el comerciant, banquer i benefactor
Narcís Gelats i Durall
Lloret de Mar
N
arcís Gelats i Durall, fill d’una família molt vinculada al comerç marítim d’ultramar, fou enviat a l’Havana amb catorze anys i allà va obrir una botiga de sabates i articles de pell a finals dels anys cinquanta. En la Guerra dels Deu Anys, va aconseguir fer una considerable fortuna amb la venda de calçat i articles de pell a l’exèrcit espanyol. L’any 1876 funda la Casa Bancaria de Narcís Gelats y Cía., que es dedicava principalment al finançament del comerç importador, però també acceptava dipòsits, feia préstecs hipotecaris, tot tipus de transferències i girs, i finançava la indústria naviliera cubana. Per enfortir la capacitat financera del banc i consolidar-ne la posició en molts negocis (Havana Electric Company, Havana Clearing House, La Tropical...), va evitar el finançament dels grans productors de sucre. Això i les seves connexions amb les finances nord-americanes el salvaren del crac bancari de l’octubre de 1920. L’any 1873 es va casar amb la lloretenca Cristina Botet i Surís, amb la qual va tenir quatre fills, Joan, Josefina, José Narciso i Cristina. A l’Havana fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, regidor de l’Ajuntament, president de la Societat de Beneficència de naturals de Catalunya.
Retrat de Narcís Gelats
Lloret de Mar, 1846 - L’Havana (Cuba), 1929
Fou un home influent i molt ric (es trobava entre les deu fortunes principals de Cuba) que va ser conegut a l’Havana per les seves donacions en l’àmbit educatiu (fou el principal contribuent del Colegio de Belén, fundat pels jesuïtes), i en el de la beneficiència. Narcís Gelats i Durall no va oblidar mai el seu poble natal: va finançar íntegrament la construcció de la capella del Santíssim de l’església parroquial i les reformes de l’ermita de les Alegries. Va morir a l’Havana l’any 1929, i el seu fill Joan Gelats i Botet fou el successor en els seus negocis financers.
Juan Luis García-Tuñón Gelats Besnét de Narcís Gelats i Durall
174