Catálogo Ainize Txopitea 2018

Page 1


Antolatzailea • Organiza • Organizers Irungo Udala - Kultura eta Kirola Arloa Ayuntamiento de Irun - Área de Cultura y Deportes Irun City Council - Area of Culture and Sports Koordinatzaileak • Coordinadores • Coordinators Fernando Golvano - Ainize Txopitea Eskerrak • Agradecimientos • Thanks to Begoña Cendoya - Astrid Camblor - David Lozano Diseinua • Diseño • Designed by Ainize Txopitea Laborategia • Laboratorio Gráfico • Photo Lab Asturcopia S.L Argazkiak • Fotografías • Photography HC Consultants Maketazioa • Maquetación • Layout TYPO90 Argitaratzailea • Editor • Editorial Irungo Udala - Ayuntamiento de Irun - Irun Arts Council Gordailu legala • Depósito legal • Legal Deposit SS-470-2018



Esplorazioak Ainize Txopitearen obraren inguruko oharrak Fernando Golvano Ainize Txopiteak irudimen sortzailearen egite bitalista erreibindikatzen du, esperientziari eta beste ahalegin existentzial batzuei itxura ematen diena. «The time is now» (orain da unea) premisatik, obra-multzo bat aurkezten du, etengabe berritzen ari den galdera-konstelazio bat esploratzen duena: hala nola, gure nortasun garaikidea, denboraren esperientzia, naturarekiko harremana, izaki bizidun ugaritan agertzen den egitura fraktal misteriotsua, irudien enigma eta haiek idazketarekin dituzten mestizajeak, edo munduan eta bizitzan agertzen diren desberdintasun eta alienazio kasu ugariren aurreko disidentziaren formak. Artista honek dituen jarrerek egite ikusizko eta poetiko bat azaltzen dute, egia narratibo bat, ethos kritikoa, adierazten duena. Bere esplorazio arrazional,

intuitibo eta kartsua benetako eta irudizko xendra ugaritan banatzen da, batzuetan etorkizun ahaztuak erreskatatzeko. Londresen ikasten aritu ondoren, bere lehenengo obrek logos arrazional eta intuitibo bat lotzen zuten, collage prozeduraren bidez adierazten zena, oroitzapen luze bat metatzen duena abangoardia dadaista, surrealista eta konstruktibistetatik. Jakina da collageak desberdina edo heterogeneoa denaren topaketaren poetika laburbiltzen duela irudi ezezagunak edo errealitate konbentzionala aurkaratzen duten beste zentzu batzuk itxuratzeko. Ainize Txopitearen kasuan, poetika hori bere lehen obretan agertzen da, testu, irudi eta zeinu tipografikoak mihiztatuta, horiek guztiak artistaren liburuetan eta proiektu digitaletan ezagutzeko modukoak –esaterako, Cyberpoetry (2002) eta Yochaos (2003) proiektuetan– eta baita, adibidez, Langu(im)age (2005) obran ere, 24 poster jasotzen dituen kartel-sorta poetikoa dena. Agerpenaren ideiaren kutsua, abangoardia modernoek dituzten modalitateetan, aurretik zehaztu gabeko telos-ik gabe eguneratzen da, agit-prop poetiko-kritiko bat

bezala. Azken urteetan, irudiak eraikitzeko modu horri eutsi dio: fikziozko logika bat, irudiak eta hitzak beretzetik abiatzen dena. Forma kritikoak, gogoetatsuak eta, beti, izaera poetikokoak konposatzen ditu. Irudi dialektiko gisa modulatzen dituzte beren arteko loturak, non intuizio batek, afektu batek edo jakintza kritiko batek distiratzen duten. Ikusizko metaforak irudikatzen ditu, hondar irudikatu ezin bat adierazten dutenak: Ematen ote dute bere Life is a Stranger sortetan ezabatutako aurpegi horiek, edo Self Portrait (2018) edo Resistance (2018) serieetan forma geometrikoak bihurtutakoek giza irudiaren gauza bereziena, aurpegia, irudikatzeko zailtasun horren berri? Bada enigma bat inoiz argitzen ez dena, eta irudiek zaintzen dutena. Triangelu aldeberdinaren figurak, bere nortasun artistikoan hain presente baitago, eratorpen sinboliko ugari ekartzen ditu. Oinarrizko figura geometriko gisa, esanahi sinboliko eta adierazgarriak hartuz joan da filosofiaren alorrean, logikan, alkimian, arkitekturan, psikologian, astronomian. Baina predikatu sinbolikoak ere hartu ditu erlijioetan, eskola mistikoetan eta kofradia magikoetan edo masonikoetan. Balirudike horren guztiaren zerbait ekartzen dela gogora –gizakiak munduarekin, sakratua denarekin eta harmonikoa denarekin duen loturaren sintesi gisa– berde ekologistarekin trazatutako forma horren bidez, baina emantzipazio-mugimendu batzuek erabiltzen dituzten logoen imajinarioarekin aldi berean konektatzen dena. Formarik gabeko adarretara gainjarritako triangelu horretan kondentsatuta, formaren tentsioak ikusizko adierazpena zehazten du; eta, era berean, erakusketa honen goiburua, “The time is now”, bizi-alegatu bat da, irrikak oraindik iristeko dagoen aldirako, gizatasunerako, ez uzteko. Abangoardia artistikoen utopia eta haren zibilizatze-proiektua sorkuntza garaikidean desegin dira, eta arteak imajinatu ezin denaren figurak hornitzeko duen ahalmenak orainaren esperientzia zabaldu nahi du, iraganeranzko eta etorkizuneranzko galeriak dituen labirinto bat bezala. Laurogeiko hamarkadako punkaren etsipen disidente eta kolektiboa (No future) hain histrionikoak ez diren formak hartzen ditu rap-ean eta beste bilakaera bitalista, atsegin eta poetiko batzuetan; esaterako, Saint Etienne-ren Finisterre (2002) kantan: «Finisterre, to tear it down and start again / Think about the love back in Finisterre». Elkarrekin izateko/egoteko beste modu batzuk, bizitza nola aldatu eta mundua nola eraldatu esploratzeko, erresistentzia- edo disidentziaahalegin orok dituen paradoxei forma emateko edo estetikaren, etikaren eta politikaren artean


loturei berriz esanahia emateko. Ainizek bat egiten du subjektibitate libreago eta solidarioagoak bilatzen auzitan dabilen asmo horrekin. Artea, sorkuntza espiritualerako indar gisa, giza espeziearen jatorrian eta eboluzioan agertzen da, Darwin-ek XIX. mendearen azken herenean egin zituen ikerketetan ordurako ikusi zuen bezala. Mito heteronomoen aurrean (Prometeo, adibidez) edo erlijiozkoen aurrean (den oro jainkoak sortu du), Ainizek ironiaz erakusten du bere EvoluciĂłn (2017) pieza: Homo sapiens eboluzionatu batek tximino bat antzematen du, argazki-gailu baten bidez. Horrela, 100.000 urtetik gorako denborazedarri bat konektatuta geratzen da senide arteko begiraden topatze horretan. Irudi horren aurrean, kontrapuntu gisa, ezinbestez gogoratu beharrean gaude Kapera Sixtinoko bobedan Migel Angelek irudikatutako Adamen sortzearen alegoria ospetsua. Visual Poetry saileko bere piezetako batean, ÂŤIs this the end?Âť galdetzen du artistak. The Doors-en The End kanta ospetsuan antzeman daitekeen determinazio tragikoaren aurrean, erantzuna irekita uzten du Ainizek. Denboraren pertzepzioak esanahi anbibalentea eduki dezake, eta substantiboa alegiazko denbora sortzen duen dimentsioan dago, zeinak gure esperientzia kondentsatu edo zabaldu dezakeen edo modu arraroan birlotu iragana, oraina eta geroa. Erakusketa honetako irudiek dispositibo arraro hori postulatzen dute. Gelditu gaitezen une batez irudi batzuetan ageri litekeen alderdi malenkoniazko eta ironikoan. Balirudike Wrong War (2017) obrako lau errebelde maskaratuen irudi anonimoak aldi berean erakusten dituela, alde batetik, etorkizun ahaztuak edo errebeldia zapuztuak erreskatatzeko ariketa malenkoniatsua eta, bestetik, iraultzaren ideia eta hainbat eta hainbat amets kolektibo galdu izanaren egiaztapena, askatasun eta berdintasunerako beste infernu batzuk eraikitzen amaitu dutenak. Malenkoniatsuak iruditzen zaizkit, halaber, Resistance saileko irudiak; izan ere, aurpegi horiek, berriz ere maskaratuta, enfasi gogoetatsua agertzen dute, baina inolako ideiarik adierazi ezin dugula. Baina irudi horien dimentsio tragikoa edo ez hain tragikoa xelebreagoa bihurtzen da Interstellar izena ematen dion argazki-collageen sailean, emakumeak protagonista diren sailean. Figura horiek XX. mendeko lehenengo hamarkadetakoak dira, eta beldurtu baino gehiago beste bizitza oso bat agintzen duten zeru-mehatxuz osatutako paisaia batean sartzen dira. Ez da harritzekoa, beraz, artistak berak sail hori film noir futurista bat bezala ulertzea: arriskuaren eta gatazkaren baieztapena, promesa salbatzaile gisa. Arrastoak ezabatu, esaten zuen Benjaminek, bizitza berri

bati bide egiteko. Edo, bestela, irudimenean beste unibertso batzuetara ihes egitea ere bada, horrela gurea bizigarriagoa bihurtzeko edo hemengo degradazio katastrofikoa nola saihestu pentsatzeko. Kezka hori ekartzen gu gogora triangelu berdeak. Kaosaren zientziarekiko eta katastrofeen teoriekiko duen interesak berriz beste irakurketa poetiko bat, ezagutze-egitura baten eskuratze plastikoa, egitea eragingo luke. Jakina denez, teoria horiek esaten dute kausa arin batek, gertakari konplexu ugarirekin elkarreraginean, ondorio katastrofikoak izan ditzakeela. Kezkatu egiten du irudimenaren eta giza psikearen analogia bat egitea, zeinaren egitura irudi, afekzio eta nahien etengabeko fluxua baita. Sorkuntza artistikoak aukera ematen duenez gero kaosa kartografiatzeko eta forma emateko (Deleuze eta Guattari), eta irudiak amildegiranzko igarobidea eta atea izan daitekeenez gero, obramultzo honek aukera ematen du haren ahaleginak esploratzeko, haietan dagoen eta gure iritzi estetiko eta kritikoak birsortzen duen misteriohondarra desagertu gabe.

Azkenik, ohar bat, fraktalaren ideiari buruz, oso maiz agertzen baitu artista honek bere lehenengo lanetatik. Geometria fraktalak paradigma euklinianoarekiko erresistentzia agertzen duen oro formalizatzen du, eta naturaren forma ugaritan agertzen da misteriotsuki. Berriz ere, hurbiltze analogikoa, aukera ematen diona beste antzeko forma batzuk jasotzen dituzten egituraforma konplexu horien (zain-sistema bat, elurmalutak, hosto baten bilbea,‌) eta naturazko edo giza izaerazko beste forma batzuen artean (ekintza errepikatu, iteratibo eta metamorfikoen konglomeratu bat) antzekotasunak ezartzeko. Adierazten du etengabe zabaltzen ari den patroi fraktal baten emaitza ere bagarela gizakiok. Zorionez, patroi hori beti dago egina eta egiteko. Eta ikerketa ikusizko, estetiko, poetiko eta kritikoak, Ainize Txopiteak bere obren bidez gauzatzen duen moduan, izaki konplexu, osagarri eta ibiltariak garela pentsatzera gonbidatzen gaitu. Rituals of Love izenburua zuen Zarautzen (2015) egin zuen erakusketa batek. Maitasun-bulkada vis formandi bat da, lehengo eta oraingo bere lanak azaltzen dituen nolabaiteko fraktal bat.


Exploraciones Notas en torno a la obra de Ainize Txopitea Fernando Golvano Ainize Txopitea vindica una celebración vitalista de la imaginación creadora que da forma a la experiencia y a otras tentativas existenciales. Bajo la premisa de que «The time is now» (el tiempo es ahora) presenta un conjunto de obras que exploran una constelación de interrogantes que se renuevan sin cesar: así, nuestra identidad contemporánea, la experiencia del tiempo, la relación con la naturaleza, la misteriosa estructura fractal que se reconoce en numerosos entes vivos, el enigma de las imágenes y sus mestizajes con la escritura, o las formas de la disidencia frente a las múltiples casos de desigualdad y alienación presentes en el mundo y la vida. Las tomas de posición de esta artista despliegan un hacer visual y poético que manifiesta una verdad narrativa, un ethos crítico. Su exploración racional, intuitiva y pasional se bifurca por múltiples senderos reales e imaginarios, para rescatar a veces futuros olvidados. Tras una estancia formativa en Londres, sus primeras obras anudaban un logos racional e intuitivo que se expresaba a través del procedimiento collage, que acumula una larga memoria desde las vanguardias dadaistas, surrealistas y constructivistas. Sabido es que el collage cifra una poética del encuentro de lo que es dispar o heterogéno para configurar imágenes inéditas, sentidos otros que impugnan la realidad convencional. En el caso de Ainize Txopitea, esa póetica está presente en sus primeras obras mediante el ensamblaje de textos, imágenes y signos tipográficos reconocibles en libros de artista y proyectos digitales como Cyberpoetry (2002) y Yochaos (2003), y también en obras como Langu(im)age (2005), una cartelería poética que integra una serie de 24 posters. Una reminiscencia de la idea del manifiesto, en su diferentes modalidades de las vanguardias modernas, se actualiza sin un telos predederminado, como un agit-prop poético-crítico. En los últimos años ha perseverado en ese modo de construcción de imágenes: una lógica ficcional que parte de una apropiación de imágenes y palabras. Compone formas críticas, reflexivas y, siempre, de índole poética. Modulan sus nexos como imágenes dialécticas donde relampaguea una intuición, un afecto o un saber crítico. Representa metáforas visuales que enuncian un resto irrepresentable: ¿acaso esos rostros borrados

en sus series Life is a Stranger, o transformados en formas geométricas en Self Portrait (2018) o en la serie Resistance (2018) no dan cuenta de esa dificultad para representar lo más singular de la figura humana: el rostro? Hay un enigma que no se desvela nunca y que las imágenes vendrían a custodiar. La figura del triángulo equilátero, tan presente en su identidad artística, porta una multiplicidad de derivaciones simbólicas. Como figura geométrica elemental ha ido adquiriendo significaciones simbólicas y representativas en áreas como la filosofía, lógica, alquimia, arquitectura, psicología, astronomía. Pero también adquiere predicados simbólicos en las religiones, en escuelas místicas y en cofradías mágicas o en masónicas. Algo de todo ello, como síntesis de la conexión del ser humano con el mundo, lo sagrado y lo armónico pareciera rememorarse mediante esa forma trazada con el verde ecologista, pero asimismo

se conecta con el imaginario de logos utilizados por algunos movimientos de emancipación. La tensión de la forma condensada en ese triángulo superpuesto a estructuras informes de ramas definen un manifiesto visual; del mismo modo que el lema de esta exposición “The time is now” es un alegato vital para no postergar anhelos en una temporalidad que está, como la humanidad por venir. La utopía de las vanguardias artísticas y su proyecto civilizatorio se han desvanecido en la creación contemporánea, y el poder del arte para proveer figuras de lo imaginable aspira a ensanchar la experiencia del presente como un laberinto con galerías hacia el pasado y el futuro. La desesperación disidente y colectiva del punk en los años ochenta (No future) toma formas menos histriónicas en prácticas como el rap y en otros devenires vitalistas, amables y poéticos como en el tema Finisterre (2002) de Saint Etienne: «Finisterre, to tear it down and start again / Think


about the love back in Finisterre». Otros modos de ser/estar juntos y juntas para explorar cómo cambiar la vida y transformar el mundo, para dar forma a las paradojas que recorren toda tentativa resistente o disidente o para resignificar los nexos entre lo estético, lo ético y lo político forman parte del telos de algunas prácticas artísticas contemporáneas. Ainize se inscribe en ese propósito que litiga en la búsqueda de subjetividades más libres y solidarias. El arte, como potencia de creación espiritual, está presente en el origen y evolución de la especie humana, como ya observara Darwin en su investigaciones realizadas en el último tercio del siglo XIX. Frente a mitos heterónomos (Prometo, por ejemplo) o religiosos (la creación divina de todo lo existente), Ainize expone de modo irónico su pieza Evolución (2017): un Homo sapiens evolucionado capta, a través de un dispositivo fotográfico, un mono. Un hito temporal de más de 100.000 años queda así conectado en ese encuentro de miradas fraternas. Frente esa imagen no podemos dejar de evocar como contrapunto la celebre alegoría de La creación de Adán representada por Miguel Ángel en la bóveda de la Capilla Sixtina. En una de sus piezas de la serie Visual Poetry, la artista se pregunta «Is this the end?». Frente a la determinación trágica reconocible en el célebre tema The End, de The Doors, Ainize deja abierta la respuesta. La percepción del tiempo puede tener una significación ambivalente y lo sustantivo reside en la dimensión creadora del tiempo imaginario que puede condensar o expandir nuestra experiencia o religar de modo extraño el pasado, el presente y el futuro. Las imágenes de esta muestra vendrían a postular ese dispositivo extraño. Detengámonos por un momento en un aspecto melancólico e irónico que cabría reconocer en algunas imágenes. La imagen anónima de cuatro rebeldes enmascarados de la obra Wrong War (2017) pareciera revelar al ttmismo tiempo el ejercicio melancólico por rescatar futuros olvidados, rebeldías truncadas, y la constatación del extravío de la idea de revolución y de tantos sueños colectivos que han terminado construyendo otros infiernos para la libertad y la igualdad. Melancólicas también me parecen las imágenes de la serie Resistance, dado que esos rostros, de nuevo enmascarados, manifiestan un énfasis reflexivo sin que podamos enunciar idea alguna. Pero la dimensión más o menos trágica de esas imágenes se torna más celebrante en la serie que protagonizan mujeres en la serie de fotocollages que denomina Interstellar. Esas figuras, que

pertenecen a las primeras décadas de siglo XX, se inscriben en un paisaje de amenazas celestes que lejos de intimidar vendrían prometer otra vida plena. No extraña entonces que la propia artista conciba esa serie como un film noir futurista: la afirmación del peligro y del conflicto como promesa salvífica. Borrar las huellas, postulaba Benjamin, para dejar paso a una vida nueva. O se trata también de escapar de modo imaginario a otros universos para hacer más habitable el nuestro, o para pensar en cómo evitar su degradación catastrófica. El triángulo verde rememora esa inquietud.

Su interés por la ciencia del caos y las teorías de las catástrofes motivaría una relectura poética, una apropiación plástica de una estructura de conocimiento. Como es sabido, esas teorías sostienen que una causa leve en interacción con una multiplicidad de fenómenos complejos puede tener consecuencias catastróficas. Le inquieta establecer una analogía en el ámbito de la imaginación y la psique humana, cuya estructura es un flujo de representaciones, afecciones y deseos sin fin. Dado que la creación artística permite dar forma o cartografíar el caos (Deleuze y Guattari), y las imágenes pueden ser pasaje y abertura

hacia el abismo, este conjunto de obras permite explorar sus tentativas sin desvanecer el residuo de misterio inscrito en las mismas y que nuestro juicio estético y crítico recrea. Por último, una nota sobre la idea de fractal que es muy recurrente en esta artista desde sus primeros trabajos. La geometría fractal llega a formalizar aquello que se resiste al paradigma euclidiano y está misteriosamente presente en numerosas formas de la naturaleza. De nuevo una aproximación analógica le permite establecer parentescos entre esas formas estructurales complejas que integran otras formas semejantes (un sistema venoso, los copos de nieve, la trama de una hoja, …) y otras formas de la naturaleza o la naturaleza humana: un conglomerado de actos repetidos, iterativos y metamórficos. Sostiene que los seres humanos somos también el resultado de un patrón fractal en constante expansión. Por suerte ese patrón está siempre hecho y por hacer. Y la indagación visual, estética, poética y crítica, como la ejerce Ainize Txopitea a través de sus obras, nos invita a pensarnos como seres complejos, complementarios e itinerantes. Rituals of Love fue el título de una muestra que celebró en Zarautz (2015). El impulso amoroso es una vis formandi, una suerte de fractal que informa sus trabajos pasados y presentes.


Explorations Notes sur le travail d’Ainize Txopitea Fernando Golvano Ainize Txopitea revendique une célébration vitaliste de l’imagination créatrice qui forme l’expérience et d’autres tentatives existentielles. En vertu du principe que « The Time is Now » (le temps est maintenant) elle présente une série d’œuvres qui explorent une constellation de questions qui se renouvellent sans cesse: Ainsi, notre identité contemporaine, l’expérience du temps, la relation avec la nature, la mystérieuse structure fractale qui est reconnue dans de nombreux êtres vivants, l’énigme des images et leur métissages avec l’écriture ou les formes de dissidence contre de multiples cas d’inégalité et d’aliénation présentes dans le monde et la vie. Les positions de cette artiste affichent un récit visuel

et poétique qui manifeste une vérité narrative, un ethos critique. Son exploration rationnelle, intuitive et passionnel se bifurque à travers de multiples chemins réels et imaginaires, pour sauver des avenirs parfois oubliés. Elle utilise la méthode de collage pour l’assemblage du textes, des images et des signes typographiques dans nouvelles images qui, comme des métaphores visuelles, établent un reste irreprésentable : peut-être que les visages supprimés dans sa série Life is a Stranger, ou transformés en formes géométriques dans Self Portrait (2018) ou dans la serie Résistance (2018) ne rendent pas compte de la difficulté de représenter le plus singulier de la figure humaine : le visage ? Il y a une énigme qui n’est jamais révélée et que les images viendraient à le garder. La figure du triangle équilatéral, si présente dans son identité artistique, porte une multiplicité de dérivations symboliques. Quelque chose de cela, comme une synthèse de la connexion

entre les êtres humains et le monde, le sacré et l’harmonique semble de se rappeler par la forme dessinée avec le vert de l’environnement, mais relie également l’imagination des logos utilisés par certains mouvements d’émancipation. La tension de la forme condensée dans ce triangle superposée aux structures ramifiées des branches défient un manifeste visuel; Tout comme la devise de l’exposition « The Time is Now » est une allégation essentiel pour ne pas retarder des aspirations dans une temporalité qui est, comme l’humanité, à venir. Ainize fait partie de cet objectif qui plaide dans la recherche de subjectivités plus libres et plus solidaires. Contre mythes hétéronomes (Prometeo, par exemple) ou religieux (la création divine de toute l’existence), Ainize expose ironiquement sa oeuvre Evolution (2017): un Homo sapiens évolué capture, à travers un dispositif photographique, un singe. Un jalon temporel de plus de 100 000 ans est ainsi lié à cette rencontre des regards fraternels. Contre cette image, nous ne pouvons pas rester d’évoquer comme un contrepoint la célèbre allégorie de La création d’Adam représenté par Michel-Ange dans la chapelle Sixtine. Une approche ironique et à la même foie mélancolique peut être reconnu dans d’autres travaux tels que Wrong War (2017) ou la série Résistance. En contrepoint, d’autres séries comme les photo collages qui s’appellent Interstellar. Certaines figures féminines sont inscrites dans un paysage de menaces célestes qui, loin d’être intimidantes, promettent une autre vie pleine. Pas étonnant alors que l’artiste elle-même conçu la série comme un Film Noir futuriste : l’affirmation de danger et de conflit comme promesse salvifique. L’idée fractale qui est très récurrente chez cette artiste depuis ses premières œuvres. La géométrie fractale est mystérieusement présente dans de nombreuses formes de la nature : un système veineux, des flocons de neige, la trame d’une feuille .... Elle établit une analogie entre ces formes structurales complexes qui intègrent d’autres formes similaires, et d’autres formes de la nature humaine intégrées par des actes répétés, itératives et métamorphiques. Elle soutient que les êtres humains sont aussi le résultat d’un modèle fractal en expansion constante. Heureusement, ce modèle est toujours fait et pour être fait. Et la recherche visuelle, esthétique, poétique et critique, telle qu’elle est exercée par Ainize Txopitea à travers ses œuvres, nous invite à nous considérer comme des êtres complexes, complémentaires et itinérants.


Explorations Notes on the work of Ainize Txopitea Fernando Golvano Ainize Txopitea vindicates a vitalist celebration of the creative imagination that shapes experience and other existential attempts. Under the premise that “The time is now” she presents a set of works that explore a constellation of questions that

an un-representable remainder: perhaps those faces erased in their series Life is a Stranger, or transformed into geometric forms in Self Portrait (2018) or in the series Resistance (2018) do not account for that difficulty to represent the most singular of the human figure: the face? There is an enigma that is never revealed and that the images would come to guard. The figure of the equilateral triangle, so present in her artistic identity, carries a multiplicity of symbolic derivations. Something of all of this, as a synthesis of the connection of the human being with the world, with what’s sacred and with what’s harmonious, seems to be remembered by means of that form drawn with the ecologist green, but. The tension of the condensed form in that triangle superimposed on the branched structures of branches defines a visual manifesto; in the same way that the motto of this exhibition “The time is now” is a vital plea not to postpone longings in a temporality that is, like humanity yet to come. Ainize is part of that purpose that litigates in the search for freer and more supportive subjectivities. Faced with heteronomous (Prometheus, for example) or religious myths (the divine creation of all that exists), Ainize exhibits in an ironic way her piece Evolution (2017): an evolved Homo sapiens captures, through a photographic device, a monkey. A temporary milestone of more than 100,000 years is thus connected in this meeting of fraternal glances. Faced with this image, we cannot fail to evoke as a counterpoint the famous allegory of The Creation of Adam represented by Michelangelo in the vault of the Sistine Chapel.

are constantly renewed: thus, our contemporary identity, the experience of time, the relationship with nature, the mysterious fractal structure that is recognized in many living entities, the enigma of images and their blend with writing, or the forms of dissidence in the face of the multiple cases of inequality and alienation present in the world and in life. The position taken by this artist unfolds a visual and poetic work that manifests a narrative truth, a critical ethos. Her rational, intuitive and passionate exploration bifurcates through multiple real and imaginary paths, to rescue sometimes forgotten futures. She uses the collage procedure to assemble texts, images and typographical signs in new images that, as visual metaphors, they enunciate

An ironic and at the same time melancholic approach can be recognized in other works such as Wrong War (2017) or the Resistance series. As a counterpoint, other series such as photo collages called Interstellar. Some female figures are inscribed in a landscape of celestial threats that far from intimidating would promise another full life. No wonder then that the artist herself conceives that series as a futuristic Film Noir: the affirmation of danger and conflict as a salvific promise. The fractal idea that is very recurrent in this artist since her first works. Fractal geometry is mysteriously present in numerous forms of nature: a venous system, snowflakes, the weft of a leaf .... She establishes an analogy between these complex structural forms, which integrate other similar forms, and other forms of human nature integrated by repeated, iterative and metamorphic acts. She argues that human beings

are also the result of a fractal pattern in constant expansion. Luckily that pattern is always done and to be done. And the visual, aesthetic, poetic and critical inquiry, as exercised by Ainize Txopitea through her works, invites us to think of ourselves as complex, complementary and itinerant beings.


Fractal Nature Aluminium C.Print 70x100cm 2018



Fractal Nature III Aluminium C.Print 120x60cm 2018


Self Portrait C. Print 90x70cm c.u 2018


Evolution Mixed media collage 400x100cm 2018



Resistance Mix Media Collage 42x30cm 2018


Wrong War Mixed Media Collage 85x60cm 2017


Resistance II Mixed Media Canvas 90x70cm 2018


Resistance III Mixed Media Canvas 90x70cm 2018


Interstellar Photo collage 45x32cm 2018


Interstellar II Photo collage 45x32cm 2018




Interstellar III Photo collage 45x32cm 2018


Interstellar IV Photo collage 45x32cm 2018


Interstellar VI Photo collage 70x50cm 2018


Interstellar VII Photo collage 45x32cm 2018


Interstellar VIII Photo collage 70x50cm 2018



Ainize Txopitea Donostian jaio zen, eta, 18 urte zituela, Londresera bidaiatu zuen; han, Arte eta Komunikazioko gradua lortu zuen, London College of Printing and Communication unibertsitatean. Ainize Txopitearen obra irtenbide katartiko bat da; irtenbide bat kaosaren, ordenaren, bizitzaren eta maitasunaren aurrean. Haren lanen gogoetazko mezuek, formalismo poetikoaren tradizioarekin hausteko joerak eta haren barne unibertsoaren soiltasun zuzenak hainbat sorkari eman dituzte, sentsazioen mendean daudenak, espazioan garatzen direnak eta denboran hazten direnak. Ainize Txopitea nace en San Sebastián. A los 18 años viaja a Londres donde se gradúa en Arte y Comunicación en la Universidad London College of Printing and Communication. La obra de Ainize Txopitea nace como una salida catártica ante el caos, el orden, la vida y el amor. Los mensajes reflexivos de sus trabajos, su vocación rupturista con la tradición del formalismo poético y la sencillez directa de su universo interno, se ha traducido en un buen puñado de creaciones que están abiertas a sensaciones, se desarrollan en el espacio y crecen en el tiempo.

Banakako Erakusketak Selección Exposiciones Individuales Expositions individuelles Solo Exhibitions: @ainizetxopiteaartwork_official ainizetxopitea@hotmail.com +34 648 87 30 96 Ainize Txopitea was born in San Sebastian. At the age of 18, she travels to London where she graduated in Arts and Communication at London College of Printing. The work of Ainize constitutes a cathartic departure from chaos, order, life and love. The reflective messages of her works, her vocation to break with the tradition of poetic formalism and the direct simplicity of her internal universe, have resulted in a wide range of creations that are open to sensations, they develop in space and grow over time. Ainize Txopitea est née à San Sebastián. A l’âge de 18 ans, elle s’installe à Londres où elle est diplômée en Art et Communication au London College of Printing and Communication. Le travail d’Ainize est un départ cathartique du chaos, de l’ordre, de la vie et de l’amour. Les messages réflexifs de ses oeuvres, sa vocation de rupture avec la tradition du formalisme poétique et la simplicité directe de son univers interne, se sont avérés à une bonne poignée de créations, ouvertes aux sensations et qui se développent dans l’espace et grandissent avec le temps.

2017 We can Dream. Galería La Plataforma, Barcelona. 2016 Fractals in Nature. Galería Humeur de Chien, París. 2015 Rituals of Love. Arte en el Mercado, Ayto. de Zarautz. 2014 Rituals of Love. Edificio Miramar, Ayto. de Sitges. 2013 Arte&Cielo. Restaurante Dos Cielos Hotel Melia, Barcelona. 2012 Rhema. Centro Cultural Ernest Lluch, San Sebastián. 2011 Toda Mujer Necesita Soñar. Galería Paladar D’Estruc, Barcelona. 2010 Memorias Plásticas. Museo de la Universidad, Oviedo. 2009 Espejismos. Galería El Arte de lo Imposible, Gijón. 2008 Silencio de Palabras. Galería Badiu, Badalona. 2017 Love Always Will Be. Galería Arteko, Donostia-San Sebastián. Erakusketa Kolektiboak Selección Exposiciones Colectivas Expositions collectives Group Exhibitions: 2012-2018 Fundadora Beca a las Artes Visuales Daniel Txopitea, Ayuntamiento.de Zarautz. 2018 AccionxM2. La Juan Gallery, Madrid. 2017 Feria Internacional de Arte y Grabado. Palacio Euskalduna, Bilbao. 2016 Serigrafía & Clothing Design. Tabakalera ArteUpArte, Donostia-San Sebastián. 2015 IV ExpoAkzioa. Galería Ekain, Donostia-San Sebastián. 2014 Cyberpoetry. Galería Fidel Balaguer, Barcelona. 2013 La Escuela Moderna. Galería H2o, Barcelona. 2012 The Brandvery. Feria de Arte Contemporáneo, Barcelona. 2011 SentARTE. Feria de Arte Contemporáneo Swab, Barcelona. 2010 Live No Measeure. LOOP Video Art Festival, Barcelona. 2009 Art Ruhr. Feria de Arte Contemporáneo Essen, Alemania. 2008 Jovenes talentos Españoles. Exposición Itinerante Institutos Cervantes: Munich, Frankfurt y Colonia, Alemania. 2007 CACIS. Centro de Arte y Sostenibilidad de Calders, Barcelona. 2006 Yo Mujer. Exposición Itinerante: L/L Gallery, Vermont EEUU. Museo Vostell, Junta de Extremadura. Centro Cultural Okendo. San Sebastián. 2005 Destinations. Noventa Grados, Donostia-San Sebastián. 2004 VIII Encuentro Internacional de Mujeres Poetas. Museo Artium, Vitoria-Gazteiz. 2003 PrixArs Electronica. Compendium of Computer Arts, Austria.




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.