Aire Nou de Bao www.airenou.cat
2022 - retrospectiva 2021
Catalunya Nord
una entitat al servei de la llengua catalana
Mot del president Els 25 anys d’existència de l’Associació Aire Nou de Bao, no els sem pas vistos a passar. Una Festa Major, una visita dels Arreplegats, una visita d’en Puigdemont i dels altres exiliats i ploc! Tot a terra. Només dos mesos quan teníem tantes coses a fer, i el començament presentava bé, per aquest quart de segle! Llamp t’encengués Covid!
Els castellers són especiers!
Els 26 anys, els hem començat a sis mesos, i teníem moltes coses a fer. Ja recuperar el temps perdut. De fet dels 26 anys, n’hem pogut fer que sis mesos. I encara fent a polit que «això» ens torni pas a caure sul cap ja que la bèstia continua passejant-se pel món.
Ell: Molt bé. I doncs esdevindrem especiers... i després?
En fi, hi hem tornat a La Vilbau! Per reprendre les nostres activitats habituals més els Balls de Bastons nascuts durant els confinaments.
Comença molt malament aquesta reunió... Sem cinc a discutir... i un ja voldria que s’acabi aquesta reunió sobre l’agrupament de compra. Especiers... ha dit especiers... ! Grrrrr, serà difícil convèncer... Jo: Escolta, un agrupament de compra és justament el que falta a la nostra associació: cada dues setmanes, gràcies a la nostra pàgina web, la gent podrà comprar verdura, fruita, cervesa (!!!) i carn, tot biològicde qualitat, i de productors locals. Podrem també comprar productes com pastes, sabó, arròs, etc... A més a més, com que comprarem junts, en col·lectiu, els preus seran més barrats i els productors guanyaran més diners.
j u e r p l E
r e p ust
s t o at
Ell fuma, però no contesta... s’impacienta... Jo: i ... cada persona haurà d’ajudar cada dues setmanes, durant dues hores màxim! Arrufa el nas... Aquest és el tema difícil... Jo: Quan vas al supermercat, per exemple al Prisunic, dura dues hores, no? Dues hores a escoltar una música podrida, dues hores a hesitar entre un plàtan de Nicaragua i un de Canàries, dues hores per barrellar-te amb altres clients per una plaça d’aparcament, dues hores per donar més diners al Prisunic que al productor! Ara amb l’agrupament, aquestes dues hores, les passaràs xerrant amb productors locals que t’explicaran com fan créixer l’enciam sense verí, productors que te donaran “patidoux” gratis quan compraràs tomàquets per fer-te descobrir aquesta verdura, etc... Ara ja escolta més...
Mengem fruita verdura de temp i orada
r o t c u d o r p Del r o d i m u s n o al c
Crec que no li agrada passar dues hores al Prisunic... Jo: I mira, com més gent hi haurà a l’agrupament, més baixos seran els preus i menys temps passarem a ajudar! Ara s’il·lumina la seua cara, i la del company del costat: com més gent s’apuntarà per comprar, més gent vindrà al local per recuperar el menjar (i la cervesa!)... a les set i mitja els dimarts!!! Dos altres somnien: “Sí, això és autogestió! Controlarem el que comprarem!” Un altre s’alegra pensant als bons plats que cuinarà! I jo... jo descobreixi que el projecte que proposem funcionarà i permetrà a la gent de l’associació de comprar un menjar de qualitat i barat. JB Douady
Al’Terres Natives Aire Nou de Bao esdevé una cooperativa de de proximitat, social i solidària, sostenible ecològicament, convivial, creadora de lligams i de gestió democràtica. Inscriu-te, fes-te bio-actor, participa a millorar el món i el benestar de tots.
1 dimarts cada 2 a la VILBAU
Gel, mascaretes, distanciació… Ara a nivell de distanciació cal reconèixer que si pels músics és possible, si pels Diables pot anar i pels Bastoners amb pals d’un metre se pot fer, pels Castells és més complicat. A l’horizontal amb organització, la distanciació és respectada (i inútil), però verticalment? Hem pas trobat la manera. Això fa que hem tingut d’esperar abans de tornar a fer Castells! La sorpresa, la bona sorpresa de la rentrada, és que gent nova ha entrat. És bon signe: els nous més els antics quan tots retrobaran el camí faran una Associació encara més important que portarà Aire Nou, en 2022, a un nivell més alt. Pels Castells, la tècnica ens ha permés de recuperar aquest final d’any, castells de 6 i el pilar de 5. És pas mal! Per sort, d’ençà de la represa hem trapat gent que ha gosat provar animar el seu poble i aixins, totes les activitats airenovenques han pogut sortir als carrers aquests sis mesos. I lo que s’ha vist, és que als membres d’Aire Nou els hi feia plaer d’hi tornar i de fer festa i de s’ho passar bé i de participar a la nostra tasca de promoció i defensa de la nostra cultura i llengua.
Sumari P2: Al Terres Natives P3: Mot del President, sumari, activitats, contactes P4: Castells P5: Falcons P6: Gralles P7: Sorollosos P8-9: Diables, Bruixes, Banyetes, Dracs P10-11: Bastoners, dates destacables P12-13: Auca del Ball de Bastons P14-15: Fer front a l'àguila i la creu P16-17-18: La Batalla dels Dracs P19: Encreuats P20: Nous nats P21: El Rodal P22: La llengua catalana a l’espai públic P23: Entrevista al Pierre Lissot, director de l’OPLC
Activitats Castells i falcons: assaigs el dimarts de 19h30 a 21h30 i el divendres de 20 a 22h Cap de colla: Laura Pi, Cap de pinya: JeanLouis Torres, Cap de tronc: Sonia Jorio, Cap de mainada: Hervé Pi, ajudants: Mireia parra Fabrés, Célya Broto. Gralles: assaig el dimarts de 19h a 21h Cap de Gralles: Laia Casals. Bastons: assaig el dimarts de 18h30 a 19h30 Cap de baston: Sam Barnades Sorollosos: assaig el divendres de 18h15 a 20h Cap de percussions: Anne Prats.
Per cert, els baotencs i els altres han patit dos anys sense Identi’CAT, però el 2022, si no hi a res de nou els tornarem a oferir aquesta festa tan esperada.
Diables: reunions/assaigs puntuals, formacions a la demanda. Cap de colla: Pierre Loreto.
De sortides solidàries tampoc se n’ha pas pogut fer, tret de la manifestació contra la retallada de la llei Molac. Llei que defensava les llengües minoritzades, i que el senyor Blanquer, que només té el francés de París com a única referència ha fet capgirar! I també la manifestació per la defensa de la Bressola que el batlle de Perpinyà bloqueja dins la seva voluntat vital d’obrir un nou col.legi i un liceu.
Sacs de Gemecs: un dilluns cada dos Cap: Vanessa Fauchier.
Blanquer i Alliot són pas els sols a posar entrebancs a les llengües minoritzades. D’altres francesos és clar, però també els Espanyols que s’escarnissen contra la llengua catalana i contra Catalunya que voldrien fer desaprèixer del mapa. Ens promet treball pels anys a venir! Sem a punt! Però de moment pensem en el 2022 i totes les coses que hauran de fer airenovenques i airenovencs. Recuperar els Castells de set pisos, Més figures de Falcons, fer petar encara més carretilles, fer més soroll amb les percussions, tenir encara més gralles, fer més Balls de Bastons, passejar encara més sovint l’Hamlet i en Berrugues... Retrobar les festes que solem organitzar: Calçotada, Arreplegats, Identi’CAT... Arreplegar molta gent per promoure i defensar la nostra cultura. De moment sem sus del bon camí, cal confirmar i anar encara més lluny. Per això faig confiança a Aire Nou, que malgrat tot aquest embolic covidesc ha mantigut l’objectiu. Bon any 2022. Bernat Casals
Contactes President: Bernat Casals Secretari: Hervé Pi Tresorera: Marie Lopez Contractes: GiL Rius Vocals: Laura Pi, Laia Casals, Joana Serra, Simona Casals Balent, Vanessa Fauchier, Sam Barnades, Pierre Loreto, Elena Pi, Miquel Casanova. airenou@airenou.cat www.airenou.cat @Airenou facebook.com/airenou.bao t.me/airenou
Castells
Falcons? Falcons! Falcons? Sem al juny
Temporada 2021: una represa lenta però segura
Ells: Caldria poder posar la faixa i tornar a fer castells.
Des de l’11 de juny 2021, moment en el qual hem pogut per fi tornar a l’activitat, hem mantingut un ritme constant d’assajos i d’actuacions.
Joan: Mireu, les restriccions s’aixequen de mica en mica, però no prou per a poder fer pinyes.
Hem assajat tot l’estiu, agafant el temps de recordar les tècniques de pinya, de recuperar les posicions de tronc, de reaprendre a la mainada a construir un pom de dalt i ensenyar a tota la gent nova què són els castells i per què ens agraden tant!
Ells: En tenim ganes, fa més d’un any que esperem, perdem gent, perdem nivell, la mainada creix, tenim ganes de tornar a plaça... Joan: Doncs fem falcons.
El primer pilar de 4 l’hem descarregat a Millars el 7 d’agost, dia en què havíem d’actuar com cada any, en una de les places més importants per la nostra colla. Un pilar emocionant, el primer de la temporada. Després d’aquest n’han seguit molts més per les places i vilatges de Catalunya Nord.
Ells: Vols dir? Vols coronats - Formiguera
Hem continuat assajant i el 3 d’octubre a Illa hem portat el primer 3d6, un castell important que ha marcat la represa real de l’activitat.
Vols de 3 i de 4 - Sant Cebrià
Ells: Però vols dir que la gent vindrà a assajar per a fer falcons? Joan: Provem?
Finalment, la primera actuació completa ha sigut possible per les Diades Airenovenques, el 14 de novembre, amb dos pilars de 4 simultanis, un 3d6, 4d6, 4d6a i la cirereta amb el pilar de 5. Hem retrobat per fi les sensacions dels assajos, a vegades difícils i altres vegades excepcionals, l’emoció de la plaça, quan després de tants mesos d’assaig, descarreguem tots els nostres castells amb la confiança i la tranquil·litat que acostumem a tenir.
Joan: Sí, posem faixa, fem grupets de 15 o 20 persones, podem fer moltes figures sense el contacte necessari per a fer pinyes.
Sem al juliol Ells: Fa plaer, la mainada s’engresca, de mica en mica la gent torna i posa la faixa, tornem a animar places, tenies raó.
1er Pilar de 4 del 2021 - Millars
Sem al setembre
El 2022, celebrarem els 25 anys de la nostra colla, una temporada on ens esperen cites importants i on tindrem l’oportunitat d’actuar amb les millors colles castelleres de Catalunya.
Ells: Podem tornar a fer pinyes, ja hem fet el pilar de 4, ara cal fer el 3de6. Joan: Però, continuarem a assajar i fer falcons?
Un any per recuperar els castells de 7 i gaudir!
Ells: Ja veurem, per ara a assajar castells, hem de fer 3 castells per les Diades i queda poc!
Laura Pi
Hervé Pi
1er 3de6 del 2021- Illa
Escala 7x8 - Ribesaltes
1er Pilar de 5 del 2021 - Bao
Gralles
Les gralles airenovenques, com totes les activitats d’Aire Nou, han reprès la seva activitat després de quasi dos anys de silenci. Per fi, hem pogut tornar a tocar pels castells, pels falcons i pels cercaviles. Enguany, hem afegit al nostre repertori alguns balls de bastons ja que també acompanyem la nova activitat de l’associació. Però què és aquest instrument ? És un oboè tradicional (instrument d'interior cònic) de la zona de Catalunya. Aquest instrument té un volum alt i s'utilitza majoritàriament al carrer en formacions de castellers o geganters.
Com es fabrica ? La construcció de la gralla és un procés llarg i delicat, on s'utilitzen tècniques pròpies que podrien ser emprades en altres oficis com la talla o la joieria. Les gralles es fabriquen amb fustes d'alzina, ametller, bubinga, boix, olivera, granadillo i ginjoler.
Sorollosos Hi ha moviments a dins de l’aquari! Després de molts mesos, els assajos han reprès seriosament durant el mes de maig de 2021. Seriosament?
Es toca amb llengüeta de doble canya.
Millor dit regularment!
Video : TV3 - Quarts de nou - El Xavier Orriols, luthier - A ritme de gralla : https://www.youtube.com/watch?v=sWvsQgB1nI
Cal dir que els assajos del dimarts (previstos inicialment pels nous) no han sigut inútils als antics. Doncs revisió general per tothom!
Laia Casals
Aquests dos objectes es diuen els pals. Aquesta cosa rodona que fa soroll quan piquem a sobre és un tambor, una caixa, un bombo… Hi ha « tornes »… hi ha « breaks » És possible que el xiulet pertorbi tot això. Les nombroses actuacions d’aquest estiu nos han ràpidament fet capbussar, i sembla que avui tots els peixets vermells siguin feliços en el seu medi natural! Una explicació per a neòfits: un percussionista té una memòria auditiva de només uns quants segons. Acollim amb plaer uns nous exemplars: Marie, Laetitia, Angelique, Emma, Kévin i la Sylvie. Altres joves amb un gran futur continuen a surar al mig dels seus models: Noé, Aalyah, Athéna, Yann, Rebécca, Hanaë, Maé, Ryan i la Sarah. Per acabar retrobem les antigues nedadores de competició: •
la Yvonne (la més creativa),
•
Eponine (que ha passat la crisi d’adolescència)
•
Noëlle (l’exemple típic del peix que es recorda que hi ha assaig)
Per concloure la colla ha crescut i sota l’aigua tot va bé! Anna Prats
Diables - Bruixes - Banyetes
El foc ho mata tot! Malgrat la pandèmia i un any sense activitat social, els diables com el Fènix van renéixer pel foc. Hem començat per una assemblea el 27 de març per un canvi de cap de colla, en Pierre LORETO, que va proposar fer evolucionar la colla actual amb la idea de fer igual que les colles antigues (fer més un ball de diables que un correfoc amb diables que corren per tot arreu) afegint noves figures a les places (com la ronda de foc), i per això s'ha programat diversos assaigs. Les maces van sortir per primera vegada (post covid) a Vilallonga de la Salanca el 23 de juny per Sant Joan, ens va agradar retrobar-nos amb el públic. El públic i el nou equip municipal van apreciar l’espectacle, prometent que els anys a venir nos tornaran a contactar per poder compartir una vegada més aquesta bona olor de pólvora que tant agraïm. En seguit el 4 de juliol els
diables i Bruixes cremàvem carretilles a Sant Cristou (Occitània) pel final de Total festum, el 10 de juliol participàvem a la Trobada de Bestiari amb el drac HAMLET i el Berrugues a Tuïr, el 4 d'agost animàvem un correfoc als Banys, el 4 de setembre els Banyetes participaven a la Festa Major de la Jonquera, i el 19 de setembre els Banyetes participaven a la Trobada Gegantera de Sant Hipòlit de la Salanca, el 23 d’octubre els Diables I Bruixes feien un Ball de Diables a Cabestany i el 30 un correfoc estàtic a Girona. El 6 de novembre els dimonis del Riberal actuaven a Perpinyà per a denunciar el Tractat dels Pirineus, el 13 Diables i Bruixes i el 14 els Banyetes sortien per les Diades Airenovenques, o sigui 11 intervencions el 2021. Tot això demostra que, com pels balls d’en Serrallonga o a les antigues festes majors, el que queda al final són els dimonis els que ho netegen tot pel foc ... endavant diables de Bao!! Pierre Loreto
Hamlet - Berrugues
Ball de bastons del Riberal
Apunta’t aquestes dates, passaran coses! Trobareu a sota unes de les dates destacables de l’agenda airenovenca.
En temps de pandèmia s’havia de ser creatiu i optimista per a fer noves propostes. A l’estiu 2020 en Sam va proposar crear de nou el Ball de Bastons del Riberal, una proposta que va atreure unes desenes de persones al primer assaig. Un any i mig més tard, el 15 de novembre a les 11 del matí, plaça de l’Església de Bao una quinzena d’airenovencs protagonitzaven “l’auto presentació” de la nova colla nordcatalana. Una presentació emmarcada en les Diades Airenovenques 2021. Dues colles havien d’apadrinar el Riberal, però finalment el bateig se va fer en solitari. Ara a treballar per a aprendre nous balls, ser més nombrosos, adquirir més tècnica i compartir plaça amb altres agrupacions per Identi’CAT 22.
És evident que hi haurà més actuacions castelleres, més correfocs, més balls de bastons... Més intercanvls, el viatge d’estiu, festes, manifestacions... El 2022 Castellers i Gralles celebren 25 anys, el 2002 celebràvem la primera edició d’Identi’CAT (llavors la Primera Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord), comptem 20 anys, l’hem de celebrar com Déu mana. Per Sant Pere tornarem a Prada? Anirem a Banyuls el juliol? Tornarem al Palau dels Reis de Mallorca per a donar la benvinguda als que s’instal·len a Catalunya Nord? Desitgem que 2022 sigui com els anys precedents la pandèmia, un any amb moltes trobades.
Gener
Setembre
7 de gener: tornem als assaigs. AG de Castells i presentació del calendari.
4 de setembre: castells a Illa.
23 de gener: castells i calçotada per la Sant Vicenç, Festa Major de Bao. 30 de gener: participem a les Decennals de Valls (preveure cap de setmana).
Febrer 12 de febrer: Nit Castellera del Riberal.
Març 11,12 i 13 de març: Els Arreplegats tornen a Catalunya Nord.
Abril 2 d’abril: commemorem 322 anys de prohibició de l’ús públic de la llengua catalana, 322 anys de resistència. 10 d’abril: castells a Manresa (preveure cap de setmana). 21 d'abril: V Congrés Internacional de joves investigadors en llengua i literatura catalanes a la universitat de Perpinyà. 23 d’abril: Sant Jordi. Actuació castellera a Guissona.
Maig
11S: Diada Nacional de Catalunya. 17 de setembre: castells i correfoc a Sant Cebrià. 18 de setembre: Diada castellera a Figueres. 25 de setembre: serem qualificats per a participar al Concurs7 de Torrembarra? Depén de tots nosaltres.
Octubre 21 d’octubre: Assemblea General, castanyes i vi nou. 22 i 23 d’octubre: participació a la Festa Catalana de Cabestany.
Novembre 7 de novembre: Commemoració del Tractat dels Pirineus. 11, 12 i 13 de novembre: Diades Airenovenques. 26 i 27 de novembre: Festa Major de Vinçà (a confirmar).
Desembre 10 de desembre: Tió de Nadal. 26 de desembre: Rifla.
14 de maig: actuació castellera a Llívia 21 de maig: Bressolada a l'estany de Sant Esteve. 21 de maig: correfoc de la Pau i Treva a Toluges. Del 24 al 29 de maig: Identi'CAT 2022 - 20 anys de la primera edició.
Juny 23 de juny: revetlla de Sant Joan, castells, falcons i correfoc a Vilallonga de la Salanca.
Juliol 1 de juliol: Intervenció a l’escola Bressola del Vernet amb Banyetes, Gralles, Sorollosos, Castells. 2 de juliol: celebrem la Sant Pere a Sant Cebrià amb castells.
Agost 4, 5, 6 i 7 d'agost: Fires de Millars. Dijous 4 a 22h ball del Drac Hamlet dissabte 6 a 17h actuació castellera amb els Tirallongues de Manresa diumenge 7 a 12h cercavila amb Banyetes, Bastons, Sorollosos, Gralles diumenge 7 a 21h30 correfoc
Solució encreuats pàgina 17
Fins que un matí, una carta va arribar i com jo era "esclau" vaig haver d'anar a buscar-la. Ho aprofità i llegí la carta amb molta precaució: Ha decidit aplicar aquestes normes per tenir una defensa més forta, però també n’he afegit unes altres: Pels soldats que ja treballen en el servei militar: 1. Són ells qui marxaran del país per anar a protegir les fronteres 2. Tots els soldats estan obligats a anar a combatre. 3. Totes les persones que hagin fet el servei militar estan obligades a anar a combatre. Fins aviat camarades, X PS: Tu no estàs obligat a anar-hi.
Fer front a l'àguila i la creu "30 de gener de 1933, Berlín, Alemanya avui Adolf Hitler és nomenat Canceller d'Alemanya." Normalment sabeu què passà després, però jo us vull contar la meva història, la que visquí durant aquesta guerra. Tot comença a Finlàndia...
30 de novembre 1939. Aquest dia i entrada la nit les tropes de Joseph Stalin ens atacaren. Jo treballava en un far, quan vaig veure els vaixells de l'URSS i fiu sonar l'alarma. Just després d'haver fet sonar l'alarma, tots els soldats que protegien el país es mobilitzaren cap a les costes per protegir-nos. Érem molt pocs soldats. Els soldats soviètics ens podien guanyar molt fàcilment, però nosaltres teníem el costum de trobar-nos dins la neu i havíem desenvolupat tècniques molt originals: el còctel Molotov, per exemple. Aquest cóctel consistia a posar querosè dins d'una ampolla de vidre, posar un drap xop al coll de l'ampolla, encendre'l i gitar-lo sobre els tancs soviètics. Seguidament, els tancs s'incendiaven i acabaven explotant. Aquesta idea ens havia permès guanyar moltes petites batalles. Per sort, tenim més de 10.000 caixes de fustes plenes de còctels, n'hi havia només 30 dins de cada caixa. En total, unes 300.000 unitats. "Segurament que n'hi haurà prou per eliminar tots els soviètics, a més en podem fer en un tres i no res”, vaig pensar. Però la realitat fou molt diferent. Acabàrem totes les reserves de còctels en quatre dies, mentre que normalment ens haurien d’haver durat tot un mes. Ja feia una setmana que els combats havien començat i ja hi havia moltes famílies fineses que no tenien pares o germans amb edat d'anar a la guerra. Un dels meus fills havia mort i, per venjar-lo, decidí d’anar a combatre l'enemic que, altrament, ja m'havia greument ferit. Tinguí la mala sort que dos dies després que anés a combatre un còctel Molotov em va cremar tota la cama dreta. Un soviètic havia pres tota una caixa i ens gitava els còctels a nosaltres. Gràcies a la medicina finesa, poguí tornar als combats amb rapidesa. Malauradament, la mala sort em seguia allà on fos i fos com fos. Així és que els soldats soviètics em feren presoner i em portaren a uns 80 quilòmetres de la vila d’Stalin, a Stalingrad, obligat a treballar la terra i el petroli soviètic. "Ahir, 22 de juny de 1941, Adolf Hitler ha trencat el pacte germanosoviètic i llança una ofensiva sobre l'URSS." Tots amb els qui treballaven eren presoners dels soviètics. Un dels meus amics em va venir a veure el mateix vespre i em digué: - No hem mort a Finlàndia i haurem de morir aquí, contra l'àguila i la creu -va remugar. A darrere meu sentí uns plors. Era el fill d'un dels meus amics que s'havia fet mal amb la destral. - Ell també haurà de morir a la guerra? -em demanà un amic meu. - No ho sé, però hem de pregar perquè els nostres fills siguin lliures! -vaig respondre enèrgic. - VISCAAAAA!!! -cridaren tots. - Quant de temps penses que durarà aquesta guerra? -em preguntà el Johan Oberg. Em quedí uns segons sense saber què dir. No podia respondre
la seva pregunta i quedí en silenci com un imbècil. “Potser aquesta guerra durarà trenta anys, o potser en durarà dos, no ho sé, i no ho podré saber fins que no s'acabi. O potser no s'acaba mai”, vaig pensar. Aquell vespre, quan arribí a casa del meu amo, el sentí parlar amb un altre home. - Has sentit, Adolf Hitler llança una ofensiva a l'URSS. Et penses que arribarà a derrotar-nos? -va dir el meu amo. - No ho sé, però el qué sé és que ens faran mal. Te'n recordes quan vam atacar Finlàndia? Vam acabar perdent contra un enemic molt feble, imagina’t contra els nazis. Què penses que passarà? -va replicar l’altre home. - No ho sé. Però tens raó en una cosa, vam perdre contra Finlàndia -va dir. - Penso que si enviem els presoners a la guerra, a més dels nostres soldats, potser tenim una sort de guanyar. Hem fet molts presoners i això són moltes mans... -10.000, vam fer 10.000 presoners. Segur que sí, que ells moren pel nostre país i podríem tenir una sort de guanyar contra Hitler. Però serà difícil. - Demà, enviaré una carta a Stalin, a veure el que pensa de la nostra idea. - No oblidis de posar el meu nom a la carta. - Sí, sí, ja ho sé. Fins aviat. L'endemà, decidí anar a explicar tota la conversa els meus amics, ja que aquesta nit no havia pogut dormir per falta de la por que cada vegada m'envaïa més. Tots els meus amics és quedaren bocabadats, tots teníem por, aquestes terres no són nostres i això feia que no érem nosaltres qui havíem de decidir com havia d'actuar el país per evitar que l'enemic les envaeixi. A més, segurament que no som nosaltres qui decidim com actua el país, sinó que també és molt possible que siguem nosaltres qui hem de defensar aquest país.Cada vegada les nits es feien més llargues, jo i tots els meus amics no sabíem el que passava a fora de les nostres fronteres. No sabíem quin dia, nosaltres, els finlandesos hauriem de protegir l'URSS. "Hola amic meu, Stalin ha acceptat la nostra proposta, però ha afegit unes consignes: 1. Tots els presoners estan obligats de fer els entrenaments per als futurs combats. 2. Tots els "presoners" hauran d'anar al centre d'entrenament militar de la seva vila. 3. Si hi ha un traïdor o una persona que no accepta els compromisos, serà executat pels seus companys a davant del poble.
Quan acabí de llegir la carta estava tan traumatitzat que la l’estripí i els trossos de paper que tenia dins la mà els gità a l'aire. No diguí a ningú que el meu "mestre" havia rebut una carta, excepte al Johan. El Johan i jo fórem junts a l'escola, la seva mare es morí quan ell entrà al col·legi, i el seu pare es morí durant la Primera Guerra Mundial. Els meus pares decidiren fer-se'n càrrec i, des d'aquell dia, el considero com el meu propi germà. Quan li expliquí el que havia llegit es quedà bocabadat; ell també tenia por, però jo més que ell, perquè si el meu amo arribava a saber, sigui de la manera que sigui, que havia rebut una carta que no havia pogut llegir em mataria. L'endemà, va arribar una altra carta, però aquesta no tinguí el temps de llegir-la perquè el meu amo s'havia despertat més d'hora que els altres dies. - Hola, Frederic, vas bé? - Sí, senyor. Heu passat una bona nit? - Sí, sí. Avui marxo a Moscou. - Per què? - Una història per protegir el nostre país. - Hitler i tot això?! I com protegireu el país?! - Calma't home, sí, hi vaig per la història Hitler i per protegir el país. No sabem encara com ho farem, però segurament uns quants presoners que vam fer a Finlàndia els enviarem al front. - Els meus amics? - Sí, però... - No hi ha cap justificació, podríeu enviar els vostres soldats al front, no? - Els nostres soldats són més importants que les vostres vides! Hauria volgut saltar sobre el meu amo i matar-lo allà mateix, pels mots miserables que acabava de dir. No només sabia que els meus amics moririen per ells, sinó que a més, sabia que jo també hauria de morir per ells. Des de l'endemà haguérem d'anar els camps per entrenar-nos, el Jaume, el Marc, el Jo, i molts més amics meus foren obligats de venir amb jo. - Repeteixo: primer: salteu per sobre dels troncs. Segon: us arrossegueu a sota dels troncs. Tercer: Pugeu fins a dalt amb la corda, i només podeu fer servir els braços. I quart: feu un esprint fins a la línia que està davant meu. Tothom ho ha comprès, no ho tornaré a repetir! - Sí! -diguérem tots com si fóssim de molt mal humor. De fet, estàvem realment de molt mal humor. Sobretot que el senyor que ens donava les ordres no era una persona gaire amable, sinó tot el contrari. Es deia Aleksandr Kolkarov i havia fet la Primera Guerra Mundial on havia estat ferit greument, tota la seva cama esquerra havia cremat per culpa d'un obús. Ja feia tres dies que ens entrenàvem i dormíem allà mateix, dins d'unes tendes en un antic camp "d'entrenament" (estava en ruïnes). Quasi no s'hi podia fer ni una cursa, però això estava fet expressament perquè tinguem un esperit més "guerrer", i més intuïtiu. Al cap d'una setmana, sabérem quin dia hauríem de marxar
per anar a protegir les fronteres de l'URSS. - Hola a tots, avui és un gran dia, avui sabem després d'una espera interminable quan marxarem a les fronteres... el dia 15 marxem d'aquí per anar fins a Stalingrad. El divendres 14 d'agost de 1942 preparàrem els nostres afers i l'endemà, marxàrem per Stalingrad. Abans de marxar, ens donaren una píndola, una píndola d'una cosa que no sabíem el que era, però aquesta píndola (com a mínim a mi) m'havia donat moltes forces. Marxàrem el 15 d'agost des de Satinka (Сатинка) a les 6 del matí i vam arribar el 18 d'agost a les 9 del vespre. Allà, esperàrem el dia dels combats, el dia 23 d'agost. Aquest dia començaren les hostilitats, la meitat dels meus amics moriren al combat, però jo tinguí molta sort més d'una vegada. Durant dos mesos combatí. L'aprovisionament era molt difícil, menjàvem poc i sobretot quan hi havia alguna cosa per menjar molt sovint es feia destruir pels nazis. Els avions que ens aprovisionaven no sempre portaven pa o menjar: una vegada, vaig veure un avió d'aprovisionament, sense pensar aní a buscar la caixa de fusta que havia deixat caure, tinguí una sorpresa, no hi havia menjar ni pa sinó que hi havia preservatius. La meva sorpresa m'havia tant sorprès, que no havia vist que un soldat nazi estava davant meu i no sé què esperava per matar-me d'un tret de fusell al cap. Una altra vegada, tinguí molta sort: el soldat m’ignorà i marxà, però una mica més lluny el vaig veure caure, un soldat (un antic amic meu) l'havia ferit d'un tret al pulmó dret. Cridí el nom del meu amic i li diguí que havíem d'ajudar aquest soldat, ell em mirà amb una cara de: "per què collons vols ajudar-lo, és un nazi!?". Jo havia llegit en els pensaments del meu amic i li responguí: - John, l'hem d'ajudar perquè no m'ha matat, no tots els nazis són dolents, i aquest era un amic. John, no tots els nazis maten la llibertat. El John em mirà, i jo tinguí una llàgrima que em va caure fins les botes de cuir que portava cada dia. Només amb una frase convencí el meu amic. El John l’agafà per una espatlla i jo per l'altra i l’estiràrem fins al nostre "campament". Malauradament, uns dies més tard va morir però no sense res, sinó que ens havia dit el seu nom, el nom de la seva dona i de tota la seva família. "En pocs dies ens podem fer molts amics, fins i tot a la guerra". Pensí. - Ich hätte nie gedacht, dass ich eines Tages einem Nazi helfen würde. (Mai havia pensat que un dia ajudaria un nazi.) diguí el meu amic, coneixia una mica d'alemany. - Und was denkst du darüber, einem Freund zu helfen? (I què en penses d'ajudar a un amic?) li demanà el nostre nou amic. - Dies, wie ich am meisten mag. (Això, ja m'agrada més.) respongué el meu amic amb un somriure. La mala sort m'havia seguit fins ara, i segur que no em deixaria ara. Durant tres mesos no tinguí cap problema, però encara em trobava amb algunes sorpreses d'aprovisionament. No tinguí cap problema fins al 30 de gener de l'any 1943. Aquest dia una bala de fusell nazi em va foradar un pulmó, el pulmó esquerre. Però la mala sort no s'acabava aquí, una bala de fusell nazi em va perforar el crani i morí dos minuts després dels fets. Les meves últimes paraules foren: "No he lluitat per la meva llibertat, sinó per la llibertat de tots." Remi va tenir 14 anys al setembre passat. És alumne de 3era al col·legi Pompeu Fabra de la Bressola (El Soler), delegat de la seua classe. Va començar a l’escola Bressola del Vernet a l’any 2010, tenia 3 anys. Abans de “jubilar-se” va fer una mica de castells i banyeta. És un nin molt eclèctic, tot li agrada. Avui fa un poc de tot, escoltisme, tennis, piano i tir amb arc.
El curs passat els nins i nines de cicle 3 de la Bressola del Soler van escriure diverses narracions per participar als Jocs Florals de l'escola, un bonic concurs literari que vam organitzar per celebrar la diada de Sant Jordi. Amb aquests textos també vam poder participar al Premi Joves Escriptors de la XXXII Nit de Sant Jordi d'Òmnium Cultural Catalunya Nord.
Així doncs, és amb molt de plaer que compartim en aqueixa revista el text guanyador per la categoria de primari.
El passat mes d'octubre vam saber que una de les nostres narracions era la guanyadora d'aquest premi.
Enhorabona!
És un text escrit i il·lustrat per l'Elona Fournier, l'Adrià Guinchard, l'Ines Michel, en Jordi Therond-Vantol i en Noam Vilar.
Dracs
LA BATALLA DELS DRACS Hi havia una vegada dins d’un món feèric, el vell Rei Blau que va deixar el poder als seus dos fills bessons: el Fènix Blanc i el Fènix Roig.
El vell rei blau
El Fènix Blanc
El Fènix Roig
Els dos fills eren molt amics entre ells i eren molt manyacs. Un ésser molt dolent, el Mildimonis, volia el poder i va embruixar els dos fills del vell Rei Blau. El Fènix Blanc era prou fort per resistir al mal però el Fènix Roig no. El Fènix Roig es va tornar molt dolent amb el desig de matar al seu germà i així poder manar ell sol.
El Mildimonis
Centaures Els dimonis es barallaven molt i podien creure que l’espantosa guerra seria infinita. Els Dracs atacaven amb: les seves cues, els seus llamps de foc i les seves urpes verinoses. Els Centaures tiraven fletxes amb els seus arcs. L’armada del Fènix Blanc s'afeblia cada vegada més a davant del poderós Mildimonis. El Rei Blau era molt trist de veure els seus dos fills barallant-se a mort entre ells. Plorant va demanar ajuda a la mare dels nins, la deessa de la guerra, Atena. L’Atena estimava amb bogeria els seus dos fills i volia salvar-los i per això va decidir demanar ajuda a la Medusa. La Medusa té el poder, tan sols amb una mirada, amb els seus ulls terrorífics, de fer perdre a tothom qui està en una guerra o en una baralla.
El Fènix Roig dolent
Va començar a dins del bosc una guerra terrible, horrosa i amb molta maldat. El Fènix Blanc tenia una armada formada per: dracs, Centaures i un Dimoni Drac amb serps blanques sobre l’esquena. El Fènix Roig tenia el malvat Dimoni del Bosc amb l’armada de dracs malèfic del Mildimonis.
l Rei Blau molt trist
La medusa
L’Atena
El Mildimonis petrificat De sobte l’horrible encanteri va caure...El Fènix Roig es va tornar bo i manyac. Els dos germans van fer la pau i els Dracs, els Dimonis i els Centaures es van fer amics i van fer una gran festa junts. Ara, el Fènix Blanc i el Fènix Roig gobernaran el País Feèric feliç amb pau, justícia i amor per a tothom!
Mots encreuats de Nadal a Catalunya Nord
La Medusa va arribar al bosc al mig de la baralla i se va posar a davant del Mildimonis tot mirant-lo fixament als ulls i així va ser com el va deixar ben petrificat.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10 11 12 13 14 15 16 17
A B C D E F G H I J K
HORITZONTALS: A/ Cap a Nadal hi trobem l’ase, el bou i a vegades un caganer! Capital de Catalunya Nord. B/ Burro. Recent. Portugal. Esport nàutic al revés. La primera. C/ Símbol elèctric. Forma de pronom reflexiu. Comença els vuitanta. Estat de tranquil·litat. Gos. Masculí de dues. D/ Hi mengem, hi escrivim,... Afecció profunda envers una persona. Petards que esclaten successivament. E/ Un a Roma. =mc². Preposició. L’argent. Alimenta el nadó. F/ Per Nadal caga torró! La volem pels nostres presos polítics! Datiu singular d’ell. G/ Vilatge de Cerdanya. Em dóna prunes, al revés. Té una existència efectiva i desordenada. Partit polític francès. H/ Acció d’entrar per la força en un territori. Plora desordenadament. I/ La primera. Cent a Roma. Cuba. J/ Muntanyes regalades. Plana costanera entre la Tet i l’estany de Salses. K/ Vilatge: hi ha el de l’Aglí i el de Conflent. Bell vilatge fortificat de l’Alt Vallespir.
El Fènix Blanc i el Fènix Roig governan el país fènix feliç Frederic TRIAS - Perpinyà
VERTICALS: 1/ Document musical. Energia. 2/ Pronom reflexiu. Preposició. Terminació dels verbs de tercera conjugació. Extremitats del cas. 3/ Fas servir al revés. Conjunció que expressa una alternativa. Conjunció que enllaça. Aliment de cada dia al revés. 4/ Forma de pronom reflexiu. Article masculí al revés. Consonants. Conjunció negativa. 5/ Paret prima. Tros de roba amb què les dones es tapen el cap, al revés. Comença irregularment. 6/ N’hi ha un al pessebre. Illíberis. Argent al revés. 7/ Comença urgentment, al revés. Casa de l’ocell al plural. Interjecció. 8/ La cinquena. Aliment. Tija prima. 9/ Soroll d’un tret. Espai de temps. 10/ Pressió. Vocals de pudor. Radi del cercle. 11/ Pronom de primera persona. Li agrada caçar les rates. Pronom reflexiu. 12/ Canal per a regar. La missa de Nadal és la seva. Comencen l’aperitiu. 13/ Cobert d’herba. Segueix el llamp. Partit francès. 14/ Un a Roma. Consonants del ral. Començament de l’àpat. Primera repetida. 15/ Cada ovella al seu corral per ?. Unitat de superfície. Límits de la nit. 16/ Grega. Au. Extremitats del cos. 17/ La primera. Ridiculitzadora.
Benvinguts als nous airenovencs
EL RODAL La Mel·lina PI GINESTA va néixer el 2 de setembre de 2020 Un nou naixement a la família fundadora dels Castellers del Riberal. Impregnada de totes les activitats d’Aire Nou, sabrà trobar un lloc. Potser serà grallera, l'única activitat a la qual encara no participa la família Pi?
En Joan DOUADY VIDAL va néixer el 25 novembre de 2020 Joan ve a ampliar aquesta família de castellers. Guanyarà alçada com les nines de la família o preferirà quedar-se a terra amb els més grans?
Nos plau anunciar-vos la creació d’un nou espai de vida en català a Catalunya Nord: EL RODAL L’associació EL RODAL neix amb la voluntat d’ampliar l’oferta cultural i de lleure en català a Catalunya Nord. L’entitat té com a objectiu principal la normalització i la difusió de la llengua catalana a través de diverses activitats destinades tant a la mainada com als adults. En rossellonès el mot “rodal” significa “lloc” o “indret”. L’associació ha llestat aquest nom amb l’afany d’esdevenir un punt de trobada al voltant d’activitats vinculades al territori. L’entitat vol ser un complement de la feina feta pel sistema educatiu en català proposant activitats que fomentin l'ús de la llengua en àmbits molt diversos com el lleure, la cultura, l’art, etc. El nucli impulsor del RODAL beneficia d’una llarga experiència tant en el món associatiu i cultural nordcatalà com en el món del lleure de Catalunya Sud. Aquestes experiències animen els membres a proposar un espai d’educació no formal en què l’aprenentatge i la pràctica de la llengua es facin mitjançant activitats lúdiques per un públic intergeneracional.
facebook.com/asso.elrodal/
@asso_elrodal
La Lluna CAVERIBERE SERRA va néixer el 4 de gener de 2021 Lluna, el seu nom ja sona a música, no és d’estranyar en aquesta família.
En Diego TASTE va néixer el 15 d’agost de 2021 Si el petit Diego creix com el pare i l’avi, el cap dels plans serà content.
elrodalassociacio
www.elrodal.cat Sonia Jorio associació@elrodal.cat
El primer acte obert al públic s’ha realitzat sota la forma d’un TAST DE VINS, el 7 d’octubre al Centre Cultural de Pesillà de la Ribera. Aquest primer acte s’ha inscrit en un cicle de tasts de vins del territori. Cada mes hi ha una nova proposta per descobrir el món del vi, la seua elaboració, les varietats de raïm i les tècniques de degustació. Per participar al cicle de tast de vins, com per qualsevol activitat que proposarà el RODAL, serà necessari adherir-se a l’associació a través de la pàgina web www.elrodal.cat o mitjançant les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram). El RODAL no descuida els més joves i ja està treballant en projectes de tallers escolars i estades setmanals durant les vacances escolars, entre altres projectes. Per més informació i per adherir-se al RODAL se pot consultar la pàgina web www.elrodal.cat A Catalunya, el 29 de novembre 2021 Consell d’Administració del Rodal
La llengua catalana a l'espai públic
Pierre Lissot director de l’OPLC
Les institucions catalanes han de respectar la toponímia!
#ExigimRespecteAlCatala
Al llarg dels anys, les institucions nord-catalanes han instal·lat centenars de rètols amb faltes ortogràfiques a l’espai públic. Se’n trapa a tots els vilatges, a les viles, als afores. Haurien d’indicar la toponímia, els noms de carrers, els rius... Quan hom escriu voluntàriament amb faltes ortogràfiques, quan aquestes faltes perduren anys i dècades, hom no demostra pas cap respecte per la llengua, la que sigui. A cap instituició francesa se li acudiria deixar centenars d’errors als rètols. Les institucions catalanes han de mostrar el mateix respecte de cara a la llengua pròpia. A sota, a l’esquerra uns exemples de rètols mal ortografiats, i a la dreta la grafia correcta.
Hem demanat al director de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana una presentació de l’organisme sensat obrar per augmentar l'ús del català Presentació de actors, mitjans...)
l'OPLC
(objectius,
Reunint l'Estat, la Regió, el Departament, la Vila de Perpinyà, la mancomunitat Sioccat i la Universitat de Perpinyà, mitjançant l'associació d'un Consell Científic i un Col·legi associatiu de 24 membres, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) va ser creada per conveni constitutiu aprovat el 18 de juny de 2019. La Presidència està assegurada per Carole DELGA, Presidenta de la Regió, la Presidència delegada per Hermeline MALHERBE i la Vicepresidència pel Prefecte. La creació de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana va reunir tots els actors públics i privats que treballen al servei de l'ensenyament, el desenvolupament i l'ús de la llengua catalana. És en aquesta perspectiva que la creació de l'Oficina com un grup d'interès públic marca el reconeixement institucional del català com una de les llengües de França!
ROSSELLÓ
Aquest establiment públic té com a objectiu d’ampliar el desenvolupament de la llengua catalana en el seu àmbit geogràfic treballant per augmentar l'ús del català i de augmentar el nombre de catalanoparlants actius.
La Vallàuria
LES COTIVES
Als mapes de l'IGN l'estat francès respecta la grafia oficial de la toponímia catalana.
Les institucions catalanes també l'han de respectar!
Amb seu a la Universitat, l'OPLC té un pressupost de 400.000 euros per dur a terme les seues pròpies accions. De fet, l'OPLC s'encarrega de les seues accions i treballa en col·laboració amb els seus membres i socis. No es tracta, doncs, d'un organisme públic cofinançador, a la diferència d'altres oficines de França, que tenen, per majoria, la missió de redistribuir els pressupostos "lingüístics" transferits dels seus membres. Aquesta és la raó per la qual l'Oficina catalana té un pressupost inferior al dels seus homòlegs. Però no us enganyeu, la part dedicada a les seues pròpies accions sovint està per sobre de les dels seus veïns. Finalment, cal destacar que els dos principals socis fundadors -és a dir, la Regió i el Departament- van mantenir les seues pròpies línies pressupostàries dedicades al català a més de la seua aportació estatutària. L'OPLC no subvenciona accions realitzades per un altre, però pot ser partenària i amplificar allò que funciona. D'altra banda, no se substituirà a les accions ja realitzades. Un balanç ràpid
Ajuda'ns: Veus faltes ortogràfiques a l'espai públic? Fes una foto i envia-nos-la a llengua@catalunyanord.cat amb la localització de l'escrit.
facebook.com/Collectiu2Dabril
@Col_2A
L'OPLC va començar totalment a funcionar menys d'una setmana abans del primer confinament amb la votació del seu primer pressupost d’un any sencer, l'11 de març de 2020. Aquests períodes de confinament han permès desplegar eines digitals en molt poc temps (plataforma digital www.oplcat.eu, creació d'una trentena de videoclips per al públic jove, presència quotidiana a les xarxes socials, pàgina YouTube etc.). Ara s'ha establert
l'establiment, les estructures administratives hi són, les xarxes i els partenariats -inclòs amb el Sud- es teixeixen i ja són prometedors. Les accions i projectes són molt nombrosos i el primer informe d'activitats 2020 va ensenyar la voluntat de tots els membres de tirar endavant el projecte i de dur a terme totes les accions possibles a favor de la llengua. Així hem posat en marxa un bon nombre de produccions de vídeos, hem aconseguit que tots els alumnes dels liceus i llurs professors tinguin un manual escolar per a l'ensenyament del català, que el català torni a estar present a France Bleu Roussillon, que els anuncis dels trens Régiolis també siguin en català, que se corregeixin uns panells públics, que el català sigui present durant festivals (20/20, Court-Circuit66...), que les classes de secundària puguin fer viatges en immersió, posar en marxa campanyes de cartells a tot el departament amb els rètols del Consell Departamental, etc. Sobretot, de seguida vam posar en marxa el treball d'un conveni signat entre la Regió, el Rectorat i el Departament per l’ensenyament del català a l'Escola. S'ha votat un acord que serà signat molt aviat per totes les parts. Es marca un objectiu clar: “El català per a tothom i a tot arreu d’aquí a 10 anys”. Hi podran accedir totes les famílies que vulguin que la mainada aprengui català a l'escola. Es tracta d'un ample projecte al qual els membres arribaran amb un conveni específic que es construirà durant 2022. El més important: els objectius a curt, mitjà i llarg termini Els objectius són senzills: que el català continuï guanyant prestigi, que aquesta llengua sigui coneguda, és a dir, es parli i s'utilitzi, però sobretot que la gent conegui quin és l'àmbit lingüístic de parla catalana. Patim massa del desconeixement de l'aura d'aquesta llengua, del que permet, del que ofereix tant a nivell cultural com econòmic. Si volem retrobar un ús social d'aquesta llengua, hem de fer-ho! Podem organitzar tots els cursos possibles per a totes les edats i tots els nivells; si el públic no vol aprendre, serà inútil. Durant els darrers vint anys, hem observat un augment d'aquest desig, hem d'ampliar aquesta dinàmica i simplificar-ne els mitjans d'aprenentatge. Haurem de respondre a una pregunta imprescindible per deixar de fer-la: el català, llengua per a què? Amb aquesta finalitat, l'any 2022 es posarà en marxa un ampli pla per a la llengua, especialment a través del treball de les comissions temàtiques de l'OPLC a les quals hauran de contribuir les associacions. Pierre LISSOT
www.airenou.cat