llevas las de perder. Si apenas te quedan hombres. ¡Anda, ve y escóndete que, si me ves con la vara, una de palos te daré! Estas fiestas pueden ser unas de las más bonitas. Así las quiero yo ver, desde el principio al final, siempre con el mismo ambiente. Son las cosas de Pascual. Al año que viene más, si Dios nos tiene presentes. Os deseo lo mejor a todos los bañerenses. Os doy un abrazo fuerte. Os siento en el corazón. ¡Qué viva el Santo Patrón con sus fiestas y sus gentes!


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.