el pintor
Anton Català i Gomis
Alcover
Anton Català i Gomis - Fotografia d’autor desconegut
S
Alcover, 1911 - 1970
óc del parer que en qualsevol disciplina artística, l’artista ha nascut amb el do per desenvolupar-la. Que ha estat tocat per aquella vareta màgica que escull molt pocs. Per poder dedicar-s’hi professionalment, però, calen altres virtuts com l’autodisciplina, la constància, l’equil·libri... Tot acompanyat d’aquella sensibilitat que només a ells, als artistes, els és innata. L’Anton Català i Gomis, que va néixer, viure i morir a Alcover entre els anys 1911 i 1970, va ser una d’aquestes persones privilegiades que us deia, un artista. Als dinou anys va marxar cap a Barcelona, on va estudiar belles arts, a la Llotja, on va recopilar premis i mencions honorífiques pel seu extraordinari rendiment i versatilitat, doncs va treballar incansablement en diferents tècniques: olis, aquarel·les, pintura sobre ceràmica, gravats al boix, destacant especialment en la pintura mural al fresc. Crec que la pintura de cada artista és el reflex de la seva personalitat. L’Anton Català sentia un gran amor per la terra i vivia la vida amb honestedat, treballant; era humil, sincer i molt exigent amb ell mateix i amb la seva obra, virtuts que es reflecteixen en la seva trajectòria artística. Els seus personatges expressen una gran espiritualitat, calma, repòs i per a mi, el més important, respiren una vida interior plena i harmoniosa amb un mateix. Transmeten les emocions i sensacions que ell hi posava quan, llapis en mà, feia els magnífics esbossos de les figures plasmades. Una vegada dibuixats, els traslladava a les parets elaborant els frescos, disciplina en la qual l’Anton Català va ésser més reconegut. En aquesta tècnica laboriosa, el dibuix fet sobre cartró es trasllada a la superfície preparada en una paret, amb una base de calç i arena de riu, on es calca el contorn de les figures per a poder-hi aplicar a continuació el pigment, seguint el projecte del color. Vull destacar la pintura que va fer al presbiteri de Santa Maria de Capafonts, on el tema és l’Assumpció de la Verge Maria. Aquesta obra acompanya i dóna protagonisme a l’escultura de Maria pujant al cel, que es troba en una capelleta feta al mur. Esmento aquesta obra pel que va significar per a una de les persones més estimades per l’Anton i que tantes vegades li va servir de model, la seva filla Mireia. La realització d’aquesta pintura, diu la Mireia, va ser durant un dels millors estius de la seva infantesa. Ella tenia deu anys i va descobrir per primera vegada la llibertat. Llibertat de viure amb el
pare, que pintava de sol a sol, i que els donava tota la confiança a ella i a la seva germana, en una demostració pura d’amor. Sóc capaç d’imaginar la felicitat de l’Anton Català passant aquestes estones transmetent amb el seu traç segur i enèrgic els seus sentiments. De les diferents tècniques esmentades en què va treballar el prolífic Anton Català, com l’aquarel·la, l’oli, la xilografia, el carbó, el fresc, la ceràmica, etc., a mi personalment m’atrau d’una manera també especial, els gravats al boix. És una tècnica de gran dificultat a la qual molt pocs artistes s’hi han dedicat. Obra, la de l’admirat alcoverenc Anton Català i Gomis, sincera, com ell. Ben feta, amb un traç ferm, decidit, sense dubtes, amb la seguretat dels qui han fet de la seva passió, una manera de fer entendre una vida amb sobris valors, fent gaudir a l’espectador de les seves creacions. I el millor de tot, transmetent mitjançant la seva obra el que la Mireia ens ha escrit sobre el seu pare: era una gran persona a qui estimava tothom.
Jordi Isern i Jubany Artista pintor
26