62
l’empresari
Montgat
Josep Dalmau i Sala Sant Genís de Palafolls, 1884 - Tiana, 1966
el perso
n’escriu
el personatge
MONTSERRAT DALMAU I COMAS
Josep Dalmau i Sala
E Amb la seva esposa Teresa Comas i Rovira, al casament de la seva filla Montserrat amb Joan León Campanals, el 10 de març de 1949
Josep Dalmau als típics banys de Montgat, el 1928, amb els seus fills
n Josep Dalmau va arribar a Tiana a principis de segle, ja que el seu pare va venir a treballar de picapedrer en una pedrera de calç. El pare, ja de ben jove, va començar a treballar per a en Feliu Barbeta que, en l'època daurada de la tartana de tracció de sang anomenada "lo Peral", feia el servei de transport de viatgers entre l'estació de Montgat i el centre de Tiana i que tenia l'exclusiva del correu. A la mort d'en Barbeta, va entrar a treballar a la fàbrica Porcelana Montgat, on acabà sent-ne el director. A l'any 34, coneixedor de la fabricació de la porcellana, fundà juntament amb en Carmel Casanovas i l'Esteve Clavell la Ceràmica Industrial Montgatina "CIM", una de les més reconegudes empreses del nostre país. Però, tot just quan tenien previst que la fàbrica entrés en funcionament, va esclatar la Guerra Civil espanyola. Aleshores van fer una cooperativa familiar, érem dotze, i es va poder treballar i tirar endavant la fàbrica, que encara funciona a ple rendiment. D'aquella època recordo, amb molta tendresa, la seva molt bona amistat amb Lola Anglada. Amistat que va començar quan Lola Anglada, amb les ceràmiques que tan bellament pintava, anava
a la fàbrica i li demanava al pare si les podia coure, cosa que ell feia de bon grat. En Josep Dalmau, casat amb Teresa Comas i Rovira, va tenir tres fills: en Josep que va ser campió d'Espanya en salt d'altura el mateix any que va començar la Guerra Civil; jo, la Montserrat, i en Joan que va ser un gran jugador de bàsquet, internacional i capità de la selecció espanyola. En acabar la guerra, quan encara fumejaven els canons, el van nomenar alcalde de Montgat. El primer alcalde de Montgat després de la Guerra Civil! Encara avui, als meus 88 anys, recordo amb tristesa el dia que el meu pare va morir atropellat per un cotxe quan sortia de l'estació de Montgat i travessava la carretera. Ja estava retirat, però continuava treballant pel municipi ja que estava immers en el projecte de construcció d'un nou camp d'esports de l'U.E. Montgat i, tot just dos anys abans de morir, de les instal·lacions de l'Escola Mireia de la qual fou protector i mecenes i que s'honora en portar el nom de "Fundació Dalmau". Montserrat Dalmau i Comas